source
stringclasses 4
values | story
stringlengths 268
10.6k
| questions
sequencelengths 0
23
| answers
dict |
|---|---|---|---|
mitologia | Mahalat o Bassemat va ser, segons el llibre del Gènesi, filla d'Ismael, primogènit del patriarca Abraham. Va ser una de les esposes d'Esaú, germà del patriarca Jacob. Mahalat era filla d'Ismael i d'una egípcia anomenada Ribah o Meribah. Vivia a Paran.
Un dia, el seu cosí Esaú va arribar a casa seva i va demanar Mahalat al seu pare Ismael. Esaú ja s'havia casat dues vegades amb dones hitites però volia unir-se a una familiar seva, ja que les altres dones no eren ben vistes per la seva família. Van tenir un fill, anomenat Reuel.
Al Gènesi, la filla d'Ismael i esposa d'Esaú és primerament anomenada Mahalat però posteriorment l'anomena Bassemat. En canvi, prèviament havia anomenat Bassemat a una de les seves esposes hitites (o cananees), que posteriorment anomena Adà. Alguns estudiosos opinen que el nom original de la tercera esposa devia ser Bassemat però que el seu espòs Esaú li canvià el nom a Mahalat, ja que el nom de Bassemat l'havia donat ja a la seva esposa Adà. Es creu que el fet de canviar el nom de les seves esposes hitites era una manera de calmar els ànims dels seus pares, que no aprovaven aquestes unions amb dones de procedència diferent a la seva. | [
"D'acord amb el Gènesi, qui era Mahalat?",
"I Ismael?",
"Quin altre nom rep, Mahalat?",
"Quina relació va tenir amb Esaú?",
"Qui era Esaú?",
"I la mare de Mahalat qui fou?",
"On residia?",
"Com és que Esaú va voler contreure matrimoni amb ella?",
"Quants cops s'havia enllaçat, abans?",
"Van tenir descendència?",
"Quina confusió de noms pot crear, el Gènesi?",
"I al mateix llibre sagrat, quin altre personatge rep el nom de Bassemat?",
"I a aquesta segona, quina altra denominació se li atorga?",
"Què n'expliquen, alguns experts, sobre aquests canvis?",
"Per quina raó es creu que es canviaven els apel·latius?"
] | {
"answer_end": [
70,
104,
18,
165,
165,
235,
250,
496,
375,
531,
773,
742,
773,
978,
1174
],
"answer_start": [
0,
64,
0,
106,
134,
167,
237,
260,
341,
498,
533,
650,
660,
775,
980
],
"input_text": [
"La filla d'Ismael.",
"El primogènit del patriarca Abraham.",
"Bassemat.",
"Va ser una de les seves esposes.",
"El germà del patriarca Jacob.",
"Una egípcia anomenada Ribah o Meribah.",
"A Paran.",
"Perquè volia unir-se a una familiar seva, ja que les altres dones no eren ben vistes per la seva família.",
"Dos.",
"Sí, un fill anomenat Reuel.",
"La filla d'Ismael i esposa d'Esaú és primerament anomenada Mahalat però posteriorment l'anomena Bassemat.",
"A una de les esposes hitites (o cananees) d'Esaú.",
"Adà.",
"Que el nom original de la tercera esposa devia ser Bassemat però que el seu espòs Esaú li canvià el nom a Mahalat, ja que el nom de Bassemat l'havia donat ja a la seva esposa Adà.",
"Per calmar els ànims dels seus pares, que no aprovaven aquestes unions amb dones de procedència diferent a la seva."
]
} |
books | -Aquellas estaban bien muertas. ¡Esta es enorme, horrible!…- féu la dameta, amb veu entelada, apartant la vista i reculant. Va girar els ulls per la llòbrega cala, i, amb la impressió que duia al cervell, a cada balma, a cada esquerda, a cada forat de la turmentada penyatera, veié mig ombrejar, mig lluentejar, uns fueteigs serposos, fugitius. Va decantar el cap sobre el muscle del seu marit, i les cames se li segaren. Anava a caure.
Tot just el cavaller fou a temps a sostenir-la. Després, ajupint-se, l'agafà amb un braç per sota les sofrages i amb l'altre pel mig de l'esquena, i va alçar-la en sopols, emportant-se-la cap al gussi, desitjós d'allunyar-la d'aquell paratge funest. Estava completament esbalaïda, pal·lidíssima, els llavis esblanqueïts, les ulleres i el nassiró moradencs… El cap li penjava pesadament.
Entrada a l'embarcació, en asseure-la al banc de popa, es desplomà enrera, tombant d'esquena sobre l'orla, amb el bust enfora; i, de la batzegada, un dels seus preciosos collarets, descordant-se, li va saltar sobre un muscle i, esmunyint-se per un plec de la mànega, va caure al mar com un rajolí gotellós.
-Desgràcia sobre desgràcia! -exclamà el cavaller, adonant-se'n.- ¡Nada menos que el collar de papá Toñico! Un record de l'avi difunt! M'hauria estimat més perdre dos cents pesos. ¡No n'haurà poc disgust, ella, quan se retorni! Però el cas és retornar-la. Què fem?… Aquí no hi ha cap metge. | [
"Què va exclamar la senyoreta?",
"Com era la seva parla?",
"I com es comportava mentre parlava?",
"Quina visió va causar-li el seu torbament?",
"Quin moviment va fer?",
"Quina part del cos va fallar-li?",
"Va arribar a defallir?",
"Qui va evitar-ho?",
"Com va sostenir-la?",
"Què anhelava el gentilhome?",
"Quin aspecte tenia la dama?",
"Què li va passar quan la va acomodar?",
"Ho va percebre, el senyor?",
"I què va bramar?",
"De qui era la joia?",
"Encara vivia el papá Toñico?",
"Què diu que hauria preferit, abans que perdre aquest penjoll?",
"Creu que a la dama li sabrà greu haver-lo perdut?",
"Hi ha alguna persona, amb ells, que pugui fer-li tornar la consciència?"
] | {
"answer_end": [
74,
92,
162,
343,
393,
435,
483,
483,
607,
685,
822,
1129,
1193,
1193,
1237,
1264,
1308,
1357,
1419
],
"answer_start": [
0,
61,
0,
167,
345,
397,
437,
437,
485,
609,
687,
824,
1131,
1131,
1196,
1196,
1265,
1311,
1358
],
"input_text": [
"Aquellas estaban bien muertas. ¡Esta es enorme, horrible!",
"Entelada.",
"Va apartar la vista i va recular i va girar els ulls per la llòbrega cala.",
"A cada balma, a cada esquerda, a cada forat de la turmentada penyatera, veié mig ombrejar, mig lluentejar, uns fueteigs serposos, fugitius.",
"Va decantar el cap sobre el muscle del seu marit.",
"Les cames.",
"No.",
"El cavaller.",
"L'agafà amb un braç per sota les sofrages i amb l'altre pel mig de l'esquena, i va alçar-la en sopols.",
"Allunyar-la d'aquell paratge funest.",
"Estava completament esbalaïda, pal·lidíssima, els llavis esblanqueïts, les ulleres i el nassiró moradencs i el cap li penjava pesadament.",
"Es desplomà enrera, tombant d'esquena sobre l'orla, amb el bust enfora; i, de la batzegada, un dels seus preciosos collarets, descordant-se, li va saltar sobre un muscle i, esmunyint-se per un plec de la mànega, va caure al mar com un rajolí gotellós.",
"Sí.",
"Desgràcia sobre desgràcia!",
"De papá Toñico.",
"No.",
"Perdre dos cents pesos.",
"Sí.",
"No."
]
} |
books | Bah! La por era una falòrnia. Em vaig posar a parlar alt.. ben alt, i m'agradava de veure que no passava res d'extraordinari. No puc dir els gaudis d'amor pròpia, que hi havia en allò d'esqueixar el silenci amb una veu ardida, que s'esbandia pels murs de l'església, assorallant-los vagarosament. Ma, noi, quina remorassa! I, no res, el cor restava tremolós un moment, però tot seguit es temprava i enfortia. Hi havia plaer a cercar aquella emoció. Tornem-hi. Tots ho provàvem, cada volta amb més desvergonyiment. En Xaneta deia amb fanfàrria: -Sa nit no es menja dingú. Ja podeu cridar i xarnegar: tot ho aguanta.
Àdhuc en Lluís s'hi divertia; i, tot mordius, mordius, treia de tant en tant la boca de dintre el coll del garringot i feia «ah! ah!» per a despertar algun eco.
De sobte va sonar una remor sinistra, i una cosa negra i voleiosa ofuscà els nostres ulls. Tots tres pegàrem bot, esglaiats. -Ai, Maria Santíssima! - Però de seguit reparàrem que la causa de la nostra alarma no era més que una fulla de pàmpol, que el vent hauria duta de qui sap on. | [
"Com qualifica el sentiment de l'aprensió?",
"Què va fer?",
"Xiuxiuejava?",
"Per què l'encisa, enraonar vociferant?",
"Què és el que el fa que s'adeliti?",
"Què li passava al seu interior?",
"Quina sensació tenien en comportar-se així?",
"Es van animar a fer-ho, els altres companys?",
"Què exlamava, en Xaneta, amb altivesa?",
"Com es comportava en Lluís?",
"Què va passar, de cop i volta?",
"Van espantar-se?",
"Què van xisclar?",
"Per quina raó s'havien esgarrifat, però?"
] | {
"answer_end": [
28,
56,
66,
124,
295,
407,
447,
512,
614,
775,
866,
900,
924,
1058
],
"answer_start": [
5,
30,
30,
30,
126,
323,
409,
460,
514,
616,
777,
868,
903,
927
],
"input_text": [
"Com una falòrnia.",
"Es va posar a parlar.",
"No.",
"Perquè veu que no passa res d'extraordinari.",
"Esqueixar el silenci amb una veu ardida, que s'esbandia pels murs de l'església, assorallant-los vagarosament.",
"Que restava tremolós un moment, però tot seguit es temprava i enfortia.",
"Plaer.",
"Sí.",
"Sa nit no es menja dingú, ja podeu cridar i xarnegar: tot ho aguanta.",
"S'hi divertia; i, tot mordius, mordius, treia de tant en tant la boca de dintre el coll del garringot i feia «ah! ah!» per a despertar algun eco.",
"Va sonar una remor sinistra, i una cosa negra i voleiosa ofuscà els seus ulls.",
"Sí.",
"Ai, Maria Santíssima!",
"Per una fulla de pàmpol, que el vent hauria duta de qui sap on."
]
} |
mitologia | Caribdis (en grec antic Χάρυϐδις Khárubdis, "xuclador", llatí Charibdis) va ser una nimfa, filla de Posidó i Gea, i durant la seva vida humana havia mostrat sempre una gran voracitat. Es diu que quan Hèracles va passar per aquell indret, amb els ramats de Gerió, Caribdis li va robar els animals i se'ls va menjar. Zeus va castigar-la i amb un llamp l'envià al mar on es va transformar en monstre. Tres vegades al dia Caribdis absorbia una gran quantitat d'aigua de mar, empassant-se tot el que flotava, fins i tot les naus que hi havia per aquells indrets, i després escopia l'aigua beguda. Vivia prop d'Escil·la, un altre monstre marí, a l'estret de Sicília o de Messina.
L'Odissea explica que quan Odisseu va creuar l'estret de Messina va aconseguir esquivar el monstre la primera vegada. Però després del naufragi provocat per Hèlios quan van matar el seu ramat, Odisseu va ser arrossegat sobre el pal de la seva nau destruïda una altra vegada per l'estret. Però va ser capaç d'agafar-se a una figuera que hi havia a l'entrada de la cova de Caribdis, i quan va tornar a sortir el pal vomitat per Caribdis, Odisseu s'hi va agafar i va continuar el viatge.
Els dos costats de l'estret estaven a l'abast d'una fletxa, tan propers que els mariners que intentaven evitar a Caribdis passaven massa prop d'Escil·la i viceversa. L'expressió «entre Escil·la i Caribdis» ha arribat a significar estar entre dos perills de manera que allunyar-se d'un fa que caigui en l'altre.
Tradicionalment, la ubicació de Caribdis a l'estret de Messina fa que se l'associï amb el remolí que formen els corrents que es troben a la zona, però rares vegades és perillós. Investigacions recents han reexaminat la ubicació i suggereixen que aquesta associació és errònia, i que un origen més probable de la història podria trobar-se prop del cap Skila, al nord-oest de Grècia. | [
"Què va ser Caribdis?",
"Quina qualitat tenia quan era un ésser humà?",
"Quina peripècia s'explica, relacionada amb Hèracles?",
"Quina condemna va rebre?",
"Com va venjar-se, Caribdis?",
"Amb qui convivia?",
"Què en relata l'Odissea?",
"Com va aconseguir salvar-se'n?",
"Quines conseqüències tenia que els dos litorals estiguessin tan junts?",
"Quina connotació ha adquirit la dita «entre Escil·la i Caribdis»?",
"Amb què es relaciona, popularment, la localització de Caribdis?",
"És arriscada, però, aquesta espiral?",
"Què han insinuat, darrerament, els experts que han estudiat aquest emplaçament?",
"I doncs, d'on creuen que pot venir aquesta llegenda?"
] | {
"answer_end": [
112,
182,
313,
396,
590,
672,
960,
1157,
1323,
1468,
1614,
1646,
1745,
1850
],
"answer_start": [
0,
116,
184,
315,
398,
592,
674,
962,
1159,
1325,
1470,
1470,
1648,
1648
],
"input_text": [
"Una nimfa, filla de Posidó i Gea.",
"Una gran voracitat.",
"Que quan Hèracles va passar per aquell indret, amb els ramats de Gerió, Caribdis li va robar els animals i se'ls va menjar.",
"Zeus, amb un llamp, l'envià al mar on es va transformar en monstre.",
"Tres vegades al dia absorbia una gran quantitat d'aigua de mar, empassant-se tot el que flotava, fins i tot les naus que hi havia per aquells indrets, i després escopia l'aigua beguda.",
"Amb Escil·la, un altre monstre marí, a l'estret de Sicília o de Messina.",
"Que quan Odisseu va creuar l'estret de Messina va aconseguir esquivar el monstre la primera vegada, però després del naufragi provocat per Hèlios quan van matar el seu ramat, Odisseu va ser arrossegat sobre el pal de la seva nau destruïda una altra vegada per l'estret.",
"Va ser capaç d'agafar-se a una figuera que hi havia a l'entrada de la cova de Caribdis, i quan va tornar a sortir el pal vomitat per Caribdis, s'hi va agafar i va continuar el viatge.",
"Que els mariners que intentaven evitar a Caribdis passaven massa prop d'Escil·la i viceversa.",
"Estar entre dos perills de manera que allunyar-se d'un fa que caigui en l'altre.",
"Amb el remolí que formen els corrents que es troben a la zona.",
"No.",
"Que aquesta associació és errònia.",
"De prop del cap Skila, al nord-oest de Grècia."
]
} |
bios | Àngels Ferrer i Sensat (Barcelona, 18 de maig de 1904 - 30 de novembre de 1992) fou una mestra, pedagoga i catedràtica en Ciències Naturals amb vocació des de ben petita, va marcar un abans i un després en l'ensenyament amb la seva la manera d'entendre el món i explicar-lo als homes i dones d'avui.
Filla de la pedagoga Rosa Sensat i de l'industrial David Ferrer i Vallès, neix a Barcelona el 18 de maig del 1904. El 1914 entra a l'Escola Municipal Bosc de Montjuïc, que dirigia la seva mare. Tot i que la mare fou un referent constant al llarg de la seva carrera, Àngels Ferrer i Sensat orientà des de molt jove els interessos cap a les ciències naturals i experimentals.
Es llicencia en ciències naturals per la Universitat de Barcelona el 1926. El mateix any, a proposta del degà, entra com a professora a la càtedra de zoografia d'articulats i s'encarrega de les pràctiques de ciències del darrer curs de l'Institut Balmes, fins al 1933. També fa de professora de biologia i ciències naturals al centre de batxillerat Monturiol de la Mútua Escolar Blanquerna.
Paral·lelament, dissenya i coordina el Centre d'Ensenyament de Ciències Naturals per a Museus, per encàrrec de Manuel Ainaud Sánchez, assessor tècnic de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i president de l'Ateneu Enciclopèdic Popular.
Després de set anys, s'embarca en el projecte de creació de l'Institut-Escola del Parc, on fomenta l'ensenyament experimental de les ciències naturals amb una visió holística del currículum pedagògic. Després de la Guerra Civil perd els càrrecs de catedràtica i és provisionalment traslladada a l'Institut Isabel la Catòlica de Madrid. El 1941 ha de tornar a opositar.
Quan retorna a Catalunya, treballa divuit anys a l'Institut de Reus. Sota el règim franquista la seva activitat experimental es veu obstaculitzada constantment per limitacions institucionals, i dedica la resta de la carrera a fomentar el creixement de l'ensenyament de les ciències naturals en diversos centres de formació de batxillerat, com l'Institut de Mataró o el de la Verneda, on va treballar com a directora de l'Institut Infanta Isabel d'Aragó, els últims vint anys de carrera professional. Durant uns anys, Angeleta Ferrer va cooperar a la ciutat de Mataró fundant amb el seu marit, Alexandre Satorras, el COPEM.
L'any 1974 es va jubilar, però va romandre en contacte amb el món de l'ensenyament, el seu refugi després de la mort del marit. L'any 1982, va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi, un premi amb la finalitat de distingir les persones que pels seus mèrits hagin prestat serveis destacats a Catalunya en el pla cívic i cultural. Va instaurar les Beques Satorras, que s'atorguen anualment per ajudar els alumnes amb currículums brillants i amb pocs recursos econòmics. El 30 de novembre de 1992 mor als 89 anys.
Els Premis Angeleta Ferrer i Sensat a la Innovació Educativa, que s'atorguen en el marc dels Premis Reus des de l'any 2000, promouen projectes educatius vinculats a la ciutat de Reus.
L'Escola de Natura Angeleta Ferrer, situada a la masia de Can Miravitges de la ciutat de Badalona, va entrar en funcionament l'any 1979, per oferir un recurs pedagògic i de sensibilització que respongui a les necessitats educatives de la població en els temes relacionats amb el medi natural i l'educació ambiental.
Diversos centres educatius porten el seu nom, entre els quals l'Escola Angeleta Ferrer de Mataró, l'Institut Angeleta Ferrer de Barcelona, i l'Institut Angeleta Ferrer i Sensat, de Sant Cugat del Vallès. Als municipis de Catalunya se li han dedicat quatre carrers o places.
| [
"Qui va ser Àngels Ferrer i Sensat?",
"Per quina raó és rellevant, la seva figura?",
"Qui eren els seus pares?",
"On va formar-se?",
"Quins estudis l'entusiasmaven, però, a Àngels Ferrer?",
"Quina carrera va estudiar?",
"Què se li va oferir en rebre el títol?",
"On més va exercir com a docent?",
"Quina altra feina tenia, alhora?",
"Què va fundar?",
"Com és que va treballar a l'Institut Isabel la Catòlica de Madrid?",
"On va treballar quan va tornar a Catalunya?",
"Quines conseqüències va tenir, el franquisme, en la seva carrera?",
"Què va crear, amb el seu marit?",
"Quan va retirar-se?",
"Què va rebre l'any 1982?",
"I les Beques Satorras quina finalitat tenen?",
"Què són els Premis Angeleta Ferrer i Sensat?",
"I l'Escola de Natura Angeleta Ferrer què planteja?",
"Com se l'ha homenatjat?"
] | {
"answer_end": [
139,
299,
364,
493,
673,
748,
928,
1064,
1315,
1516,
1651,
1753,
2184,
2307,
2333,
2637,
2776,
3003,
3319,
3593
],
"answer_start": [
0,
0,
301,
416,
495,
675,
675,
944,
1066,
1317,
1518,
1686,
1755,
2203,
2309,
2437,
2639,
2821,
3005,
3321
],
"input_text": [
"Una mestra, pedagoga i catedràtica en Ciències Naturals.",
"Perquè va marcar un abans i un després en l'ensenyament amb la seva la manera d'entendre el món i explicar-lo als homes i dones d'avui.",
"La pedagoga Rosa Sensat i de l'industrial David Ferrer.",
"A l'Escola Municipal Bosc de Montjuïc, que dirigia la seva mare.",
"Les ciències naturals i experimentals.",
"Ciències naturals a la Universitat de Barcelona.",
"D'entrar com a professora a la càtedra de zoografia d'articulats i va encarregar-se de les pràctiques de ciències del darrer curs de l'Institut Balmes.",
"Al centre de batxillerat Monturiol de la Mútua Escolar Blanquerna, com a professora de biologia i ciències naturals.",
"Dissenyava i coordinava el Centre d'Ensenyament de Ciències Naturals per a Museus, per encàrrec de Manuel Ainaud Sánchez, assessor tècnic de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i president de l'Ateneu Enciclopèdic Popular.",
"El projecte de creació de l'Institut-Escola del Parc, on fomenta l'ensenyament experimental de les ciències naturals amb una visió holística del currículum pedagògic.",
"Perquè després de la Guerra Civil va perdre els càrrecs de catedràtica i la hi van traslladar provisionalment.",
"A l'Institut de Reus.",
"La seva activitat experimental es va veure obstaculitzada constantment per limitacions institucionals, i dedicà la resta de la carrera a fomentar el creixement de l'ensenyament de les ciències naturals en diversos centres de formació de batxillerat, com l'Institut de Mataró o el de la Verneda, on va treballar com a directora de l'Institut Infanta Isabel d'Aragó, els últims vint anys de carrera professional.",
"El COPEM.",
"El 1974.",
"La Creu de Sant Jordi, un premi amb la finalitat de distingir les persones que pels seus mèrits hagin prestat serveis destacats a Catalunya en el pla cívic i cultural.",
"Ajudar els alumnes amb currículums brillants i amb pocs recursos econòmics.",
"Uns premis que s'atorguen en el marc dels Premis Reus des de l'any 2000, promouen projectes educatius vinculats a la ciutat de Reus.",
"Un recurs pedagògic i de sensibilització que respongui a les necessitats educatives de la població en els temes relacionats amb el medi natural i l'educació ambiental.",
"Diversos centres educatius porten el seu nom i als municipis de Catalunya se li han dedicat quatre carrers o places."
]
} |
bios | Concepción Blasco Oliver (Castelló de la Plana, 1858 - Castelló de la Plana, 1 de febrer de 1938) fou una mestressa de casa i propietària valenciana, vinculada a l'Associació Castellonenca de Caritat, la Junta de Tràfic de Blanques, i l'Obra Protecció d'Interessos Catòlics (Castelló de la Plana).
Va nàixer a Castelló de la Plana i es va casar amb Leandro Alloza, l'enginyer que va fer i dur a terme el projecte del port de Castelló, molt aclamat i esperat per tota la ciutadania. Va tindre una filla, Concepción Alloza, qui va seguir els seus mateixos passos en la tasca filantròpica.
Concepción Blasco encarnava el típic model de l'àngel de la llar de les classes mitjanes i altes, que es dedicava a la casa i estava també molt vinculada a l'Església i a obres de caritat, precisament un dels espais que permetia les dones eixir de la monotonia de la llar. A Castelló, a finals del segle xix, hi havia diferents associacions que es dedicaven a les obres benèfiques i en les quals les dones tenien un paper determinant. Així, dedicaven la seva activitat en l'associació de Conferències de Sant Vicent de Paul, igual que en el Rober de la Caritat de l'església de Sant Agustí, fundat el 1884, que reunia aquell any al voltant de 60 dones que feien roba per als pobres. El 1894 van ser admeses per primera vegada dones en el Cercle Catòlic de Castelló com a sòcies protectores, i es va crear un Patronat de xiquetes regentat per dones i que va establir una escola gratuïta per a xiquetes pobres; posteriorment també es van establir les escoles dominicals.
En aquest ambient benefactor, Concepción Blasco i moltes joves de Castelló no sols es dedicaven a anar als actes pietosos o d'assistència a les capes necessitades, sinó també eixien a escoltar conferències i vetllades líricomusicals, a veure teatre, llegien el diari. A poc a poc, per freqüentar diferents espais de sociabilitat es van familiaritzar amb els assumptes públics i els esdeveniments que ocorrien al seu voltant i això va fer créixer el seu interés pels problemes socials.
La filantropia que van practicar diferents dones catòliques va ser una experiència que va modificar la percepció del món i la seua pròpia identitat. Normalment s'iniciaven en associacions mixtes de caritat i benefactores on treballaven sota la direcció masculina, però, a poc a poc, van començar a organitzar agrupacions femenines que controlaven i gestionaven elles mateixes. Aquest és el cas de Concepción Blasco, que tenia càrrecs directius de gestió en diferents associacions, on va desenvolupar una tasca molt lloable.
Destaca la seua acció com a presidenta de l'Associació Castellonenca de Caritat, on van portar a terme una activitat de recaptació per a les classes necessitades molt dinàmica i continuada. Com a exemple, al juny de 1921 s'havien recol·lectat 4.240 pessetes, que no sols eren destinades a aquesta associació, sinó també als sindicats catòlics femenins i a altres associacions seglars i religioses. Les donacions que aportava la classe alta de Castelló es publicaven en la premsa amb noms i cognoms per a sacralitzar la caritat públicament i fer minvar la mala consciència.
Un altre càrrec de gestió que va ostentar era el de presidenta de la Junta de Tràfic de Blanques en els anys 20. Aquesta institució intentava acollir mares fadrines, prostitutes penedides i fins i tot dones acusades de mala conducta pels seus pares. Normalment eren ingressades en el convent de les monges oblates de Benicàssim. Encara que en aquesta junta molts dels seus integrants eres homes que ocupaven càrrecs públics com l'alcalde de Castelló, el director de l'institut d'ensenyament mitjà, inspectors de sanitat o algun diputat, les dones s'encarregaven molt directament de la seva gestió i Concepción Blasco com a presidenta va ser recolzada molt directament per Magdalena Grao i María Alegre, membres com ella de l'associació Obra Protecció d'Interessos Catòlics de Castelló. | [
"Qui va ser Concepción Blasco Oliver?",
"Qui era el seu marit?",
"Van tenir descendència?",
"Què representava, Blasco?",
"En quines organitzacions participaven?",
"I l'any 1894 quin fet rellevant tingué lloc?",
"I què van fundar, a partir d'aquí?",
"Quin tipus d'activitats duien a terme, les associades?",
"Quina conseqüència van tenir aquestes ocupacions?",
"Què va provocar aquesta activitat caritativa?",
"En què consistia, generalment, aquest recorregut altruista?",
"Quin tipus d'ocupacions va aconseguir, Blasco?",
"Com quins?",
"Què van assolir?",
"Per quin motiu es donaven a conèixer les aportacions de la classe benestant?",
"Quina funció tenia la Junta de Tràfic de Blanques?",
"On les internaven?",
"I quines responsabilitats tenien les dones que formaven part del sistema?",
"Qui eren aquestes dues últimes?"
] | {
"answer_end": [
296,
480,
585,
858,
1268,
1376,
1554,
1822,
2039,
2188,
2416,
2563,
2753,
2961,
3136,
3386,
3465,
3839,
3922
],
"answer_start": [
0,
298,
482,
587,
1022,
1270,
1380,
1556,
1824,
2041,
2190,
2418,
2565,
2755,
2963,
3204,
3388,
3675,
3810
],
"input_text": [
"Una mestressa de casa i propietària valenciana, vinculada a l'Associació Castellonenca de Caritat, la Junta de Tràfic de Blanques, i l'Obra Protecció d'Interessos Catòlics.",
"Leandro Alloza, l'enginyer que va fer i dur a terme el projecte del port de Castelló, molt aclamat i esperat per tota la ciutadania.",
"Sí, una filla, Concepción Alloza, qui va seguir els seus mateixos passos en la tasca filantròpica.",
"El típic model de l'àngel de la llar de les classes mitjanes i altes, que es dedicava a la casa i estava també molt vinculada a l'Església i a obres de caritat, precisament un dels espais que permetia les dones eixir de la monotonia de la llar.",
"En l'associació de Conferències de Sant Vicent de Paul, igual que en el Rober de la Caritat de l'església de Sant Agustí, fundat el 1884, que reunia aquell any al voltant de 60 dones que feien roba per als pobres.",
"Que van ser admeses per primera vegada dones en el Cercle Catòlic de Castelló com a sòcies protectores.",
"Un Patronat de xiquetes regentat per dones i que va establir una escola gratuïta per a xiquetes pobres, i posteriorment també es van establir les escoles dominicals.",
"Anaven als actes pietosos o d'assistència a les capes necessitades i també eixien a escoltar conferències i vetllades líricomusicals, a veure teatre, llegien el diari.",
"Que, a poc a poc, per freqüentar diferents espais de sociabilitat es van familiaritzar amb els assumptes públics i els esdeveniments que ocorrien al seu voltant i això va fer créixer el seu interés pels problemes socials.",
"Va modificar la percepció del món i la seua pròpia identitat.",
"Normalment s'iniciaven en associacions mixtes de caritat i benefactores on treballaven sota la direcció masculina, però, a poc a poc, van començar a organitzar agrupacions femenines que controlaven i gestionaven elles mateixes.",
"Càrrecs directius de gestió en diferents associacions, on va desenvolupar una tasca molt lloable.",
"Per exemple com a presidenta de l'Associació Castellonenca de Caritat, on van portar a terme una activitat de recaptació per a les classes necessitades molt dinàmica i continuada.",
"Van aconseguir recol·lectar 4.240 pessetes, que no sols eren destinades a aquesta associació, sinó també als sindicats catòlics femenins i a altres associacions seglars i religioses.",
"Per a sacralitzar la caritat públicament i fer minvar la mala consciència.",
"Acollir mares fadrines, prostitutes penedides i fins i tot dones acusades de mala conducta pels seus pares.",
"En el convent de les monges oblates de Benicàssim.",
"S'encarregaven molt directament de la seva gestió i Concepción Blasco com a presidenta va ser recolzada molt directament per Magdalena Grao i María Alegre.",
"Membres de l'associació Obra Protecció d'Interessos Catòlics de Castelló."
]
} |
mitologia | "May it be" ("podria ser" en anglès) és una cançó de la cantant irlandesa Enya. Va ser composta per Enya i Roma Ryan per la pel·lícula de Peter Jackson El Senyor dels Anells: la Germandat de l'Anell (2001).
El director Peter Jackson va preguntar a Enya si estaria interessada a escriure una cançó per El Senyor dels Anells. Enya va acceptar i va anar a Nova Zelanda per ser les edicions preliminars de la pel·lícula.
Enya treballà en la canço amb Nicky Ryan, el seu productor, i Roma Ryan, el seu lletrista. Van enregistrar la cançó a través del contacte d'Enya amb Warner Music a l'estudi de Ryan a Dublín, Aigle Studio.
L'orquestració va ser enregistrada a Londres, dirigida per Howard Shore i interpretada per la London Philharmonic Orchestra. Musicalment, la cançó és simple, amb un fons de cor i instruments de corda.
Les lletres d'aquesta cançó inclouen paraules angleses, així com paraules en una de les llengües fictícies que parlen els elfs, el quenya, que va crear per J.R.R. Tolkien.
Mentre Enya va escriure la música, Roma Ryan va estudiar les llengües i va escriure les lletres en anglès i quenya.
Dos dels versos de May it be contenen oracions escrites en quenya. El primer, Mornië utúlië, es tradueix com "la foscor ha vingut". Mornië alantië es tradueix com "la foscor ha caigut." Durant la resta de la cançó, els versos en anglès es barregen amb els versos en quenya.
Enya, Nicky i Roma van ser molt aclamats per la cançó. Va ser nominada pel per l'Oscar a millor cançó, però finalment el premi se'l va endur Randy Newman per "If I didn't have you" de Monsters, Inc.
"May it be" guanyà el Premi de la societat de crítics de Las Vegas per la millor cançó (2002).
"May it be" també va ser nominada l'any 2002 pel premi Globus d'or a la millor cançó original, però finalment se'l va endur "Until" de Kate & Leopold.
Enya va interpretar la cançó als Academy Awards d'Alemanya el 24 de març de 2002. Estava "absolutament" emocionada per l'actuació. Per ella era "la primera vegada en ser nominada, i arribar a interpretar, és meravellós, absolutament meravellós." | [
"Què és May it be?",
"Qui va configurar-la?",
"Per quin motiu?",
"Com va ser aquest procés?",
"Qui més va col·laborar-hi?",
"On es va gravar, la música?",
"Qui hi va participar?",
"És gaire complexa, la melodia?",
"Quins idiomes integra la composició?",
"Com es van repartir la feina?",
"Com es poden interpretar els trossos compostos en quenya?",
"En quins premis rellevants va ser seleccionada, aquesta cançó?",
"Qui ho va guanyar, però?",
"Quin guardó se li va atorgar el 2002?",
"I aquest mateix any, d'on més va ser candidata?",
"Quines declaracions va fer, la cantant, després de representar la cançó en viu?"
] | {
"answer_end": [
78,
116,
198,
415,
620,
666,
745,
821,
993,
1109,
1296,
1486,
1582,
1677,
1828,
2075
],
"answer_start": [
0,
80,
0,
207,
417,
622,
622,
747,
823,
995,
1111,
1440,
1440,
1584,
1679,
1912
],
"input_text": [
"Una cançó de la cantant irlandesa Enya.",
"Enya i Roma Ryan.",
"Per la pel·lícula de Peter Jackson El Senyor dels Anells: la Germandat de l'Anell.",
"El director Peter Jackson va preguntar a Enya si estaria interessada a escriure una cançó per El Senyor dels Anells, Enya va acceptar i va anar a Nova Zelanda per ser les edicions preliminars de la pel·lícula.",
"Nicky Ryan, el seu productor, i Roma Ryan, el seu lletrista, i van enregistrar la cançó a través del contacte d'Enya amb Warner Music a l'estudi de Ryan a Dublín, Aigle Studio.",
"A Londres.",
"La va dirigir Howard Shore i la va interpretar la London Philharmonic Orchestra.",
"No.",
"Paraules angleses i paraules en una de les llengües fictícies que parlen els elfs, el quenya, que va crear per J.R.R. Tolkien.",
"Enya va escriure la música i Roma Ryan va estudiar les llengües i va escriure les lletres en anglès i quenya.",
"Mornië utúlië, es tradueix com \"la foscor ha vingut\" i, Mornië alantië, com \"la foscor ha caigut\".",
"Pels Oscar a millor cançó.",
"Randy Newman per \"If I didn't have you\" de Monsters, Inc.",
"El Premi de la societat de crítics de Las Vegas per la millor cançó.",
"Del premi Globus d'or a la millor cançó original, però finalment se'l va endur \"Until\" de Kate & Leopold.",
"Que estava absolutament emocionada per l'actuació, ja que per ella era la primera vegada en ser nominada, i arribar a interpretar, era meravellós, absolutament meravellós."
]
} |
books | -Malvinatge! Jo també vinc.
-Jo també.
-Un noi de cinc anys? Anem.
-Una pobra criatura? Anem-hi tots.
Allò era un contínuo pel camí.
Arriba la gent a ca la ciutat, tota esparverada, tota plorosa, tota irritada, tota baladrejant.
Pregunta pel noi, i els diuen que no n'han vist cap. Pregunten pel burot, i responen que no en saben res.
-Com, no en saben res? El Diari ho porta.
-Ah! No ho saben? Tracten de tapar-ho. | [
"Què exclama, el primer?",
"I quina asseveració fa?",
"S'hi suma algú?",
"Qui s'ha perdut?",
"S'hi afegeixen més persones, encara?",
"On es presenten?",
"Quina actitud tenen les persones que van apareixent?",
"Per qui demanen?",
"Algú l'ha reparat?",
"I aleshores, per qui altre requereixen?",
"I quina contestació hi ha?",
"Per quin motiu se sorprèn?",
"Què pregunta, l'últim?",
"I què és el que no coneixen?"
] | {
"answer_end": [
12,
26,
37,
65,
100,
162,
227,
245,
280,
301,
333,
375,
394,
414
],
"answer_start": [
0,
0,
28,
39,
67,
133,
133,
229,
229,
282,
282,
335,
377,
377
],
"input_text": [
"Malvinatge!",
"Que ell també hi va.",
"Sí.",
"Un noi de cinc anys.",
"Sí.",
"A la ciutat.",
"Estan esparverades, ploroses, irritades i baladrejades.",
"Pel noi.",
"No.",
"Pel burot.",
"Que no en saben res.",
"Perquè el Diari ho porta.",
"No ho saben?",
"Que tracten de tapar-ho."
]
} |
books | Isabel havia vist tres o quatre vegades en Melrosada, i el comentari que feia sempre a la seva amiga era aquest:
-Però, Paulina, si és tan tímid!
En Melrosada anava a aconsolar-se, amb la tia Paulina, de l'esverament i del tremolor que li produïa la seva enamorada.
-Estic foll! estic foll! Me l'estimo…
I Paulina contestava sempre:
-Doncs què espera, home!
Paulina estava satisfeta, contenta de la seva obra. Veia amb fruïció les reformes que en Melrosada havia fet en el seu vestit, en el pentinat, en un cert aire arrogant que es donava: en Melrosada, en pocs dies, havia millorat moltíssim; però estava com avergonyit davant de la família Buxareu. No cal dir que les classes de dibuix s'havien acabat feia temps i el professor només hi anava de tant en tant a fer visita. En Víctor, que al principi esbroncà la seva tia, acabà per inhibir-se, i fins prohibí a la canalla que fessin broma de l'antic professor. Cada vegada que parlava amb ell es trobava cohibit, perquè el pobre don Gaspar, encara que dissimulés, era massa ingenu i no tenia recursos per amagar l'estat de la seva ànima.
Les entrevistes amb la vídua es feien en el bar del «Siglo»; però la tia Paulina ja se n'havia empescat una de més seriosa en el seu propi domicili. Aprofitant la diada del seu sant, per exemple, una tarda de petita reunió, per a veure si donava una empenta a don Gaspar i l'home es decidia a declarar-se. | [
"Quants cops havien coincidit la Isabel i en Melrosada?",
"I què li deia, la Isabel a la Paulina?",
"Com és que en Melrosada demanava confort a la Paulina?",
"I què exclamava?",
"I la Paulina, quina resposta li donava?",
"Per quin motiu estava delitada la Paulina?",
"Quin problema hi havia, però?",
"Encara feien curs de pintura?",
"I els visitava sovint, el mestre?",
"Com va canviar el comportament d'en Víctor?",
"Per quin motiu es descoratjava quan enraonava amb don Gaspar?",
"On es reunia, habitualment, amb la viuda?",
"Què havia enxampat, però, la Paulina?",
"Quina actuació va dur a terme el dia del seu sant?",
"Quin era el seu propòsit?"
] | {
"answer_end": [
52,
145,
264,
303,
357,
593,
650,
715,
774,
912,
1089,
1150,
1238,
1361,
1395
],
"answer_start": [
0,
56,
146,
266,
333,
358,
595,
652,
718,
776,
914,
1091,
1091,
1240,
1315
],
"input_text": [
"Tres o quatre.",
"Que era tan tímid.",
"Perquè la seva enamorada li produïa esverament i tremolor.",
"Que estava foll i que se l'estimava.",
"Doncs que què esperava.",
"Perquè veia amb fruïció les reformes que en Melrosada havia fet en el seu vestit, en el pentinat, en un cert aire arrogant que es donava: en Melrosada, en pocs dies, havia millorat moltíssim.",
"Que estava com avergonyit davant de la família Buxareu.",
"No.",
"No.",
"Al principi esbroncà la seva tia, però acabà per inhibir-se, i fins prohibí a la canalla que fessin broma de l'antic professor.",
"Perquè encara que dissimulés, era massa ingenu i no tenia recursos per amagar l'estat de la seva ànima.",
"Al bar del Siglo.",
"Una entrevista més seriosa en el seu propi domicili.",
"Va aprofitar una tarda de petita reunió, per a veure si donava una empenta a don Gaspar.",
"Que l'home es decidís a declarar-se."
]
} |
mitologia | L'ostracisme (del grec oστρακισμoς ostrakismós) fou una institució jurídica de la democràcia atenenca utilitzada per a castigar amb un exili temporal de 10 anys a tothom qui pogués representar un perill per a la ciutat. En l'ús corrent l'ostracisme significa excloure algú de la societat o de la comunitat impedint-ne la comunicació. Actualment, s'anomena ostracisme, per extensió de significat, a la sanció social consistent en l'aïllament d'una persona, i que és considerada un mecanisme de control social.
Segons Aristòtil l'ostracisme va ser ideat per Clístenes el 510 aC, però segons alguns s'ha de datar la seva institució vint anys després, quan es va aplicar a Hiparc de Colarges, de la família dels Pisistràtides.
L'ostracisme consistia en una votació, durant la vuitena pritània, quan el nom de l'individu penat havia de ser escrit en un tros de terracota o ostrakon. Es feia servir l'ostrakon perquè el papir era molt car i importat d'Egipte. Perquè la votació fos vàlida hi havien de participar almenys 6.000 ciutadans. Molts notables polítics democràtics van patir ostracisme. En alguns casos es van aprovar lleis especials per recuperar a ciutadans exiliats, per exemple, en les guerres contra els perses es va recuperar Aristides.
El caràcter polític del judici d'ostracisme emergeix clarament del fet que la condemna no requereix i no comporta una acusació penal: Plutarc, per exemple explica que Aristides va patir ostracisme perquè la seva bona fama i reputació el feien, independentment de les seves intencions, un tirà potencial.
Segons Aristòtil també a Argos es practicava l'ostracisme. A l'obra d'Aristòfanes es diu que a Mègara i a Milet també hi havia ostracisme. | [
"Què va ser l'ostracisme?",
"Per a què es feia servir?",
"I de manera popular, quina connotació té aquest mot?",
"I actualment, quin cas es denomina així?",
"D'acord amb Aristòtil, qui va crear aquest concepte?",
"Però què han descobert alguns estudiosos?",
"En què radicava aquesta pràctica?",
"Com és que no s'utilitzava el papir?",
"Quantes persones hi havien de comparèixer, per tal que la consulta fos lícita?",
"Qui rebia, en general, aquest càstig?",
"Quin tipus de legislatures es van validar?",
"D'on surt el tarannà estatal d'aquests processos?",
"D'acord amb Plutarc, què li va passar a Aristides?",
"I conforme Aristòtil, on més s'executava aquest exercici?",
"I qui afirma que això existia a Mègara i a Milet, també?"
] | {
"answer_end": [
101,
218,
332,
507,
575,
721,
876,
952,
1030,
1088,
1244,
1378,
1548,
1607,
1687
],
"answer_start": [
0,
0,
220,
334,
509,
577,
723,
878,
954,
1032,
1090,
1246,
1380,
1550,
1609
],
"input_text": [
"Una institució jurídica de la democràcia atenenca.",
"Per a castigar amb un exili temporal de 10 anys a tothom qui pogués representar un perill per a la ciutat.",
"Excloure algú de la societat o de la comunitat impedint-ne la comunicació.",
"La sanció social consistent en l'aïllament d'una persona, i que és considerada un mecanisme de control social.",
"Clístenes, el 510 aC.",
"Que la seva institució data vint anys després, quan es va aplicar a Hiparc de Colarges, de la família dels Pisistràtides.",
"En una votació, durant la vuitena pritània, quan el nom de l'individu penat havia de ser escrit en un tros de terracota o ostrakon.",
"Perquè era molt car i importat d'Egipte.",
"Almenys 6.000 ciutadans.",
"Molts notables polítics democràtics.",
"Per recuperar a ciutadans exiliats, per exemple, en les guerres contra els perses es va recuperar Aristides.",
"Del fet que la condemna no requereix i no comporta una acusació penal.",
"Que va patir ostracisme perquè la seva bona fama i reputació el feien, independentment de les seves intencions, un tirà potencial.",
"A Argos.",
"Aristòfanes."
]
} |
mitologia | Epeu (en grec antic Ἐπειός), segons la mitologia grega va ser un heroi grec, fill de Panopeu.
Va participar en la guerra de Troia, a la que va anar amb un contingent de trenta naus. No era un guerrer gaire valerós i es distingí sobretot en el combat de boxa celebrat en els Jocs Fúnebres en honor de Patrocle, però no va guanyar en el llançament de disc. El seu mèrit principal va ser la construcció del cavall de fusta que serví per a l'assalt final de la ciutat de Troia.
En el viatge de retorn, Epeu, separat del seu cap de files, Nèstor, va anar a parar a Itàlia, on fundà la ciutat de Metapont. Allà consagrà a Atena les eines que havia usat per bastir el cavall de la victòria.
Una altra tradició el fa fundador de Pisa, a la Itàlia central. La tempesta havia emès Epeu a la costa italiana i va desembarcar. Les captives troianes que duia com a botí van incendiar les naus. Sense esperança de tornar a la seva pàtria, l'heroi i els seus companys van fundar la ciutat de Pisa, nom que li van posar per la vila homònima a l'Èlida.
S'atribueix a Epeu la construcció d'una estàtua miraculosa d'Hermes, que s'adorava a Enos, a Tràcia. Aquest Hermes havia estat esculpit a Troia i la crescuda del riu Escamandre, quan aquest riu va voler aturar Aquil·les, se la va emportar. D'allí va arribar a les platges d'Enos, on uns pescadors van atrapar-la amb una xarxa. Com que l'estàtua era de fusta, en van voler fer llenya, però no van aconseguir fer-li res amb la destral. La van llençar sencera al foc, però no es va cremar. Espantats, la tornaren al mar, però quan van llençar les xarxes de nou, la van tornar a agafar. Van veure que era una imatge sagrada i li van erigir un santuari. Aquesta llegenda la transmet Cal·límac, en un poema del qual només en resten fragments. | [
"Qui era Epeu?",
"D'acord amb quina creença?",
"Qui era el seu pare?",
"De quin conflicte va formar part?",
"En quin esdeveniment va destacar?",
"Va tenir èxit en el llançament de disc?",
"Per quin fet es distingeix, aquest personatge?",
"Com és que va establir-se a Itàlia?",
"Què va ofrenar a Atena?",
"Quin altre mèrit li atorguen, altres llegendes?",
"Segons aquesta versió, com va arribar, Epeu, a crear la ciutat?",
"De què més se'l responsabilitza?",
"Com va arribar a Enos, aquesta estàtua?",
"Com van saber que no era una estàtua comuna?",
"Què van concloure, llavors?",
"Com es coneix aquest mite?"
] | {
"answer_end": [
92,
92,
92,
180,
308,
353,
472,
598,
682,
746,
1033,
1134,
1360,
1616,
1682,
1770
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
94,
182,
310,
355,
474,
600,
684,
748,
1035,
1136,
1362,
1618,
1684
],
"input_text": [
"Un heroi grec.",
"Amb la mitologia grega.",
"Panopeu.",
"De la guerra de Troia, a la que va anar amb un contingent de trenta naus.",
"En el combat de boxa celebrat en els Jocs Fúnebres en honor de Patrocle.",
"No.",
"Per la construcció del cavall de fusta que serví per a l'assalt final de la ciutat de Troia.",
"Perquè en el viatge de retorn, Epeu, separat del seu cap de files, Nèstor, hi va anar a parar i fundà la ciutat de Metapont.",
"Les eines que havia usat per bastir el cavall de la victòria.",
"La fundació de Pisa.",
"La tempesta l'havia emès Epeu a la costa italiana, on va desembarcar i les captives troianes que duia com a botí van incendiar les naus; llavors, sense esperança de tornar a la seva pàtria, l'heroi i els seus companys van fundar la ciutat de Pisa, nom que li van posar per la vila homònima a l'Èlida.",
"De la construcció d'una estàtua miraculosa d'Hermes, que s'adorava a Enos, a Tràcia.",
"La crescuda del riu Escamandre, quan aquest riu va voler aturar Aquil·les, se la va emportar i d'allí va arribar a les platges d'Enos, on uns pescadors van atrapar-la amb una xarxa.",
"Perquè com que l'estàtua era de fusta, en van voler fer llenya, però no van aconseguir fer-li res amb la destral i la van llençar sencera al foc, però no es va cremar i llavors, espantats, la tornaren al mar, però quan van llençar les xarxes de nou, la van tornar a agafar.",
"Que era una imatge sagrada i li van erigir un santuari.",
"Per un poema de Cal·límac del qual només en resten fragments."
