source
stringclasses 4
values | story
stringlengths 268
10.6k
| questions
sequencelengths 0
23
| answers
dict |
|---|---|---|---|
mitologia | La ciutat d'Elis (en àtic ἡ Ἦλις, dòric Ἆλις) fou la capital de l'Èlida. Era a la riba esquerra del Peneu. L'acròpoli d'Elis es deia en grec Kaloskopi i els venecians van transformar aquest nom en Belvedere. Correspon a la moderna Paleòpoli.
Homer la menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada, i diu que fou una ciutat dels epeus, però les capitals antigues d'aquest poble foren Èfira a l'interior (a la riba del Ladó) i Bupràsion a la costa. Amb la invasió dels doris, el país fou donat al cap Òxil i els seus etolis, que es van establir a l'acròpoli de Kaloskopi, i la ciutat fou la residència dels reis i l'aristocràcia (que van governar en ser abolida la monarquia després de la invasió persa). Fou l'única ciutat del país que era fortificada.
Després de l'establiment del govern democràtic aristocràtic, Elis (que era en realitat només Kaloskopi) es va unir a altres ciutats de la rodalia (8 en total, cap de les quals tenia muralles) per formar la ciutat d'Elis.
Elis va dominar sobre l'Èlida. La classe dels Hel·lanòdiques fou l'encarregada de presidir els jocs olímpics i estava formada per un membre de cada tribu, que sembla que eren quatre per cada districte, és a dir dotze en total. La ciutat, poc amenaçada per la condició de país sagrat de l'Èlida, fou aviat una de les més populoses i esplèndides de Grècia. Tot i que va perdre el districte del sud i el del nord-est, va mantenir la sobirania sobre el centre i la presidència dels jocs olímpics.
De la ciutat no en queden restes apreciables. Una de les instal·lacions més anomenades fou el gimnàs o Xistos, descrit per Estrabó, dividit en tres parts: el Pletrion, el Tetragonion i el Malco. Al darrer departament hi havia la casa-senat de l'Èlida, anomenada Lalikion. Tenia dues entrades principals: pel carrer Siope (Silenci) fins als banys; i un altre al cenotafi d'Aquil·les cap a l'àgora (hipòdrom) i l'Hel·lanodiceó (residència oficial dels Hel·lanòdiques, que havien de rebre instrucció durant 10 mesos abans de poder exercir la seva feina al festival). També hi havia una àgora anomenada Corcirena, un temple d'Apol·lo guaridor, estàtues d'Hèlios i Selene, un temple de les Gràcies, un temple de Silè i la tomba d'Òxil; pel camí del teatre hi havia el temple d'Hades, que només s'obria un cop l'any. El teatre era entre l'àgora i el Mènios (el rierol darrere la ciutat), i prop del teatre hi havia el temple de Dionís amb l'estàtua d'aquest déu feta per Praxíteles. A l'acròpoli hi havia el temple d'Atenea, amb una estàtua de la deessa feta d'or i marfil per Fídies. No molt lluny de la ciutat hi havia la ciutat de Petra on era la tomba del filòsof Pirró. | [
"Què era Elis?",
"On se situava?",
"Com es deia l'acròpoli?",
"Quin nom van posar-li a Venècia?",
"A quina obra apareix Elis?",
"Què va passar quan els doris van assaltar l'Èlida?",
"Quan van liderar la ciutat els aristòcrates?",
"Per què era diferent de la resta?",
"On va annexar-se Kaloskopi quan va arribar la democràcia?",
"Quantes?",
"Amb quin objectiu?",
"Què feien els Hel·lanòdiques?",
"En què va convertir-se la ciutat?",
"Quines parts constituïen la sala d'esports?",
"Com es deia el corrent d'aigua que passava darrere d'Elis?"
] | {
"answer_end": [
71,
105,
150,
206,
296,
626,
701,
750,
897,
943,
971,
1081,
1326,
1659,
2346
],
"answer_start": [
0,
73,
107,
107,
242,
447,
573,
703,
752,
813,
813,
1004,
1200,
1512,
2307
],
"input_text": [
"Fou la capital de l'Èlida.",
"A la riba esquerra del Peneu.",
"Kaloskopi.",
"Belvedere.",
"A la Ilíada.",
"Que la ciutat fou la residència dels reis i l'aristocràcia.",
"En ser abolida la monarquia després de la invasió persa.",
"Perquè fou l'única ciutat del país que era fortificada.",
"A altres ciutats de la rodalia.",
"8.",
"Formar la ciutat d'Elis.",
"Presidir els jocs olímpics.",
"En una de les més populoses i esplèndides de Grècia.",
"El Pletrion, el Tetragonion i el Malco.",
"Mènios."
]
} |
vilaweb | Entre els centenars de milers d'assistents a la Via Lliure de la Meridiana, hi havia alguns dels caps de llista de les candidatures independentistes que es presenten a les eleccions del 27 de setembre. Des de la manifestació mateix han parlat de la gran mobilització d'avui i de la cita electoral d'aquí a quinze dies. Romeva: ‘Es posa de manifest per quart any que hi ha una demanda multitudinària que volem que el món escolti' El cap de llista de Junts pel Sí, Raül Romeva, ha remarcat que la Via Lliure de la Meridiana posa de manifest per quart any consecutiu que hi ha una demanda multitudinària que els catalans volen que el món escolti: ‘Una vegada més, el que es posa de manifest és la gran voluntat de mobilització que té aquest poble, que el que vol és que simplement se l'escolti. Posem el focus de cara al món, perquè vegi la voluntat col·lectiva d'aquest poble.' Des de la fila zero, també ha reivindicat que el moviment sobiranista va de baix a dalt, del poble a les institucions. El candidat de Junts pel Sí ha remarcat que el poble demostra una vegada més que vol resoldre ‘un tema que és encallat des de fa anys', el de Catalunya i Espanya, i ho vol fer de manera pacífica: ‘Ho volem fer per l'única via que ho sabem fer, per la via i la força de les urnes.' Romeva espera que el món ho pugui veure amb aquesta concentració de la Diada, però també amb el resultat de les eleccions del 27 de setembre. Junqueras: ‘Farem tant com puguem perquè sigui l'última Diada abans de la independència de Catalunya' El president d'ERC, Oriol Junqueras, s'ha conjurat perquè aquesta Diada sigui l'última abans de la independència de Catalunya i que la vinent ja sigui en el marc d'un estat independent. Ha subratllat que aquesta mobilització era la demostració ‘de la voluntat de molts ciutadans d'aquest país de fer un pas decisiu': ‘I la nostra voluntat és convertir aquesta mobilització, aquesta voluntat, també en un resultat polític: la formació d'una nova república, un nou estat independent a partir del 27 de setembre.' Baños espera que la Via Lliure sigui el punt de sortida a la ruptura amb l'estat espanyol El candidat de la CUP, Antonio Baños, espera que la Via Lliure d'aquesta Diada sigui el punt de sortida cap a la ‘ruptura' amb l'estat espanyol després del 27 de setembre. Està convençut que els vots en favor de la independència seran majoritaris. ‘Per omplir el parlament —ha dit— primer s'han d'omplir els carrers' i ha celebrat que s'hagi complert la segona part amb una avinguda Meridiana ‘plena de gent que vol transformar les seves vides'. Ha destacat també que l'avinguda és ‘una gran metàfora de totes les Catalunyes possibles' perquè ha representat ‘un sol poble' i també ‘la classe treballadora, obrera i de lluita'. | [
"Qui va acudir a la Via Lliure?",
"Quan se celebren?",
"A què s'hi han referit els polítics?",
"Quines han estat les paraules de Romeva?",
"Qui és?",
"Quin significat té la Via Lliure?",
"On era?",
"Què ha dit sobre el poble català?",
"A quin es refereix?",
"Com diu que ho volen tirar endavant?",
"Què ha dit Junqueras?",
"Qui és?",
"Què considera que vol fer veure aquesta manifestació?",
"Qui és Antonio Baños?",
"Què li sembla l'actuació a la Meridiana?"
] | {
"answer_end": [
181,
200,
317,
428,
474,
642,
917,
1129,
1156,
1273,
1519,
1555,
1835,
2157,
2656
],
"answer_start": [
0,
168,
202,
319,
429,
429,
876,
995,
1076,
1192,
1418,
1520,
1706,
2121,
2567
],
"input_text": [
"Alguns dels caps de llista de les candidatures independentistes que es presenten a les eleccions.",
"El 27 de setembre.",
"A la gran mobilització d'avui i a la cita electoral d'aquí a quinze dies.",
"Es posa de manifest per quart any que hi ha una demanda multitudinària que volem que el món escolti.",
"El cap de llista de Junts pel Sí.",
"Posar de manifest per quart any consecutiu que hi ha una demanda multitudinària que els catalans volen que el món escolti.",
"A la fila zero.",
"Que vol resoldre un tema que és encallat des de fa anys.",
"Al de Catalunya i Espanya.",
"Per l'única via que ho saben fer, per la via i la força de les urnes.",
"Que faran tant com puguin perquè sigui l'última Diada abans de la independència de Catalunya.",
"El president d'ERC.",
"La voluntat de molts ciutadans d'aquest país de fer un pas decisiu.",
"El candidat de la CUP.",
"Una gran metàfora de totes les Catalunyes possibles."
]
} |
books | En Llucià no havia fruit mai unes hores de tan absoluta independència com les d'ara. Cal confessar que el seu ofici de procurador causídic no l'havia sotmès en cap instant a un surmenage del cervell ni dels muscles: havia arribat a ésser un dels primers procuradors de Barcelona d'una manera fàcil, gairebé providencial. Tenia un decent patrimoni heretat de son pare: això li permeté des del primer dia pagar puntualment a tothom; llogar un passant escrupulós i quatre dependents actius. Ell només exercia una suprema vigilància, i afalagava els clients amb una conversa inútil i de bon to.
Així i tot, els instants presents l'embriagaven d'oci, i les activitats pretèrites li apareixien com un esclavatge melodramàtic. Ell deia sovint: -Ara sento veritablement això que s'anomena joia de viure.- I no s'errava pas: vivia mirant les coses i les persones, parlant i sentint parlar. Manta vegada la imaginació li fugia vers una constel·lació de somnis irrealitzables; però per subtil privilegi assistia a l'esclat de sos propis anhels com a un espectacle impersonal. En retornava tranquil i enlluernat, com si vingués d'una aviada de coloms en dia de sol.
Entre totes les hores, diurnes i nocturnes, la que passava ajaçat damunt les farigoles era la millor. El 10 d'abril, sonant les campanades de migdia, li fou malmesa. Pel vessant del petit turó que s'avesava a considerar com un domini exclusiu, pujava una família acomboiant una minyoneta de quinze anys, si fa no fa. El seguici era format per quatre persones: una matrona grassa, una senyora o senyoreta d'edat madura, una altra senyoreta jove encara, i una cambrera tendral i desdibuixada. Acamparen totes a deu metres d'En Llucià, qui començà de mirar-les amb una hostilitat rancuniosa. | [
"De què gaudeix en Llucià?",
"Quina és la seva feina?",
"Què havia aconseguit en la seva carrera professional?",
"Havia sigut un camí dificultós?",
"Què li va llegar el seu pare?",
"A qui tenia contractat en Llucià?",
"A què es dedicava durant la seva jornada?",
"Això li agradava?",
"Què solia dir?",
"S’equivocava, però?",
"Era imaginatiu?",
"Quina activitat era la que més li agradava?",
"Què va passar el 10 d’abril?",
"Qui va passar prop seu?",
"On es van col·locar?"
] | {
"answer_end": [
83,
138,
278,
319,
366,
486,
589,
644,
794,
814,
964,
1254,
1318,
1416,
1742
],
"answer_start": [
0,
85,
216,
216,
321,
431,
488,
591,
720,
720,
881,
1154,
1256,
1320,
1645
],
"input_text": [
"D'unes hores d'absoluta independència.",
"És procurador causídic.",
"Havia arribat a ésser un dels primers procuradors de Barcelona.",
"No.",
"Un decent patrimoni.",
"A un passant i a quatre dependents.",
"Exercia una suprema vigilància, i afalagava els clients amb una conversa inútil i de bon to.",
"Sí.",
"Ara sento veritablement això que s'anomena joia de viure.",
"No.",
"Sí.",
"Jeure damunt les farigoles.",
"Aquesta activitat li fou malmesa.",
"Una família.",
"A deu metres d'En Llucià."
]
} |
bios | Maria Recasens i Gassió (El Vilosell, Garrigues, 1902 - Barcelona, 1989) va ser una militant carlina i farmacèutica catalana.
Es llicencià en Farmàcia a la Universitat de Barcelona el 1926 i n'exercí la professió a Lleida des de 1927 fins al 1978, data de la seua jubilació. Regentà la farmàcia Recasens de la rambla de Ferran de Lleida.
Pertanyent a una família profundament tradicionalista, dirigí durant la Segona República Espanyola l'agrupació femenina «Les Margarides», al capdavant de la qual pronuncià nombrosos mítings per diversos pobles de les comarques de Lleida, en companyia de la dirigent estatal Maria Rosa Urraca Pastor.
Filla de Joan Recasens Ros, actiu partícip en els preparatius de la sublevació de juliol de 1936, i que probablement hauria estat designat alcalde de Lleida si la revolta militar hagués triomfat. Els germans de Maria, Lluís i Jesús, que havien sortit amb armes al carrer, foren afusellats el 14 de novembre i el 5 de setembre de 1936, per sentència del Tribunal Popular.
Durant la Guerra Civil Espanyola fou delegada de Fronts i Hospitals, delegació creada per l'organització carlina amb l'objectiu d'atendre els combatents del bàndol franquista. Al capdavant de la delegació a Lleida, desenvolupà una ingent activitat d'assistència als hospitals, confecció de roba d'abrigar i atenció, des de múltiples vessants, als soldats ferits. Un cop acabada la guerra, s'integrà a la Sección Femenina de Falange (1939), a conseqüència de la reunificació de què foren objecte les delegacions de Fronts i Hospitals, Auxili Social i Secció Femenina arran del procés fixat l'abril de 1937. No obstant això, les reiterades discrepàncies ideològiques i els durs enfrontaments amb les falangistes foren una constant que marcaren les seues relacions entre les unes i les altres.
La trajectòria de Maria Recasens fou un fidel reflex de la inadequació d'una part del carlisme dins l'organigrama de l'Estat franquista. Una situació que comportà la seua completa desaparició en l'àmbit ideològic i estructural del «nou» estat franquista. Això feu que, com altres companyes carlines, Maria Recasens abandonés la Falange femenina ja des de principis de la dècada dels anys quaranta. Es retirà de l'activitat militant i es dedicà primordialment a l'exercici de la seua professió. | [
"Qui fou Maria Recasens?",
"Quan va néixer?",
"Què va estudiar?",
"On?",
"On va treballar de farmacèutica?",
"De quina farmàcia va ser al capdavant?",
"Quina associació va liderar durant la Segona República?",
"Què hi va fer?",
"Qui era el seu pare?",
"Per què era conegut?",
"Què els va passar als germans?",
"Quan?",
"Per què?",
"De què va era responsable a la guerra?",
"I a què va pertànyer a l'inici de la dictadura?",
"Què va mostrar la carrera de Recasens?"
] | {
"answer_end": [
124,
72,
150,
180,
221,
336,
474,
574,
664,
832,
926,
971,
1007,
1076,
1440,
1935
],
"answer_start": [
0,
0,
126,
126,
191,
275,
393,
393,
638,
647,
834,
856,
856,
1009,
1372,
1800
],
"input_text": [
"Va ser una militant carlina i farmacèutica catalana.",
"El 1902.",
"Farmàcia.",
"A la Universitat de Barcelona.",
"A Lleida.",
"De la Recasens de la rambla de Ferran de Lleida.",
"Les Margarides.",
"Pronuncià nombrosos mítings per diversos pobles de les comarques de Lleida.",
"Joan Recasens Ros.",
"Per ser un actiu partícip en els preparatius de la sublevació de juliol de 1936, i perquè probablement hauria estat designat alcalde de Lleida si la revolta militar hagués triomfat.",
"Que havien sortit amb armes al carrer i foren afusellats.",
"El 14 de novembre i el 5 de setembre de 1936.",
"Per sentència del Tribunal Popular.",
"De Fronts i Hospitals.",
"A la Sección Femenina de Falange.",
"La inadequació d'una part del carlisme dins l'organigrama de l'Estat franquista."
]
} |
books | A l'entorn, el bosc ressonava amb la remor de les fulles estremides per l'oreig, amb els cants dels ocells inspirats per la tornada de la primavera i amb el xapoteig llunyà de l'aigua que davallava, córrec avall, cap a la terra baixa. El sol, a les darreres passes de la seva jornada, estava ja frec a frec de l'horitzó, a punt d'enfonsar-se en una mar de muntanyes onejants, com nedador ardit que es capbussa. La volta del cel, clapejada de núvols, resplendia de canviants colors, que convertien les clarianes del bosc en pintats finestrals.
Una pau immensa semblava apoderar-se de la natura, negant-la de benestar i repòs, un repòs i un benestar semblants als que es respiren sota les naus d'una catedral grandiosa.
I aquella pau de la natura s'encomanava a en Biel, qui, assegut al marge, escoltava, amb l'afició de l'assedegat que s'abeura, les paraules de consell i de plany, de reny i de consol, que vessaven a raig dels llavis del vell:
-¿Te'n recordes, de quan me feies d'escolà?… Que n'eres, de diferent!… Tota la teva dèria era treballar, guanyar diners per ajudar a la teva mare, que al Cel sigui. I, com que eres bon minyó, tothom t'estimava. Després vares anar fent-te gran i fort; i, com més home et feies, més treballador te tornaves i més podies servir de mirall als joves del teu temps. Emprò vares tenir aquella mala hora, i tothom te va girar les espatlles.
-Pas vostè, que em va ajudar tant que va pusquer.
-Perquè jo sabia que, si havies fet aquell disbarat, no havia sigut per maldat de cor, sinó per una temptació del dimoni, que va encegar-te. No fa, que tinc raó? ¿No fa, que així que vares haver comès el crim ja vares sentir-te penedit? ¿No fa, que sofries més dels crits de la teva consciència que del càstic de la justícia?… | [
"Quins sons se sentien al bosc?",
"Què alimentava el cant de les aus?",
"En quina direcció anava el corrent de l’aigua?",
"S’acostava la nit?",
"Com se sap?",
"Seria nit clara?",
"Per què?",
"El bosc estava en calma?",
"I en Biel?",
"On es pot trobar aquesta mateixa calma?",
"Com era en Biel de petit?",
"La gent l’apreciava?",
"Fins quan?",
"El sacerdot li va fer costat?",
"Per què?"
] | {
"answer_end": [
183,
147,
233,
283,
319,
448,
448,
592,
767,
716,
1153,
1153,
1375,
1425,
1566
],
"answer_start": [
0,
81,
154,
235,
235,
411,
411,
543,
718,
636,
945,
1112,
1304,
1343,
1343
],
"input_text": [
"La remor de les fulles, els cants dels ocells i el xapoteig llunyà de l'aigua.",
"La tornada de la primavera.",
"Cap a la terra baixa.",
"Sí.",
"Perquè el sol es trobava a les darreres passes de la seva jornada, ja frec a frec de l'horitzó.",
"No.",
"Perquè la volta del cel estava clapejada de núvols.",
"Sí.",
"També.",
"Sota les naus d'una catedral grandiosa.",
"Molt treballador i bon minyó.",
"Sí.",
"Fins que va tenir aquella mala hora.",
"Sí.",
"Perquè sabia que, si havia fet aquell disbarat, no havia sigut per maldat de cor, sinó per una temptació del dimoni."
]
} |
mitologia | Tànatos (en grec: Θάνατος), en la mitologia grega, era el geni masculí alat que personificava la mort (equivalent a la Morta romana). Fill de Nix (la Nit) i germà bessó d'Hipnos (el Son). Generalment, és imaginat com un jove proveït d'ales i amb una espasa al costat. Se'l relaciona amb les Moires, que regeixen el destí (el dels humans solament pot acabar en la mort). Va donar nom a una de les forces psíquiques de Freud, en oposició a l'instint d'atracció, o Eros.
Homer i Hesíode el van catalogar com a fill de Nix, i bessó d'Himnos, insinuant que tots dos germans discutien cada nit sobre qui s'enduria cada persona, o que Himnos anul·lava cada nit els mortals en un intent d'imitar el seu germà gran. Tot i així, no té un paper gaire important en els mites, el protagonista sens dubte fou Hades.
Tots dos germans, famosos per la rapidesa dels seus actes, van rebre l'encàrrec de Zeus de transportar el cos del seu fill Sarpèdon fins a Lícia, perquè hi pogués rebre la sepultura que mereixia. Zeus havia concedit al seu fill una vida de tres generacions, que va acabar quan Sarpèdon va anar a la Guerra de Troia al capdavant dels licis, i fou mort per Pàtrocle. Aleshores, Zeus demanà a Apol·lo que purifiqués la seva sang en un riu, n'untés el cos amb ambrosia, el vestís com un immortal i fos endut ràpidament a la seva terra, encàrrec que acompliren Tànatos i Himnos.
Tànatos actuava acomplint el destí que les Moires dictaven per a cada mortal. En una ocasió, Admetos va obtenir d'Apol·lo la gràcia que les Moires poguessin acceptar que quan ell estigués a punt de morir, pogués reemplaçar-lo en el seu destí qualsevulla persona que ho acceptés voluntàriament. Quan això va ocórrer, i després de rebre Admetos la negativa dels seus pares, només la seva dona Alcestis va oferir-se a morir per ell. Tanmateix, Hèracles va retenir Tànatos per la força, intentant persuadir-lo que esperés que la jove morís de manera natural. Tànatos rebutjava aquestes estratègies dels déus (i especialment les d'Apol·lo) que interferien en les seves funcions, i després d'aquesta petita derrota, va reclamar el respecte que mereixia i fou fins i tot capaç d'endur-se el mateix Hèracles quan va arribar la seva hora.
Al teatre es va introduir la figura de Tànatos com a personatge, cosa que s'atribueix al poeta tràgic Frínic, en una obra seva, avui perduda, Alcestis. Va ser imitat per Eurípides en una obra seva sobre el mateix tema. | [
"Qui és Tànatos?",
"A quina tradició s'emmarca?",
"Com és representat?",
"Amb qui se'l vincula?",
"Què fan aquestes?",
"Què explicaven Homer i Hesíode d'ell i del seu germà?",
"Què els caracteritzava?",
"Quina petició els va fer Zeus?",
"Per què?",
"Què va demanar a Apol·lo quan va morir Sarpèdon?",
"A qui ho va encomanar?",
"Què va aconseguir Admetos?",
"Qui s'hi va oferir?",
"Com va actuar Tànatos davant de peticions com aquesta?",
"Gràcies a qui apareix el personatge de Tànatos en obres?"
] | {
"answer_end": [
101,
49,
266,
297,
320,
705,
859,
946,
996,
1332,
1374,
1668,
1804,
2204,
2314
],
"answer_start": [
0,
0,
201,
268,
287,
468,
802,
861,
861,
1178,
1178,
1469,
1670,
1931,
2206
],
"input_text": [
"El geni masculí alat que personificava la mort.",
"En la mitologia grega.",
"Com un jove proveït d'ales i amb una espasa al costat.",
"Amb les Moires.",
"Regeixen el destí.",
"Que tots dos germans discutien cada nit sobre qui s'enduria cada persona, o que Himnos anul·lava cada nit els mortals en un intent d'imitar el seu germà gran.",
"La rapidesa dels seus actes.",
"Transportar el cos del seu fill Sarpèdon fins a Lícia.",
"Perquè hi pogués rebre la sepultura que mereixia.",
"Que purifiqués la seva sang en un riu, n'untés el cos amb ambrosia, el vestís com un immortal i fos endut ràpidament a la seva terra.",
"A Tànatos i Himnos.",
"La gràcia que les Moires poguessin acceptar que quan ell estigués a punt de morir, pogués reemplaçar-lo en el seu destí qualsevulla persona que ho acceptés voluntàriament.",
"La seva dona.",
"Va reclamar el respecte que mereixia i fou fins i tot capaç d'endur-se el mateix Hèracles quan va arribar la seva hora.",
"Al poeta tràgic Frínic."
]
} |
mitologia | Sigyn era, en la mitologia norrena, la muller de Loki, amb qui va tenir dos fills: Narfi o Nari, i Áli o Váli (cf. Lokasenna, text en prosa a l'estrofa 65, Vǫlospá 34 i Gylfaginning 49), germanastres per tant del Fenrisúlfr (el llop Fenrir), el Miðgarðsormr (també anomenat Jǫrmungandr) i Hel, la deessa de la mort, els tres altres fills que Loki va tenir amb la gýgr Angrboða.
Quan en Loki, arran de la mort de Baldr, fou lligat pels ansos a tres roques (una sota les seves espatlles, l'altra sota la ronyonada i la tercera sota les sofrages) amb els budells del seu fill Váli (segons la versió de l'Snorri, amb els budells del seu fill Narfi), la Sigyn no el va abandonar pas: va decidir romandre dreta al seu costat recollint en una ribella (norrè occidental antic: munnlaug) el verí que queia d'una serp lligada damunt el cap d'ell per la deessa Skaði. Quan la ribella s'omplia i la Sigyn l'havia de buidar, les gotes de verí podien caure damunt la cara d'en Loki: aleshores el déu es recargolava de dolor, provocant d'aquesta manera els terratrèmols i tremolors de la terra que sacsegen la terra. Una tradició moderna (i val a dir que amb força imaginació) sol situar al riu Þjórsá les tres roques a les quals els ansos van fermar el déu Loki, i, en concret, a l'indret conegut amb el nom de Tröllkonuhlaup -relativament a prop del volcà Hekla-. En la tradició rondallística islandesa (cf. http://www.snerpa.is/net/thjod/gissur.htm), l'origen de les tres roques planes i el topònim Tröllkonuhlaup s'expliquen perquè la dona trol de Búrfell no volia mullar-se els peus quan havia de passar el riu Þjórsá cada cop que volia anar a visitar la seva germana, la dona trol de Bjólfell.
Etimològicament, el nom Sigyn és un compost dels mots sigr "victòria" i vina "amiga" i, habitualment, se sol interpretar com a "amiga de la victòria". D'acord amb algunes fonts, aquest terme s'ha d'entendre en el sentit de "donadora de victòria". Un altre nom de Sigyn és Sigunn. | [
"Qui és Sigyn?",
"A quina tradició pertany?",
"Quina descendència van tenir?",
"Com es deien?",
"Què va passar-li a Loki quan Baldr va morir?",
"Amb què el van aferrar?",
"Com va actuar Sigyn, tot i això?",
"Què va fer?",
"Quin perill hi havia?",
"Quina conseqüència hi havia quan el déu prenia mal?",
"Què en diu una llegenda més recent?",
"On exactament?",
"Quina justificació hi dona la cultura islandesa?",
"Quin significat s'atribueix a Sigyn?"
] | {
"answer_end": [
53,
34,
81,
109,
454,
577,
677,
855,
967,
1100,
1247,
1311,
1657,
1834
],
"answer_start": [
0,
0,
36,
63,
378,
378,
649,
649,
857,
969,
1102,
1252,
1351,
1685
],
"input_text": [
"La muller de Loki.",
"A la mitologia norrena.",
"Dos fills.",
"Narfi o Nari, i Áli o Váli.",
"Que fou lligat pels ansos a tres roques.",
"Amb els budells del seu fill Váli.",
"No el va abandonar pas.",
"Va romandre dreta al seu costat recollint en una ribella el verí que queia d'una serp lligada damunt el cap d'ell per la deessa Skaði.",
"Que quan la ribella s'omplia i la Sigyn l'havia de buidar, les gotes de verí podien caure damunt la cara d'en Loki.",
"Que provocava els terratrèmols i tremolors de la terra que sacsegen la terra.",
"Sol situar al riu Þjórsá les tres roques a les quals els ansos van fermar el déu Loki.",
"A l'indret conegut amb el nom de Tröllkonuhlaup.",
"Que l'origen de les tres roques planes i el topònim Tröllkonuhlaup s'expliquen perquè la dona trol de Búrfell no volia mullar-se els peus quan havia de passar el riu Þjórsá cada cop que volia anar a visitar la seva germana.",
"Amiga de la victòria."