]
} |
vilaweb | El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha replicat al tinent de batllia de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, que ahir va proposar la deportació dels menors estrangers no acompanyats que viuen al carrer, cosa que va definir com a ‘retorn assistit'. En una entrevista a l'ACN, El Homrani ha remarcat que ni Generalitat ni ajuntament tenen competències per a fer-ho i que la normativa no ho permet. ‘El retorn d'un noi sempre ha de ser voluntari', i ha recordat que hi ha sentències judicials que estableixen que no es poden tornar menors estrangers als seus països d'origen ‘sense la seva autorització'. Ha dit que aquest retorn havia de ser ‘voluntari' i requeria ‘un treball d'acord amb el noi, amb la família d'origen i un informe de serveis socials del país d'origen'. Es tracta, ha dit, d'un procediment ‘força complex', però ha insistit que ni la Generalitat ni el consistori barceloní no en tenen la competència. Per això, creu que ‘no val la pena entrar' en aquest debat perquè, tot i no discutir-ne el ‘fons', creu que ‘no és útil'. El conseller ha defensat de mantenir l'estratègia que segueixen amb l'ajuntament en relació amb els menors que viuen al carrer. En aquest sentit, ha destacat que s'han reforçat ‘recursos de psiquiatria', perquè alguns dels menors tenen problemes de ‘salut mental i addiccions', i que també s'han reforçat els ‘educadors de carrer.' El conseller ha demanat d'evitar ‘tractar tot un col·lectiu a partir de les actuacions d'una minoria'. ‘No és raonable ni real' tractar-lo ‘a partir d'una visualització d'una part molt petita', ha dit, perquè el col·lectiu és ‘divers'. De fet, ha afegit que ‘hi ha 50.000 catalans adolescents nascuts d'aquí d'origen marroquí i no pot ser que també visquin amb aquest estigma'. | [
"Qui és Chakir el Homrani?",
"A qui ha respost?",
"Què havia posat sobre la taula, aquest últim?",
"Què ha volgut fer palès, Homrani?",
"Com ha afirmat que ha de ser la regressió dels menors?",
"I quina qüestió ha remembrat?",
"D'acord amb el conseller, doncs, com ha de ser el regrés?",
"És fàcil aquest procés?",
"Com s'ha posicionat respecte d'aquesta deliberació?",
"I doncs, a quina idea ha donat suport?",
"Què ha emfatitzat?",
"Quina actuació ha exigit?",
"Per quin motiu?",
"Com ho ha exemplificat?"
] | {
"answer_end": [
68,
159,
298,
446,
495,
652,
821,
874,
1090,
1218,
1423,
1525,
1658,
1800
],
"answer_start": [
0,
0,
146,
300,
448,
499,
654,
823,
970,
1092,
1220,
1424,
1527,
1660
],
"input_text": [
"El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies.",
"Al tinent de batllia de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle.",
"La deportació dels menors estrangers no acompanyats que viuen al carrer, cosa que va definir com a retorn assistit.",
"Que ni Generalitat ni ajuntament tenen competències per a fer-ho i que la normativa no ho permet.",
"Voluntari.",
"Que hi ha sentències judicials que estableixen que no es poden tornar menors estrangers als seus països d'origen sense la seva autorització.",
"Voluntari, i requeria un treball d'acord amb el noi, amb la família d'origen i un informe de serveis socials del país d'origen.",
"No.",
"Creu que no val la pena entrar en aquest debat perquè, tot i no discutir-ne el fons, creu que no és útil.",
"De mantenir l'estratègia que segueixen amb l'ajuntament en relació amb els menors que viuen al carrer.",
"Que s'han reforçat els recursos de psiquiatria, perquè alguns dels menors tenen problemes de salut mental i addiccions i que també s'han reforçat els educadors de carrer.",
"Evitar tractar tot un col·lectiu a partir de les actuacions d'una minoria.",
"Perquè no és raonable ni real tractar-lo a partir d'una visualització d'una part molt petita, perquè el col·lectiu és divers.",
"Amb què hi ha 50.000 catalans adolescents nascuts d'aquí d'origen marroquí i no pot ser que també visquin amb aquest estigma."
]
} |
mitologia | Huehuecoyotl o també "Ueuecoyotl" (en náhuatl: huehuecoyotl, «coiot vell» «huehue: vell; coyotl: coiot») a la mitologia asteca és el déu de les arts, senyor de la música i de la dansa cerimonial, guia de l'adultesa i de l'adolescència.
Al Còdex Borbònic és representat com un coiot ballant amb mans i peus humans, acompanyat per uns platerets. Huehuecóyotl comparteix moltes característiques amb el tòpic del coiot estafador de les tribus nord-americanes, incloent en la narració i el cant coral. En ambdues cultures és un bromista, els trucs del qual sovint són jugats sobre altres déus, però amb freqüència fallen, causant més problema a ell que a les víctimes. Déu festós, fins i tot es deia que instigava guerres entre humans per alleugerir el seu avorriment. Ell és part de la família de déus de la civilització asteca de Tezcatlipōca, i té els seus poders per transformar-se. Els que tenien mals auguris dels déus de vegades apel·laven a Huehuecóyotl per mitigar o invertir el seu destí.
El nom de «coiot vell» té una connotació positiva perquè en la cultura asteca els coiots eren el símbol de l'astúcia, de la saviesa mundana, del pragmatisme i de la bellesa masculina. El prefix] huehue que significa «molt vell» a Náhuatl era utilitzat en la mitologia asteca per al·ludir a la saviesa, els coneixements filosòfics relacionats amb l'experiència i l'edat. Encara que en general Huehuecoyotl apareix com a home, té la capacitat de canviar de gènere -com molts dels fills de Tezcatlipoca. Se l'associa també amb la indulgència, la sexualitat masculina, la bona sort i la narració d'històries. Una dels seus principals consorts era Temazcalteci (o Temaxcaltechi), la deessa dels temazcales o banys de vapor. Una altra dels seus amants era Xochiquetzal, la deessa de l'amor, de la bellesa, de la sexualitat femenina, les prostitutes, les mares joves i les flors. Els seus amants masculins eren Opochtli, el déu esquerrà de la cacera i la pesca i Xochipilli el déu de les arts, els jocs i patró dels homosexuals i de la prostitució masculina. Es podria dir que Huehuecoyotl era o és bisexual o pansexual.
De totes les deïtats mexiques, Huehuecoyotl representava la dualitat en termes del bé i el mal, així com l'equilibri entre el vell i el nou, el mundà i l'espiritualitat, el masculí i el femení, la joventut i la vellesa. | [
"D'acord amb la creença asteca, qui és Huehuecoyotl?",
"Quina aparença té al Còdex Borbònic?",
"A quin altre ésser s'assembla?",
"Com es caracteritza aquesta criatura?",
"Què feia per distreure's?",
"De quin llinatge forma part?",
"I quina capacitat té?",
"Per què se'l requeria?",
"Què simbolitza l'apel·latiu de coiot vell?",
"Què designa el prefix huehue?",
"Amb quines altres qualitats se'l relaciona?",
"Quines amants dones va tenir?",
"I homes?",
"Com es podria definir, en termes de sexualitat?",
"Què implicava, doncs, la figura de Huehuecoyotl?"
] | {
"answer_end": [
234,
342,
495,
662,
762,
839,
880,
992,
1176,
1362,
1597,
1865,
2044,
2106,
2326
],
"answer_start": [
0,
236,
344,
497,
664,
764,
841,
882,
994,
1178,
1495,
1599,
1867,
2046,
2108
],
"input_text": [
"El déu de les arts, senyor de la música i de la dansa cerimonial, guia de l'adultesa i de l'adolescència.",
"La d'un coiot ballant amb mans i peus humans, acompanyat per uns platerets.",
"Al tòpic del coiot estafador de les tribus nord-americanes, incloent en la narració i el cant coral.",
"Com un bromista, els trucs del qual sovint són jugats sobre altres déus, però amb freqüència fallen, causant més problema a ell que a les víctimes.",
"Instigava guerres entre humans.",
"De la família de déus de la civilització asteca de Tezcatlipōca.",
"La de transformar-se.",
"Per mitigar o invertir el destí dels que tenien mals auguris dels déus.",
"Té una connotació positiva perquè en la cultura asteca els coiots eren el símbol de l'astúcia, de la saviesa mundana, del pragmatisme i de la bellesa masculina.",
"Significa «molt vell», i a Náhuatl era utilitzat en la mitologia asteca per al·ludir a la saviesa, els coneixements filosòfics relacionats amb l'experiència i l'edat.",
"Amb la indulgència, la sexualitat masculina, la bona sort i la narració d'històries.",
"Temazcalteci, la deessa dels temazcales o banys de vapor i Xochiquetzal, la deessa de l'amor, de la bellesa, de la sexualitat femenina, les prostitutes, les mares joves i les flors.",
"Opochtli, el déu esquerrà de la cacera i la pesca i Xochipilli el déu de les arts, els jocs i patró dels homosexuals i de la prostitució masculina.",
"Com a bisexual o pansexual.",
"La dualitat en termes del bé i el mal, així com l'equilibri entre el vell i el nou, el mundà i l'espiritualitat, el masculí i el femení, la joventut i la vellesa."
]
} |
mitologia | Driops (en grec antic Δρύοψ Dryops) va ser un heroi grec i el mític fill del riu-deu Esperqueu. La seva mare fou la danaide Polidora. Alguns escriptors grecs diuen que fou fill de Licaó (en realitat es tractaria d'un error per Apol·lo) i de Dia (filla de Licaó), filla de Licàon. Va tenir una filla, Driope
El seu nom, "Dríops" recorda la paraula "arbre" o "alzina", i és l'epònim del poble dels driops, un dels primers que va ocupar Grècia. Els seus descendents, que primer vivien als voltants del Parnàs, van ser expulsats pels doris i es van dispersar. Alguns es van establir a Eubea, altres a Tessàlia i uns altres al Peloponès i a Xipre.
A l'Arcàdia hi havia una versió diferent de la seva llegenda. Era descendent del rei Licàon i va tenir una filla que va ser estimada per Hermes i que va ser la mare de Pan. Els tessalis deien que aquesta filla es va unir amb Apol·lo per engendrar Amfís. | [
"Qui era Driops?",
"I els seus pares qui eren?",
"D'acord amb certs autors clàssics, però, de qui era fill?",
"I la filla de Driops com es deia?",
"D'on ve l'apel·latiu de Dríops?",
"I la civilitzacio dels driops què va ser?",
"Què se'n va fer dels seus hereus?",
"I on van arrelar?",
"Existeixen altres adaptacions d'aquest mite?",
"D'on eren, per exemple?",
"Tenint en compte aquesta interpretació, qui era un avantpassat de Driops?",
"La seva filla de qui va enamorar-se?",
"I com van dir-li a la criatura que van tenir?",
"Amb qui ajuntaven, els tessalis, la filla?",
"I a qui van procrear?"
] | {
"answer_end": [
56,
132,
278,
306,
365,
440,
554,
641,
703,
703,
734,
786,
814,
875,
895
],
"answer_start": [
0,
0,
134,
280,
307,
369,
442,
556,
643,
643,
643,
705,
643,
816,
816
],
"input_text": [
"Un heroi grec.",
"El seu pare era el riu-deu Esperqueu i la seva mare fou la danaide Polidora.",
"De Licaó (en realitat es tractaria d'un error per Apol·lo) i de Dia (filla de Licaó), filla de Licàon.",
"Driope.",
"D'arbre o alzina.",
"Un dels primers pobles que va ocupar Grècia.",
"Primer vivien als voltants del Parnàs, però van ser expulsats pels doris i es van dispersar.",
"Alguns a Eubea, altres a Tessàlia i uns altres al Peloponès i a Xipre.",
"Sí.",
"A l'Arcàdia.",
"El rei Licàon.",
"D'Hermes.",
"Pan.",
"Amb Apol·lo.",
"A Amfís."
]
} |
vilaweb | Més d'un centenar de persones s'han manifestat aquest matí a Barcelona per l'abolició de la prostitució i la maternitat subrogada. La marxa ha estat organitzada pel col·lectiu Dones per l'Abolició, que han comptat amb el suport de més de dues-centes associacions. Els membres de la concentració han seguit un itinerari pels punts del barri del Raval que, afirmen,'és el nucli dur de Barcelona on la prostitució es concentra amb més força i més violència'. La ruta ha començat a l'estàtua del Gat de Botero, a la rambla del Raval i ha acabat a la plaça de Sant Jaume una hora després. En un punt de la mobilització, col·lectius contraris a l'abolició de la prostitució han increpat i llençat pintura als manifestants, a qui han titllat de ‘masclistes i conservadors' perquè consideren que no respecten els drets de les prostitutes ni la seva llibertat d'exercici. ‘Considerem que som classe obrera, no som víctimes', ha defensat Janet, integrant de Putes Indignades, en declaracions als mitjans. La Marxa per l'Abolició és la primera mobilització que es fa al país per a protestar contra el ‘mercadeig del cos de les dones', tot i que és un format que s'ha fet en molts països de la Unió Europea. El manifest denuncia que Barcelona s'hagi convertit en ‘la capital del turisme sexual del sud d'Europa' i exigeixen a les institucions que es posicionin al costat de la ‘dignitat i la pau de les dones'. En una atenció als mitjans, Lilith Monzoncillo, membre del col·lectiu Dones per l'Abolició, ha afirmat que Barcelona és ‘el bordell oficial' dins d'Europa i ha denunciat el fet que encara hi hagi institucions que continuïn finançant ‘el lobby proxeneta'. En aquesta línia, Rosa Maria Dalleres, membre participant en la mobilització, ha denunciat que ‘la prostitució no és una feina qualsevol, perquè si no estaríem fent la monstruositat de demanar formacions professionals a nenes de catorze i quinze anys'. | [
"Quanta gent ha volgut protestar?",
"On?",
"Què s'exigeix?",
"Qui ha dirigit la protesta?",
"A quina zona de Barcelona ha tingut lloc la protesta?",
"Com és que s'ha escollit aquest barri?",
"Quin itinerari s'ha seguit?",
"Quin incident hi ha hagut?",
"Què ha sostingut la Janet?",
"En l'àmbit estatal, ha estat la primera vegada que es protesta contra aquest tema?",
"Què es jutja en l'escrit?",
"Qui és Lilith Monzoncillo?",
"I quines declaracions ha fet?",
"I Rosa Maria Dalleres, què ha calumniat?"
] | {
"answer_end": [
29,
70,
129,
262,
349,
454,
582,
861,
993,
1194,
1397,
1489,
1652,
1905
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
131,
264,
264,
456,
584,
863,
995,
1196,
1399,
1399,
1654
],
"input_text": [
"Més d'un centenar.",
"A Barcelona.",
"L'abolició de la prostitució i la maternitat subrogada.",
"El col·lectiu Dones per l'Abolició, que han comptat amb el suport de més de dues-centes associacions.",
"Al Raval.",
"Perquè afirmen que és el nucli dur de Barcelona on la prostitució es concentra amb més força i més violència.",
"La ruta ha començat a l'estàtua del Gat de Botero, a la rambla del Raval i ha acabat a la plaça de Sant Jaume una hora després.",
"Que, en un punt de la mobilització, col·lectius contraris a l'abolició de la prostitució han increpat i llençat pintura als manifestants, a qui han titllat de masclistes i conservadors perquè consideren que no respecten els drets de les prostitutes ni la seva llibertat d'exercici.",
"Que consideren que són classe obrera, no són víctimes",
"Sí.",
"Que Barcelona s'hagi convertit en la capital del turisme sexual del sud d'Europa i exigeixen a les institucions que es posicionin al costat de la dignitat i la pau de les dones.",
"Un membre del col·lectiu Dones per l'Abolició.",
"Ha afirmat que Barcelona és el bordell oficial dins d'Europa i ha denunciat el fet que encara hi hagi institucions que continuïn finançant el lobby proxeneta.",
"Que la prostitució no és una feina qualsevol, perquè si no estaríem fent la monstruositat de demanar formacions professionals a nenes de catorze i quinze anys."
]
} |
vilaweb | Centenars de milers de persones s'han manifestat avui pels carrers d'Hong Kong en l'anomenada Marxa del Dia dels Drets Humans, que s'espera que sigui una de les principals concentracions des de l'inici de les protestes contra les autoritats del territori per exigir la preservació de la independència judicial en relació amb la Xina. La policia ha concedit permís per celebrar una marxa que ha estat precedida d'almenys 11 arrests, la majoria per possessió d'arma de foc ‘terminantment prohibides al territori-, davant la importància d'un esdeveniment en què es commemora, a més, els sis mesos des de l'inici de la segona fase de les protestes contra la llei d'extradició de detinguts a la Xina que ja ha estat suspesa. Al crit de ‘Lluita per la llibertat, dóna suport a Hong Kong', activistes i participants de totes les edats marxen des de Victoria Park fins al districte comercial de Causeway Bay. ‘Lluitaré per la llibertat fins que mori perquè sóc hongkonguesa', ha declarat a Reuters una de les participants, June, una mare de 40 anys vestida de negre asseguda a la gespa a Victoria Park. ‘Avui es tracta d'estar amb Hong Kong i la comunitat internacional'. A més, es tracta de la primera marxa a gran escala des de la victòria aclaparadora de l'oposició a Pequín en les eleccions locals de finals del mes passat, encara que alguns dels assistents temen que el triomf a les urnes ‘no es reflecteixi en canvis estructurals en el sistema de govern', com lamentava una altra de les manifestants, identificada únicament com Chan. De moment la marxa s'està produint amb normalitat però pràcticament tots els assistents donen per fet que els episodis de violència començaran quan comenci a caure el sol. ‘Molta gent marxarà d'aquí a poques hores o quan arribi la nit. Tot es tornarà més perillós a partir de llavors, tal com han demostrat anteriors manifestacions', declara Anson, treballador d'oficina, al diari ‘South China Morning Post'. Arrests La policia d'Hong Kong ha arrestat onze persones per ‘possessió d'un arma de foc sense llicència' hores abans de l'inici de la marxa. La policia ha explicat que han rebut ‘informació que suggeria que algú que havia participat en una assemblea il·legal planejava atacar la policia amb armes', segons que han publicat en el seu compte de Facebook. El cap de la policia de Hong Kong, Chris Tang, va instar aquest divendres els ciutadans a manifestar-se pacíficament aquest diumenge. ‘Esperem que els nostres ciutadans puguin mostrar al món sencer que la gent d'Hong Kong és capaç de fer una manifestació a gran escala de manera ordenada i pacífica', va dir Tang. | [
"Què s'ha esdevingut, avui, a Hong Kong?",
"Quin propòsit té aquesta mobilització?",
"Principalment, per quin motiu hi ha hagut detinguts?",
"Quin altre episodi es rememora?",
"Quin ha estat el lema de la protesta?",
"Quina ruta s'ha seguit?",
"Qui és June?",
"I què ha manifestat?",
"Hi ha hagut altres protestes més exitoses?",
"Quin és el precedent d'aquestes reivindicacions?",
"Quina preocupació es té, però?",
"Hi ha hagut incidents durant el dia?",
"D'acord amb els manifestants, quan es donaran els incidents greus?",
"Quines explicacions ha donat Anson per a corroborar la moció anterior?",
"I la policia què ha dit?",
"Qui és Chris Tang?",
"A què va convidar la gent?",
"I quina intenció tenia respecte d'aquesta reivindicació?"
] | {
"answer_end": [
125,
332,
510,
718,
781,
899,
1093,
1162,
1214,
1318,
1452,
1581,
1702,
1939,
2293,
2340,
2427,
2607
],
"answer_start": [
0,
94,
334,
512,
720,
783,
1015,
902,
1164,
1164,
1222,
1532,
1532,
1704,
2083,
2295,
2295,
2429
],
"input_text": [
"Que centenars de milers de persones s'han manifestat avui en l'anomenada Marxa del Dia dels Drets Humans.",
"Ser una de les principals concentracions des de l'inici de les protestes contra les autoritats del territori per exigir la preservació de la independència judicial en relació amb la Xina.",
"Per possessió d'armes de foc, que estan terminantment prohibides al territori.",
"Els sis mesos des de l'inici de la segona fase de les protestes contra la llei d'extradició de detinguts a la Xina que ja ha estat suspesa.",
"Lluita per la llibertat, dóna suport a Hong Kong.",
"Des de Victoria Park fins al districte comercial de Causeway Bay.",
"Una de les participants, una mare de 40 anys vestida de negre que estava asseguda a la gespa a Victoria Park.",
"Que lluitarà per la llibertat fins que mori perquè és hongkonguesa, i avui es tracta d'estar amb Hong Kong i la comunitat internacional.",
"No.",
"La victòria aclaparadora de l'oposició a Pequín en les eleccions locals de finals del mes passat.",
"Que el triomf a les urnes no es reflecteixi en canvis estructurals en el sistema de govern.",
"No.",
"Quan comenci a caure el sol.",
"Que molta gent marxarà en poques hores o quan arribi la nit i tot es tornarà més perillós a partir de llavors, tal com han demostrat anteriors manifestacions.",
"Que han rebut informació que suggeria que algú que havia participat en una assemblea il·legal planejava atacar la policia amb armes.",
"El cap de la policia de Hong Kong.",
"A manifestar-se pacíficament aquest diumenge.",
"Que els ciutadans poguessin mostrar al món sencer que la gent d'Hong Kong és capaç de fer una manifestació a gran escala de manera ordenada i pacífica."
]
} |
mitologia | Hipòclides（en grec antic Ἱπποκλείδης Hippoclides), fill de Tisansdre, va ser un atenenc descendent dels Cipsèlides, que tenien per origen Cípsel de Corint. Era un noble atenenc que el 566-565 aC. va ser arcont epònim.
Durant el seu mandat es va construir l'Estàtua d'Atena Prómakhos a Atenes amb motiu del festival de les Panatenees.
De jove va anar a la cort de Clístenes com un dels pretendents de la seva filla Agarista. Com que era ric i d'aspecte agraciat, Clístenes estava disposat a donar-li preferència. Al final de les competicions només quedaven ell i Megacles. Herodot explica que durant un Simpòsium on també hi participava Clístenes, es va emborratxar i va ballar damunt d'una taula unes danses espartanes que imitaven marxes militars i unes altres d'atenenques, i, amb el cap sobre la taula, va aixecar les cames seguint la música de la flauta. Això es va considerar indecent i es va descartar la boda amb Agarista. Hipòclides, quan ho va saber, va dir: οὐ φροντὶς 'Ιπποκλείδῃ, (a Hipòclides no l'importa això).
El militar anglès T. E. Lawrence tenia la frase οὐ φροντίς escrita damunt de la seva porta. | [
"Qui era Hipòclides?",
"El seu pare qui era?",
"I de qui descendien?",
"Quin monument es va edificar sota el seu poder?",
"A quina ciutat?",
"Per quina raó es va fer?",
"Sota quin pretext va comparèixer davant de Clístenes?",
"Per quin motiu va rebre un tracte de favor?",
"Qui va acabar sent el seu últim rival?",
"Quin incident va narrar Herodot?",
"Què va fer en aquest estat d'embriaguesa?",
"Va tenir conseqüències negatives aquest comportament?",
"Quines?",
"Quines paraules va pronunciar Hipòclides en assabentar-se?",
"Qui tenia l'expressió οὐ φροντίς gravada al portell?"
] | {
"answer_end": [
216,
68,
154,
282,
291,
332,
422,
510,
570,
664,
857,
928,
928,
1024,
1116
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
218,
218,
218,
334,
424,
512,
572,
572,
859,
859,
930,
1026
],
"input_text": [
"Un noble atenenc descendent dels Cipsèlides i que el 566-565 aC. va ser arcont epònim.",
"Tisandre.",
"De Cípsel de Corint.",
"L'Estàtua d'Atena Prómakhos.",
"A Atenes.",
"Amb motiu del festival de les Panatenees.",
"Com un dels pretendents de la seva filla Agarista.",
"Perquè era ric i d'aspecte agraciat.",
"Megacles.",
"Que durant un Simpòsium on també hi participava Clístenes, es va emborratxar.",
"Va ballar damunt d'una taula unes danses espartanes que imitaven marxes militars i unes altres d'atenenques, i, amb el cap sobre la taula, va aixecar les cames seguint la música de la flauta.",
"Sí.",
"Es va descartar la boda amb Agarista.",
"A Hipòclides no l'importa això.",
"El militar anglès T. E. Lawrence."
]
} |
mitologia | Segons la mitologia grega, Cicne (en grec antic Κύκνος), va ser un bandit, fill d'Ares i de Pelopea, una filla de Pèlias, o també de Pirene.
És representat com un home violent i sanguinari, un lladre que assaltava i immolava els viatgers que anaven cap a Delfos, i amb les despulles oferia sacrificis al seu pare. Això va provocar la ira d'Apol·lo, que incità Hèracles a atacar Cicne. Cicne i Hèracles es van trobar en un combat singular. Cicne no va trigar gaire a caure. El seu pare, Ares, va aparèixer per venjar-lo però Atena va fer desviar la javelina del déu i Hèracles el va ferir a la cuixa. Ares va fugir cap a l'Olimp. Aquesta és la versió que dona Hesíode.
Aquesta lluita se situa normalment a Pagases, a Tessàlia, però Apol·lodor la situa a Macedònia, a la vora del riu Equedor. Aquest autor fa de Cicne fill d'Ares i de Pirene. Com en l'altra versió, Cicne mor a mans d'Hèracles, però quan Ares vol intervenir, apareix Zeus que els separa amb un llamp.
Una altra versió referida per Estesícor i Píndar diu que durant un primer combat amb Cicne i Ares, Hèracles va haver de fugir. Més endavant, Hèracles va trobar sol a Cicne, lluità contra ell i el matà. En aquest segon duel no es menciona cap intervenció divina. | [
"Qui era Cicne?",
"Segons quina tradició?",
"Qui eren els seus pares?",
"Com es caracteritzava Cicne?",
"Qui va fer enfadar amb aquestes actuacions?",
"I aquest com va reaccionar?",
"Qui va guanyar la lluita?",
"Va ser fàcil?",
"Com va salvar-se Hèracles de la revenja d'Ares?",
"I on va aconseguir fer-li mal Hèracles?",
"On va escapolir-se Ares?",
"Qui és el responsable d'aquesta adaptació?",
"Pel que fa a l'emplaçament, entre quins llocs hi ha disputa?",
"Quines altres alteracions hi ha a la versió d'Apol·lodor?",
"I la versió d'Estesícor i Píndar què relata?"
] | {
"answer_end": [
73,
73,
99,
312,
347,
383,
471,
471,
598,
598,
627,
666,
789,
964,
1226
],
"answer_start": [
27,
0,
0,
141,
314,
314,
385,
385,
473,
473,
600,
629,
668,
731,
966
],
"input_text": [
"Un bandit.",
"La mitologia grega.",
"Ares i Pelopea.",
"Com un home violent i sanguinari, un lladre que assaltava i immolava els viatgers que anaven cap a Delfos, i amb les despulles oferia sacrificis al seu pare.",
"Apol·lo.",
"Va incitar Hèracles a atacar Cicne.",
"Hèracles.",
"Sí.",
"Gràcies a Atena, que va fer desviar la javelina del déu.",
"A la cuixa.",
"A l'Olimp.",
"Hesíode.",
"Se situa normalment a Pagases, a Tessàlia, però Apol·lodor la situa a Macedònia, a la vora del riu Equedor.",
"L'autor fa de Cicne fill d'Ares i de Pirene i, com en l'altra versió, Cicne mor a mans d'Hèracles, però quan Ares vol intervenir, apareix Zeus que els separa amb un llamp.",
"Que durant un primer combat amb Cicne i Ares, Hèracles va haver de fugir i, més endavant, Hèracles va trobar sol Cicne, lluità contra ell i el matà: en aquest segon duel no es menciona cap intervenció divina."
]
} |
books | La roca buida i ressonant és com un sepulcre aposentat al mig del mar… en lloc de flors, les onades hi han sembrat algues marines, en lloc de oracions s'alcen al cel les remors del vent, en lloc de llàgrimes neixien de la mar els xarbots salabrosos, i un pi, arrelat en la roca viva, fa amb ses branques revingudes i enlairades un majestuós senyal de la creu… Dins la bauma s'hi ajoca el silenci; hi regna una eternal foscúria… l'aigua de la mar puja i baixa tenebrosa i sonora, i un degotall rítmicament s'ou en una reconada com el batec de cor invisible i agònic que morís per voluntat d'una maligna fatilleria…
El sol queia daurat damunt les muntanyes grises; la mar se bonançava i la ventada anava minvant com un respir fadigós que va reposant-se. Els falziots entraven a voladuries en la bauma per una esquerda, fent una xiscladissa, folla d'alegria… Gemma es deixondí… els somnis que embolcallaven la seva ànima condormida van espargir-se, i tot d'una va obrir els ulls en les ubagors atapeïdes i es posà les mans als parpres i feu un sospir en l'aire ple de quietud i flaire com extasiada de les fragàncies del marisc que la reviscolaven… Sentí reflorir la sensibilitat i el moviment pel seu cos ert i capolat… una set ardenta li abrusava la gola i una fam corsecadora li dolorejava la boca del cor i oïa caure l'aigua del degotall i glatia cercant-la en la foscor… Gemma com l'orb cadell que troba el pit maternal, trobà l'estalactita que plorava aigua gemada i va beure ajeguda i amb desfici, com si begués un bàlsem caigut del cel… Bon xic escarquillada, pel magí de la pobre Gemma van brollar les remembrances de tota sa dissort. Pobre Gemma! en aquell cautiveri se sentia feliça…: son exili li era plaent! la platja era amorosa com una mare… les roques la guardaven com un pare… ella havia tingut una bona mare… una mare santa que amb sa bonesa havia fet bo al seu pare… una mare que morí infantant; i el pare sense les resplendors que sa amorosa muller li retia va esdevenir fosc, viciós, dolent… Van fugir de Capri seguits d'un ròssec vergonyós i abatuts per la misèria; i el pare cercà l'argent pels seus vicis fent treballar la seva filla… i vinguen balls i cantúries en cafés i teatres obscurs, atiada per la amenaça constant d'aquell home cruel… Gemma anà fent-se gran entre les tortures aclaparadores del pare que exigia cançons que li repugnaven i balls que l'avergonyien… i els picaments de mans i crits esclataven delirosos en aquells ambients tèrbols de fum i flairosos de vicis. Un dia el mal pare sentí una veu a cau d'orella… era el fibló de un luxuriós… era la vespa maligna, infernal que zumzejava cada jorn. Fins que una nit el mal pare, embriagat, escoltà la veu i obrí la mà per copsar una borsa curulla d'or; i en acabat, fugí cantant i bebent per ofegar una veu que semblava que'l reptés. I el pare monstruós va enfonzar-se en els femers del vici més vil, i Gemma no podent fugir de son nou enemic d'ulls encesos, cercà la mort, i el qui l'havia comprada va garrotejar-la cruelment… i aixís sos ulls eren eixuts de tant de plorar, sa faç solcada per la tristícia i sos llavis marcits de tant de fingir somriures… Fins que havia fugit camps enllà. Ell seguí dormint en el tren on viatjaven, i aixís va arribar als pins morta de cansament, paor i solitud…
I avui son enemic l'havia trobada, després de cercar molt de temps, tota feliça entre la misèria honesta de la gent de l'art. -«Sieu purs… sieu bons… fidels a Déu… Déu no mira els vestits ni les joies, sinó les ànimes!»- deia el Rector; i allí en la bauma, Gemma era lliberada d'aquell mala ànima, entre les pureses de la natura, lliure del corcó infernal que li atuïa son cor; davant la maldat havia perdut l'instint de viure i restava en la bauma ben resignada.
Tot d'una l'esglai va garfir son cor. Una resplendor rogenca s'atansava, il·luminant l'aigua de la bauma. Les roques eixien del fons, encatifades d'algues que's movien amb una suavitat encisadora. Els peixos es veien tot pujant i baixant amb els ulls eternament rodons i oberts dintre l'aigua; mastegaven i llançaven troços de cargolí que anaven d'una boca a l'altre sense ésser engolits. La entrada de la bauma es veia ben clara. La roca que va ferir-la i les estalactites que penjaven del sostre com uns ullals d'una boca gegantina que l'hagués dragat i el fons d'arena fina clapejat de pedres petites i rodones… | [
"Quina comparació es fa?",
"Quines diferències hi ha, però?",
"Què hi ha a l'interior de la cavitat?",
"Com es descriu el paisatge?",
"Quin soroll feien, els ocells, en endinsar-se a la cova?",
"Com va sentir-se, la Gemma?",
"I què va fer, sobtadament?",
"Quina disposició va retornar-li?",
"Com se sentia, físicament?",
"Va aconseguir trobar d'on beure?",
"I què va retornar-li a la memòria, aleshores?",
"Com s'estava, però, en aquell indret?",
"De quina manera defineix als seus pares?",
"Com va ser, doncs, la seva infantesa?",
"Què li va ocórrer al seu pare?",
"I a la Gemma?",
"On va arribar, finalment?",
"Qui va localitzar-la?",
"Què expressava el mossèn?",
"I la Gemma com es notava?",
"Quina visió va espantar-la?"
] | {
"answer_end": [
69,
358,
612,
750,
854,
944,
1144,
1216,
1371,
1540,
1639,
1789,
2262,
2501,
2887,
3178,
3285,
3320,
3522,
3749,
4364
],
"answer_start": [
0,
71,
360,
614,
752,
856,
948,
1146,
1218,
1373,
1542,
1641,
1791,
2010,
2637,
2891,
3225,
3287,
3413,
3526,
3751
],
"input_text": [
"Es compara la roca buida i ressonant amb un sepulcre aposentat al mig del mar.",
"En lloc de flors, les onades hi han sembrat algues marines, en lloc de oracions s'alcen al cel les remors del vent, en lloc de llàgrimes neixien de la mar els xarbots salabrosos, i un pi, arrelat en la roca viva, fa amb ses branques revingudes i enlairades un majestuós senyal de la creu.",
"S'hi ajoca el silenci; hi regna una eternal foscúria, l'aigua de la mar puja i baixa tenebrosa i sonora, i un degotall rítmicament s'ou en una reconada com el batec de cor invisible i agònic que morís per voluntat d'una maligna fatilleria.",
"El sol queia daurat damunt les muntanyes grises; la mar se bonançava i la ventada anava minvant com un respir fadigós que va reposant-se.",
"Una xiscladissa, folla d'alegria.",
"Es deixondí i els somnis que embolcallaven la seva ànima condormida van espargir-se.",
"Va obrir els ulls en les ubagors atapeïdes i es posà les mans als parpres i feu un sospir en l'aire ple de quietud i flaire com extasiada de les fragàncies del marisc que la reviscolaven.",
"La sensibilitat i el moviment pel seu cos ert i capolat.",
"Una set ardenta li abrusava la gola, una fam corsecadora li dolorejava la boca del cor i oïa caure l'aigua del degotall i glatia cercant-la en la foscor.",
"Sí.",
"Les remembrances de tota sa dissort.",
"Se sentia feliça: son exili li era plaent, la platja era amorosa com una mare i les roques la guardaven com un pare.",
"Havia tingut una bona mare, una mare santa que amb sa bonesa havia fet bo al seu pare, una mare que morí infantant; i el pare sense les resplendors que sa amorosa muller li retia va esdevenir fosc, viciós, dolent.",
"Ella i el seu pare van fugir de Capri seguits d'un ròssec vergonyós i abatuts per la misèria; i el pare cercà l'argent pels seus vicis fent treballar la seva filla, i vinguen balls i cantúries en cafés i teatres obscurs, atiada per la amenaça constant d'aquell home cruel; Gemma anà fent-se gran entre les tortures aclaparadores del pare que exigia cançons que li repugnaven i balls que l'avergonyien, i els picaments de mans i crits esclataven delirosos en aquells ambients tèrbols de fum i flairosos de vicis.",
"Una nit, embriagat, escoltà la veu i obrí la mà per copsar una borsa curulla d'or; i en acabat, fugí cantant i bebent per ofegar una veu que semblava que'l reptés i, aleshores, va enfonzar-se en els femers del vici més vil.",
"Noo podent fugir de son nou enemic d'ulls encesos, cercà la mort, i el qui l'havia comprada va garrotejar-la cruelment, i aixís sos ulls eren eixuts de tant de plorar, sa faç solcada per la tristícia i sos llavis marcits de tant de fingir somriures; fins que havia fugit camps enllà.",
"Als pins, morta de cansament, paor i solitud.",
"Son enemic.",
"Sieu purs… sieu bons… fidels a Déu… Déu no mira els vestits ni les joies, sinó les ànimes!",
"Era lliberada d'aquell mala ànima, entre les pureses de la natura, lliure del corcó infernal que li atuïa son cor; davant la maldat havia perdut l'instint de viure i restava en la bauma ben resignada.",
"Una resplendor rogenca s'atansava, il·luminant l'aigua de la bauma; les roques eixien del fons, encatifades d'algues que's movien amb una suavitat encisadora; els peixos es veien tot pujant i baixant amb els ulls eternament rodons i oberts dintre l'aigua; mastegaven i llançaven troços de cargolí que anaven d'una boca a l'altre sense ésser engolits; la entrada de la bauma es veia ben clara; la roca que va ferir-la i les estalactites que penjaven del sostre com uns ullals d'una boca gegantina que l'hagués dragat i el fons d'arena fina clapejat de pedres petites i rodones."
]
} |
vilaweb | La Comissió Europea ha anunciat que ha imposat una multa de 1.490 milions d'euros a Google per ‘violar les normes antimonopoli de la Unió Europea' amb la plataforma de publicitat ‘AdSense for Search‘. Segons que diu, Google ha abusat el seu domini al mercat per a ‘imposar un nombre de clàusules restrictives en els contractes amb altres pàgines web que evitaven que els rivals de Google puguin posar els seus anuncis de cerca en aquests llocs webs'. És habitual que algunes pàgines web com les de diaris digitals o blocs tinguin un cercador per a trobar publicacions antigues. Quan un usuari utilitza el cercador el web li mostra aquelles publicacions que busca acompanyades de publicitat. Google oferia el servei ‘AdSense for Search' per a fer aquesta funció actuant com a intermediari entre les empreses anunciant i els propietaris de les pàgines web des d'una posició d'absolutament dominant. ‘Google era de lluny l'actor més fort dels intermediaris de publicitat en recerca en línia de tota l'Àrea econòmica europea, amb el control de més del 70% del mercat entre 2006 i 2016. El 2016 Google va tenir quotes del mercat superiors al 90% als mercats nacionals per a la cerca general, i superiors al 75% a la majoria de mercats nacionals d'anuncis de cerca', diu la Comissió. A partir del juliol d'aquell any, quan la Comissió va començar a investigar el cas, Google va canviar les condicions contractuals i va eliminar les que incomplien la política antimonopolista de la Unió Europea. Margrethe Vestager, comissària en polítiques de competitivitat, ha denunciat que Google ‘ha consolidat el seu domini en la publicitat de cerca en línia i s'ha blindat davant de la pressió de la competència amb restriccions anti-competitivitat a les clàusules contractuals amb altres pàgines web', el que és il·legal a la Unió Europea. ‘Aquesta conducta negativa va durar deu anys i va impedir a altres empreses la possibilitat de competir i innovar, i als consumidors els avantatges de la competència', ha dit. Tercera multa multimilionària en tres anys Aquesta és la tercera multa de la Unió Europea a Google pel seu monopoli. El 2017 la Comissió va multar l'empresa amb 2.420 milions d'euros per engegar una estratègia il·legal per a promocionar ‘Google Shopping‘, un servei comparador de preus, per sobre dels seus competidors. L'any passat, va ser sancionat amb 4.340 milions d'euros per abusos monopolístics amb el sistema operatiu Android, que és el que fa servir vora el 80% dels telèfons mòbils i tauletes de la Unió Europea. | [
"Quina notícia ha comunicat la Comissió Europea?",
"Per quin motiu?",
"Amb quina eina es comet aquesta il·legalitat?",
"Què han asseverat?",
"Quin paper tenia, Google, en això?",
"Què ha representat, doncs, l'empresa, entre el 2006 i el 2016?",
"Quins han sigut els percentatges del 2016, en aquest sentit?",
"Quan es va començar a estudiar aquesta circumstància?",
"I com va actuar, aleshores, Google?",
"Qui és Margrethe Vestager?",
"De què s'ha queixat?",
"Quina conseqüència ha tingut aquesta il·licitud?",
"Quantes penalitzacions acumula ja l'empresa més important en l'àrea de la xarxa?",
"Per quin motiu va ser sancionada el 2017?",
"Quina raó relacionada amb Android ha estat també motiu de penalització?"
] | {
"answer_end": [
90,
146,
199,
448,
895,
1080,
1258,
1360,
1487,
1551,
1822,
1998,
2042,
2318,
2521
],
"answer_start": [
0,
0,
91,
201,
691,
897,
1082,
1278,
1278,
1489,
1489,
1824,
2000,
2117,
2320
],
"input_text": [
"Que ha imposat una multa de 1.490 milions d'euros a Google.",
"Per violar les normes antimonopoli de la Unió Europea.",
"Amb la plataforma de publicitat AdSense for Search.",
"Que Google ha abusat el seu domini al mercat per a imposar un nombre de clàusules restrictives en els contractes amb altres pàgines web que evitaven que els rivals de Google puguin posar els seus anuncis de cerca en aquests llocs webs.",
"Oferia el servei ‘AdSense for Search' per a fer aquesta funció actuant com a intermediari entre les empreses anunciant i els propietaris de les pàgines web des d'una posició d'absolutament dominant.",
"Ha estat l'actor més fort dels intermediaris de publicitat en recerca en línia de tota l'Àrea econòmica europea, amb el control de més del 70% del mercat.",
"Va tenir quotes del mercat superiors al 90% als mercats nacionals per a la cerca general, i superiors al 75% a la majoria de mercats nacionals d'anuncis de cerca.",
"A partir del juliol d'aquell any.",
"Va canviar les condicions contractuals i va eliminar les que incomplien la política antimonopolista de la Unió Europea.",
"La comissària en polítiques de competitivitat.",
"Que Google ha consolidat el seu domini en la publicitat de cerca en línia i s'ha blindat davant de la pressió de la competència amb restriccions anti-competitivitat a les clàusules contractuals amb altres pàgines web, el que és il·legal a la Unió Europea.",
"Ha impedit a altres empreses la possibilitat de competir i innovar, i als consumidors els avantatges de la competència.",
"Tres.",
"Per engegar una estratègia il·legal per a promocionar ‘Google Shopping‘, un servei comparador de preus, per sobre dels seus competidors.",
"Els abusos monopolístics amb el sistema operatiu Android, que és el que fa servir vora el 80% dels telèfons mòbils i tauletes de la Unió Europea."
]
} |
books | D'aquell dia ençà, a casa la Sisca tot eren raons entre les veïnes i parentes. El pobre hereuet no tenia pau ni repòs, totes volien breçar-lo, vestir-lo, besar-lo i donar-li el pit. Li deien el «Jesuset de ca la Sisca», i els seus peus havien rebut més besades amoroses que'ls del Jesús Infant de la sufragània de la vora.
Ara que aquella relíquia vivent se veia sota'l flagell d'una malaltia cruel, tot eren exclamacions i sospirs, tot llàgrimes i esgarips. Les herbes miraculoses sortiren de la foscor de les caixes i armaris, els ungüents i els olis més rancis dels pots i ampolles polsoses. Era un seguit d'anar i venir de totes les masies cap a ca la Sisca. S'anà fent una corrúa concirosa, adolorida, de totes les dones del poble que no parlaven de res més:
-Què fa?
-Igol, l'oli de llargandaix no li ha fet res!
-Pla estem perduts!
I sense acomiadar-se, tothom feia son camí duent remeis i rumiant oracions. Fins el pastor va dir-hi la seva, però ningú'l va creure. No més era bo per ossos trencats i juntures inflades. | [
"Què va passar, a ca la Sisca, a partir d'aquell jorn?",
"Com tractaven a la criatura?",
"Amb quin apel·latiu s'hi referien?",
"Per quina raó se'l compara amb Jesucrist?",
"Com se'l descriu?",
"Estava sana, la criatura?",
"I doncs, què tenia?",
"Quines actituds hi havia al voltant de l'infant?",
"I pel que fa a les medicines, d'on les treien?",
"Qui freqüentava l'habitatge de la Sisca?",
"Què va crear-se?",
"Quina pregunta es feien entre elles?",
"Quin remei no ha funcionat en la criatura?",
"I doncs, què sentencien?",
"Es deien adeu, després d'això?",
"Com intentaven ajudar, els veïns?",
"El rector va opinar sobre aquest esdeveniment?",
"I com és que no li van fer cas?"
] | {
"answer_end": [
77,
180,
218,
321,
354,
398,
398,
457,
593,
661,
762,
772,
818,
838,
859,
913,
947,
1025
],
"answer_start": [
0,
79,
182,
182,
323,
323,
323,
323,
459,
595,
663,
764,
773,
819,
839,
861,
915,
915
],
"input_text": [
"Que tot eren raons entre les veïnes i parentes.",
"No li deixaven pau ni repòs, totes volien breçar-lo, vestir-lo, besar-lo i donar-li el pit.",
"Amb el de Jesuset de ca la Sisca.",
"Perquè els peus d'en Jesuset de ca la Sisca havien rebut més besades amoroses que'ls del Jesús Infant de la sufragània de la vora.",
"Com una relíquia vivent.",
"No.",
"Una malaltia cruel.",
"Tot eren exclamacions i sospirs, tot llàgrimes i esgarips.",
"Les herbes miraculoses sortiren de la foscor de les caixes i armaris i els ungüents i els olis més rancis dels pots i ampolles polsoses.",
"Persones de totes les masies.",
"Una corrúa concirosa, adolorida, de totes les dones del poble que no parlaven de res més.",
"Què fa?",
"L'oli de llargandaix.",
"Que estan perduts.",
"No.",
"Duien remeis i rumiaven oracions.",
"Sí.",
"Perquè no era més bo per ossos trencats i juntures inflades."
]
} |
bios | Montserrat Bacardí i Tomàs (Ciutadilla, l'Urgell, 12 de juliol de 1962) és una assagista i professora de la Facultat de Traducció i d'Interpretació de la UAB. Doctora en filologia hispànica i llicenciada en filologia catalana, és professora de la Facultat de Traducció i d'Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha dut a terme diverses tasques editorials i coordina, des del 1998, Quaderns. Revista de Traducció.
Ha publicat articles d'història de la literatura i de la traducció i els llibres Alfons Costafreda. La temptació de la poesia (1989), Cent anys de traducció al català (1891-1990). Antologia (1998), Anna Murià. El vici d'escriure (2004) i El Quixot en català (2006).
Ha fet col·laboracions habituals en mitjans de comunicació i en revistes científiques i culturals: Avui, Lletra de Canvi, Serra d'Or, Caràcters, Quaderns. Revista de Traducció, Els Marges. Els seus àmbits de recerca han estat sobre moviments, obres, crítica literària o autors de literatura catalana.
És editora dels volums Memòries d'un segle d'or, de Joan Triadú i Font, 2008; Joan Triadú. Estimat amic. Cartes. Textos, de Pere Calders i Rossinyol i Joan Triadú, 2009 i Diari íntim. Escrits autobiogràfics de Rafael Tasis i Marca, 2011.
Té una gran quantitat de publicacions en nom del GETCC (Grup d'Estudi de la Traducció Catalana Contemporània). A 30 de setembre de 2016 consten un centenar d'articles en revistes i 45 lectures i ponències a congressos.
L'any 2000 va rebre el premi de Recerca Humanística de la Fundació Enciclopèdia Catalana d'assaig i humanitats. Premi Recull-Rafael Cornellà de retrat literari, 2009: Ramon Folch i Camarasa. Premi de la Crítica Serra d'Or, 2012: Diccionari de la traducció catalana.
La següent relació no pretén ser una relació completa d'obres publicades. És només la selecció que ha fet "Qui és qui" com a més destacables.
També són a destacar altres obres més recents:
| [
"Qui és Montserrat Bacardí i Tomàs?",
"Quins títols té?",
"On exerceix de docent?",
"Ha treballat en el sector editorial?",
"Quina col·lecció gestiona?",
"Quina temàtica han seguit les seves publicacions?",
"I pel que fa a literatura, de quines obres n'és l'autora?",
"Quina feina ha fet en premsa?",
"En quines àrees ha centrat els seus estudis?",
"Quines obres ha editat?",
"Amb quina organització ha treballat sovint?",
"Quants treballs es comptabilitzen fins a finals de setembre de 2016?",
"Quin guardó se li va atorgar el 2000?",
"Ha rebut més premis posteriorment?"