]
} |
vilaweb | Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull no presentaran un recurs d'empara al Tribunal Constitucional espanyol per la decisió de la mesa del 9 d'octubre de no permetre'ls delegar el vot. Segons que han confirmat a VilaWeb fonts de la seva defensa, els tres diputats de JxSí no procediran com ho ha fet Puigdemont per a poder anar al Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg i denunciar la seva suspensió com a diputat. Els tres presos polítics i Puigdemont segueixen estratègies de defensa diferents que tenen a veure amb la seva situació processal. Mentre que els primers estan pendents de la data del judici i poden ser inhabilitats amb la sentència, Puigdemont no serà jutjat i Pablo Llarena va retirar la darrera euroordre al juliol després que la justícia alemanya descartés una extradició per rebel·lió. És a dir, que no es preveu que sigui inhabilitat properament. Sànchez, Turull i Rull ja van demanar empara en el seu moment al TC perquè aixequés la suspensió decretada pel Tribunal Suprem. Puigdemont també va presentar un recurs contra la interlocutòria del Tribunal Suprem que ordenava de manera automàtica la suspensió dels seus càrrecs públics en aplicació de l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal. L'alt tribunal el va admetre ahir. Per a JxCat, a més, la suspensió de Puigdemont és políticament rellevant perquè en depèn la possibilitat, mai descartada pel seu grup, que tornin a intentar investir-lo com a president quan sigui possible. Un altre element que diferencia el cas del president a l'exili amb els altres tres diputats de JxCat és que Puigdemont tampoc no és a la presó, quan aquest és un dels requisits exigits a la llei d'enjudiciament per a aplicar la suspensió. Els quatre diputats de JxCat afectats per la suspensió de Llarena no voten des del juliol, quan el parlament va rebre la interlocutòria de Llarena perquè se'ls apliqués la suspensió. Junqueras i Romeva es van acollir al mecanisme de la designació d'un diputat substitut que va habilitar el parlament. Els quatre de JxCat no ho van fer i, a més, van demanar mantenir l'antiga delegació de vot. Una petició que la mesa de la cambra va rebutjar amb els vots d'ERC i el PSC, l'abstenció de Cs i l'oposició de JxCat. És aquest l'acord de la mesa del 9 d'octubre, el que va impugnar Puigdemont amb un recurs d'empara datat el 9 de gener. | [
"Quins polítics no oferiran un recurs al TC?",
"En relació amb què?",
"Com sí que ha actuat Puigdemont?",
"Què els diferencia, doncs?",
"A què s'exposen els tres polítics?",
"I Puigdemont?",
"Què va decidir Llarena?",
"Quan?",
"Què significa?",
"Què havien sol·licitat ja els altres tres polítics?",
"Contra que havia protestat Puigdemont?",
"D'acord amb quin aspecte legal se l'havia acusat?",
"Què va decidir ahir la justícia?",
"Quina altra diferència hi ha entre el president i els altres membres de Junts?",
"Com va acabar la demanda de preservar la delegació del vot?"
] | {
"answer_end": [
101,
185,
422,
553,
656,
683,
731,
813,
875,
1003,
1162,
1232,
1267,
1617,
2224
],
"answer_start": [
0,
56,
248,
424,
555,
658,
686,
686,
686,
877,
1005,
1005,
1234,
1475,
2059
],
"input_text": [
"Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull.",
"Amb la decisió de la mesa del 9 d'octubre de no permetre'ls delegar el vot.",
"Procedir per a poder anar al Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg i denunciar la seva suspensió com a diputat.",
"Que segueixen estratègies de defensa diferents que tenen a veure amb la seva situació processal.",
"A poder ser inhabilitats amb la sentència.",
"No.",
"Retirar la darrera euroordre.",
"Al juliol després que la justícia alemanya descartés una extradició per rebel·lió.",
"Que no es preveu que sigui inhabilitat properament.",
"L'empara perquè aixequés la suspensió decretada pel Tribunal Suprem.",
"Contra la interlocutòria del Tribunal Suprem que ordenava de manera automàtica la suspensió dels seus càrrecs públics.",
"Amb l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal.",
"El va admetre.",
"Que Puigdemont tampoc no és a la presó.",
"La mesa de la cambra la va rebutjar amb els vots d'ERC i el PSC, l'abstenció de Cs i l'oposició de JxCat."
]
} |
books | Però estava tan afligit i desesperat que quasi en sentí més alleujament que dolor, així com d'una revulsió sanitosa. Millor que l'haguessin escomès! Les ferides en comptes d'estemordir-lo, l'embravien, i àdhuc s'alegrà ombrosament que li proporcionessin motiu de desplegar la seva encongida quimera. Va arrapar-se al marbre de la taula i, aixecant-lo fins a posar-lo de cantell, se'n féu un mur, a resguard del qual podia batre's amb menys perill. D'armes ofensives no n'hi mancarien pas. Només que inclinant-se una mica, podia collir-les a grapats, del munt de barrots de cadira i trossos de vaixella, que s'acimaven als seus peus. Via, sus, doncs, a la lluita!
Ja no va donar-se punt de repòs.
Enguerxida la boca, apilotades les celles cap al nas, treia a cada moment l'esgalabrada testa rera del seu bastió i engegava els seus trets amb una certenitat terrible. No n'errava cap. Eren bales rases. Volen, brunzen… i allà sagna un nas esclafat, allà caverneja una buidada conca d'ull, allà s'arrasa, escarritxant, una barra, de la qual salten els queixals a rest com els grans d'una espiga de moresc al cop de l'esgranadora… I el núvol d'enemics avançava i retrocedia i s'agombolava i tornava a destriar-se, i sonaven ais i bruels i tot era confussió i soroll i trencadissa i més trencadissa. Vint homes no en podien atuir un.
Mentrestant el formidable Vatualmón estava inutilitzat. Tan bon punt s'inicià la batussa, l'horror de veure convertides en armes volants les pacífiques hostalles del seu establiment li havia paralitzat els nervis i el cor. Com a ferit d'un llamp havia caigut d'esquena contra el seu taulell i, doblegant-se-li las cames a poc a poc, el cossegàs se li havia anat amollant fins a aplanar-se d'anques en terra. Home perdut. Aquella posició li era quasi tan fatal com a una tortuga la de sobines sobre la pròpia closca, i ell ho entenia talment així que ni tan sols intentava cap esforç per deixar-se'n. Només girava l'anguniosa testa d'ací d'allà, seguint amb la vista el vol de les armes i badant la boca a cada gir amb espoderaments de llançar un xiscle, que se li ofegava cada cop a mig camí de la contreta gargamella. | [
"Com es trobava el narrador?",
"Estava content d’estar lesionat?",
"Per a què va utilitzar la taula?",
"Quins objectes tenia al voltant?",
"Va poder descansar?",
"Com disparava?",
"Sempre encertava?",
"Com actuaven els seus atacants?",
"Quants eren?",
"Qui s’havia quedat paralitzat?",
"Per quin motiu?",
"Com estava col·locat en Vatualmón?",
"Així es podia protegir bé?",
"Què contemplava?",
"Per quin motiu no podia cridar?"
] | {
"answer_end": [
81,
201,
395,
632,
695,
864,
881,
1169,
1327,
1383,
1550,
1735,
1843,
2014,
2146
],
"answer_start": [
0,
47,
301,
490,
664,
751,
866,
1129,
1295,
1329,
1385,
1552,
1737,
1929,
2017
],
"input_text": [
"Afligit i desesperat.",
"Sí.",
"Per fer-se un mur.",
"Un munt de barrots de cadira i trossos de vaixella.",
"No.",
"Amb una certenitat terrible.",
"Sí.",
"Avançaven i retrocedien.",
"Vint.",
"El formidable Vatualmón.",
"Perquè l'horror de veure convertides en armes volants les pacífiques hostalles del seu establiment li havia paralitzat els nervis i el cor.",
"Havia caigut d'esquena contra el seu taulell i, doblegant-se-li las cames a poc a poc, el cossegàs se li havia anat amollant fins a aplanar-se d'anques en terra.",
"No.",
"El vol de les armes.",
"Perquè el xiscle se li ofegava cada cop a mig camí de la contreta gargamella."
]
} |
vilaweb | El PDECat decidirà demà si retira tot el suport parlamentari al govern espanyol i deixa caure Pedro Sánchez. El consell nacional del partit votarà una proposta de resolució que, si s'aprova, compromet el PDECat a votar contra el pressupost espanyol mentre hi hagi presos polítics i exiliats i, alhora, a oposar-se a qualsevol iniciativa legislativa de l'executiu de Sánchez mentre no comencin les negociacions per a resoldre el conflicte polític amb l'objectiu de convocar un referèndum d'autodeterminació. La resolució ha estat presentada per Ivan Condés, president de l'agrupació de les Corts, i ha estat avalada per l'executiva de l'agrupació barcelonina perquè se sotmeti al criteri del consell nacional, el màxim òrgan de decisió del partit entre assemblees. VilaWeb ha tingut accés al text, enviat als consellers nacionals. L'objectiu és afermar la posició del partit en un context de divisió interna, entre els sectors més partidaris d'arrenglerar-se totalment amb Carles Puigdemont i amb la Crida, i els que defensen el manteniment d'una posició més moderada i pactista i un perfil propi que relligui el PDECat amb l'antic electorat de CDC. El refús d'avalar els comptes de Sánchez mentre no hi hagi avenços en la resolució del conflicte és compartida per amplis sectors del partit. El segon punt de la resolució, tanmateix, va més enllà: amplia la negativa a col·laborar amb el PSOE a qualsevol iniciativa legislativa mentre es mantingui la repressió i no es negociï la resolució del conflicte. Diu així: ‘Votar negativament qualsevol iniciativa legislativa del govern espanyol, mentre hi hagi presos polítics i exiliats, i no s'iniciïn les negociacions per a resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya –entre representants del govern català i del govern espanyol– amb la finalitat de celebrar un referèndum d'autodeterminació.' No obstant això, aquest punt pot variar d'aquí a la votació del consell nacional, demà al vespre. Segons fonts del PDECat, s'hi pot acabar introduint una excepció perquè els diputats al congrés espanyol i els senadors puguin donar suport a les propostes del PSOE que impliquin una millora directa per a la butxaca del ciutadà, com ho podria ser un augment de les pensions o de la prestació de desocupació. Això encara és objecte de discussió interna fins a l'hora de la votació. Suport a Torra si emprèn la via unilateral La resolució també pretén que el PDECat doni suport total al govern de Quim Torra, de qui alguns dirigents del partit han qüestionat l'actuació. En concret, el tercer punt de la resolució els compromet a avalar l'estratègia de la Generalitat si pren ‘mesures de caràcter unilateral per a assolir un estat independent', malgrat que la via negociada sigui la desitjada per a la resolució del conflicte. Aquest suport es concretaria posant a disposició de l'executiu l'actuació dels diputats i senadors del PDECat al parlament espanyol. En l'exposició de motius de la resolució s'enumeren els darrers moviments i preses de posició del PSOE hostils amb l'independentisme, començant per l'aplicació de l'article 155 de la constitució espanyola. La iniciativa es votarà, a més, després de l'enduriment del discurs de Sánchez amb Catalunya en el debat de la setmana passada al congrés i coincidirà amb l'arribada de Sánchez a Barcelona, la vigília de la reunió del consell de ministres i mentre els dos governs negocien el format i el contingut d'una possible reunió dels presidents ampliada amb l'assistència de més ministres i consellers. El consell nacional del PDECat es reunirà demà al vespre a l'Auditori Axa de Barcelona. La reunió també inaugurarà el procés de primàries per a l'elecció d'un candidat a les eleccions europees. | [
"Quina decisió ha de prendre el PDECat?",
"Què valorarà el consell estatal?",
"Quin significat tindrà l'aprovació?",
"Qui ha acceptat la proposta?",
"Amb quin objectiu?",
"Quina fita formal té el PDECat?",
"On hi ha discrepància?",
"En què consisteix el segon punt de la resolució?",
"Podria patir modificacions?",
"Quin canvi es contempla?",
"Per exemple?",
"Quin altre objectiu es buca amb la resolució?",
"Malgrat què?",
"A què fa referència el tercer punt?",
"En quin moment polític es durà a terme la votació?",
"A què donarà el tret de sortida la reunió?"
] | {
"answer_end": [
107,
172,
290,
657,
707,
906,
1147,
1502,
1931,
2176,
2255,
2454,
2516,
2690,
3250,
3699
],
"answer_start": [
0,
109,
147,
598,
598,
830,
830,
1291,
1851,
1949,
2178,
2373,
2392,
2530,
3113,
3595
],
"input_text": [
"Si retira tot el suport parlamentari al govern espanyol i deixa caure Pedro Sánchez.",
"Una proposta de resolució.",
"Comprometria el PDECat a votar contra el pressupost espanyol mentre hi hagi presos polítics i exiliats.",
"L'executiva de l'agrupació barcelonina.",
"Que se sotmeti al criteri del consell nacional.",
"Afermar la posició del partit en un context de divisió interna.",
"Entre els sectors més partidaris d'arrenglerar-se totalment amb Carles Puigdemont i amb la Crida, i els que defensen el manteniment d'una posició més moderada i pactista i un perfil propi que relligui el PDECat amb l'antic electorat de CDC.",
"Amplia la negativa a col·laborar amb el PSOE a qualsevol iniciativa legislativa mentre es mantingui la repressió i no es negociï la resolució del conflicte.",
"Sí.",
"Una excepció perquè els diputats al congrés espanyol i els senadors puguin donar suport a les propostes del PSOE que impliquin una millora directa per a la butxaca del ciutadà.",
"Un augment de les pensions o de la prestació de desocupació.",
"Que el PDCat doni suport total al govern de Quim Torra.",
"Que alguns dirigents del partit n'han qüestionat l'actuació.",
"Al compromís d'avalar l'estratègia de la Generalitat si pren mesures de caràcter unilateral per a assolir un estat independent.",
"Després de l'enduriment del discurs de Sánchez amb Catalunya en el debat de la setmana passada al congrés.",
"Al procés de primàries per a l'elecció d'un candidat a les eleccions europees."
]
} |
vilaweb | La titular del Jutjat d'Instrucció número 5 de València, que investiga possibles irregularitats en contractes de la fundació que va organitzar la visita del papa el 2006, ha citat l'ex-president de la Generalitat Francisco Camps i l'ex-conseller Juan Cotino a declarar com investigats al febrer. El jutjat, que investiga prevaricació administrativa, malversació i frau a l'Administració en aquests contractes arran d'una denúncia de la Fiscalia Provincial de València, ha fixat un calendari per a la declaració de nou persones entre el 15 de gener i el 7 de febrer de 2019, segons la providència a la qual ha tingut accés EFE. Camps haurà de declarar el 7 de febrer, el mateix dia que l'ex-vicepresident del Consell Víctor Campos, un dia després de la compareixença que Juan Cotino. El president de la Fundació V Trobada Mundial de les Famílies i bisbe auxiliar de València, Esteban Escudero, ho farà el 16 de gener. Les declaracions començaran el 15 de gener, amb un funcionari de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat, a qui seguiran altres vuit persones en qualitat d'investigades. El 24 de gener compareixerà el representant legal de la fundació V Trobada, Francisco Javier Jiménez; el 25 de gener s'ha citat al secretari de l'Arquebisbat i membre del patronat de la fundació, Antonio Corbí, i el 29 de gener serà el torn d'un altre membre del patronat, Enrique Pérez Boada. Pel 5 de febrer s'ha citat a la secretària general de la V Trobada, Henar Moliner, a qui seguiran el 6 de febrer l'ex-president de les Corts i ex-vicepresident del govern, Juan Cotino, i el 7 de febrer Camps i Campos. La jutgessa ha accedit a la pràctica de totes les proves sol·licitades per la fiscalia el passat 16 de novembre a excepció d'una, sobre la qual resoldrà a la vista del resultat de la resta de les proves acordades. La causa, oberta el juliol de 2016, té el seu origen en la peça separada del cas Gürtel remesa a València pel titular del Jutjat Central d'Instrucció número 5 de l'Audiència Nacional, José de la Mata. Aquest jutge es va inhibir en favor dels jutjats de València en relació amb una peça que ampliava la recerca sobre les contractacions de la Fundació des de la seva constitució, el gener de 2005, fins a la seva extinció el març de 2014. En ella s'investiguen suposades irregularitats en les adjudicacions per part de la Fundació que va organitzar la visita del papa a València el juliol de 2006. Concretament, s'investiga si aquestes adjudicacions es van realitzar sense respectar les normes generals de contractació, sense concurs ni concurrència pública. Camps acumula ja tres investigacions en casos que investiguen diferents aspectes de la seva etapa al capdavant de la Generalitat. A aquesta causa cal sumar-hi dues més per suposades irregularitats en l'organització dels grans premis de Fórmula 1 a València, en l'anomenat cas Valmor. | [
"Qui investiga els contractes de l'organisme encarregat de preparar la visita del papa?",
"Quan va venir?",
"A qui s'ha dit de declarar?",
"Què són?",
"Quan aniran als jutjats?",
"Per què es produeix la investigació?",
"Què ha determinat la justícia?",
"Quan haurà d'anar-hi Camps?",
"Qui és Esteban Escudero?",
"Quan hi anirà?",
"I Javier Jiménez?",
"Què passarà el 5 de febrer?",
"Què ha decidit la jutgessa?",
"D'on sorgeix aquest cas?",
"Quins fets s'hi investiguen exactament?"
] | {
"answer_end": [
161,
169,
268,
257,
294,
368,
526,
665,
891,
915,
1200,
1460,
1740,
1931,
2581
],
"answer_start": [
0,
143,
171,
180,
171,
296,
296,
627,
783,
783,
1100,
1394,
1612,
1826,
2422
],
"input_text": [
"La titular del Jutjat d'Instrucció número 5 de València.",
"El 2006.",
"A Francisco Camps i Juan Cotino.",
"L'ex-president de la Generalitat i l'ex-conseller.",
"Al febrer.",
"Per prevaricació administrativa, malversació i frau.",
"Un calendari per a la declaració de nou persones.",
"El 7 de febrer.",
"El president de la Fundació V Trobada Mundial de les Famílies i bisbe auxiliar de València.",
"El 16 de gener.",
"El 24 de gener.",
"Que s'ha citat a la secretària general de la V Trobada.",
"Accedir a la pràctica de totes les proves sol·licitades per la fiscalia el passat 16 de novembre a excepció d'una.",
"De la peça separada del cas Gürtel remesa a València.",
"Si aquestes adjudicacions es van realitzar sense respectar les normes generals de contractació, sense concurs ni concurrència pública."
]
} |
books | -No sé què dir-vos-hi- va çontestar en Temme. -Ells podien donar i vós rebre; però ses vostres mentides hi eren de massa. No era pas veritat, allò que, perdent ses tardes, haguésseu de perdre sa pesca de tot es dia.
-Parola de negociant, Temme. Això ès de bon jus. Jo deia i ells podien dir. Dos que tracten són com dos gossos que tenen un mateix os entre ses dents: cadascun estira tant com pot, i sa qüestió ès endur-se'n es tros més gros i de més polpa. Ja n'aprendràs, d'anar pes món.
-En vaig aprenent- va fer en Temme amb to adolorat. -Ara veig que, en es nostro negoci des gussi, vós heu estirat tant com heu volgut, i jo no gota.
-Visca, visca!- cridà en Bonosi entre riallades. -Així m'agraden, ets homos! Estira, doncs, parla, desembussa es teus canons i…
-No pas avui- va saltar en Temme trencant-li la verba. -M'hi vui pensar. Ja us diré es meu pit un atro dia, quan pugu parlar amb més coneixement.
-Fins a fi de mes et dono de coll. | [
"Quin fet era mentida?",
"Segons qui?",
"Com quins animals són dues persones que pacten?",
"En quin sentit?",
"Quines lliçons rebia en Temme?",
"De què se n’adona ara?",
"Aquesta afirmació va fer content al seu interlocutor?",
"Es va posar a riure?",
"Va animar al noi a continuar desfogant-se?",
"Ell ho va fer?",
"Per quin motiu no?",
"De què l’informarà més endavant?",
"Quan?",
"Quin termini li dona en Bonosi?"
] | {
"answer_end": [
214,
214,
326,
455,
523,
636,
685,
685,
762,
798,
837,
872,
910,
945
],
"answer_start": [
0,
0,
292,
292,
457,
542,
638,
654,
688,
766,
766,
839,
839,
912
],
"input_text": [
"Que, perdent ses tardes, hagués de perdre sa pesca de tot es dia.",
"Segons en Temme.",
"Com dos gossos.",
"Com dos gossos que tenen un mateix os entre ses dents: cadascun estira tant com pot, i sa qüestió ès endur-se'n es tros més gros i de més polpa.",
"D'anar pes món.",
"Que, en es seu negoci des gussi, s'ha estirat tant com ha volgut, i ell no gota.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"No.",
"Perquè s'hi vol pensar.",
"D'es seu pit.",
"Quan pugui parlar amb més coneixement.",
"Fins a fi de mes."
]
} |
mitologia | El temple d'Apol·lo Palatí estava situat en un dels set turons de Roma, al Palatí. En fou el primer edificat per l'emperador Cèsar August en honor del déu Apol·lo i el segon dedicat a aquest déu a Roma després del temple d'Apol·lo Sosià. El temple estava situat al costat del temple de Cíbele.
Les restes de l'edifici van ser excavades als anys 60 per Gianfilippo Carettoni, en una àrea escarpada inclinada cap al circ Màxim. El recinte del temple (l'àrea Apollinis) era una terrassa artificial (70 x 30 m), creada damunt una estructura d'opus quadratum. Contenia un altar on al frontal hi havia el grup escultòric conegut com el Ramat de Miró, amb una base molt elaborada. A la part nord de la terrassa del temple es va aixecar un podi alt, construït amb blocs de pedra calcària i travertí a les parts que havien d'aguantar pes i, la resta, amb ciment.
El temple en si estava edificat amb blocs de marbre de Carrara, amb un pòrtic de columnes senceres a la part frontal i un ordre de semicolumnes adossades a les parets exteriors de la cel·la.
Durant les excavacions se'n van recuperar les diferents lloses policromades de terracota, que mostren diferents temes mitològics.
La biblioteca adjacent (o Biblioteca Apollinis, segons la Forma Urbis) era constituïda per dues sales amb absis, amb les parets adornades per una fila de columnes. | [
"On era el lloc de culte d'Apol·lo Palatí?",
"En quin?",
"Qui el va manar construir?",
"Era el primer de Roma?",
"Quin va ser?",
"Què es va fer durant la dècada dels seixanta?",
"Qui es va encarregar de l'operació?",
"On?",
"En què consistia el lloc?",
"Sobre què estava col·locada?",
"Què hi havia a la part davantera?",
"Com estava construït el temple?",
"Què van trobar en les excavacions?",
"Com estava distribuïda la biblioteca?"
] | {
"answer_end": [
70,
81,
137,
201,
236,
347,
373,
424,
494,
553,
740,
1043,
1133,
1337
],
"answer_start": [
0,
0,
83,
83,
165,
294,
294,
294,
426,
467,
674,
854,
1045,
1175
],
"input_text": [
"En un dels set turons de Roma.",
"Al Palatí.",
"Cèsar August.",
"No.",
"El temple d'Apol·lo Sosià.",
"Es van excavar les restes de l'edifici.",
"Gianfilippo Carettoni.",
"En una àrea escarpada inclinada cap al circ Màxim.",
"Era una terrassa artificial.",
"Damunt una estructura d'opus quadratum.",
"Un podi alt.",
"Amb blocs de marbre de Carrara, amb un pòrtic de columnes senceres a la part frontal i un ordre de semicolumnes adossades a les parets exteriors de la cel·la.",
"Les diferents lloses policromades de terracota.",
"En dues sales amb absis, amb les parets adornades per una fila de columnes"
]
} |
bios | Caterina Mieras i Barceló (Sant Joan, Mallorca, 1947) és llicenciada en Medicina i Cirurgia, i especialitzada en dermatologia i venereologia, per la Universitat de Barcelona, és també diputada al Parlament de Catalunya des de 1999. Va ser Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya al govern Maragall, entre 2003 i 2006.
Va néixer el 5 d'abril de 1947 a la població de Sant Joan, situada a l'illa de Mallorca. Mieras va participar en la fundació, el 1967, del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB), i va ser suspesa del dret de matrícula durant dos anys.
Mieras va exercir com a mestra de l'Escola de Magisteri de les Illes Balears. Posteriorment, va treballar en els serveis de dermatologia de l'Hospital Clínic de Barcelona de 1974 a 1977 i a la Vall d'Hebron de 1978 a 1991. També ha estat professora de dermatologia de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona de 1979 a 1991 i a l'Escola Universitària d'Infermeres de la Residència de la Vall d'Hebron de 1979 a 1991. Forma part, a més, del comitè d'experts en dermatologia proposat pel col·legi de Metges de Barcelona per a assumptes judicials des de la seva creació, el 1990.
Ha col·laborat amb els programes de la Conselleria de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat per a la prevenció i el control de la sida, com a membre del grup de treball i com a vicepresidenta de la Comissió Assessora fins a la seva dissolució, el 1989. La Federació de Dones Progressistes, d'àmbit estatal, li va concedir el premi Dona Progressista 1994 per la seva labor científica i social en el camp de la sida. Va participar, també, en el Fòrum de les Dones organitzat per les Nacions Unides a Pequín.
Entre 1975 i 1979 va militar en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), i el 1980 va ingressar al PSC. Entre 1995 i 2003 va ser regidora a l'Ajuntament de Badalona, on es va ocupar de les àrees de Cultura, Joventut i Esports i, durant l'última legislatura, Cultura, Solidaritat i Cooperació.
L'any 2003 fou nomenada Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya sota la presidència de Pasqual Maragall. A la primera remodelació del govern Maragall, feta el 20 d'abril de 2006, va ser substituïda com a Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya per Ferran Mascarell.
Durant el seu mandat, va culminar l'operació de retorn d'una part de la documentació confiscada per la dictadura franquista que estava a l'Arxiu General de la Guerra Civil, a Salamanca.
Al seu torn, mantingué una postura ambigua respecte als béns artístics originaris de la Franja de Ponent dipositats al Museu de Lleida. Va donar el vistiplau al retorn de les obres a l'Aragó, però amb una sèrie de condicions que dificultaven la sortida de Catalunya.
| [
"Quina formació té Caterina Mieras?",
"Quan va néixer?",
"A què més es dedica?",
"Des de quan?",
"Sota quin mandat va encarregar-se de la conselleria de Cultura?",
"On va néixer Caterina Mieras?",
"En quins hospitals barcelonins va exercir?",
"En quins centres superiors ha impartit classes?",
"Quin reconeixement li va estar atorgat l'any 1994?",
"Per què?",
"A quin partit va pertànyer des del 1980?",
"Qui la va succeïr en la conselleria de Cultura?",
"Què va aconseguir Caterina Mieras durant els anys que va ser al càrrec?",
"Com es mostrava davant dels béns de la Franja de Ponent que eren a Lleida?"
] | {
"answer_end": [
91,
53,
218,
230,
329,
418,
805,
1022,
1559,
1619,
1824,
2305,
2478,
2627
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
175,
232,
331,
692,
822,
1459,
1528,
1797,
2207,
2307,
2506
],
"input_text": [
"És llicenciada en Medicina i Cirurgia.",
"El 1947.",
"És també diputada al Parlament de Catalunya.",
"Des de 1999.",
"Sota el de Maragall.",
"A la població de Sant Joan, situada a l'illa de Mallorca.",
"A l'Hospital Clínic i a la Vall d'Hebron.",
"A la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona i a l'Escola Universitària d'Infermeres de la Residència de la Vall d'Hebron.",
"El premi Dona Progressista 1994.",
"Per la seva labor científica i social en el camp de la sida.",
"Al PSC.",
"Ferran Mascarell.",
"Va culminar l'operació de retorn d'una part de la documentació confiscada per la dictadura franquista que estava a l'Arxiu General de la Guerra Civil.",
"Mantingué una postura ambigua."
]
} |
books | -És toc de combregar -va dir una veu.
-L'últim combregar de Girona! -exclamà una altra.
L'emoció que es pintà en tots els semblants no la puc descriure; però, era una emoció tendra; els ulls s'enllagrimaven, els braços s'aixecaven en l'aire en actituds deprecatives; de cada boca s'exhalava una jaculatòria.
-Jesús Redemptor, Jesús Salvador.
-Jesús, Vós sou la salvació i la vida eterna. Els qui creuen en Vós no moriran eternament.
-Jesús, que heu pujat al Calvari per unir-vos a nosaltres, ajudeu- nos a pujar al Calvari per unir-nos a Vós.
-Jo em confesso amb Vós, pare de misericòrdia. He pecat, he pecat!
Tothom es picava el pit. Alguns confessaven llurs pecats en veu alta. Jo, pobre de mi, em sentia més vil que ningú, però no sabia com dir les meves misèries, i plorava plorava, deixant que les llàgrimes parlessin per mi. I la processó torna a posar-se en marxa. Miserere, miserere nobis. | [
"De què és hora?",
"Serà el darrer cop que es faci?",
"On?",
"Com era el sentiment de tothom?",
"La gent plorava?",
"A qui es dirigien?",
"Li demanaven suport?",
"En quina tasca?",
"Quin gest feia la gent?",
"Què explicaven alguns?",
"Com es notava el narrador?",
"Per quin motiu no es confessava ell?",
"De quina manera s'expressava, doncs?",
"Qui va continuar avançant?"
] | {
"answer_end": [
20,
66,
66,
180,
206,
386,
541,
541,
633,
666,
724,
766,
829,
870
],
"answer_start": [
0,
38,
38,
88,
182,
308,
434,
433,
610,
635,
680,
726,
680,
833
],
"input_text": [
"De combregar.",
"Sí.",
"A Girona.",
"Tendre.",
"Sí.",
"A Jesús.",
"Sí.",
"Pujar al Calvari per unir-se a Ell.",
"Es picava el pit.",
"Llurs pecats.",
"Més vil que ningú.",
"Perquè no sabia com dir les seves misèries.",
"Deixant que les llàgrimes parlessin per ell.",
"La processó."