] | {
"answer_end": [
158,
226,
327,
371,
428,
496,
694,
883,
995,
1233,
1344,
1452,
1564,
1718
],
"answer_start": [
0,
160,
228,
329,
329,
430,
499,
696,
885,
997,
1235,
1346,
1454,
1566
],
"input_text": [
"Una assagista i professora de la Facultat de Traducció i d'Interpretació de la UAB.",
"És doctora en filologia hispànica i llicenciada en filologia catalana.",
"A la Facultat de Traducció i d'Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona.",
"Sí.",
"Quaderns. Revista de Traducció.",
"La història de la literatura i de la traducció.",
"Dels llibres Alfons Costafreda. La temptació de la poesia (1989), Cent anys de traducció al català (1891-1990), Antologia (1998), Anna Murià. El vici d'escriure (2004) i El Quixot en català (2006).",
"Col·laboracions habituals en mitjans de comunicació i en revistes científiques i culturals com Avui, Lletra de Canvi, Serra d'Or, Caràcters i Quaderns. Revista de Traducció i Els Marges.",
"En moviments, obres, crítica literària o autors de literatura catalana.",
"Els volums Memòries d'un segle d'or, de Joan Triadú i Font, 2008; Joan Triadú. Estimat amic. Cartes. Textos, de Pere Calders i Rossinyol i Joan Triadú, 2009 i Diari íntim. Escrits autobiogràfics de Rafael Tasis i Marca, 2011.",
"Amb el Grup d'Estudi de la Traducció Catalana Contemporània.",
"Un centenar d'articles en revistes i 45 lectures i ponències a congressos.",
"El premi de Recerca Humanística de la Fundació Enciclopèdia Catalana d'assaig i humanitats.",
"Sí."
]
} |
bios | María Teresa Fernández de la Vega Sanz (València 1949) és una advocada, professora universitària i política valenciana.
Va néixer el 15 de juny de 1949 a la ciutat de València, filla del funcionari franquista Wenceslao Fernández de la Vega Lombán. A principis de la dècada de 1970 es va llicenciar en Dret per la Universitat Complutense de Madrid i va viatjar a Barcelona, on va realitzar el seu doctorat a la Universitat de Barcelona i ingressà l'any 1974 al Cos de Secretaris Jurídics Laborals. A partir de 1982 va exercir com a Directora del Gabinet del Ministeri de Justícia fins al 1985, any en què va ser nomenada Directora General de Serveis del Ministeri de Justícia.
Comença el seu activisme polític amb el PSUC, estant afiliada a aquesta formació fins a l'any 1979. Des de l'entrada del partit polític PSOE al poder l'any 1982 realitzà moltes noves funcions. A partir de l'any 1982 exerceix com a Directora del Gabinet del Ministeri de Justícia fins a l'any 1985, any en el qual és nomenada Directora General de Serveis del Ministeri de Justícia. L'any 1986 passà a formar part del Comitè de Cooperació Jurídica del Consell d'Europa. El 1990 ingressà a la carrera judicial i fou elegida Vocal del Consell General del Poder Judicial per elecció del Senat (1994-1996). Així mateix, el 13 de maig de 1994 el ministre Juan Alberto Belloch l'escollí per ocupar la Secretaria d'Estat de Justícia.
En les eleccions generals de 1996 fou escollida diputada al Congrés dels Diputats per la circumscripció de Jaén durant VI legislatura, sent reescollida en les eleccions generals del 2000 per la circumscripció de Segòvia, legislatura en la qual fou nomenada Secretaria General del Grup Parlamentari Socialista. En les eleccions generals de 2004 fou escollida diputada per la circumscripció de Madrid. En la formació de govern de José Luis Rodríguez Zapatero fou nomenada el 18 d'abril d'aquell mateix any Vicepresidenta Primera del Govern i Ministra de la Presidència, assumint així mateix les tasques de Portaveu del Govern, càrrecs que mantindria fins a l'octubre del 2010. Fou escollida diputada per darrer cop en les eleccions generals de 2008 per la circumscripció de València.
María Teresa Fernández de la Vega és la primera dona a assumir les funcions de president del govern en la història de la democràcia espanyola, el 24 d'abril de 2004, durant les vuit hores que va durar el primer viatge del president Rodríguez Zapatero a l'estranger.
El 20 d'octubre de 2010 es va anunciar el cessament dels seus càrrecs en el Govern d'Espanya, succeint-la en la vicepresidència primera del Govern i com a portaveu, Alfredo Pérez Rubalcaba, i en el ministeri de Presidència, Ramón Jáuregui.
Fernández de la Vega va passar a formar part del Consell d'Estat, i hagué de renunciar a l'acta de diputada per València en ser càrrecs incompatibles. El 19 de juny de 2018 fou nomenada presidenta del Consell d'Estat.
| [
"Qui és María Teresa Fernández de la Vega Sanz?",
"Qui era el seu pare?",
"Què va estudiar?",
"I a Barcelona què hi va fer?",
"Quin càrrec se li va atorgar el 1982?",
"I el 1985?",
"Amb quin partit va començar la seva trajectòria política?",
"I després on va saltar?",
"On va integrar-se el 1986?",
"I el 1990?",
"En quins comicis va ser elegida com a diputada?",
"I el president del moment, José Luis Rodríguez Zapatero, com va designar-la?",
"Per quin motiu destaca la seva figura?",
"Qui la va reemplaçar?",
"On es va incorporar ella aleshores?",
"I aquesta integració quin canvi va comportar?",
"Per quina raó?",
"Què presideix des del 2018?"
] | {
"answer_end": [
118,
246,
346,
495,
578,
674,
774,
867,
1142,
1275,
2181,
2024,
2447,
2687,
2753,
2838,
2838,
2905
],
"answer_start": [
0,
177,
248,
349,
497,
579,
676,
776,
1057,
1144,
1401,
1801,
2183,
2449,
2689,
2689,
2689,
2840
],
"input_text": [
"Una advocada, professora universitària i política valenciana.",
"El funcionari franquista Wenceslao Fernández de la Vega Lombán.",
"Dret a la Universitat Complutense de Madrid.",
"El seu doctorat a la Universitat de Barcelona i ingressà l'any 1974 al Cos de Secretaris Jurídics Laborals.",
"El de Directora del Gabinet del Ministeri de Justícia.",
"El de Directora General de Serveis del Ministeri de Justícia",
"Amb el PSUC.",
"Al PSOE.",
"Al Comitè de Cooperació Jurídica del Consell d'Europa.",
"Ingressà a la carrera judicial i fou elegida Vocal del Consell General del Poder Judicial per elecció del Senat.",
"En els generals de 1996, 2000, 2004 i 2008.",
"Vicepresidenta Primera del Govern i Ministra de la Presidència, assumint així mateix les tasques de Portaveu del Govern.",
"Per ser la primera dona a assumir les funcions de president del govern en la història de la democràcia espanyola, el 24 d'abril de 2004, durant les vuit hores que va durar el primer viatge del president Rodríguez Zapatero a l'estranger.",
"En la vicepresidència primera del Govern i com a portaveu, Alfredo Pérez Rubalcaba, i en el ministeri de Presidència, Ramón Jáuregui.",
"Al Consell d'Estat.",
"Va haver de renunciar a l'acta de diputada per València.",
"Perquè eren càrrecs incompatibles.",
"El Consell d'Estat."
]
} |
bios | Roser Rius i Camps (Barcelona, 1947) és una a il·lustradora i escriptora de literatura infantil. A la Universitat Autònoma de Barcelona va estudiar magisteri i es va especialitzar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona en dibuix i pintura i en disseny gràfic a l'escola de Disseny EINA. Els seus llibres són característics per incloure activitats d'art plàstica per als infants.
És la petita d'onze germans. L'11 octubre de 1974 quan tenia 27 anys, militant de la Lliga Comunista Revolucionaria va ser arrestada a Madrid i va ser víctima de les tortures de Juan Antonio González Pacheco. El 2019 es va querellar amb cinc víctimes més contra Billy el Niño i altres membres de la policía secreta franquista, que van quedar impunes durant quasi mig segle.
A més de ser il·lustradora, també fa classes de plàstica i ha publicat alguns articles relacionats amb la relació entre la il·lustració i pedagogia. Ha fet alguns seminaris a l'Escola Professional de la Diputació de Barcelona. L'any 1984, va fundar l'Associació Professional d'il·lustradors de Madrid. És casada i té dues filles.
Una de les obres més conegudes és la seva col·lecció titulada Pequeña Tina. | [
"Qui és Roser Rius i Camps?",
"En què va formar-se?",
"Com es particularitzen les seves publicacions?",
"Quants germans va tenir?",
"De quin partit polític formava part quan va ser detinguda?",
"Quina edat tenia?",
"I qui va maltractar-la?",
"I l'any 2019 quin esdeveniment va tenir lloc?",
"Durant quants anys van quedar indemnes, els feixistes?",
"Quina matèria imparteix?",
"En quin àmbit ha centrat els seus estudis?",
"Amb quina institució ha col·laborat?",
"Què va crear el 1984?",
"Ha tingut descendència?",
"Quina és la seva publicació més famosa?"
] | {
"answer_end": [
95,
285,
377,
406,
494,
520,
586,
704,
751,
809,
900,
978,
1053,
1081,
1157
],
"answer_start": [
0,
97,
287,
379,
408,
408,
523,
588,
657,
781,
753,
902,
980,
1055,
1083
],
"input_text": [
"Una il·lustradora i escriptora de literatura infantil.",
"Va estudiar magisteri a la Universitat Autònoma de Barcelona i es va especialitzar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona en dibuix i pintura i en disseny gràfic a l'escola de Disseny EINA.",
"Per incloure activitats d'art plàstica per als infants.",
"Deu.",
"De la Lliga Comunista Revolucionaria.",
"27 anys.",
"Juan Antonio González Pacheco.",
"Es va querellar amb cinc víctimes més contra Billy el Niño i altres membres de la policía secreta franquista.",
"Durant quasi mig segle.",
"Plàstica.",
"En la relació entre la il·lustració i pedagogia.",
"Amb l'Escola Professional de la Diputació de Barcelona.",
"L'Associació Professional d'il·lustradors de Madrid.",
"Sí.",
"La col·lecció titulada Pequeña Tina."
]
} |
mitologia | Tsukuyomi (月読の命 o 月夜見の尊 Tsukuyomi-no-mikoto), també anomenat com Tsukuyomi-no-kami o Tsukiyomi, en la mitologia japonesa Tsukiyomi és el Déu de la lluna i la nit. El nom de Tsukuyomi és una combinació de les paraules japoneses "lluna" (tsuki) i "lectura" (yomu). Una altra interpretació és que el nom combina les paraules "nit de lluna" ("Tsukiyo") i el verb "mirar" ("miru").
Quan Izanagi es capbussa en el riu per purificarse del seu viatge als inferns per rescatar a la seva estimada, la deessa Izanami, mentrestant es renta catorze Kami naixeran del seu cos, un d'ells serà Tsukuyomi.
Izanagi comença el seu bany en el riu, però aquest segueix el seu curs fins al mar. Aleshores el Déu es renta el seu ull esquerra i així neix Amaterasu, la gran deessa del Sol; després, es renta el seu ull dret i naixerà Tsukuyomi, Déu de la Lluna i la nit; després Izanagi es renta el nas i dona lloc a Susanowo, el temible Déu de la tempesta; així és el naixement dels "tres fills nobles" d'Izanagui que es repartiran l'univers.
Com Amaterasu, Tsukuyomi va ascendir als cels (Takamagahara) perquè governés el món de la nit. Però la qüestió és que el déu de la lluna es veu eclipsat en la mitologia japonesa per la seva germana Amaterasu i el tercer germà en discòrdia, Susanowo. Així doncs, poc recullen tant el Kojiki com el Nihonshoki sobre Tsukuyomi.
Encara que a vegades s'ha dit que va ser Susanowo qui va assassinar a Uke Mochi, deessa del menjar, es pensa que aquesta versió es fa servir per ressaltar el caràcter violent del déu del llamp i que en realitat, va ser Tsukuyomi qui la va matar durant una festa. Aquest tràgic fet va resultar, paradoxalment, en l'origen dels aliments per als éssers humans.
Va ser potser aquest un dels actes que van convertir al déu de la lluna en un ésser ombrívol i impredictible, tot i que hi ha qui afirma que se li podia "veure venir", ja que el seu caràcter variava amb les fases lunars. Les seves intencions, indefinides, van fer que Amaterasu prengués precaucions i comencés a fugir del seu germà, de manera que el dia i la nit se segueixen sempre l'un a l'altre i no s'uneixen ni es donen abast. | [
"Qui és Tsukuyomi, d'acord amb les creences japoneses?",
"Quines altres denominacions té?",
"D'on es creu que prové aquest apel·latiu?",
"D'on va sortir, Tsukuyomi?",
"On va anar a parar, Izanagui?",
"Com va néixer Amaterasu?",
"I de l'ull dret qui en va sortir?",
"I Susanowo d'on va resultar?",
"Què va representar cada fill?",
"Com és que Tsukuyomi ha quedat oblidat, en aquesta creença?",
"Quin títol tenen els llibres sagrats de la mitologia japonesa?",
"Per quina raó s'explica que l'assassí d'Uke Mochi va ser Susanowo, i no Tsukuyomi?",
"Què va esdevenir aquesta llegenda?",
"Quina conseqüència tingué, per Tsukuyomi, aquesta matança?",
"Però, com és que hi ha persones que ja ho intuïen?",
"Com s'explica que el dia i la nit no es trobin mai?"
] | {
"answer_end": [
161,
94,
375,
587,
671,
764,
845,
932,
1018,
1268,
1343,
1606,
1701,
1811,
1922,
1573
],
"answer_start": [
0,
0,
163,
377,
589,
673,
766,
847,
673,
1115,
1270,
1345,
1608,
1703,
1813,
1564
],
"input_text": [
"El Déu de la lluna i la nit.",
"Tsukuyomi-no-kami i Tsukiyomi.",
"De la combinació de les paraules japoneses \"lluna\" (tsuki) i \"lectura\" (yomu) o bé de les paraules \"nit de lluna\" (\"Tsukiyo\") i el verb \"mirar\" (\"miru\").",
"Quan Izanagi es va capbussar en el riu per purificarse del seu viatge als inferns per rescatar a la seva estimada, la deessa Izanami, mentrestant es rentava catorze Kami van néixer del seu cos, i un d'ells va ser Tsukuyomi.",
"Al mar.",
"Quan el Déu es rentà el seu ull esquerra.",
"Tsukuyomi.",
"Del nas d'Izanagi,",
"Amaterasu va ser la gran deessa del Sol; Tsukuyomi, el Déu de la Lluna i la nit i, Susanowo, el temible Déu de la tempesta.",
"Perquè ha quedat eclipsat per la seva germana Amaterasu i el tercer germà en discòrdia, Susanowo.",
"Kojiki i Nihonshoki.",
"Per ressaltar el caràcter violent del déu del llamp.",
"L'origen dels aliments per als éssers humans.",
"Van convertir-lo en un ésser ombrívol i impredictible.",
"Perquè el seu caràcter variava amb les fases lunars.",
"Perquè les intencions de Tsukuyomi, indefinides, van fer que Amaterasu prengués precaucions i comencés a fugir del seu germà, de manera que el dia i la nit se segueixen sempre l'un a l'altre i no s'uneixen ni es donen abast."
]
} |
bios | Coia Ibáñez Ferrater (Reus, 1962) és una pintora reusenca, que prové d'una família relacionada amb el món de la música. La seva mare era professora de música i va fundar l'Escola de Música Xilofón, un centre que ara dirigeix la seva filla. Va estudiar a l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació de Tarragona durant el curs 1980-85, on es va graduar en l'especialitat de Pintura Mural i Procediments Pictòrics. En acabar els estudis, va començar a treballar en un estudi de disseny, sense deixar de pintar.
Les ores que coneixem dels seus primers anys són abstractes, en les quals mostra un interès per la riquesa textural. El pes donat a la textura, la importància del color, més la cura de les seves composicions seran elements constants en la seva producció.
L'any 1991, seguint el consell del pintor reusenc Morató Aragonès, decideix participar en el Concurs de Pintura Jove que convoca la Sala Parés i és seleccionada. A partir d'aquí i després de la mostra “7 noves realitats” a la Sala Vayreda, comença la carrera com a professional. L'any següent, 1992, exposa als Amics de les Arts a Terrassa. També, aquest mateix any exposa a la seva ciutat per primera vegada i ho fa a la galeria Cerc. El 1997 exposa a la galeria In Der Volksbank, a Lindenberg (Alemanya). En les obres que integraven aquesta mostra es comença a fer present el món de signes i símbols que anirà caracteritzant la seva obra, però que encara no tenen la definició que les caracteritzarà posteriorment.
El 2001 fa la seva primera mostra individual a la Galeria Anquins. Entre el 2000 i el 2001 s'inicia un procés de canvis, enceta un camí en el qual entraran de forma definitiva a la seva obra les cultures orientals. | [
"Qui és Coia Ibáñez Ferrater?",
"A què es dedicava la seva mare?",
"Va rellevar-la, Coia?",
"On va formar-se?",
"I en quin àmbit va particularitzar-se?",
"On va ser la seva primera feina?",
"Com es caracteritzen les seves creacions més primerenques?",
"Què s'emfatitza en les seves elaboracions?",
"D'on va prendre part el 1991?",
"Qui va insistir que contribuís?",
"Quina altra participació va empènyer-la a professionalitzar-se?",
"On va exhibir el 1992?",
"I el 1997?",
"Què es comença a fer palès en aquesta última presentació?",
"On va ser la seva primera exhibició pròpia?",
"Cap a on va evolucionar, la seva obra, durant els primers anys del segle XXI?"
] | {
"answer_end": [
118,
238,
238,
307,
408,
480,
621,
759,
921,
877,
1038,
1195,
1266,
1476,
1543,
1691
],
"answer_start": [
0,
120,
160,
240,
240,
410,
506,
623,
761,
761,
923,
1040,
1197,
1268,
1478,
1545
],
"input_text": [
"Una pintora reusenca, que prové d'una família relacionada amb el món de la música.",
"Era professora de música i va fundar l'Escola de Música Xilofón, un centre que ara dirigeix la seva filla.",
"Sí.",
"A l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació de Tarragona.",
"En Pintura Mural i Procediments Pictòrics.",
"En un estudi de disseny.",
"Són abstractes i mostra un interès per la riquesa textural.",
"La textura, la importància del color, i la cura.",
"Del Concurs de Pintura Jove que convoca la Sala Parés.",
"El pintor reusenc Morató Aragonès.",
"La mostra “7 noves realitats” a la Sala Vayreda.",
"Als Amics de les Arts a Terrassa i a la seva ciutat, per primera vegada, a la galeria Cerc.",
"A la galeria In Der Volksbank, a Lindenberg (Alemanya).",
"El món de signes i símbols que anirà caracteritzant la seva obra.",
"A la Galeria Anquins.",
"Hi entren de forma definitiva les cultures orientals."
]
} |
books | -Això, pensava, deu ésser una banda on elles berenen.
* * *
Tanmateix, el pobre minyó fou tramès a la guerra. El llogarret havia de donar tres soldats, i tothom trobà que ningú millor per anar a les batalles del rei, que el pobre vailet. Qui no té seny no té por. I després ell no seria pas una pèrdua per a ningú. Mig per comoditat, mig per facècia, el trameteren a ciutat.
Aleshores la vida del pobre minyó fou com una mena de rondalla. Li passaren les aventures més extraordinàries. Li posaren un vestit clar i brut, a ratlletes petites; l'encabiren al tren, li parlaren en castellà; arribà a un món de cases compactes i plenes de foradets; considerà els tramvies; i quan caminava, en lloc d'anar sol i somiós com abans, ell no venia a ésser sinó el començament d'un rengle.
I l'atordiren tantes coses -la llum blanca que els homes de ciutat tenen de nits, i dones enfaristolades, i la mar i els vaixells, i la gent que mai para, i els xiulets i trontolls d'éssers inconeguts.- I un dia el feren entrar en un vaixell, revolt amb tots els homes d'una pila de rengles. I aquests homes estaven alegres, i cantaven cançons damunt la nau que brandava. La mar també ho semblava, d'alegre, i un bell argent lluïa damunt ses aigües tranquil·les. Un sol magnífic estabellava les fustes i els caps. | [
"Què creu?",
"On envien el noi?",
"Per quin motiu l'escullen a ell?",
"Què afirmen?",
"Algú el trobaria a faltar?",
"Per quins motius el van despatxar al front, doncs?",
"En què va convertir-se l'existència del noi?",
"Per què?",
"Com quines, per exemple?",
"Se sentia atabalat?",
"Quines coses el pertorbaven?",
"On van ficar-lo?",
"Sol?",
"Com es comportaven els seus companys?",
"I l'aigua del mar?",
"Era de dia?",
"On es reflectia la llum del sol?"
] | {
"answer_end": [
52,
108,
236,
262,
313,
373,
437,
484,
776,
804,
978,
1019,
1068,
1149,
1240,
1291,
1291
],
"answer_start": [
0,
60,
110,
238,
264,
315,
375,
439,
486,
778,
778,
981,
981,
1070,
1151,
1242,
1242
],
"input_text": [
"Que deu ésser una banda on elles berenen.",
"A la guerra.",
"Perquè el llogarret havia de donar tres soldats, i tothom trobà que ningú millor per anar a les batalles del rei, que el pobre vailet.",
"Que qui no té seny no té por.",
"No.",
"Mig per comoditat i mig per facècia.",
"En una mena de rondalla.",
"Perquè li passaren les aventures més extraordinàries.",
"Li posaren un vestit clar i brut, a ratlletes petites; l'encabiren al tren, li parlaren en castellà; arribà a un món de cases compactes i plenes de foradets; considerà els tramvies; i quan caminava, en lloc d'anar sol i somiós com abans, ell no venia a ésser sinó el començament d'un rengle.",
"Sí.",
"La llum blanca que els homes de ciutat tenen de nits, i dones enfaristolades, i la mar i els vaixells, i la gent que mai para, i els xiulets i trontolls d'éssers inconeguts.",
"En un vaixell.",
"No.",
"Estaven alegres, i cantaven cançons damunt la nau que brandava.",
"També semblava alegre, i un bell argent lluïa damunt ses aigües tranquil·les.",
"Sí.",
"En les fustes i en els caps."
]
} |
vilaweb | Milers de manifestants van desfilar pels carrers de Perpinyà per celebrar la Diada de Catalunya Nord. Enguany, la marxa festiva i reivindicativa organitzada per organitzacions culturals i partits nord-catalans portava el lema ‘Sem Catalunya Nord, volem decidir'. L'afluència va ser molt superior a la d'anys anteriors. Els manifestants, que reivindicaven el dret de decidir i la unitat de la llengua catalana, van fer càntics com ‘Volem decidir' i ‘Ni França ni Espanya, Països Catalans'. També van demanar l'alliberament dels presos polítics catalans, reivindicació present en molts crits i pancartes. En arribar al Castellet, el cantant Franck Sala va interpretar ‘L'estaca' i Leslie Malet va cantar ‘Abril del 74', totes dues de Lluís Llach. Emma Soler i Guillem Dalmau, del Col·lectiu 7 de novembre, van llegit el manifest del Correllengua, que ha acabat a Perpinyà. Enguany ha estat dedicat a l'escriptora Lola Anglada, considerada la primera il·lustradora professional catalana. Fou exemple de la lluita per les llibertats dels pobles i símbol de la resistència antifeixista i és l'autora dels seus contes il·lustrats El més petit de tots i En Peret, Margarida. La jornada va acabar amb el concert a la Casa musical, carrer Jean Vielledent, amb l'actuació musical de The Llamps, The Gramophone Allstars Big Band, el DJ Tabasco Driver i finalment Combo Pacheco. | [
"Quanta gent va presentar-se a la celebració?",
"On van marxar tota aquesta gent?",
"Què es festejava?",
"Qui ho ha coordinat?",
"Sota quin emblema s'han manifestat?",
"Respecte als anys anteriors, l'aglomeració ha sigut major?",
"Què es reclamava?",
"Quines corrandes van cantar?",
"Quina altra situació s'ha requerit?",
"Què s'ha dut a terme en arribar al Castellet?",
"I Emma Soler i Guillem Dalmau?",
"De quina organització formen part?",
"Per quina raó s'ha destacat a l'autora Lola Anglada?",
"Quina ha estat la darrera actuació del dia?"
] | {
"answer_end": [
22,
60,
100,
209,
261,
317,
408,
487,
551,
743,
869,
802,
1166,
1365
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
102,
210,
263,
319,
410,
489,
603,
745,
745,
871,
1168
],
"input_text": [
"Milers.",
"Pels carrers de Perpinyà.",
"La Diada de Catalunya Nord.",
"Organitzacions culturals i partits nord-catalans.",
"Sem Catalunya Nord, volem decidir.",
"Sí.",
"El dret de decidir i la unitat de la llengua catalana.",
"Volem decidir i Ni França ni Espanya, Països Catalans.",
"L'alliberament dels presos polítics catalans.",
"El cantant Franck Sala ha interpretat ‘L'estaca' i Leslie Malet ha cantat ‘Abril del 74', totes dues de Lluís Llach.",
"Han llegit el manifest del Correllengua, que ha acabat a Perpinyà.",
"Del Col·lectiu 7 de novembre.",
"Perquè és considerada la primera il·lustradora professional catalana i fou exemple de la lluita per les llibertats dels pobles i símbol de la resistència antifeixista i és l'autora dels seus contes il·lustrats El més petit de tots i En Peret, Margarida.",
"El concert a la Casa musical, carrer Jean Vielledent, amb l'actuació musical de The Llamps, The Gramophone Allstars Big Band, el DJ Tabasco Driver i finalment Combo Pacheco."
]
} |
bios | Angelina Ferriz Aguilar (Ademús, 1919 - Mislata, 1999) va ser una obrera, llibertària, sindicalista i anarquista valenciana.
Angelina Ferriz va néixer a Ademús el 1919, filla d'un miner del sofre. Pertanyia a una família molt humil. Sent encara una nena es va traslladar amb els seus pares i germans a viure a la població de Mislata a València No va assistir a l'escola, ja que com era la major de quatre germans es va dedicar a la cura dels petits. Als onze anys va començar a treballar en una fàbrica, on el 1933 va iniciar l'amistat amb una companya de treball. Van ser els germans de la seva companya, que pertanyien als Racionalistes de Mislata, a les Joventuts Llibertàries i a la CNT, qui la van introduir en les idees i en els ambients anarquistes. Poc temps després Angelina es va afiliar al Sindicat d'Arts Gràfiques de València i va ser delegada per les seves companyes de fàbrica. El seu interès per la cultura la va dur a ingressar en les Joventuts Llibertàries.
Durant la guerra, Angelina es reunia en els locals de les Joventuts, on realitzaven murals, pintaven o escrivien tractant que les seves produccions fossin publicades en la Soli o en algun altre periòdic anarquista. Allí tenien una biblioteca on es va introduir en la lectura d'autors com Vargas Vila, Nietztsche i Proudhon. També realitzaven activitats de tipus musical, com rondalles, o programaven conferències i obres teatrals. Angelina va ser així mateix membre de Dones Lliures, però la seva principal dedicació va centrar-la en les Joventuts Llibertàries.
Amb el final de la Guerra Civil el seu pare va ser detingut i empresonat durant quatre anys en la presó del Puig i en sant Miquel dels Reis a València. Angelina va ser també detinguda i empresonada durant un any en la presó Convent de Santa Clara de la ciutat de València. Quan va sortir de presó va començar a treballar a la localitat de Manises en una fàbrica de rajoles. Va deixar el seu treball després de contreure matrimoni en l'any 1945.
Poc després el seu marit es va traslladar a Madrid com a membre de la CNT en la clandestinitat i ella es va quedar a València a casa dels seus pares, des d'on es va traslladar posteriorment amb el seu marit a Madrid, per col·laborar des de la clandestinitat amb el moviment anarquista. Posteriorment van tornar a València i Angelina va començar de nou a treballar, mentre va seguir implicada en la defensa de la justícia social i dels seus ideals llibertaris. | [
"Qui era Angelina Ferriz Aguilar?",
"Venia d'un cercle benestant?",
"On va mudar-se quan encara era petita?",
"Per quin motiu no va ser escolaritzada?",
"Amb quina edat va entrar al món laboral?",
"Amb qui tenir una bona relació?",
"Com va descobrir Angelina l'anarquisme?",
"On va adherir-se, aleshores?",
"Què va portar-la a formar part de les Joventuts Llibertàries?",
"Quines activitats feia durant la Guerra Civil?",
"Quins escriptors va conèixer gràcies a aquesta organització?",
"Quins altres esdeveniments s'hi organitzaven?",
"Amb quin altre agrupament va col·laborar?",
"On va ser reclòs el seu pare?",
"I Angelina?",
"Quant de temps van ser tancats pare i filla?",
"A què va dedicar-se un cop en llibertat?",
"Com va ser, la seva vida, després de casar-se?",
"Va acabar anant a Madrid, també, Angelina?",
"I en tornar al País Valencià, a què va entregar-se?"
] | {
"answer_end": [
123,
231,
343,
448,
502,
563,
755,
891,
974,
1189,
1298,
1405,
1458,
1688,
1809,
1809,
1910,
2131,
2267,
2441
],
"answer_start": [
0,
197,
233,
344,
450,
450,
565,
757,
893,
976,
1191,
1300,
1407,
1538,
1690,
1538,
1811,
1912,
2080,
2269
],
"input_text": [
"Una obrera, llibertària, sindicalista i anarquista valenciana.",
"No.",
"A la població de Mislata a València.",
"Perquè com que era la major de quatre germans es va dedicar a la cura dels petits.",
"Als onze anys.",
"Amb una companya de treball.",
"Pels germans de la seva companya, que pertanyien als Racionalistes de Mislata, a les Joventuts Llibertàries i a la CNT i la van introduir en les idees i en els ambients anarquistes.",
"Al Sindicat d'Arts Gràfiques de València i va ser delegada per les seves companyes de fàbrica.",
"El seu interès per la cultura.",
"Es reunia en els locals de les Joventuts, on realitzaven murals, pintaven o escrivien tractant que les seves produccions fossin publicades en la Soli o en algun altre periòdic anarquista.",
"Vargas Vila, Nietztsche i Proudhon.",
"Activitats de tipus musical, com rondalles, o conferències i obres teatrals.",
"Amb Dones Lliures.",
"A la presó del Puig i en sant Miquel dels Reis a València.",
"A la presó Convent de Santa Clara de la ciutat de València.",
"El seu pare durant quatre anys i Angelina durant un any.",
"Va treballar a la localitat de Manises en una fàbrica de rajoles.",
"Va deixar el seu treball i poc després el seu marit es va traslladar a Madrid com a membre de la CNT en la clandestinitat i ella es va quedar a València a casa dels seus pares.",
"Sí.",
"Va començar de nou a treballar, mentre va seguir implicada en la defensa de la justícia social i dels seus ideals llibertaris."
]
} |
vilaweb | Els llibres de la col·lecció Productes de Mercat de l'editorial sd-edicions, monogràfics dedicats a ingredients de la nostra cuina de tota la vida i també de nova incorporació, són peces delicades i tan agradables de consultar i emprar com les receptes que contenen. Cada llibret, escrit per especialistes amb sensibilitat i il·lustrat per l'artista Lluïsa Jové, ens proposa una mirada, un camí, per descobrir la versatilitat d'un aliment: l'all, la nyora, el vinagre, la carxofa, la sobrassada, la taronja, les mongetes del ganxet, la caça menor, les herbes aromàtiques, el nap, els peus de porc, l'albergínia, la mel i fins a una cinquantena de menges. D'entre tots aquests petits, senzills i delicats volums, ens fixem en el llibret dedicat al rap, a càrrec de l'escriptor i pintor Narcís Comadira. Ell hi aporta una mirada que va més enllà del fet gastronòmic, ell hi posa la literatura quan explica que no ofereix quantitats en les receptes, perquè, per a ell, la cuina ‘és una «idea» i un «procediment» que cadascú adapta a les seves necessitats, a les circumstàncies del moment, a les seves possibilitats.' El poeta, tot un gastrònom, destaca del rap el sabor i l'enorme varietat del seu ús i la comoditat, perquè és un peix que no té espines. Diu Comadira: ‘Els he de confessar que m'agrada molt, el rap, sobretot si és d'aquí i fresc. Té una carn blanca i compacta, i el cap, tan monstruós, és ple de cartílags gelatinosos i de tous de carn melosa. El cap fa un fumet deliciós i és la base de moltes sopes de peix: jo crec que hi és indispensable.' Comadira, en la introducció, apunta que ha fet una selecció de receptes que no són les habituals, com les saboroses rodelles de rap enfarinades i fregides. I proposa deu altres maneres, de la sopa de rap al suquet de rap, passant per receptes més singulars, com les croquetes de rap i espinacs, el rap allagostat, els calamars farcits de rap o el rap amb salsa d'anxoves. | [
"Què és el recull Productes de Mercat?",
"Quina casa s'ha encarregat de la publicació?",
"Per què es caracteritzen aquests textos?",
"Qui en són els autors?",
"I les imatges de qui són?",
"Què plantegen cadascun dels volums?",
"Com quins, per exemple?",
"Quants n'hi ha en total?",
"Quina publicació destaca?",
"Què hi trobem, a part de la descripció culinària?",
"En quin moment?",
"Quines característiques ressalta d'aquest peix?",
"Què reconeix?",
"Per quin motiu?",
"Per què utilitza aquesta part del cos?",
"Què explica, l'autor, en el pròleg?",
"Com ara?"
] | {
"answer_end": [
175,
75,
265,
322,
361,
438,
618,
653,
800,
890,
1113,
1249,
1342,
1456,
1522,
1654,
75
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
267,
267,
267,
440,
621,
712,
802,
865,
1114,
1251,
1344,
1458,
1558,
0
],
"input_text": [
"Una col·lecció de monogràfics dedicats a ingredients de la nostra cuina de tota la vida i també de nova incorporació.",
"Sd-edicions.",
"Perquè són peces delicades i tan agradables de consultar i emprar com les receptes que contenen.",
"Especialistes amb sensibilitat.",
"De l'artista Lluïsa Jové.",
"Una mirada, un camí, per descobrir la versatilitat d'un aliment.",
"L'all, la nyora, el vinagre, la carxofa, la sobrassada, la taronja, les mongetes del ganxet, la caça menor, les herbes aromàtiques, el nap, els peus de porc, l'albergínia o la mel.",
"Una cinquantena.",
"La dedicada al rap, a càrrec de l'escriptor i pintor Narcís Comadira.",
"La literatura.",
"Quan explica que no ofereix quantitats en les receptes, perquè, per a ell, la cuina és una idea i un procediment que cadascú adapta a les seves necessitats, a les circumstàncies del moment, a les seves possibilitats.",
"El sabor, l'enorme varietat del seu ús i la comoditat, perquè és un peix que no té espines.",
"Que li agrada molt, el rap, sobretot si és d'aquí i fresc.",
"Perquè té una carn blanca i compacta, i el cap, tan monstruós, és ple de cartílags gelatinosos i de tous de carn melosa.",
"Per fer un fumet deliciós i la base de moltes sopes de peix.",
"Que ha fet una selecció de receptes que no són les habituals.",
"Com les saboroses rodelles de rap enfarinades i fregides, i proposa deu altres maneres, de la sopa de rap al suquet de rap, passant per receptes més singulars, com les croquetes de rap i espinacs, el rap allagostat, els calamars farcits de rap o el rap amb salsa d'anxoves."
]
} |
vilaweb | Un consorci internacional de científics ha descobert un mecanisme de mutació clau en el desenvolupament del càncer que explica l'evolució de certs tumors i obre noves vies de prevenció i tractament d'aquesta malaltia. Entre investigadors que han contribuït al projecte figuren científics del Centre de Regulació Genòmica, la Universitat Pompeu Fabra, l'Institut de Biologia Evolutiva, l'Institut de Recerca Biomèdica Barcelona i el Barcelona Supercomputing Centre-Centre Nacional de Supercomputació. Es tracta del treball més gran fet fins ara en el camp de la genòmica del càncer i ha inclòs l'anàlisi de tumors en gairebé tres mil pacients i trenta-vuit tipus de càncer. Durant set anys, mil tres-cents investigadors de tot el món han analitzat el genoma dels tumors de tres mil pacients, cosa que ha revelat la importància en el desenvolupament de cert tipus de càncer dels retrotransposons, una part del material genètic humà que fins ara era considerat com a ‘ADN escombraria'. Els investigadors assenyalen que les pèrdues que originen la integració dels retrotransposons poden comportar la desaparició de gens importants a l'hora de mantenir el normal funcionament d'una cèl·lula. Quan això succeeix, facilita l'aparició del càncer, especialment en els de l'esòfag, cap i coll, pulmó i còlon. En total s'han publicat vint-i-tres estudis a les revistes Nature i Nature Genetics. Els científics consideren que aquesta fita pot tenir un impacte a curt termini en els diagnòstics oncològics i els pronòstics sobre l'evolució dels tumors. Entre altres troballes, hi ha un nou mètode que identifica mutacions anys, o fins i tot dècades, abans que aparegui un tumor. A mitjà termini, estimen que podran desenvolupar-se tractaments per a ‘frenar' aquest mecanisme de mutació. | [
"Què ha aconseguit un consorci internacional de científics?",
"Quins estudiosos n'han format part?",
"Per quin motiu és rellevant aquesta recerca?",
"Quants tipus de melanomes s'han examinat?",
"Quants anys ha durat aquest estudi?",
"I doncs, què s'ha descobert?",
"Quina explicació han fet?",
"Quines conseqüències pot haver-hi, si es dona aquest cas?",
"N'hi ha algun que sigui més donat a desenvolupar-se?",
"Quins?",
"Quants articles s'han editat?",
"On els podem trobar?",
"Pot ser útil, aquest estudi?",
"Què és capaç de determinar, aquesta nova disciplina?",
"Quin creuen que serà el següent pas?"
] | {
"answer_end": [
216,
498,
580,
671,
789,
981,
1185,
1237,
1297,
1297,
1382,
1382,
1538,
1664,
1772
],
"answer_start": [
0,
218,
500,
583,
673,
791,
983,
1187,
1187,
1187,
1299,
1299,
1384,
1564,
1666
],
"input_text": [
"Descobrir un mecanisme de mutació clau en el desenvolupament del càncer que explica l'evolució de certs tumors i obre noves vies de prevenció i tractament d'aquesta malaltia.",
"Científics del Centre de Regulació Genòmica, la Universitat Pompeu Fabra, l'Institut de Biologia Evolutiva, l'Institut de Recerca Biomèdica Barcelona i el Barcelona Supercomputing Centre-Centre Nacional de Supercomputació.",
"Perquè es tracta del treball més gran fet fins ara en el camp de la genòmica del càncer.",
"Tumors en gairebé tres mil pacients i trenta-vuit tipus de càncer.",
"Set.",
"La importància en el desenvolupament de cert tipus de càncer dels retrotransposons, una part del material genètic humà que fins ara era considerat com a ADN escombraria.",
"Que les pèrdues que originen la integració dels retrotransposons poden comportar la desaparició de gens importants a l'hora de mantenir el normal funcionament d'una cèl·lula.",
"Es facilita l'aparició del càncer.",
"Sí.",
"Els de l'esòfag, cap i coll, pulmó i còlon.",
"Vint-i-tres.",
"A les revistes Nature i Nature Genetics.",
"Sí.",
"Pot identificar mutacions anys, o fins i tot dècades, abans que aparegui un tumor.",
"Que podran desenvolupar-se tractaments per a frenar aquest mecanisme de mutació."
]
} |
mitologia | El cabraboc és un ésser fantàstic, mig humà per la part de dalt i mig cabra o boc per la part de baix.
A Ripollet s'explica la llegenda d'El vell i la vella: un vell i una vella, que hi arribaren per Carnestoltes amb un cistell, es trobaren amb un grup de diables que els el volien prendre, tot cantant: "Jo te l'encendré el tio, tio fresco, jo te l'encendre el tio de paper". Aleshores, del cistell en sortí un gat que es convertí en un diable més, el Cabraboc.
Es diu que persegueixen els homes com si fossin cabres i les dones com si fossin bocs. Són éssers del bosc i cal evitar-los quan es viatja de nit. Sovint les persecucions acaben fent estimbar la víctima per un penya-segat. Algunes vegades, se'ls descrivia amb ales de ratapinyada.
Els Diables de Caldes de Montbui donen el nom de cabraboc al casc que porta el diable principal, que anomenen Llucifer. Aquest casc té forma de cap de boc, amb banyes grosses i caragolades.
Les Bruixes de Ripollet n'escenifiquen la llegenda durant el carnaval infantil, i els Diables de Ripollet el treuen al capdavant de la rua de Carnaval de dissabte. A més, els Diables també són els encarregats de penjar-lo al balcó de Ripollet Ràdio, el dimecres anterior al cap de setmana de Carnaval, com a acte d'inici a la celebració, i de despenjar-lo el Dimecres de Cendra. | [
"Què és el cabraboc?",
"Com es caracteritza?",
"Com es titula la rondalla que es narra a Ripollet?",
"I què s'exposa?",
"I aquests dimonis què corejaven, mentrestant?",
"Quin animal va eixir de la cistella?",
"Què es detalla d'aquests éssers?",
"On viuen?",
"En quin moment del dia són més perillosos?",
"Com finalitza, normalment, la cacera?",
"Quina propietat física se'ls atribueix?",
"Què és el caraboc dels Diables de Caldes de Montbui?",
"Com se singularitza?",
"Quin ball tradicional fa una representació de la rondalla?",
"I els Diables de Ripollet quan el porten?",
"De quina altra activitat es responsabilitzen, els Diables?"
] | {
"answer_end": [
33,
101,
156,
289,
375,
461,
548,
569,
608,
684,
742,
862,
932,
1012,
1096,
1311
],
"answer_start": [
0,
0,
103,
103,
245,
377,
463,
550,
572,
610,
686,
744,
864,
934,
1016,
1098
],
"input_text": [
"Un ésser fantàstic.",
"Mig humà per la part de dalt i mig cabra o boc per la part de baix.",
"El vell i la vella.",
"Que un vell i una vella, que hi arribaren per Carnestoltes amb un cistell, es trobaren amb un grup de diables que els el volien prendre.",
"Jo te l'encendré el tio, tio fresco, jo te l'encendre el tio de paper.",
"Un gat que es convertí en un diable més, el Cabraboc.",
"Que persegueixen els homes com si fossin cabres i les dones com si fossin bocs.",
"Al bosc.",
"Durant la nit.",
"Fent estimbar la víctima per un penya-segat.",
"Unes ales de ratapinyada.",
"El casc que porta el diable principal, que anomenen Llucifer.",
"Té forma de cap de boc, amb banyes grosses i caragolades.",
"Les Bruixes de Ripollet.",
"Durant a rua de Carnaval de dissabte.",
"De penjar-lo al balcó de Ripollet Ràdio, el dimecres anterior al cap de setmana de Carnaval, com a acte d'inici a la celebració, i de despenjar-lo el Dimecres de Cendra."
]
} |
bios | Pura Pérez Benavent (València, 26 de juny de 1919 - ?, 12 d'octubre de 1995) fou una militant anarquista valenciana.
Pura Pérez va nàixer a València i aviat va passar a residir a Barcelona, on va pertànyer a la Confederació Nacional del Treball (CNT) i a l'organització Dones Lliures (1936). A mitjan 1937 va decidir marxar de Barcelona cap a València –on residia el govern republicà–, per ocupar-se de la secretària local de Dones Lliures (Mujeres Libres). Pura formarà part del Subcomitè Nacional del moviment anarquista, concretament en el seu Secretariat de Propaganda. Va fer també de professora a l'escola de Tavernes de Valldinga.
El 28 de novembre de 1938 la trobem fent un míting en honor de l'anarcosindicalista Buenaventura Durruti a Xàtiva, amb els seus companys Cano Carrillo i un antic membre del grup de Durruti, Los Solidarios, de nom Jover. Per aquestes dates també la veiem fent una conferència a València amb el títol "La Dona i la Cultura". En el ple barceloní de Dones Lliures, Pura serà la representant de la secció de Propaganda d'aquesta organització. Tota aquesta propaganda activa a la regió valenciana farà que sigui una dona molt popular i coneguda, circumstància que li serà adversa a partir de la derrota de 1939 en què no podrà arribar fins a la frontera de França i haurà de pasar a la clandestinitat. Per aquest motiu, estarà dos anys sense sortir de casa. Tanmateix, aprofitarà per estudiar batxillerat i actuar a la clandestinitat, ara ja des del barri del Clot, a Barcelona. El 1959 va marxar als Estats Units, on va treballar d'infermera i va continuar desenvolupant activitats anarquistes. | [
"Qui va ser Pura Pérez Benavent?",
"On va traslladar-se quan era petita?",
"De quines agrupacions va formar part?",
"Per quin motiu va tornar a la seva ciutat natal?",
"Què hi havia, també, en aquell moment a València?",
"A partir d'aquí, a quin col·lectiu es va adherir?",
"En quin departament?",
"Quina altra feina va fer?",
"Quina acció va dur a terme el 28 de novembre de 1938?",
"De quina xerrada es va encarregar el mateix any?",
"De quin sector va estar al capdavant en el ple barceloní de Dones Lliures?",
"Què va proporcionar-li aquesta funció?",
"En quin moment se li va girar en contra la situació?",
"Quant de temps va estar tancada a casa seva?",
"A què es va dedicar durant aquest període de temps?",
"On va traslladar-se el 1959?",
"Quines ocupacions va tenir al continent americà?"
] | {
"answer_end": [
115,
188,
290,
456,
384,
522,
572,
636,
856,
959,
1074,
1176,
1332,
1388,
1465,
1545,
1626
],
"answer_start": [
0,
117,
157,
292,
292,
458,
458,
574,
638,
858,
961,
1076,
1178,
1334,
1390,
1511,
1511
],
"input_text": [
"Una militant anarquista valenciana.",
"A Barcelona.",
"De la Confederació Nacional del Treball (CNT) i de l'organització Dones Lliures.",
"Per ocupar-se de la secretària local de Dones Lliures (Mujeres Libres).",
"El govern republicà.",
"Al Subcomitè Nacional del moviment anarquista.",
"En el Secretariat de Propaganda.",
"De professora a l'escola de Tavernes de Valldinga.",
"Un míting en honor de l'anarcosindicalista Buenaventura Durruti a Xàtiva, amb els seus companys Cano Carrillo i un antic membre del grup de Durruti, Los Solidarios, de nom Jover.",
"La Dona i la Cultura.",
"Del de Propaganda.",
"Va convertir-la en una dona molt popular i coneguda.",
"A partir de la derrota de 1939 en què no podrà arribar fins a la frontera de França i haurà de pasar a la clandestinitat.",
"Dos anys.",
"Va estudiar batxillerat i va actuar a la clandestinitat.",
"Als Estats Units.",
"Va treballar d'infermera i va continuar desenvolupant activitats anarquistes."
]
} |
bios | Maria Pi i Ferrer, també coneguda com a Maria Pi de Folch (Roses, 27 de juny de 1884 - Barcelona, 20 de novembre de 1960) fou una pedagoga, activista política, conferenciant, escriptora catalana.
Fou filla del mariner Salvi Pi i Denclar (1855-abans de 1937) i de Maria Ferrer i Berta (1856-1937). Tot i néixer a Roses, fins als 18 anys va viure a Seta (Occitània), on va estudiar a l'Escola Nacional de la localitat, i on va començar a treballar com a flamant institutriu. Ja a Catalunya, als 20 anys es casà amb Rafael Folch i Capdevila, amb qui va tenir quatre fills: Albert, Frederic, Jordi i la més petita, Maria, més coneguda com a Núria. Maria Pi pertanyia a la Unió Socialista de Catalunya, fou membre del Club Femení i d'Esports i del Lyceum Club. També formà part del Front Únic Femení Esquerrista de Catalunya. Va publicar als diaris d'Esquerra Republicana, L'Opinió i La Humanitat, i a les revistes Companya i Justícia Social.
Els seus coneixements i l'experiència en pedagogia els posa al servei de la defensa de l'escola pública per a tothom, utilitzant els arguments dels que hi estan en contra i reformulant-los per justificar la proposta, ja que era un dels temes que la motivaven, com va quedar palès en diversos articles i en una conferència a l'Ateneu Barcelonès. Excel·lent conferenciant tant en àmbits intel·lectuals, com l'Ateneu Barcelonès, com més populars, ja que anava a fer xerrades a diferents pobles de Catalunya, Maria Pi va aprofitar la plataforma que li brindava el Lyceum Club (una entitat cultural adreçada a les dones) per donar diverses conferències d'orientació política, a partir de les quals va aplegar l'obra Una visió femenina del moment present (1932).
Interessada com estava per la qüestió femenina va escriure el 1935 una desena d'articles a la revista Justícia Social, que es poden considerar com petits assajos d'economia i política i poden ser considerats com una fita inicial de l'economia política de les dones. L'autora aviat va descobrir que «el dret de la dona a la seva total emancipació és, no únicament però sí abans que tot, un problema de salaris». Maria Pi de Folch també va escriure El feminisme dins l'obra de Concepció Arenal.
Va mantenir correspondència i amistat amb Anna Murià, mentre aquesta última era a l'exili. La seva filla, Núria Folch, es va casar amb Joan Sales, l'editor de Mercè Rodoreda, mentre que altres dues filles es van dedicar a la medicina i un altre va ser enginyer.
Maria Pi va morir el 20 de novembre de 1960 a Barcelona. | [
"Qui va ser Maria Pi i Ferrer?",
"Qui eren els seus pares?",
"On va residir fins als divuit anys?",
"I on va formar-se?",
"Quina va ser la seva primera feina?",
"Amb qui va contreure matrimoni?",
"Quin nom van posar als seus fills?",
"En quines organitzacions va participar?",
"I en quins mitjans de comunicació va escriure?",
"Quin profit va treure dels seus estudis i pràctiques?",
"Com va beneficiar-se de la seva associació amb el Lyceum Club?",
"Va publicar alguna cosa més?",
"Com es contemplen?",
"Què va endevinar, com a dona?",
"Amb qui va avenir-se?",
"I quina relació tingué amb Joan Sales?",
"I els altres fills quines ocupacions van tenir?"
] | {
"answer_end": [
194,
283,
363,
415,
471,
537,
642,
819,
936,
1281,
1686,
1812,
1959,
2104,
2277,
2333,
2448
],
"answer_start": [
0,
196,
297,
297,
419,
473,
501,
644,
821,
938,
1443,
1695,
1762,
1961,
2188,
2279,
2363
],
"input_text": [
"Una pedagoga, activista política, conferenciant, escriptora catalana.",
"El mariner Salvi Pi i Denclar i Maria Ferrer i Berta.",
"A Seta (Occitània).",
"A l'Escola Nacional de la localitat.",
"Com a flamant institutriu.",
"Amb Rafael Folch i Capdevila.",
"Albert, Frederic, Jordi i la més petita, Maria, més coneguda com a Núria.",
"En la Unió Socialista de Catalunya, en el Club Femení i d'Esports, en el Lyceum Club i en Front Únic Femení Esquerrista de Catalunya.",
"Als diaris d'Esquerra Republicana, L'Opinió i La Humanitat, i a les revistes Companya i Justícia Social.",
"Els posà al servei de la defensa de l'escola pública per a tothom, utilitzant els arguments dels que hi estan en contra i reformulant-los per justificar la proposta, ja que era un dels temes que la motivaven, com va quedar palès en diversos articles i en una conferència a l'Ateneu Barcelonès.",
"Va donar diverses conferències d'orientació política, a partir de les quals va aplegar l'obra Una visió femenina del moment present (1932).",
"S, una desena d'articles a la revista Justícia Social.",
"Com a petits assajos d'economia i política i poden ser considerats com una fita inicial de l'economia política de les dones.",
"Que el dret de la dona a la seva total emancipació és, no únicament però sí abans que tot, un problema de salaris.",
"Amb Anna Murià, mentre aquesta última era a l'exili.",
"La seva filla, Núria Folch, s'hi va casar.",
"Dues filles es van dedicar a la medicina i un altre va ser enginyer."
]
} |
mitologia | Arquelau (en grec antic Ἀρχέλαος), va ser, segons la mitologia grega, un fill de Temen, descendent d'Hèracles.
Va ser expulsat d'Argos pels seus germans que pretenien el tron, i va marxar a Macedònia al palau del rei Cisseu, en un moment que aquest rei es trobava assetjat per uns enemics i estava a punt de ser vençut. Cisseu va prometre a Arquelau la seva filla si l'ajudava a vèncer l'enemic. Com havia fet el seu avantpassat Hèracles, Arquelau va restablir la situació en un sol combat i va salvar el regne de Cisseu. El rei, influït per alguns consellers, no li va donar la recompensa que li havia promès, i va disposar l'assassinat d'Arquelau. Va manar construir una gran fossa, la va omplir de brases ardents i la tapà amb branquillons perquè hi morís Arquelau. Però aquest, previngut per un esclau, va demanar a Cisseu una entrevista privada i el va precipitar a la fossa. Després, un oracle d'Apol·lo li va dir que marxés de la ciutat seguint una cabra que va trobar pel camí. L'animal el va portar a l'indret de la ciutat d'Ege (Macedònia), i allà Arquelau va fundar la ciutat a la que donà aquest nom, derivat del nom de cabra (αίξ). Aquesta ciutat va ser després Vergina, capital del regne de Macedònia durant molts anys.
La tradició deia que Arquelau va ser un avantpassat d'Alexandre el Gran. | [
"Qui va ser Arquelau?",
"D'acord amb quina creença?",
"Qui va fer-lo fora d'Argos?",
"I on va establir-se?",
"Què va oferir-li, el rei Cisseu?",
"I Arquelau com va actuar?",
"Cisseu va complir la seva paraula?",
"I què va tramar?",
"Quin muntatge va fer elaborar?",
"Com és que va ser Cisseu el que va acabar a les profunditats?",
"Què va comunicar-li l'auguri d'Apol·lo?",
"I on va dur-lo l'animal?",
"D'on resulta la denominació?",
"Com es va anomenar, posteriorment, la metròpoli?",
"Amb qui el relaciona, el folklore?"
] | {
"answer_end": [
109,
109,
174,
223,
394,
520,
609,
648,
767,
879,
984,
1111,
1137,
1182,
1305
],
"answer_start": [
0,
0,
111,
111,
320,
396,
522,
613,
650,
769,
881,
986,
1058,
1145,
1234
],
"input_text": [
"Un fill de Temen, descendent d'Hèracles.",
"Amb la mitologia grega.",
"Els seus germans que pretenien el tron.",
"A Macedònia al palau del rei Cisseu.",
"La seva filla, si l'ajudava a vèncer l'enemic.",
"Va restablir la situació en un sol combat i va salvar el regne de Cisseu, com havia fet el seu avantpassat Hèracles.",
"No.",
"L'assassinat d'Arquelau.",
"Una gran fossa, que va omplir de brases ardents i tapà amb branquillons perquè hi morís Arquelau.",
"Perquè Arquelau, previngut per un esclau, va demanar a Cisseu una entrevista privada i el va precipitar a la fossa.",
"Que marxés de la ciutat seguint una cabra que va trobar pel camí.",
"A l'indret de la ciutat d'Ege (Macedònia), on Arquelau va fundar la ciutat a la que donà aquest nom.",
"El nom de cabra.",
"Vergina.",
"Diu que va ser un avantpassat d'Alexandre el Gran."
]
} |
bios | Mila Segarra i Neira (Barcelona, 1 d'octubre de 1950) és una filòloga i professora catalana.
El 1974 es va llicenciar en filosofia i lletres (Secció de Filologia Hispànica) a la Universitat Autònoma de Barcelona i, el 1985, s'hi va doctorar, amb la tesi La reforma lingüística catalana: Vol. 1: Ortografia. Vol. 2: Ortografia i morfologia. Vol. 3: Sintaxi. Vol. 4: Notes i bibliografia.
Ha estat professora titular del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona, on ha exercit la docència des del curs 1974-1975 fins a la seva jubilació. Les seves línies d'investigació han estat l'estandardització i codificació, la llengua i els mitjans de comunicació, i la lingüística històrica.
Des del 1991 ha participat en diversos projectes d'investigació, en especial sobre models de llengua als mitjans (Els models de llengua i els mitjans de comunicació audiovisuals (ràdio i televisió) en català, 1991-1995; La interrelació dels discursos oral i escrit en l'audiovisual, 1996-1999; Variació i creativitat en la subtitulació, 2000-2003), dirigits per la doctora Anna M. Torrent. Ha format part també del projecte Essai de dictionnaire historique de la langue catalane, de J. B. Alart (2000-2004), dirigit per Vicent de Melchor Muñoz.
És membre del grup d'investigació Llengua i Media de la Universitat Autònoma de Barcelona, i ha participat, dins del grup Llengua i Media, en l'elaboració dels criteris per a la subtitulació del col·loquial en els programes de televisió, per encàrrec de Televisió de Catalunya, i en l'informe La qualitat de la llengua catalana a la televisió, encarregat pel Consell de l'Audiovisual de Catalunya.
Ha publicat diverses obres sobre la llengua catalana, d'entre les quals destaquen la Història de l'ortografia catalana i la Història de la normativa catalana, ambdues de 1985, i biografies i estudis sobre Pompeu Fabra (1991, 1998).
És també membre numerària de l'Institut d'Estudis Catalans des de 2005. N'ha estat Vicepresidenta de la Secció Filològica entre 2017 i 2018 i des de 2018 Secretària de la Secció Filològica.
El 2018 va ser guardonada en la VII edició dels Premis Pompeu Fabra, per la seva trajectòria professional, científica i cívica. | [
"Qui és Mila Segarra i Neira?",
"En què va formar-se?",
"Com va encapçalar la seva tesi doctoral?",
"I cada tractat?",
"On ha exercit?",
"Durant quant de temps?",
"En quins àmbits s'ha especialitzat?",
"I pel que fa a la recerca, en quin tema s'ha centrat?",
"Qui els ha conduït les recerques?",
"En quina altra iniciativa ha participat?",
"En quina agrupació d'estudiosos s'ha integrat?",
"I en quins projectes ha cooperat?",
"Quins textos de Segarra són rellevants?",
"De quina institució forma part?",
"Quins càrrecs hi ha tingut?",
"Quin reconeixement va rebre el 2018?"
] | {
"answer_end": [
91,
211,
285,
385,
492,
567,
712,
826,
1102,
1257,
1348,
1655,
1887,
1947,
2077,
2205
],
"answer_start": [
0,
93,
215,
254,
387,
494,
569,
714,
1063,
1104,
1259,
1352,
1657,
1889,
1961,
2079
],
"input_text": [
"Una filòloga i professora catalana.",
"En filosofia i lletres (Secció de Filologia Hispànica) a la Universitat Autònoma de Barcelona.",
"La reforma lingüística catalana.",
"Ortografia, Ortografia i morfologia, Sintaxi i Notes i bibliografia.",
"Al Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona.",
"Des del curs 1974-1975 fins a la seva jubilació.",
"En l'estandardització i codificació, la llengua i els mitjans de comunicació, i la lingüística històrica.",
"Principalment en els models de llengua als mitjans.",
"La doctora Anna M. Torrent.",
"En el projecte Essai de dictionnaire historique de la langue catalane, de J. B. Alart (2000-2004), dirigit per Vicent de Melchor Muñoz.",
"En el grup d'investigació Llengua i Media de la Universitat Autònoma de Barcelona.",
"En l'elaboració dels criteris per a la subtitulació del col·loquial en els programes de televisió, per encàrrec de Televisió de Catalunya, i en l'informe La qualitat de la llengua catalana a la televisió, encarregat pel Consell de l'Audiovisual de Catalunya.",
"La Història de l'ortografia catalana, la Història de la normativa catalana i biografies i estudis sobre Pompeu Fabra.",
"De l'Institut d'Estudis Catalans.",
"Va ser Vicepresidenta de la Secció Filològica entre 2017 i 2018 i des de 2018 és Secretària de la Secció Filològica.",
"Va ser guardonada en la VII edició dels Premis Pompeu Fabra, per la seva trajectòria professional, científica i cívica."
]
} |
mitologia | Els feacis foren un poble mític de l'illa d'Esqueria (Σχερίη or Σχερία en grec, probablement l'actual Corfú). Eren una estirp de mariners que descendien d'un epònim, Fèax, que els va conduir al país d'Hiperea on vivien abans i d'on van ser expulsats pels ciclops. Es dedicaven a la navegació i al comerç.
Aquest poble és part essencial de l'Odissea d'Homer, ja que és el poble que acull l'Odisseu poc abans del seu retorn a Ítaca. Després de partir en una embarcació des de l'illa de Calipso, Odisseu naufraga en una nova illa i és trobat per Nausica, qui el porta davant del seu pare, el rei Alcínous. Aquest l'acull i escolta la seva història, i després ordena ajudar a retornar Odisseu a la seva pàtria posant a la seva disposició un vaixell amb tota la seva tripulació. El destí fatal d'aquest poble s'entén quan Posidó, molest per l'ajuda prestada a Odisseu, demana càstig a Zeus. Aquest, al seu retorn, converteix la nau dels feacis en una immensa roca enfront del port.
El poble dels feacis també havia acollit als argonautes, i Jàson i Medea es van casar en aquesta terra. | [
"Què van ser els feacis?",
"D'on provenien?",
"Quins oficis tenien?",
"Per quin motiu és una civilització rellevant en l'Odissea?",
"Com va a parar Odisseu a aquestes terres?",
"I qui el rescata?",
"I el fa fora el rei?",
"Com l'auxilia?",
"De quina manera s'hi solidaritza?",
"Per quin motiu s'enfada el déu Posidó?",
"I de qui requereix participació?",
"Com els condemna aquest últim?",
"A qui més havien donat un cop de mà els feacis?",
"Per quin altre motiu és rellevant aquesta localització?"
] | {
"answer_end": [
52,
262,
303,
429,
550,
601,
617,
705,
772,
862,
884,
975,
1032,
1079
],
"answer_start": [
0,
110,
264,
305,
431,
493,
603,
603,
648,
774,
774,
886,
977,
1036
],
"input_text": [
"Un poble mític de l'illa d'Esqueria.",
"D'un epònim, Fèax, que els va conduir al país d'Hiperea on vivien abans i d'on van ser expulsats pels ciclops.",
"Es dedicaven a la navegació i al comerç.",
"Perquè és el poble que acull l'Odisseu poc abans del seu retorn a Ítaca.",
"Parteix en una embarcació des de l'illa de Calipso i naufraga.",
"Nausica, qui el porta davant del seu pare, el rei Alcínous.",
"No.",
"Escolta la seva història, i després ordena ajudar a retornar-lo a la seva pàtria.",
"Posa a la seva disposició un vaixell amb tota la seva tripulació.",
"Per l'ajuda prestada a Odisseu.",
"De Zeus.",
"Converteix la nau dels feacis en una immensa roca enfront del port.",
"Als argonautes.",
"Perquè Jàson i Medea s'hi van casar."
]
} |
bios | Marta Fernández i Farrés (Barcelona, 21 de desembre del 1981) és una exjugadora de bàsquet catalana. És la germana gran de Rudy Fernández.
Marta Fernández es va formar al Sant Josep de Mallorca i es va incorporar el 1997 a l'equip de la Federació Espanyola, Segle XXI.
Va passar pel Ros Casares, on va guanyar tres campionats de lliga i un títol de Copa. El juny del 2004 va fitxar per l'UB Barça, on va jugar fins que es va dissoldre l'equip.
L'estiu del 2007 va jugar a Los Angeles Sparks, equip que disputa la Lliga professional nord-americana WNBA. És la vuitena jugadora espanyola que juga la WNBA.
El mateix any va signar amb el seu actual equip, el Wisła de Cracòvia de la lliga polonesa.
Va jugar les seues darreres quatre temporades al Perfumerías Avenida de Salamanca.
El març del 2008 va participar en l'All Stars de l'Eurolliga femenina com a titular de l'equip europeu. | [
"Qui és Marta Fernández i Farrés?",
"Qui és el seu germà petit?",
"On va estudiar?",
"On va entrar el 1997?",
"Quins premis va aconseguir quan jugava al Ros Casares?",
"A quin equip va passar el 2004?",
"Fins quan va competir en aquesta plantilla?",
"Per quin motiu és rellevant l'equip de Los Angeles Sparks?",
"Comptant Marta Fernández, quantes esportistes espanyoles han participat en la WNBA?",
"On va incorporar-se el 2007?",
"De quina competició és?",
"I els seus últims anys de professional en quin equip va estar?",
"Quin any va formar part de l'All Stars de l'Eurolliga femenina?",
"De suplent?"
] | {
"answer_end": [
99,
137,
193,
267,
353,
396,
442,
551,
602,
694,
694,
777,
848,
881
],
"answer_start": [
0,
101,
139,
139,
269,
355,
355,
446,
553,
604,
604,
696,
779,
779
],
"input_text": [
"Una exjugadora de bàsquet catalana.",
"Rudy Fernández.",
"Al Sant Josep de Mallorca.",
"A l'equip de la Federació Espanyola Segle XXI.",
"Tres campionats de lliga i un títol de Copa.",
"A l'UB Barça.",
"Fins que es va dissoldre.",
"Perquè disputa la Lliga professional nord-americana WNBA.",
"Vuit.",
"Al Wisła de Cracòvia.",
"De la lliga polonesa.",
"Al Perfumerías Avenida de Salamanca.",
"El 2008.",
"No."
]
} |
mitologia | Rarimi de Càller (Càller, Sardenya, s. III) fou, segons una tradició, un arquebisbe de Càller, on morí màrtir. No obstant això, no hi ha cap prova fefaent que realment fos martiritzat, com passa amb tots els sants llegendaris de Càller fins al començament del segle iv, quan comencem a trobar documentació de la diòcesi. Tot i això, és venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Segons aquesta tradició, fou arquebisbe de Càller en succeir Eutimi de Càller, també sant. Durant les persecucions als cristians de l'època de Dioclecià, fou descobert portant les vestidures del seu rang, tot i que havia estat empresonat. El portaren al temple per fer ofrenes als déus romans i, en negar-s'hi, el degollaren.
La seva festivitat se celebra el 12 d'octubre. És sebollit a la Catedral de Santa Maria de Càller, al Santuari dels Màrtirs, excavat a la roca el segle xvii i on dipositaren les restes provinents de 179 tombes de màrtirs de Càller, entre les quals les de Rarimi.
El 1672 foren portades relíquies del sant a la parròquia de Sant Llorenç de Sant Feliu de Llobregat, i esdevingué compatró de la vila, juntament amb Sant Llorenç d'Osca. En la mateixa ciutat, el 12 d'octubre de 1685 es beneí una campana anomenada Rarímia en honor seu; la campana es va perdre l'any 1936, després de cremar l'església, quan fou fosa per fer-ne material de guerra, i el 12 d'octubre de 2000, es col·locà una nova campana amb el mateix nom. | [
"Qui va ser Rarimi de Càller?",
"D'acord amb el mite, com va ser la seva mort?",
"S'ha pogut comprovar, però?",
"Amb quines altres figures tampoc s'ha pogut constatar?",
"Segons la llegenda, quina professió va tenir Rarimi?",
"Com va ser sorprès?",
"Quan?",
"Amb quina finalitat van dur-lo a l'església?",
"Va cedir-hi?",
"I quin càstig va rebre?",
"Quan se celebra el seu sant?",
"On va ser sepultat?",
"I els seus vestigis on van traslladar-se?",
"Amb quin altre sant és patró de la localitat?",
"Quin homenatge se li va fer?",
"Què li va passar a aquesta sonalla?"
] | {
"answer_end": [
93,
109,
183,
319,
481,
629,
629,
684,
716,
716,
763,
979,
1080,
1149,
1248,
1434
],
"answer_start": [
0,
0,
111,
111,
392,
483,
483,
631,
631,
631,
718,
765,
981,
1084,
1151,
1151
],
"input_text": [
"Un arquebisbe de Càller.",
"Com un màrtir.",
"No.",
"Amb tots els sants llegendaris de Càller fins al començament del segle iv, quan comencem a trobar documentació de la diòcesi.",
"Fou arquebisbe de Càller en succeir Eutimi de Càller, també sant.",
"Portant les vestidures del seu rang, tot i que havia estat empresonat.",
"Durant les persecucions als cristians de l'època de Dioclecià.",
"Per fer ofrenes als déus romans.",
"No.",
"El degollaren.",
"El 12 d'octubre.",
"A la Catedral de Santa Maria de Càller, al Santuari dels Màrtirs, excavat a la roca el segle xvii i on dipositaren les restes provinents de 179 tombes de màrtirs de Càller, entre les quals les de Rarimi.",
"A la parròquia de Sant Llorenç de Sant Feliu de Llobregat.",
"Amb Sant Llorenç d'Osca.",
"El 12 d'octubre de 1685 es beneí una campana anomenada Rarímia.",
"Es va perdre l'any 1936, després de cremar l'església, quan fou fosa per fer-ne material de guerra, i el 12 d'octubre de 2000, es col·locà una nova campana amb el mateix nom."
]
} |
mitologia | Queró o Caró (en llatí Chaeron o Charon, en grec Χαίρων o Χαρων) fou un polític espartà, favorable al tirà Nabis.
Va ser a Roma el 183 aC on era el líder dels exiliats del Peloponès, expulsats per la Lliga Aquea quan va ocupar Esparta el 188 aC i va restaurar en el poder als enemics de Nabis. Sembla que les gestions de Queró van tenir èxit i els exiliats van poder tornar el 182 aC, segons diuen Titus Livi i Plutarc.
El 181 aC tornava a ser a Roma com ambaixador per informar de l'admissió d'Esparta a la Lliga Aquea i dels termes en què s'havia fet la unió. Polibi el presenta com un jove llest i intel·ligent, però demagog.
El 180 aC va exercir breument la tirania a Esparta, malgastant el diner públic, i dividint les terres arrabassades als seus propietaris entre les classes més baixes. Apol·lònides i altres comissionats foren nomenats per comprovar aquestos procediments i examinar el comptes públics. Queró, veient el perill que representava, va fer assassinar secretament a Apol·lònides, el cap de la comissió. La Lliga Aquea el va acusar i el va portar a judici i fou tancat a la presó. | [
"Qui va ser Queró?",
"De qui va ser partidari?",
"Quin grup va organitzar?",
"Quina victòria aconseguí?",
"D'acord amb Titus Livi i Plutarc, van retornar?",
"Amb quina funció va viatjar de nou a Roma?",
"Com el descriu Polibi?",
"Quina acció va dur a terme el 180 aC?",
"De quina manera?",
"Qui havia de supervisar aquestes actuacions?",
"Com és que Queró va decidir matar Apol·lònides?",
"Per què?",
"Va ser empresonat, finalment?",
"Gràcies a quina institució?"
] | {
"answer_end": [
87,
112,
244,
292,
418,
560,
627,
679,
793,
910,
998,
1021,
1098,
1098
],
"answer_start": [
0,
0,
114,
247,
294,
420,
562,
629,
629,
795,
912,
912,
1023,
1023
],
"input_text": [
"Un polític espartà.",
"Del tirà Nabis.",
"El dels exiliats del Peloponès, expulsats per la Lliga Aquea quan va ocupar Esparta el 188 aC.",
"Restaurar els enemics de Nabis en el poder.",
"Sí.",
"Com a ambaixador per informar de l'admissió d'Esparta a la Lliga Aquea i dels termes en què s'havia fet la unió.",
"Com un jove llest i intel·ligent, però demagog.",
"Va exercir breument la tirania a Esparta.",
"Malgastant el diner públic, i dividint les terres arrabassades als seus propietaris entre les classes més baixes.",
"Apol·lònides i altres comissionats.",
"Perquè va veure el perill que representava.",
"Perquè Apol·lònides era el cap de la comissió.",
"Sí.",
"A la Lliga Aquea, que el va acusar i el va portar a judici."
]
} |
bios | Elionor Malich Salvador, anomenada La Roja (El Molar, Priorat, 188? - Sant Adrià de Besòs, Barcelonès, 8 d'agost de 1939) fou una de les dones republicanes de la Presó de les Corts de Barcelona, víctima de la Repressió Franquista i afusellada al El Camp de la Bota.
Elionor, filla de Vicens i Maria, havia nascut al Molar, petit poble del Priorat. Els documents són contradictoris, però durant la Guerra Civil sembla que ja tenia entre 50 o 60 anys, era vídua i residia a Barcelona amb la seva mare. Exercia la professió de portera en una finca del carrer Madrazo nº 51.
L'ocupació de Barcelona per les tropes feixistes a finals de gener del 1939 va confirmar la La victòria del General Franco i malgrat no haver acabat oficialment la guerra, es va establir un Nou Ordre. Es van derogar les llibertats i drets adquirits durant la República i s'inicià una cruenta repressió dels vençuts. El BOE va publicar amb data 9 de febrer de 1939 la llei d'Incoació d'Expedients de Responsabilitats Polítiques, demanant als jutjats que elaboressin llistes i fomentant la delació de particulars. Qualsevol persona sospitosa d'haver col·laborat amb partits d'esquerres, catalanistes,comunistes, sindicats, Front Popular, Socors Roig, Unió de Dones antifeixistes, anarquistes, milicians o voluntaris al front, havia de ser investigada i portada davant dels tribunals militars. El gremi dels porters fou un dels col·lectius laborals més perjudicats, ja que eren acusats d'haver col·laborat amb el govern Republicà en la identificació de Quintacolumnistes i emboscats.
Elionor fou denunciada i reclosa a la presó de les Corts el 22 de març de 1939 juntament amb una altra portera anomenada Mercè Alcover, abans havien detingut Cristina Fernández Pereda, també portera que fou afusellada el 13 de maig. El 26 de maig, el mateix dia que era executada la miliciana Neus Bouza Gil, se celebrà un Consell de Guerra Sumaríssim contra Elionor i 18 persones més, entre les quals hi havia Virgínia Amposta Amposta. Elionor fou acusada de ser una Roja extremista, d'haver denunciat els seus veïns i de tenir una pèssima reputació moral, ja que convivia maritalment amb homes sense estar casada. Es van dictar nou penes de mort a set homes i dues dones, una de les quals fou Elionor. Va morir afusellada el dia 8 d'agost al Camp de la Bota i enterrada al Fossar de la Pedrera del Cementiri de Montjuïc. | [
"Qui va ser Elionor Malich Salvador?",
"Com se la denominava, popularment?",
"On va néixer?",
"Són clars els testimonis trobats?",
"Què es pot concloure, però?",
"Com es guanyava la vida?",
"Què va passar quan els nacionalistes van entrar a Barcelona?",
"Quina llei es va fer?",
"Quina conseqüència va tenir?",
"Per quin motiu el col·lectiu d'Elionor va ser dels més afectats?",
"Quan van empresonar Elionor?",
"Qui van arrestar amb ella?",
"Per quines raons va ser incriminada?",
"Quin va ser el seu càstig?",
"I com va ser el seu final?"
] | {
"answer_end": [
264,
42,
346,
380,
498,
569,
885,
1081,
1360,
1550,
1630,
1686,
2166,
2254,
2373
],
"answer_start": [
0,
0,
266,
348,
348,
500,
571,
887,
1083,
1362,
1552,
1552,
1989,
2168,
2256
],
"input_text": [
"Una de les dones republicanes de la Presó de les Corts de Barcelona, víctima de la Repressió Franquista i afusellada al El Camp de la Bota.",
"La Roja.",
"Al petit poble del Priorat El Molar.",
"No.",
"Que durant la Guerra Civil sembla que ja tenia entre 50 o 60 anys, era vídua i residia a Barcelona amb la seva mare.",
"Era portera en una finca del carrer Madrazo nº 51.",
"Es va confirmar la victòria del General Franco i malgrat no haver acabat oficialment la guerra, es va establir un Nou Ordre: es van derogar les llibertats i drets adquirits durant la República i s'inicià una cruenta repressió dels vençuts.",
"La llei d'Incoació d'Expedients de Responsabilitats Polítiques, demanant als jutjats que elaboressin llistes i fomentant la delació de particulars.",
"Que qualsevol persona sospitosa d'haver col·laborat amb partits d'esquerres, catalanistes, comunistes, sindicats, Front Popular, Socors Roig, Unió de Dones antifeixistes, anarquistes, milicians o voluntaris al front, havia de ser investigada i portada davant dels tribunals militars.",
"Perquè eren acusats d'haver col·laborat amb el govern Republicà en la identificació de Quintacolumnistes i emboscats.",
"El 22 de març de 1939.",
"Una altra portera anomenada Mercè Alcover.",
"Per ser una Roja extremista, per haver denunciat els seus veïns i per tenir una pèssima reputació moral, ja que convivia maritalment amb homes sense estar casada.",
"La pena de mort.",
"Va morir afusellada el dia 8 d'agost al Camp de la Bota i enterrada al Fossar de la Pedrera del Cementiri de Montjuïc."
]
} |
vilaweb | Ni Pablo Iglesias, ni Albert Rivera, ni tampoc Francesc Homs no votaran sí a Rajoy. El president del govern espanyol es va reunir ahir amb els líders de Podem, Ciutadans i el Partit Demòcrata, dins la tongada de converses amb tots els grups polítics per formar govern. Tanmateix, no va aconseguir cap moviment decisiu per a estalviar-se unes terceres eleccions espanyoles. Avui es reunirà amb el líder del PSOE, Pedro Sánchez, i més tard farà una valoració sobre les trobades. La trobada amb Homs Mariano Rajoy i Francesc Homes es van reunir ahir a la tarda a la Moncloa. En sortint, Homs va explicar a Twitter que havia dit a Rajoy que no comptés amb el suport del seu partit ‘ni actiu, ni passiu' per a la investidura. La trobada no s'havia anunciat i es preveu que Homs en donarà detalls avui a migdia en una conferència de premsa a Barcelona. Rivera i Iglesias ‘No donarem suport al govern ni hi farem costat, però som un partit constructiu i responsable i per això si aquest govern va endavant estarem disposats a negociar', va explicar Albert Rivera. El número u de Ciutadans també va dir que avui reuniria l'executiva del seu partit per decidir el vot en contra o l'abstenció en la investidura de Rajoy. Rivera va qualificar la trobada de ‘constructiva' tot i no haver parlat de lleis ni de càrrecs. Rajoy li va dir que era important que no hi hagués terceres eleccions i es va comprometre a fer arribar a Ciutadans un document amb propostes per a posar les bases d'un acord. Per una altra banda, el dirigent de Podem, Pablo Iglesias, va deixar clar a Rajoy que votarien contra la seva investidura i va dir que una eventual abstenció del PSOE el convertiria en soci del govern del PP i, en conseqüència, Podem encapçalaria l'oposició. Va recordar la predisposició a treballar per un govern d'esquerres amb el suport dels partits catalans i bascs. ‘Qualsevol que sàpiga sumar i restar s'adona que hi podria haver un govern progressista', va dir. | [
"Qui ha manifestat que no donaria suport al govern de Rajoy?",
"Quins capdavanters van trobar-se?",
"En quin transcurs?",
"Van aconseguir arribar a algun acord?",
"Què pretenien evitar?",
"Amb qui es veurà, també?",
"Qui és?",
"Quines declaracions ha fet, Homs, a través de les xarxes socials?",
"I Rivera?",
"Amb quina finalitat es reunirà la junta de Ciutadans?",
"Com va actuar, Rajoy, segons el líder de Ciutadans?",
"I el capdavanter de Podem què ha volgut fer palès?",
"Quina cordialitat va repetir?",
"Quina afirmació ha proferit?"
] | {
"answer_end": [
82,
267,
267,
371,
371,
410,
425,
719,
1055,
1209,
1481,
1740,
1852,
1950
],
"answer_start": [
0,
84,
84,
269,
269,
373,
373,
584,
865,
1057,
1307,
1504,
1742,
1854
],
"input_text": [
"Ni Pablo Iglesias, ni Albert Rivera, ni Francesc Homs.",
"El president del govern espanyol i líders de Podem, Ciutadans i el Partit Demòcrata.",
"Dins la tongada de converses amb tots els grups polítics per formar govern.",
"No.",
"Unes terceres eleccions espanyoles.",
"Amb el líder del PSOE.",
"Pedro Sánchez.",
"Que havia dit a Rajoy que no comptés amb el suport del seu partit ni actiu, ni passiu per a la investidura.",
"Ha dit que no donarien suport al govern ni hi farien costat, però són un partit constructiu i responsable i per això si aquest govern anés endavant estarien disposats a negociar.",
"Per decidir el vot en contra o l'abstenció en la investidura de Rajoy.",
"Li va dir que era important que no hi hagués terceres eleccions i es va comprometre a fer arribar a Ciutadans un document amb propostes per a posar les bases d'un acord.",
"Que votarien contra la investidura de Rajoy i que una eventual abstenció del PSOE el convertiria en soci del govern del PP i, en conseqüència, Podem encapçalaria l'oposició.",
"La de treballar per un govern d'esquerres amb el suport dels partits catalans i bascs.",
"Que qualsevol que sàpiga sumar i restar s'adona que hi podria haver un govern progressista."
]
} |
bios | Isabel Barceló Chico (Saix) és una escriptora valenciana llicenciada en Filosofia i Lletres.
Li va ser concedida l'any 2004, pel Ministeri d'Afers Exteriors, la beca Valle Inclán per a una estada de 6 mesos a la Reial Acadèmia d'Espanya a Roma. Ha publicat nombrosos articles i relats curts en Espanya i en Mèxic. Entre les seues obres publicades destaquen Descubriendo tesoros i València que tenen com a objectiu la divulgació del patrimoni, i Guia de València i la seua província, aquesta última amb Alejandro Lillo, el llibre juvenil, Tope secreto. El secuestro de la luna i les novel·les històriques Dido, reina de Cartago (2008) i La muchacha de Catulo. També destaca com a conferenciant, amb temes sempre relacionats amb dones i amb la creació literària. Participa en nombrosos clubs de lectura com a escriptora convidada i en taules rodones organitzades per diverses institucions públiques i privades.
L'any 2012 fou coguionista, juntament amb María García-Lliberós Sánchez-Robles, del documental "La Bori, diva universal", realitzat per Lluís Miquel Campos.
Fins al moment de la seua jubilació, va compaginar la seua tasca literària amb la de responsable de l'inventari i control de béns mobles del Patrimoni Històric i Cultural de l'Ajuntament de València. L'any 2018 va publicar Mujeres de Roma. Heroísmo, intrigas y pasiones llibre en què recorre la geografia i la història de Roma de la mà d'algunes de les seues protagonistes, esta obra va rebre el premi d'Assaig i Crítica dels premis de l'Associació Valenciana d'Escriptors i Crítics Literaris Crítica Literària. | [
"Qui és Isabel Barceló Chico?",
"Amb quina ajuda econòmica va ser bonificada?",
"Qui la hi va donar?",
"A quin tipus de textos s'ha dedicat?",
"On ha vist la llum la seva obra?",
"Quina finalitat tenen Descubriendo tesoros i València?",
"Qui més va col·laborar en la redacció de Guia de València i la seua província?",
"De quins altres llibres n'és autora?",
"Quines temàtiques tracta en els seus col·loquis?",
"On més intervé?",
"Què va fer el 2012?",
"Amb quin càrrec va combinar la seva carrera en el món de les lletres?",
"De què tracta el llibre Mujeres de Roma. Heroísmo, intrigas y pasiones?",
"Quin guardó li van atorgar per aquest escrit?"
] | {
"answer_end": [
91,
243,
243,
312,
312,
441,
517,
657,
759,
907,
1064,
1264,
1438,
1576
],
"answer_start": [
0,
93,
93,
245,
245,
357,
445,
519,
659,
761,
909,
1066,
1266,
1277
],
"input_text": [
"Una escriptora valenciana llicenciada en Filosofia i Lletres.",
"Amb la beca Valle Inclán per a una estada de 6 mesos a la Reial Acadèmia d'Espanya a Roma.",
"El Ministeri d'Afers Exteriors.",
"Als articles i als relats curts.",
"A Espanya i a Mèxic.",
"La divulgació del patrimoni.",
"Alejandro Lillo.",
"Del llibre juvenil Tope secreto. El secuestro de la luna i de les novel·les històriques Dido, reina de Cartago i La muchacha de Catulo.",
"Les dones i la creació literària.",
"En nombrosos clubs de lectura com a escriptora convidada i en taules rodones organitzades per diverses institucions públiques i privades.",
"Fou coguionista, juntament amb María García-Lliberós Sánchez-Robles, del documental \"La Bori, diva universal\", realitzat per Lluís Miquel Campos.",
"Amb e lde responsable de l'inventari i control de béns mobles del Patrimoni Històric i Cultural de l'Ajuntament de València.",
"És un recorregut per la geografia i la història de Roma de la mà d'algunes de les seues protagonistes.",
"El premi d'Assaig i Crítica dels premis de l'Associació Valenciana d'Escriptors i Crítics Literaris Crítica Literària."
]
} |
vilaweb | La portaveu de la Generalitat, la consellera Meritxell Budó, ha anunciat que l'executiu treballa avui perquè demà es pugui presentar un acord de pressupost pel 2020 amb un pacte amb el grup dels comuns al parlament, per la qual cosa estan tancant els últims detalls. En una entrevista a Europa Press, Budó ha dit que confien que ‘en aquestes darreres hores' es puguin aconseguir els ‘darrers objectius' en què acaben de treballar per anunciar públicament l'acord demà. Budó espera que ‘aquest mateix mes de gener' es puguin aprovar els comptes en el Consell Executiu de la Generalitat, per poder-los portar al parlament amb la finalitat que es tramitin. ‘La voluntat és que en aquestes darreres hores s'acabin de tancar tots els serrells que encara estem acabant de negociar', ha reiterat. Pressupost ‘expansiu' Ha destacat que és un pressupost ‘expansiu', que ‘s'ajusta a les necessitats reals d'aquest 2020' després de prorrogar-se els comptes des del 2017, per la qual cosa feia falta ajustar-se a les necessitats d'aquest nou any. Sobre la postura de JxCat davant el pressupost, Budó ha dit que ha estat una negociació ‘com a govern' amb els comuns: ‘No són els pressupostos que ens haguessin agradat com a JxCat perquè, entre d'altres necessitats, entenem que Catalunya està patint un dèficit fiscal estructural de més de 16.000 milions d'euros' Per a Budó, els comptes del 2020 ‘podrien reflectir un altre tipus de pressupostos si no existís aquest dèficit'. Governar per a executar el pressupost La consellera de la Presidència també s'ha referit al fet que la líder dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, digués divendres que l'acord del pressupost està ‘encarrilat' però demanés alhora al govern un avançament electoral. Meritxell Budó ha agraït la implicació dels comuns en els comptes però no veu motius per a l'avançament electoral, precisament perquè s'haurà d'executar el pressupost que s'aprovi: ‘Encara hi ha recorregut per a fer complir el que aprovarem'. Així i tot, considera molt important ‘posar en valor el tarannà negociador i la voluntat d'acord del govern i del grup dels comuns'. ‘El que evidencia és una maduresa democràtica i una voluntat real de trobar el que ens uneix més del que el que ens separa a l'hora de donar resposta a la ciutadania', ha valorat. ‘L'independentisme tornaria a guanyar' Budó també ha dit que en aquests moments ‘no es dóna el marc necessari perquè hi hagi una convocatòria d'eleccions'. ‘Si en aquests moments hi hagués eleccions, l'independentisme tornaria a guanyar, i no hi ha cap motiu polític que ens evidenciï que hi hauria una modificació de majories parlamentàries, i per tant no considerem que siguin necessàries unes eleccions'. | [
"Qui és Meritxell Budó?",
"Quina notícia ha comunicat?",
"I a Europa Press què ha exposat?",
"Quina esperança ha manifestat?",
"En què ha posat èmfasi?",
"I pel que fa al pressupost expansiu, què ha accentuat?",
"Ha mencionat la posició del partit polític JxCat?",
"Haurien preferit uns altres còmputs?",
"Per quina raó?",
"Què pensa que demostren les operacions del 2020?",
"Per quin motiu ha mencionat a Jéssica Albaich?",
"Com és que no està d'acord amb aquest propòsit?",
"I doncs, quina acció creu que s'ha de dur a terme?",
"Quin pensament ha volgut fer palès?",
"Per quina raó no creu que sigui un bon moment per a organitzar unes votacions?"
] | {
"answer_end": [
59,
265,
467,
652,
788,
1033,
1152,
1350,
1350,
1463,
1732,
1913,
2108,
2288,
2696
],
"answer_start": [
0,
0,
267,
469,
654,
812,
1035,
1083,
1154,
1351,
1523,
1734,
1977,
2110,
2329
],
"input_text": [
"La portaveu de la Generalitat i una consellera.",
"Que l'executiu treballa avui perquè demà es pugui presentar un acord de pressupost pel 2020 amb un pacte amb el grup dels comuns al parlament, per la qual cosa estan tancant els últims detalls.",
"Que confien que en aquestes darreres hores es puguin aconseguir els darrers objectius en què acaben de treballar per anunciar públicament l'acord demà.",
"Que aquest mateix mes de gener es puguin aprovar els comptes en el Consell Executiu de la Generalitat, per poder-los portar al parlament amb la finalitat que es tramitin.",
"En què la voluntat és que en aquestes darreres hores s'acabin de tancar tots els serrells que encara estan acabant de negociar.",
"Que s'ajusta a les necessitats reals d'aquest 2020 després de prorrogar-se els comptes des del 2017, per la qual cosa feia falta ajustar-se a les necessitats d'aquest nou any.",
"Sí.",
"Sí.",
"Perquè, entre d'altres necessitats, entenen que Catalunya estigui patint un dèficit fiscal estructural de més de 16.000 milions d'euros.",
"Un altre tipus de pressupostos si no existís aquest dèficit.",
"Perquè divendres va dir que l'acord del pressupost estava encarrilat però va demanar alhora al govern un avançament electoral.",
"Perquè s'hauria d'executar el pressupost que s'aprovi.",
"Posar en valor el tarannà negociador i la voluntat d'acord del govern i del grup dels comuns.",
"Que el que evidencia és una maduresa democràtica i una voluntat real de trobar el que ens uneix més del que el que ens separa a l'hora de donar resposta a la ciutadania.",
"Perquè no es dóna el marc necessari perquè hi hagi una convocatòria i, si en aquests moments hi hagués eleccions, l'independentisme tornaria a guanyar, i no hi ha cap motiu polític que evidenciï que hi hauria una modificació de majories parlamentàries, i per tant no consideren que siguin necessàries unes eleccions."
]
} |
mitologia | Demarat (Demaratus, Δημάρατος) fou rei euripòntida d'Esparta d'una data vers el 510 aC fins vers el 491 aC. Era fill del rei Aristó d'Esparta. Aquest s'havia casat dues vegades i no havia tingut fills i estant viva la seva segona dona, per un engany, li va prendre la dona al seu amic Agetos amb la que va tenir un fill que fou Demarat, que sembla que en realitat era fill d'Agetos (el mateix Aristó va contar els mesos i va dir que el fill no podia ser seu quan va néixer), però que va acceptar com a propi.
Pausànies diu que juntament amb Cleòmenes I va expulsar del poder a Híppies. Plutarc uneix el seu nom a una guerra contra Argos. El seu regnat fou un continuat enfrontament amb el seu col·lega. Quan Cleòmenes va proposar envair Àtica, Demarat va posar tota mena de dificultats i en arribar l'exèrcit a Eleusis, va seguir l'exemple dels corintis i va refusar seguir. Com que altres aliats també es van retirar Cleòmenes va haver de renunciar a l'expedició. El 491 aC es va produir la intriga d'Egina quan els caps eginetes van refusar obeir les seves ordres per no estar present el seu col·lega. Demarat, que segurament havia instigat als eginetes a prendre aquesta decisió. Cleòmenes va demanar ajut al pròclida Leotíquides (enemic de Demarat que li havia arrabassat a la seva novia Parcala, filla de Quiló) i al·legant una decisió de l'oracle de Delfos donada per la pítia Periala, van declarar deposat a Demarat. El rei va anar a Elis, a Zacynthus i després a Pèrsia on fou ben rebut per Darios I el Gran i és possible que acompanyés als perses en la seva expedició a Grècia en l'esperança de ser restaurat. Pausànies diu que la seva família va romandre a Àsia per molt de temps i Xenofont esmenta als seus descendents Eurístenes i Procles, que eren senyors de Pèrgam, Teutrània i Ilalisarna, que el rei persa havia donat al seu ancestre. Procles es va casar amb una filla d'Aristòtil quan aquest va anar a Atarneus i va tenir amb ella dos fills, Procles i Demarat.
| [
"Qui va ser Demarat?",
"Qui era el seu pare biològic?",
"I com és que Aristó el va adoptar?",
"Com va saber que realment no era el pare?",
"Què n'explica Pausànies?",
"I Plutarc?",
"Va tenir un reialme tranquil?",
"Per quin motiu Cleòmenes va haver de desistir a conquerir Àtica?",
"Quin fet va tenir lloc el 491 aC?",
"Quin paper va tenir, Demarat, en aquesta acció?",
"Qui era Leotíquides?",
"I com va prendre part de la circumstància?",
"Quin recorregut va seguir el monarca?",
"Quins autors n'han parlat?",
"Amb qui va contreure matrimoni, Procles?",
"Van tenir descendència?"
] | {
"answer_end": [
107,
381,
507,
473,
584,
636,
701,
963,
1102,
1181,
1316,
1422,
1617,
1848,
1926,
1975
],
"answer_start": [
0,
108,
143,
341,
509,
586,
638,
703,
965,
1104,
1221,
1183,
1424,
1619,
1850,
1850
],
"input_text": [
"Un rei euripòntida d'Esparta d'una data vers el 510 aC fins vers el 491 aC.",
"Agetos.",
"Perquè s'havia casat dues vegades i no havia tingut fills i estant viva la seva segona dona, per un engany, li va prendre la dona al seu amic Agetos amb la que va tenir un fill que fou Demarat, que sembla que en realitat era fill d'Agetos.",
"Perquè va contar els mesos i va dir que el fill no podia ser seu quan va néixer.",
"Que juntament amb Cleòmenes I va expulsar del poder a Híppies",
"Uneix el seu nom a una guerra contra Argos.",
"No.",
"Perquè Demarat va posar tota mena de dificultats i en arribar l'exèrcit a Eleusis, va seguir l'exemple dels corintis i va refusar seguir i, com que altres aliats també es van retirar, Cleòmenes va haver de renunciar.",
"La intriga d'Egina quan els caps eginetes van refusar obeir les seves ordres per no estar present el seu col·lega.",
"Segurament havia instigat als eginetes a prendre aquesta decisió.",
"Un enemic de Demarat que li havia arrabassat a la seva novia Parcala, filla de Quiló.",
"Cleòmenes va demanar-li ajut i al·legant una decisió de l'oracle de Delfos donada per la pítia Periala, van declarar deposat a Demarat.",
"Va anar a Elis, a Zacynthus i després a Pèrsia on fou ben rebut per Darios I el Gran i és possible que acompanyés als perses en la seva expedició a Grècia en l'esperança de ser restaurat.",
"Pausànies diu que la seva família va romandre a Àsia per molt de temps i Xenofont esmenta als seus descendents Eurístenes i Procles, que eren senyors de Pèrgam, Teutrània i Ilalisarna, que el rei persa havia donat al seu ancestre.",
"Amb una filla d'Aristòtil quan aquest va anar a Atarneus.",
"Sí."
]
} |
vilaweb | El conseller d'Afers Estrangers, Ernest Maragall, ha explicat que el govern treballa per aconseguir mediació internacional entre Catalunya i l'estat espanyol. Segons ha explicat en una entrevista a Catalunya Ràdio, treballen ‘en totes les línies i vies paral·leles amb la deguda discreció'. A més, ha afegit que ‘li sembla' que el govern espanyol també hi treballa. El rol de mitjancers, ha concretat, el podrien prendre ‘uns determinats països, les institucions europees, les Nacions Unides o grups de personatges amb prestigi'. Per altra banda, ha advertit que la voluntat de diàleg amb l'estat espanyol és ‘ferma però no ingènua' i ‘convé' afirmar-ho perquè l'objectiu de Madrid ara és ‘fer entendre als estats que hi ha un govern socialista nou que vol dialogar i es troba amb una societat catalana intransigent'. El conseller ha insistit, en qualsevol cas, que l'aposta del Govern és ‘la via del diàleg' i, ‘si pot ser, amb presència internacional'. ‘Això vol dir renunciar a la unilateralitat? En termes de perspectiva política immediata sí, en termes històrics i de país i objectiu final no', ha defensat. Amb tot, ha avisat, cada element que ‘confirmi', segons ell, una voluntat de l'estat espanyol en sentit contrari, el que farà és ‘escurçar el termini' per a la ‘mà estesa'. Davant d'una sentència condemnatòria pels presos, Maragall ha dit que caldrà ‘extremar' la capacitat d'expressar via mobilització i acció de govern la ‘pressió' sobre l'Estat. Crítiques a Borrell A més, Maragall ha qualificat de ‘patètic i inacceptable' que el govern espanyol digui que dedica ‘molt' a combatre ‘propaganda independentista'. ‘La missió principal del ministre d'Exteriors és dedicar-se a combatre la suposada propaganda inexistent del govern de Catalunya?', ha lamentat sobre Borrell. En tot cas, ha argumentat Maragall, el diàleg no l'han de protagonitzar ell mateix i el ministre Josep Borrell sinó que ‘és una qüestió que ha de ser més global'. | [
"Qui és Ernest Maragall?",
"Què ha comunicat?",
"Quines declaracions ha fet a Catalunya Ràdio?",
"Pensa que l'administració espanyola hi està posant de part seva?",
"Què ha afirmat respecte al paper dels intermediaris?",
"I quant al debat amb el govern d'Espanya?",
"Quin és, doncs, l'objectiu de les administracions catalanes?",
"Ha dit que això significa renegar de la unilateralitat?",
"De què ha advertit?",
"I pel que fa als reclusos polítics, quina afirmació ha fet?",
"Com ha definit les administracions espanyoles?",
"Per quin motiu?",
"Quina actitud de Borrell l'ha afligit?",
"I sobre el debat què ha expressat?"