]
} |
vilaweb | El catedràtic de dret internacional de la Universitat de Sevilla Javier Pérez Royo alerta que durant aquests últims dies el govern espanyol ha fabricat un buit jurídic ‘per fer el que li doni la gana' a Catalunya i per a suspendre'n l'autonomia ‘de facto' sense haver de passar pel control del senat, que implicaria l'activació de l'article 155 de la constitució. Ho ha exposat en aquest article publicat avui a ElDiario.es, en què qualifica de ‘monstruositat jurídica' el mecanisme pel qual el govern de Rajoy s'ha disposat a agafar el control dels comptes de la Generalitat. En declaracions a VilaWeb, Pérez Royo explica: ‘Apliquen l'article 155 de manera encoberta. De manera subreptícia i espúria. Es construeix un buit jurídic per fer el que els doni la gana. El 155 obliga a dir què i com es volen fer les coses. I això no ho volen fer. S'ha suspès de facto el dret d'autonomia de Catalunya. Fan el que no es pot fer. Si volen suspendre l'autonomia han de seguir un procediment, que és el que preveu l'article 155.' Aquest procediment és descrit per l'article 189 del reglament del senat, que explica com s'ha de desplegar el 155. El govern espanyol hauria d'aprovar un decret en què s'identifiqués la situació d'emergència per la qual es vol activar el 155 i exposar les mesures necessàries per a poder-la encarar. La mesa del senat ha de rebre aquest decret i traslladar-lo a la comissió de comunitats autònomes, que l'haurà de debatre i aprovar. Després, ha d'anar al ple, en què també s'haurà de debatre i votar. Hi han de poder intervenir els grups parlamentaris, i s'ha d'aprovar per majoria absoluta. Doncs el govern espanyol s'ha saltat tot això, tots els terminis i la transparència sobre les intencions i les mesures que es volen imposar que implicaria el procediment del senat. ‘Per activar el 155 han d'identificar amb claredat quina és la crisi política i constitucional que volen afrontar. I després han de dir quines mesures volen adoptar i durant quant de temps ho volen fer. I això no ho volen fer, no volen posar-ho per escrit ni sotmetre-ho a un debat que, encara que es fes en una cambra tan domesticada com el senat, seria públic i televisat', explica. | [
"Qui és Javier Pérez Royo?",
"De què avisa?",
"Per què?",
"Què suposaria?",
"Què ha dit que li sembla?",
"A què es refereix?",
"Què especifica sobre el 155?",
"És legal tirar endavant amb aquestes decisions?",
"Quin article explica com s'ha de dur a terme el 155?",
"Com s'hauria de procedir, en tot cas?",
"Quin seria el pas següent?",
"I què farà aquesta?",
"Quines condicions s'han de donar a l'hora de votar?",
"Quins aclariments ha fet sobre l'aplicació del 155?",
"Per què considera que prefereixen no fer-ho?"
] | {
"answer_end": [
82,
167,
299,
362,
469,
575,
817,
922,
1135,
1320,
1419,
1453,
1612,
1996,
2168
],
"answer_start": [
0,
65,
168,
168,
364,
432,
765,
898,
1022,
1137,
1322,
1322,
1523,
1796,
1998
],
"input_text": [
"El catedràtic de dret internacional de la Universitat de Sevilla.",
"Que durant aquests últims dies el govern espanyol ha fabricat un buit jurídic.",
"Per fer el que li doni la gana a Catalunya i per a suspendre'n l'autonomia de facto sense haver de passar pel control del senat.",
"L'activació de l'article 155 de la constitució.",
"Una monstruositat jurídica.",
"Al mecanisme pel qual el govern de Rajoy s'ha disposat a agafar el control dels comptes de la Generalitat.",
"Que obliga a dir què i com es volen fer les coses.",
"No.",
"El 189 del reglament del senat.",
"El govern espanyol hauria d'aprovar un decret en què s'identifiqués la situació d'emergència per la qual es vol activar el 155 i exposar les mesures necessàries per a poder-la encarar.",
"La mesa del senat ha de rebre aquest decret i traslladar-lo a la comissió de comunitats autònomes.",
"L'haurà de debatre i aprovar.",
"Hi han de poder intervenir els grups parlamentaris, i s'ha d'aprovar per majoria absoluta.",
"Que han d'identificar amb claredat quina és la crisi política i constitucional que volen afrontar. I després han de dir quines mesures volen adoptar i durant quant de temps ho volen fer.",
"Perquè no volen posar-ho per escrit ni sotmetre-ho a un debat que, encara que es fes en una cambra tan domesticada com el senat, seria públic i televisat."
]
} |
bios | Glòria Tello Company (Cabanyal, València, 22 de març del 1978) és una activista, sociòloga i política valenciana, actualment regidora de l'Ajuntament de València per Compromís, responsable de les delegacions de Recursos Culturals, Benestar Animal i Patrimoni Històric i Artístic, així com Presidenta del Palau de la Música de València i de la Mostra de Cine de València.
Nascuda al barri del Cabanyal de la ciutat de València el 22 de març del 1978, es va destacar des de molt jove com a activista en la lluita per rehabilitar el Cabanyal i en altres moviments socials relacionats amb la façana marítima i el benestar dels animals.
Llicenciada en Sociologia per la Universitat d'Alacant, ha completat, a més, el Màster en Gestió i Promoció del Desenvolupament Local de la Universitat Jaume I de Castelló, el Màster de Professora d'Educació Secundària, especialitzada en Serveis Socioculturals i a la Comunitat, de la Universitat de València i el Màster en Publicitat i Comunicació de l'Escola Superior de Gestió Comercial i Marketing (ESIC) de València. Ha exercit com a sociòloga per a la Fundació Intercoop i per l'Ajuntament de Catarroja.
La seua trajectòria professional ha estat vinculada a la sociologia i a la tasca museística, amb la transcripció, traducció i correccions d'exposicions i llibres editats pel Museu Valencià d'Etnologia com “Els primers valencians a Amèrica”, “Faixa roja, faixa blava” i “Maximilià Thous Orts: escrits etnogràfics”. Va ser la coordinadora técnica del llibre “La València Marítima. Vol. 3” de José Huertas Morión i Josep Vicent Boira, aíxi com dels llibres “El Sant del Dia” i “Les Diades Valencians” de l'escriptor i periodista Alfons Llorenç.
Glòria Tello començà la seua etapa política com a personal de confiança del grup municipal de Compromís a l'Ajuntament de València durant els últims anys de la legislatura 2011 – 2015. Durant eixe període, actuà com a vocal del partit al Districte Marítim i com a membre de la Secretaria de Sectorials de Compromís per València.
Amb la victòria de Compromís en les eleccions municipals de 2015, passà a formar part del Govern local amb els càrrecs de Tinenta d'Alcalde Coordinadora General de l'Àrea de Cultura, regidora de Benestar Animal, regidora de Patrimoni Històric i Artístic i regidora de Recursos Culturals. A més, és Presidenta de la Junta Municipal de Marítim, Presidenta de l'Organisme Autònom Municipal Palau de la Música, Congressos y Orquestra de València i de la Mostra de Cine de València, així com representant de l'Ajuntament al Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, entre altres càrrecs.
A les eleccions municipals de 2019 revalidà l'escó i la cartera al segon govern de l'alcalde Ribó, a més a més de ser triada diputada provincial on gestiona l'àrea de teatres i el Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (Muvim) | [
"Qui és Glòria Tello?",
"Quan va néixer?",
"Què fa avui dia?",
"A quin partit representa?",
"Quins altres càrrecs ocupa?",
"On va néixer?",
"Què feia de ben jove?",
"Què va estudiar?",
"Amb quins màsters s'ha especialitzat?",
"Dintre de quins àmbits ha fet carrera?",
"Com hi ha contribuït, particularment?",
"Quins títols poden exemplificar-ho?",
"Quan comença a dedicar-se a la política?",
"Què hi va fer, llavors?",
"Què va ocupar quan Compromís va guanyar les municipals?",
"Què va aconseguir el passat 2019?"
] | {
"answer_end": [
112,
62,
161,
175,
369,
425,
630,
657,
1033,
1233,
1342,
1454,
1867,
2011,
2299,
2833
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
114,
114,
371,
450,
632,
632,
1142,
1142,
1239,
1684,
1815,
2013,
2601
],
"input_text": [
"És una activista, sociòloga i política valenciana.",
"El 22 de març del 1978.",
"És regidora de l'Ajuntament de València.",
"A Compromís.",
"És responsable de les delegacions de Recursos Culturals, Benestar Animal i Patrimoni Històric i Artístic, així com Presidenta del Palau de la Música de València i de la Mostra de Cine de València.",
"Al barri del Cabanyal de la ciutat de València.",
"Lluitar per rehabilitar el Cabanyal i en altres moviments socials relacionats amb la façana marítima i el benestar dels animals.",
"Sociologia.",
"Amb el Màster en Gestió i Promoció del Desenvolupament Local, el Màster de Professora d'Educació Secundària, especialitzada en Serveis Socioculturals i a la Comunitat, i el Màster en Publicitat i Comunicació de l'Escola Superior de Gestió Comercial i Marketing.",
"De la sociologia i de la tasca museística.",
"Amb la transcripció, traducció i correccions d'exposicions i llibres editats pel Museu Valencià d'Etnologia.",
"Els primers valencians a Amèrica; Faixa roja, faixa blava; i Maximilià Thous Orts: escrits etnogràfics.",
"Durant els últims anys de la legislatura 2011 – 2015.",
"Actuà com a vocal del partit al Districte Marítim i com a membre de la Secretaria de Sectorials de Compromís per València.",
"Els càrrecs de Tinenta d'Alcalde Coordinadora General de l'Àrea de Cultura, regidora de Benestar Animal, regidora de Patrimoni Històric i Artístic i regidora de Recursos Culturals.",
"Revalidà l'escó i la cartera al segon govern de l'alcalde Ribó, a més a més de ser triada diputada provincial on gestiona l'àrea de teatres i el Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat."
]
} |
bios | Magdalena Nolla Montseny (l'Alforja, Baix Camp, 1904 - Sant Adrià de Besòs, Barcelonès, 21 de juny de 1939) fou una de les dones republicanes de la Presó de les Corts de Barcelona. Militant d'Esquerra Republicana de Catalunya, fou afusellada al Camp de la Bota, amb 34 anys, víctima de la repressió franquista.
Magdalena havia nascut a l'Alforja (Tarragona) encara que en alguns documents, la poca perícia en reconèixer noms catalans del militar que prenia les filiacions, la fa constar com nascuda a Astorga. Residia a Barcelona. Era militant d'ERC i estava compromesa activament amb la República i la causa catalana.
La fi de la Guerra Civil, va donar pas a la Dictadura del General Franco que va iniciar una cruenta repressió dels vençuts. En aquell context, les delacions i denuncies foren molt elevades, la propagació de rumors feia que persones sospitoses d'haver estat afiliades a sindicats, partits esquerrans, catalanistes, agrupacions de Dones antifeixistes, milicianes, voluntaris al front i Socors Roig, s'exposessin a ser jutjats per tribunals militars i s'enfrontessin a dures condemnes.
Magdalena era casada i mestressa de casa, el seu marit havia fugit a França i ella fou denunciada per una veïna. Ingressà a la Presó de dones de les Corts el 22 de febrer de 1939. Sotmesa a un Consell de Guerra juntament amb 18 persones més, fou acusada sense proves convincents, de ser una dona de molt mala conducta, de dirigir les Patrulles de control de Molins de Rei, d'haver saquejat l'Asil Duran de Sant Feliu de Llobregat i de ser una extremista que ja havia participat en la revolució separatista del 1934. Fou condemnada a mort i executada al Camp de la Bota el 21 de juny de 1939. | [
"Qui va ser Magdalena Nolla?",
"Quan va néixer?",
"I quan va morir?",
"De quin partit era simpatitzant?",
"Com va morir?",
"Per quin motiu?",
"D'on era natural?",
"Quins compromisos socials la definien?",
"Què va venir després del final de la Guerra Civil?",
"Quin era l'ambient en aquesta època?",
"Què li va passar a Magdalena?",
"On la van internar?",
"De què l'acusaven?",
"Es podien demostrar aquests càrrecs?",
"Com va acabar el cas?"
] | {
"answer_end": [
179,
107,
107,
225,
260,
309,
345,
617,
691,
1100,
1213,
1256,
1616,
1380,
1651
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
181,
227,
227,
311,
552,
619,
660,
1102,
1215,
1344,
1344,
1618
],
"input_text": [
"Una de les dones republicanes de la Presó de les Corts de Barcelona.",
"El 1904.",
"El 21 de juny de 1939.",
"D'Esquerra Republicana de Catalunya.",
"Afusellada al Camp de la Bota.",
"Va ser víctima de la repressió franquista.",
"De l'Alforja.",
"La República i la causa catalana.",
"La Dictadura del General Franco.",
"Les delacions i denuncies foren molt elevades, la propagació de rumors feia que persones sospitoses d'haver estat afiliades a sindicats, partits esquerrans, catalanistes, agrupacions de Dones antifeixistes, milicianes, voluntaris al front i Socors Roig, s'exposessin a ser jutjats per tribunals militars i s'enfrontessin a dures condemnes.",
"Que fou denunciada per una veïna.",
"A la Presó de dones de les Corts.",
"De ser una dona de molt mala conducta, de dirigir les Patrulles de control de Molins de Rei, d'haver saquejat l'Asil Duran de Sant Feliu de Llobregat i de ser una extremista que ja havia participat en la revolució separatista del 1934.",
"No.",
"Fou condemnada a mort i executada."
]
} |
vilaweb | La Comissió Europea portarà Espanya al Tribunal de Justícia de la UE per haver incomplert la directiva europea d'eficiència energètica. Concretament, l'executiu comunitari argumenta que l'estat espanyol ‘no garanteix' els requisits de mesurament individual en edificis amb diversos habitatges i d'usos múltiples que preveu la normativa. La directiva requereix la instal·lació de comptadors individuals per a la calefacció, refrigeració i aigua calenta domèstica en tots aquells edificis on els serveis es reben des d'una instal·lació col·lectiva, com ara a través d'una caldera comuna. Segons la normativa europea ‘els comptadors han d'instal·lar-se, on sigui viable i rendible tècnicament, a tots els edificis existents'. Tanmateix, les mesures de transposició espanyoles imposen aquest requisit només als edificis construïts després del 2007. Per altra banda, tampoc no s'ha transposat correctament les mesures que la directiva preveu quan la instal·lació no és viable tècnicament, com ara utilitzar els denominats ‘assignadors de costos de calor' en cada radiador. Les respectives normes de la UE havien d'aplicar-se en la legislació nacional abans del 5 de juny del 2014. Amb la decisió de portar Espanya davant dels tribunals europeus, la Comissió Europea fa l'últim pas previst en un procediment d'infracció. Brussel·les va obrir el procediment l'octubre del 2017 amb una carta de notificació formal, un primer avís en què se sol·licita informació. Més tard, el març del 2018, la Comissió va optar per enviar un dictamen motivat, instant l'estat espanyol a actuar. Finalment, serà el Tribunal de Justícia de la UE qui haurà de valorar si Espanya ha incomplert o no la legislació europea. | [
"Per què la CE convoca l'estat espanyol als tribunals de la UE?",
"Què se'n diu, exactament?",
"Què exigeix la norma?",
"On?",
"Com es podria fer, per exemple?",
"Com s'ha de procedir?",
"A quines construccions ho preveu, però, Espanya?",
"Què hi ha previst per a quan no és possible dur-ho a terme?",
"Per exemple?",
"Quan s'havia d'incorporar aquesta normativa al sistema espanyol?",
"Com va iniciar-se el procés?",
"En què consistia?",
"Quina decisió va prendre la Comissió cap al març?",
"Què demanava a Espanya?"
] | {
"answer_end": [
134,
335,
461,
545,
584,
721,
843,
982,
1066,
1174,
1405,
1453,
1534,
1569
],
"answer_start": [
0,
136,
337,
337,
360,
586,
723,
862,
862,
1068,
1315,
1370,
1465,
1515
],
"input_text": [
"Per haver incomplert la directiva europea d'eficiència energètica.",
"Que l'estat espanyol no garanteix els requisits de mesurament individual en edificis amb diversos habitatges i d'usos múltiples que preveu la normativa.",
"La instal·lació de comptadors individuals per a la calefacció, refrigeració i aigua calenta domèstica.",
"En tots aquells edificis on els serveis es reben des d'una instal·lació col·lectiva.",
"A través d'una caldera comuna.",
"Els comptadors han d'instal·lar-se, on sigui viable i rendible tècnicament, a tots els edificis existents.",
"Només als edificis construïts després del 2007.",
"No s'ha transposat correctament les mesures quan la instal·lació no és viable.",
"Utilitzar els denominats assignadors de costos de calor en cada radiador.",
"Abans del 5 de juny del 2014.",
"Brussel·les va obrir el procediment l'octubre del 2017 amb una carta de notificació formal.",
"En un primer avís en què se sol·licita informació.",
"Va optar per enviar un dictamen motivat.",
"Que actués."
]
} |
books | Anava tan distret el jovincel, camí amunt, camí amunt de l'existència, que quasi bé fins a topar-s'hi, no es va adonar del vell xaruc que marxava camí avall, camí avall sempre… Quina impressió més rara va causar-li la presència d'aquell jai!
Era el vell més vell que havia vist en sa vida. No semblava que dugués a sobre feixos d'anys, sinó feixos de centúries… ¡Tan caragolat anava d'espinada, tan arrugat de mans i rostre! Ni en els mals somnis de la nit, ni en els desvaris de la febre, s'havia mai obert pas tal aparició de senectut decrèpita.
Immediatament es va ficar el jovincel la mà a la butxaca, i traient-se una moneda, va allargar-li. Però ell, el vell xaruc, amb una expressiva acció de mà, cerimoniosa i digna, va refusar aquella almoina. I sense ombra de menyspreu ni vanitat, va murmurar entre llavis:
-Grans mercès.
A l'acte va notar el jove que havia comès una torpesa. Bé es veia prou que encara que anés vestit com mendicaire i estés arrugat com un pergamí i encartronat com una mòmia, aquell vell tenia misteriós aspecte de majestat com el de un monarca o d'un príncep, com el d'un patriarca de l'antiga llei o al menys el d'un patrici de gran raça.
-Ja ningú em coneix!- murmurava el jai, planyent-se entretant amb aires tràgics. -Àdhuc em fan caritat… a mi que he tingut palaus de marbre i pòrfir, a mi que he tingut tresors més opulents que els de Mides i els de Cresus!
El jovincel restava entretant avergonyit i estranyat; potser més estranyat que avergonyit.
-Ja ningú em coneix…- seguia dient el vell -i els cants d'amor que jo he dictats, ara celebrats per místics, ara entonats per eròtics, són més famosos que els d'Anacreont i de la Safus, perquè han sigut enlairats arreu del món, el mateix en els chors de les esglésies que en les cambres de les dames… | [
"Per on caminava el noi?",
"Amb qui es va creuar?",
"Quina sensació li va produir veure’l?",
"Quants anys semblava que tenia l’ancià?",
"Tenia l’esquena doblegada?",
"I com tenia la cara?",
"Què li va oferir el noi?",
"La va acceptar l’ancià?",
"Li va donar les gràcies, però?",
"Com era la seva roba?",
"Tot i això, qui semblava?",
"De què es queixava?",
"Quines possessions havia tingut antany?",
"Com va quedar el jove?",
"Les poesies del vell eren conegudes?"
] | {
"answer_end": [
41,
156,
240,
360,
393,
423,
645,
751,
831,
945,
1169,
1250,
1319,
1484,
1785
],
"answer_start": [
0,
0,
177,
290,
363,
399,
548,
647,
755,
888,
888,
1171,
1253,
1395,
1532
],
"input_text": [
"Camí amunt.",
"Amb un vell xaruc.",
"Una impressió rara.",
"Centúries.",
"Sí.",
"Arrugada.",
"Una moneda.",
"No.",
"Sí.",
"De mendicaire.",
"Un monarca o un príncep, un patriarca de l'antiga llei o al menys un patrici de gran raça.",
"Que ja ningú el coneixia.",
"Palaus de marbre i pòrfir.",
"Més estranyat que avergonyit.",
"Sí."
]
} |
mitologia | Segons la mitologia grega, Eumolp (en grec antic Εὔμολπος) va ser un heroi, fill de Posidó i de Quíone, filla de Bòreas.
Quíone, per por del seu pare, el llançà al mar després de néixer, però Posidó el recollí i el portà a Etiòpia, on el va confiar a una filla que havia tingut amb Amfitrite, Bentesicime, que el va criar. Quan Eumolp es va fer gran, el marit de la seva mare adoptiva li va donar en matrimoni una de les seves filles, però ell va voler violar una de les seves cunyades. Per això va ser desterrat, i amb el seu fill Ísmar va anar a la cort del rei de Tràcia, Tegiri, que va casar Ísmar amb una de les seves filles. Però Eumolp va participar en una rebel·lió contra el rei, va ser descobert i va haver de fugir. Es va refugiar a Eleusis i es va guanyar la simpatia dels habitants de la ciutat. Alguns autors diuen que va reorganitzar els misteris d'Eleusis. Quan uns anys més tard Ísmar va morir, Eumolp es reconcilià amb Tegiri, que el va cridar al seu costat i li va llegar el reialme. Quan Eumolp era rei, es va declarar la guerra entre els habitants d'Eleusis i els d'Atenes, conduïts per Erecteu. Cridat pels seus amics, Eumolp va acudir a ajudar els habitants d'Eleusis amb un exèrcit de tracis. Però va ser derrotat i Erecteu el va matar. El seu pare, Posidó, el va venjar, aconseguint que Zeus fulminés amb un llamp el vencedor, Erecteu.
Eumolp va purificar Hèracles per la mort dels centaures. La família sacerdotal dels Eumòlpides es considerava descendent d'Eumolp. El seu fill Cèrix (l'herald) tenia un paper important en els misteris d'Eleusis. És l'antecessor dels Cerices, els heralds que presidien les iniciacions als misteris.
Algunes tradicions vinculen Eumolp amb Museu, que tan aviat és el seu pare com el seu fill. Però hi ha discrepàncies sobre la personalitat d'Eumolp fundador dels misteris. De vegades se'l considera un personatge totalment diferent del fill de Quíone, i se'l fa fill de Deíope i net de Triptòlem. | [
"Qui fou Eumolp?",
"De quina tradició?",
"De qui descendia?",
"Què va fer Quíone per por quan va néixer la criatura?",
"Què li va passar, però?",
"Qui el va cuidar?",
"Què li va oferir l'espòs d'aquesta quan va créixer?",
"Com va actuar ell, però?",
"Quin càstig va rebre?",
"On va anar amb Ísmar?",
"A quina traïció va participar allà?",
"On va fugir?",
"Què va passar quan el seu fill Ímar morí?",
"Qui va matar Eumolp?",
"Què va fer Posidó com a mostra del seu disgust?",
"Què en diuen altres cultures?"
] | {
"answer_end": [
74,
74,
102,
185,
230,
304,
433,
485,
512,
581,
687,
751,
1001,
1259,
1359,
1749
],
"answer_start": [
0,
0,
27,
121,
151,
192,
351,
435,
487,
516,
631,
727,
873,
1222,
1261,
1659
],
"input_text": [
"Va ser un heroi.",
"De la mitologia grega.",
"De Posidó i de Quíone.",
"La llançà al mar.",
"Que Posidó el recollí i el portà a Etiòpia.",
"Una filla que havia tingut amb Amfitrite, Bentesicime.",
"Li va donar en matrimoni una de les seves filles.",
"Va voler violar una de les seves cunyades.",
"Va ser desterrat.",
"Va anar a la cort del rei de Tràcia, Tegiri.",
"A una rebel·lió contra el rei.",
"A Eleusis.",
"Que es reconcilià amb Tegiri, que el va cridar al seu costat i li va llegar el reialme.",
"Erecteu.",
"El va venjar, aconseguint que Zeus fulminés amb un llamp el vencedor, Erecteu.",
"Vinculen Eumolp amb Museu, que tan aviat és el seu pare com el seu fill."
]
} |
bios | Maria Aladern Sagrera va néixer el 17 d'octubre de l'any 1941 a Blanes (La Selva) és una escriptora catalana.
Filla de pescadors i neta de pagesos, ha dedicat gran part de la seva vida al comerç.
Un cop va abandonar les seves obligacions professionals i després de formar-se a l'Ateneu Barcelonès, inicià la seva carrera literària amb la publicació de l'obra Camins d'arrels, obra guanyadora del IV certamen Paraules a Icària, que convoca l'Ajuntament de Barcelona, al districte de Sant Martí, juntament amb Edicions Saragossa.
L'any 2014 va publicar El bram de l'aigua, el 2017 Escales amunt, obra també guanyadora de la IX edició del certamen Paraules a Icària, i el 2019, L'hoste inesperat.
Camins d'arrels
Una novel·la centrada en el món rural de les terres catalanes, a la primera meitat del segle xx. El pagès i la mestressa, els hereus i les pubilles, els amors i els desamors. Els casaments pactats, els naixements i les morts. La duresa del dia a dia i també el temps colpidor de la guerra civil. Tot plegat permet descobrir una forma de vida i un vocabulari que el pas del temps va relegant a l'oblit.
El bram de l'aigua
La història comença a finals del segle dinou quan el comerç esclavista estava a les acaballes. Una nissaga de navegants i pescadors que s'entrecreua al llarg de la novel·la fins ben entrada la segona meitat del segle xx. És un retrat d'un poble de mariners de la Costa Brava amb les seves costums i tradicions i el seu parlar salat. Records d'un temps on el mar ho era tot, però que també ho podia treure tot.
Escales amunt
És una metàfora de l'evolució d'una noia de poble que deixa el convent per anar a servir a casa d'una família de la burgesia catalana. El seu afany d'aprendre i la lluita per obrir-se pas a través d'un ambient arrogant on el menyspreu i la doble moral són acceptats socialment, l'empenyen a escalar posicions. Descripció amb tocs d'ironia de l'època de la transició política.
L'hoste inesperat
L'aparició d'un hoste inesperat el dia de Nadal es converteix en un revulsiu per a la família. Una novel·la coral on els personatges, davant la necessitat, acaben fent el que sempre havien proclamat que no farien mai.
| [
"Qui és Maria Aladern Sagrera?",
"Quan va néixer?",
"Quina va ser la seva primera obra?",
"Quin reconeixement va obtenir amb aquesta?",
"Quina obra va treure el 2014?",
"I el passat 2019?",
"Quin és el context de Camins d'arrels?",
"Què hi apareix?",
"Què s'explica de cada dia?",
"Què s'entreveu a la novel·la?",
"En quina època se situa El bram de l'aigua?",
"Què descriu?",
"Quin poder tenia la mar?",
"Quin és l'argument d'Escales amunt?",
"Quines pretensions té?",
"Quin comportament planteja L'hoste inesperat?"
] | {
"answer_end": [
108,
61,
374,
425,
569,
692,
805,
934,
1004,
1110,
1224,
1462,
1539,
1688,
1773,
2165
],
"answer_start": [
0,
0,
298,
359,
528,
664,
694,
694,
936,
1006,
1112,
1352,
1464,
1541,
1690,
1931
],
"input_text": [
"És una escriptora catalana.",
"El 17 d'octubre de l'any 1941.",
"Camins d'arrels.",
"Va guanyar el IV certamen Paraules a Icària.",
"El bram de l'aigua.",
"L'hoste inesperat.",
"El món rural de les terres catalanes, a la primera meitat del segle xx.",
"El pagès i la mestressa, els hereus i les pubilles, els amors i els desamors. Els casaments pactats, els naixements i les morts.",
"La duresa i també el temps colpidor de la guerra civil.",
"Una forma de vida i un vocabulari que el pas del temps va relegant a l'oblit.",
"A finals del segle dinou quan el comerç esclavista estava a les acaballes.",
"Un poble de mariners de la Costa Brava amb les seves costums i tradicions i el seu parlar salat.",
"Ho era tot, però també ho podia treure tot.",
"És una metàfora de l'evolució d'una noia de poble que deixa el convent per anar a servir a casa d'una família de la burgesia catalana.",
"Aprendre i lluitar per obrir-se pas a través d'un ambient arrogant.",
"Que els personatges, davant la necessitat, acaben fent el que sempre havien proclamat que no farien mai."
]
} |
mitologia | En la mitologia grega, Amfiarau o Amfiareu (en grec antic, Ἀμφιάρᾱος Amphiáraos o Ἀμφιάρεως Amphiáreōs “el doblement maleït” en llatí, Amphiarāus), era fill d'Oïcles (Οἰκλῆς, llatí Oecleus) -d'on li ve el seu epítet, l'Eclida- i d'Hipermnestra (Ὑπερμνήστρα), filla de Testi. Va succeir son pare com a rei d'Argos, i es va casar amb l'Erifile (Ἐριφύλη, Eriphȳle). Zeus i Apol·lo el van afavorir, i Zeus li va concedir el do de la profecia.
La seva esposa, que havia estat subornada amb el collaret d'Harmonia per Polinices (Πολυνείκης), el va convèncer perquè participés en l'expedició dels set Cabdills contra Tebes, tot i que ell sabia que, si ho feia, hi moriria. Abans de partir, va demanar als seus fills Alcmeó i Amfíloc que vengessin la seva mort. De camí cap a la batalla, sovint va advertir els altres guerrers que l'expedició fracassaria, i culpava Tideu (Τυδεύς) per haver-la impulsada. Mentre anaven a Tebes van passar per Nemea, i els herois, assedegats, van demanar aigua a Hipsípile, l'esclava encarregada de la custodia d'Ofeltes, fill del rei del país. Per satisfer-los, la noia va deixar un moment sol al nen i els indicà la font. Però un oracle havia ordenat que no es deixés mai en noi a terra abans que pogués caminar. Una serp que guardava la font es va llançar contra la criatura i l'ofegà. Amfiarau explicà el significat d'aquell presagi, dient que l'expedició fracassaria i els herois moririen.
Davant de les set portes de Tebes van tenir lloc els combats i Amfiarau va tenir un paper destacat. Tideu, un "dels set" havia caigut ferit al ventre per Melanip (Μελάνιππος), i Amfiarau va anar a venjar-lo matant Melanip, li va tallar el cap i el va portar ensangonat a Tideu, que el va obrir i es va menjar el cervell. Atena, que volia concedir la immortalitat a Tideu, davant d'aquest fet s'horroritzà i va renunciar al seu propòsit.
Però Amfiarau no va ser capaç de fer front a Periclimen (Περικλύμενος). Quan Periclimen, el fill de Posidó, el perseguia per matar-lo, Zeus va llançar un llamp que va obrir la terra, i Amfiarau, el seu carro i els seus cavalls, i el seu auriga, Bató, desaparegueren per l'esvoranc. En temps de Pausànias s'ensenyava el lloc on havia desaparegut l'heroi, a Potnies. Zeus li va concedir la immortalitat i Amfiarau va seguir pronunciant els seus oracles a la ciutat costanera d'Oropos (Ὠρωπός), a l'Àtica on era venerat com un heroi sanador.
El seu fill Alcmeó (Ἀλκμαίων) va venjar-ne la mort matant sa mare, i per aquest crim de parricidi va ser perseguit per les erínies (Ἐρινύες). | [
"Qui va ser Amfiarau?",
"D'acord amb quina tradició?",
"Què vol dir el seu nom?",
"A qui va reemplaçar?",
"En quin càrrec?",
"Quins déus van vetllar per ell?",
"Què va proposar-li la seva dona?",
"Quin perill hi havia?",
"Què els va dir als seus descendents abans de marxar?",
"Com es deien?",
"A qui van demanar d'hidratar-se durant el camí, els lluitadors?",
"Què va fer?",
"Què va passar?",
"Què significava aquell fet?",
"Què va fer Amifiarau per Tideu?",
"Com va salvar-lo Zeus quan era en perill?"
] | {
"answer_end": [
165,
31,
124,
294,
312,
393,
615,
664,
752,
752,
996,
1146,
1311,
1417,
1640,
2136
],
"answer_start": [
23,
0,
92,
275,
275,
363,
439,
552,
666,
666,
897,
1087,
1239,
1313,
1597,
1928
],
"input_text": [
"Era fill d'Oïcles.",
"Amb la mitologia grega.",
"El doblement maleït.",
"A son pare.",
"Com a rei d'Argos.",
"Zeus i Apol·lo.",
"Que participés en l'expedició dels set Cabdills contra Tebes.",
"Que ell sabia que, si ho feia, hi moriria.",
"Que vengessin la seva mort.",
"Alcmeó i Amfíloc.",
"A Hipsípile.",
"Va deixar un moment sol al nen i els indicà la font.",
"Que una serp que guardava la font es va llançar contra la criatura i l'ofegà.",
"Que l'expedició fracassaria i els herois moririen.",
"Matar Melanip.",
"Quan Periclimen, el fill de Posidó, el perseguia per matar-lo, Zeus va llançar un llamp que va obrir la terra, i Amfiarau, el seu carro i els seus cavalls, i el seu auriga, Bató, desaparegueren per l'esvoranc."
]
} |
books | Després de tres anys tornaren els lleons i veient en torn de mi una clarandera meravellosa començaren a descavar el clot i jo en vaig sortir, amb força primera, gloriejant al Senyor Déu Jesucrist amb una oració de quaranta dies, immòbil, agenollat.
Vaig mirar dins la cova. Sos quatre angles resplendien amb claredat celestial: i dins ella mos ulls atònits veieren al Salvador, amb hàbit d'Emperador, tenint en les mans un ceptre d'or i brollant-li de la boca un cant dolcíssim com de mil orgues.
La melodia cèlica s'anava esvaint tremolosament; i distintament per tres voltes vaig sentir cantar: Amen! Dins la cova hi entrà una gran columna de foc qui es desfé en trons i en coruscacions immenses: tots els aucells del cel, amb llur béc d'or, començaren a cantar: Sant, Sant, Sant, Senyor Déu. La magnitud de la revelació m'omplí de paüra; i l'èxtasi m'arrabassà en son carro de foc, i vaig volar vuit dies damunt ses ales inflamades. Llavors vaig conèixer que al cap darrer, el Salvador en persona s'era dignat entrar, beneir i santificar ma cova palluïda. Quan això s'esdevingué feia set anys que jo l'habitava i d'edat ne tenia quaranta. Veieu aquí, fills meus, la meva vida. Ara tornau-vos-ne al monestir d'on sortíreu perquè amb la regla no s'hi pot fer divorci.
-Macari, pare beatíssim- li diguérem: -pregau al Senyor que poguem tornar al monestir d'on sortírem i donau-nos llicència per contar aquestes meravelles per tot arreu per edificació de les esglésies de Crist, ja que estem segurs que just per això la mà de Déu nos ha conduits.- Llavores l'august ancià féu sobre nosaltres efusiva oració, ens beneí, ens besà amb una besada santa, i manà als lleons que ens acompanyessin feelment fins al pas de les tenebres. Prenguérem comiat del sant vell: els lleons ens acompanyaren fins a la làpida d'Alexandre; ens saludaren inclinant la crinera reverent, i tornaren arrera envers del servent de Déu. Davall la protecció poderosa de Crist desférem el camí fet: arribàrem a terra de Perses: arribàrem al camp d'Asia on Mercuri màrtir ferí de mort Julià el renegat i entràrem a la ciutat de Kitissefodo on dormen els tres fadrins de Babilònia. Passàrem el riu Tigris, arribàrem a Jerusalem, adoràrem els Llocs Sants on Jesucrist prengué mort i passió, tot fent-li gràcies perquè havia guardada la nostra partença i prosperat la nostra tornada. Vet-nos aquí de retorn! | [
"Quan van retornar els animals?",
"D’on va marxar el narrador?",
"Qui hi havia dins de la caverna?",
"Quin objecte aguantava?",
"Què va arribar a dins de la caverna?",
"Qui entonava una melodia?",
"Quants de temps va viatjar pel cel el narrador?",
"Quant de temps feia llavors que residia a la caverna?",
"I quants en tenia?",
"On volen retornar els altres?",
"Quines històries volen explicar?",
"Com es va acomiadar el vell?",
"On van anar a parar els altres?",
"Per quin municipi van passar primer?",
"A qui van agrair que hagués vetllat per ells?"
] | {
"answer_end": [
40,
140,
376,
434,
648,
793,
934,
1113,
1140,
1223,
1476,
1758,
1995,
2107,
2347
],
"answer_start": [
0,
43,
249,
330,
603,
699,
887,
1059,
1059,
1142,
1308,
1547,
1908,
2072,
2196
],
"input_text": [
"Després de tres anys.",
"Del clot.",
"El Salvador.",
"Un ceptre d'or.",
"Una gran columna de foc.",
"Tots els aucells del cel.",
"Vuit dies.",
"Set anys.",
"Quaranta.",
"Al monestir d'on sortiren.",
"Aquestes meravelles.",
"Féu sobre ells efusiva oració, els beneí, els besà amb una besada santa, i manà als lleons que els acompanyessin feelment fins al pas de les tenebres.",
"A terra de Perses.",
"Per la ciutat de Kitissefodo.",
"A Jesucrist."
]
} |
vilaweb | El govern espanyol ha anunciat que ha emprès ‘tots els mecanismes necessaris' per a defensar la ‘sobirania jurisdiccional espanyola' en la demanda presentada per Puigdemont i els consellers exiliats contra el magistrat Pablo Llarena. Entre aquests mecanismes, s'inclou la contractació d'un despatx d'advocats belga. Tanmateix, l'executiu espanyol no aclareix si assumirà la defensa del jutge Llarena. Fins ara, havia dit que defensaria el sistema judicial espanyol, però no el magistrat per uns ‘actes privats'. En un comunicat, el govern espanyol ha indicat que ‘fins aquest moment' ha seguit totes les indicacions del Consell General del Poder Judicial en relació a la demanda contra Llarena. A més, ha dit que atendrà les peticions ‘de salva-guarda de la sobirania jurisdiccional espanyola' que en un futur pugui fer el poder judicial. Llegiu ací el comunicat del govern espanyol: «El govern d'Espanya ha posat en marxa tots els mecanismes necessaris per a la defensa de la nostra sobirania jurisdiccional, en la qual està immers el jutge Llarena, tenint en compte que encara s'ha de resoldre l'acceptació de la demanda presentada a Bèlgica. L'executiu ha atès totes les indicacions del Consell General del Poder Judicial fins aquest moment, defensant els interessos del nostre país sobre la base de criteris jurídics del nostre ordenament intern, així com del dret europeu, i garanteix que atendrà les peticions de salvaguarda de la sobirania jurisdiccional espanyola, que en el futur pugui realitzar el poder judicial, d'acord amb la legislació vigent. El Ministeri de Justícia espera que en breu culminin els tràmits per a la contractació d'un despatx d'advocats a Bèlgica en defensa dels interessos d'Espanya, en relació amb la demanda presentada contra el jutge Llarena pels polítics catalans fugits a aquell país i encausats per el Tribunal Suprem. El magistrat va sol·licitar empara al Consell General del Poder Judicial que, per decisió de la Comissió Permanent, va resoldre traslladar al govern el passat dia 21 d'agost, la seva petició per a l'adopció de ‘les mesures necessàries per assegurar la integritat i immunitat de la jurisdicció espanyola davant els tribunals del Regne de Bèlgica'. De manera immediata, el Ministeri de Justícia, al tractar-se d'un cas conduït pels tribunals ordinaris d'aquell país, va posar aquesta petició en mans de l'Advocacia de l'Estat, per poder contractar els serveis d'un despatx d'advocats que representi el Regne d'Espanya davant els tribunals belgues. El govern ha donat des del principi una resposta positiva i ha actuat amb total diligència en aquest assumpte en els termes traslladats pel poder judicial i d'acord amb la legislació vigent.» | [
"Què ha comunicat el govern estatal?",
"Davant de quin fet?",
"Quina acció contemplen aquestes iniciatives?",
"Què no precisa, però, el govern?",
"Què havia assegurat anteriorment?",
"Com ha justificat la seva actuació?",
"A quines accions diu que pararà atenció?",
"Què ha fet l'executiu fins ara?",
"Per què vetllava?",
"I de quin altre sistema?",
"Què es preveu que ocorri dintre de poc?",
"En quina situació estan els polítics catalans relacionats amb el cas?",
"Com s'ha mostrat el govern en tot moment?"
] | {
"answer_end": [
132,
232,
314,
399,
464,
654,
837,
1224,
1349,
1376,
1715,
1856,
2594
],
"answer_start": [
0,
0,
234,
316,
401,
529,
702,
1145,
1145,
1292,
1558,
1733,
2504
],
"input_text": [
"Que ha emprès tots els mecanismes necessaris per a defensar la sobirania jurisdiccional espanyola.",
"De la demanda presentada per Puigdemont i els consellers exiliats contra el magistrat Pablo Llarena.",
"La contractació d'un despatx d'advocats belga.",
"Si assumirà la defensa del jutge Llarena.",
"Que defensaria el sistema judicial espanyol.",
"Ha indicat que fins aquest moment ha seguit totes les indicacions del Consell General del Poder Judicial.",
"A les peticions de salva-guarda de la sobirania jurisdiccional espanyola que en un futur pugui fer el poder judicial.",
"Ha atès totes les indicacions del Consell General del Poder Judicial.",
"Pels interessos del nostre país sobre la base de criteris jurídics del nostre ordenament intern.",
"Del dret europeu.",
"Que culminin els tràmits per a la contractació d'un despatx d'advocats a Bèlgica en defensa dels interessos d'Espanya.",
"Fugits a Bèlgica i encausats pel Tribunal Suprem.",
"Positiu i amb total diligència."
]
} |
books | Herois, com Proses bàrbares, és un llibre fervorós i sincer. Ningú ha de cercar-hi enginy ni fantasia. Us dono una obra viscuda i no pas una oriflama literària. Austerament he recercat entre les meves enyorances d'aventurer humil.
Dintre la urb nerviosa, segueixo amant com sempre la Naturalesa apacible i fecunda. Sóc ple d'agraïment per Ella, car ha guarit els meus dolors donant-me fermesa corporal i serenor anímica. La crec perfecta, dreturera, santa!
Cal pensar que l'home va traïr Déu tot just creat, mentre s'enfredoria, damunt la seva bellesa perfecta i immortal, l'excelsa alenada de l'Artífex. Ella, altrament, serva, amb fidel gelosia, les lleis rebudes de l'Etern: és pura, és beneïda, un paradís encara.
Per això el seu contacte divinitza; i, per això també, els homes que s'han criat en el seu si, en mig de la seva impassibilitat maternal, tenen dret a la nostra reverència. Són així com uns personatges evangèlics; i ningú, en els temps presents, gosarà discutir-los el dictat d'Herois. Almenys no s'oposarà massa formalment que un escriptor de la meva modèstia, gaiament democràtica, els qualifiqui de tals, atorgant-los però, ben entès, una jerarquia inferior a la que es mereixen ells, atenent-me a l'admiració que els professo.
Mes cap respecte humà podria fer de mi un ingrat, ni cap esplendidesa de progrés, cultura o civisme fóra prou abassegadora perquè jo els tingués en oblit. | [
"Què és Herois?",
"A quina altra publicació s'assembla?",
"Quines característiques no hi trobaran en aquest escrit els lectors?",
"Com descriu aquesta composició el narrador?",
"Per què sent passió?",
"Per quin motiu?",
"Com?",
"Amb quins adjectius descriu la natura?",
"I què opina sobre els éssers humans?",
"I què defèn?",
"Per tant, què provoca la proximitat amb la natura?",
"En conseqüència, com s'ha de tractar els qui han crescut en aquest lloc?",
"Amb qui compara aquestes persones?",
"Així doncs, a què no s'atrevirà cap persona?",
"Com es defineix l'autor?",
"Argumenta que podria deixar de banda en cap moment aquests individus?"
] | {
"answer_end": [
59,
27,
101,
127,
294,
374,
419,
455,
491,
716,
752,
889,
930,
1002,
1078,
1402
],
"answer_start": [
0,
0,
61,
103,
231,
315,
349,
421,
457,
457,
718,
773,
891,
934,
1004,
1249
],
"input_text": [
"Un llibre fervorós i sincer.",
"A Proses bàrbares.",
"Enginy i fantasia.",
"Com una obra viscuda.",
"Per la Naturalesa.",
"Perquè ha guarit els seus dolors.",
"Donant-li fermesa corporal i serenor anímica.",
"Perfecta, dreturera i santa.",
"Que van trair Déu.",
"La Naturalesa.",
"Divinitza.",
"Amb reverència.",
"Amb personatges evangèlics.",
"A discutir-los el dictat d'Herois.",
"Modest.",
"No."
]
} |
books | El noi desvariejava. La marmanya seca de l'interior del barracó el cobria del tot i, per un atzar providencial, cap dels torells despresos li havia aixafat el cap.
Els conduïren a can Patllari amb tots els miraments. El Cerdà romangué tota una novena en el mateix estat d'idiotisme de quan el tragueren de sota la biga: continuava test, insensible, mut: seguia sent un puntal de fusta revessa. Quan va recobrar els sentits i l'enteniment, el noi era mort i soterrat. L'home no s'ho volia creure: no admetia la possibilitat que el seu heroisme de pare hagués sigut inútil. Començà a cercar el bordegàs per tots els paratges on havien treballat junts, apilant socs i destralejant branques. El cridava a grans crits, i així que esdevenia afònic li agafaven unes terribles rauxes de desesperació i es colpejava furiosament el cap amb els punys, fins a ensangonar-se.
Una matinada el sorprengueren regirant amb el magall la terra del cementiri: volia cerciorar-se de si mentien els que asseguraven que el seu fill era allí, sota una petita creu de llates.
A poc a poc anà entrant en raó. Una tristesa enorme substituí la primitiva follia. Va anar a Cerdanya a vendre's tot el que era d'ell, i retornà al bosc de casa. I no se n'havia mogut mai més. | [
"Com estava el jove?",
"Què tenia a sobre?",
"Per què havia tingut sort?",
"A on el portaren?",
"A qui més havien rescatat?",
"Com estava l’home?",
"Què semblava?",
"En recuperar el coneixement, de què s’adonà?",
"Per què es mostrava incrèdul?",
"Aleshores, per on va buscar el noi?",
"Una nit, a on van trobar el senyor?",
"Què estava fent?",
"Per quin motiu?",
"Tot i això, va acabar assimilant aquesta mort?",
"Finalment, a on es va retirar?"
] | {
"answer_end": [
19,
81,
162,
192,
318,
352,
392,
570,
570,
648,
938,
938,
1017,
1081,
1211
],
"answer_start": [
0,
21,
85,
164,
217,
217,
354,
394,
467,
572,
863,
863,
940,
1051,
1134
],
"input_text": [
"Desvariejant.",
"La marmanya seca de l'interior del barracó.",
"Perquè cap dels torells despresos li havia aixafat el cap.",
"A can Patllari.",
"Al Cerdà.",
"Test, insensible i mut.",
"Un puntal de fusta revessa.",
"Que el seu fill era mort i soterrat.",
"Perquè no admetia la possibilitat que el seu heroisme de pare hagués sigut inútil.",
"Per tots els paratges on havien treballat junts.",
"Al cementiri.",
"Regirar la terra amb el magall.",
"Perquè volia cerciorar-se de si mentien els que asseguraven que el seu fill era allí.",
"Sí.",
"Al bosc de casa."
]
} |
vilaweb | ‘Volem posar Alcoi en el mapa del modernisme del país' explica Lorena Zamorano, regidora de Patrimonio i Turisme. Al tombant del segle XX, la vila va ser un dels focus principals d'industrialització del país i, com a fruit de l'enriquiment de les classes benestants, entre 1906 i 1910 el poble es va omplir d'edificis modernistes. N'hi ha de tota mena, però sobretot predominen cases de la burgesia, edificis d'habitatges, cotxeres, clubs privats, fàbriques i mausoleus. Per això el municipi ja fa uns quants anys que forma part de la Ruta Europea del Modernisme i aquesta setmana farà un pas més en la difusió d'aquest patrimoni: s'inaugura la Fira Modernista. El certamen durarà una setmana i arrencarà dilluns amb rutes guiades, jornades de portes obertes, exposicions, tallers i conferències. I en arribar el cap de setmana, a la plaça de la Glorieta s'hi farà la fira pròpiament dita, que permetrà de viatjar fins a començament del segle XX amb tot de recreacions històriques: balls i jocs de l'època, un casament i, fins i tot, una manifestació sufragista. ‘Per nosaltres és tan important la part festiva com donar un context històric adequat, i per això la programació combina aquestes dues parts: recreacions històriques i tallers, debats i conferències', explica Zamorano. També diu que per idear la fira modernista d'Alcoi s'han inspirat en el model de les que es fan al Principat, sobretot en la de Terrassa. ‘Alcoi i Terrassa són dues ciutats que arran de la industrialització van viure un creixement paral·lel i per això sempre han mantingut molts vincles. Si Terrassa és la Manchester catalana, Alcoi és la del País Valencià', explica. ‘Per mitjà del modernisme es pot explicar el procés d'industrialització d'Alcoi', diu. Però, a més, el modernisme alcoià té un seguit de particularitats: es va desenvolupar relativament tard, entre 1906 i 1910, i principalment va sortir de la ment de dos arquitectes locals, Timoteo Briet i Vicent Pascual. El primer seguia un estil proper al secessionisme vienès i el segon, que es va formar a Barcelona, s'aproximava al modernisme català i a l'art noveau. A més, Pascual va estar molt implicat en el desenvolupament de la vila en aquella època: va ser arquitecte municipal i batlle. Per tots aquests motius, la fira d'enguany està dedicada a la seva figura. El patrimoni d'Alcoi més enllà dels Moros i Cristians ‘Tothom coneix Alcoi per les festes de Moros i Cristians, però hi ha moltes més coses: estem enmig de dos parcs naturals i tenim tot aquest patrimoni modernista per descobrir', explica la regidora de cultura. Per això, l'ajuntament fa un doble esforç per a impulsar el llegat modernista de la vila i, alhora, desestacionalitzar el turisme. | [
"Qui és Lorena Zamorano?",
"Quina és la seva intenció?",
"En què es va convertir aquesta ciutat en el centenni anterior?",
"Això en quina cosa va derivar?",
"Quan es construïren?",
"Com s'anomena el traçat de què forma part aquesta localitat?",
"Aviat, quin esdeveniment hi tindrà lloc?",
"Quines activitats s'hi portaran a terme?",
"Què ha explicat la regidora sobre aquesta celebració?",
"Per a organitzar-la, a quina altra festivitat han imitat?",
"Per què?",
"Quins atributs va tenir el corrent modernista a Alcoi segons Zamorano?",
"Aquest últim individu, de quina altra forma estigué implicat en la ciutat?",
"Què hi han organitzat, per tant, en el seu honor?",
"Finalment, quin és l'objectiu del consistori de la vila?"
] | {
"answer_end": [
112,
78,
207,
329,
329,
562,
660,
1061,
1280,
1418,
1568,
1955,
2233,
2308,
2702
],
"answer_start": [
0,
0,
114,
139,
267,
480,
565,
662,
1063,
1282,
1421,
1750,
2115,
2235,
2573
],
"input_text": [
"La regidora de Patrimonio i Turisme d'Alcoi.",
"Posar Alcoi en el mapa del modernisme del país.",
"En un dels focus principals d'industrialització del país.",
"En què s'omplís d'edificis modernistes.",
"Entre 1906 i 1910.",
"Ruta Europea del Modernisme.",
"La Fira Modernista.",
"Rutes guiades, jornades de portes obertes, exposicions, tallers i conferències, balls i jocs de l'època, un casament i una manifestació sufragista.",
"Que per ells és tan important la part festiva com donar un context històric adequat, i que per això la programació combina aquestes dues parts, recreacions històriques i tallers, debats i conferències.",
"A la fira modernista de Terrassa.",
"Perquè Alcoi i Terrassa són dues ciutats que arran de la industrialització van viure un creixement paral·lel i per això sempre han mantingut molts vincles.",
"Es va desenvolupar relativament tard, entre 1906 i 1910, i principalment va sortir de la ment de dos arquitectes locals, Timoteo Briet i Vicent Pascual.",
"Hi va ser arquitecte municipal i batlle.",
"La fira d'enguany.",
"Impulsar el llegat modernista de la vila i desestacionalitzar el turisme."
]
} |
mitologia | Adà és un personatge bíblic del Gènesi, una de les mullers d'Esaú i mare d'Elifaz.
El Gènesi recull que va ser una de les dones cananees amb qui es va casar Esaú. Era filla d'Elon l'Hitita. Va ser mare d'Elifaz, el primogènit d'Esaú. Els seus descendents serien els caps de tribu Teman, Omar, Sefó i Quenaz, a més de Gatam i Amalec, que vivien al país d'Edom i són citats en un altre versicle. Hom afirma que Adà podria tenir un origen comú amb l'esposa de Lèmec, a la qual es dona el mateix nom.
En el capítol on es parla del casament d'Esaú, aquesta filla d'Elon l'hitita és anomenada Bassemat. Aquest nom després és esmentat per anomenar la mare de Reuel, diferenciada d'Adà. Segons els estudiosos, Bassemat seria també Mahalat, ja que el nom Bassemat l'havia donat Esaú a Adà. El fet de canviar noms d'esposes hitites seria una manera de calmar els ànims dels seus pares, que no aprovaven unions amb dones estrangeres. | [
"Qui fou Adà?",
"Com s’anomenava el seu marit?",
"I el fill?",
"Qui foren els seus pares?",
"Elifaz fou l'hereu del seu espòs?",
"Alhora, com s’anomenaren els nets d’Adà?",
"Aquests dos últims, a on va habitar?",
"Amb qui se la relaciona?",
"Com s’explica?",
"Quin?",
"Qui més rep aquest àlies?",
"Tindria res a veure aquesta dona amb la muller d'Esaú?",
"Amb quin altre nom es correspondria, a més, Bassemat?",
"Per què es portaven a terme aquestes modificacions de pseudònims?",
"Per quina raó?"
] | {
"answer_end": [
38,
65,
81,
188,
232,
331,
358,
462,
495,
595,
657,
677,
730,
874,
921
],
"answer_start": [
0,
40,
68,
163,
190,
190,
317,
394,
413,
497,
597,
597,
679,
781,
876
],
"input_text": [
"Un personatge bíblic del Gènesi.",
"Esaú.",
"Elifaz.",
"Elon i Hitita.",
"Sí.",
"Teman, Omar, Sefó, Quenaz, Gatam i Amalec.",
"Al país d'Edom.",
"Amb l'esposa de Lèmec.",
"Perquè se'ls dona el mateix nom.",
"Bassemat.",
"La mare de Reuel.",
"No.",
"Mahalat.",
"Per calmar els ànims dels pares de les esposes hitites.",
"Perquè aquests no aprovaven unions amb dones estrangeres."
]
} |
vilaweb | Els dirigents del PSIB, d'Unides Podem i de Més per Mallorca, Francina Armengol, Juan Pedro Yllanes i Miquel Ensenyat, respectivament, han signat l'acord definitiu de governabilitat per a aquesta legislatura 2019-2023. L'acte s'ha fet al castell de Bellver de Palma i és la continuïtat dels acords pel canvi impulsats ara fa quatre anys. Aquesta vegada inclou cinc grans eixos: serveis públics amb educació, salut i serveis socials; habitatge, mobilitat i transició ecològica; model econòmic, on s'agrupa finançament, ocupació i turisme, entre més; administració i relacions institucionals amb transparència i funció pública; i en cinquè lloc, drets i llibertats amb igualtat i solidaritat. En matèria educativa, proposaran una llei específica que inclourà un finançament adequat del sistema educatiu i promouran una educació gratuïta de zero a tres anys. En l'àmbit de salut, impulsaran nous centres d'atenció primària i una llei d'addiccions que regularà les ludopaties. En serveis socials, aprovaran una llei de protecció dels drets de la gent gran. Pel que fa a l'habitatge, crearan l'observatori de preus i desenvoluparan l'oficina de l'habitatge buit, i sobre la mobilitat hi haurà el compromís de tirar endavant una norma de mobilitat sostenible. En l'àrea de finançament estableixen de reclamar el pagament del deute de l'antic conveni de carreteres. Per a una ocupació de qualitat, garantiran sis mesos de feina a l'administració a tots els joves titulats que un any després d'haver acabat els estudis no hagin aconseguit una feina. A més, per a regular el ‘tot inclòs', preveuen una llei sobre l'oferta turística lligada als excessos i al consum d'alcohol. | [
"Qui són Francina Armengol, Juan Pedro Yllanes i Miquel Ensenyat?",
"Què han firmat?",
"A on?",
"I de què deriva aquest pacte?",
"En quants pilars se centra l'acord?",
"Quins?",
"Quina mesura adoptaran pel que fa a l'àmbit acadèmic?",
"Alguna altra?",
"En matèria de sanitat, què promouran?",
"A continuació, en quin altre àmbit intervindran?",
"En aquest cas, què impulsaran?",
"Relacionat amb l'habitança, quines mesures implementaran?",
"Pel que fa al fons econòmic, com intervindran en aquest cas?",
"De cara al turisme, sobre què legislaran?",
"I com ho faran?"
] | {
"answer_end": [
133,
217,
265,
336,
376,
689,
800,
854,
971,
991,
1051,
1156,
1357,
1578,
1665
],
"answer_start": [
0,
135,
219,
268,
338,
338,
691,
803,
856,
973,
973,
1053,
1254,
1542,
1549
],
"input_text": [
"Els dirigents del PSIB, d'Unides Podem i de Més per Mallorca respectivament.",
"L'acord definitiu de governabilitat per a la legislatura 2019-2023.",
"Al castell de Bellver de Palma.",
"Dels acords pel canvi impulsats ara fa quatre anys.",
"Cinc.",
"Serveis públics amb educació, salut i serveis socials; habitatge, mobilitat i transició ecològica; model econòmic; \nadministració i relacions institucionals amb transparència i funció pública; i drets i llibertats amb igualtat i solidaritat.",
"Proposaran una llei específica que inclourà un finançament adequat del sistema educatiu.",
"Promouran una educació gratuïta de zero a tres anys.",
"Nous centres d'atenció primària i una llei d'addiccions que regularà les ludopaties.",
"En serveis socials.",
"Una llei de protecció dels drets de la gent gran.",
"Crearan l'observatori de preus i desenvoluparan l'oficina de l'habitatge buit.",
"Reclamaran el pagament del deute de l'antic conveni de carreteres.",
"Regulant el tot inclòs.",
"Amb una llei sobre l'oferta turística lligada als excessos i al consum d'alcohol."
]
} |
mitologia | Segons la mitologia grega, Erecteu (en grec antic Ἐρεχθεύς), va ser el primer rei d'Atenes, fill de Pandíon i de Zeuxipe, i germà, per tant, de Butes, Procne i Filomela.
Una tradició diu, però, que va arribar a l'Àtica des d'Egipte durant un període de fam que va assolar aquella part de Grècia. Erecteu hauria importat blat i hauria introduït el seu conreu al país, cosa que va fer que els habitants de l'Àtica li oferissin el tron de la ciutat.
Quan va morir Pandíon, Erecteu i Butes es van repartir l'herència. El primer va ser rei d'Atenes. El segon va ser el sacerdot de les dues divinitats de la ciutat: Atena i Posidó.
Erecteu es va casar amb Praxítea, filla del déu-riu Cefis. Amb ella va tenir nombrosos fills. Entre els varons, Cècrops, Pandoros, Mecíon, i segons alguns, a més, Alcó, Orneu, Tespi i Eupàlam. Entre les noies hi havia Protogènia, Pandora, Procris, Creüsa, Ctònia, Oritia i Mèrope.