] | {
"answer_end": [
48,
157,
289,
364,
528,
816,
953,
1111,
1284,
1460,
1539,
1626,
1785,
1948
],
"answer_start": [
0,
0,
159,
291,
366,
547,
818,
955,
1113,
1286,
1482,
1489,
1628,
1787
],
"input_text": [
"El conseller d'Afers Estrangers.",
"Que el govern treballa per aconseguir mediació internacional entre Catalunya i l'estat espanyol.",
"Que treballen en totes les línies i vies paral·leles amb la deguda discreció.",
"Sí.",
"Que el podrien prendre uns determinats països, les institucions europees, les Nacions Unides o grups de personatges amb prestigi.",
"Ha advertit que la voluntat de diàleg és ferma però no ingènua i convé afirmar-ho perquè l'objectiu de Madrid ara és fer entendre als estats que hi ha un govern socialista nou que vol dialogar i es troba amb una societat catalana intransigent.",
"La via del diàleg i, si pot ser, amb presència internacional.",
"En termes de perspectiva política immediata sí, en termes històrics i de país i objectiu final no.",
"De que cada element que confirmi una voluntat de l'estat espanyol en sentit contrari, el que farà és escurçar el termini per a la mà estesa.",
"Que caldrà extremar la capacitat d'expressar via mobilització i acció de govern la pressió sobre l'Estat.",
"Com a patètiques i inacceptables.",
"Perquè el govern espanyol ha dit que dedica molt a combatre propaganda independentista.",
"Que la seva missió principal sigui dedicar-se a combatre la suposada propaganda inexistent del govern de Catalunya.",
"Que no l'ha de protagonitzar ell mateix i el ministre Josep Borrell sinó que és una qüestió que ha de ser més global."
]
} |
mitologia | Escamandre (en grec antic Σκάμανδρος), va ser, segons la mitologia grega, un déu fluvial fill d'Oceà i de Tetis. Els déus olímpics l'anomenaven Xanthos, "el groguenc", bé perquè les aigües eren d'aquest color, o bé perquè tenyien de groc la llana de les ovelles que s'hi banyaven. Es diu també, que Afrodita, abans de sotmetre's al judici de Paris, va submergir-hi la seva cabellera per fer-li adquirir reflexos daurats.
Escamandre vivia a Creta fins que va marxar de l'illa, juntament amb un gran nombre de seguidors, per la falta d'aliments que patien. Tot buscant terres fèrtils, va arribar a les costes de Frígia i van acampar al costat d'una muntanya (que van anomenar Ida, igual que la muntanya de Creta) i d'un riu (a qui el príncep posà el seu nom, Escamandre). Abans d'establir-se, van haver de lluitar contra els bebrics, però, després de derrotar-los, van començar l'edificació d'un primer assentament, que seria l'origen de Troia.
Escamandre es va casar amb la nimfa Idea i van tindre un fill anomenat Teucre, cabdill dels teucris i antecessor de molts herois troians. Molts anys més tard, Escamandre va tenir una altra filla anomenada Cal·lírroe que es va unir al rei Tros de la Tròade, rebesnet del mateix Escamandre.
A la Ilíada, Escamandre és un fill de Zeus. Té un paper en el combat d'Aquil·les contra els troians, ja que, indignat pel fet de rebre tants cadàvers i tanta sang al seu cabal, el riu vol posar una barrera a l'heroi i es desborda. Aquil·les està a punt d'ofegar-se, però aleshores intervé Hefest, que obliga al riu a tornar al seu curs normal, amb l'ajuda d'Hera i Atena. | [
"Qui era Escamandre?",
"D'acord amb quina creença?",
"Què significa Xanthos?",
"Per quins motius és possible que les divinitats l'anomenessin així?",
"Quina relació s'explica que hi va tenir, Afrodita?",
"On residia Escamandre?",
"Com és que va abandonar l'illa?",
"On van arrelar?",
"A qui van haver de vèncer?",
"Quina famosa ciutat va néixer, d'aquí?",
"Amb qui va contreure matrimoni Escamandre?",
"Van tenir descendència?",
"Segons la Iíada, qui és el pare d'Escamandre?",
"Quina funció desenvolupa?",
"A qui mata, gairebé?",
"Com se salva?"
] | {
"answer_end": [
111,
111,
166,
279,
419,
445,
553,
768,
830,
941,
983,
1230,
1274,
1461,
1496,
1602
],
"answer_start": [
0,
0,
113,
113,
281,
421,
421,
555,
770,
770,
943,
943,
1232,
1276,
1463,
1463
],
"input_text": [
"Un déu fluvial fill d'Oceà i de Tetis.",
"Amb la mitologia grega.",
"El groguenc.",
"Bé perquè les aigües eren d'aquest color, o bé perquè tenyien de groc la llana de les ovelles que s'hi banyaven.",
"Que abans de sotmetre's al judici de Paris, va submergir-hi la seva cabellera per fer-li adquirir reflexos daurats.",
"A Creta.",
"Per la falta d'aliments que patien.",
"A les costes de Frígia i van acampar al costat d'una muntanya (que van anomenar Ida, igual que la muntanya de Creta) i d'un riu (a qui el príncep posà el seu nom, Escamandre).",
"Als bebrics.",
"Troia.",
"Amb la nimfa Idea.",
"Sí, un fill anomenat Teucre, cabdill dels teucris i antecessor de molts herois troians i una filla anomenada Cal·lírroe que es va unir al rei Tros de la Tròade, rebesnet del mateix Escamandre.",
"Zeus.",
"Té un paper en el combat d'Aquil·les contra els troians, ja que, indignat pel fet de rebre tants cadàvers i tanta sang al seu cabal, el riu vol posar una barrera a l'heroi i es desborda.",
"A Aquil·les.",
"Hi intervé Hefest, que obliga al riu a tornar al seu curs normal, amb l'ajuda d'Hera i Atena."
]
} |
bios | Josepa Abellà Pallàs, coneguda com a "Pepa de cal Ribetes" (Montblanc, 1909 - ?) va ser una sindicalista i treballadora del tèxtil catalana.
Va ser una protagonista destacada de la llarga vaga de 1932 a la fàbrica de teixits del senyor Cardús, a la vila de Montblanc. La vaga va resultar exitosa i els treballadors van aconseguir millores salarials i d'altre tipus. Malgrat això, es produí una desavinença entre els treballadors i la direcció local de la CNT, amb la qual van trencar i s'afiliaren majoritàriament a la UGT. Posteriorment, l'any 1936, seguint l'exemple del seu germà, el també sindicalista Joan Abellà Pallàs, s'afilià a les joventuts del PSUC. El 1937, en representació del PSUC, entrà a l'ajuntament. Finalitzada la guerra fou acollida per uns familiars de la Barceloneta (Montblanc), però fou detinguda i empresonada. L'any 1946, després de tornar a Montblanc per fer-se càrrec dels seus pares i ajudar-los en les feines del camp. Des d'aleshores, va compaginar la feina de pagès amb el treball a una fàbrica tèxtil al poble veí de Vilaverd. Llavors es va dedicar a la tasca sindical, com a representant de les treballadores; una tasca que va mantenir fins que es va jubilar.
El setembre de 2018, després que el Ple de l'Ajuntament de Montblanc aprovés nous noms de carrer per al municipi, se li va posar el seu nom a un carrer del seu poble natal. | [
"Qui va ser Josepa Abellà Pallàs?",
"Amb quina altra denominació se la identificava?",
"En quin esdeveniment històric va tenir un paper important?",
"Quins canvis es van assolir?",
"Amb quina organització van tenir problemes, però?",
"I doncs, en quin altre col·lectiu van incorporar-se?",
"Qui va ser el seu germà?",
"Com va influir-la?",
"On va ingressar el 1937?",
"Qui va emparar-la després de la Guerra?",
"Va ser detinguda?",
"A què va dedicar-se quan va ser deslliurada?",
"Quin altre càrrec va ocupar?",
"Com la van homenatjar a Montblanc?"
] | {
"answer_end": [
139,
58,
266,
364,
458,
522,
624,
659,
717,
801,
835,
1059,
1193,
1366
],
"answer_start": [
0,
0,
141,
268,
366,
366,
570,
524,
661,
719,
719,
837,
1061,
1195
],
"input_text": [
"Una sindicalista i treballadora del tèxtil catalana.",
"Amb la de Pepa de cal Ribetes.",
"En la llarga vaga de 1932 a la fàbrica de teixits del senyor Cardús, a la vila de Montblanc.",
"Els treballadors van aconseguir millores salarials i d'altre tipus.",
"Amb la direcció local de la CNT.",
"A la UGT.",
"El també sindicalista Joan Abellà Pallàs.",
"L'any 1936, seguint el seu exemple, s'afilià a les joventuts del PSUC.",
"A l'ajuntament, en representació del PSUC.",
"Uns familiars de la Barceloneta (Montblanc).",
"Sí.",
"Va compaginar la feina de pagès amb el treball a una fàbrica tèxtil al poble veí de Vilaverd.",
"Una tasca sindical, representant de les treballadores; que va mantenir fins que es va jubilar.",
"Se li va posar el seu nom a un carrer del seu poble natal."
]
} |
books | El xicot, tot passejant-se, xiula per lo baix el vals de Faust, i s'atura a mirar els quadros, que són de la història del Hijo pródigo. Davant de cada un s'hi planta, i llavors, parant de cantar, llegeix: Pide la herencia a su padre. Se entrega a la vida disoluta. Está apacentando unos cerdos. La noia, dintre el seu quarto, aparta una mica la cortineta de la vidriera que dóna a la sala i els observa, quan s'obre la vidriera del frente i apareix el senyor Pere, mudat.
-Servidor de vostè.
-Com ho passa?
El senyor Cinto s'alça, i, volent fer compliments, comença a fregar els peus per terra, com si volgués treure el fang de les sabates.
-Seguin, seguin.
-Amb permís de vostè. (Tots s'assenten).
-Vaya, vaya.
-Endemés… sí, sí. | [
"S'estava quiet el noi?",
"Quina melodia entonava?",
"Quines pintures va parar-se a observar?",
"Va deixar de corejar?",
"Per què?",
"On estava la jove?",
"I com ho va fer per veure què passa?",
"Qui la va sorprendre?",
"Com vestia?",
"Quines paraules pronuncia?",
"I la doneta què va preguntar-li?",
"Quins moviments va fer el senyor Cinto?",
"Què els va dir?",
"I ho van fer?"
] | {
"answer_end": [
26,
62,
134,
203,
203,
324,
402,
463,
470,
490,
506,
639,
656,
697
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
136,
136,
295,
295,
391,
441,
472,
492,
507,
641,
658
],
"input_text": [
"No.",
"El vals de Faust.",
"Les de la història del Hijo pródigo.",
"Sí.",
"Per llegir.",
"Dintre el seu quarto.",
"Va apartar una mica la cortineta de la vidriera que donava a la sala.",
"El senyor Pere.",
"Mudat.",
"Servidor de vostè.",
"Que com ho passava.",
"Va començar a fregar els peus per terra, com si volgués treure el fang de les sabates.",
"Que seguessin.",
"Sí."
]
} |
bios | Concepción Muedra Benedito –o Concha Muedra– (València, 31 de desembre de 1902 - Ciutat de Mèxic, post-1979) fou una historiadora, arxivera i catedràtica espanyola, depurada pel franquisme i exiliada a Mèxic.
Filla de Vicent Muedra, natural de Mislata, i de Concepció Benedito, natural de València, estudià a l'institut Cardenal Cisneros de Madrid entre 1915 i 1919, any en què obtingué el Batxillerat. Després es llicencià en Filosofia i Lletres, Secció d'Història, per la Universitat Central de Madrid.
Treballà com a professora a l'Institut-Escola de Madrid durant set cursos. Des del gener de 1926 va ser professora auxiliar d'Història Medieval, a les aules de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Central de Madrid, a l'Institut d'Estudis Medievals que dirigia Claudio Sánchez-Albornoz. Era la primera professora en aquella facultat, i hi impartia les assignatures Institucions de l'Edat Mitjana i Història Medieval Espanyola, formant part dels primers grups de dones que obtenien places de docents a la universitat, en la qual arribaria a ser catedràtica. Entretant ingressava també en el Cos d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs en l'oposició de 1930, i compaginava la tasca docent amb la destinació a l'Arxiu Històric Nacional de Madrid. El 1936 va començar a impartir també l'assignatura d'Història Universal Antiga i Mitjana. També en aquests anys col·laborà en la preparació i publicació dels Monumenta Hispaniae Historica.
Al començament de la Guerra Civil Espanyola era responsable dels Arxius Provincials del Consejo Central de Archivos, Bibliotecas y Tesoro Artístico (CCABTA), i a l'estiu de 1937 es va traslladar a València, destinada a l'Arxiu de la Presidència del Consell de Ministres, que també hi estava desplaçat pel conflicte.
En 1939, acabada la guerra, per mitjà d'un expedient de depuració va ser separada del servei actiu. Per l'Ordre del Ministerio d'Educación Nacional de 22 de juliol de 1939 va ser baixa definitiva en l'escalafó del Cos Facultatiu d'Arxivers i Bibliotecaris. Es va exiliar aleshores a Mèxic.
Excel·lent paleògrafa, es va instal·lar a la capital mexicana, on col·laborà amb altres bibliotecaris i arxivers en la catalogació dels llibres dels segles xvi i xvii a la Biblioteca Nacional de Mèxic. També, al costat d'Adela Ramon Lligé, José Ignacio Mantecón, Agustín Millares Carló o Juan Vicens de la Llave, va prendre part en el projecte de formació de la Escuela Nacional de Bibliotecarios y Archivistas de Mèxic (ENBA), creada el 1945, i hi va impartir classes. A més, va ser investigadora en el Col·legi de Mèxic entre 1941 i 1967.
El 1979, resident a Ciutat de Mèxic, va sol·licitar i obtenir acollir-se al Decret 3357/75 del govern espanyol, cosa que li va permetre reingressar al Cos Facultatiu d'Arxivers per jubilar-se. | [
"Qui va ser Concepción Muedra Benedito?",
"Qui eren els seus pares?",
"On va formar-se?",
"Quina carrera va estudiar?",
"En quin col·legi va exercir de docent?",
"I després?",
"Quines matèries ensenyava?",
"Per quin motiu va ser una figura rellevant?",
"Amb quina altra feina va compaginar la docència?",
"Com és que durant la Guerra va desplaçar-se a València?",
"Per quin motiu va expatriar-se a Mèxic?",
"Amb qui va treballar allà?",
"Quina ocupació va tenir en aquesta institució?",
"A quina altra tasca va dedicar-se?",
"Va poder tornar a l'estat espanyol?"
] | {
"answer_end": [
207,
297,
365,
503,
578,
806,
946,
1076,
1262,
1767,
2057,
2485,
2527,
2598,
2791
],
"answer_start": [
0,
209,
299,
403,
505,
580,
808,
808,
1078,
1613,
1769,
2059,
2372,
2529,
2600
],
"input_text": [
"Una historiadora, arxivera i catedràtica espanyola, depurada pel franquisme i exiliada a Mèxic.",
"Vicent Muedra, natural de Mislata, i Concepció Benedito, natural de València.",
"A l'institut Cardenal Cisneros de Madrid.",
"Filosofia i Lletres, Secció d'Història, a la Universitat Central de Madrid.",
"A l'Institut-Escola de Madrid.",
"Va ser professora auxiliar d'Història Medieval, a les aules de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Central de Madrid, a l'Institut d'Estudis Medievals que dirigia Claudio Sánchez-Albornoz.",
"Institucions de l'Edat Mitjana i Història Medieval Espanyola.",
"Perquè era la primera professora en aquella facultat i va formar part dels primers grups de dones que obtenien places de docents a la universitat, en la qual arribaria a ser catedràtica.",
"Amb la destinació a l'Arxiu Històric Nacional de Madrid.",
"Perquè la van destinar a l'Arxiu de la Presidència del Consell de Ministres, que també hi estava desplaçat pel conflicte.",
"Perquè en 1939, acabada la guerra, per mitjà d'un expedient de depuració va ser separada del servei actiu i per l'Ordre del Ministerio d'Educación Nacional de 22 de juliol de 1939 va ser baixa definitiva en l'escalafó del Cos Facultatiu d'Arxivers i Bibliotecaris.",
"Amb altres bibliotecaris i arxivers en la catalogació dels llibres dels segles xvi i xvii a la Biblioteca Nacional de Mèxic i també, al costat d'Adela Ramon Lligé, José Ignacio Mantecón, Agustín Millares Carló o Juan Vicens de la Llave, va prendre part en el projecte de formació de la Escuela Nacional de Bibliotecarios y Archivistas de Mèxic (ENBA).",
"Hi va impartir classes.",
"Va ser investigadora en el Col·legi de Mèxic entre 1941 i 1967.",
"Sí."
]
} |
vilaweb | Laura Borràs, número dos de Junts per Catalunya al congrés espanyol, ha explicat que havia lliurat al rei espanyol Felipe VI una carta de Jordi Sànchez, a qui el Suprem no ha permès de participar en la reunió, i el dictamen de l'ONU que exigeix d'alliberar els presos polítics. La reunió amb Borràs forma part de la ronda de contactes de Felipe VI amb les formacions polítiques per a investir un president del govern espanyol. Segons que ha explicat Borràs en una conferència de premsa posterior, s'hi ha reunit per dir-li que a Espanya hi havia presos polítics i reivindicar-se com una votant del referèndum del Primer d'Octubre. En aquest sentit, li ha retret el discurs del 3-O. ‘El seu discurs va fer que moltes persones, també monàrquiques i no independentistes, sentissin que el rei estava prenent partit a la situació', ha explicat. Podeu veure-ho tot seguit: Borràs, a l'entrada de la reunió amb Felipe VI. Borràs, que portava una papallona groga a la jaqueta, també li ha parlat del dolor dels presos polítics i de les seves famílies i li ha demanat quin rol volia tenir a partir d'ara. ‘La realitat que volien castigar amb el 155, presó, exili, embargaments, etc., s'ha assegut davant seu perquè la sentin de viva veu', ha dit Borràs. La reunió ha durat gairebé una hora, la més llarga de les que ha mantingut fins ara Felipe VI. Això ha fet que Jaume Asens, cap de llista d'En Comú Podem, hagi hagut d'endarrerir la seva reunió. | [
"Qui és Laura Borràs?",
"Quin fet ha comunicat?",
"Quina mesura ha pres el Tribunal amb Sànchez?",
"Com es posiciona l'ONU sobre els presos?",
"On s'emmarca la trobada de Borràs?",
"Quina és la finalitat?",
"Per quin motiu s'ha reunit Borràs?",
"Quina crítica ha fet al rei?",
"Quines han estat les seves paraules?",
"Quin símbol duia Borràs?",
"On?",
"Què més li ha explicat?",
"Quina pregunta li ha fet?",
"Quin retret ha verbalitzat sobre les actuacions de l'1-O?"
] | {
"answer_end": [
67,
151,
208,
276,
377,
425,
629,
680,
838,
954,
967,
1042,
1094,
1243
],
"answer_start": [
0,
0,
138,
212,
278,
278,
427,
631,
682,
915,
927,
969,
1045,
1096
],
"input_text": [
"La número dos de Junts per Catalunya al congrés espanyol.",
"Que havia lliurat al rei espanyol Felipe VI una carta de Jordi Sànchez.",
"No l'ha permès de participar en la reunió.",
"Els exigeix d'alliberar.",
"A la ronda de contactes de Felipe VI amb les formacions polítiques.",
"Investir un president del govern espanyol.",
"Per dir que a Espanya hi havia presos polítics i reivindicar-se com una votant del referèndum del Primer d'Octubre.",
"El discurs del 3-O.",
"El seu discurs va fer que moltes persones, també monàrquiques i no independentistes, sentissin que el rei estava prenent partit a la situació.",
"Una papallona groga.",
"A la jaqueta.",
"El dolor dels presos polítics i de les seves famílies.",
"Quin rol volia tenir a partir d'ara.",
"Que la realitat era que volien castigar amb el 155, presó, exili, embargaments, etc."
]
} |
books | Preveien l'ofrentosa dita que burlescament els escridassarien els vilatans en places i camins.
De tota manera restava un punt sense aclarir: i el Caiman? Sobre si un gos pot fer peça al diable, es formularen diverses opinions.
Un jorn, però, el Caiman va ser vist per uns artigaires. L'amoixaren. Estigué amb ells el temps just per a afanar-los la cansalada del cistell. Des de llavors, el terrible coniller, de temps en temps, apareixia per les masies, robant el que trobava audaciosament, tornant-se'n al bosc amb tal lleugeresa que fracassaren tots els intents de seguir-lo. De bell nou la fantasia dels pagesos fou esperonada. I de quina manera!
* * *
Una vetlla, la cunyada del bosquerol damnat passava farina. La mainadota dormia; i ell, el marit era absent, a mercadejar un escamot de pins. Bufava el migjorn i queia una gotellada. Fresses estranyes sorollaven la casa, i la masovera sentia un acorament feixuc, inexplicable. | [
"Què veien venir?",
"Qui?",
"On?",
"Sobre quina cosa encara dubtaven?",
"De què van sentir-se múltiples comentaris?",
"Qui va veure el Caiman un dia?",
"Com el van tractar?",
"Quant temps va ser amb ells?",
"D'on?",
"Què passava des d'aleshores?",
"Quan?",
"Per fer què?",
"Com se'n tornava?",
"El van poder enxampar?",
"Què va passar amb la il·lusió dels camperols?",
"Quin temps feia?"
] | {
"answer_end": [
61,
74,
93,
152,
225,
282,
295,
357,
369,
452,
452,
489,
530,
576,
629,
837
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
95,
154,
227,
284,
297,
297,
371,
371,
387,
491,
491,
578,
798
],
"input_text": [
"L'ofrentosa dita que burlescament els escridassarien.",
"Els vilatans.",
"En places i camins.",
"Sobre el Caiman.",
"Sobre si un gos pot fer peça al diable.",
"Uns artigaires.",
"L'amoixaren.",
"El temps just per a afanar-los la cansalada.",
"Del cistell.",
"Que el terrible coniller apareixia per les masies.",
"De temps en temps.",
"Robar el que trobava.",
"Amb lleugeresa.",
"No.",
"Que fou esperonada.",
"Bufava el migjorn i queia una gotellada."
]
} |
books | -Però que t'has cregut, de mi, Paulina?
-No m'he cregut res, tonta; no m'he cregut res. Però la teva Paulina no has d'enganyar-la. Estem soles, Isabel: em pots parlar com al confessor. Creu-me, és per a tu; et resultarà que és el teu marit que torna; et sentiràs tendra per a ell; semblarà que comença de nou l'abril de la teva vida.
-Mira, Paulina: tu estàs informada del que em passà, fa ara quatre anys, amb en Martínez, el coronel.
En Martínez va cortejar-me, m'omplí de deferències i delicadeses. Jo t'ho confesso: en Martínez m'era simpàtic; sentia una cosa que m'atreia cap a ell; era cavaller, distingit; no tenia fills; encara feia goig; la vida, al seu costat, potser m'hauria estat dolça; però un respecte, una por, un no sé què dir-te Paulina, i la gent, i el que pensarà la gent… Vaig consultar-ho amb el doctor Mas: fins el doctor Mas ho veia amb bons ulls. Però no podia, Paulina; i sempre, sempre (tu ho saps), vaig refusar totes les proposicions, i no vaig donar ni així de motiu perquè ningú enraonés de mi. ¿I ara, Paulina, em véns amb aquestes coses?…
-I fuig! L'una cosa no té res que veure amb l'altra. En Martínez no et convenia per res. Estava destinat a Gijón. Imagina't! Aquell clima potser no t'hauria provat, tenies de deixar totes les relacions d'aquí; et segrestaves, Isabel. Demés, en Martínez! un militar! i castellà!… Un home carregat de manies! Tu t'hauries tingut de sacrificar als seus gustos, a la seva manera de viure… | [
"Quina pregunta li fa Isabel a Paulina?",
"I què li respon, aquesta?",
"Quin advertiment li fa, però?",
"Què li diu per tranquil·litzar-la?",
"Com li diu que pot explicar-li les coses?",
"Amb quin mes compara la possible sensació de la Isabel?",
"Quant temps fa d'això que li està explicant a la Paulina?",
"Qui és el Martínez?",
"Com es va comportar amb ella?",
"Quin adjectiu utilitza per descriure el que li semblava a ella?",
"Com era aquest home?",
"Quin era el seu recel amb la relació?",
"Com va actuar ella?",
"Què li expressa la Paulina?"
] | {
"answer_end": [
38,
86,
129,
150,
183,
332,
405,
434,
500,
586,
645,
791,
1024,
1455
],
"answer_start": [
0,
40,
88,
131,
152,
281,
387,
414,
436,
502,
588,
700,
898,
1379
],
"input_text": [
"Però que t'has cregut, de mi, Paulina?",
"No m'he cregut res, tonta; no m'he cregut res.",
"Que a la seva Paulina no ha d'enganyar-la.",
"Que estan soles.",
"Com al confessor.",
"Amb abril.",
"Quatre anys.",
"El coronel.",
"Va cortejar-la, l'omplí de deferències i delicadeses.",
"Simpàtic.",
"Era cavaller, distingit; no tenia fills; encara feia goig.",
"Un respecte, una por, un no sé què, i la gent, i el que pensarà la gent.",
"Sempre, sempre va refusar totes les proposicions, i no va donar ni així de motiu perquè ningú enraonés d'ella.",
"Que s'hauria tingut de sacrificar als seus gustos, a la seva manera de viure."
]
} |
books | I… no va avorrir al seu marit; però ja va començar a trobar-li una falta. «Bon home, deia; ja m'estima, però, en quant a comprar melons, no hi entén res: és un zero a l'esquerra.»
Aquell amic se'n va anar a València, ¡ni mai que hi hagués anat! i va tenir la humorada d'enviar a son amic uns quants melons d'hivern.
Quan ella els va veure, ah germans! no hi havia qui l'aturés. En va tastar un per postres… Si bo havia estat el de Sant Domingo, remillor era l'altre. Quin meló! Quina cosa més delicada, més fina, més assahonada… Vamos, es tornava boja.
Tornà el senyor a l'estiu, començà a visitar amb freqüència la casa, i de tant en tant, pam! meló de regalo, com sempre excel·lent, com sempre deliciós…
No vull ser pesat en la relació: al cap de un quant temps el marit es veié obligat a reflexionar sobre la influència del meló en el hogar domèstic i li va semblar funesta.
Un dia surt de casa, avisant abans a la criada que al cap d'un quart tornaria d'amagatotis. Torna, en efecte, entra silenciós i de repent en el quarto de la seva dona i ella així que el veu, tota groga i tremolant, exclama:
-No siguis mal pensat… parlàvem de melons!
-Amb qui?- preguntà el marit. | [
"Va cansar-se de l'espòs?",
"Què va sentir, però?",
"Com s'explicava?",
"On va marxar l'amic?",
"Què va decidir enviar-li?",
"Quins?",
"Com es va posar en veure'ls ella?",
"Què va fer primer?",
"Com era de bo?",
"Quines característiques tenia?",
"Què li produïa?",
"Què portava el senyor quan els visitava?",
"Com era cada cop?",
"Quins pensaments rondaven pel cap del marit?",
"Com va trobar a la seva dona quan va tornar a casa d'imprevist?"
] | {
"answer_end": [
29,
72,
177,
215,
305,
314,
376,
406,
467,
530,
554,
664,
708,
880,
1095
],
"answer_start": [
3,
31,
75,
180,
247,
288,
316,
379,
408,
480,
469,
557,
650,
768,
1008
],
"input_text": [
"No.",
"Que ja va començar a trobar-li una falta.",
"Bon home, deia; ja m'estima, però, en quant a comprar melons, no hi entén res: és un zero a l'esquerra.",
"A València.",
"Uns quants melons.",
"D'hivern.",
"No hi havia qui l'aturés.",
"En va tastar un per postres.",
"Si bo havia estat el de Sant Domingo, remillor era l'altre",
"Era una cosa delicada, fina, assahonada.",
"Es tornava boja.",
"Un meló de regalo.",
"Com sempre excel·lent, com sempre deliciós.",
"La influència del meló en el hogar domèstic.",
"Groga i tremolant."
]
} |
books | En perdre de vista el gussi, va recordar-se del preciós collaret que havia caigut al mar. Vet aquí la millor manera d'alegrar la gentil dameta: tornar-li aquell collaret que, segons dita del seu marit, ella tant s'estimava i que, segurament, creuria perdut per a sempre més. I la cosa tal vegada no era pas impossible, per a un bon nedador. Calia considerar-la.
Va anar al lloc mateix on havia atracat el gussi últimament, i va escrutar l'aigua. Era claríssima. La joia havia anat a parar precisament al peu mateix d'aquell gran còdol d'una apariència tan mòrbida i d'una color rosada tan suau, que semblava part de l'esquena d'alguna nimfa mal amagada sota una tofa d'herbes. Àdhuc, a la vora d'allà on el còdol s'arrodonia com un muscle, el xaval llambregà un rest de perles que blanquejaven sobre la verdor de les algues. No calia sinó pegar un salt des de la roca per enfonsar-se a plom en aquell lloc. Amb prou feines que hi hagués dues braces d'aigua. Ell, per passatemps i diversió, havia tret, moltes vegades, fons a profunditats més grosses.
No va pensar-s'hi més. Es llevà les calces i la camisa (l'única roba que duia), es posà una pedra sota l'aixella perquè amb el seu pes l'ajudés a capbussar, va senyar-se, va calcular a ull les distàncies, i, prenent arrencada, pegà bot i s'enfonsà en el mar. Un descens rapidíssim… Una llepissor a les plantes dels peus… Ja era a baix. Va obrir els ulls de bat a bat. La pesantor de l'aigua li pertorbava bon xic la visió; de manera que ara, que hi era a toc, no veia el fons marí tan clarament com quan el contemplava des de dalt de la roca, i, en moure's, se li emboirava i àdhuc se li ofuscava tot. Mes això el bus ja s'ho tenia per sabut. Arribat a baix, va estacionar-se, esguardà serenament i quieta, i tot seguit descobrí el rest de perles. S'ajupí, va posar-hi mà, trobà una mica de resistència, somogué el còdol pròxim, reparà que la resistència cedia… Ja el collaret era seu. Tot això havia sigut obra de pocs segons. Va descarregar-se de la pedra que duia sota l'aixella, i va redreçar-se enèrgicament per enlairar-se; però en aquell mateix instant es sentí asprament travat de l'una de les garres. Què era, allò?… ¿I aquella fortor de mesc?… ¿I aquell birbillejar de gotetes olioses, enterbolint l'aigua?… ¿I el còdol sollevant-se i removent-se, gitant una negror llimosa, que s'alçava com una fumarada, dintre la qual vogaven, fent tortarols, unes a manera de llargues corretges rossenques?… Un pop?… No podia ésser sinó un pop que, havent-se alarmat, eixia del seu amagatall i, en estirar un del seus múltiples palps, havia aixarpat, per atzar o intencionadament, la cama del nou hoste submarí. Impossible desempallegar-se'n. En Temme ho provà amb totes les seves forces. Impossible! | [
"De què va recordar-se quan no veia més el gussi?",
"Quin?",
"Quina era la millor forma de posar contenta la dona?",
"Què en deia l'espòs?",
"Per què podia recuperar-lo?",
"Com era l'aigua?",
"On era el penjoll?",
"Quina altra cosa va veure?",
"Com va actuar aleshores?",
"Què va passar quan era submergit?",
"El preocupava?",
"Com va actuar en veure les perles?",
"Què va notar a l'hora de nedar cap amunt?",
"Quin ésser viu creia que era?"
] | {
"answer_end": [
64,
88,
169,
273,
339,
460,
534,
776,
1308,
1651,
1692,
1822,
2159,
2491
],
"answer_start": [
0,
29,
90,
175,
277,
446,
462,
684,
1074,
1372,
1653,
1771,
2036,
2465
],
"input_text": [
"El preciós collaret.",
"El que havia caigut al mar.",
"Tornar-li aquell collaret.",
"Que se l'estimava i que, segurament, creuria perdut per a sempre més.",
"Perquè és un bon nedador.",
"Claríssima.",
"Al peu mateix d'aquell gran còdol.",
"Un rest de perles.",
"Es llevà les calces i la camisa, es posà una pedra sota l'aixella perquè amb el seu pes l'ajudés a capbussar, va senyar-se, va calcular a ull les distàncies, i, prenent arrencada, pegà bot i s'enfonsà en el mar.",
"Que no veia el fons marí tan clarament com quan el contemplava des de dalt de la roca, i, en moure's, se li emboirava i àdhuc se li ofuscava tot.",
"No.",
"S'ajupí, va posar-hi mà.",
"Es sentí asprament travat de l'una de les garres.",
"Un pop."
]
} |
bios | Jerònima Verd Palou (Montuïri, 1 d'octubre de 1901 - Montuïri, 25 de novembre de 1985) fou la primera farmacèutica de Mallorca, també coneguda com a dona Jerònia.
Jerònima Verd Palou nasqué a Montuïri l'1 d'octubre del 1901.
Formà part de les cent dones que, entre el 1900 i el 1930 obtingueren el títol de batxillerat a Mallorca. Per a la majoria d'elles, l'obtenció del títol era el retorn a la llar, però Jerònima fou una de les que feren que el final del batxillerat signifiqués el principi dels estudis universitaris.
Estudià a Granada i als 22 anys, el 8 de febrer de 1924, fou expedit el seu títol de Llicenciada en Farmàcia. Jerònima fou, així, una de les 345 dones que l'any 1920 estaven cursant estudis universitaris a l'estat espanyol.
Un mes i mig després de llicenciar-se, el 29 de març de 1924, es col·legià (amb el número 153) al Col·legi de Farmacèutics de les Illes Balears per exercir la seva professió i ho feu en una farmàcia pròpia situada al seu domicili particular, al carrer Palma, número 2, de Montuïri. Amb aquest exercici com a apotecària, Jerònima feu història com a la primera dona farmacèutica de Mallorca.
Apreciada per la gent de poble, Jerònia fou una dona de vida activa i intensa i molt treballadora. Catòlica practicant, atenia personalment l'apotecaria des de després de la primera missa fins al vespre. Gran aficionada a la lectura i a la música, sovint tocava el piano. Fou membre del Cos d'Inspectors de Farmàcia i, la seva preocupació pel paper i el futur de la dona en el món laboral, obrí a casa seva un taller de brodadores per garantir que les al·lotes del poble tenguessin una feina i guanyessin un sou.
Jerònima es casà amb Juan Oliver Sastre, i fou la primera dona de Montuïri que celebrava la cerimònia del casament vestida de blanc. Fou, en realitat, la pionera de Montuïri en moltes coses que, en els anys 20, eren una mostra de valentia; viatjar a Granada per estudiar (viatge que havia de fer custodiada per dos guàrdies civils, ja que una dona no podria viatjar en tren de nit i tota sola), entrar sola en un cafè...
Morí el 25 de novembre del 1985. | [
"Qui va ser Jerònima Verd Palou?",
"Quan va néixer?",
"Com més es coneix?",
"D'on és?",
"A quin conjunt va pertànyer?",
"Quina oportunitat gens comuna per a les dones va suposar-li el certificat?",
"On va anar a estudiar?",
"En què va graduar-se?",
"Quantes noies hi havia llavors estudiant a tota Espanya?",
"Què va fer poc després d'haver acabat?",
"On va treballar?",
"Com era Jerònia?",
"A quines altres activitats es dedicava?",
"A quin organisme va col·laborar?",
"Amb quina tasca estava força implicada?",
"Quan va morir?"
] | {
"answer_end": [
126,
86,
161,
200,
329,
521,
540,
631,
745,
920,
987,
1234,
1383,
1452,
1648,
2102
],
"answer_start": [
0,
0,
128,
163,
225,
408,
523,
608,
633,
747,
923,
1169,
1341,
1409,
1456,
2071
],
"input_text": [
"Fou la primera farmacèutica de Mallorca.",
"L'1 d'octubre de 1901.",
"Com a dona Jerònia.",
"De Montuïri.",
"De les cent dones que, entre el 1900 i el 1930 obtingueren el títol de batxillerat a Mallorca.",
"El principi dels estudis universitaris.",
"A Granada.",
"En Farmàcia.",
"345.",
"Es col·legià per exercir la seva professió.",
"En una farmàcia pròpia situada al seu domicili particular.",
"Una dona de vida activa i intensa i molt treballadora.",
"A la lectura i a la música.",
"Al Cos d'Inspectors de Farmàcia.",
"Amb garantir que les al·lotes del poble tenguessin una feina i guanyessin un sou.",
"El 25 de novembre del 1985."
]
} |
books | En Llucià la mirava. Potser era la primera dona que li apareixia després del tràngol, i li encomanava una sensació de feminitat.
La senyoreta prima, adreçant-se a ella, digué:
-Per què no seus, Adelaida?
-Perquè no en tinc ganes, tia. Això no se t'acut?
Aquest fugaç diàleg li aportà dues noves interessantíssimes: la noia del llibre es deia Adelaida, i era neboda d'una senyoreta prima i revellida.
Sobre aquesta base, i ajudat per les semblances fisonòmiques, En Llucià combinà de seguida el parentiu dels invasors: creu que la senyora grassa és mare de l'Adelaida i de la noieta convalescent; la senyora o senyoreta prima (aquest punt no gosa dilucidar-lo a simple vista) és germana de la senyora grassa.
L'esforç imaginatiu que ha fet acaba d'esvair les seves ires: s'abandona lleialment a la contemplació. L'Adelaida, ben mirada, no és cap infant: és probable que sigui al llindar de la trentena. L'expressió habitual del seu rostre acusa una certa suficiència. Les paraules que diu són decidides i gairebé sempre autoritàries. Aviat abandona el col·loqui dels seus familiars, i es deixa anar a poc a poc sobre una mata de bruc. Resta asseguda i llegeix. | [
"Com es comportava Llucià?",
"Qui era ella?",
"Quan la va veure?",
"Quin sentiment li transmetia?",
"Quina pregunta li va fer la dona prima?",
"Quina resposta va donar-hi?",
"Com va ser la conversa?",
"Quina realització va tenir ell, d'allò?",
"Què va endivinar gràcies al físic de les persones?",
"Quina relació creu que tenien?",
"En què va centrar-se, però?",
"Quina impressió li feia Adelaida?",
"Quin sentiment reflectia la seva cara?",
"Com acaba?"
] | {
"answer_end": [
19,
64,
84,
127,
202,
228,
273,
398,
516,
706,
809,
900,
965,
1158
],
"answer_start": [
0,
21,
33,
88,
129,
205,
254,
254,
400,
462,
708,
811,
902,
1134
],
"input_text": [
"La mirava.",
"La primera dona que li apareixia.",
"Després del tràngol.",
"Una sensació de feminitat.",
"Per què no seus, Adelaida.",
"Que no en tenia ganes.",
"Fugaç.",
"Que la noia del llibre es deia Adelaida, i era neboda d'una senyoreta prima i revellida.",
"El parentiu dels invasors.",
"Que la senyora grassa és mare de l'Adelaida i de la noieta convalescent; la senyora o senyoreta prima és germana de la senyora grassa.",
"A la contemplació.",
"Que era probable que fos al llindar de la trentena.",
"Una certa suficiència.",
"Llegint."
]
} |
bios | Gemma Ubasart i González (Castellar del Vallès, 15 d'agost de 1978) és una politòloga catalana.
És doctora en Ciència Política per la UAB, és professora de la Universitat de Girona i ho ha estat de la Universitat Autònoma de Madrid. Ha cursat un màster europeu en sistema penal i drets humans a la Universitat de Barcelona, a més d'un postgrau en investigació social aplicada i anàlisi de dades al centre d'Investigacions Sociològiques. Ha realitzat estades a Londres, Pàdua, París, Ottawa i Quito.
Els seus àmbits d'interès giren al voltant de les polítiques públiques i la conflictivitat política, especialment a l'Europa del Sud i Amèrica Llatina. En els últims temps ha desenvolupat recerques sobre règims de benestar i polítiques socials; conflictes i sistema penal; govern i política local; política espanyola i catalana. Ha publicat els seus treballs en llibres i revistes nacionals i internacionals. Recentment ha coordinat tres obres amb caràcter docent i divulgatiu: 'Política i Govern a Catalunya: de la transició en l'actualitat' amb Salvador Martí en Llibres de la Cataracta, 'Manual de l'Estat del Benestar i les polítiques sociolaborals' amb Ferran Camas en Huygens Editorial i 'Vides en transició. (Re)construir la ciutadania social' amb Ricard Gomà en Tecnos.
En la seva activitat política, ha estat regidora per la formació política municipal L'Altraveu a l'ajuntament de Castellar del Vallès. Gemma Ubasart fou responsable de la secretaria de plurinacionalitat de Podem, i secretària general de Catalunya en guanyar el 14 de febrer de 2015 les primàries, amb un 62% dels vots i una participació del 16%. El 10 d'octubre de 2015 va renunciar a tots els seus càrrecs a Podem, criticant el poc pes ciutadà a l'organització i el fet que la campanya per les eleccions del 27S no tingués un perfil més catalanista i amb menys ingerència de la direcció estatal. Des d'aleshores ha centrat la seva atenció en la vida acadèmica docent i investigadora. | [
"Qui és Gemma Ubasart?",
"Quan va néixer?",
"En quina disciplina va doctorar-se?",
"A quines universitats ha impartit classes?",
"Quins estudis de postgrau va fer?",
"On ha treballat?",
"En què està especialitzada?",
"En quins àmbits ha investigat últimament?",
"On han aparegut estudis seus?",
"A quines obres ha treballat fa poc?",
"Què ha fet en el món de la política?",
"Quins càrrecs va tenir a Podem?",
"Quins esdeveniments van succeir a finals del 2015?",
"Què al·legava?"
] | {
"answer_end": [
94,
67,
126,
231,
435,
497,
649,
826,
906,
1249,
1410,
1523,
1691,
1872
],
"answer_start": [
0,
0,
96,
139,
233,
437,
499,
651,
828,
977,
1277,
1412,
1623,
1647
],
"input_text": [
"És una politòloga catalana.",
"El 15 d'agost de 1978.",
"En Ciència Política.",
"A la Universitat de Girona i a la Universitat Autònoma de Madrid.",
"Un màster europeu en sistema penal i drets humans a la Universitat de Barcelona, a més d'un postgrau en investigació social aplicada i anàlisi de dades al centre d'Investigacions Sociològiques.",
"A Londres, Pàdua, París, Ottawa i Quito.",
"En les polítiques públiques i la conflictivitat política, especialment a l'Europa del Sud i Amèrica Llatina.",
"En el benestar i polítiques socials; conflictes i sistema penal; govern i política local; política espanyola i catalana.",
"En llibres i revistes nacionals i internacionals.",
"A 'Política i Govern a Catalunya: de la transició en l'actualitat' , 'Manual de l'Estat del Benestar i les polítiques sociolaborals' i 'Vides en transició. (Re)construir la ciutadania social'.",
"Ha estat regidora per la formació política municipal L'Altraveu a l'ajuntament de Castellar del Vallès.",
"Fou responsable de la secretaria de plurinacionalitat de Podem, i secretària general de Catalunya.",
"Ella va renunciar a tots els seus càrrecs a Podem.",
"El poc pes ciutadà a l'organització i el fet que la campanya per les eleccions del 27S no tingués un perfil més catalanista i amb menys ingerència de la direcció estatal."
]
} |
books | -L'estic fent i l'estic sentint, Adelaida.
I, com si es gronxés en aquesta frase, En Llucià la repetí amb complaença.
-L'estic fent i l'estic sentint, Adelaida.
-Per l'amor de Déu, calli, Llucià!- deia ella amb un impuls baronívol. -Vostè és un home formal, incapaç de burlar-se de ningú: (jo ho sé: jo li faig aquesta justícia); però, amb tota la seva formalitat, vostè s'està enganyant… Calli, deixi'm acabar. Vostè em vol donar entenent que està enamorat de mi. Això és una confusió. Pensi, Llucià, que s'ha trobat convalescent d'una malaltia terrible, fora de ciutat, de fit a fit amb una sola dona, i ha pres un sentiment per altre. Si jo fos una noia de disset anys i vostè un estudiant, podríem abandonar-nos sense gaire perill a aquesta confusió: ara seria un disbarat que no tinc valor de cometre. Mediti una mica, Llucià, i no li sàpiga greu de tornar a la vida ordinària: la vida ordinària aclarirà la situació del seu esperit. Cregui'm.
Si l'Adelaida començà el parlament amb energia, féu aviat una transició i les paraules rajaren sense pressa, amb rítmica dignitat, com si expressessin una sentència cruel i inapel·lable.
-No confonc res. Li juro que mai no m'he vist amb tanta claredat com ara: sé perfectament el que desitjo i el que faig. | [
"Quines paraules li dedicà en Llucià a Adelaida?",
"Què semblava que feia?",
"Per què?",
"Com?",
"Quina va ser l'ordre d'ella?",
"Com li ho va dir?",
"Quina imatge té ella d'ell?",
"Què li confessa, però?",
"Quina recriminació li fa?",
"Quina opinió en té l'Adelaida?",
"Quina justificació hi dona?",
"Com veu una possible relació entre ells dos?",
"Què li aconsella?",
"Com respon ell?"
] | {
"answer_end": [
41,
80,
101,
116,
194,
230,
287,
387,
463,
485,
636,
805,
881,
1254
],
"answer_start": [
1,
46,
82,
82,
162,
162,
233,
233,
412,
465,
487,
755,
807,
1210
],
"input_text": [
"L'estic fent i l'estic sentint.",
"Gronxar-se en aquesta frase.",
"Perquè la repetí.",
"Amb complaença.",
"Que callés.",
"Amb un impuls baronívol.",
"Que és un home formal, incapaç de burlar-se de ningú.",
"Que s'està enganyant.",
"Que vol donar entendre que està enamorat d'ella.",
"Que és una confusió.",
"Que s'ha trobat convalescent d'una malaltia terrible, fora de ciutat, de fit a fit amb una sola dona, i ha pres un sentiment per altre.",
"Com un disbarat que no tinc valor de cometre.",
"Que mediti una mica i torni a la vida ordinària.",
"Sé perfectament el que desitjo i el que faig."
]
} |
vilaweb | La vice-presidenta del govern espanyol en funcions, Carmen Calvo, ha valorat positivament que Podem ‘renunciï a defensar el dret d'autodeterminació', com dedueix de les manifestacions de Pablo Iglesias, que ahir digué que estava disposat a oferir garanties a Pedro Sánchez respecte al seu ‘lideratge' sobre l'estratègia a Catalunya. ‘El fet que renunciïn a defensar el dret d'autodeterminació està bé, però Podem i el PSOE tenen trajectòries molt diferents en política‘, ha dit Calvo. I ha afegit que era un gest insuficient que no justificaria l'entrada de Podem al govern espanyol. Ha insistit que fa poques setmanes que els representants de Podem a la mesa del congrés es van oposar a l'acord del PSOE, PP i Cs de suspendre els presos polítics de la seva condició de diputats. Tanmateix, avui Sánchez es reunirà al congrés amb Pablo Iglesias, on li lliurarà un document de trenta-vuit pàgines que vol ser la base programàtica del seu govern. Segons Calvo, el document ja incorpora punts en comú de les dues formacions. Es tracta, ha dit, d'un ‘document obert i perfectible' que parla de qüestions com l'habitatge, l'educació dels infants, la lluita contra la violència masclista i el finançament autonòmic. Un document ‘que s'acosta molt' als plantejaments de Podem i ‘un pas més' per ‘apropar-nos a la convergència amb Podem'. Calvo, que ha negat que Sánchez oferís a Iglesias l'entrada de ministres de Podem al govern –com es va publicar ahir– ha afirmat que abans de parlar de la composició de l'executiu cal parlar de la investidura. ‘Tots som conscients dels escons que tenim i la necessitat de posar-nos d'acord', ha dit, però ‘parlem d'una cosa més important i prèvia a entrar en un govern' que és ‘trobar els suports per a la investidura d'un president'. Ha insistit en el no del PSOE a l'entrada de Podem al govern. ‘Necessitem el suport d'altres formacions', ha dit. I ha tornat a demanar al PP i Cs que ‘no obstaculitzin' la investidura de Sánchez ‘perquè no hi ha alternativa'. Ha criticat que Rivera es negui a seure a parlar amb el president del govern espanyol en funcions. ‘Es nega a parlar, i això en democràcia ja no es pot deixar passar', ha dit. | [
"Qui és Carmen Calvo?",
"Quin fet valora com positiu?",
"Com ha tret aquesta conclusió?",
"Quina dificultat veu Calvo, tanmateix?",
"Com considera doncs l'apropament de Podem?",
"I quina és la implicació d'això?",
"Quina decisió recorda que va prendre fa poc Podem contrària a la del PSOE?",
"Com actuarà el president del govern?",
"Què li presentarà?",
"Com defineix Calvo el document?",
"Què suposa?",
"Quina necessitat veu la ministra?",
"Quin objectiu principal es persegueix?",
"Quina és l'advertència que fa al Partit Popular i a Ciutadans?"