Quan hi va haver una guerra entre els atenesos i els habitants d'Eleusis, els darrers tenien com a aliat el traci Eumolp, fill de Posidó i de Quíone. Erecteu va anar a preguntar a l'oracle de Delfos què havia de fer per a aconseguir la victòria, i l'oracle li va contestar que havia de sacrificar una de les seves filles. De tornada a Atenes, va sacrificar Ctònia, o segons altres, Protogènia. Però les germanes de la víctima havien acordat no continuar vivint si moria, i es van suïcidar, sacrificant-se per la seva pàtria. Erecteu i els atenesos van guanyar la guerra, i Eumolp va caure ferit en el combat i va morir. Però Posidó, irritat per la mort del seu fill, va aconseguir que Zeus fulminés Erecteu.
Va ser divinitzat i se li va erigir l'Erectèon en aquesta ciutat. El mite li atribuïx moltes aventures, entre aquestes la victòria sobre Eleusis. Se li atribuïx també la introducció del culte d'Atena a Atenes, la fundació de les panatenees i la introducció del cultiu del blat. | [
"Qui fou Erecteu?",
"Com s'anomenaren els seus pares?",
"Fou fill únic?",
"Què explica una llegenda sobre el monarca?",
"Quan?",
"Quin aliment s'explica que va portar al lloc on vivia?",
"D'aquesta manera, què va aconseguir?",
"Amb qui va contreure matrimoni el protagonista?",
"Tingueren descendència?",
"Qui es va enfrontar en el conflicte bèl·lic que esclatà a continuació?",
"Aleshores, a qui va demanar ajuda el rei?",
"Quina solució li va donar aquest?",
"En fer-ho, què va provocar?",
"Qui va matar Erecteu?",
"Quines fites li són assignades al sobirà?"
] | {
"answer_end": [
90,
120,
168,
231,
294,
324,
445,
658,
718,
979,
1151,
1227,
1395,
1613,
1891
],
"answer_start": [
27,
92,
124,
170,
198,
296,
367,
626,
685,
907,
1057,
1155,
1229,
1532,
1681
],
"input_text": [
"El primer rei d'Atenes.",
"Pandíon i Zeuxipe.",
"No.",
"Que va arribar a l'Àtica des d'Egipte.",
"Durant un període de fam que va assolar aquella part de Grècia.",
"Blat.",
"Que els habitants de l'Àtica li oferissin el tron de la ciutat.",
"Amb Praxítea.",
"Sí.",
"Els atenesos i els habitants d'Eleusis.",
"A Delfos.",
"Que havia de sacrificar una de les seves filles.",
"Que les altres filles se suïcidessin.",
"Zeus.",
"La victòria sobre Eleusis, la introducció del culte d'Atena a Atenes, la fundació de les panatenees i la introducció del cultiu del blat."
]
} |
mitologia | Dushara o Dusares (en nabateu dwsrʾ; grec antic: Δουσάρης; llatí: Dusares; àrab: ذو الشرى, Ḏū x-Xarà— fou una deïtat de l'antic Orient Pròxim adorada pels nabateus a Petra i Madàïn Sàlih, ciutats de les quals n'era el patró.
Dushara és conegut principalment per fonts epigràfiques nabatees, que invariablement l'anomenen dwsrʾ, sense vocalitzar atès que l'escriptura nabatea només escriu les consonants. A les fonts clàssiques gregues apareix com Δουσάρης i en llatí com Dusares.
El significat original del nom és poc clar, però l'historiador musulmà primerenc Ibn al-Kalbí al seu Llibre dels ídols s'hi refereix com a Dhu-x-Xara amb el significat ‘el de Xara', essent Xara una cadena muntanyosa que hi hauria al sud-est del Mar Mort. Si això fos cert, Dushara seria més un títol que no pròpiament un nom. Tanmateix, no existeix acord tant sobre el nom com sobre la seva interpretació.
En època grega, s'associà a Zeus perquè era el cap del panteó nabateu, i també a Dionís.
S'ha trobat un santuari a Dushara, al port de Pozzuoli a Itàlia. La ciutat era un nexe important per al comerç amb el Pròxim Orient, i se sap que podria haver tingut una presència nabatea a mitjan segle I dC.
El culte va continuar-se en alguna mesura ben entrat el període romà i possiblement tan tard com en el període islàmic.
Aquesta divinitat és esmentada per l'historiador musulmà del s. IX Hixam ibn al-Kalbí, que va escriure en el Llibre dels ídols on diu que «els Banu al-Hàrith ibn Yaixkur ibn Mubàixxir dels Azd tenien un ídol anomenat Dhu-Xara». | [
"Qui va ser Dushara?",
"Qui el lloava?",
"A quines localitats?",
"Com es van tenir notícies sobre la seva existència?",
"Quin nom li era atribuït?",
"Per què?",
"Pel que fa a les composicions de l’antiga Grècia, com hi era anomenat?",
"Se sap amb seguretat el que vol dir l’àlies del déu?",
"No obstant això, qui en fa una interpretació?",
"Amb quin apel·latiu es refereix a la divinitat?",
"I amb quins altres déus ha estat relacionada la figura de Dusares?",
"A on hi ha un temple en el seu honor?",
"Com és possible?",
"En quines èpoques se sap que va continuar sent adorat?",
"En quina obra escrita apareix la seva figura?"
] | {
"answer_end": [
141,
163,
186,
289,
326,
402,
455,
522,
660,
660,
973,
1038,
1182,
1302,
1530
],
"answer_start": [
0,
142,
142,
225,
225,
310,
404,
480,
531,
480,
886,
975,
1040,
1184,
1304
],
"input_text": [
"Una deïtat de l'antic Orient Pròxim.",
"Els nabateus.",
"A Petra i Madàïn Sàlih.",
"Per fonts epigràfiques nabatees.",
"Dwsrʾ.",
"Perquè l'escriptura nabatea només escriu les consonants.",
"Δουσάρης.",
"No.",
"L'historiador musulmà primerenc Ibn al-Kalbí.",
"Dhu-x-Xara.",
"Amb Zeus i Dionís.",
"Al port de Pozzuoli a Itàlia.",
"Perquè la ciutat era un nexe important per al comerç amb el Pròxim Orient, i se sap que podria haver tingut una presència nabatea a mitjan segle I dC.",
"En el període romà i el període islàmic.",
"Al Llibre dels ídols."
]
} |
mitologia | Clar d'Albi o d'Aquitània (Nord d'Àfrica - Leitora, Gascunya, entre 95 i 420) fou el llegendari primer bisbe d'Albi i de Leitora. No hi ha cap prova històrica de la seva existència real i la seva història es basa exclusivament en llegendes. És venerat com a sant per l'Església catòlica.
La tradició el fa natural del nord d'Àfrica, d'on hauria anat a Roma. Enviat a predicar a la Gàl·lia, va evangelitzar la regió del Tarn i s'establí a Albi, on fou bisbe. D'allí anà a la Gascunya i predicà a les Landes amb els sants Sever i Girond. Mentre predicava a Leitora (Gers, Gascunya) amb sant Babil, va refusar d'oferir sacrificis als déus pagans, per la qual cosa fou mort fora de les muralles, al lloc anomenat Saint-Clar, on s'erigí una creu commemorativa.
Les diverses tradicions assignen la seva vida a èpoques diferents, entre el 95 i el 420. En tot cas, la llegenda sembla que no correspon a un personatge real, i el bisbat d'Albi no començà a existir fins al segle v.
La seva memòria es commemora l'1 de juliol. Les suposades relíquies del sant van ésser custodiades al temple edificat al lloc del martiri. Cap al segle ix, per protegir-les dels invasors, van ésser dutes a Sainte-Eulalie de Bordeus, on foren fins a l'octubre de 1858. Llavors foren novament portades a Leitora, a la catedral de Saints-Gervais-et-Protais, on són avui dia.
| [
"Qui va ser Clar d'Albi?",
"Va ser un personatge verídic?",
"D'on ha sorgit l'existència d'aquesta figura?",
"En quina religió se li rendeix culte?",
"Segons el mite, d'on prové?",
"Des d'aquí, a quin lloc s'hauria traslladat?",
"A on fou destinat?",
"Per què?",
"Llavors, on decidí instal·lar-se?",
"Per quin motiu el van assassinar?",
"A on?",
"En quin moment s'emmarca la seva vida segons les llegendes?",
"Per quina raó la seva existència es posa en dubte?",
"Com és que van haver de canviar de lloc les seves restes?",
"Actualment, a on descansen?"
] | {
"answer_end": [
128,
185,
239,
286,
331,
356,
388,
388,
442,
669,
719,
843,
970,
1203,
1342
],
"answer_start": [
0,
130,
188,
241,
288,
288,
358,
358,
358,
536,
661,
756,
845,
1016,
1240
],
"input_text": [
"El llegendari primer bisbe d'Albi i de Leitora.",
"No.",
"De llegendes.",
"La catòlica.",
"Del nord d'Àfrica.",
"A Roma.",
"A la Gàl·lia.",
"Per predicar.",
"A Albi.",
"Perquè mentre predicava a Leitora va refusar d'oferir sacrificis als déus pagans.",
"A Saint-Clar.",
"Entre el 95 i el 420.",
"Perquè el bisbat d'Albi no començà a existir fins al segle v.",
"Per protegir-les dels invasors.",
"A Leitora, a la catedral de Saints-Gervais-et-Protais."
]
} |
vilaweb | La secció de llengua i literatura de l'Institut Menorquí d'Estudis organitza avui la sisena jornada d'estudi i homenatge, aquesta vegada dedicada al filòleg i polític Jordi Carbonell, que es va morir l'estiu de l'any passat. Carbonell, nascut a Barcelona l'any 1924, és considerat menorquí d'adopció per la seva gran tasca de recuperació de la literatura catalana cultivada a Menorca sota el domini britànic, durant l'anomenat ‘segle d'or'. La jornada, titulada ‘L'artífex del període menorquí de la literatura catalana‘, es farà a la sala Jeroni Marquès del Cercle Artístic de Ciutadella. Comença a les deu del matí i s'allargarà fins a un quart de nou del vespre. Jordi Carbonell va ser membre d'honor de l'Institut Menorquí d'Estudis i l'any 2010 va rebre la distinció del Consell Insular de Menorca ‘Taula d'Or', en reconeixement per la feina feta en favor del patrimoni menorquí. Fina Salord, presidenta del consell científic de l'Institut Menorquí d'Estudis, ha explicat a VilaWeb que dediquen la jornada a Carbonell perquè el consideren el seu màxim referent: ‘És el gran arquitecte i dissenyador de la nostra història literària. Ens sentim deutors de tot el que va recuperar i fer per valorar el llegat cultural de Menorca.' El filòleg que va descobrir el patrimoni literari menorquí Cap a la dècada del 1960, Jordi Carbonell va endinsar-se en la història literària del segle XVIII i principi del XIX. L'any 1964 publicà El període menorquí de la literatura catalana, en què mostra la situació i els autors de la il·lustració menorquina. Aquest mateix any publicà un monogràfic a la revista Serra d'Or, ‘La cultura a Menorca'. Era la primera síntesi sobre la història de la literatura menorquina. Segons Salord, ‘la publicació d'aquest text va fer adonar a molta gent que Menorca no era pobra en literatura, sinó al contrari'. L'any 1968, Carbonell va donar a conèixer el manuscrit Lucrècia i l'any 1982, Rosaura o el més constant amor, totes dues obres de Joan Ramis. Va centrar-se a estudiar aquest autor i la literatura gramatical d'Antoni Febrer, tots dos maonesos. També va publicar estudis de Roís de Corella. | [
"Què celebra l’Institut Menorquí d’Estudis?",
"En qui se centra l’edició?",
"És viu?",
"A on va néixer l'homenatjat?",
"Tot i això, va estar molt lligat a Menorca?",
"Per què?",
"Com s’anomena l’esdeveniment?",
"On es portarà a terme?",
"Quina relació va tenir Carbonell amb l’organisme que organitza aquesta jornada?",
"Pel que fa a les institucions locals, quin reconeixement li van atorgar el 2010?",
"I com és que han organitzat aquest acte en el seu nom?",
"Qui ho ha explicat?",
"En quina època centrà la seva obra el politòleg?",
"Com es titulen les dues primeres composicions que va escriure sobre l'illa?",
"I en l’obra de quins autors menorquins va aprofundir?"
] | {
"answer_end": [
120,
182,
223,
254,
299,
439,
520,
588,
736,
815,
1065,
1065,
1408,
1633,
2057
],
"answer_start": [
0,
122,
167,
225,
267,
225,
441,
522,
666,
739,
991,
885,
1292,
1410,
1835
],
"input_text": [
"La sisena jornada d'estudi i homenatge.",
"En el filòleg i polític Jordi Carbonell.",
"No.",
"A Barcelona.",
"Sí.",
"Perquè va portar a terme una gran tasca de recuperació de la literatura catalana cultivada a Menorca sota el domini britànic, durant l'anomenat segle d'or.",
"L'artífex del període menorquí de la literatura catalana.",
"A la sala Jeroni Marquès del Cercle Artístic de Ciutadella.",
"En va ser membre d'honor.",
"La Taula d'Or del Consell Insular de Menorca.",
"Perquè és el seu màxim referent.",
"Fina Salord, la presidenta del consell científic de l'Institut Menorquí d'Estudis.",
"En el segle XVIII i principi del XIX.",
"El període menorquí de la literatura catalana i La Cultura a Menorca.",
"En la de Joan Ramis i Antoi Febrer."
]
} |
books | -Mira, Ignasi: estic desesperat…
-Gaspar, un cristià no ha de dir mai aquestes coses. Que vols? Vols un consell?
-Sí, un consell. Per això he vingut: per demanar-te consell.
-¿Tu saps ben bé què és, el sagrament del matrimoni?
-Home, em penso saber-ho. Ho suposo, vaja.
-¿Tu estàs decidit a ser un bon casat, a complir com a bon cristià, la llei de Déu?
-Home, Ignasi, em penso que em coneixes!
-Són coses molt serioses, Gaspar; són coses molt serioses. Sancta, sancte tractanda. | [
"Amb qui parlava el Gaspar?",
"Què li passava?",
"Com va respondre l’Ignasi?",
"Aleshores, què li va oferir al seu company amoïnat?",
"El Gaspar va contestar amb una afirmació?",
"Per quin motiu havia anat a parlar amb l’Ignasi?",
"Sobre què li va preguntar aquest últim?",
"Què és el que li va qüestionar?",
"Aleshores, com va respondre el primer interventor?",
"Estava segur, llavors?",
"Què va inquirir després l'home a qui havia anat a demanar consell?",
"Aquestes paraules van sorprendre el Gaspar?",
"Com va respondre?",
"En aquell moment, aquest últim va adoptar una postura més severa?",
"Per quina raó?"
] | {
"answer_end": [
40,
31,
84,
113,
130,
174,
228,
228,
253,
270,
355,
396,
395,
480,
454
],
"answer_start": [
0,
1,
34,
86,
116,
132,
177,
177,
230,
230,
273,
357,
357,
398,
398
],
"input_text": [
"Amb l'Ignasi.",
"Que estava desesperat.",
"Li va dir que un cristià no ha de dir mai aquestes coses.",
"Un consell.",
"Sí.",
"Per demanar-li consell.",
"Sobre el sagrament del matrimoni.",
"Si sabia ben bé el que era.",
"Que pensava que ho sabia.",
"No.",
"Si estava decidit a ser un bon casat i a complir com a bon cristià la llei de Deú.",
"Sí.",
"Va dir a l'Ignasi que es pensava que el coneixia.",
"Sí.",
"Perquè eren coses molt serioses."
]
} |
vilaweb | La diputada del PSC Meritxell Batet ha estat elegida presidenta del congrés espanyol per 175 vots del PSOE, Unides Podem, PNB, Compromís, Coalición Canaria i el Partit Regionalista Càntabre. ERC la paraula ‘Llibertat' a la papereta, que s'ha contat com a nul, i JxCAT ha votat en blanc. PP i Ciutadans han votat Ana Pastor i Vox ha fet nul. Ha estat durant la sessió constitutiva del congrés espanyol en què els presos polítics electes Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull han pogut circular lliurement dins de l'hemicicle i han saludat altres diputats com Pablo Iglesias, Pedro Sánchez o Inés Arrimadas. Vegeu ací una selecció fotogràfica de la sessió: Fotografia: Albert SalaméDolors Bassa en la sessió de constitució del congrés espanyol. Fotografia: Albert Salamé.Fotografia: Albert SalaméFotografia: Albert SalaméFotografia: Albert SalaméFotografia: EFEFotografia: EFEFotografia: CiutadansCaptura del senyal institucionalFotografia: EFEFotografia: EFEFotografia: EFEFotografia: EFEFotografia: EFEFotografia: EFECaptura del senyal institucionalCaptura del senyal institucionalCaptura del senyal institucionalFotografia: EFEFotografia: EFEFotografia: EFEFotografia: EFEFotografia: EFEFotografia: EFEFotografia: EFEFotografia: EFEFotografia: EFEFotografia: EFEFotografia: EFEFotografia: EFEFotografia: EFEFotografia: EFEFotografia: EFEFotografia: EFEFotografia: EFE Al senat espanyol, el cap de llista del PSC, Manuel Cruz, ha estat escollit nou president per majoria absoluta, amb 140 dels 250 vots emesos. Ha superat en la votació la senadora de Ciutadans per Navarra, Ruth Goñi, que el partit ha proposat com a candidata a presidenta i que només ha aconseguit 11 vots. En la votació també s'han registrat 84 vots en blanc i 15 nuls. El gran protagonista de la sessió, però, ha estat Raül Romeva. Quan ha entrat, l'esperaven els senadors electes d'ERC i JxCat. Especialment emotiu ha estat el moment en què ‘Jami‘ Matamala, que va tornar de l'exili fa una setmana, l'ha anat cercar i s'han fet una abraçada. Fotografia: Junts per CatalunyaFotografia: Junts per CatalunyaFotografia: Junts per CatalunyaFotografia: EFEFotografia: EFEFotografia: EFEFotografia: EFEFotografia: EFEFotografia: EFEFotografia: EFEFotografia: EFEFotografia: EFEFotografia: EFEFotografia: EFE | [
"Qui és Meritxell Batet?",
"Quin càrrec li ha estat atorgat?",
"Quantes paperetes a favor ha obtingut?",
"De part de quines formacions polítiques?",
"Pel que fa als partits regionalistes catalans, quin ha estat el seu vot?",
"Per què han optat la resta d’organitzacions?",
"Quins dirigents catalans han tingut l’oportunitat d’acudir a aquesta jornada?",
"Amb qui s’han trobat allà?",
"Com s’anomenen els fotògrafs que han retratat el moment?",
"D’altra banda, quina posició ocupa Manuel Cruz?",
"Què ha aconseguit en aquesta cambra?",
"A qui ha guanyat?",
"Tot i això, en qui s’ha centrat l’acte?",
"Quin ha estat l’instant amb més càrrega emocional?",
"Per quin motiu?"
] | {
"answer_end": [
35,
84,
97,
189,
285,
339,
543,
624,
712,
1445,
1499,
1603,
1820,
2031,
1988
],
"answer_start": [
0,
20,
36,
89,
191,
287,
341,
436,
626,
1389,
1389,
1531,
1759,
1886,
1886
],
"input_text": [
"Una diputada del PSC.",
"La presidència del congrés espanyol.",
"175.",
"PSOE, Unides Podem, PNB, Compromís, Coalición Canaria i el Partit Regionalista Càntabre.",
"El d'ERC nul, i el De JxCAT en blanc.",
"PP i Ciutadans han votat Ana Pastor i Vox ha fet nul.",
"Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull.",
"Amb altres diputats com Pablo Iglesias, Pedro Sánchez o Inés Arrimadas.",
"Albert Salamé i Dolors Bassa.",
"És el cap de llista del PSC al senat espanyol.",
"La presidència.",
"A la senadora de Ciutadans per Navarra, Ruth Goñi.",
"En Raül Romeva.",
"El moment en què ‘Jami‘ Matamala l'ha anat cercar i s'han fet una abraçada.",
"Perquè aquest havia tornat de l'exili feia una setmana."
]
} |
books | Estava tan distret que no em vaig adonar de la vinguda d'un d'aquells carros de la meva dèria, fins que un seu sotrac va fer dringar al meu darrera les vidrieres del balcó. Aleshores vaig baixar els ulls a guaitarlo. Ja l'animal davanter era a prop de casa… un soberg animal per cert. Era un mul d'una estampa gallardíssima: alt, esparvillat, de cama nerviosa i prima, fi d'orelles, massís de cos, expandint lluïssors d'acer brunyit i presentant un aspecte general tan ferreny que en el so metàl·lic de ses potades un hom creia endevirnar-hi el de tota la matèria de que era format. Us prometo que era cosa d'agradar. Àdhuc els dos capellans, que es passejaven per sota les voltes, s'aturaren per a contemplar-lo.
A darrera seu venien cinc altres muls d'estampa més feixuga, peluts i espellonosos, esquilats de mig cos en amunt; i al darrera de tots, a braços, un cavall gavatx tan grossegàs, que amb prou feines hi cabia. En total set caps, set tarasques. La tirallonga agafava quasi tot el llarg de la plaça del Vi. I el carro era digne d'aquella mulada. Les seves grans bosses carregades arrosegaven gairebé per terra com la braguerada d'un animalàs prenyat. Un munt de caixes, sarrions, bótes, sacs i farcells de totes classes, que ressortia per davant sobre l'escala, s'aixecava fins a dalt de baranes; i de baranes en amunt, sota la tenda costelluda, encare hi havia una mena d'imperial o algorfa, on haguera pogut viatjar folgadament una familia. No crec que mai s'hagi construït un carro més llarg, més ample, ni més alt; i acabava de fer-lo més voluminós una mitja dotzena de gàbies de bruc rublertes d'aviram, que duia lligades a darrera sobre la banca del capçal. Ja calia que prengués bé les voltes dels carrers per a no topar amb les cantonades. Allò era un veritable magatzem ambulant. I havia de tenir un pes escruixidor. Prou ho senyalaven les negroses lluentors de ferro que les rodes deixaven marcades ací i allà de l'empedrat. | [
"Què li passava al protagonista?",
"Això quina cosa va provocar?",
"Com se'n va assabentar?",
"Qui portava el carretó?",
"Quin?",
"Com era?",
"Qui més es va quedar sorprès per l'animal?",
"Quantes criatures més arribaren?",
"Aquest últim, era petit?",
"Per on passaven tots ells?",
"Pel que fa al vehicle, què hi havia a sobre?",
"Aquests elements ocupaven tot l'espai?",
"Qui hi hauria pogut anar també?",
"Com era aquesta carreta?",
"I com se sabia que el pes que portava a sobre era molt gran?"
] | {
"answer_end": [
18,
76,
171,
256,
295,
396,
712,
870,
921,
1016,
1306,
1452,
1452,
1528,
1944
],
"answer_start": [
0,
0,
95,
173,
285,
285,
618,
714,
861,
957,
1162,
1162,
1357,
1454,
1759
],
"input_text": [
"Que estava distret.",
"Que no s'adonés de la vinguda d'un d'aquells carros.",
"Per un seu sotrac que va fer dringar al seu darrera les vidrieres del balcó.",
"Un animal.",
"Un mul.",
"Alt, esparvillat, de cama nerviosa i prima, fi d'orelles i massís de cos.",
"Els dos capellans que es passejaven per sota les voltes.",
"Cinc muls i un cavall.",
"No.",
"Per la plaça del Vi.",
"Un munt de caixes, sarrions, bótes, sacs i farcells de totes classes.",
"No.",
"Una familia.",
"Llarga, ampla i alta.",
"Perquè ho senyalaven les negroses lluentors de ferro que les rodes deixaven marcades ací i allà de l'empedrat."
]
} |
books | En Temme havia anat brandant el cap en senyal de desaprovar els darrers conceptes del seu interlocutor, i aquí el va interrompre.
-No, no i no!- va saltar amb cert desfici. -Que sa terra us tiro més que sa mar, bé: vós us ho sabreu; però que vós i datros surtin que vira que tomba amb això de sa traïdoria de ses ones… no, no i renó! Això són romansos. Per tot arreu n'hi ha, de perills; i… ¿a on anireu, doncs, que no pugueu sospitar-hi traïdories si darrera de cada perill hi suposeu una malavolença que l'empeny? Ai llampus! Repareu-ho: de vegades cau una teula i… clac!… xapa sa closca de l'infeliç que ensopega al seu dessota. Ara bé, doncs: anem a cercar: ¿qui passaria tranquil per cap carrer si s'afigurés que totes ses teules des ràfecs el sotjaven amb s'intent d'abordar-lo i estabornir-lo? Oidà, i doncs? ¿per què malparlar de ses ones i no de ses teules? Però no: tothom dali que dali amb sa traïdoria de ses ones. Es gran, això! Desenganyeu-vos: Déu ho manifasseja tot, i, si ell vol que us negueu, us negareu, baldament no toqueu més aiga que la de sa gibrella de rentar-vos sa cara. Sa mar ès franca, Bonosi. Veieu? a mi m'enamora més que sa terra precisament per això: perquè no s'entén de partions ni d'heretatges i té es cor igualment obert per a tothom. | [
"Amb qui no estava d'acord Temme?",
"Com ho demostrava?",
"Aleshores, què va exclamar?",
"Amb quin fet estava d'acord?",
"I amb quin no?",
"Què li semblava el que havia dit el seu company sobre el mar?",
"Per què?",
"Quina pregunta li feia, aleshores, en Temme?",
"Com li explicà que es lesionava la gent passejant pel carrer?",
"Per tant, què li digué a l'altre personatge?",
"A quina conclusió arribà, aleshores?",
"Per quin motiu s'alterà?",
"Qui diu que té en les seves mans el destí de les persones?",
"Considera que es pot lluitar contra aquest?",
"Finalment, per què Temme tenia tanta estima per l'oceà?"
] | {
"answer_end": [
102,
102,
171,
213,
332,
351,
386,
515,
630,
800,
866,
925,
1022,
1096,
1271
],
"answer_start": [
0,
0,
131,
174,
233,
334,
353,
391,
528,
662,
801,
867,
942,
959,
1098
],
"input_text": [
"Amb el seu interlocutor.",
"Brandant el cap en senyal de desaprovació.",
"No, no i no.",
"En què sa terra el tirés més que sa mar.",
"Amb què ses ones fossin traïdores.",
"Que eren romansos.",
"Perquè de perills n'hi havia per tot arreu.",
"Que a on aniria que no pugues sospitar-hi traïdories si darrera de cada perill hi suposava una malavolença que l'empenyia.",
"Explicant-li que de vegades queien teules.",
"Que ningú passaria tranquil per cap carrer si s'afigurés que totes ses teules des ràfecs el sotjaven amb s'intent d'abordar-lo i estabonir-lo.",
"Que si es malparlava de ses ones també s'havia de malparlar de ses teules.",
"Perquè tothom estava dali que dali amb sa traïdoria de ses ones.",
"Déu.",
"No.",
"Perquè no s'entén de partions ni d'heretatges i té es cor igualment obert per a tothom."
]
} |
bios | Lluïsa Cura i Farriols (Barcelona, 1872 - 28 de juny de 1916) va ser una mecenes barcelonina que va donar una important suma de diners per fomentar la creació de centres de formació públics municipals per a dones.
Era filla de Joan Cura i Fargas, propietari natural de Navarcles i de Maria Farriols.
L'Ajuntament de Barcelona acordà acceptar el llegat el 18 de gener de 1917 i va acceptar la condició del testament, que era destinar les 192.981,39 pessetes resultants de la subhasta del patrimoni de la donant a la construcció d'un edifici escolar per a dones al barri on vivia Lluïsa Cura, el barri de Sant Pau de Barcelona. Finalment es considerà que la suma no era suficient per fer l'escola però es tirà endavant. Al solar que era propietat municipal, de l'antic convent de les Mínimes del carrer del Carme, s'hi va fer una escola per a nois que s'havia de dir Milà i Fontanals, i una per a noies amb el nom de Lluïsa Cura. Les obres s'adjudicaren el 1921 per 1.390.000 pessetes. Malgrat que els familiars de Cura van considerar que la interpretació del testament havia estat errònia, es va seguir aquest pla.
L'escola Lluïsa Cura va ser una institució dedicada a l'ensenyament d'oficis de la dona i després es convertí en un Institut d'Ensenyament Secundari especialitzat en Cicles Formatius de Grau Mitjà i Superior, de les famílies d'Administració, Comerç i Turisme (ECAT). L'escola ha estat situada primerament amb el grup escolar Milà i Fontanals, i des del 1973 al número 19 de la Ronda Sant Antoni de Barcelona. El nou edifici, que es va licitar per 13,1 milions de pessetes, tenia capacitat per a 250 alumnes i obrí amb ensenyaments de perruqueria, estètica, química, auxiliars de laboratori i delineants. A partir dels anys 80, l'escola va ser capdavantera en innovació pedagògica. | [
"Quan va néixer Lluïsa Cura?",
"Qui fou?",
"Com s’anomenaven els seus pares?",
"Amb quin objectiu va fer una gran donació?",
"A qui va lliurar els diners?",
"Quan els va admetre la institució?",
"Quina era la suma total que van rebre?",
"Per a què s'anaven a usar?",
"A on?",
"Al cap i a la fi, què es va edificar?",
"Aquesta última, com es va anomenar?",
"Quan es començà amb la construcció?",
"L’edifici que va rebre el nom de la protagonista, a què fou dirigit?",
"En crear-se la nova seu, a on es va fer?",
"I quins estudis es podien cursar allà?"
] | {
"answer_end": [
61,
92,
298,
212,
414,
374,
509,
559,
624,
900,
926,
959,
1201,
1521,
1716
],
"answer_start": [
0,
62,
214,
97,
300,
300,
300,
420,
529,
718,
885,
928,
1114,
1381,
1523
],
"input_text": [
"El 1872.",
"Una mecenes barcelonina.",
"Joan Cura i Fargas i Maria Farriols.",
"El de fomentar la creació de centres de formació públics municipals per a dones.",
"A l'Ajuntament de Barcelona.",
"El 18 de gener de 1917.",
"192.981,39 pessetes.",
"Per a la construcció d'un edifici escolar per a dones.",
"Al barri de Sant Pau de Barcelona.",
"Una escola per a nois, i una per a noies.",
"Lluïsa Cura.",
"El 1921.",
"A l'ensenyament d'oficis de la dona.",
"Al número 19 de la Ronda Sant Antoni de Barcelona.",
"Perruqueria, estètica, química, auxiliars de laboratori i delineants."
]
} |
mitologia | Segons la mitologia grega, el Rei Teucer o Rei Teucre (en grec antic Τεύκρος), fou el fill del déu fluvial Escamandre i la nimfa Idea.
Altres tradicions fan de Teucre un estranger emigrat a la Tròade. Es deia que hi havia arribat procedent de Creta, més concretament, del mont Ida, juntament amb el seu pare Escamandre. Quan van salpar, un oracle els va dir que s'establissin en un indret on fossin atacats pels "fills de la terra". Una nit, quan acampaven a la Tròade, les seves armes, els seus escuts i les cordes dels seus arcs van ser rosegats pels ratolins. Van entendre que allò era el que els ordenava l'oracle i van construir un temple en honor d'Apol·lo Esminteu (Apol·lo dels ratolins), i van fundar una ciutat.
Altres versions diuen que en morir el seu pare, fou nomenat cabdill dels colons de Creta emigrats a les costes de Frígia, anomenats des de llavors Teucris així com la regió va prendre el nom de Tèucria en honor seu.
Teucre és l'avantpassat de la família reial de Troia. La seva filla Batia, es casà amb Dàrdan, fill del déu Zeus i la nimfa plèiade Electra, a qui Teucre havia acollit. Dàrdan va fundar la ciutat de Dardània i en va ser el primer rei. La seva filla i Dàrdan van tenir, entre altres fills a Erictoni, el pare de Tros.
| [
"En quina cultura de l'antiguitat fou present la figura del Rei Teucer?",
"De quina altra forma era conegut?",
"Com s'anomenaven els seus pares?",
"Qui eren?",
"Segons alguns mites, com era considerat?",
"Quin era el seu lloc d'origen?",
"Amb qui fugí d'aquell lloc?",
"A on es dirigiren, llavors?",
"Per què?",
"Durant el trajecte, què els va passar un dia mentre dormien?",
"Aquest fet, què va provocar?",
"Per tant, quina construcció van edificar allà?",
"Pel que expliquen diferents tradicions, quina localitat va batejar el rei?",
"De quin llinatge provenia el monarca?",
"Com s'anomenà un dels seus nets?"
] | {
"answer_end": [
40,
53,
133,
133,
199,
280,
318,
431,
431,
561,
617,
720,
936,
990,
1236
],
"answer_start": [
0,
27,
79,
79,
135,
201,
213,
320,
320,
433,
563,
563,
722,
938,
1173
],
"input_text": [
"La grega.",
"Rei Teucre.",
"Escamandre i Idea.",
"Un déu fluvial i una nimfa.",
"Com un estranger emigrat a la Tròade.",
"Creta, del mont Ida.",
"Amb el seu pare.",
"A un indret on fossin atacats pels fills de la terra.",
"Perquè els hi va dir un oracle.",
"Que les seves armes, els seus escuts i les cordes dels seus arcs van ser rosegats pels ratolins.",
"Que entenguessin que allò era el que els ordenava l'oracle.",
"Un temple en honor d'Apol·lo i una ciutat.",
"Tèucria.",
"De la família reial de Troia.",
"Erictoni."
]
} |
books | El del segon mes, deia: «Confirmo el precedent.»
El del mes tercer contenia aquests mots: «L'he atrapat bevent una copa de cognac. Començo a malfiar-me. M'ha promès de no tornar-hi. Veurem».
El quart report era així: «Hi tornem a ser. Ha fet fonedís l'import de dues lletres. He descobert un amagatall d'ampolles de cognac al seu armari. Passa la nit fora de casa. Deixem tota esperança. Negoci perdut».
L'altra notícia que va rebre la Isabel era insuperablement nefasta: Jordi Rosell havia mort. L'esquela mortuòria era en les seves mans, sota els seus ulls. -Quan Lalí ho sàpiga!- Ella no es veia amb cor d'assabentar-la personalment d'aquest malastre: temia una escena aclaparadora. | [
"Què explicava el segon informe sobre Jordi Rosell?",
"I el següent?",
"Això que havia provocat en l'emissor?",
"Aquest, sobre quina cosa no estava segur?",
"Finalment, Rosell va complir la seva promesa?",
"Quants diners s'havia gastat en el seu vici?",
"On guardava l'alcohol?",
"Sobre què informaven els qui escrigueren la nota informativa?",
"Pensaven que hi havia cap solució?",
"Què va llegir, a continuació, la Isabel?",
"Era una bona notícia?",
"Què contenia aquest escrit?",
"A qui no volia donar la notícia?",
"Per què?",
"En contar-li, què provocaria?"
] | {
"answer_end": [
48,
189,
151,
188,
402,
274,
336,
401,
401,
495,
495,
538,
653,
653,
684
],
"answer_start": [
0,
49,
131,
91,
191,
235,
276,
388,
365,
404,
406,
497,
561,
583,
655
],
"input_text": [
"Que es confirmava el precedent.",
"Que l'havien atrapat bevent una copa.",
"Que comencés a malfiar-se.",
"Que no tornés a beure.",
"No.",
"L'import de dues lletres.",
"Al seu armari.",
"Que el negoci estava perdut.",
"No.",
"Que Jordi Rosell havia mort.",
"No.",
"L'esquela mortuòria.",
"A Lalí.",
"Perquè no es veia amb cor.",
"Una escena aclaparadora."
]
} |
books | RAMBLIA. = La part del carrer compresa entre les voravies. Castellà: arroyo.
REBOTZEGAR.= Moure's un líquid, rebotent per les parets de l'atuell, que el conté. Es verb neutre.
REVOLT, A. = Participi pretèrit del verb antiquat revoldre, que significa remenar quelcom, desordenant els seus elements. El participi és viu i molt usat dins gran part de Catalunya.
SA (dialectal).= Article femení, singular. Dins els parlaments, on fem ús d'aquest article, no usem mai les formes del possessiu sa i ses.
SOBINES (de). = En posició supina. (Noticia de P. Fabra.)
SATURN, A. = Llòbreg, taciturn.
SES (dialectal).= Article femení, plural.
TAU, TAU. = Així, així. | [
"Quin és el significat del mot ramblia?",
"Com es tradueix en espanyol?",
"Rebotzegar, què vol dir?",
"Quina és la categoria gramatical d'aquesta paraula?",
"De quin terme deriva revolt?",
"Com es construeix la versió en femení del terme?",
"I com es defineix?",
"A on s'utilitza majoritàriament?",
"L'article sa es fa servir en la varietat de català central?",
"Quin és el gènere?",
"I aquesta mateixa partícula en plural, com és?",
"A quins òrgans institucionals s'utilitza aquesta partícula?",
"En quins casos no?",
"A continuació, l'adjectiu saturn què vol dir?",
"I l'expressió tau, tau?"
] | {
"answer_end": [
57,
75,
158,
174,
234,
185,
296,
357,
373,
390,
628,
421,
496,
586,
652
],
"answer_start": [
0,
0,
77,
160,
176,
176,
176,
298,
359,
359,
359,
359,
402,
556,
630
],
"input_text": [
"La part del carrer compresa entre les voravies.",
"Arroyo.",
"Moure's un líquid, rebotent per les parets de l'atuell, que el conté.",
"És un verb.",
"De revoldre.",
"REVOLTA.",
"Com remenar quelcom, desordenant els seus elements.",
"A Catalunya.",
"No.",
"Femení.",
"Ses.",
"Als parlaments.",
"En les formes del possessiu sa i ses.",
"Llòbreg, taciturn.",
"Així, així."
]
} |
vilaweb | Carles Puigdemont ha tancat l'acte que Junts per Catalunya ha fet als Jardins de la Infància de Girona. El president ha dit que ‘hi ha dificultats' per fer política perquè ‘van per nosaltres'. Per això, ha demanat ‘fer política des de fora de la zona de confort'. ‘Nosaltres ens comprometem a fer sempre política, però no a fer la política de sempre', ha reblat. Puigdemont ha lloat els presos polítics que van a les llistes de la formació a les municipals i a les espanyoles i els ha agraït la lliçó històrica que donen als catalans. En aquest sentit, ha deixat clar que Junts per Catalunya no va a Madrid per treballar ‘des de la comoditat dels reservats de restaurants'.'S'han pensat que ens podien comprar la dignitat i vendre el futur a canvi d'una mica d'escalfor i quedar-nos com estem‘, ha assenyalat. En aquest punt, Puigdemont ha volgut destacar la ‘lliçó de dignitat històrica' de Jordi Sánchez, Quim Forn, Jordi Turull i Josep Rull. El president ha assenyalat que cap d'ells ha ‘passejat el seu dolor pels diaris i mitjans de comunicació' i, en canvi, ‘saben com comportar-se en un moment d'extrema dificultat'. ‘Les generacions futures parlaran d'aquesta actitud i miraran com hem respost cadascú de nosaltres', ha etzibat. Puigdemont ha destacat que cap dels presos independentistes s'ha deixat vèncer per la repressió i ha dit que d'altres ‘no fan el mateix'. Puigdemont també ha destacat que Junts per Catalunya incomoda als qui volen ‘continuar amb la política de sempre'. ‘No ens resignem ni abaixem el cap i decidim la confortabilitat de la seguretat del present a canvi de les esperances del futur', ha comentat i ha demanat que la veu de Junts per Catalunya s'escolti ben forta. Puigdemont ha destacat que Jaume Alonso-Cuevillas reuneix aquesta convicció. ‘Ell s'ha passejat tot el país portant la veu dels qui no hi podem ser físicament', ha assenyalat. També hi ha intervingut l'ex-consellera i candidata Laura Borràs, que ha destacat que Catalunya és plural i que només calen passos endavant per fer la independència. En el seu torn, Jaume Alonso-Cuevillas ha volgut respondre als qui comparen la independència de Catalunya amb el Brexit i ha destacat que es són processos molt diferents. A l'acte també hi ha participat Ramon Cotarelo, que tanca la llista de la formació al congrés espanyol. | [
"Qui ha estat l'encarregat de posar fi a l'esdeveniment organitzat per JxCat?",
"A on s'havia portat a terme?",
"Què ha explicat Puigdemont?",
"Quina és la solució, segons ell?",
"A qui ha aclamat?",
"I per què els ha donat les gràcies?",
"Com ha definit el que han fet aquests polítics?",
"Per quina raó?",
"I quina altra?",
"A qui servirà d'exemple aquest comportament, segons ell?",
"Considera que els qui han estat empresonats han sigut derrotats?",
"Què més ha remarcat sobre la forma de treballar del seu partit?",
"A quin candidat ha presentat, d'acord amb aquestes característiques?",
"A continuació, quin altre membre de la formació ha parlat en l'acte?",
"Finalment, qui ha estat l'últim a intervenir?"
] | {
"answer_end": [
65,
102,
191,
262,
475,
533,
938,
1050,
1122,
1175,
1332,
1488,
1775,
1940,
2315
],
"answer_start": [
0,
28,
104,
193,
363,
478,
826,
945,
1051,
1125,
1237,
1375,
1700,
1876,
2213
],
"input_text": [
"Carles Puigdemont.",
"Als Jardins de la Infància de Girona.",
"Que hi ha dificultat per fer política perquè van per ells.",
"Fer política des de fora de la zona de confort.",
"Als presos polítics que van a les llistes de la formació a les municipals i a les espanyoles.",
"Per la lliçó històrica que donen als catalans.",
"Com una lliçó de dignitat històrica.",
"Perquè cap d'ells ha passejat el seu dolor pels diaris i mitjans de comunicació.",
"Que saben com comportar-se en un moment d'extrema dificultat.",
"A les generacions futures.",
"No.",
"Que incomoden als qui volen continuar amb la política de sempre.",
"Jaume Alonso-Cuevillas.",
"L'ex-consellera i candidata Laura Borràs.",
"Ramon Cotarelo."
]
} |
books | En Garet prova de contestar diferents vegades, i sempre el desconcerta el fluix de paraules de la seva tia; i, quan aquest fluix s'estronca a la fi, les rialles de l'oncle Jan i de la Cinta acaben d'atracallar el pobre minyó, que es cuida morir de vergonya i no sap com decantar les seves mirades temorenques. Ja no pensa pas en parlar a la seva cosina: no pensa sino a esmunyir-se, a fugir. Saluda amb la mà perquè el nu dolorós que se li és posat al coll no li permetria dir un mot, i se'n va cap a la porta. Però la Cinta l'atura agafant-lo pel canell. -Escolta, Garet: ¿a on vas? Ajuda'm, que arrenconarem aqueis testos. Vôs?
En Garet i la Cinta resten sols a l'entrada, i van traginant cap a dins els testos que embarassen el pas de la porta. A voltes, al deixar ambdós ensems llur càrrega en un recó ombradís, llurs cabells s'entrefeguen. Puja-li llavors a en Garet una foguerada de sang al cap, i l'escomet un desig vehement de parlar, de declarar la seva amor. I aquest impuls és tan viu, que arriba a estremir-li els llavis i la llengua; mes li manca la paraula i s'exhala en anguniosos sospirs.
Acabada la feina, el xicot no sap què dir ni quina determinació pendre. S'eixuga la suor amb el mocador de butxaca, s'acosta al portal i s'atura a la llinda, no gosant pendre comiat de la seva cosina ni romandre amb ella. La Cinta se li atansa tota manyaga manyaga, se treu el clavell que porta al pit, i diu, amb un somrís que fa blanquejar ses dentetes i posa al descobert ses genives de color de rosa: -L'hai gordat per tu, Garet: ¿el vôs?- En Garet es posa, tot estorat, no acaba d'entendre lo que li proposen, i, amb els ulls oberts i la boca badada, resta inmòbil, encarat amb la xicota. Ella repeteix, amb una veu tremolosa i baixeta com un sospir: -L'hai gordat per tu, Garet: el vôs? | [
"Què intenta en Garet?",
"I per què està confós?",
"A qui escolta, a continuació?",
"Què feien?",
"Com se sent el protagonista, aleshores?",
"És capaç de dir-los alguna cosa?",
"Per què?",
"Qui no deixa que se'n vagi en Garet?",
"Amb què necessitava un cop de mà la dona?",
"Per quina raó?",
"Quin sentiment li neix llavors al noi?",
"Aconsegueix expressar-ho?",
"En finalitzar la tasca, sobre què dubta?",
"Aleshores, com actua la Cinta?",
"Això sorprèn el protagonista?",
"Finalment, sobre què insisteix la noia?"
] | {
"answer_end": [
45,
106,
224,
189,
256,
483,
483,
554,
623,
746,
967,
1103,
1175,
1547,
1659,
1796
],
"answer_start": [
0,
49,
111,
149,
190,
392,
416,
487,
557,
630,
845,
969,
1105,
1327,
1549,
1699
],
"input_text": [
"Contestar.",
"Pel fluix de paraules de la seva tia.",
"A l'oncle Jan i a la Cinta.",
"Riure.",
"Mort de vergonya.",
"No.",
"Perquè el nu dolorós que se li és posat al coll no li permet dir un mot.",
"La Cinta.",
"Amb els testos.",
"Perquè embarassaven els pas de la porta.",
"Un desig de declarar la seva amor.",
"No.",
"Sobre què fer o quina determinació prendre.",
"S'atansa al Garet tota manyaga manyaga, se treu el clavell que porta al pit, i li diu, amb un somrís que fa blanquejar ses dentetes i posa al descobert ses genives de color de rosa que ha gordat per ell el vôs.",
"Sí.",
"Sobre el fet que ha gordat per ell el vôs."
]
} |
vilaweb | La portaveu del govern, Meritxell Budó, veu ‘urgent' l'entesa a Espanya entre PSOE i Podem perquè Catalunya necessita ‘un govern estable' que comenci un diàleg. En una entrevista a RNE, Budó ha dit que el PSOE estava ‘segrestat pels partits del 155' i que això no facilitava ‘l'entesa per a arribar a un govern amb Unides Podem, que és necessària i urgent'. La portaveu ha explicat que JxCat estaven disposats a abstenir-se, o fins i tot votar a favor de la investidura de Pedro Sánchez, si s'acordava una coalició amb Podem, i considera que ‘qui ha dit que no al pacte és Sánchez, i a qui li toca replantejar el posicionament no és tant a JxCat sinó al PSOE'. Sobre la qüestió de, si en cas de diàleg, aquest no de JxCat a la investidura de Sánchez podria variar en un futur, Budó ha dit que el govern s'havia mostrat sempre ‘disposat al diàleg' i a ‘parlar de tot'. Tot i això, veu ‘una dificultat real' en el fet que es pugui arribar a un govern d'esquerres. També s'ha referit a la diferència del sentit del vot entre la seva formació i ERC al congrés espanyol, i també després de l'episodi a la Diputació de Barcelona, on JxCat va donar-ne la presidència al PSC. En aquesta qüestió, ha tret ferro i ha dit que ‘una de les claus de l'èxit era aïllar-se de la vida dels partits polítics', deixar de banda les diferències en el dia a dia i treballar en les decisions de govern en allò que sí que els unia. Descarta avançar eleccions Sobre la possibilitat d'unes noves eleccions catalanes després de la sentència de l'1-O, Budó ha explicat que no consideraven que uns comicis fossin cap resposta. ‘Canviar el govern, això és una resposta a la sentència? Per a fer què?', ha dubtat la consellera de Presidència, que ha recordat que el president, Quim Torra, continuava la roda de contactes amb partits i societat civil per a buscar la ‘unitat estratègica' que donés resposta a la sentència. Una vegada el govern s'ha mostrat determinat a presentar el pressupost de l'any vinent a la tardor, Budó ha dit que tenien una voluntat clara de seure amb diferents formacions polítiques, entre les quals el PSC i els comuns. La portaveu del govern també ha dit que li havia sabut greu que la nova presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, hagués decidit de treure el llaç groc que penjava a la façana de l'edifici i ha recordat que han començat a presentar mocions perquè la tornin a penjar. Sobre la decisió del TSJC de no tancar les delegacions, Budó ha dit que el govern se sentia ‘avalat' i ha garantit que aquesta acció exterior era ‘del tot constitucional'. ‘Ens semblava estrany aquesta persecució cap a la política d'exteriors', ha afegit. D'altra banda, sobre les multes imposades per la Junta electoral espanyola a Torra, qui ja ha avançat que no les pagarà, Budó ha mostrat el suport al president i ha lamentat que se'l penalitzés per ‘parlar en campanya' i ‘defensar la llibertat d'expressió'. Budó també ha dit que esperava que l'estat espanyol sortís a desmentir la informació que ahir va publicar El Mundo, que deia que el Ministeri d'Interior havia pagat amb fons reservats membres dels Mossos perquè informessin de l'1-O. Hores abans de la reunió entre Torra i la batllessa de Barcelona, Ada Colau, Budó ha explicat que aquesta nova etapa era de ‘normalitat política' i que a la reunió d'avui s'abordarien qüestions sobre l'habitatge, les polítiques ambientals i estratègiques de ciutat, que també ho són per al país. | [
"Qui és Meritxell Budó?",
"Per què considera que és necessari un pacte entre els socialistes i Podem?",
"Per quina raó els estava costant arribar a un acord, segons la portaveu?",
"Aleshores, què ha tornat a recomanar?",
"Quina força independentista podria donar suport al govern socialista?",
"Amb quina condició?",
"Què és el que no acaba de veure clar?",
"Creu que és possible que s’avancin els comicis a Catalunya?",
"Per què?",
"Amb quines formacions catalanes ha explicat que estava disposat a pactar l’executiu?",
"Quin fet ha lamentat?",
"A quin polític independentista ha defensat?",
"Què ha dit sobre ell?",
"Quina notícia desitjava que el govern aclarís?",
"Pel que fa a l’assemblea entre Torra i Colau, sobre quins temes ha explicat que debatran?"
] | {
"answer_end": [
38,
159,
356,
356,
486,
524,
960,
1434,
1596,
2114,
2316,
2810,
2907,
3140,
3406
],
"answer_start": [
0,
24,
186,
186,
358,
386,
868,
1408,
1435,
1891,
2116,
2651,
2772,
2909,
3142
],
"input_text": [
"La portaveu del govern.",
"Perquè Catalunya necessita un govern estable que comenci un diàleg.",
"Perquè el PSOE estava segrestat pels partits del 155.",
"L'entesa per a arribar a un govern amb Unides Podem.",
"JxCat.",
"Si Sánchez acordava una coalició amb Podem.",
"Que es pugui arribar a un govern d'esquerres.",
"No.",
"Perquè no serien cap resposta a la sentència de l'1-O.",
"Amb els PSC i els comuns.",
"Que la nova presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, hagués decidit de treure el llaç groc que penjava a la façana de l'edifici.",
"A Torra.",
"Ha lamentat que se'l penalitzés per parlar en campanya i defensar la llibertat d'expressió.",
"La que va publicar El Mundo que deia que el Ministeri d'Interior havia pagat amb fons reservats membres dels Mossos perquè informessin de l'1-O.",
"Qüestions sobre l'habitatge i les polítiques ambientals i estratègiques de la ciutat."
]
} |
bios | Maria Alba (Barcelona, 19 de març de 1910 – San Diego, 26 d'octubre de 1999), de nom real María del Pilar Margarita Casajuana Martínez, va ser una actriu d'origen català que va fer carrera principalment als Estats Units.
Maria Alba inicià la seva carrera professional com a mecanògrafa i, més tard, actriu. Va firmar un contracte amb la Fox Film Corporation el 1927, després d'obtenir la victoria d'un concurs de talents espanyol, organitzat per la productora nord-americana i el diari El Día Gráfico. El 1927 s'estrenà davant les càmeres com a secundària a Pels seus ulls negres d'Egene Forde, per a la Fox. Per aquesta mateixa companyia va gravar A Girl in Every Port de Howard Hawks i Hell's Heroes de William Wyler, entre d'altres. Alba també gravà diferents versions espanyoles de films nord-americans. Als seus primers papers va encarnar sobretot personatges d'immigrants espanyoles. Fou substituïda d'algunes cintes estrangeres per les seves carències interpretatives i d'idioma. A partir de l'any 1931 les seves aparicions en la pantalla gran minven a causa del seu casament amb Dave Todd. El 1945 rodà alguns episodis de The Return of Chandu de Ray Taylor al costat de Béla Lugosi, protagonista del film. Durant tota la seva carrera, Alba va aparèixer en 25 llargmetratges entre 1928 i 1946, sobretot en papers secundaris. El seu treball més notable és possiblement en el film Mr. Robinson Crusoe (1932), al costat de Douglas Fairbanks. | [
"Quan va néixer Maria Alba?",
"Quins eren els seus cognoms de naixement?",
"Quin era el seu ofici?",
"On va desenvolupar el gruix de les seves actuacions?",
"Quan signà el seu primer tracte laboral?",
"Amb qui?",
"Per què començà a treballar allà?",
"Aquell mateix any, a quina pel·lícula va actuar?",
"De quina productora era?",
"En aquesta corporació, quines altres obres va fer?",
"Per quin motiu va haver de deixar alguns films en què apareixia?",
"Com s'anomenava el seu marit?",
"I què va provocar el seu matrimoni?",
"En total, en quantes pel·lícules actuà?",
"Quin fou el seu projecte de major èxit?"
] | {
"answer_end": [
78,
136,
155,
221,
367,
367,
502,
581,
609,
720,
987,
1098,
1098,
1283,
1407
],
"answer_start": [
0,
80,
138,
138,
309,
309,
309,
504,
507,
611,
892,
1069,
989,
1216,
1334
],
"input_text": [
"El 19 de març de 1910.",
"Casajuana Martínez.",
"L'actuació.",
"Als Estats Units.",
"El 1927.",
"Amb la Fox Film Corporation.",
"Perquè havia obtingut la victoria d'un concurs de talents organitzat per la productora i el diari El Día Gráfico.",
"A Pels seus ulls negres.",
"De Fox.",
"A Girl in Every Port de Howard Hawks i Hell's Heroes de William Wyler.",
"Per carències interpretatives i d'idioma.",
"Dave Todd.",
"Que les seves aparicions en la pantalla gran minvessin.",
"25.",
"Mr. Robinson Crusoe."
]
} |
books | D'uns rovellons
-…?
-Per ara no ens podem queixar d'aquest temps. Descolgats de la molsa, al so d'una riallada, hem estat precipitats dins una cistella; hem baixat precipitadament, per dreceres, d'una muntanya moradenca. Hem perdut d'obir els pins, per on salta l'esquirol. Ens han tapat amb un drap blanc. Hem passat temps, temps, i finalment, després de molts xiulets, i olor de fum i bolves de carbó que ens ofenien, sembla que hem arribat a algun indret: una dona frescassa ens traginava; un home tot pelut amb una gorra del Govern ha alçat el drap blanc. Ens han deixat passar. Hem arribat a una casa. La dona frescassa ha exclamat: -Rovellons, rovellons!- Ens ha mostrat, rogencs, terrosos i encara embrinats de molsa, a un manyà, a un carter, a un forner i a una portera. Hem tingut un èxit extraordinari. Després ens han pujat escales amunt. La dona frescassa ens ha deixat en una bella cambra amb rajoles de València, aigüera i escudeller.Ens ha anat posant damunt unes rajoletes totes vermelles. Més enllà ha deixat créixems i pinyes, que també havia portat. Però dels créixems i les pinyes sembla que a ciutat no se'n fa pas gaire cabal. Després la dona frescassa ens ha rentat: la impressió és una mica sobtada, però hem quedat com una patena. Ara, aquesta dona extraordinària, agafa un ganivet tot ample. Quan anava a servirse'n, no sabem contra quin invisible enemic, han entrat uns nens que semblen fills de la dona frescassa, i s'han posat a cridar: -Rovellons, rovellons!- I el més petit, ha fet: -Mare, deixeu-me'n guardar un per al pessebre!- | [
"Qui són els protagonistes del relat?",
"Els hi agrada l'oratge?",
"A quin recipient els estan col·locant?",
"Per quins llocs han passat?",
"I a sobre d'ells, què hi han posat?",
"A continuació, a qui han vist?",
"A quin lloc són?",
"Per qui han estat descoberts?",
"Li ha agradat veure'ls?",
"Quin aspecte tenien?",
"A qui els ha ensenyat?",
"Aleshores, a quin lloc els ha portat?",
"I sobre què els ha col·locat?",
"Llavors, per què s'han sorprès els rovellons?",
"Què es disposava a fer la muller?",
"Qui l'ha interromput?"
] | {
"answer_end": [
15,
64,
151,
219,
305,
558,
605,
659,
659,
723,
777,
901,
1004,
1222,
1487,
1440
],
"answer_start": [
0,
21,
66,
153,
274,
459,
583,
607,
607,
662,
662,
850,
948,
1149,
1256,
1318
],
"input_text": [
"Uns rovellons.",
"Sí.",
"A una cistella.",
"Per dreceres d'una muntanya moradenca.",
"Un drap blanc.",
"A una dona frescassa i un home tot pelut amb una gorra del Govern.",
"A una casa.",
"Per la dona frescassa.",
"Sí.",
"Rogencs, terrosos i embrinats de molsa.",
"A un manyà, a un carter, a un forner i a una portera.",
"A una bella cambra.",
"Sobre unes rajoletes totes vermelles.",
"Perquè la dona frescassa els ha rentat.",
"Servirse'n.",
"Uns nens que semblaven fills seus."
]
} |
books | Eren els sabons que feia usar l'Angelina? O el sistema de passar bugada? O els ingredients que s'esmerçaven en la neteja domèstica? Àdhuc la flaire peculiar de la casa tornava a ésser la d'abans, la de sempre.
Aquesta restauració de l'ambient afalagava els sentits d'En Llucià. A estones hauria dit que acabava de sortir d'una atmosfera especiosa, com de dormitori tancat o de farmàcia vilatana, per a tornar a una claror benolent i salutífera.
Tanmateix les exigències del dol atuïen o retardaven els efectes d'aquesta trasmudança.
Li hauria plagut de tornar a oir una mica de música. No era possible: el veïnat hauria pres la cosa com a irreverència greu. I ell era incapaç de cercar a gratcient un blasme d'aquesta mena. S'acontentà, doncs, amb sospirar prop de l'Angelina i amb comunicar-li el seu irrealitzable desig. Era ben ridícula, aquesta interdicció social de fer música durant el dol! Fóra lleig que, pocs dies després d'esdevenir una mort, la casa mortuòria s'abrandés de rapsòdies joioses o de vils tonadetes de carrer; però… Déu meu!… un esperit fi i honrat bé sabria trobar una música noblement consirosa que acompanyés la dolor en lloc d'escarnir-la!… | [
"L’aroma de la llar havia canviat?",
"Què havia recuperat?",
"Se sabia exactament per què?",
"Quins elements podrien haver ajudat?",
"Aquest fet, què provocava en el Llucià?",
"A on semblava que havia arribat?",
"Des d'on?",
"Tot i això, per què el canvi estava sent lent?",
"Quin desig tenia l'home?",
"Per què no podia?",
"Ell s'hauria atrevit a anar contra les normes?",
"A qui li va explicar el que li passava?",
"En contra de què es va posicionar?",
"Com és que estava prohibit?",
"Malgrat tot, ell què en pensava?"