] | {
"answer_end": [
64,
148,
331,
483,
524,
582,
778,
844,
943,
1076,
1329,
1539,
1764,
1961
],
"answer_start": [
0,
52,
150,
407,
487,
487,
584,
791,
796,
1022,
1210,
1331,
1541,
1882
],
"input_text": [
"La vice-presidenta del govern espanyol en funcions.",
"Que Podem renunciï a defensar el dret d'autodeterminació.",
"Perquè Pablo Iglesias ahir digué que estava disposat a oferir garanties a Pedro Sánchez respecte al seu lideratge sobre l'estratègia a Catalunya.",
"Que Podem i el PSOE tenen trajectòries molt diferents en política.",
"Insuficient.",
"Que no justifica l'entrada de Podem al govern espanyol.",
"Que es van oposar a l'acord del PSOE, PP i Cs de suspendre els presos polítics de la seva condició de diputats.",
"Es reunirà al congrés amb Pablo Iglesias.",
"La base programàtica del seu govern.",
"Com un document obert i perfectible.",
"Un pas més per apropar-se a la convergència amb Podem.",
"Que abans de parlar de la composició de l'executiu cal parlar de la investidura.",
"Trobar els suports per a la investidura d'un president.",
"Que no obstaculitzin la investidura de Sánchez."
]
} |
books | La carreiera tan suspirada s'estenia ja a dret fil davant del poble, roja de la rojor dels camps enfonsats, a trossos grisenca de la grava apilotada, fins a perdre's al lluny en la polsosa blavor d'un aulet. Allí trencava sobtadament, s'esmunyia sobre el pont que de una gambada traspassava la riera, tota festonada d'albes, i es tornava a ajassar monòtonament, sempre a dret-fil, fins a morir al peu dels ralls del ferrocarril.
Les brigades d'explanació ja eren lluny. Havien passat com un núvol de llagosta, devastant els camps i aclofant els marges, deixant sempre com un rastre del seu pas, aquell cuidat enfonsament, tot dret, tot roig com un regarot de sang, ratllant l'estesa verdejant. I ara es rebatien frisoses contra una muntanya, allà baix, a l'altra banda del poble, cap a ponent, com una munió de formigues esgratinyant la terra. I més enllà les esperava la boira calitjosa de l'horitzó per a dragar-se-les i endur-se-les encara enllà, sempre enllà, caminant sempre.
Passat el burbulleig dels primers dies, aquell formiguejar incessant d'homes, aquell llampeguejar constant del sol en la lluentor dels càvecs, aquell anar i venir atrafegat dels carros entre boirades de pols i cançons anyoradisses que el baf de terra verge arrencava al cor d'homes d'altres terres, la carretera havia quedat tota sola, tota trista, malhumoradament estesa de llarg a llarg del pla.
Només en l'enfonsament de la riera, al peu del pont, sota la tremolor contínua de les albes, hi quedava un barracot de l'alçada d'un home, fet de maons posats de cantell, cobert de teules escantellades, sostingudes per grosses pedres al damunt. I eternament assegut a la barana del pont, com un tros més de l'obra, un vell encorvat, sec, nerviós, d'una mirada fonda i estranya on bategava, sobre la calma solemne del paisatge estés, el foc d'un neguit etern.
Sols se sabia d'ell que es deia Jaume; ningú sabia d'on era ni d'on venia… potser ni ell mateix se'n recordava; allí l'havien deixat rerassagat aquell traut, i allí s'estava, esperant que una altra ventada se l'endugués lluny, qui sap on; sempre assegut en la barana del pont, la barretina de gairell, la pipa als llavis i la vista perduda en la boira de l'horitzó.
* * *
Era al caient d'una tarda d'agost; havia plogut i fresquejava. Tornant de passeig el vaig trobar al Jaume, com sempre, assegut a la barana del pont; m'hi vaig asseure també per garlar una estona… M'agradava parlar-hi amb aquell home; en sa conversa hi brollaven a voltes raigs d'una poesia encisadora, fresca i espontània… però aquell dia en Jaume no tenia ganes de conversar. | [
"Com descriu la carreiera?",
"On acabava?",
"Quina forma adoptava allà?",
"On era la part final?",
"Encara eren a prop les brigades d’explanació?",
"Com havia afectat el seu pas als camps?",
"Quina marca havien deixat?",
"Quanta gent hi havia al principi?",
"Quins vehicles circulaven?",
"Es va mantenir aquest ambient?",
"Quin element es va conservar?",
"Qui hi havia al pont?",
"Quina informació es tenia d’ell?",
"El narrador va apropar-se a en Jaume una tarda per parlar amb ell?",
"Va poder fer-ho?"
] | {
"answer_end": [
148,
299,
233,
427,
468,
551,
663,
1057,
1211,
1377,
1516,
1701,
1911,
2404,
2585
],
"answer_start": [
0,
150,
208,
381,
429,
470,
553,
981,
1124,
1280,
1379,
1624,
1838,
2210,
2533
],
"input_text": [
"Roja de la rojor dels camps enfonsats, a trossos grisenca de la grava apilotada.",
"En la polsosa blavor d'un aulet, on trencava sobtadament, s'esmunyia sobre el pont que de una gambada traspassava la riera.",
"Trencava sobtadament.",
"Al peu dels ralls del ferrocarril.",
"No.",
"Els havien devastat i havien aclofat els marges.",
"Com un rastre del seu pas, aquell cuidat enfonsament, tot dret, tot roig com un regarot de sang.",
"Hi havia un formiguejar incessant d'homes.",
"Carros.",
"No.",
"Un barracot de l'alçada d'un home.",
"Un vell.",
"Sols se sabia d'ell que es deia Jaume.",
"Sí.",
"No."
]
} |
mitologia | Policasta (en grec antic Πολυκάστη), és un personatge de la mitologia grega.
Va ser filla de Nèstor. L'Odissea explica que acollí Telèmac, el fill d'Odisseu, quan el noi anava a la recerca del seu pare. El banyà, l'ungí amb oli i l'investí amb una túnica, accions que venen a simbolitzar la majoria d'edat de Telèmac. Una llegenda posterior deia que més endavant els dos es casaren. L'escena descrita va ser interpretada a l'aiguafort pel pintor i escultor català Francesc Torras Armengol el 1874. Policasta li donà un fill a Telèmac, Persèpolis. Policasta va ser el nom de la dona d'Icari i mare de Penèlope. Però també es diu que la dona d'Icari va ser una nàiade anomenada Peribea. | [
"Qui és Policasta?",
"De qui era descendent?",
"A quina obra apareix?",
"Què narra que va fer?",
"Qui era aquest?",
"En quin moment?",
"Què li va fer?",
"Quin significat té aquest ritual?",
"Què explica una història més tardana?",
"Quin artista va retractar aquest moment en una obra?",
"Quan?",
"Com es diu el fill de Policasta i Telèmac?",
"Quin altre nom rep l'esposa d'Icari?"
] | {
"answer_end": [
75,
99,
118,
137,
156,
201,
254,
316,
381,
488,
496,
545,
683
],
"answer_start": [
0,
77,
101,
101,
130,
139,
203,
203,
318,
383,
401,
498,
615
],
"input_text": [
"És un personatge de la mitologia grega.",
"De Nèstor.",
"A l'Odissea.",
"Acollí Telèmac.",
"El fill d'Odisseu.",
"Quan el noi anava a la recerca del seu pare.",
"El banyà, l'ungí amb oli i l'investí amb una túnica.",
"Simbolitza la majoria d'edat de Telèmac.",
"Que els dos es casaren.",
"Francesc Torras Armengol.",
"El 1874.",
"Persèpolis.",
"Peribea."
]
} |
books | No trigaren gaire a veure petits escamots de gent, estacionats a les envistes de la masia de Serra-Bruna que es dibuixava al fons, severa i silenciosa. Semblaven volades de corbs que sotjaven pacientment les darreres extremituds de la bèstia estimbada, amb les carns de la qual esperaven deleitar-se.
En Ramon es desvià. per a estudiar la possibilitat de forçar el siti passant per llocs excusats; però, veient-ho difícil, tornà al camí ral, seguint avant.
Sa aproximació devia haver ja sigut notada, perquè es produí algun moviment d'anants i vinents, particularment en un dels escamots que ocupava el camí en la mateix línia del siti. En mig d'aquest hi descollava el Cerdà, amb sou aire petulant, vestit de gorra de pell, gec pelut, calces amples i la manta ratllada, caient-li a grans plecs del muscle esquerre. Duia a l'espatlla una tercerola.
En Montbrió no abandonà son posat indiferent, i parà la marxa fins a topar-se amb el capitost, que, veient-lo venir, estava palplantat al mig del camí.
-Bon dia, bona gent!- digué llavors, amb la major naturalitat, salutació que sols fou dèbilment contestada per alguns de la colla, però no pel Cerdà que, amb la vista fixa sobre el cavaller, semblava que sel volgués menjar.
-I això?- continuà aquest en el mateix to. -Què estem de gales? ¿Què esperem el Bisbe, potser?
La xulada féu tan poc efecte com la salutació. Sols els més innocents mig rigueren; els demés semblaven tots preocupats, com si esperessin alguna cosa més sèria. Els llavis prims del Cerdà es desplegaren sota un nas d'òliva, i sos ullets vius accentuaven sa penetrant intenció. | [
"Què van observar de seguida?",
"On?",
"Com es veia de lluny?",
"Quina impressió feien?",
"Com actuà Ramon?",
"Per què?",
"Com va actuar en veure dificultats?",
"Per què la resta ho devien haver vist?",
"Quins, en concret?",
"Qui hi havia?",
"Com anava?",
"Com es mostrava en Montbrió?",
"Què va dir?",
"Què va preguntar després?",
"Com actuava el grup?"
] | {
"answer_end": [
49,
104,
150,
299,
319,
396,
440,
551,
635,
675,
814,
942,
1036,
1320,
1441
],
"answer_start": [
0,
26,
81,
152,
301,
301,
301,
457,
553,
637,
667,
849,
1002,
1226,
1322
],
"input_text": [
"Petits escamots de gent.",
"Estacionats a les envistes de la masia de Serra-Bruna.",
"Severa i silenciosa.",
"Semblaven volades de corbs que sotjaven pacientment les darreres extremituds de la bèstia estimbada, amb les carns de la qual esperaven deleitar-se.",
"Es desvià.",
"Per a estudiar la possibilitat de forçar el siti passant per llocs excusats.",
"Tornà al camí ral.",
"Perquè es produí algun moviment d'anants i vinents.",
"Els d'un dels escamots que ocupava el camí en la mateix línia del siti.",
"El Cerdà.",
"Vestit de gorra de pell, gec pelut, calces amples i la manta ratllada, caient-li a grans plecs del muscle esquerre.",
"No abandonà son posat indiferent, i parà la marxa fins a topar-se amb el capitost.",
"Bon dia, bona gent!",
"Què estem de gales? ¿Què esperem el Bisbe, potser?",
"La xulada féu tan poc efecte com la salutació. Sols els més innocents mig rigueren; els demés semblaven tots preocupats."
]
} |
books | Altrament ell no reia mai. La seva calma i la seva mala humor eren inalterables. Mes, per aspres que fossin les seves maneres, m'estimava tant, que la seva voluntat era una joguina de la meva. No li restava més família que jo: els altres fills i la dona se li havien mort, i en mi havia concentrat tot el seu afecte. Per a mi no tenia un no de durada. Amb una postureta, una rabiola o una llàgrima aconseguia d'ell qualsevol cosa. Si m'ho hagués posat al cap, fins i tot s'hauria deixat afaitar les barballeres i s'haguera desvesat de fumar amb pipa. Però ¿per què havia jo de contrariar les seves aficions? ¿No m'agradava, per ventura, que es respectessin les meves?
Me vaig criar com els arbres de la rambla. La meva educació es pot dir que la vaig emmenar jo mateixa. El pare només era bo per a esquitxar pessetes. -No miris preus: vui els millors mestres.- De cosir, de planxar, de fer mitja i coixinet, gairebé no en vaig apendre; i, en canvi, de fer flors i brodats estranys, de tocar el piano i de pintar, n'estic força ensinistrada. Si sé escriure regularment, ho dec al gran nombre de novel·les que vaig llegir. Dragava totes les que em venien a les mans; però les que varen deixar més llevat a la meva imaginació foren l'Atala, els Viatges de Gulliver i, principalment, la Corina, de Madame de Staël. Jo mateixa em considerava una Corina, sinó que el meu art predilecte no era el de la música ni el de la poesia, sinó el de la pintura, en la qual havia progressat bastant sota l'ensenyança d'un mestre vell, cabellut i misantrop, que, mal comprès dels seus contemporanis, se n'era vingut a Roses a remugar les seves glòries somniades i els seus desenganys reals. | [
"Reia algun cop?",
"Quins aspectes eren inamovibles?",
"L'estimava, malgrat això?",
"Quant?",
"Tenia altres familiars?",
"Què havia passat?",
"Com podia aconseguir d'ell qualsevol cosa?",
"Com va créixer ella?",
"Què en diu, de l'educació que va tenir?",
"Què volia el pare?",
"Sabia fer les tasques habituals de cusir?",
"Quines tasques sabia fer, llavors?",
"Com es definia a ella mateixa?",
"Amb quina diferència?"
] | {
"answer_end": [
25,
79,
137,
191,
225,
271,
429,
709,
769,
858,
934,
1039,
1347,
1444
],
"answer_start": [
0,
27,
81,
127,
193,
227,
352,
668,
711,
771,
861,
939,
1280,
1280
],
"input_text": [
"No.",
"La seva calma i la seva mala humor.",
"Sí.",
"Tant, que la seva voluntat era una joguina de la seva.",
"No.",
"Que els altres fills i la dona se li havien mort.",
"Amb una postureta, una rabiola o una llàgrima.",
"Com els arbres de la rambla.",
"Es pot dir que la va emmenar ella mateixa.",
"Els millors mestres.",
"Gairebé no.",
"Fer flors i brodats estranys, de tocar el piano i de pintar.",
"Com la Corina, de Madame de Staël.",
"Que el seu art predilecte no era el de la música ni el de la poesia, sinó el de la pintura."
]
} |
vilaweb | Oriol Mitjà, metge de l'Hospital Germans Trias de Badalona i expert en malalties infeccioses, creu que al Principat només s'han diagnosticat el 20% de les persones infectades per la Covid-19. En una entrevista a Catalunya Ràdio, també ha assegurat que segons les prediccions el 18 de març s'arribarà als 1.500 contagis. Segons ell, a finals de març l'UCI estarà col·lapsada perquè només hi ha mil llits disponibles. Tota la informació sobre el Coronavirus, minut a minut El metge ha insistit que cal prendre mesures més dràstiques per evitar l'expansió del virus perquè considera que l'aïllament domiciliari no funciona. En aquest sentit, ha reiterat que cal fer el test per la Covid-19 a tota la població amb símptomes. ‘Sabem que hi ha moltes persones amb infeccions lleus que no van als hospitals i d'altres a qui no se'ls ha fet el test', ha declarat. Coronavirus 2019: Què ha passat avui? El report diari de VilaWeb Segons Mitjà l'índex de transmissió al Principat és de 2.6, mentre que a Itàlia és de l'1.7. A més, ha advertit que s'ha de reduir per sota de l'1 si es vol controlar l'epidèmia. En aquest sentit, ha posat l'exemple de Wuhan, on es va aconseguir amb tres setmanes ‘perquè ho van tancar tot'. Consells per als qui hagin d'aïllar-se pel coronavirus i per als familiars En una entrevista a VilaWeb abans no es detectessin els primers casos, Mitjà va declarar que el sistema sanitari i les administracions s'havien de preparar per a prevenir i combatre l'expansió de la malaltia. Mitjà ha dit a la ràdio que la Covid-19 minvarà amb l'arribada de la calor i que pot tornar l'hivern vinent. Coronavirus: per què rentar-se les mans amb aigua i sabó és tan eficaç? | [
"Qui és Oriol Mitjà?",
"Què pensa en relació amb les dades sobre el coronavirus?",
"A quin mitjà de comunicació n'ha parlat?",
"Quin pronòstic ha comunicat?",
"Per què creu que col·lapsarà la unitat de cures intensives?",
"Què proposa per frenar la propagació del virus?",
"Per què?",
"Quines proves veu necessàries?",
"A qui?",
"Quines han estat les seves paraules sobre part de la gent contagiada?",
"Quines dades ha presentat?",
"Com hauria de ser si es vol tenir controlada l'epidèmia?",
"Quina localitat ha posat com a exemple?",
"Què ha advertit sobre la incidència del virus respecte de les estacions de l'any?"
] | {
"answer_end": [
92,
190,
247,
318,
414,
562,
619,
686,
719,
854,
1012,
1098,
1211,
1604
],
"answer_start": [
0,
94,
192,
235,
320,
471,
471,
639,
655,
721,
934,
1021,
1118,
1497
],
"input_text": [
"Un metge de l'Hospital Germans Trias de Badalona i expert en malalties infeccioses.",
"Creu que al Principat només s'han diagnosticat el 20% de les persones infectades.",
"A Catalunya Ràdio.",
"Que segons les prediccions el 18 de març s'arribarà als 1.500 contagis.",
"Perquè només hi ha mil llits disponibles.",
"Prendre mesures més dràstiques.",
"Perquè considera que l'aïllament domiciliari no funciona.",
"El test per la Covid-19.",
"A tota la població amb símptomes.",
"Sabem que hi ha moltes persones amb infeccions lleus que no van als hospitals i d'altres a qui no se'ls ha fet el test.",
"Que l'índex de transmissió al Principat és de 2.6, mentre que a Itàlia és de l'1.7.",
"Per sota de l'1.",
"Wuhan.",
"Que la Covid-19 minvarà amb l'arribada de la calor i que pot tornar l'hivern vinent."
]
} |
bios | Noemí Dulsat i Ortiz (Canet de Mar, Maresme, 23 de novembre de 1973) és una jugadora d'hoquei sobre patins i roller derby catalana.
Formada com a davantera al CH Canet, va debutar a la Lliga catalana la temporada 1990-91. Va fitxar pel CE Arenys de Munt la temporada 1997-98 amb el qual va guanyar dues Lligues catalanes, dos d'Espanya i una Copa Catalana. També hi va participar en la primera edició de la Copa d'Europa de 2007, essent subcampiona. Internacional amb la selecció espanyola d'hoquei sobre patins en més cent ocasions entre 1991 i 2003, va formar part de la primera selecció estatal de la història. Hi va guanyar dos Campionats del Món el 1994 i 1996 i una medalla de bronze. A nivell europeu, va aconseguir un Campionat d'Europa el 1995, tres medalles d'argent i dues de bronze. Després de renunciar-hi, va formar part de la primera selecció catalana d'hoquei sobre patins que va disputar un partit internacional el 2003 contra Portugal, essent-ne la primera capitana. Al no poder dedicar-s'hi professionalment i no poder competir amb Catalunya a nivell internacional, va retirar-se al final de la temporada 2006-07.
L'any 2019 va retornar a la competició en la modalitat de roller derby, aconseguint amb el CHP Bigues i Riells la primera Copa d'Espanya, celebrada a Mollet del Vallès. També va participar amb la selecció espanyola al World Roller Games de Barcelona 2019, aconseguint la medalla de bronze.
Entre d'altres reconeixements, va rebre la insígnia d'or de la Federació Espanyola de Patinatge el 2008. i el premi honorífic per la seva trajectòria a nivell internacional a la Nit d'esport de Canet de Mar de 2009. | [
"Qui és Noemí Dulsat?",
"Quan va néixer?",
"En quina posició va formar-se?",
"On?",
"Quin any va començar a jugar a la Lliga catalana?",
"A quin equip va entrar el 1997?",
"Què va aconseguir quan hi jugava?",
"Com va quedar el 2007 a la Copa d'Europa?",
"Quantes vegades ha competit amb la selecció espanyola?",
"A quin històric conjunt va pertànyer?",
"En l'àmbit europeu, què s'ha endut?",
"En quina important competició d'equip català va ser capitana?",
"Què va obtenir al World Roller Games del 2019 a la ciutat comtal?",
"Quin reconeixement va atorgar-li la Federació Espanyola de Patinatge l'any 2008?"
] | {
"answer_end": [
130,
68,
155,
167,
220,
274,
355,
448,
532,
612,
793,
983,
1421,
1526
],
"answer_start": [
0,
0,
132,
132,
169,
222,
222,
357,
450,
552,
691,
893,
1302,
1454
],
"input_text": [
"És una jugadora d'hoquei sobre patins i roller derby catalana.",
"El 23 de novembre de 1973.",
"De davantera.",
"Al CH Canet.",
"La temporada 1990-91.",
"Al CE Arenys de Munt.",
"Dues Lligues catalanes, dos d'Espanya i una Copa Catalana.",
"Subcampiona.",
"En més de cent ocasions.",
"A la primera selecció estatal de la història.",
"Un Campionat d'Europa el 1995, tres medalles d'argent i dues de bronze.",
"En un partit internacional contra Portugal.",
"La medalla de bronze.",
"La insígnia d'or."
]
} |
vilaweb | El PSC no va treure un bon resultat a les eleccions del 27-S. De fet, va obtenir el pitjor resultat històric en escons, amb setze. Però el fet que les enquestes pronostiquessin una patacada més gran va fer que els dirigents socialistes presentessin el resultat com una petita victòria. De fet, el PSC va obtenir més de mig milió de vots: 522.209, concretament, pràcticament els mateixos que en les eleccions del 2012, quan va aconseguir-ne 524.707. Ara, el 27-S, amb una participació força més elevada, amb més gent votant, van ser incapaços de fer créixer el seu electorat. Això ha estat així perquè en molts municipis i barris que tradicionalment havien votat de manera majoritària el PSC el vot s'ha decantat en bona part cap a Ciutadans, que ha obtingut dos-cents mil vots més. El PSC és el partit més votat a Cornellà de Llobregat, a Santa Coloma de Gramenet, a Badia del Vallès, i a tres municipis de la Vall d'Aran: Bossòst, Canejan i Les. I de les ciutats amb una població considerable és justament a Badia del Vallès on el PSC té més percentatge de vot, un 27,3%. A Santa Coloma, un 25% de vot i a Cornellà, un 23,9%. A L'Hospitalet de Llobregat, on tradicionalment els socialistes havien estat els més votats, Ciutadans va ser la força més votada, superant per tan sols vuit-cents vots el PSC. El PSC resisteix, amb matisos, en uns quants feus tradicionals, malgrat l'enfortiment de C's. Podeu veure-ho en aquest mapa interactiu: | [
"Com va quedar el Partit dels Socialistes de Catalunya el dia 27?",
"Com va ser respecte d'altres ocasions?",
"Quants en va aconseguir?",
"Què en preveien les dades, però?",
"Com s'ho van prendre els líders, llavors?",
"Quants vots van tenir a favor seu?",
"Què no van poder aconseguir en uns comicis més participatius?",
"Per què no han sortit escollits allà on sempre eren votats?",
"Quin augment de vots ha guanyat Ciutadans?",
"A quins indrets el PSC és guanyador?",
"A quina ciutat gran té més representació de vots?",
"Quin percentatge?",
"Quina és la situació a l'Hospitalet?",
"Com està el PSC, doncs?"
] | {
"answer_end": [
60,
118,
129,
198,
284,
336,
573,
740,
780,
945,
1061,
1071,
1256,
1396
],
"answer_start": [
0,
62,
62,
131,
210,
294,
449,
575,
731,
782,
947,
1007,
1127,
1304
],
"input_text": [
"No va treure un bon resultat.",
"El pitjor resultat històric en escons.",
"Setze.",
"Una patacada més gran.",
"Una petita victòria.",
"Més de mig milió de vots.",
"Fer créixer el seu electorat.",
"Perquè el vot s'ha decantat en bona part cap a Ciutadans.",
"Dos-cents mil vots més.",
"A Cornellà de Llobregat, a Santa Coloma de Gramenet, a Badia del Vallès, i a tres municipis de la Vall d'Aran: Bossòst, Canejan i Les.",
"A Badia del Vallès.",
"Un 27,3%.",
"Que tradicionalment els socialistes havien estat els més votats, però Ciutadans va ser la força més votada.",
"Resisteix, amb matisos, en uns quants feus tradicionals, malgrat l'enfortiment de C's."
]
} |
books | Vaig obrir els ulls i em vaig asserenar un moment. Navegàvem. Continuaven la fosca i el ruixat. Una veu va dir: -Som condemnats! Això ès s'infern!- Una altra mormolà -¡Ave Maria Puríssima!- Jo em vaig posar a resar d'esma. Resava i tornava a remenar els adolorits boixets. El coixí brandava… ¡balandrim, balandram! No, ja no era un coixí: era una fulla de porta que s'obria i tancava seguidament, samarrejant un penjoll de grosses claus de testa humana encrostissades de rovell, gemegoses. Jo era una d'elles, torta, revinclada de tot el meu cos encarcarat de ferro. En les meves entranyes hi havia la fredor del metall. Balandreja que balendrejaràs!… Quan la porta s'obria, passava un aire geliu; quan se tancava, el meu pit perdia el respir. Els moviments d'aquella porta eren la meva respiració. Per fi, empesa per un cop de vent, la fulla es tancà del tot. M'ofegava. Després se badà una mica, tornà a cloure's i vaig sentir una greu dolor. Havia restat encletxada en el batent, i el caire ferrat m'agafava per sota el ventre, cuidant a rompre'm les cuixes. En va proví de forcejar. Els meus músculs, gelats, testos, metàl·lics, no es movien. Els meus ulls s'empedreïen; la meva vista se cegà per complet… No existia més que la fosca rublerta per la zumzada de la dolor: -…zum, zum, zum! Tota jo era dolor. | [
"Com es sentí en obrir els ulls?",
"Què feien?",
"Com era l'ambient?",
"Quines paraules es pronunciaven?",
"Com va reaccionar davant d'això?",
"Què li passava al coixí?",
"S'havia transformat?",
"Què provocava?",
"Era una d'aquestes?",
"Com estava?",
"Quin era el resultat en obrir la porta?",
"I quan es tancava?",
"Quina sensació tingué quan la fulla va tancar-se completament?",
"Com reaccionava el seu cos?"
] | {
"answer_end": [
49,
60,
94,
189,
221,
290,
395,
488,
508,
565,
696,
742,
870,
1208
],
"answer_start": [
0,
51,
62,
96,
190,
273,
319,
339,
490,
490,
652,
698,
834,
1087
],
"input_text": [
"Es va asserenar un moment.",
"Navegaven.",
"Continuaven la fosca i el ruixat.",
"Som condemnats! Això ès s'infern! ¡Ave Maria Puríssima!",
"Es va posar a resar d'esma.",
"Brandava.",
"Sí.",
"Samarrejava un penjoll de grosses claus de testa humana encrostissades de rovell, gemegoses.",
"Sí.",
"Torta, revinclada de tot el seu cos encarcarat de ferro.",
"Que passava un aire geliu.",
"Es perdia el respir.",
"Que s'ofegava.",
"Els seus músculs, gelats, testos, metàl·lics, no es movien. Els seus ulls s'empedreïen; la seva vista se cegà per complet."
]
} |
vilaweb | Ja fa quatre anys que, pels volts de Sant Joan, els Txarango organitzen un festival a Sant Joan de les Abadesses, el poble d'alguns dels seus membres. Es diu Clownia i, amb el pas dels anys, ha sabut condensar molt bé l'esperit del grup: la programació barreja música, espectacles de carrer, cultura popular i un espai per a reflexionar. Tal com els membres del grup han explicat moltes vegades, Clownia abasta tot el seu imaginari amb l'objectiu d'encloure les propostes artístiques que més els inspiren. I enguany, algunes d'aquests espectacles inspiradors són els concerts de Manel, la Pegatina, Zoo, Pirat's Sound Sistema, Oques Gasses, Gossos i Cesk Freixas, a més d'ells mateixos, que fan de mestres de cerimònies. Hi presentaran el seu darrer disc, El cor de la terra, en un dels concerts més especials que faran en tot l'estiu. Com és habitual, també hi ha programació internacional, com ara la xilena Pascuala Ilabaca i els portuguesos Terrakota. El festival, que té tres dies de durada, combina els espectacles de pagament amb uns altres de franc que es fan a la plaça Major del poble. Però al Clownia no hi ha música i prou. Una part de la programació és dedicada a artistes de circ i més espectacles d'arts escèniques. En aquest apartat es podran veure les improvisacions de Fané Solamente, les acrobàcies del duet Pam i Peu, l'animador infantil Jaume Barri, l'estrena del nou espectacle de la companyia de Luto i la poesia d'objectes de Psirc. Paral·lelament, també hi haurà actuacions repartides per tot el recinte de Clownia, com ara l'habitual taller de clown que ofereix Guillem Albà. L'espai de la consciència creix i es fa més crític Un dels principals trets característics de la manera de ser dels Txarango és el compromís social. Per això en el seu festival no hi podia faltar un espai de consciència, que es va estrenar l'any passat i enguany creix, centrat en el pensament crític. És un cicle de conferències i tallers que tocarà temes tan diversos com ara la crisi dels refugiats, mètodes d'educació alternatius, silencis mediàtics, igualtat de sexes… Un dels més destacats tractarà sobre la desobediència i comptarà amb la participació de David Fernández i Arcadi Oliveres. | [
"Què fa Txarango cap a final de juny?",
"On?",
"Com s'anomena?",
"Què representa molt bé?",
"Quin objectiu tenen amb el festival?",
"Quins artistes hi tocaran en aquesta edició?",
"Com es diu l'últim disc que han tret?",
"Quant durarà la festa?",
"A banda de música, quines altres actuacions s'hi faran?",
"Qui hi actuarà, en aquesta franja?",
"Quin aspecte hi té més presència ara?",
"Què se n'organitza?",
"Quin és el tema central?",
"Com es pot definir tot plegat?"
] | {
"answer_end": [
83,
112,
165,
236,
504,
685,
774,
995,
1229,
1455,
1749,
1821,
1902,
2074
],
"answer_start": [
23,
23,
151,
151,
396,
508,
721,
956,
1136,
1231,
1653,
1751,
1779,
1779
],
"input_text": [
"Organitzen un festival.",
"A Sant Joan de les Abadesses.",
"Clownia.",
"L'esperit del grup.",
"Encloure les propostes artístiques que més els inspiren.",
"Manel, la Pegatina, Zoo, Pirat's Sound Sistema, Oques Gasses, Gossos i Cesk Freixas, a més d'ells mateixos.",
"El cor de la terra.",
"Tres dies.",
"D'artistes de circ i de més arts escèniques.",
"Fané Solamente, el duet Pam i Peu, l'animador infantil Jaume Barri, la companyia de Luto i Psirc.",
"El compromís social.",
"Un espai de consciència.",
"El pensament crític.",
"És un cicle de conferències i tallers que tocarà temes tan diversos com ara la crisi dels refugiats, mètodes d'educació alternatius, silencis mediàtics, igualtat de sexes."
]
} |
books | El bon Rector, escruixit de la ironia gràfica del seu nebot, no capia la relació entre la trascendència del fet i la misèria de la causa. Perquè lo cert és que els conceptes despreciatius d'aquest no rebaixaven pas la gravetat de les circumstàncies presents, ans al contrari, la feien més paorosa per l'absència d'un impuls noble i honrat, per la carència d'un ideal.
-Però, Senyor!- exclamava, posant-se les mans al cap.- ¡Digueu que estem abocats al cataclisme! ¿Què fan, doncs, aquests grans politics, aquestes distingides plomes que diu que figuren com a capitostos del moviment? ¿Per què no hi posen fre, a aquest desgavell que, per deletèrees que siguin les seves doctrines, no deu pas ésser l'anarquia desfrenada lo que patrocinen? ¿És que no poden o que son odi sectari els impulsa a obrir les comportes de tots els vicis? Perquè, encara que tu diguis que aquest moviment careix d'objectiu, jo n'hi veig un de ben clar: la impietat.
-La impietat d'aquests grans polítics i d'aquestes distingides plomes, que vostè diu, és tan mentida com ho serà la seva religiositat de demà que, per virtut de la natural reacció, tornin a surar certs convencionalismes que ara van per terra i els convingui afalagar els ramats de la conservadoria, que són els que eternament fumen mentre els altres escupen. Avui són impius perquè d'aquest cantó es decanta la corrent iniciada pels polítics de tercera i quarta fila, els quals somouen el poble oferint-lí carn de capellà, creguts de què encara és gustosa com en temps de la desamortització, o perquè troben que l'Església és un entrebanc per a la llicència que proclamen amb el nom de llibertat.
Té vostè raó al dir que la impietat, o mellor dit, la clerofòbia és la nota característica d'aquesta revolució. De tot ne té la culpa el clero, diuen ells; mes, a part d'això, que fa fàstic, fa ràbia sentir les teories que, com a salvadores de la pàtria, exposen en clubs i periòdics els nostres pseudo-regeneradors. No és possible concebir major incongruència d'idees inflades com bombolles de sabó unes, i altres escarransides com un gastament. Textos de brumosa filosofia del nord, mal digerits pels cervells semites dels nostres germans de ponent; hel·lenismes de segona mà, rebrecs de la gran revolució francesa; desperdicis d'escoles passades de moda en els països a on s'inventaren i que cap resultat han donat enlloc, com no sigui obrir la porta a noves tendències que, desbocades, han anat a parar cent hores lluny del pensament de l'inventor. Tot això, reduït a formulismes rutinaris, lligat amb carrincloneries d'aquesta llegenda oficial que en diuen Historia de España, fent un farnat de frases tan lluentes de forma com buides de sentit i incomprensibles pels mateixos que les exposen. | [
"Quin aspecte no comprenia el Rector?",
"Les paraules del seu nebot alleujaven la situació que estava vivint?",
"Quin efecte tenien sobre la situació, doncs?",
"Quina qüestió planteja sobre els que es dediquen a la política?",
"Quina meta persegueixen segons ell els polítics?",
"L’altra persona hi està d’acord?",
"Amb quina frase defineix els conservadors?",
"Per què diu que no són persones bondadoses?",
"Què fan els que es dediquen a la política de tercera i quarta fila?",
"Com diu que veuen a l’església?",
"Amb quin sinònim defineix la impietat?",
"Quins són els culpables?",
"Quines idees difonen els pseudo-generadors?",
"Han tingut èxit en alguna zona?",
"Com defineix la manera en què s’ha escrit la Historia de España?"
] | {
"answer_end": [
136,
258,
297,
739,
940,
1075,
1299,
1408,
1532,
1637,
1703,
1781,
2255,
2363,
2736
],
"answer_start": [
0,
160,
260,
465,
840,
943,
1209,
1301,
1353,
1536,
1663,
1751,
1846,
2257,
2545
],
"input_text": [
"La relació entre la trascendència del fet i la misèria de la causa.",
"No.",
"La feien més paorosa.",
"Es pregunta per què no posen fre al desgavell que, per deletèrees que siguin les seves doctrines, deu ser l'anarquia desenfrenada lo que patrocinen.",
"La impietat.",
"No.",
"Dient que són els que eternament fumen mentre els altres escupen.",
"Perquè d'aquest cantó es decanta la corrent iniciada pels polítics de tercera i quarta fila.",
"Somouen el poble oferint-lí carn de capellà, creguts de què encara és gustosa com en temps de la desamortització.",
"Com un entrebanc per a la llicència que proclamen amb el nom de llibertat.",
"Clerofòbia.",
"El clero.",
"Unes d'inflades com bombolles de sabó unes, i altres escarransides com un gastament. Textos de brumosa filosofia del nord, mal digerits pels cervells semites dels nostres germans de ponent; hel·lenismes de segona mà, rebrecs de la gran revolució francesa.",
"No.",
"Dient que són carrincloneries fent un farnat de frases tan lluentes de forma com buides de sentit i incomprensibles pels mateixos que les exposen."
]
} |
bios | Núria Hosta Pascual és una actriu catalana de cinema, televisió i teatre. És casada amb el cantant de rock mallorquí Llorenç Santamaria.
Estudià a l'Institut del Teatre i va començar en programes de TV3 com Digui, digui i No passa res. El 1985 debutà al cinema a Un parell d'ous de Francesc Bellmunt, però la fama li arribà el 1986 en fer la protagonista de La rossa del bar de Ventura Pons, paper pel que va rebre el premi a la millor actriu dels V Premis de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya. Després de fer petits papers a El Lute II: mañana seré libre (1988) tornà a ser protagonista a Què t'hi jugues, Mari Pili? i Els papers d'Aspern (1991). El mateix any, però, va tenir el dubtós honor de ser guardonada amb un dels Premis YoGa a l'actriu pitjor vestida pel seu paper a Lucrecia de Bosco Arochi. Després d'això només ha tornat a aparèixer al cinema en papers secundaris a El perquè de tot plegat (1995) i més recentment a Eloïse (2009).
Més continuïtat ha tingut a la televisió, on ha tingut papers recurrents a sèries de TV3 com Secrets de família (1995), Mirall trencat (2002), Laberint de passions (2006), El cor de la ciutat (2006-2009), Zoo (2008) i La Riera (2016). També ha fet petites aparicions en sèries de canals en castellà com Petra Delicado, El súper (1999), Periodistas (2001) o Hospital Central (2002).
També ha estat habitual al teatre, on ha representat nombroses obres. | [
"Qui és Núria Hosta?",
"A què s'ha dedicat?",
"Amb qui va contraure matrimoni?",
"On va formar-se?",
"A quins espais televisius va iniciar la seva trajectòria?",
"Quan va actuar per primer cop al cinema?",
"Quina pel·lícula va fer-la famosa?",
"Quin reconeixement li va valer?",
"Quin premi controvertit li va estar atorgat?",
"A quina actuació?",
"A quines pel·lícules ha representat un personatge secundari?",
"Ha col·laborat en més continguts per a la televisió?",
"De quin canal en especial?",
"On ha sortit?"
] | {
"answer_end": [
42,
72,
135,
168,
234,
260,
374,
505,
773,
814,
948,
997,
1045,
1183
],
"answer_start": [
0,
0,
74,
137,
171,
236,
306,
306,
681,
713,
816,
957,
1002,
1002
],
"input_text": [
"És una actriu catalana.",
"Al cinema, televisió i teatre.",
"Amb el cantant de rock mallorquí Llorenç Santamaria.",
"A l'Institut del Teatre.",
"A programes de TV3 com Digui, digui i No passa res.",
"El 1985.",
"La rossa del bar.",
"El premi a la millor actriu dels V Premis de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya.",
"Un dels Premis YoGa a l'actriu pitjor vestida.",
"A la de Lucrecia de Bosco Arochi.",
"A El perquè de tot plegat i a Eloïse.",
"Sí.",
"De TV3.",
"A Secrets de família, Mirall trencat, Laberint de passions, El cor de la ciutat, Zoo i La Riera."
]
} |
bios | Anna Ferrer i Barba (Verges, Baix Empordà, 1960?) és una pianista catalana.
Anna Ferrer pertany a una vella i fecunda nissaga de músics vergelitans. Va rebre les primeres lliçons de solfeig del seu pare, Manel Ferrer (Manelic), músic de cobla. Amb el seu oncle Joaquim Ferrer (Quim Gil), músic i compositor, va començar a tocar el piano. El seu avi Josep Ferrer, fundador de les cobles Vergelitana i l'Emporitana, també va contribuir en la seva formació.
Va cursar els estudis musicals al Conservatori de Música Isaac Albéniz de Girona, al Conservatori del Liceu i al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, acabant els graus superiors de piano i música de cambra amb les màximes qualificacions i premis. També va rebre lliçons d'Enmanuel Ferrer, Roberto Bravo, Edith Ficher, Paul Badura-Skoda, Luiz de Moura Castro i Aquiles delle Vigne. Des del 1980 és professora de piano al Conservatori de Música Isaac Albéniz, departament que va dirigir entre 1986 i 1998.
Ha sigut directora del Festival Internacional de Música L'Escala-Empúries, de s'Agaró i dels cicles Primavera Lírica i Cambra de Música, a Girona. Compta amb una llarga llista de recitals amb reconeguts intèrprets com Igor Frolov, Gernot Winischhofer, András Adorján, Maxence Larrieu, Ksenia Dubrovskaya, Anna Sokolova, Massimo Mercelli, Claudi Arimany, Giuseppe Nova, Thierry Huillet, Eugen Mantu, François- Michel Rignol, Annie Ploquin, i diversos cantants com Dalmau González, Mirela Zafiri, Giovanna Manci, Rosa Mateu, etc. i també com a solista amb orquestres d'arreu d'Europa i de l'Àsia com l'Orquestra de Cambra de Bucarest, Orquestra de Cambra Antonio Vivaldi de París, Orquestra Simfònica Artur Rubinstein, Orquestra Camerata de Moscou, Orquestra Simfònica de Torun, Orquestra Filharmònica Estatal Turca de Bursa, Camerata Mediterránea, Orquesta Clásica Europea, etc. Ha actuat arreu d'Europa i a Àsia, participant en els més prestigiosos Festivals.
Diverses emissores de televisió com TV3, TV2, Canal Sur, TDC, TV Mediterráneo, TV Galícia, o radiofòniques com Catalunya Ràdio, Radio Nacional, o la Fonoteca Històrica de Catalunya han enregistrat els seus concerts. Ha editat per les discogràfiques Lambdoma, Goodlife Records i Preise Records. | [
"Qui és Anna Ferrer?",
"Quin any va néixer aproximadament?",
"Com era l'entorn d'Anna?",
"Qui va ensenyar-li solfeig?",
"Com es deia?",
"I amb quin familiar va aprendre a tocar el piano?",
"A què es va dedicar l'avi?",
"On va estudiar Anna?",
"Com va acabar els estudis?",
"Amb quins famosos músics va fer classes?",
"A quin centre ha impartit lliçons?",
"Quines activitats ha dirigit?",
"Amb quins intèrprets ha treballat?",
"I cantants?",
"A quines importants orquestres ha participat arreu del món?",
"A quins mitjans han aparegut actuacions seves?"
] | {
"answer_end": [
74,
49,
147,
202,
226,
336,
412,
613,
710,
844,
921,
1114,
1406,
1490,
1840,
2143
],
"answer_start": [
0,
0,
76,
149,
149,
244,
338,
455,
455,
712,
846,
969,
1116,
1410,
1523,
1929
],
"input_text": [
"És una pianista catalana.",
"El 1960.",
"Una vella i fecunda nissaga de músics vergelitans.",
"El seu pare.",
"Manel Ferrer (Manelic).",
"Amb el seu oncle Joaquim Ferrer (Quim Gil).",
"Va ser fundador de les cobles Vergelitana i l'Emporitana.",
"Al Conservatori de Música Isaac Albéniz de Girona, al Conservatori del Liceu i al Conservatori Municipal de Música de Barcelona.",
"Amb les màximes qualificacions i premis.",
"Amb Enmanuel Ferrer, Roberto Bravo, Edith Ficher, Paul Badura-Skoda, Luiz de Moura Castro i Aquiles delle Vigne.",
"Al Conservatori de Música Isaac Albéniz.",
"El Festival Internacional de Música L'Escala-Empúries, de s'Agaró i els cicles Primavera Lírica i Cambra de Música, a Girona.",
"Amb Igor Frolov, Gernot Winischhofer, András Adorján, Maxence Larrieu, Ksenia Dubrovskaya, Anna Sokolova, Massimo Mercelli, Claudi Arimany, Giuseppe Nova, Thierry Huillet, Eugen Mantu, François- Michel Rignol i Annie Ploquin.",
"Dalmau González, Mirela Zafiri, Giovanna Manci, Rosa Mateu.",
"A l'Orquestra de Cambra de Bucarest, Orquestra de Cambra Antonio Vivaldi de París, Orquestra Simfònica Artur Rubinstein, Orquestra Camerata de Moscou, Orquestra Simfònica de Torun, Orquestra Filharmònica Estatal Turca de Bursa, Camerata Mediterránea, Orquesta Clásica Europea.",
"A TV3, TV2, Canal Sur, TDC, TV Mediterráneo, TV Galícia, Catalunya Ràdio, Radio Nacional, o la Fonoteca Històrica de Catalunya."
]
} |
mitologia | Max Gesner Beauvoir (Haití, 25 d'agost de 1936 - Port-au-Prince, Haití, 12 de setembre de 2015) va ser un bioquímic i "houngan" haitià. Beauvoir obtingué un dels títols més importants del sacerdoci vodú, "Suprem Servitur" (servent suprem), un títol donat a "houngans" i "mambos" (sacerdots i sacerdotesses vodús) que tenen un coneixement profund de la religió. Com a "Suprema Servitur", Max era considerat una gran autoritat dins del vodú.
A la dècada de 1950 surt del país i es gradua el 1958 a la City College de Nova York amb una llicenciatura en química. Continua els seus estudis a la Sorbona entre 1959 i 1962, graduant-se amb una llicenciatura en bioquímica. El 1965, al Cornell Medical Center, supervisa un equip de treball sobre la síntesi d'esteroides metabòlics. Això el portà a una empresa d'enginyeria del nord de Nova Jersey, i més tard treballa com a enginyer a la Digital Equipment Company, a Massachusetts. El seu interès pels esteroides el porta a experimentar amb hidrocortisona sintetitzat a partir de les plantes. Però el gener de 1973 la mort del seu pare el fa tornar a Haití i, és llavors, quan es converteix en sacerdot vodú.
El 1974 funda a casa seva Le peristil de Mariani, un "Hounfour" (que també serveix de clínica local), al poble de Mariani. Manté una relació problemàtica amb la família Duvalier, que manava a Haití, ell lluitava per satisfer les necessitats mèdiques dels pobres, però la seva condició de "houngan" li impedia usar la violència, tal com exigien els que estaven en contra dels Tonton Macoutes.
Durant aquest període, funda el Grup d'Estudis i Recerca sobre la Tradició Africana (Groupe d'études et de recherches traditionnelles, GERT) amb acadèmics, i més tard, el 1986, funda el Bode Nasyonal per contrarestar els efectes de la violència dechoukaj post-Duvalier i la dels paramilitars Tonton Macoutes, els quals havien estat utilitzats pel règim de Duvalier per oprimir al poble haitià.
El 1996 funda el "Yehwe Temple", a Washington DC, una organització sense ànim de lucre per millorar la relació entre l'educació i la religió afroamericana. El 1997, s'involucra eb la creació del grup KOSANBA a la Universitat de Califòrnia, Santa Bàrbara.
El 2005 crea el Federasyon Nasyonal Vodou Ayisyen, que el 2008 passa a dir-se Konfederasyon Nasyonal Vodou Ayisyen, per organitzar una defensa del vodú del país contra qui el difama. En Beauvoir exerceix de "cuiner Suprem" o "Ati Nasyonal".
Moria el dissabte 12 de setembre de 2015 a Port-au-Prince, amb 79 anys. | [
"Qui fou Max Gesner Beauvoir?",
"Quan va néixer?",
"Quin reconeixement li va estar atorgat?",
"Per què?",
"Com el definia, doncs?",
"Quan acaba els estudis de químic?",
"Què fa a la Sorbona?",
"A quina professió es dedica a Massachusetts?",
"Quin fet produeix que torni a Haití?",
"Què passa, llavors?",
"Què inaugura al seu domicili?",
"Què era?",
"Per què vetllava?",
"Quin grup investigador va consolidar?",
"Com es definiria el Yehwe Temple?",
"Quan va morir?"
] | {
"answer_end": [
134,
95,
221,
359,
438,
557,
664,
922,
1098,
1149,
1199,
1251,
1412,
1626,
2091,
2473
],
"answer_start": [
0,
0,
136,
204,
361,
476,
559,
842,
1035,
1057,
1159,
1177,
1350,
1566,
1945,
2433
],
"input_text": [
"Va ser un bioquímic i houngan haitià.",
"El 25 d'agost de 1936.",
"Un dels títols més importants del sacerdoci vodú, Suprem Servitur.",
"Era un títol donat a houngans i mambos que tenen un coneixement profund de la religió.",
"Com una gran autoritat dins del vodú.",
"El 1958.",
"Obté una llicenciatura en bioquímica.",
"Treballa com a enginyer a la Digital Equipment Company.",
"La mort del seu pare.",
"Que es converteix en sacerdot vodú.",
"Le peristil de Mariani.",
"Un Hounfour que també serveix de clínica local.",
"Per satisfer les necessitats mèdiques dels pobres.",
"El Grup d'Estudis i Recerca sobre la Tradició Africana.",
"Una organització sense ànim de lucre per millorar la relació entre l'educació i la religió afroamericana.",
"El dissabte 12 de setembre de 2015."