] | {
"answer_end": [
194,
208,
194,
131,
276,
443,
394,
531,
584,
656,
722,
821,
895,
1032,
1166
],
"answer_start": [
0,
132,
0,
0,
210,
278,
278,
445,
533,
586,
658,
724,
823,
897,
1034
],
"input_text": [
"Sí.",
"La flaire peculiar d'abans.",
"No.",
"Els sabons que feia usar l'Angelina, el sistema de passar bugada i els ingredients que s'esmerçaven en la neteja domèstica.",
"Que s'afalaguessin els seus sentits.",
"A una claror benolent i salutífera.",
"Des d'una atmosfera especiosa, com de dormitori tancat o de farmàcia vilatana.",
"Perquè les exigències del dol atuïen o retardaven els efectes.",
"Tornar a oir una mica de música.",
"Perquè el veïnat hauria pres la cosa com a irreverència greu.",
"No.",
"A l'Angelina.",
"Contra la interdicció social de fer música durant el dol.",
"Perquè era lleig que, pocs dies després d'esdevenir una mort, la casa mortuòria s'abrandés de rapsòdies joioses o de vils tonadetes de carrer.",
"Que un esperit fi i honrat bé sabria trobar una música noblement consirosa que acompanyés la dolor en lloc d'escarnir-la."
]
} |
books | -Desenganya't: sóc massa poc, per tu, i no ho voldran mai, que ens casem…
Però en Pasqualet protestà vivament:
-El papà estima molt el teu pare…,i ell també va voler casar-s'hi amb la dona que li agradava…-I com la noia somrigués amb poca confiança, solia afegir, fosc, amb energia continguda:
-Ademés, que si em volien privar, també fóra igual, perquè me passaria del seu consentiment…
-Oh, no! Reina Santíssima!-feia la Nieves, alarmada. -Que potser te deseheretarien; i no vull que per mi perdis el que et pertany!…
-¿Què se me'n dóna dels diners ni de la fàbrica, si per tenir-los havia de renunciar a la felicitat? Tindré la meva carrera i no hauré de menester a ningú per mantenir-te…-I repetia una i altra volta que es volia casar tan punt fos enginyer… Entretant, sentia fretura dels besos i abraçades de l'estimada. Mes aquesta, a mida que sanava fent gran shavia anat fent més mirada, més pudorosa.
Sa honestetat no era filla dun propòsit, sinó del natural; i cada cop que el promès, despitat, se queixava de lesquerpesa della amb el senyor Reguera, aquest sentia esvaniments de joia i calfreds de voluptat. Segur ja per aquella banda, satreví a aconsellar, amb rialleta de suficiència:
-No en faci cas…Totes són així… Quan pensen que les estimen, se fan valer… Si vostè no fos tant jovenet, si estigués més fred, si li fes compendre el favor que li fa mirantse-la, aleshores fóra ella la que li aniria al derrera…A les dones sha de saber manegar-les…
I en tantes ocasions apuntà, com accidentalment, aquell criteri del senyor Reguera, que a la fi va començar a destenyir sobre la rectitud ingènita de lenamorat. Les múrries, les facècies dels primers anys del batxillerat tornaren a contorbar les entrevistes de la parella, i les primeres nuvolades, positivament de mal averany, aparegueren en el firmament puríssim de llur amor. | [
"Amb qui parlava la Nieves?",
"Què li explicava?",
"Com va contestar aquest?",
"Estava disposat a no fer cas a les imposicions de son pare?",
"La noia estava d'acord?",
"Per què?",
"Tot i això, ell què preferia?",
"Creia que podria viure sense aquests diners?",
"Ell quan volia celebrar el casament amb la Nieves?",
"La noia li continuava expressant la seva estima com abans?",
"I això amb qui ho comentava el Pasqualet?",
"Com va respondre al jove?",
"Aquestes paraules van calar en el noi?",
"Quina fou la conseqüència?",
"I què més?"
] | {
"answer_end": [
100,
100,
204,
385,
438,
516,
619,
689,
759,
907,
1058,
1227,
1621,
1733,
1839
],
"answer_start": [
1,
1,
74,
205,
388,
388,
520,
620,
690,
761,
970,
1198,
1462,
1623,
1737
],
"input_text": [
"Amb en Pasqualet.",
"Que era massa poc per ell i que no ho voldrien mai que es casessin.",
"Que el papà estimava molt el seu pare, i que ell també va voler casar-se amb la dona que li agradava.",
"Sí.",
"No.",
"Perquè potser el deseheretarien, i no volia que per ella perdés el que li pertanyia.",
"La felicitat.",
"Sí.",
"Tan punt fos enginyer.",
"No.",
"Amb el senyor Reguera.",
"Dient-li que no en fes cas, que totes eren així.",
"Sí.",
"Que les múrries i les facècies dels primers anys del batxillerat tornaren a contorbar les entrevistes de la parella.",
"Que aparegueren les primeres nuvolades en el firmament puríssim de llur amor."
]
} |
bios | Premi Alfons XII del Ministeri d'Educació
Cèlia Artiga Esplugues [a] (Reus, 1912 - 2000) fou una pedagoga catalana. És coneguda per haver creat les jornades de mestres de Reus Tarragona i Valls, també pel seu llibre: L'Escola que jo he viscut, on descriu les seves experiències vitals i pedagògiques.
De jove els seus pares van emigrar a l'Argentina on van obrir un restaurant i no va tornar a Reus fins al 1923 on va estudiar a l'escola de Nostra Senyora de Misericòrdia. Va començar a estudiar per a mestra a l'Escola Normal de la Generalitat i, interessada pels nous mètodes, va treballar al parvulari Forestier. El 1934 va començar com a mestra a Reus però el 1937 (a l'edat de 22 anys) va haver de deixar la ciutat per anar a Arties a la Vall d'Aran on es va refugiar durant la guerra civil junt al seu marit i fills.
Després de la guerra fou contrària als nous plans d'estudis i va intentar amb enginy esquivar la rigidesa de l'ensenyament franquista en diverses escoles de tot Catalunya. Mort encara jove el seu marit es va establir a Reus i donà classes al col·legi del barri de la Immaculada. Els seus objectius com a docent era aconseguir un mètode i material didàctic més eficaç per els seus alumnes. Al 1977 deix l'escola publica i comença a realitza conferencies, cursos i seminaris al servei del ensenyament català on va promoure trobades d'equips de mestres de Reus, Tarragona i Valls, s'interessà per l'escola activa i va conèixer tot el que es publicava com a material per pàrvuls a Espanya, visitant també escoles d'Itàlia i de l'Argentina. A través de les Escoles d'Estiu, de les Escoles Universitàries de Mestres i de l'Institut de Ciències de l'Educació va fer un treball cultural intens per tot Catalunya i Andorra. El 1981 una escola a la ciutat de Reus rep el seu nom. Es jubilà de mestra a l'Escola Prat de la Riba de Reus.
Va morir el dia 3 de gener del 2000. La ciutat de Reus li va dedicar un carrer. | [
"A on va néixer Cèlia Artiga?",
"Qui va ser?",
"Què va fundar?",
"Quina obra li va atorgar prestigi?",
"A quin país va viure durant la seva joventut?",
"Què va fer en tornar a Catalunya?",
"Quan hagué d'abandonar de forma abrupta la seva feina de docent?",
"I a on es va haver de traslladar ràpidament?",
"Per què?",
"En acabar la contesta, amb què discrepà?",
"Va poder retornar a la seva ciutat d'origen?",
"Què va fer l'any 77?",
"Amb quin objectiu?",
"A on va retirar-se com a docent?",
"Quan va traspassar?"
] | {
"answer_end": [
88,
114,
193,
242,
349,
544,
737,
754,
795,
882,
1046,
1328,
1399,
1847,
1884
],
"answer_start": [
42,
89,
116,
116,
301,
379,
616,
691,
691,
823,
995,
1212,
1244,
1793,
1849
],
"input_text": [
"A Reus.",
"Una pedagoga catalana.",
"Les jornades de mestres de Reus Tarragona i Valls.",
"L'Escola que jo he viscut.",
"A l'Argentina.",
"Va començar a estudiar per a mestra.",
"El 1937.",
"A Arties, a la Vall d'Aran.",
"Perquè és on es va refugiar durant la guerra civil.",
"Amb els nous plans d'estudis.",
"Sí.",
"Va deixar l'escola publica i començà a realitzar conferencies, cursos i seminaris al servei del ensenyament català.",
"El de promoure trobades d'equips de mestres de Reus, Tarragona i Valls.",
"A l'Escola Prat de la Riba de Reus.",
"El dia 3 de gener del 2000."
]
} |
bios | Maria Rosa Llabrés Ripoll (Palma, 1952) és una traductora de literatura clàssica grega al català.
Llicenciada per la Universitat de Barcelona en Psicologia el 1974, en Filologia Clàssica el 1976, i catedràtica de Grec de Batxillerat, va treballar com a docent fins al 2008. En jubilar-se decidí dedicar-se a l'escriptura i a la traducció literària de diferents llengües: català, castellà, anglès, i sobretot, grec clàssic-català.
Com a traductora grec clàssic-català podem destacar:
També és autora de tres llibres de poemes:
La interrogació Vermella (Llibres de Capaltard, Palma, 2003. ISBN 978-84-95512-09-3), i
L'ocell rebel (Edicions Can Sifre, Palma, 2007. ISBN 978-84-87312-99-1). i Runes (Lleonard Muntaner ed., Palma 2015, amb fotografíes de l'autora)
Ha publicat l'assaig “Robert Graves i el món clàssic” (Lleonard Muntaner ed., Palma, 2006. ISBN 978-84-96242-80-7), que obtingué el Premi Ciutat de Palma Camilo José Cela de Crítica Literària (2007). | [
"A on va néixer Maria Rosa Llabrés?",
"Quan?",
"A què es dedica?",
"Què va estudiar?",
"A on?",
"En un primer moment, de què va fer feina?",
"Quina assignatura impartia?",
"Quan es retirà?",
"Llavors, de què treballà?",
"Quines?",
"A més, va publicar cap obra?",
"Com es titulen?",
"Ha estat mai guardonada?",
"Amb què?",
"Gràcies a quin llibre?"
] | {
"answer_end": [
39,
39,
96,
186,
141,
272,
232,
272,
369,
428,
525,
696,
955,
955,
955
],
"answer_start": [
0,
0,
40,
98,
98,
234,
198,
234,
274,
328,
483,
527,
883,
883,
762
],
"input_text": [
"A Palma.",
"El 1952.",
"A la traducció de literatura clàssica grega al català.",
"Psicologia i Filologia Clàssica.",
"A la Universitat de Barcelona.",
"De docent.",
"Grec.",
"El 2008.",
"D'escriptora i traductora literària de diferents llengües.",
"Català, castellà, anglès, i grec clàssic.",
"Sí.",
"La interrogació Vermella, L'ocell rebel i Runes.",
"Sí.",
"Amb el Premi Ciutat de Palma Camilo José Cela de Crítica Literària.",
"A l'assaig Robert Graves i el món clàssic."
]
} |
mitologia | Hua Mulan (xinès tradicional: 花木蘭, xinès simplificat: 花木兰, pinyin: Huā Mùlán) és la protagonista d'una molt coneguda llegenda xinesa: va ser una dona que, disfressada de guerrer, es va unir a un exèrcit exclusivament masculí en el famós poema narratiu xinès Balada de Mulan.
L'obra es va compondre al segle vi, durant la major part del qual va governar la Xina la Dinastia Tang. La col·lecció de cants a la qual pertanyia originalment s'ha perdut, però se'n conserva una versió posterior, inclosa en una antologia de poemes lírics i balades compilada per Guo Maoqian al segle xii. Durant segles s'ha discutit si Mulan és un personatge històric o un personatge de ficció. Encara avui, es desconeix si la balada té o no base històrica.
En la història Mulan es disfressa d'home per ocupar el lloc del seu ancià pare en l'exèrcit. Després de complir el seu servei en l'exèrcit, l'Emperador li ofereix els més alts honors. No obstant això, Mulan no desitja seguir en l'exèrcit, i demana només un ruc per tornar a la llar paterna. Quan els seus antics companys de l'exèrcit acudeixen a visitar-la, queden impactats en veure-la vestida com una dona. El poema acaba amb la imatge d'una llebre femella (Mulan) i una llebre mascle (els seus companys) corrent junts, i el narrador preguntant si algú seria capaç de distingir-les. | [
"A on apareix Hua Mulan?",
"Qui fou?",
"A on és descrit aquest fet?",
"Quan es va escriure?",
"Qui estava en el poder en aquell moment?",
"L'obra original ha arribat fins als nostres dies?",
"Què és el que no s'ha perdut?",
"S'ha posat mai en dubte l'existència real de la dona?",
"A quina conclusió s'ha arribat?",
"Com es vesteix la noia en el relat?",
"Per quin motiu?",
"Què acaba aconseguint?",
"Ella a on vol anar?",
"Qui és que s'assabenta posteriorment que havia estat fingint?",
"Com finalitza la història?"
] | {
"answer_end": [
132,
224,
273,
309,
377,
446,
566,
669,
732,
774,
825,
916,
1023,
1141,
1317
],
"answer_start": [
0,
134,
141,
275,
275,
379,
453,
581,
671,
734,
749,
827,
935,
1025,
1143
],
"input_text": [
"A una molt coneguda llegenda xinesa.",
"Una dona que, disfressada de guerrer, es va unir a un exèrcit exclusivament masculí.",
"Al famós poema narratiu xinès Balada de Mulan.",
"Al segle vi.",
"La Dinastia Tang.",
"No.",
"Una versió posterior inclosa en una antologia de poemes lírics i balades compilada per Guo Maoqian.",
"Sí.",
"Que encara es desconeix si la balada té o no base històrica.",
"Com un home.",
"Perquè vol ocupar el lloc del seu ancià pare en l'exèrcit.",
"Que l'Emperador li ofereixi els més alts honors.",
"A la llar paterna.",
"Els seus antics companys de l'exèrcit.",
"Amb la imatge d'una llebre femella i una llebre mascle corrent junts, i amb el narrador preguntant si algú seria capaç de distingir-les."
]
} |
vilaweb | El marcador de la Marató de TV3 i Catalunya Ràdio ha sumat aquest any 9.404.256 euros per lluitar contra les malalties minoritàries. La 28a edició de la gala solidària ha estat més itinerant que mai amb platós televisius simultanis a Tàrrega, Olot, Reus i Barcelona i un de mòbil –un autocar- que recorrerà Catalunya encapçalat per Quim Masferrer. Mònica Terribas, Jordi Basté i Josep Cuní l'esperaven a les diferents seus. La Marató 2019 ha generat com és habitual activitats a gairebé totes les poblacions catalanes. N'hi havia previstes més de 3.600 –des de xocolatades solidàries fins a partits de futbol- repartides en 729 municipis. El telèfon per fer donacions és el 900 21 50 50 i més de 3.400 voluntaris –alguns d'ells famosos com ara Rosalía, Gerard Piqué, Ona Carbonell, Luis Tosar o Úrsula Corberó– han atès les trucades dels espectadors. La Marató 2019 ha arrencat a les vuit del matí amb una edició especial del programa ‘El Suplement', amb Roger Escapa, des del Casino l'Aliança del Poblenou. L'espai ha entrevistat la investigadora Susan Webb, la presentadora Isabel Gemio i el rumber ‘Petitet', amb testimonis com la Maria Márquez –afectada amb síndrome d'Apert-, connexions amb TV3 i actualitzacions del marcador. La presidenta de la CCMA en funcions, Núria Llorach, ha destacat que ‘la Marató és un èxit perquè l'hem acostat a la gent, i la divulgació és tan important com la recaptació'. Llorach també ha recordat que La Marató té dos grans objectius: “la recaptació de donatius per una banda, però també la divulgació i sensibilització sobre les malalties que s'aborden”. Una taula rodona ha donat les claus de com afrontar una malaltia minoritària, amb el doctor Eduardo Brignani, psicòleg amb gran experiència en l'atenció a les famílies afectades per diferents malalties minoritàries; la doctora Gemma Aznar, neuropediatra; Júlia Vázquez, nena amb síndrome de Barret; Montse Flamarich, mare de Júlia i farmacèutica; Ana Mendoza, presidenta de l'Associació MPS, membre de Fecamm i mare del Víctor, amb síndrome de Morquio. I al migdia, la Marató ha entrevistat els esportistes Alba Coma, amb espina bífida i campiona d'esquí alpí adaptat, i Marcos Bajo, atleta amb Retinosis Pigmentària. Minores que fan una majoria Les malalties minoritàries tenen com a denominador comú la baixa incidència, afecten 5 o menys de cada 10.000 persones. A Europa hi ha 30 milions de persones afectades i 400.000 a Catalunya. Si bé el nombre de pacients de cada malaltia és baix, en conjunt suposen un grup molt nombrós. ‘Són, per tant, malalties que acaben afectant molta gent, que acaba sent una majoria', ha explicat Vicent Sanchis, director de TV3. | [
"Quants diners ha recaptat la Marató de TV3?",
"Juntament amb qui ho ha fet?",
"A on han construït escenaris, en aquesta ocasió?",
"Qui han estat els presentadors?",
"Quants actes s'havien organitzat?",
"A quants indrets?",
"A on es podia trucar per lliurar diners?",
"Quins famosos se sumaren a la causa?",
"Amb què s'ha iniciat l'esdeveniment?",
"Qui ha fet una valoració sobre l'impacte de la Marató?",
"Què n'ha dit?",
"A més, quines ha expressat que són les metes d'aquesta gala?",
"Sobre què s'ha debatut?",
"Aquestes afeccions, qui les pateix?",
"De forma general, són un gran número d'afectats?"
] | {
"answer_end": [
81,
86,
266,
423,
553,
638,
687,
850,
950,
1407,
1354,
1592,
1670,
2358,
2524
],
"answer_start": [
0,
0,
134,
349,
425,
520,
640,
690,
852,
1233,
1271,
1409,
1594,
2240,
2431
],
"input_text": [
"9.404.256 .",
"Amb Catalunya Ràdio.",
"A Tàrrega, Olot, Reus i Barcelona.",
"Mònica Terribas, Jordi Basté i Josep Cuní.",
"Més de 3.600.",
"A 729 municipis.",
"Al telèfon 900 21 50 50.",
"Rosalía, Gerard Piqué, Ona Carbonell, Luis Tosar i Úrsula Corberó.",
"Amb una edició especial del programa El Suplement.",
"La presidenta de la CCMA en funcions, Núria Llorach.",
"Que la Marató és un èxit perquè l'han acostat a la gent.",
"Recaptar donatius i també divulgar i sensibilitzar sobre les malalties que s'aborden.",
"Sobre com afrontar una malaltia minoritària.",
"A 5 o menys de cada 10.000 persones.",
"Sí."
]
} |
books | Què hi creuen vostès? Jo no.
El fred que tenia quan em vaig llevar el dia primer de gener, era el mateix que ja tenia la nit del trenta u de desembre, sense haver-se interromput, adobat, ni modificat en el més mínim.
Jo sentia dir: Quin fred fa aquest any! i pensava ah badocs! si aquest any ja el va trobar fet!
Això dels anys nous, és com lo de les modes; és lo vell que passa per torn. Des de l'anar nuet de pèl a pèl, fins a embolicar-se la calavera amb pells i teixits de tota mena i de tot color no hi ha res per inventar.
Mirin-se aquest any i ¿què pensen trobar-hi nou? No s'alarmin, que en sortiran catxifollats.
Hi trobaran allò de dilluns, dimarts, dimecres… Gener, febrer, març… Sant Fulano i Sant Mengano, témpora, canícula i tot el dels demés que ja saben de cor.
Alguns hi trobaran dejunis que no estàn marcats en el calendari, pèrò això tampoc és nou.
Si tenen bona memòria, ja poden dir que saben tot el que ha de succeir aquest any.
Tindran por del còlera, por de bullanga, por de caure, por d'arribar tard a algun siti; i tindran cadarns i panallons, ganes de treure la rifa i totes les manies de sempre; per exemple, que les criatures sigan quietes, que baixin els lloguers de casa, que baixi el preu del tres per cent i que les senyores i els quinquillaires es persuadeixin de que no tenen raó per encarinyar-se amb el luxo.
Ara facin-me el favor de dir-me ¿què n'han tret d'haver-se encaparrat tant l'any passat per a aquest i què en treurien d'amoïnar-se aquest any pel vinent? | [
"Què li passava al protagonista?",
"Acabava d'iniciar un nou any?",
"Seguia sentint el mateix que el dia anterior?",
"No havia sentit cap canvi?",
"Què comentava la gent sobre la temperatura?",
"I quin era el parer del narrador sobre aquestes persones?",
"Amb què comparava la nova anyada?",
"Per què?",
"Quina pregunta fa a la gent?",
"Veuran que es mantenen els mateixos mesos de l’any que en el període anterior?",
"Qui serà coneixedor de tot el que passarà durant aquests dotze mesos?",
"Amb l'arribada d'aquest nou any, quines coses seguiran tement?",
"I quines seguiran desitjant?",
"Per tant, què és el que no té sentit, segons ell?",
"Alguna cosa més?"
] | {
"answer_end": [
89,
89,
149,
215,
255,
276,
356,
387,
577,
689,
949,
1037,
1238,
1500,
1499
],
"answer_start": [
29,
29,
29,
151,
217,
217,
313,
358,
529,
622,
868,
951,
1070,
1346,
1449
],
"input_text": [
"Tenia fred.",
"Sí.",
"Sí.",
"No.",
"Que feia molt fred aquell any.",
"Que eren badocs.",
"Amb les modes.",
"Perquè lo vell passa per torn.",
"Què pensen trobar-hi nou aquest any.",
"Sí.",
"Els qui tenen bona memòria.",
"La còlera, la bullanga, caure i el fet d'arribar tard a algun siti.",
"Treure la rifa, que les criatures sigan quietes, que baixin els lloguers de casa, i que baixi el preu del tres per cent.",
"Haver-se encaparrat tant l'any passat.",
"Amoïnar-se aquest any pel vinent."
]
} |
mitologia | En la mitologia grega, Teucre (grec antic: Τεύκρος) va ser un heroi grec fill de Telamó i de la seva segona esposa Hesíone (filla de Laomedont), i germanastre d'Àyax. Era al seu torn nebot del rei Príam de Troia i per aquest motiu cosí d'Hèctor i Paris, contra els quals va lluitar a la guerra de Troia.
Va tenir fama de ser el millor arquer del bàndol aqueu, gràcies a l'arc que li va regalar Apol·lo. Hauria matat amb les seves fletxes a Héctor, sense la intervenció de Zeus, que va trencar la corda del seu arc a temps.
Al seu retorn a la llar, Telamó li va retreure no haver venjat la mort d'Àiax. Si bé Teucre al·legava que el seu germà s'havia suïcidat i no hi havia en qui venjar-se, el pare va insistir tant que Teucre va haver d'embarcar-se a la recerca d'una nova pàtria. En el seu periple va arribar a les costes de Xipre, on va fundar la ciutat de Salamina, i es va casar amb una filla de Cínires, rei de Xipre.
Segons algunes fonts clàssiques, va ser un dels guerrers amagats dins del Cavall de Troia.
Segons una llegenda, va arribar a les costes gallegues, i va fundar una colònia a la qual va anomenar Hel·lenes (l'actual Pontevedra). Segons el geògraf grec Estrabó, hi havia a Ibèria un lloc muntanyós anomenat Odissea amb un santuari d'Atena. Aquesta dada la va obtenir, segons ell, de Posidoni, Artemidor d'Efes, i sobretot d'Asclepíades de Mírlia, que va publicar una Descripció dels pobles de Turdetània. En aquesta obra refereix que com a record dels viatges d'Odisseu hi ha penjats escuts i tallamrs en aquest santuari d'Atena, i que alguns dels que van ser en l'expedició de Teucre, qui després de la caiguda de Troia va anar a Ibèria, van viure entre els galaics.
Segons la tradició popular i autors (com Sili Itàlic, Justí, Estrabó o Troge Pompeu), Teucre va ser el fundador de l'actual ciutat de Cartagena sobre el 1184 aC amb el nom de Tucria (després de ser desterrat pel seu pare). Tanmateix, segons llegendes anteriors i altres autors, potser Teucre arribés a les actuals costes de Cartagena, però que la ciutat ja estigués fundada amb anterioritat per decisió del llegendari rei Testa (sobre el 1412 aC) amb el nom de Contesta. | [
"Qui fou Teucre?",
"I els seus pares?",
"Per què fou conegut?",
"A qui s’explica que va assassinar?",
"Com?",
"En tornar a casa seva, per quin motiu el criticaren?",
"De quina forma es va defendre?",
"Tot i això, per què es veié obligat a partir de nou?",
"On desembarcà?",
"Allí, amb qui va contreure matrimoni?",
"Quina ciutat espanyola es comenta que va constituir?",
"Què comenta Estrabó?",
"I quines coses s’hi podien trobar allà?",
"Quina altra localitat hauria constituït l’heroi?",
"Tot i això, és possible que ja existís la vila quan ell hi va arribar?"
] | {
"answer_end": [
72,
122,
358,
446,
446,
600,
689,
780,
832,
922,
1126,
1258,
1548,
1831,
2078
],
"answer_start": [
23,
73,
304,
403,
403,
523,
602,
691,
782,
834,
1015,
1150,
1425,
1688,
1911
],
"input_text": [
"Un heroi grec.",
"Telamó i Hesíone.",
"Per ser el millor arquer del bàndol aqueu.",
"A Héctor.",
"Amb les seves fletxes.",
"Per no haver venjat la mort d'Àiax.",
"Al·legant que el seu germà s'havia suïcidat i no hi havia en qui venjar-se.",
"Perquè el pare va insistir molt.",
"A Xipre.",
"Amb una filla de Cínires, rei de Xipre.",
"Pontevedra.",
"Que a Ibèria hi havia un lloc muntanyós anomenat Odissea amb un santuari d'Atena.",
"Escuts i tallamrs com a record dels viatges d'Odisseu.",
"L'actual ciutat de Cartagena.",
"Sí."
]
} |
mitologia | Carist (en llatí Carystus, en grec antic Κάρυστος) era una ciutat de l'illa d'Eubea, situada a la costa sud al peu del mont Oque. La menciona Homer al "Catàleg de les naus" a la Ilíada, i es diu que la van fundar els driops, segons Tucídides i Escimne de Quios. El seu nom derivaria de Caristos el fill de Quiró.
L'expedició persa durant les guerres mèdiques, sota la direcció de Datis i Artafernes va desembarcar a la ciutat el 490 aC i que després d'una minsa resistència es va haver de sotmetre als invasors, segons Heròdot. Després de la guerra del Peloponès va estar amb guerra amb Atenes, però finalment es va acordar la pau. A la guerra de Làmia la ciutat va estar al costat d'Atenes. En la guerra de Roma contra Filip V de Macedònia va fer costat als romans segons Titus Livi.
Característic de la ciutat era el seu marbre, molt sol·licitat a Roma. La pedrera era Marmarion un lloc a la costa, prop de Carist, enfront de la costa de l'Àtica o potser a una muntanya al darrere de la ciutat on s'han trobat restes.
Hi van néixer Antígon, l'autor d'unes Historiae Mirabiles. El poeta còmic Apol·lodor, el metge Diocles i Glauc vencedor als Jocs Olímpics de l'antiguitat.
En època medieval, Carist va formar part del Ducat de Neopàtria. En el folklore de l'illa d'Eubea i de Carist en particular romanen alguns refranys que fan referència als catalans. | [
"Què fou Carist?",
"On s’ubicava exactament?",
"En quina obra s’esmenta aquesta localitat?",
"Com s’anomenen els qui van crear la vila?",
"Qui ho explica?",
"Per què s’anomena Carist?",
"Qui fou aquest?",
"Què va arribar a la localitat l’any 490 aC?",
"Quin conflicte s’estava desenvolupant llavors?",
"Com s’anomenen els altres combats que se succeïren en aquell lloc?",
"Per quin material era coneguda la ciutat?",
"D'on s'extreia?",
"Quines personalitats van ser originàries de Carist?",
"A l'edat mitjana, a què estava adscrita la població?",
"Finalment, què s'ha trobat en les composicions de la zona?"
] | {
"answer_end": [
83,
128,
184,
223,
260,
294,
311,
435,
358,
765,
829,
915,
1130,
1238,
1354
],
"answer_start": [
0,
85,
130,
188,
199,
262,
262,
313,
313,
528,
785,
856,
1020,
1175,
1240
],
"input_text": [
"Una ciutat de l'illa d'Eubea.",
"A la costa sud al peu del mont Oque.",
"A la Ilíada.",
"Driops.",
"Tucídides i Escimne de Quios.",
"Per Caristos.",
"El fill de Quiró.",
"L'expedició persa.",
"Les guerres mèdiques.",
"La guerra del Peloponès, la guerra de Làmia i la guerra de Roma.",
"Pel marbre.",
"De la pedrera que era a Marmarion.",
"Antígon, Apol·lodor, Diocles i Glauc.",
"Al Ducat de Neopàtria.",
"Alguns refranys que fan referència als catalans."
]
} |
bios | Isabel Vicente García, (Almansa, Albacete, 28 d'agost de 1917- Barcelona, 21 de març del 2000) va ser una activista i militant comunista, lluitadora antifranquista i activista del moviment obrer i del moviment veïnal.
Tenia tres anys quan la seva família va emigrar a la recerca de feina a Barcelona. Era la gran de quatre germans i amb catorze anys va començar a treballar d'obrera tèxtil a la fàbrica de Salvador Casacuberta, més coneguda com La Sedeta, al barri de Gràcia.