]
} |
bios | Anna Simó i Castelló (els Alamús, Segrià, 26 de juliol de 1968) és una filòloga i política catalana, militant d'Esquerra Republicana de Catalunya, ha estat consellera de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya (2003-2006), vicepresidenta primera i secretària primera del Parlament de Catalunya (2015-2018). Entre 2018 i 2021 fou presidenta del Consell Escolar de Catalunya.
Nascuda al municipi dels Alamús, al Segrià, l'any 1968, des de ben jove va créixer i residir a l'Hospitalet de Llobregat, al Baix Llobregat. Llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, va fer un postgrau de planificació lingüística a la mateixa universitat. Va treballar al Consorci per a la Normalització Lingüística, on va tenir diverses responsabilitats com ara responsable de Ciutat Vella al Centre de Normalització Lingüística de Barcelona.
És membre de diverses entitats culturals i cíviques, entre les quals Ca la Dona i el Centre d'Estudis de l'Hospitalet. Afiliada a la CONC des del 1990, ha format part del Comitè d'Empresa del Consorci per a la Normalització Lingüística.
És militant d'Esquerra Republicana de Catalunya des del 1990 i forma part del Consell Nacional de la formació des del 1994 i de l'executiva des de 1998, on ha estat secretària de política social (2001-2004), vicesecretària d'acció política (2006-2008) i portaveu (des del 2011). A més ha estat presidenta local del partit a l'Hospitalet (1996-2002).
En el camp de la política local, va ser elegida regidora de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat el 2003 i va ser consellera comarcal del Consell Comarcal del Barcelonès.
Amb la formació del Govern de la Generalitat presidit per Pasqual Maragall arran de la coalició pactada entre el PSC, ERC i ICV-EUiA va ser nomenada consellera de Benestar i Família (2003-2006).
Durant la vuitena i la novena legislatura del Parlament de Catalunya fou diputada a la cambra i portaveu del Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya.
En la desena legislatura parlamentària va ser escollida de nou diputada i en la sessió constitutiva del Parlament, celebrada el 17 de desembre de 2012, va ser elegida vicepresidenta primera de la cambra catalana, i en l'onzena legislatura va ser elegida com a secretària primera.
Està processada per desobediència per haver votat a la Mesa del Parlament a favor de la tramitació de la Llei del referèndum, a l'espera de judici.
Conselleria de Benestar Social i Família.De 2016 a 2021: Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies. | [
"Qui és Anna Simó?",
"Quan va néixer?",
"De quin partit forma part?",
"Quins càrrecs ha ocupat?",
"Què va ser del 2018 al 2021?",
"Què va estudiar?",
"On va col·laborar?",
"A quins centres de cultura pertany?",
"A quina organització està vinculada des dels anys noranta?",
"I des de quan té a veure amb ERC?",
"Què anat fent al partit?",
"I localment?",
"A què es va dedicar durant la coalició entre els socialistes, Esquerra Republicana i ICV-EUiA?",
"Què la van nomenar a finals del 2012?",
"Per què l'han encausada?"
] | {
"answer_end": [
99,
63,
145,
303,
382,
558,
724,
970,
1003,
1150,
1352,
1614,
1797,
2186,
2379
],
"answer_start": [
0,
0,
64,
147,
317,
525,
665,
853,
972,
1090,
1090,
1369,
1691,
1975,
2255
],
"input_text": [
"És una filòloga i política catalana.",
"El 26 de juliol de 1968.",
"D'Esquerra Republicana de Catalunya.",
"Ha estat consellera de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya i vicepresidenta primera i secretària primera del Parlament de Catalunya.",
"Presidenta del Consell Escolar de Catalunya.",
"Filologia catalana.",
"Al Consorci per a la Normalització Lingüística.",
"A Ca la Dona i el Centre d'Estudis de l'Hospitalet.",
"A la CONC.",
"Des del 1990.",
"Forma part del Consell Nacional i de l'executiva, on ha estat secretària de política social, vicesecretària d'acció política i portaveu.",
"Ha estat presidenta del partit a l'Hospitalet, va ser elegida regidora de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat i va ser consellera comarcal del Consell Comarcal del Barcelonès.",
"Va ser consellera de Benestar i Família.",
"Vicepresidenta primera de la cambra catalana.",
"Per haver votat a la Mesa del Parlament a favor de la tramitació de la Llei del referèndum."
]
} |
books | -Escolta, Adelaida: ja saps del cert que tot això és efecte del massatge?
-Què vols dir?- respon ella redreçant-se enèrgicament, com qui rebutja una suposança avorrible. -Potser sí que et plauria de veure'm sortir d'un tripijoc per a entrar en un altre de més greu!… Ets un tranquil. No penses més que en tu: la meva salut, el meu repòs, davant de qualsevol il·lusió teva, no són res. La paternitat!… Ves a quina hora es desvetllen, al cor del senyor Montoriol, els sentiments de paternitat!… una vocació sobtada: oi? Sents alguna veu interior potser?
L'Adelaida finí la seva rèplica amb una rialleta nerviosa. En Llucià no respongue un mot. Era la segona vegada que en una conversa conjugal feia explosió el tema de la descendència: calia abandonar-lo.
Els somnis de l'Adelaida, a hores d'ara, seguien una via sobiranament personal. Durant els interminables ocis que li ha imposat el tractament, ha elaborat tot un projecte de vida nova. Vol reingressar en la societat d'una faisó una mica solemne. Resoltament arranjarà la casa, fent-hi reformes radicals. Després procurarà crear un saló. Seria estúpid que una dona com ella renunciés a tenir un relleu propi dins la societat barcelonina. En Llucià (qui ho dubta?) és un esperit mansuet. Ella no ha cessat de punxar-lo per tal de desvetllar-li ambicions, anhels de grandesa… Tot ha estat endebades. | [
"Quina pregunta li fa en Llucià a l’Adelaida?",
"La dona respon vagament?",
"Aleshores, de què acusa l'home?",
"Per què?",
"De què no se’n fa cas?",
"A més, què desitjaria ella?",
"El senyor Montoriol es mostrà receptiu?",
"Fou el primer cop en què l’Adelaida parlava sobre voler tenir fills?",
"L'home què sentia, llavors, sobre la discussió?",
"Pel que fa a les il·lusions de la seva esposa, quin camí van anar prenent?",
"Com és que ella havia tingut tant temps lliure?",
"De quina forma ho havia aprofitat?",
"Per què sospirava l’Adelaida?",
"Volia fer alguna cosa a la seva llar?",
"El seu marit hi estava d’acord?"
] | {
"answer_end": [
101,
168,
282,
307,
383,
490,
640,
732,
752,
832,
895,
937,
998,
1056,
1325
],
"answer_start": [
1,
75,
171,
284,
309,
385,
611,
642,
642,
754,
834,
834,
939,
1000,
1091
],
"input_text": [
"Si ja sabia del cert que tot allò era efecte del massatge.",
"Sí.",
"De ser un tranquil.",
"Perquè no pensa més que en ell.",
"De la salut i el repòs de l'Adelaida.",
"Que es desvetllessin al cor del senyor Montoriol els sentiments de paternitat.",
"No.",
"No.",
"Que calia abandonar-la.",
"Un sobiranament personal.",
"Perquè li havia imposat el tractament.",
"Elaborant un projecte de vida nou.",
"Per reingressar en la societat d'una faisó una mica solemne.",
"Reformes radicals.",
"No."
]
} |
bios | Pepita Ferrer Martínez (Barcelona, 18 de març de 1931 - Barcelona, 21 de juny de 2013) fou una dirigent veïnal catalana. De petita va viure a l'Eixample i, més tard, a Sant Vicenç dels Horts. L'experiència de la guerra civil espanyola la va marcar profundament, ja que va viure de prop els bombardeigs de la ciutat, en un dels quals va perdre el seu avi. Un cop acabada la guerra, el seu pare fou internat dos anys en un camp de concentració a Montjuïc i posteriorment va ser víctima de diferents represàlies. Això, juntament amb la repressió franquista vers la cultura catalana, van decantar el seu compromís social i polític.
Durant els anys cinquanta es va afiliar al PSUC juntament amb el seu marit i va intervenir activament en la lluita política clandestina. Al començament de la dècada dels setanta, es va incorporar al moviment veïnal a través de les associacions del carrer de Viladrosa i de Porta. Va destacar en la campanya reivindicativa dels semàfors del passeig de Verdum, arran de la qual va ser nomenada presidenta de l'Associació de Veïns de Porta, càrrec que va ocupar fins a 2003.
Des del seu càrrec va impulsar la construcció de les escoles Sóller (actualment Palma) i Splai, la construcció dels habitatges de Renfe Meridiana (carrer Manuel Sanchis i Guarner), l'obertura i urbanització de la plaça Sóller, en un solar destinat inicialment a la construcció de pisos, i la consecució dels terrenys per al Casal de Gent Gran Casa Nostra.
A principi dels anys setanta va assolir un cert ressò mediàtic quan va denunciar a títol individual als mitjans de comunicació de l'època el cas de la mort d'uns nens a causa d'una substància tòxica emprada per una fàbrica de petards. Per aquest motiu va rebre un guardó de Ràdio Nacional d'Espanya. El 2007 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona. | [
"Qui és Pepita Ferrer Martínez?",
"Quan va néixer?",
"I quan va morir?",
"On va criar-se?",
"Quina vivència va afectar-la per sempre?",
"Per què?",
"On van endur-se al pare quan va començar la dictadura?",
"Què va passar-li?",
"A què la van conduir les vivències familiars i l'opressió cultural?",
"Quan va formar part del PSUC?",
"Com era la participació política?",
"En quines agrupacions va incorporar-se als setanta?",
"En quin procés va sobresortir especialment?",
"Quin càrrec va assolir des de llavors?",
"Quina famosa denúncia li va valer un premi de Ràdio Nacional d'Espanya?"
] | {
"answer_end": [
119,
86,
86,
152,
260,
353,
452,
508,
626,
675,
763,
906,
985,
1064,
1754
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
121,
192,
192,
355,
381,
510,
628,
705,
765,
908,
908,
1485
],
"input_text": [
"Fou una dirigent veïnal catalana.",
"El 18 de març de 1931.",
"El 21 de juny de 2013.",
"A l'Eixample.",
"La guerra civil espanyola.",
"Perquè va viure de prop els bombardeigs de la ciutat, en un dels quals va perdre el seu avi.",
"A un camp de concentració a Montjuïc.",
"Va ser víctima de diferents represàlies.",
"A decantar el seu compromís social i polític.",
"Durant els anys cinquanta.",
"Clandestina.",
"A les associacions del carrer de Viladrosa i de Porta.",
"En la campanya reivindicativa dels semàfors del passeig de Verdum.",
"Presidenta de l'Associació de Veïns de Porta.",
"La del cas de la mort d'uns nens a causa d'una substància tòxica emprada per una fàbrica de petards."
]
} |
bios | Eva Baltasar (Barcelona, 26 d'agost de 1978) és una poeta i escriptora catalana. Llicenciada en pedagogia a la Universitat de Barcelona. El 2008 va debutar com a poeta amb Laia, llibre que va guanyar el Premi Miquel de Palol. Entre els anys 2009 i 2017 ha publicat nou poemaris més, tots premiats.
La seva poesia s'ha definit com a intimista, poesia del cos, amb trets sovint filosòfics i conceptuals. Són recurrents les seves referències al lesbianisme, l'experiència d'habitar el propi cos, la maternitat o l'accés a un imaginari íntim com a manera de suportar la realitat.
L'any 2018 va debutar en narrativa amb Permagel, novel·la aclamada per públic i crítica que va guanyar el Premi Llibreter i que ha venut els drets de traducció a sis idiomes. Permagel és la primera novel·la d'un tríptic on l'autora explora en primera persona la veu de tres dones diferents que viuen algunes de les contradiccions pròpies del seu temps. L'obra ha venut més de 25.000 exemplars en català. El 2020 es va publicar Boulder, la segona entrega del tríptic, que li va valdre el Premi Òmnium a la millor novel·la de l'any. El 2021 va tancar la trilogia amb Mamut.
Novel·la traduïda | [
"Qui és Eva Baltasar?",
"Quan va néixer?",
"Quins estudis va cursar?",
"Quina obra va publicar el 2008?",
"Va obtenir algun reconeixement amb aquesta?",
"Quanta producció ha fet entre 2009 i 2017?",
"Quina característica comuna comparteixen?",
"Com és el seu estil poètic?",
"Quines temàtiques fa aparèixer sovint?",
"Quina primera novel·la va escriure el 2018?",
"Va ser ben rebuda pels lectors?",
"A quants idiomes es traduí?",
"De què forma part aquesta novel·la?",
"Què hi fa l'escriptora?",
"Quines són les altres parts que han estat alhora premiades?"
] | {
"answer_end": [
79,
79,
105,
176,
224,
281,
296,
400,
574,
623,
697,
749,
795,
927,
1146
],
"answer_start": [
0,
0,
81,
137,
172,
226,
226,
298,
402,
576,
615,
615,
751,
751,
751
],
"input_text": [
"És una poeta i escriptora catalana.",
"El 26 d'agost de 1978.",
"Pedagogia.",
"Laia.",
"El Premi Miquel de Palol.",
"Nou poemaris més.",
"Que són tots premiats.",
"Intimista, poesia del cos, amb trets sovint filosòfics i conceptuals.",
"El lesbianisme, l'experiència d'habitar el propi cos, la maternitat o l'accés a un imaginari íntim com a manera de suportar la realitat.",
"Permagel.",
"Sí.",
"A sis.",
"D'un tríptic.",
"Explora en primera persona la veu de tres dones diferents que viuen algunes de les contradiccions pròpies del seu temps.",
"Boulder i Mamut."
]
} |
vilaweb | Els primers avantpassats dels humans moderns, els Homo sapiens sapiens, van sorgir al sud d'Àfrica, on van prosperar durant setanta mil anys. Segons un estudi publicat a la revista Nature, l'indret on vivien era al sud de la conca del gran riu Zambezi, que inclou tota l'extensió del nord de Botswana fins a Namíbia a l'oest i Zimbàbue a l'est. També suggereixen que els canvis en el clima van forçar la primera migració. Aquest estudi vol explicar els primers cent mil anys de la història dels humans moderns. ‘Ha estat clar durant un temps que els humans anatòmicament moderns van aparèixer a l'Àfrica fa aproximadament dos-cents mil anys. En canvi, durant molt de temps s'ha debatut l'emplaçament exacte d'aquesta aparició i la dispersió posterior dels nostres primers avantpassats.' Ho diu la professora Vanessa Hayes, de l'Institut Garvan d'Investigació Mèdica i de la Universitat de Sydney, i professora extraordinària de la Universitat de Pretòria. A l'estudi, la professora Hayes i els seus col·legues han recollit mostres de sang per a establir un catàleg integral dels primers mitogenomes d'humans moderns de l'anomenat llinatge ‘L0'. ‘El nostre treball no hauria estat possible sense les generoses contribucions de les comunitats locals i els participants de l'estudi a Namíbia i Sud-àfrica, cosa que ens ha permès de descobrir subbranques L0 noves i estranyes', diu Riana Bornman, coautora de l'estudi i professora de salut pública de la Universitat de Pretòria. Investigant l'evidència geològica, arqueològica i fòssil existent, el geòleg doctor Andy Moore, de la Universitat de Rhodes, també ha revelat que aquesta regió alguna vegada va tenir el sistema de llacs més gran d'Àfrica, el Llac Makgadikgadi. Les noves línies de temps evolutives dels autors suggereixen que l'antic ecosistema d'aiguamoll va proporcionar un entorn ecològic estable perquè els primers avantpassats dels humans moderns hi prosperessin durant setanta mil anys. | [
"Qui són els nostres avantpassats?",
"D'on són originaris?",
"Quin reconegut mitjà n'ha tret una publicació?",
"On habitaven concretament?",
"Quin fou el motiu del primer èxode?",
"Quina ha estat la font de discrepància durant molts anys?",
"Qui ho explica?",
"Què han recol·lectat els investigadors per a la recerca?",
"Amb quina finalitat?",
"Què han observat de nou?",
"Què explica d'aquesta zona africana el Dr. Moore?",
"Com s'anomena?",
"A quina conclusió s'encamina l'estudi?",
"Durant quant de temps van poder progressar?"
] | {
"answer_end": [
70,
98,
187,
251,
420,
784,
821,
1038,
1143,
1371,
1695,
1717,
1925,
1949
],
"answer_start": [
0,
46,
142,
189,
345,
652,
652,
956,
968,
1146,
1542,
1658,
1719,
1858
],
"input_text": [
"Els Homo sapiens sapiens.",
"Del sud d'Àfrica.",
"La revista Nature.",
"Al sud de la conca del gran riu Zambezi.",
"Els canvis en el clima.",
"L'emplaçament exacte d'aquesta aparició i la dispersió posterior dels nostres primers avantpassats.",
"La professora Vanessa Hayes.",
"Mostres de sang.",
"Establir un catàleg integral dels primers mitogenomes d'humans moderns de l'anomenat llinatge ‘L0'.",
"Subbranques L0 noves i estranyes.",
"Que alguna vegada va tenir el sistema de llacs més gran d'Àfrica.",
"El Llac Makgadikgadi.",
"Que l'antic ecosistema d'aiguamoll va proporcionar un entorn ecològic estable perquè els primers avantpassats dels humans moderns hi prosperessin.",
"Durant setanta mil anys."
]
} |
books | -Provem- mormolà el vell timoner.
Arrumbàrem paral·lelament a la costa. ¡Quin ventarràs, Déu meu! A cada moment la nau trobava en el seu cami alts i baixos més accentuats. L'aigua s'encongia i es reinflava aqui, allà, per onsevulla, sense norma ni concert; les eminències es convertien en fondals, i els fondals en eminències, amb un bellugueig desordenat que la vista no podia seguir. Per tot arreu la fluctuació, el daltabaix de la massa liquida desnivellada. Les ones eren aparicions d'un moment, aturonades, fonedisses, seguidament xuclades i susbtituïdes. Sols cap a terra prenien certa individualitat i consistència, marxant asserralades i compactes, formant tot a la vora de la costa uns arrufats comparables a una farbalanada al capdavall d'un vestit.
La maror anava creixent per graus, però de pressa, de pressa, eixamplant ses panteixades a cada instant; i la Santa Rita, pujant, baixant, reversejant, perdia ses forces, s'enlleïa a l'enclotarar-se, i els xarbots l'assaltaven per la popa, precipitant-se amb patacs secs sobre coberta, on bullien i bombollejaven remorosament com la plorima dels tions verds sobre la llar.
L'avi Mauva va cridar al pare:
-Saura, Saura! Portem poc drap! Amb sa correntada tan forta fa de mal governar: ¡ens cossa i ens venç, sa condemnada! ¡Drap, drap, mal que s'estripu! No hi podem anar, amb s'abre mestre despuiat. Jo hi endegaria una pollacra, a sa bouera. | [
"Qui va suggerir de provar?",
"Com era el clima quan van arribar a la costa?",
"Com descriu el moviment del vaixell?",
"L’aigua estava tranquil·la?",
"I les onades?",
"En contacte amb la costa eren com mar endins?",
"De quina manera es descriuen?",
"A què s’assemblen?",
"La velocitat a la qual es movia el mar era lenta?",
"La nau aguantava bé les onades?",
"Amb què compara la situació?",
"Qui va reclamar al pare?",
"De què li va avisar?",
"Com descriu el corrent que hi ha al mar?",
"Quin suggeriment fa?"
] | {
"answer_end": [
32,
96,
170,
384,
559,
621,
703,
758,
820,
1044,
1131,
1162,
1195,
1242,
1401
],
"answer_start": [
1,
73,
112,
172,
462,
561,
561,
691,
760,
867,
1049,
1133,
1179,
1196,
1360
],
"input_text": [
"El vell timoner.",
"Feia molt de vent.",
"Trobava en el seu cami alts i baixos més accentuats.",
"No.",
"Eren aparicions d'un moment, aturonades, fonedisses, seguidament xuclades i susbtituïdes.",
"No.",
"Cap a la terra prenien certa individualitat i consistència, marxant asserralades i compactes, formant arrufats tot a la vora de la costa.",
"A una farbalanada al capdavall d'un vestit.",
"No.",
"No.",
"Amb la plorima dels tions verds sobre la llar.",
"L'avi Mauva.",
"De que portaven poc drap.",
"Molt fort.",
"Endegar una pollacra a sa bouera."
]
} |
bios | Marta Cid i Pañella (Amposta, 29 de juliol de 1960) és una psicòloga i política catalana membre d'Esquerra Republicana de Catalunya. Va ser consellera d'Educació de la Generalitat de Catalunya des del febrer de 2004 fins al maig del 2006.
Marta Cid és llicenciada en Psicologia, diplomada en Magisteri i postgraduada en Logopèdia per la Universitat de Barcelona. Va ser professora d'Ensenyament General Bàsic entre el 1982 i el 1987 i psicòloga i logopeda de l'Escola d'Educació Especial i Taller Ocupacional d'Amposta (APASA) de 1987 al 2000. És coautora del llibre PHN: la raó d'Estat contra l'Ebre i la Terra.
Marta Cid va practicar l'handbol fins a l'any 1984 i va ser fundadora del Club Handbol Amposta Atlètic. Ha estat membre fundadora de la Coordinadora Antitransvasaments i col·laboradora de diverses entitats i associacions culturals d'Amposta.
Cid és militant d'Esquerra Republicana de Catalunya des de l'any 1978, i hi ha ocupat diferents càrrecs orgànics. Ha estat presidenta de la secció local d'Esquerra a Amposta, presidenta de la Federació Comarcal del Montsià, presidenta regional d'Esquerra a les Terres de l'Ebre i responsable de la Secretaria de Relacions Parlamentàries d'Esquerra a la Federació de l'Ebre. També ha estat membre de l'Executiva Nacional d'Esquerra pel desenvolupament dels seus càrrecs territorials i de Govern. Ha estat cap de llista de la circumscripció de Tarragona per a les eleccions diverses vegades, així com integrant de la llista del Parlament de Catalunya per la circumscripció de Tarragona. El 2000 va ser presidenta del Consell Nacional d'Esquerra.
A nivell institucional, Marta Cid ha estat regidora de l'Ajuntament d'Amposta des de l'any 1993 fins al 2011, consellera comarcal i vicepresidenta del Consell Comarcal del Montsià entre el 2000 i el 2002, senadora de l'Entesa Catalana de Progrés per la circumscripció de Tarragona (2000-2003), diputada al Parlament de Catalunya (2003-2004) i, en el que ha estat el seu més alt càrrec institucional, consellera d'Educació de la Generalitat de Catalunya (febrer 2004-maig 2006).
| [
"Qui és Marta Cid?",
"De quin partit forma part?",
"Quin càrrec va ocupar entre 2004 i 2006?",
"Quina formació té?",
"De què va ser docent?",
"Què va fer a l'APASA?",
"Quin esport practicava?",
"Des de quan s'involucra amb ERC?",
"Quins càrrecs hi ha tingut?",
"De què s'ha encarregat a l'executiva estatal del partit?",
"En què va ser número u?",
"Què va fer el 2000?",
"Quant de temps s'ha ocupat de la batllia d'Amposta?",
"I què ha fet al Monstià?",
"Quina ha estat la posició de més responsabilitat?"
] | {
"answer_end": [
88,
131,
237,
329,
408,
526,
645,
924,
1227,
1348,
1426,
1597,
1707,
1778,
2051
],
"answer_start": [
0,
52,
133,
239,
363,
435,
613,
855,
969,
1229,
1350,
1540,
1623,
1709,
1940
],
"input_text": [
"És una psicòloga i política catalana.",
"D'Esquerra Republicana de Catalunya.",
"El de consellera d'Educació de la Generalitat de Catalunya.",
"És llicenciada en Psicologia, diplomada en Magisteri i postgraduada en Logopèdia.",
"D'Ensenyament General Bàsic.",
"Va ser psicòloga i logopeda.",
"Handbol.",
"Des de l'any 1978.",
"Ha estat presidenta de la secció local d'Esquerra a Amposta, presidenta de la Federació Comarcal del Montsià, presidenta regional d'Esquerra a les Terres de l'Ebre i responsable de la Secretaria de Relacions Parlamentàries d'Esquerra a la Federació de l'Ebre.",
"Del desenvolupament dels seus càrrecs territorials i de Govern.",
"En la llista de la circumscripció de Tarragona per a les eleccions.",
"Va ser presidenta del Consell Nacional d'Esquerra.",
"Des de l'any 1993 fins al 2011.",
"Ha estat consellera comarcal i vicepresidenta del Consell Comarcal del Montsià.",
"La de consellera d'Educació de la Generalitat de Catalunya."
]
} |
bios | Rosa Ciurana, (Pradell de la Teixeta, 1965) Estudia Pintura al Mur a l'Escola d'Art i Disseny de Tarragona(EADT) i es gradua a l'Escola de la Llotja a Barcelona (1984). Entre els anys 1999 i 2004 realitza diversos monogràfics de gravats a l'EADT. Posteriorment es fa un postgrau en Tècniques Pictòriques a l'EADT i també un curs sobre noves tècniques xilogràfiques (Fundació Pilar i Joan Miró, Palma).
Durant més de 15 anys ha estat treballant en el programa “Plàstica a l'escola”, com a assessora de l'activitat pedagògica artística dels mestres de l'escola pública. A més ha desenvolupat un interessant treball de gestió i difusió cultural: del 2005 al 2012 s'ha encarregat de la producció i gestió dels “Tallers oberts” de la Part Alta de Tarragona i ha realitzat tallers de creació artística per a joves, dins del programa públic de “Cultura i joventut” de l'Ajuntament de Tarragona per a joves. També, l'artista ha pres part en nombroses mostres col·lectives a Espanya, França, Anglaterra i els Estats Units.
Obra:
Com a artista visual té una línia molt coherent en la seva trajectòria. De les seves mostres individuals, en destaquem “Cosmos”, una exposició de gravats que tenen com a tema l'origen del món. El 2006 “Espais de mi” al Pati de la Diputació. L'any 2009 exposa “Gens 090” a la Gallery Art Montserrat Contemporary, a Nova York. De les seves darreres exposicions, la del Palau Bofarull a Reus a finals de 2014 i la del Tinglado 4 del Moll de Costa del Port de Tarragona el mes de març del 2015. De les seves darreres obres estan basades en un estudi sobre les madones de les més importants figures del Renaixement, Rafael, Leonardo i Miquel Àngel, un treball d'apropiacionisme, en el que l'artista manipula les imatges, amb sistemes digitals, amb superposició de metacrilats, amb collages, etc. | [
"On va néixer Rosa Ciurana?",
"Quan?",
"En què va formar-se?",
"A quin centre?",
"On va certificar-se?",
"Quin any?",
"Què va fer del 1999 al 2004?",
"Com continua la seva formació?",
"Quant de temps s'ha dedicat a Plàstica a l'escola?",
"Quina tasca hi ha dut a terme?",
"En quin àmbit ha col·laborat significativament?",
"Com ho ha fet?",
"En quin període?",
"A quins països ha fet exposicions col·laboratives?",
"Què és Cosmos?",
"Quines presentacions recents destaquen més?"
] | {
"answer_end": [
43,
43,
66,
106,
160,
167,
245,
364,
480,
566,
641,
898,
807,
1012,
1211,
1509
],
"answer_start": [
0,
0,
44,
44,
115,
115,
169,
247,
402,
424,
568,
574,
643,
900,
1139,
1345
],
"input_text": [
"A Pradell de la Teixeta.",
"El 1965.",
"En Pintura al Mur.",
"A l'Escola d'Art i Disseny de Tarragona.",
"A l'Escola de la Llotja a Barcelona.",
"El 1984.",
"Diversos monogràfics de gravats a l'EADT.",
"Amb un postgrau en Tècniques Pictòriques a l'EADT i també un curs sobre noves tècniques xilogràfiques.",
"Durant més de 15 anys.",
"La d'assessora de l'activitat pedagògica artística dels mestres de l'escola pública.",
"En gestió i difusió cultural.",
"S'ha encarregat de la producció i gestió dels Tallers oberts de la Part Alta de Tarragona i ha realitzat tallers de creació artística per a joves, dins del programa públic de Cultura i joventut de l'Ajuntament de Tarragona per a joves.",
"Del 2005 al 2012.",
"A Espanya, França, Anglaterra i els Estats Units.",
"Una exposició de gravats que tenen com a tema l'origen del món.",
"La del Palau Bofarull a Reus a finals de 2014 i la del Tinglado 4 del Moll de Costa del Port de Tarragona el mes de març del 2015."
]
} |
bios | Isabel Pallarès i Roqué (Almacelles, Segrià, 1964 - Barcelona, Barcelonès, 24 de juny de 2021) va ser una docent i sindicalista catalana, i la primera dona a servir de secretària general d'una organització sindical de classe a Catalunya, càrrec que va ocupar durant 15 anys.
De professió docent, exercint com a professora d'educació secundària, començà a implicar-se sindicalment a la Intersindical-CSC als anys 90. Entre 1998 i 2003 va ser la secretària general del sindicat independentista convertint-se en la primera dona a Catalunya que liderava una organització sindical de classe. Pallarès fou escollida secretària confederal, un càrrec es convertiria amb el temps en el de secretària general el 1998 en substitució de l'històric Miquel Porter i Moix. Després de quinze anys al capdavant de l'organització, va cedir el testimoni a Carles Sastre i Benlliure, que durant el seu mandat l'havia acompanyada com a secretari d'Acció Sindical. Posteriorment, el sindicat ha estat liderat per Sergi Perelló i Miró.
Els anys de Pallarès al capdavant de la Intersindical-CSC expliquen l'evolució i el posicionament actual de la central, que en els darrers anys ha experimentat un fort creixement. Va aconseguir que es passés d'un model de sindicats autònoms federats a una organització de tipus més confederal i unitari i que les reivindicacions socials i nacionals es fessin més explícites i contundents. Pallarès encara estava activa als òrgans del sindicat: fomava part del seu secretariat nacional. En l'esfera internacional, durant el seu mandat la Intersindical-CSC va consolidar la relació amb ELA i la CIG i va obrir relacions intenses amb LAB, que la van dur a crear la Plataforma de Sindicats de Nacions Sense Estat.
Va morir el juny del 2021, deixant marit i dos fills, després de patir una llarga malaltia. | [
"Qui fou Isabel Pallarès?",
"Quan va néixer?",
"En què va ser capdavantera?",
"Quant de temps ho va ser?",
"A quina professió es dedicà abans de començar en el món de la política?",
"A quina entitat va integrar-se?",
"Quina posició va obtenir després?",
"Com s'anomena ara el càrrec?",
"A qui va donar pas quinze anys més endavant?",
"De què s'havia encarregat aquest fins aleshores?",
"Qui ha dirigit el sindicat després?",
"Quines fites va aconseguir Pallarès durant tant de temps de dedicació?",
"Quin gran canvi es deu a la seva tasca?",
"Quins vincles va establir quan liderava la Intersindical?"
] | {
"answer_end": [
136,
94,
236,
273,
379,
402,
631,
698,
862,
941,
1011,
1131,
1400,
1647
],
"answer_start": [
0,
0,
95,
168,
296,
345,
587,
596,
758,
758,
943,
1013,
1193,
1499
],
"input_text": [
"Va ser una docent i sindicalista catalana.",
"El 1964.",
"Va ser la primera dona a servir de secretària general d'una organització sindical de classe a Catalunya.",
"15 anys.",
"A professora d'educació secundària.",
"A la Intersindical-CSC.",
"La de secretària confederal.",
"Secretària general.",
"A Carles Sastre i Benlliure.",
"L'havia acompanyada com a secretari d'Acció Sindical.",
"Sergi Perelló i Miró.",
"L'evolució i el posicionament actual de la central.",
"Que es passés d'un model de sindicats autònoms federats a una organització de tipus més confederal i unitari i que les reivindicacions socials i nacionals es fessin més explícites i contundents.",
"Va consolidar la relació amb ELA i la CIG i va obrir relacions intenses amb LAB."
]
} |
bios | Lluïsa Dalmau i Falç (Montbrió del Camp, 20 de juny de 1774 - Vallbona de les Monges, 1853) fou abadessa del monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges entre 1815 i 1853, data de la seva mort.
Filla de Domènec Dalmau i Bargalló i de Maria Francesca Falç i Roger. Va entrar al monestir de Vallbona de les Monges de molt jove ja que des de l'octubre de 1789 ja vestia l'hàbit religiós, amb tan sols quinze anys. Quan en tenia 40, en va ser nomenada abadessa. Procedia d'una família noble, i la seva humilitat i senzillesa la van caracteritzar tota la vida. El juny de 1825 va implantar la vida comunitària al monestir. Amb aquesta iniciativa controlava la vida de les religioses, que fins llavors vivien en cases particulars, i es tornava al primitiu sentit de vida comuna i de pobresa. L'enclaustrament obligà a crear un nou edifici per les noies joves que volien ingressar.
El seu abadiat va ser força difícil, ja que la seva vida es va veure zigzaguejada pels esdeveniment polítics i socials que van marcar la història de Catalunya fins a la segona meitat del segle xix. Poc després d'esclatar la primera guerra carlina (1733-40), les monges de Vallbona es veuen obligades a deixar el convent. El perill que corrien les religioses va portar M. Lluïsa, el 1835, a repartir-les en diferents pisos i a refugiar-se a Sitges, a l'espera que els ànims antireligiosos es calmessin. Sis mesos més tard de la sortida, reagrupà la seva comunitat i tornà a Vallbona, però la tranquil·litat no duraria gaire.
La desamortització de 1837, el període progressista de 1839-1843 i la segona guerra carlina (1846-1849) van traspassar els murs de Vallbona. Amb el seu tarannà noble i conciliador, però al mateix temps ferm, va poder defensar el monestir de les colles de revolucionaris que pretenien cremar-lo o saquejar-lo. El seu saber fer i el seu esperit conciliador la van convertir en una de les abadesses més respectades de Vallbona. El càrrec l'exercirà fins a la seva mort, ocorreguda el 1853. | [
"Qui va ser Lluïsa Dalmau?",
"Quan va néixer?",
"A quina època va dedicar-se a servir Déu?",
"Què va passar el 1853?",
"Per què va començar la vida de monestir tan aviat?",
"Amb quina edat va esdevenir abadesssa?",
"Quins eren els seus trets més característics?",
"En què consistia el mode de vida comunitari?",
"Per què no va ser fàcil per a ella viure en l'abadia?",
"Fins quan?",
"Què va fer Lluïsa per no fer perillar la vida de les monges?",
"Per què?",
"Quina personalitat tenia Lluïsa?",
"Què va arribar a ser?"
] | {
"answer_end": [
158,
91,
176,
198,
389,
462,
560,
790,
1039,
1077,
1327,
1381,
1711,
1928
],
"answer_start": [
0,
0,
92,
159,
270,
417,
496,
591,
881,
1004,
1202,
1202,
1646,
1860
],
"input_text": [
"Fou abadessa del monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges.",
"El 20 de juny de 1774.",
"Entre 1815 i 1853.",
"Que va morir.",
"Perquè des de l'octubre de 1789 ja vestia l'hàbit religiós.",
"Als 40.",
"La seva humilitat i senzillesa.",
"A controlar la vida de les religioses, que fins llavors vivien en cases particulars, i tornar al primitiu sentit de vida comuna i de pobresa.",
"Perquè la seva vida es va veure zigzaguejada pels esdeveniment polítics i socials que van marcar la història de Catalunya.",
"Fins a la segona meitat del segle xix.",
"Repartir-les en diferents pisos i refugiar-se a Sitges.",
"Pels ànims antireligiosos.",
"Tenia un tarannà noble i conciliador, però al mateix temps ferm.",
"Una de les abadesses més respectades de Vallbona."
]
} |
vilaweb | El Tribunal Suprem ha desestimat en bloc els recursos de nul·litat presentats pels polítics independentistes que van ser condemnats el mes d'octubre. Entre elles, la de la consellera Dolors Bassa, que va denunciar un error sobre el seu càrrec en la sentència. El tribunal assumeix l'error, però no en fa cabal i diu que és de ‘radical irrellevància'. En la condemna sobre la consellera de Treball, el Suprem li atribuïa en els fets provats que el 29 de setembre del 2017 ‘va retirar als funcionaris d'Ensenyament i Treball, dels departaments dels quals era titular, la competència sobre els centres de votació'. El setembre del 2017 la consellera d'Ensenyament era Clara Ponsatí, actualment a l'exili a Escòcia. Per això la seva defensa va denunciar l'error en l'incident de nul·litat presentat. El Suprem rectifica aquesta atribució, però argumenta que només es va produir una vegada durant la sentència. ‘Abans, al contrari, identifiquen el seu càrrec amb exactitud. Cap dels fets imputats a la Sra. Bassa i, per descomptat, cap dels arguments inculpatoris ponderats per aquesta Sala, es recolzen en aquesta errònia -i aïlladament extensió funcional'. | [
"Què ha fet el Suprem?",
"Quan els van sancionar?",
"Qui és una de les empresonades?",
"Què va recriminar?",
"Quina resposta té la justícia?",
"De què l'acusava?",
"Quan, exactament?",
"Qui ocupava la conselleria d'Ensenyament llavors?",
"On és?",
"Per què van protestar els advocats?",
"Ha retrocedit el Suprem?",
"Com es defensa, però?",
"Què conclou l'organisme?"
] | {
"answer_end": [
108,
148,
195,
258,
349,
609,
610,
678,
710,
794,
833,
904,
1152
],
"answer_start": [
0,
78,
150,
163,
260,
398,
351,
612,
665,
665,
796,
796,
840
],
"input_text": [
"Ha desestimat en bloc els recursos de nul·litat presentats pels polítics independentistes.",
"El mes d'octubre.",
"La consellera Dolors Bassa.",
"Un error sobre el seu càrrec en la sentència.",
"Assumeix l'error, però no en fa cabal i diu que és de radical irrellevància.",
"Que va retirar als funcionaris d'Ensenyament i Treball, dels departaments dels quals era titular, la competència sobre els centres de votació.",
"El 29 de setembre del 2017.",
"Clara Ponsatí.",
"A l'exili a Escòcia.",
"Per l'error en l'incident de nul·litat presentat.",
"Sí.",
"Argumenta que només es va produir una vegada durant la sentència.",
"Que abans, al contrari, identifiquen el seu càrrec amb exactitud. Cap dels fets imputats a la Sra. Bassa i, per descomptat, cap dels arguments inculpatoris ponderats per aquesta Sala, es recolzen en aquesta errònia -i aïlladament extensió funcional."
]
} |
bios | Emma Roca i Rodríguez (Barcelona, 12 d'agost de 1973 - 18 de juny de 2021) fou una corredora i esquiadora de muntanya catalana. Era doctora en bioquímica i bombera professional del grup de rescat de la Generalitat de Catalunya (GRAE).
Fou membre de les seleccions catalana i espanyola d'esquí de muntanya, a més de membre de la selecció catalana de maratons de muntanya, amb les quals va competir tant a nivell nacional com internacional i va aconseguir –entre d'altres– la tercera posició tant al campionat d'Espanya d'esquí de muntanya com a la copa d'Europa de la disciplina l'any 2008. També formà part de l'equip internacional de raids d'aventura Buff Thermocool, amb el qual fou campiona del món de raids l'any 2010. En el seu palmarès de rutes i curses de muntanya destaquen la tercera posició als Cavalls del vent l'any 2011, la tercera posició a l'Ultra-Trail du Mont-Blanc de l'any del 2012 i 2013,. L'any 2011 participà en la Marathon des Sables i hi quedà classificada en segon lloc. Roca també destacà en competicions de bicicleta tot terreny i fou campiona de Catalunya de la disciplina, en la categoria d'ultramarató. L'any 2020 participà a World's Toughest Race: Eco-Challenge Fiji ,un programa televisiu de la plataforma Amazon Prime Video, que recuperà les carreres Eco-Challenge que s'havien celebrat des de 1995 fins a 2002 (Roca hi havia participat, en les edicions de 1999 i 2002).
L'activitat d'Emma Roca transcendí l'àmbit purament esportiu, amb iniciatives com el projecte SUMMIT (Salut en les UltraMaratons i els seus líMITs), consistent en una recerca per determinar si la població que practica exercici de llarga durada i gran intensitat té més risc sobre la seva salut en comparació a la població sedentària i la població mitjanament activa. Aquesta investigació, un cop completada, constituí la base de la seva tesi doctoral. En l'àmbit empresarial, Roca presidí la cooperativa Incorpora'm, que fomenta la integració laboral i social a la Cerdanya.
Emma Roca morí de càncer el 18 de juny de 2021. La malaltia li fou diagnosticada l'estiu de 2020 i ella mateixa ho va fer públic l'octubre del mateix any. | [
"Qui va ser Emma Roca?",
"Quan va néixer?",
"En quina disciplina va doctorar-se?",
"On va treballar com a bombera?",
"En quins equips va competir?",
"Va formar part del combinat català en marató de muntanya?",
"Quins èxits va obtenir?",
"Quan?",
"De quin altre grup internacional en va ser integrant també?",
"Què va aconseguir amb ells?",
"Quins mèrits sobresurten més pel que fa a les activitats de muntanya?",
"Com va quedar a la Marathon des Sables del 2011?",
"On va competir el 2020?",
"De què tractava el SUMMIT, que va fonamentar la seva tesi?",
"Com va perdre la vida el 2021?"
] | {
"answer_end": [
126,
74,
153,
226,
304,
369,
560,
588,
667,
710,
907,
994,
1197,
1769,
2003
],
"answer_start": [
0,
0,
128,
128,
235,
306,
315,
440,
590,
596,
723,
910,
1133,
1486,
1979
],
"input_text": [
"Una corredora i esquiadora de muntanya catalana.",
"El 12 d'agost de 1973.",
"En bioquímica.",
"Al grup de rescat de la Generalitat de Catalunya.",
"En les seleccions catalana i espanyola d'esquí de muntanya.",
"Sí.",
"La tercera posició tant al campionat d'Espanya d'esquí de muntanya com a la copa d'Europa.",
"L'any 2008.",
"Del Buff Thermocool.",
"Fou campiona del món de raids.",
"La tercera posició als Cavalls del vent l'any 2011, la tercera posició a l'Ultra-Trail du Mont-Blanc de l'any del 2012 i 2013.",
"En segon lloc.",
"A World's Toughest Race: Eco-Challenge Fiji.",
"Era una recerca per determinar si la població que practica exercici de llarga durada i gran intensitat té més risc sobre la seva salut en comparació a la població sedentària i la població mitjanament activa.",
"Va morir de càncer."
]
} |
bios | Ariana Sánchez Fallada, més coneguda com a Ari Sánchez, (Reus, 19 de juliol de 1997) és una jugadora de pàdel catalana que ocupa la 1ª posició en el rànquing World Padel Tour. La seva parella esportiva és Paula Josemaría.
Abans d'arribar al World Padel Tour, Ariana Sánchez, va tenir de parella esportiva a Marta Ortega com amateurs.
El 2016 va començar la seva eclosió en el World Padel Tour, any en el qual va jugar amb Tamara Icardo des de principi de temporada fins a mitjan temporada, quan, de nou, Marta Ortega es va convertir en la seva nova parella esportiva, aquesta vegada de manera professional.
En aquest 2016 també va jugar amb Paula Eyheraguibel en els tornejos de la Federació Catalana.
El 2017 van aconseguir els seus primers grans resultats juntes en guanyar l'Open de Cantàbria de 2017, el primer torneig de la temporada, en vèncer a la final a Elisabeth Amatriaín i Patricia Llaguno per 6-4 i 7-6.
Durant la temporada van ser una de les parelles més dures de vèncer del circuit, però no van aconseguir tornar a trepitjar una final fins al Master Final, on van caure derrotades davant Mapi i Maco Sánchez Alayeto per 7-5 i 7-5.
El 2018 van continuar com a parella, sent assídues en semifinals durant la temporada, caient en set semifinals durant aquesta. Van aconseguir la final en el Master de València i en el Granada Open, caient derrotades en ambdues finals.
A final de temporada es van separar com a parella, convertint-se Alejandra Salazar en la seva nova companya esportiva pel 2019. Al costat d'Alejandra Salazar va aconseguir cinc títols del World Padel Tour en 2019, convertint-se, ambdues, en la segona millor parella del rànquing, per darrere de la formada per Marta Marrero i Marta Ortega. | [
"Qui és Ariana Sánchez?",
"Quan va néixer?",
"On se situa en el World Padel Tour?",
"Amb qui juga?",
"I amb qui ho feia abans?",
"Quin any va iniciar la seva trajectòria al World Padel Tour?",
"Qui era la seva companya aleshores?",
"Què va passar després?",
"Amb quina diferència?",
"Amb qui va compartir pista el 2016 en les competicions de la federació catalana?",
"Què va obtenir l'any 2017 en dobles?",
"Qui van derrotar amb la seva parella?",
"Quin va ser el resultat?",
"On van arribar el 2018?",
"Quants títols han obtingut darrerament Sánchez i Salazar, com a parella?"
] | {
"answer_end": [
118,
84,
174,
220,
319,
392,
488,
566,
605,
700,
803,
901,
915,
1342,
1585
],
"answer_start": [
0,
0,
123,
176,
222,
334,
334,
409,
504,
628,
702,
840,
840,
1146,
1509
],
"input_text": [
"És una jugadora de pàdel catalana.",
"El 19 de juliol de 1997.",
"En la 1a posició.",
"Amb Paula Josemaría.",
"Amb Marta Ortega.",
"El 2016.",
"Tamara Icardo.",
"Que Marta Ortega es va convertir en la seva nova parella esportiva.",
"Que aquesta vegada era de manera professional.",
"Amb Paula Eyheraguibel.",
"L'Open de Cantàbria 2017.",
"Elisabeth Amatriaín i Patricia Llaguno.",
"6-4 i 7-6.",
"A la final en el Master de València i en el Granada Open.",
"Cinc títols del World Padel Tour."
]
} |
vilaweb | Les bases d'ERC participen avui en una consulta interna per a decidir si el partit avala o no la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. Entre les 9.00 i les 20.00, els militants hauran de respondre a la següent pregunta: ‘Està d'acord amb rebutjar la investidura de Pedro Sánchez si prèviament no hi ha un acord per abordar el conflicte polític amb l'estat a través d'una taula de negociació?' A les 20.30 hi ha previst que comparegui la portaveu del partit, Marta Vilalta, per anunciar els resultats de la consulta, que no és vinculant. Aquest dissabte, Vilalta va aclarir que la taula de negociació que proposava ERC per a facilitar la investidura del candidat socialista havia de ser entre iguals, és a dir, ‘entre governs, i no entre partits'. Paral·lelament, aquesta setmana continuen les negociacions entre ERC i PSOE. En un article a La Vanguardia, el coordinador nacional del partit i vice-president del govern, Pere Aragonès, ha concretat també les garanties que creuen que han de tenir sobre el compliment d'un hipotètic acord. Demana que tots els pactes que surtin de la taula de negociació se sotmetin a votació dels catalans. ‘No hi ha res més validador que les urnes', diu. A l'escrit, Aragonès concreta que la taula de negociació que ERC fa temps que proposa per a desencallar el conflicte s'hauria de sustentar en quatre potes: un diàleg de reconeixement i entre iguals, que sigui sincer i sense condicions, amb un calendari clar i amb garanties de compliment. Els republicans insisteixen que la negociació ha de ser entre ‘representants legítims' de Catalunya i Espanya i que tothom hi pugui exposar les propostes pròpies. ERC recorda que les seves són el dret d'autodeterminació amb un referèndum i l'amnistia. Aragonès diu que és una proposta raonable i que té una base en allò que ja es va negociar a Pedralbes. Recorda que aquesta condició és imprescindible per a reconsiderar el seu vot a la investidura i que si no hi ha taula votaran que no. ‘Ningú no pot tenir por de la paraula, de la negociació que condueixi a un acord. Des del “parlant la gent s'entén”. Som aquí, seguem i parlem', acaba dient Aragonès. La negociació Per part d'ERC, participaran en les converses el portaveu al congrés espanyol, Gabriel Rufián, així com Marta Vilalta i el president del consell nacional dels republicans, Josep Maria Jové, que arrossega encara un procés judicial pel seu pressumpte paper en l'organització del referèndum de l'1-O. Per part dels socialistes, hi participaran la vice-secretària general del PSOE, Adriana Lastra, el secretari d'organització de PSC, Salvador Illa, a més d'una tercera veu, que podria ser el ministre de Foment espanyol, José Luis Ábalos, o la vice-presidenta de govern espanyol, Carmen Calvo. | [
"Què fa avui Esquerra Republicana de Catalunya?",
"Per què?",
"Quant de temps tindran els membres per contestar?",
"Quina és la pregunta que es fa?",
"Què passarà mitja hora després?",
"Qui és?",
"Què explicava la portaveu sobre la proposta de diàleg d'ERC referent a Pedro Sánchez?",
"A què es referia?",
"Què ha definit Aragonès?",
"Quina condició planteja?",
"Quins quatre pilars considera que hi hauria d'haver a l'hora de negociar amb el PSOE?",
"Quines aportacions pròpies reivindica?",
"Com va concloure el discurs, Aragonès?",
"Qui defensarà Esquerra a les negociacions?",
"I el PSOE?"
] | {
"answer_end": [
55,
161,
246,
419,
484,
499,
726,
773,
1063,
1164,
1502,
1754,
2158,
2362,
2762
],
"answer_start": [
0,
35,
163,
163,
421,
462,
582,
701,
947,
1065,
1227,
1667,
1993,
2160,
2472
],
"input_text": [
"Participar en una consulta interna.",
"Per a decidir si el partit avala o no la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol.",
"Entre les 9.00 i les 20.00.",
"Està d'acord amb rebutjar la investidura de Pedro Sánchez si prèviament no hi ha un acord per abordar el conflicte polític amb l'estat a través d'una taula de negociació?",
"Hi ha previst que comparegui la portaveu del partit.",
"Marta Vilalta.",
"Que havia de ser entre iguals.",
"Que havia de ser entre governs, i no entre partits.",
"Les garanties que creuen que han de tenir sobre el compliment d'un hipotètic acord.",
"Que tots els pactes que surtin de la taula de negociació se sotmetin a votació dels catalans.",
"Un diàleg de reconeixement i entre iguals, que sigui sincer i sense condicions, amb un calendari clar i amb garanties de compliment.",
"El dret d'autodeterminació amb un referèndum i l'amnistia.",
"Ningú no pot tenir por de la paraula, de la negociació que condueixi a un acord. Des del parlant la gent s'entén. Som aquí, seguem i parlem.",
"Gabriel Rufián, Marta Vilalta i Josep Maria Jové.",
"Adriana Lastra, Salvador Illa, i José Luis Ábalos o Carmen Calvo."
]
} |
mitologia | Plutó (en grec antic Πλούτων) és un sobrenom ritual del déu dels inferns, Hades, senyor del món dels morts. Era un eufemisme amb el qual els grecs s'hi referien per tal de no provocar la seva còlera. El seu nom ve de l'adjectiu ploutos que significava ric, perquè totes les riqueses que es troben sota terra li pertanyien.
Va ser assimilat al déu llatí Dis Pater (el pare ric), que en els seus orígens era un déu agrari, com Plutó, i d'ell provenien les riqueses de la terra.
Plutó era el fill de Saturn i Ops i va ser marit de Prosèrpina, que va ser raptada per casar-se amb ell. La mare de Prosèrpina, Ceres es va enfadar i conseqüentment va provocar l'hivern.
Les representacions de Plutó són amb barba espessa i amb una actitud dura. A vegades porta casc, un regal dels ciclops i aquest tenia el poder de tornar-lo invisible. A vegades porta una corona de fulles. Quant està representat en el seu tron, a la seva mà dreta porta un ceptre de color negre, una forca o unes claus. Les claus representen que les portes del seu regne estan tancades. D'altres vegades se'l representa en un carro de quatre cavalls negres. | [
"Què és Plutó?",
"A qui es refereix?",
"Com més es coneix?",
"Què governa?",
"Per què l'anomenaven Plutó?",
"D'on prové la referència?",
"Què volia dir?",
"I com es relaciona amb el personatge?",
"Quina deïtat llatina hi era basada?",
"Quines característiques comunes tenia amb Plutó?",
"Quina relació tenia Plutó amb altres personatges divins?",
"Com és representat?",
"Què pot dur?",
"Quina propietat li conferia?",
"Quin altre objecte pot portar?",
"Què indiquen les claus?"
] | {
"answer_end": [
51,
72,
79,
106,
198,
235,
255,
321,
362,
474,
538,
736,
758,
828,
866,
1047
],
"answer_start": [
0,
0,
30,
74,
108,
200,
217,
228,
323,
323,
476,
663,
738,
738,
830,
982
],
"input_text": [
"És un sobrenom ritual.",
"Al déu dels inferns.",
"Com a Hades.",
"El món dels morts.",
"Per tal de no provocar la seva còlera.",
"De l'adjectiu ploutos.",
"Ric.",
"Totes les riqueses que es troben sota terra li pertanyien.",
"A Dis Pater.",
"Que en els seus orígens era un déu agrari i d'ell provenien les riqueses de la terra.",
"Era el fill de Saturn i Ops i va ser marit de Prosèrpina.",
"Amb barba espessa i amb una actitud dura.",
"Un casc.",
"Tenia el poder de tornar-lo invisible.",
"Una corona de fulles.",
"Que les portes del seu regne estan tancades."
]
} |
bios | Maria Trulls i Algué (Prats de Lluçanès, Osona, 5 de febrer 1861 - Igualada, Anoia, 7 de desembre 1933), fou una pensadora i escriptora catalana que va crear i contribuir en els processos de canvis polítics i socials de finals del segle xix i principis del segle xx.
Va passar la seva infantesa a Esparreguera. A Obras completas, publicades pel seu marit, Aurelio Rubio del Hoyo, l'any 1934, s'inclouen els poemes escrits en castellà, Desde mi encierro, i en català, Les meves filles. És en aquesta obra on es pot trobar la biografia de l'autora. Va escriure relats curts i nombrosos poemes, alhora que col·laborà en diversos diaris.
Lliurepensadora i de formació autodidacta, va néixer a una família humil, i fou filla d' Antònia Algué i Casahuga i Pere Trulls i Tort.
Als catorze mesos sofrí una paràlisi que la deixà impossibilitada i no pogué anar a l'escola. No obstant això, va aprendre a llegir als 5 anys, i a escriure als 14 anys gràcies a la seva mare. A casa no podien comprar cap llibre per les dificultats econòmiques que passàven i l'autora llegia tot allò que li feien arribar amics i veïns.
El maig de 1908, als 42 anys, es casà civilment amb un empleat de correus de 24 anys, amb qui l'unia una llarga amistat i una coincidència ideològica comuna. L'any 1934 va encarregar-se d'editar les seves poesies i prologar el seu llibre.
Va créixer en un ambient amb poca formació, on sovint se sentia incompresa. El pare li comprà un número de La Campana de Gràcia i li ensenyà postulats de llibertat i justícia. A més, li inculcà el cristianisme i el coneixement dels evangelis. Als setze anys descobrí la Biblia, i a partir d'aquest moment començà amb llibres religiosos, fins que un dia el pare li feu arribar “La economia de la vida humana”, un llibre de moral l'influencià en gran manera.
Va fusionar les idees republicanes transmeses pel seu pare amb aspectes de la Bíblia i treballs de divulgació científica. Li preocupava la situació social de la dona i publicà articles a La Conciencia Libre, revista feminista editada per dones, entre les quals es trobava Concepción Arenal. Trulls també col·laborà a El Igualadino (diari de tendència republicana editat per la Unió Republicana), El Ateneo, Igualada Radical, La Iconoclasta (publicació lliurepensadora i anticlerical de 1909), i L'Ateneu. Freqüentment debatia amb altres col·laboradors de la premsa local d'ideologia més conservadora.
A l'editorial de El Igualadino, núm. 1, del dotze de juny de l'any 1904, l'autora escrivia “Ventajas de la Instrucción” sobre el seu pensament quant a l'educació, en un moment en el qual l'escolarització universal no s'havia establert i els seguidors de Ferrer i Guàrdia treballàven per la institucionalització de la formació i instrucció dels infants.
L'Ajuntament d'Igualada va dedicar-li un carrer posant el seu nom. | [
"Qui va ser Maria Trulls?",
"Quan va néixer?",
"Què va aportar?",
"Quin recull va publicar l'espòs?",
"Què conté?",
"Quin contingut pot observar-se en aquest recull?",
"Què li va passar de petita?",
"Qui la va ajudar amb la lectura i l'escriptura, però?",
"Què llegia?",
"Amb qui es va casar amb 40 anys?",
"Què tenien en comú?",
"Sota quina religió fou educada?",
"Com era el pensament de Maria?",
"A quin mitjà feminista va col·laborar?",
"Com eren les altres revistes per a les quals va fer publicacions?",
"Quin homenatge li va retre la batllia d'Igualada?"
] | {
"answer_end": [
144,
103,
265,
354,
483,
545,
862,
961,
1105,
1191,
1263,
1555,
1923,
2046,
2306,
2822
],
"answer_start": [
0,
0,
149,
311,
311,
485,
770,
864,
1046,
1124,
1159,
1422,
1803,
1971,
2094,
2757
],
"input_text": [
"Fou una pensadora i escriptora catalana.",
"El 5 de febrer 1861.",
"Va crear i contribuir en els processos de canvis polítics i socials de finals del segle xix i principis del segle xx.",
"Obras completas.",
"Els poemes escrits en castellà, Desde mi encierro, i en català, Les meves filles.",
"La biografia de l'autora.",
"Que sofrí una paràlisi que la deixà impossibilitada i no pogué anar a l'escola.",
"La seva mare.",
"Tot allò que li feien arribar amics i veïns.",
"Amb un empleat de correus de 24 anys.",
"Una llarga amistat i una coincidència ideològica comuna.",
"Sota el cristianisme.",
"Una fusió de les idees republicanes transmeses pel seu pare amb aspectes de la Bíblia i treballs de divulgació científica.",
"A La Conciencia Libre.",
"De tendència republicana, lliurepensadores i anticlericals.",
"Dedicar-li un carrer posant el seu nom."
]
} |
mitologia | D'acord amb la mitologia grega, Altea (en grec antic Άλθαία) va ser una heroïna, filla de Testi, heroi etoli.
Es casà amb Eneu, rei de Calidó, i va ser mare de Melèagre i de Deianira. Quan Melèagre va fer set dies, les Moires, que són les fades del Destí, se li van aparèixer i li digueren que el seu fill viuria tant de temps com trigués a consumir-se un tió que acabaven de posar al foc. Altea el va treure tot seguit, el ruixà amb aigua i l'amagà dins un cofre en un lloc secret. Algunes tradicions diuen que aquest tió màgic era una branca d'oliver que Altea havia parit juntament amb el seu fill.
Però al cap d'uns anys, es va saber que Melèagre durant la cacera del senglar de Calidó, havia mort en una discussió els seus oncles Plexip i Toxeu, germans d'Altea. Aquesta, enutjada pel fet, volgué venjar-los. Llavors recordà que tenia amagat el tió, l'anà a cercar i el tornà a encendre. Quan es cremà del tot, efectivament, Melèagre va morir; però Altea no va poder suportar el remordiment i es va penjar.
Algunes tradicions deien que el pare dels dos fills d'Altea no era Eneu, sinó dues divinitats. Melèagre hauria estat fill d'Ares, i Deianira de Dionís. Dionís s'hauria enamorat d'Altea i Eneu, en saber-ho, li va cedir la dona. En agraïment, el déu li hauria donat un cep i li hauria ensenyat l'art de cultivar la vinya i a fer vi. | [
"Qui fou Altea?",
"Segons quina tradició?",
"Qui era el seu progenitor?",
"Qui era aquest?",
"Amb qui va contraure matrimoni Altea?",
"Va tenir descendència?",
"Qui eren les Moires?",
"Què van explicar-li quan Melèagre era petit?",
"Com va reaccionar Altea?",
"I després?",
"Què expliquen algunes històries d'aquest tronc?",
"Què va sortir a la llum amb el temps?",
"Què va fer Altea per venjar-se?",
"Què va passar quan va fer-se cendra?",
"Quina variació expliquen altres relats?",
"I qui seria l'enamorat d'Altea?"
] | {
"answer_end": [
79,
30,
95,
108,
126,
182,
254,
388,
419,
481,
600,
749,
891,
1010,
1162,
1196
],
"answer_start": [
0,
0,
81,
90,
110,
110,
215,
184,
390,
390,
483,
607,
795,
893,
1012,
1164
],
"input_text": [
"Una heroïna.",
"La mitologia grega.",
"Testi.",
"Un heroi etoli.",
"Amb Eneu.",
"Sí.",
"Les fades del Destí.",
"Que el seu fill viuria tant de temps com trigués a consumir-se un tió que acabaven de posar al foc.",
"El va treure tot seguit.",
"El ruixà amb aigua i l'amagà dins un cofre en un lloc secret.",
"Que era una branca d'oliver que Altea havia parit juntament amb el seu fill.",
"Que Melèagre durant la cacera del senglar de Calidó, havia mort en una discussió els seus oncles Plexip i Toxeu.",
"Recordà que tenia amagat el tió, l'anà a cercar i el tornà a encendre.",
"Melèagre va morir i Altea no va poder suportar el remordiment i es va penjar.",
"Que Melèagre hauria estat fill d'Ares, i Deianira de Dionís.",
"Dionís."
]
} |
bios | Marina Clotet i Guasch (Barcelona, 27 de setembre de 1941 – 31 d'agost de 2006) fou una dirigent veïnal catalana.
Nascuda al carrer del Carme, al barri del Raval (districte de Ciutat Vella de Barcelona). Es va casar el 8 de novembre de 1964 i es va instal·lar al barri de la Sagrera, d'on va ser veïna durant més de 40 anys. Durant tota la seva vida va ser modista. Va treballar uns anys a l'empresa Dique Flotante, al Passeig de Gràcia. Va tenir tres filles i un fill, i quan va deixar de treballar a l'empresa es va dedicar a tasques de voluntariat.
Ben aviat es va integrar a la Sagrera, implicant-se en la vida social i cultural del barri.
Tot i no tenir formació musical acadèmica, va viure l'associacionisme i la difusió de la música popular catalana de primera mà. Va col·laborar amb entitats del barri, i va començar a fer tasques de suport a la Coral arran de la seva amistat amb Maria Fité, fundadora de la coral infantil El Reguitzell, juntament amb Mossèn Joan Oriol Riera, al Casal parroquial de Crist Rei. S'encarregava de la dinamització, organització de concerts, estades de final de curs i altres activitats administratives i comptables, fins al 2005 en què se li va detectar una greu malaltia. També va col·laborar en el tallers de tall i confecció que es realitzaven al Casal parroquial del Crist Rei. Va ser membre de la Junta del Casal parroquial i era responsable de la Coral Infantil i Treballs Manuals.
El 1997 va rebre el Premi d'Honor de Sant Andreu, de mans del regidor del districte Eugeni Forradellas i Bombardó. També el 2006 li va ser lliurat el Premi d'Honor de l'Associació de Veïns de la Sagrera, de mans del President de l'Associació Oleguer Méndez.
El 31 d'agost del 2006 va morir a conseqüència de la malaltia que li havien detectat uns anys abans.
El 20 de juny de 2009 va obrir les seves portes al públic la Biblioteca La Sagrera-Marina Clotet. El nom de Marina Clotet va ser escollit pel veïnat i entitats de la Sagrera mitjançant votació popular. D'aquesta manera, la gent de la Sagrera ha volgut retre homenatge a la figura de Marina Clotet, apreciada per la tasca cultural desenvolupada al barri, en especial en el món coral. | [
"Qui va ser Marina Clotet?",
"Quan va néixer?",
"On?",
"Quan va contraure matrimoni?",
"I on va mudar-se?",
"Quant de temps hi va passar?",
"A què es dedicava?",
"Què va fer quan va marxar de la companyia?",
"En què va involucrar-se?",
"Quin tipus de música li agradava?",
"A qui va donar un cop de mà amb el grup de cant?",
"Com hi ajudava?",
"Què va passar-li, però, el 2005?",
"Quin reconeixement li va ser atorgat el 1997?",
"I el 2006?",
"A quin centre van posar-li el seu nom?"
] | {
"answer_end": [
112,
79,
161,
240,
282,
323,
364,
550,
642,
770,
899,
1153,
1210,
1475,
1629,
1986
],
"answer_start": [
0,
0,
114,
204,
204,
243,
325,
472,
562,
687,
813,
1020,
1155,
1427,
1548,
1808
],
"input_text": [
"Fou una dirigent veïnal catalana.",
"El 27 de setembre de 1941.",
"Al carrer del Carme, al barri del Raval.",
"El 8 de novembre de 1964.",
"Al barri de la Sagrera.",
"Més de 40 anys.",
"Va ser modista.",
"Es va dedicar a tasques de voluntariat.",
"En la vida social i cultural del barri.",
"La música popular catalana.",
"A Maria Fité.",
"S'encarregava de la dinamització, organització de concerts, estades de final de curs i altres activitats administratives i comptables.",
"Que se li va detectar una greu malaltia.",
"El Premi d'Honor de Sant Andreu.",
"El Premi d'Honor de l'Associació de Veïns de la Sagrera.",
"A la Biblioteca La Sagrera-Marina Clotet."
]
} |
books | ¿Doncs que voleu que parlem de la immortalitat de l'ànima o del moviment continu? No pot ser; ningú ens escoltaria.
Barcelona té la conversació malalta; pateix de diàleg epidèmic i ens l'ha encomanat.
Abans es parlava de tot: de pessetes falses, dels drets del vi, de les eleccions, de les modes de l'hivern vinent… ara ja s'ha acabat tot allò!
Ara tot és còlera i més còlera. Se parla dels passats, dels presents i dels que poden venir.
Vostè veu passar una rècua de burros molt llarga i a l'últim pregunta a un company:
-Quants n'hi deu haver?
-Avui trenta set -salta ell, -amb catorze criatures.
Se pensa que vosté no parla dels burros, sinó dels morts.
En una casa es trastornen perquè han vist passar dues vegades el combregar i exclamen:
-Sí, sí; bé poden dir que no hi ha res. ¡Com si no veiéssim que a cada punt surt Nostramo! | [
"De quins dos temes se suggereix que conversin?",
"La persona creu que hi hauria gent que els voldria escoltar?",
"Com es descriu la forma de conversar barcelonina?",
"Amb quina paraula es defineix la forma de dialogar?",
"Quins temes es tractaven anteriorment?",
"Actualment segueix passant?",
"Com és l’actitud generalitzada a l’hora de conversar actualment?",
"De quins temes se sol parlar?",
"Què van observar que s’aproximava?",
"A qui va fer una pregunta sobre això?",
"Amb quina xifra li va respondre?",
"Va incloure els fills en el recompte?",
"Quants n’hi havia?",
"De què creu que conversa en comptes de fer referència als ases?",
"Per què s’alteren en una llar?"
] | {
"answer_end": [
81,
114,
151,
178,
314,
343,
375,
436,
486,
520,
562,
597,
597,
655,
731
],
"answer_start": [
0,
82,
116,
153,
201,
316,
345,
377,
438,
489,
547,
547,
580,
599,
657
],
"input_text": [
"De la immortalitat de l'ànima o del moviment continu.",
"No.",
"Diu que la ciutat té la conversació malalta.",
"Diu que té un diàleg epidèmic.",
"Es parlava de tot: de pessetes falses, dels drets del vi, de les eleccions, de les modes de l'hivern vinent, etc.",
"No.",
"Tot és còlera i més còlera.",
"Dels passats, dels presents i dels que poden venir.",
"Una rècua de burros molt llarga.",
"A un company.",
"Trenta set.",
"No.",
"Catorze.",
"Dels morts.",
"Perquè han vist passar dues vegades el combregar."
]
} |
books | -Penso que adorar a Déu i al pròxim és una de les primeres virtuts, i més si porta aparellat el sacrifici.
-Però ¿no tems que l'altruisme minvi les íntimes afeccions de l'ànima, en perjudici dels teus drets?
-No, perquè m'has dit que conceptues la família com la base de la societat, i l'amor als altres t'ha de dur per força a l'exaltament dels propis. Ademés, he sentit a dir que els amors sants i nobles no s'exclueixen, sinó que, com brases ajustades, en lloc d'apagar-se s'exciten mútuament i més s'inflamen.
Al sentir això, en Montbrió somrigué a impuls d'un intens plaer. Mentres li estrenyia frissosament entre les seves la mà i mentre ella baixava la testa com decandint-se a la xardor de tanta ditxa, li anava dient:
-Ànima incomparable! ¡Que diferent ets de tantes altres que tenen sols la frivolitat al cor i la vanitat per guia de sos actes!
-I tu- contestava ella sense gosar alçar la cara -¡que diferent ets d'aquells joves tan inflats per sos cabals com buits i insípids per sa ignorància, aptes sols per a l'ociositat, mare de tots els vicis!
-Jo- deia ell, no sortint de son èxtasi -beneeixo a Déu, que m'ha portat una ànima que em comprèn. Tu seràs la meva amor i la meva guia.
-Beneïm-lo tots dos- afegia ella, -perquè la sort de compendre's dues ànimes és a mitges.
Així, entre deleitoses pauses i amorosos mots, transcorregueren llargs instants, fins que, revenint-se, ell digué, canviant de to: | [
"Quina opinió té ella sobre l’Altíssim?",
"Quin temor té en Montbrió sobre el fet de mirar pels altres?",
"Per què no tem això ella?",
"Què passa amb els amors nobles, segons ella?",
"Aquestes paraules van provocar alguna reacció a en Montbrió?",
"Quina?",
"S’estan tocant els dos?",
"Ella és com les altres dones, segons ell?",
"Com són les altres?",
"Ell també és diferent dels altres?",
"En quin sentit?",
"En Montbrió celebra l’Altíssim?",
"Per què?",
"Ella s’afegeix a aquesta benedicció?"
] | {
"answer_end": [
66,
207,
352,
512,
577,
577,
634,
854,
853,
1059,
1058,
1157,
1157,
1229
],
"answer_start": [
36,
108,
209,
354,
514,
514,
579,
728,
787,
855,
906,
1060,
1060,
1197
],
"input_text": [
"Que adorar-lo és una de les primeres virtuts.",
"Que minvin les íntimes afeccions de l'ànima, en perjudici dels seus drets.",
"Perquè ell li ha dit que conceptua la família com la base de la societat, i l'amor als altres ha de dur per força a l'exaltament dels propis.",
"Que no s'exclueixen, sinó que, com brases ajustades, en lloc d'apagar-se s'exciten mútuament i més s'inflamen.",
"Sí.",
"Va somriure a impuls d'un intens plaer.",
"Sí.",
"No.",
"Tenen sols la frivolitat al cor i la vanitat per guia de sos actes.",
"Sí.",
"Els altres joves estan tan inflats per sos cabals com buits i insípids per sa ignorància i són aptes sols per a l'ociositat, mare de tots els vicis.",
"Sí.",
"Perquè li ha portat una ànima que el comprèn.",
"Sí."
]
} |
bios | Roser Martínez Rochina (Bugarra, els Serrans, 1927) és una fotògrafa i crítica de fotografia valenciana.
Fotògrafa aficionada i crítica professional de fotografia. Aquesta valenciana es trasllada a Barcelona quan tenia 18 anys. Sempre li havia agradat escriure, i quan ho va combinar amb la seva passió per la fotografia es va convertir en la primera dona de l'Estat a fer-se comentarista especialitzada en fotografia. Respecte a la faceta de fotògrafa, va prendre les primeres imatges a la dècada dels seixanta. Malgrat això, no va ser fins al seu ingrés a l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya, l'any 1968, que s'hi va dedicar de forma sistemàtica. La seva primera càmera era un Voighlander, i feia la feina de laboratori a casa. La seva obra mostra imatges construïdes des d'una mirada intimista i interessada per allò que s'esdevé en la quotidianitat. Pensa que la tècnica és quelcom que s'ha d'aprendre i després oblidar, per poder centrar-se en allò que passa per davant la càmera. Va iniciar l'activitat com a crítica de fotografia a la revista de l'Associació Fotogràfica de Catalunya. Ha escrit a les Páginas Fotográficas de El Noticiero Universal, a Diorama, Imagen y Sonido i Arte Fotográfico, entre d'altres. Va ser l'organitzadora dels premis Negtor de fotografia durant molts anys. | [
"Qui és Roser Martínez?",
"Quan va néixer?",
"En quin moment va mudar-se a la ciutat comtal?",
"A què va dedicar-se?",
"Què va aconseguir?",
"Quan va fer les primeres fotografies?",
"A quina associació va entrar el 1968?",
"Què va poder fer un cop allà?",
"Quina va ser la seva primera màquina de fotografia?",
"Què revela la seva producció?",
"Com considera la tècnica?",
"A quin mitjà va començar a fer-ne crítica?",
"On més ha contribuït?",
"De què va ser al capdavant força temps?"
] | {
"answer_end": [
103,
51,
226,
320,
417,
511,
606,
648,
691,
853,
985,
1091,
1218,
1293
],
"answer_start": [
0,
0,
164,
228,
321,
454,
542,
527,
650,
731,
855,
987,
1093,
1220
],
"input_text": [
"És una fotògrafa i crítica de fotografia valenciana.",
"El 1927.",
"Quan tenia 18 anys.",
"Sempre li havia agradat escriure, i ho va combinar amb la seva passió per la fotografia.",
"Es va convertir en la primera dona de l'Estat a fer-se comentarista especialitzada en fotografia.",
"A la dècada dels seixanta.",
"A l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya.",
"S'hi va dedicar de forma sistemàtica.",
"Un Voighlander.",
"Una mirada intimista i interessada per allò que s'esdevé en la quotidianitat.",
"Com quelcom que s'ha d'aprendre i després oblidar, per poder centrar-se en allò que passa per davant la càmera.",
"A la revista de l'Associació Fotogràfica de Catalunya.",
"A les Páginas Fotográficas de El Noticiero Universal, a Diorama, Imagen y Sonido i Arte Fotográfico, entre d'altres.",
"Els premis Negtor de fotografia."
]
} |
mitologia | Fafnir (també Fafner, en català l'estrenyidor),
és un dels personatges de la mitologia nòrdica que apareix a les Eddas, una narració en nòrdic antic de les gestes de déus i herois.
Fafnir és el fill del gegant Hreidmar. Els seus germans es deien Otr (sovint també escrit com a Otur) i Regin.
A les Eddas se'ns explica que els tres déus Odin, Loki i Hoenir van matar per error Otur, el qual es trobava en forma de llúdriga. Van pagar la compensació convenient amb la pila d'or rebutjada pel nan Andvari, pila que duia la mala sort i la discòrdia a un possible propietari il·legítim (la peça més coneguda d'aquest tresor és l'anell Andvarinaut).
Hreidmar, ple de cobdícia, negà els seus fills Fafnir i Regin per tal de no haver-los de donar la seva part corresponent de la compensació. Arran d'això, fou apunyalat per Fafnir i Fafnir amenaçà també a Regin de matar-lo si exigia la seva part.
Regin fugí i esdevingué el pare adoptiu de Sigurd.
Fafnir es retirà aleshores a una caverna, on romania estirat sobre l'or per tal de vigilar-lo. Gradualment, prengué la forma d'un drac i, per l'efecte del Oegishjalmr, un casc que canviava l'aspecte del seu portador fent-lo espantós, el seu aspecte es feu encara més terrible.
Sigurd matà a Fafnir amb l'espasa Gram i després matà a Regin (que tot i ser un gegant, tenia en aquell moment la forma d'un nan), que volia tot el tresor dels nibelungs per ell però només en posseïa el casc, l'anell i un petita part.
Al poema alemany medieval La cançó dels nibelungs i a l'adaptació de Wagner de les estrofes per a l'òpera Der Ring des Nibelungen la història és gairebé igual, tot i que està lleugerament modificada.
Hreidmar escapa, Fafnir passa a dir-se Fafner i el seu germà Fasolt. El tresor és la paga a un gegant per la construcció del Valhalla i la resta es connecta amb la història de l'òpera Das Rheingold. L'anell maleït Andvarinaut evoluciona com en moltes versions de les Eddes i de la cançó dels nibelungs i també en les òperes de Wagner cap a l'objecte central de la narració. A més a més, en les últimes dues versions Sigurd passa a dir-se Siegfried i l'Oegishjalmr ja no és cap casc aterridor, sinó una capa que fa invisible al seu portador.
Bernard Evslin (1989). "Fafnier (Monsters of Mythology)", ISBN 1555462472 | [
"Què és Fafnir?",
"On surt?",
"De què tracta?",
"Qui era el seu pare?",
"Com es deien els altres fills?",
"Què van fer-li Odin, Loki i Hoenir a Otur?",
"Com van actuar?",
"En què consistia aquesta?",
"Què va fer Hreidmar?",
"Què va decidir fer-li Fafnir?",
"On va marxar Fafnir?",
"Per què?",
"Quin aspecte va adoptar?",
"Qui va assassinar-lo?",
"A quines composicions s'explica aquesta llegenda?",
"Què passa amb l'anell?"
] | {
"answer_end": [
94,
118,
179,
218,
290,
380,
501,
580,
782,
888,
981,
1034,
1075,
1238,
1611,
2025
],
"answer_start": [
0,
0,
99,
181,
220,
322,
423,
463,
644,
798,
941,
941,
1049,
1218,
1453,
1852
],
"input_text": [
"És un dels personatges de la mitologia nòrdica.",
"A les Eddas.",
"D'una narració en nòrdic antic de les gestes de déus i herois.",
"El gegant Hreidmar.",
"Otr i Regin.",
"El van matar per error.",
"Van pagar la compensació convenient amb la pila d'or rebutjada pel nan Andvari.",
"Era una pila que duia la mala sort i la discòrdia a un possible propietari il·legítim.",
"Negà els seus fills Fafnir i Regin per tal de no haver-los de donar la seva part corresponent de la compensació.",
"L'apunyalà i amenaçà també a Regin de matar-lo si exigia la seva part.",
"A una caverna.",
"Per vigilar l'or.",
"El d'un drac.",
"Sigurd.",
"Al poema alemany medieval La cançó dels nibelungs i a l'adaptació de Wagner de les estrofes per a l'òpera Der Ring des Nibelungen.",
"Que evoluciona com en moltes versions de les Eddes i de la cançó dels nibelungs i també en les òperes de Wagner cap a l'objecte central de la narració."
]
} |
vilaweb | La sagnia de baixes a Ciutadans no s'atura. I la darrera també és de pes: ni més ni menys que Francesc de Carreras, un dels fundadors del partit i considerat el pare polític d'Albert Rivera, president de la formació. No comparteix la decisió de l'executiva de Ciutadans de no pactar amb el cap del PSOE, Pedro Sánchez, per facilitar-li la investidura com a president del govern espanyol, segons que han dit a Europa Press fonts del partit. De Carreras, catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona, va comunicar la baixa a l'abril, després que l'executiva de Ciutadans va acordar de no negociar la investidura de Sánchez. Fa un mes, va escriure un article a El País en què demanava a Rivera que cerqués un pacte amb Sánchez per a donar estabilitat al govern espanyol. El va acusar de prioritzar els suposats interessos de partit per damunt dels interessos d'Espanya i va retreure-li d'haver-se convertit en un ‘adolescent capritxós'. La sortida d'un dels històrics de Ciutadans s'afegeix a altres baixes destacades a la formació per la discrepància amb el vet a Sánchez. Com ara, la del portaveu econòmic, Toni Roldán, i la de l'eurodiputat Javier Nart, que va dimitir de l'executiva. Més recentment, també hi ha hagut baixes importants a les Illes, com la de Xavier Pericay, també cofudador del partit, i la de l'ex-diputada Olga Ballester. En aquesta entrevista a VilaWeb, De Carreras explicava el seu pensament polític i els seus inicis a Ciutadans. | [
"Què no para de produir-se a Ciutadans?",
"Ha estat important l'última?",
"Per què?",
"Què significa per al grup?",
"Qui és Rivera?",
"Amb quina determinació no està d'acord Francesc de Carreras?",
"Quina altra feina té Carreras?",
"Quina petició pública va fer a Rivera?",
"On?",
"Amb quin objectiu?",
"Per què va assenyalar el president de la formació?",
"Què li va dir que li semblava?",
"Què acompanya aquesta decisió?",
"Per què s'han donat totes aquestes sortides?",
"Quins altres polítics en són un exemple?",
"I a les Balears?"
] | {
"answer_end": [
42,
72,
114,
189,
215,
302,
525,
751,
718,
794,
893,
960,
1042,
1097,
1180,
1368
],
"answer_start": [
0,
44,
44,
94,
183,
217,
440,
661,
661,
661,
796,
896,
962,
962,
1099,
1213
],
"input_text": [
"La sagnia de baixes.",
"Sí.",
"Perquè ha estat ni més ni menys que Francesc de Carreras.",
"N'ha estat un dels fundadors i és considerat el pare polític d'Albert Rivera.",
"El president de la formació.",
"Amb la decisió de l'executiva de Ciutadans de no pactar amb el cap del PSOE.",
"És catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona.",
"Que cerqués un pacte amb Sánchez.",
"En un article a El País.",
"Donar estabilitat al govern espanyol.",
"Per prioritzar els suposats interessos de partit per damunt dels interessos d'Espanya.",
"Un adolescent capritxós.",
"Altres baixes destacades.",
"Per la discrepància amb el vet a Sánchez.",
"Toni Roldán i Javier Nart.",
"Xavier Pericay i Olga Ballester."
]
} |
bios | Montserrat Tarragó i Domènech (nascuda el 1954) és una activista política independentista catalana, exmembre del Front Nacional de Catalunya, d'EPOCA i de Terra Lliure.
Fou acusada, juntament amb Àlvar Valls, Josep Lluís Pèrez i Josep Pau, de participar com a membre del Front Nacional de Catalunya a l'incendi dels dipòsits de Aceites Catalanes Centro, SA (Acacesa) durant la matinada del 13 de gener de 1976.
L'1 de juliol de 1977 fou detinguda, juntament amb Carles Sastre i Josep Lluís Pérez als seus domicilis, mentre que Àlvar Valls ho fou enmig del carrer. També foren detinguts, però posats en llibertat poc després, el germà, la parella i dos companys de pis de Carles Sastre. Els càrrecs d'acusació foren la participació en l'assassinat de l'empresari Josep Maria Bultó, succeït a Barcelona el 9 de maig de 1977 quan li esclatà un artefacte bomba adherit al pit i que fou reivindicat per EPOCA. La pista que conduí la policia fou un carnet d'instal·lador de gas, oblidat per un dels assaltants al pis, que malgrat estar parcialment falsificat conservà una numeració autèntica.
Després de passar cinc mesos a presó, tots quatre foren alliberats el 10 de novembre de 1977 després que se'ls hi apliqués la Llei d'Amnistia espanyola, dos dies abans que el seu ministre de l'Interior, Rodolfo Martín Villa, sol·licités la seva derogació.
També fou acusada d'haver participat en nom d'EPOCA, i juntament a Carles Sastre, en l'assassinat del polític franquista i exalcalde de Barcelona Joaquim Viola, quan el 25 de gener de 1978 li esclatà un artefacte similar al pit mentre es trobava al seu domicili de passeig de Gràcia de Barcelona.
Fugida a la Catalunya Nord des de la seva excarceració, el 19 de gener de 1985 fou detinguda a Puigcerdà amb Jaume Fernàndez i Calvet i Carles Sastre, investigada després de l'atac reivindicat per Terra Lliure del 10 de setembre de 1981 contra la delegació d'Hisenda de Barcelona amb un explosiu de 300 grams de goma-2, del qual fou absolta l'any 1986 tant per l'Audiència Nacional com pel Tribunal Suprem.
Fruit de la detenció, fou jutjada i condemnada pel cas Bultó a quatre anys de presó per col·laboració amb organització armada. Una segona sentència, emesa l'any 1987, fou condemnada pel cas Viola a vuit anys de presó per pertinença a organització armada, tinença d'armes i falsificació de documents. El 21 de desembre de 1990 fou excarcerada de la presó de Lleida 1 després d'haver complert gairebé la meitat de la condemna, i continuà amb els seus estudis universitaris d'Història. El seu company sentimental és el també company de militància Carles Sastre i fruit de la unió nasqué la seva filla Quima. | [
"Qui és Montserrat Tarragó?",
"Quan va néixer?",
"A quines asociacions va pertànyer?",
"Per què la van assenyalar?",
"Quan es va produir?",
"Quan la van arrestar?",
"Què al·legava la justícia?",
"Quan va succeir?",
"Com?",
"Quin objecte va permetre que policia en determinés culpables?",
"Quant de temps van ser empresonats?",
"Què els va estar aplicat?",
"En quin altre cas està implicada?",
"Quan la van tornar a detenir a la Catalunya Nord?",
"Quina condemna van aplicar-li per l'assumpte de Bultó?",
"Què va passar a finals del 1990?"
] | {
"answer_end": [
98,
47,
167,
356,
409,
446,
779,
821,
871,
971,
1123,
1238,
1502,
1744,
2130,
2470
],
"answer_start": [
0,
0,
100,
169,
301,
411,
686,
734,
734,
905,
1087,
1125,
1343,
1696,
2083,
2347
],
"input_text": [
"És una activista política independentista catalana.",
"El 1954.",
"Al Front Nacional de Catalunya, a EPOCA i a Terra Lliure.",
"Per participar com a membre del Front Nacional de Catalunya a l'incendi dels dipòsits de Aceites Catalanes Centro, SA.",
"Durant la matinada del 13 de gener de 1976.",
"L'1 de juliol de 1977.",
"La participació en l'assassinat de l'empresari Josep Maria Bultó.",
"El 9 de maig de 1977.",
"Li esclatà un artefacte bomba adherit al pit.",
"Un carnet d'instal·lador de gas.",
"Cinc mesos.",
"La Llei d'Amnistia espanyola.",
"En el de l'assassinat del polític franquista i exalcalde de Barcelona Joaquim Viola.",
"El 19 de gener de 1985.",
"Quatre anys de presó.",
"Que fou excarcerada de la presó de Lleida 1 després d'haver complert gairebé la meitat de la condemna."
]
} |
books | A dinar, va arribar primer Kate que no pas En Puigrafegut. Duia una toilette senzilla, i cap joia. Però una cinteta negra al coll, pueril, feia ressaltar la frescor divina de son cos, la transparència del si escarit, en contrast amb la brunor sana i tota esportiva de la cara i el coll. Sos cabells castanys eren pentinats amb una primorosa imitació del despentinament, exquisida a contra claror; sos ulls blaus daven la sensació de refiar-se, d'implorar, de no conèixer malícia. Tota ella semblava una cosa senzilla i prodigiosa que acabava de brollar o de descloure's.
Vam arribar a témer que En Puigrafegut no vindria, i això que li havíem amagat que hi hauria una inconeguda que desitjava conèixer-lo, parlar-li. Però, tanmateix, comparegué. Va fer-nos l'efecte de més desmanegat, més negligit que mai; però la meva germana va llambregar tot seguit a Kate, i no va semblar-li decebuda ni seriosament shocked. Ell tingué una mirada agra, rampelluda, en veure el parany, però sense que arribés a rondinar.
Kate va dir que volia fer-li alguna pregunta sobre interpretació de música seva. La meva germana i jo, vam aprofitar l'avinentesa per a girarnos a d'altres invitats. Després vam saber què cosa havia succeït. Kate i En Puigrafegut estaven vora la finestra, en una mena de pau armada, quan de sobte se sentí un crec minúscol, però ben definit. | [
"Qui va ser la primera a aparèixer?",
"Què portava?",
"I alguna arracada?",
"I al coll?",
"Què feia destacar la cinteta?",
"Com era la seva melena?",
"I els seus ulls?",
"Quina impressió donaven?",
"Quina angoixa tenien els amics d'En Puigrafegut?",
"Quina informació li havien ocultat?",
"S'hi presentà finalment en Puigrafegut?",
"La Kate estava escandalitzada?",
"A en Puigrafegut li agradà la sorpresa?",
"On van anar la Kate i ell?"
] | {
"answer_end": [
57,
85,
97,
129,
285,
307,
411,
478,
620,
715,
744,
911,
1006,
1262
],
"answer_start": [
0,
59,
87,
99,
99,
287,
397,
397,
571,
622,
717,
855,
913,
1216
],
"input_text": [
"La Kate.",
"Una toilette senzilla.",
"No.",
"Una cinteta negra al coll.",
"La frescor divina de son cos, la transparència del si escarit, en contrast amb la brunor sana i tota esportiva de la cara i el coll.",
"Castanya.",
"Blaus.",
"De refiar-se, d'implorar, de no conèixer malícia.",
"Que ell no vingués.",
"Que hi hauria una inconeguda que desitjava conèixer-lo, parlar-li.",
"Sí.",
"No.",
"No.",
"Vora la finestra."
]
} |
books | Ja n'hi poden fer de l'alçada d'un campanar a aquesta majoria: mentres no li prohibesquen mastegar cigrons torrats en xicra o traguejar infusió de campetxo cada vuit dies, sempre dirà:
-Ara és un gust: les coses sembla que van bé.
A les tardes de dijous d'hivern, per espai de dues o tres hores, la Barcelona jove, la Barcelona elegant i culta es traslada en pes al passeig de Gràcia.
No és reconeguda persona decent (per molt que ho sia) la que no té per costum freqüentar aquell siti en l'època i hores indicades.
Així és frase molt significativa la de: «Avui fulana no ha anat al passeig de Gràcia.»
Així, quan se diu un dijous: «Aquesta tarda nos veurem», ja s'entén que es vol dir: «En el passeig de Gràcia».
Els demés dies, a iguals hores, la reunió és numerosa per dos motius, especialment, l'un molt singular.
Va començar algú a anar-hi a passejar per ser siti agradable i no trobar-hi a ningú. I això era tan cert, que es va ocórrer a moltíssims, els quals se van trobar amb una concurrència forta; però, com cada u d'ells ha procurat apartar-se tot lo possible dels altres, i com ningú d'ells va a lluir ni a avergonyir als demés amb son exterior, quasi bé no s'adonen de què tanta siga l'afluència de passejants, i cada u diu en son interior:
-M'agrada venir aquí perquè no hi ha gent.
Entre aquestos passejants de tarda n'hi ha força que s'ocupen molt sèriament en enterar-se bé de lo que adelanten les obres.
No n'hi ha cap que tingui casa, mes tots estan enterats de la calitat del morter que s'hi emplea, del gruix de les parets i els jornalers que hi treballen: són els que fan córrer per Barcelona aquest eixam de notícies que, bones o dolentes, per tot circulen sobre els ventatges i desventatges de l'ensanche (hem de dir ensanche!).
A les nits d'estiu… | [
"Quines coses no volia que li impedissin?",
"Com creu que va la vida?",
"Què passa els dijous al vespre?",
"Durant quant de temps?",
"Com és una persona que no volteja per passeig de Gràcia en aquelles dates?",
"Quina expressió té molta rellevància, en aquest sentit?",
"Què se sobreentén quan algú diu que es veuran a la tarda?",
"Per què algú hi va anar un altre dia?",
"Aquesta acció es va estendre?",
"Van començar a coincidir amb més i més gent?",
"Algú manifestava els seus pensaments?",
"I què seguien dient?",
"A què es dediquen molts d'aquests caminants?",
"De quina información són coneixedors els passejants?",
"Esbomben aquesta informació?"
] | {
"answer_end": [
170,
229,
383,
383,
514,
602,
712,
901,
1006,
1006,
1156,
1295,
1420,
1576,
1728
],
"answer_start": [
63,
186,
231,
231,
385,
516,
603,
714,
818,
818,
956,
1226,
1297,
1458,
1578
],
"input_text": [
"Mastegar cigrons torrats en xicra o traguejar infusió de campetxo cada vuit dies.",
"Sembla que va bé.",
"Que la Barcelona jove, la Barcelona elegant i culta es traslada en pes al passeig de Gràcia.",
"Per espai de dues o tres hores.",
"No és reconeguda persona decent.",
"Avui fulana no ha anat al passeig de Gràcia.",
"Que es veuran en el passeig de Gràcia.",
"Per passejar per ser siti agradable i no trobar-hi a ningú.",
"Sí.",
"Sí.",
"No.",
"M'agrada venir aquí perquè no hi ha gent.",
"A enterar-se bé de lo que adelanten les obres.",
"De la calitat del morter que s'hi emplea, del gruix de les parets i els jornalers que hi treballen.",
"Sí."
]
} |
books | Així parlà; i encontinent demostrà gran desig de partir-se de nosaltres i encara afegí: -Anau-vos-en d'ací; i jo vindré amb vosaltres fins a la ribera i a la vostra petita nau.- Arribats a la vorera entràrem en la nau. I s'esvaní el donzell com una imatge de somni. Començàrem de navegar; i al cap d'una hora, ens tornà envair aquella aubaïna nuvolosa de l'altre cop, i avençant a la ventura de Déu tornàrem a trobar els nostres germans. Els quals ens havien esperat amb incansable enyorament, i mostraren gran alegria del nostre retorn. I per ço com la nostra absència era estada tan llarga havien plorat i fet molts de pensaments. I duien bé el compte del temps que forem absents, que era d'un any i divuit dies. I ens començaren a dir: -Mossenyers i pares nostres, ¿on sou anats i on sou estats tant de temps? I ¿per què ens haveu deixat sense guia ni pastor en aquesta selva obscura? Nosaltres bé sabíem que mossenyor el nostre abad, espesses vegades, sol partir, i se'n va algunes voltes tot sol, no sabem on, ni si és lluny ni si és prop; i a vegades s'hi està un mes i ha pics que s'hi està dues setmanes i tal volta una setmana o encara menys, i després retorna sa i sau. Però ara s'hi ha estat un any; no és cosa, doncs, de meravellar si nosaltres érem en ànsia i en congoixa.
Jo els vaig donar conhort i confort amb aquestes paraules: -Portador som de bones noves. En aquest viatge no m'ha advingut res que no sia per bé. A bon lloc sou. Sapiau que no és lluny d'ací aquella illa delitosa anomenada Terra de promissió dels Sants; i en aquesta illa no hi ha mai nit, ni mai el jorn s'hi acluca: llum rutilant i serenor sense núvol perdurablement imperen; no callen mai els aucellets de cantar la primavera; l'herba tota floreix; els arbres tots floreixen i fruiten. Un àngel de Déu, meravellós de veure, guarda la illa i ningú pot anar-hi si no en té llicència d'ell. Per l'olor dels nostres hàbits no coneixeu que som estats en Paradís? -Don abad- els monjos respongueren; -per l'olor del vostre hàbit coneguérem que haveu estat en lloc florent. Amb gust sabríem de vós on és aquest paradís, que nosaltres no el sabem i deim-vos que quaranta dies ha durat l'olor dels vostres vestits quan sou estats de retorn del lloc on éreu.- Ell respongué: -Amb mon car fill Menoc, en la illa delitosa, fórem tot aquest temps, sense menjar ni sense beure ni sense dormir; i érem tan alegres i consolats de ço que vèiem, que érem sadolls i plens com si haguéssim menjat a talent i voler. Passada aquella quarentena, rebí la bendicció dels monjos i prenguí comiat de mon car fill Menoc, i amb mos germans, retorní al cenobi i a l'estretura de ma cel·la. | [
"De què tenia ganes?",
"Què els va dir?",
"Què va passar després d’una hora de navegació?",
"Amb qui es van retrobar?",
"Es van sentir contents aquests?",
"Quant de temps havien estat separats?",
"Els germans els van demanar explicacions?",
"Acostumava a desaparèixer durant llargues temporades l'abat?",
"Quin indret no queda lluny d’on són en aquell moment?",
"Es fa mai de nit, allà?",
"Què no deixen de fer mai les aus?",
"I els arbres?",
"Qui és el guardià d’aquest illot?",
"Els seus vestits desprenen alguna aroma?",
"En Menoc ha estat en aquest Paradís?"
] | {
"answer_end": [
71,
175,
366,
436,
536,
713,
887,
1209,
1538,
1602,
1714,
1773,
1875,
2054,
2322
],
"answer_start": [
14,
74,
266,
368,
438,
538,
713,
888,
1448,
1540,
1664,
1738,
1775,
1877,
2255
],
"input_text": [
"De partir-se d'ells.",
"Anau-vos-en d'ací; i jo vindré amb vosaltres fins a la ribera i a la vostra petita nau.",
"Que els tornà envair aquella aubaïna nuvolosa de l'altre cop.",
"Amb els seus germans.",
"Sí.",
"Un any i divuit dies.",
"Sí.",
"No.",
"Una illa delitosa anomenada Terra de promissió dels Sants.",
"No.",
"No deixen de cantar la primavera.",
"Floreixen i fruiten.",
"Un àngel de Déu.",
"Sí.",
"Sí."
]
} |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.