El 1936, amb l'esclat de la guerra civil, va ingressar a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC) i al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Durant tota la guerra va continuar amb la seva feina a La Sedeta i alhora participà activament en la rereguarda i en el suport al front. Va participar en la gestació de l'Aliança Nacional de la Dona Jove. És una de les barcelonines que el 26 de gener de 1939 van aixecar una barricada a la Plaça de la Bonanova per impedir que entressin a la ciutat les tropes de Franco. El 1938 s'havia casat amb l'obrer sindicalista Jaume Carbonell.
En caure Catalunya va emigrar a França i va ser reclosa en els camps de refugiats de la Bretanya, primer a Le Pouliguen i després a Moisdon-la-Rivière, on va coincidir amb les seves companyes de les JSUC Maria Salvo i Soledad Real, entre d'altres. En un d'aquests camps va donar a llum la seva filla Núria, sense assistència mèdica i ajudada per les seves companyes, el 12 de setembre de 1939. Al mes següent totes elles van ser traslladades per força –deportades– a Espanya, per la frontera d'Hendaia, en aplicació del Decret Daladier sobre la Seguretat de l'Estat.
Un cop a Barcelona, i acabada la guerra, va anar a demanar feina a la fàbrica en què havia treballat des dels 14 anys. No la van acceptar i es dedica a la confecció de pantalons. Col·laborà en el primer procés de reorganització del PSUC i connectà amb militants clandestins per ajudar els presos. Al febrer de 1940 la detingueren en una batuda massiva de quadres i militants, juntament amb cinquanta companys, dels quals dotze eren dones. Jutjada i condemnada a dotze anys de presó al març de 1941 romandrà a la presó de Les Corts fins al 1947.
Quan en sortí es reincorporà a la lluita clandestina i fou detinguda diverses vegades més -una de les quals el 1951, quan ja l'havien readmès a La Sedeta- per les seves activitats en la vaga general. Tornà altre cop a les Corts, on passà sis mesos empresonada. El 1958 va ingressar una altra vegada a la presó -un pavelló per a dones habilitat a la presó Model.
El 1968 va participar en la fundació de Solidaritat, comitè d'ajuda als presos, i durant la dècada següent de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics. En les eleccions generals del 15 de juny de 1977 va ser candidata del PSUC per la circumscripció de Barcelona. Després de la ruptura del partit va passar a militar en el Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC).
Poc abans de morir, el 21 de març de l'any 2000, s'havia incorporat a l'Associació Les Dones del 36.
L'abril de 2018 la Plataforma pel Futur Monument a la Presó de Dones de les Corts li feu homenatge. En el transcurs d'un acte organitzat per l'EUROM –Observatori Europeu de Memòries– de la Universitat de Barcelona en col·laboració amb la conselleria Dona i Memòria del Districte de Gràcia i la Comissió Gènere i Memòria, i en el marc de les activitats de la Primavera Republicana de l'Ajuntament de Barcelona, se li donà el seu nom a un passatge que dona accés a l'escola Univers, al carrer de Bailèn. | [
"Qui fou Isabel Vicente?",
"Per què va viure a la Ciutat Comtal des de petita?",
"Era filla única?",
"D’adolescent, a on va fer feina?",
"A quines entitats es va afiliar en començar la guerra al 36?",
"Va lluitar activament contra l’exèrcit franquista?",
"On va haver d’exiliar-se?",
"A quin lloc la van empresonar?",
"Quan va tornar a la capital catalana?",
"Per què la van empresonar a principis dels anys quaranta?",
"Quan va ser l’últim cop que va ser detinguda?",
"A quins comicis es va presentar?",
"Quin dia es va produir el seu decés?",
"Com s’anomena l’organisme que va portar a terme un acte per a commemorar la seva figura?",
"A la capital catalana, què se li va dedicar?"
] | {
"answer_end": [
216,
299,
330,
454,
641,
1012,
1116,
1174,
1663,
2142,
2499,
2814,
2965,
3117,
3519
],
"answer_start": [
0,
218,
301,
333,
476,
848,
1078,
1119,
1326,
1942,
2451,
2705,
2918,
3019,
3342
],
"input_text": [
"Una activista i militant comunista, lluitadora antifranquista i activista del moviment obrer i del moviment veïnal.",
"Perquè la seva família i va emigrar a la recerca de feina quan ella tenia tres anys.",
"No.",
"A la fàbrica de Salvador Casacuberta, més coneguda com La Sedeta.",
"A les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i al Partit Socialista Unificat de Catalunya.",
"Sí.",
"A França.",
"Als camps de refugiats de la Bretanya.",
"El 1939.",
"Perquè feren una batuda massiva de quadres i militants.",
"El 1958.",
"A les eleccions generals del 15 de juny de 1977.",
"El 21 de març de l'any 2000.",
"La Plataforma pel Futur Monument a la Presó de Dones de les Corts.",
"Un passatge."
]
} |
books | -Destorbar-li sa sort, mai!
Gronxant-se, gronxant-se, van passant les parelles per davant de l'entrada de can Pere-Bo. Gronxant-se, gronxant-se, hi passen la Cinta i en Panxo Manxiula. En Panxo Manxiula demana el clavell que ella porta al pit damunt d'un bullidor de rinxolades puntes blanques: ella l'hi nega amb repetits decantaments del seu caparró. Ell referma el seu prec, i ella esclafeix una rialla afectada, llarga, sorollosa; una rialla que es podria posar en solfa per la brillant varietat de les seves notes. -Oh, ca! Oh, ca! ¡Aquest clavell el gordo per as meu estimat! ¡No el donaré a ningú sinó as meu estimat!
L'estimat de la Cinta! Qui serà? ¿Qui podria ser? Si seran burles! si seran veres!… En Garet voldria posar-ho en clar, i observa que observa, mira que mira… Lo cert és gue els balls se van succeint i que el xamós clavell no s'ha pas mogut del seu jaç de rinxolades puntes blanques. I ve que arriba l'últim vals. | [
"Qui creuava enfront de can Pere-Bo?",
"I en concret, qui hi havia?",
"Què volia ell?",
"A on el tenia la Cinta?",
"Li va voler donar?",
"Com li va fer saber?",
"En Panxo ho tornà a intentar?",
"Aleshores, amb què va respondre la noia?",
"Com fou la carcallada?",
"A qui li anava a donar la Cinta?",
"Hi havia possibilitat que li lliurés a cap altra persona?",
"Se sabia qui era aquest?",
"Qui intentava esbrinar-ho?",
"Havia trobat algun possible candidat?",
"Per què era la darrera oportunitat de la Cinta per entregar el clavell?"
] | {
"answer_end": [
117,
183,
235,
293,
309,
351,
376,
405,
433,
580,
623,
707,
781,
906,
936
],
"answer_start": [
28,
119,
185,
210,
295,
295,
353,
353,
380,
538,
583,
648,
710,
783,
908
],
"input_text": [
"Les parelles.",
"La Cinta i en Panxo Manxiula.",
"El clavell que ella portava.",
"Al pit damunt d'un bullidor de rinxolades puntes blanques.",
"No.",
"Amb repetits decantaments del seu caparró.",
"Sí.",
"Amb una rialla.",
"Afectada, llarga i sorollosa.",
"As seu estimat.",
"No.",
"No.",
"En Garet.",
"No.",
"Perquè arribà l'últim vals."
]
} |
vilaweb | Un tren de la línia R3 de Rodalia amb destinació a Puigcerdà ha descarrilat al túnel de Tosses, entre Planoles i la Molina, poc després de les nou de la nit. A dins del comboi hi viatjaven trenta-cinc persones, que no han patit lesions. Tanmateix, dues han estat ateses per una crisi d'ansietat. Fins a dos quarts d'onze de la nit, els passatgers no han reprès el viatge per carretera. La causa de l'accident ha estat una esllavissada que ha fet descarrilar un eix del tren. El servei de ferrocarril està tallat entre Puigcerdà i Ribes. El tram de la R3 es cobreix ara per carretera. Renfe ha informat que no saben encara quan es podrà reobrir la via. Els tècnics han entrat per part nord del túnel i avaluen els danys. A més, treballen per recol·locar l'eix del tren i retirar el comboi avui. Tercer accident en mig any Aquest accident és el tercer que pateix la xarxa de Rodalia al Principat en mig any. El 20 de novembre, un tren de la R4 va descarrilar a Vacarisses arran d'una esllavissada i va provocar la mort d'un passatger, cinc ferits de poca gravetat, 44 lleus i 83 il·lesos. El 8 de febrer, el xoc de dos trens de la R4 entre Manresa i Sant Vicenç de Castellet va provocar també un mort i vuit ferits. | [
"Què ha passat amb un comboi de la línia R3 de Rodalia?",
"A on havia d’arribar?",
"En quina zona han succeït els fets?",
"A quina hora?",
"Quanta gent hi havia en el ferrocarril?",
"S’ha fet mal algú?",
"Tot i això, per què han hagut d'atendre a un parell de viatgers?",
"Quan han pogut marxar els afectats?",
"Com ha estat provocat l'incident?",
"Quina ha estat la conseqüència?",
"Han anunciat ja quan es reprendrà el servei?",
"Qui seran els encarregats d’arreglar els desperfectes?",
"Ha estat el primer contratemps en una línia ferroviària en els darrers sis mesos?",
"Quan fou el primer?",
"I el segon?"
] | {
"answer_end": [
75,
60,
122,
156,
209,
235,
294,
384,
473,
535,
646,
787,
904,
969,
1159
],
"answer_start": [
0,
0,
61,
124,
158,
176,
237,
296,
386,
475,
584,
652,
821,
906,
1087
],
"input_text": [
"Que ha descarrilat.",
"A Puigcerdà.",
"Al túnel de Tosses, entre Planoles i la Molina.",
"Poc després de les nou de la nit.",
"Trenta-cinc persones.",
"No.",
"Per una crisi d'ansietat.",
"A dos quarts d'onze de la nit.",
"Per una esllavissada que ha fet descarrilar un eix del tren.",
"Que el servei de ferrocarril s'hagi tallat entre Puigcerdà i Ribes.",
"No.",
"Els tècnics.",
"No.",
"El 20 de novembre.",
"El 8 de febrer."
]
} |
vilaweb | La vice-presidenta i portaveu del Consell, Mónica Oltra, ha replicat al delegat del govern, Joan Carles Moragues, que ‘l'amenaça no és una bona manera de relacionar-se entre governs' i ha acusat el president espanyol, Mariano Rajoy, i al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, de passar ‘de l'amenaça al xantatge' amb els pressupostos generals de l'estat. Moragues va dir que sense pressupostos generals de l'estat per 2018, ‘els interessos valencians surten discriminats i perjudicats' perquè no es reflecteixen en els comptes inversions ja compromeses i per no poder fer-se efectiva l'actualització del finançament autonòmic. D'aquesta manera, demanava a Podem, Compromís i PSPV que s'assegueren a Madrid amb els seus diputats per negociar els comptes. Respecte d'això, Oltra ha reiterat que ‘l'amenaça no és una bona manera de relacionar-se entre governs' i ha considerat que l'executiu espanyol ‘té un problema: no saben dialogar i no saben tirar endavant uns pressupostos i, com no saben, es dediquen a fer xantatge a territoris com el valencià'. Oltra va recordar que el País Valencià és ‘la comunitat autònoma pitjor finançada', fet que les fa tenir menys despesa pública per habitant que la resta. ‘Dediquem menys del que hauríem de fer perquè el nostre finançament no és constitucional', ha dit. ‘Ara ens diuen que ens hem d'empassar i votar uns pressupostos que considerem antisocials i que aprofundeixen en el problema territorial', ha criticat Oltra, qui ha afegit que no es pot abordar el problema territorial ‘des de pactes puntuals amb algun territori' sinó que s'ha de fer ‘des del conjunt de la problemàtica que hi ha'. Segons la seua opinió, Rajoy i Montoro són ‘absolutament incapaços d'abordar el problema territorial a Espanya' perquè ‘són un problema per a Espanya'. En aquesta línia, ha recordat que al País Valencià no hi ha majories absolutes i ‘cada any tirem endavant els pressupostos negociant i sabent que en política ningú té la veritat absoluta i que cal seure a dialogar'. Per contra, sosté que això és precisament el que no vol fer el govern espanyol, al qual ha acusat d'utilitzar el ‘xantatge'. No obstant això, ha indicat que des del Consell segueixen ‘reivindicant un finançament constitucional per als valencians i la resta'. | [
"Qui és Mónica Oltra?",
"Amb qui no està d’acord?",
"Per què?",
"A quins altres polítics ha criticat?",
"Què els ha recriminat?",
"Quina és l'opinió de Moragues sobre aquest document?",
"Per quina raó?",
"Per tant, a qui havia sol·licitat ajuda?",
"Pel que fa a les declaracions de la vicepresidenta del Consell, què opina sobre l’equip de Rajoy?",
"De què es tracta?",
"Com va seguir la seva declaració?",
"En conseqüència, a què s’oposa?",
"A qui no considera capaç d’atendre les qüestions autonòmiques?",
"Què ha comentat sobre la manera de governar de la Comunitat Valenciana?",
"En conclusió, des de la institució a què pertany Oltra, què continuaran fent?"
] | {
"answer_end": [
55,
112,
182,
275,
354,
486,
626,
753,
1050,
976,
1133,
1461,
1748,
2003,
2262
],
"answer_start": [
0,
43,
43,
183,
185,
356,
425,
628,
755,
900,
1052,
1305,
1637,
1789,
2130
],
"input_text": [
"La vice-presidenta i portaveu del Consell.",
"Amb el delegat del govern, Joan Carles Moragues.",
"Perquè ella considera que l'amenaça no és una bona manera de relacionar-se entre governs.",
"Al president espanyol, Mariano Rajoy, i al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro.",
"Que hagin passat de l'amenaça al xantatge amb els pressupostos generals de l'estat.",
"Que sense aquest els interessos valencians surtirien discriminats i perjudicats.",
"Perquè no es reflectirien en els comptes inversions ja compromeses i perquè no es podria fer efectiva l'actualització del finançament autonòmic.",
"A Podem, Compromís i PSPV.",
"Que té un problema.",
"Que no saben dialogar i no saben tirar endavant pressupostos.",
"Amb Oltra recordant que el País Valencià és la comunitat autònoma pitjor finançada.",
"A uns pressupostos que consideren antisocials i que aprofundeixen en el problema territorial.",
"Rajoy i Montoro.",
"Que no hi ha majories absolutes i que cada any tiren endavant els pressupostos negociant i sabent que en política ningú té la veritat absoluta i que cal seure a dialogar.",
"Reivindicar un finançament constitucional per als valencians i la resta."
]
} |
mitologia | La batalla de Siracusa formà part d'una expedició atenenca a Sicília entre el 415 aC i el 413 aC, durant la guerra del Peloponès.
La guerra entre Segesta i Selinunte, que intentava assegurar-se un port a la mar Tirrena va tornar a esclatar, i Selinunt es va aliar amb Siracusa, assetjant Segesta per mar i terra; la ciutat va demanar ajut a Agrigent, Cartago i Atenes i la darrera va acceptar enviar una flota (416 aC) atrets per la riquesa de la ciutat, ostentada davant dels atenencs, però força fictícia. Nícies va proposar atacar directament a Selinunt i sotmetre la ciutat però els atenencs van optar finalment per atacar Siracusa.
El 415 aC es va produir l'expedició atenenca a Sicília. La tardor del 415 aC els atenencs van atacar Siracusa i van obtenir una victòria al gran port però Nícies no va reprendre l'avanç i es va retirar a passar l'hivern a Catana. La primavera del 414 aC els atenencs van desembarcar a Leon, al nord de la ciutat, on van establir la seva base, i les forces de terra van avançar i ocupant Epipolae i van seguir cap a Labdalum on es va establir una guarnició, per seguir cap a Syce (Συκῆ). Labdalum fou un lloc proper a Siracusa on els atenencs van construir un fort durant el setge de la ciutat el 414 aC. Mai més no fou esmentat i la seva posició exacta no es coneix.
En començar el setge les muralles defensives establertes pels siracusans foren destruïdes pels atenencs mentre la flota atenenca es va establir al gran port.
L'espartà Gilip que venia en ajut de la ciutat va poder entrar a Siracusa abans que els atenencs poguessin completar el setge i va sorprendre a la flota atenenca a Labdalum i tallant les comunicacions entre els assetjadors i la flota. Nícies va veure que no podria prendre la ciutat i va demanar reforços, però els espartans van poder recuperar algunes de les fortaleses erigides pels atenencs provocant que la flota atenenca situada al gran port no pogués ser abastida. La flota del gran port fou atacada i els atenencs haguessin estat rebutjats si no haguessin arribat Demòstenes i Eurimedó d'Atenes amb una flota de reforç. Demòstenes va intentar recuperar Epipolae, una posició clau però ja havia estat reforçada per Gilip; l'atac de Demòstenes va aconseguir conquerir el fort de Eurialos però fou rebutjat als altres fronts amb fortes pèrdues.
Demòstenes va considerar el fracàs com a definitiu i va decidir abandonar el setge però Nícies va imposar la continuació; finalment quan es va decidir la retirada s'havia perdut molt de temps i els siracusans ja havien passat a l'ofensiva i ara estaven fent moviment per envoltar als atenencs; la flota atenenca al gran port fou atacada i parcialment destruïda; un intent de contraatac atenenc va fracassar i la flota atenenca va ser pràcticament destruïda. Ja només quedava una ràpida retirada abandonant totes les posicions. L'exèrcit atenenc es va retirar a la vall de l'Anapos, però quan va arribar al pas de la roca Acrea, es van trobar amb un contingent siracusà ben fortificat allí que els va impedir seguir. Llavors els atenencs es van dirigir cap a l'Heloros i després de forçar el pas pels rius Cacyparis i Erineos, on van tenir moltes baixes, van arribar al Asinaros on van haver de deposar les armes davant els siracusans.
Set mil atenencs foren fets presoners. Els siracusans van erigir al riu un trofeu commemorant la victòria, i es va establir un festival anomenat Asinària. | [
"Quan es produí la batalla de Siracusa?",
"A on?",
"Quina contesa s’havia reactivat?",
"Amb qui va fusionar-se el segon d’aquests territoris?",
"I aquesta ciutat, per qui fou agredida?",
"Els grecs tingueren succés?",
"A on es dirigiren aquests un any després?",
"Llavors, què hi edificaren?",
"Quan?",
"Van tornar a atacar la ciutat de Siracusa?",
"Qui s'hi va interposar?",
"Aleshores, qui acudí per ajudar els atenencs?",
"Va servir de res?",
"A on van haver de fugir?",
"A continuació, els habitants de Siracusa què els van obligar a fer?",
"I a quants grecs van capturar?"
] | {
"answer_end": [
96,
68,
239,
276,
635,
786,
1092,
1200,
1240,
1460,
1695,
2087,
2309,
2891,
3244,
3283
],
"answer_start": [
0,
0,
130,
243,
508,
693,
867,
1124,
1166,
1304,
1462,
1933,
2089,
2769,
3027,
3246
],
"input_text": [
"Entre el 415 aC i el 413 aC.",
"A Sicília.",
"La guerra entre Segesta i Selinunte.",
"Amb Siracusa.",
"Pels atenencs.",
"Sí.",
"A Labdalum.",
"Un fort.",
"El 414 aC.",
"Sí.",
"L'espartà Gilip.",
"Demòstenes i Eurimedó d'Atenes.",
"No.",
"A la vall de l'Anapos.",
"Deposar les seves armes.",
"A set mil."
]
} |
mitologia | Escíatos (grec antic: Σκιάθος, Skiathos) és una illa de Grècia a la mar Egea, just enfront de la punta sud-est de Magnèsia (Tessàlia) i forma part de les illes Espòrades. La ciutat principal es diu també Escíatos, a la costa oriental, i ja existia a l'època clàssica si bé no exactament al mateix emplaçament; la ciutat moderna té un bon port i no es va establir fins al 1829.
Segons Escimne de Quios, l'illa va ser colonitzada pels pelasgs de Tràcia i després per gent de Calcis (Eubea). Tenia dues ciutats, una anomenada Escíatos i l'altra de nom desconegut. En parlen Estrabó i Claudi Ptolemeu.
Durant la invasió persa de Grècia, les guerres mèdiques, els atenencs i els seus aliats van estacionar temporalment la flota en aquesta illa i els perses també, i Heròdot menciona el lloc amb freqüència. Després es va incorporar com a membre de la Lliga de Delos i devia ser ja una ciutat petita perquè només pagava un petit tribut de 200 dracmes a l'any. La ciutat va ser destruïda per Filip V de Macedònia cap a l'any 200 aC per impedir la seva caiguda en mans d'Àtal I de Pèrgam i dels romans, segons Titus Livi. Al segle i aC s'havia convertit en un niu de pirates, diu Apià.
Marc Antoni la va donar als atenencs circa l'any 38 aC.
La seva major producció era el vi; a la seva costa es pescava un peix anomenat κεστρεύς (kestreús), segons Ateneu de Nàucratis. | [
"Què és Escíatos?",
"A on se situa concretament?",
"A quin arxipèlag pertany?",
"Quina localitat porta el mateix nom que l'illa?",
"I on és?",
"Quines van ser les civilitzacions que ocuparen aquest territori?",
"A més de la vila principal, n'hi havia cap altra a l’illa?",
"Se sap com es deia l'altra?",
"Qui les va esmentar?",
"Per a qui va servir de refugi l'illot?",
"Quan?",
"Com és que la capital va acabar desapareixent?",
"Quan?",
"Llavors, en què va esdevenir, segons Apià?",
"Quina espècie marina s’aconseguia en les seves aigües?"
] | {
"answer_end": [
76,
122,
169,
212,
233,
479,
507,
559,
596,
757,
653,
1005,
1024,
1176,
1321
],
"answer_start": [
0,
78,
136,
171,
171,
402,
489,
489,
561,
598,
598,
954,
954,
1114,
1269
],
"input_text": [
"Una illa de Grècia a la mar Egea.",
"A la punta sud-est de Magnèsia.",
"A les illes Espòrades.",
"La ciutat principal.",
"A la costa oriental.",
"Pelags de Tràcia i gent de Calcis.",
"Sí.",
"No.",
"Estrabó i Claudi Ptolemeu.",
"Per als atenencs i els seus aliats, i per als perses.",
"Durant la invasió persa de Grècia, a les guerres mèdiques.",
"Perquè va ser destruïda per Filip V de Macedònia.",
"Cap a l'any 200 aC.",
"En un niu de pirates.",
"Un peix anomenat κεστρεύς."
]
} |
mitologia | Llucià i Marcià van ser dos germans, màrtirs a Nicomèdia durant la persecució dels cristians empresa per Deci, a mitjan segle iii. En època indeterminada van arribar-ne part de les relíquies a Vic, on van instal·lar-se a l'església de Sant Sadurní, actualment de la Pietat, prop del temple romà de Vic. Trobades en 1050, gràcies a les visions del prevere Ramon Ferrer, va revifar-se llavors el culte al sants, que van ser elegits com a patrons de la ciutat. A partir d'aquest culte es va crear una tradició pròpia que, sense fonament històric, fa als sants nascuts a Vic, desdoblant la personalitat dels sants originals de Nicomèdia.
Les actes del seu martiri, en bona part llegendàries, els presenten com a mags que, per tal d'aconseguir els seus objectius invocaven el dimoni. En una ocasió van conèixer una jove a qui van voler seduir amb els seus conjurs; la jove, però, era cristiana i s'havia consagrat a Déu. En veure que no accedia a les seves peticions, van invocar el diable i aquest els digué que no podia fer res contra Crist. Llucià i Marcià van veure la llum i, penedits, van convertir-se al cristianisme: van cremar els seus llibres a la plaça pública, i es van fer ermitans, tot predicant la paraula de Déu. Detinguts per les tropes de Deci, van ser condemnats a mort i cremats en una foguera, el 26 d'octubre de l'any 255.
Van ser patrons de Vic des del 1551, que van substituir Sant Pere, titular de la catedral, fins que, el 1862, va ser triat com a patró Sant Miquel dels Sants. Des de llavors, els Sants màrtirs de Vic van quedar en un segon pla i la seva devoció s'ha anat perdent. Del passat, són testimonis nombroses capelletes i imatges repartides per les façanes de la ciutat, representant els màrtirs. En cas de sequera persistent, les relíquies eren dutes fins al santuari de la Mare de Déu de la Gleva.
A partir del segle xiv, arran de la seva proclamació com a patrons, va difondre's la idea que havien nascut a Vic. Enrique Flórez i La Fuente admeten aquesta tradició, com Joaquim Salarich (1854), però ja Jaime Villanueva, al Viaje literario a la iglesias de España i la historiografia moderna, en general, la rebutja, ja que els martirologis més antics, com el Martyrologium Hieronnymianum, situen el martiri a Nicomèdia o província romana d'Àfrica.
La cova on suposadament van fer penitència els dos joves se situa sota del serrat de Santa Llúcia de Sobremunt on hi ha una capella troglodítica dedicada als dos màrtirs.
Jacint Verdaguer els hi va dedicar en 1865 el seu primer gran poema: Dos màrtirs de ma pàtria, o sia, Llucià i Marcià. Entre les seves últimes estrofes hi ha: | [
"Quina relació tenien Llucià i Marcià?",
"Qui foren?",
"Quan?",
"A quin temple s’hi conserven alguns dels seus vestigis?",
"Quina relació tenen amb la vila?",
"Gràcies a això, quin mite va sorgir?",
"Què foren considerats?",
"Segons quines obres?",
"Per què van adoptar la religió cristiana?",
"Aleshores, què van esdevenir?",
"Quan van perdre la vida?",
"Per quina raó el seu culte a Vic ha anat perdent pes?",
"Quin estudiós no considera que ambdós fossin originaris d'aquesta localitat?",
"Per què es va construir una mena de santuari en el seu honor a Santa Llúcia de Sobremunt?",
"Quin escriptor de renom els va esmentar en una de les seves obres?"
] | {
"answer_end": [
35,
109,
129,
247,
456,
570,
712,
712,
1118,
1189,
1338,
1602,
2149,
2452,
2521
],
"answer_start": [
0,
16,
16,
131,
369,
458,
634,
634,
779,
1039,
1258,
1340,
1832,
2283,
2454
],
"input_text": [
"Eren germans.",
"Dos màrtirs a Nicomèdia durant la persecució dels cristians empresa per Deci.",
"A mitjan segle iii.",
"A l'església de Sant Sadurní, a Vic.",
"Van ser elegits com a patrons de la ciutat.",
"Que els sants foren nascuts a Vic.",
"Mags.",
"Les actes del seu martiri.",
"Perquè volien seduir a una jove amb els seus conjurs, però era cristiana i s'havia consagrat a Déu.",
"Ermitans.",
"El 26 d'octubre de l'any 255.",
"Perquè el 1862 va ser triat com a patró de Vic Sant Miquel dels Sants.",
"Jaime Villanueva.",
"Perquè és la cova on suposadament van fer penitència.",
"Jacint Verdaguer."
]
} |
books | -Que potser el coneix?
-Conti! és el confés d'una amiga meva!
-Doncs sí: el pare Tudó va recomanar-me…
-I fa molt temps?
-Fa deu anys, ja.
-Ai, Melrosada! No es pot pensar quina alegria tinc! Cosí del pare Tudó!
En Melrosada corregí aleshores la làmina d'en Ramonet, que no hi havia per on agafar-la, i la tia Paulina es retirà; i, veient a la Maria de la Mercè, que anava cap a la cuina, amb una veu molt afectada, començà a dir-li:
-Ai! Que no ho saps? En Melrosada és un home simpatiquíssim, i d'una família molt distingida, i molt piadós, i molt religiós: és una persona adorable! Imagina't: és cosí del pare Tudó! La Maria de la Mercè quedà amb la boca oberta. I aneu a saber quina idea estranya, quina combinació meravellosa, bullia en el cervell de la tia Paulina amb tot allò d'en Melrosada, de la dispesa, del barret, de l'ensiam i del pare Tudó! | [
"Què explica el Melrosada?",
"Quan?",
"El segon interventor estava content?",
"Per què?",
"Què va fer aleshores el professor?",
"Per quin motiu?",
"Aleshores, qui se'n va anar?",
"Llavors, amb qui es va posar a parlar la dona?",
"A on es dirigia aquesta?",
"Què li va explicar la Paulina?",
"Estava meravellada amb aquest home?",
"Què era el que més l'havia sorprès?",
"Això què va provocar en l'altra dona?",
"Es coneixia en què pensava en aquell moment la tia Paulina?",
"Què era el que tenia al cap?"
] | {
"answer_end": [
190,
133,
190,
211,
267,
301,
329,
434,
389,
560,
585,
619,
666,
772,
856
],
"answer_start": [
63,
104,
140,
155,
214,
214,
303,
305,
303,
437,
562,
587,
621,
668,
734
],
"input_text": [
"Que el pare Tudó va recomanar-lo.",
"Fa deu anys?",
"Sí.",
"Perquè en Melrosada era cosí del pare Tudó.",
"Va corregir la làmina d'en Ramonet.",
"Perquè no hi havia per on agafar-la.",
"La tia Paulina.",
"Amb la Maria de la Mercè.",
"A la cuina.",
"Que en Melrosada és un home simpatiquíssim, i d'una família molt distingida, i molt piadós, i molt religiós.",
"Sí.",
"Que era el cosí del pare Tudó.",
"Que es quedés amb la boca oberta.",
"No.",
"Tot allò d'en Melrosada, de la dispesa, del barret, de l'ensiam i del pare Tudó."
]
} |
books | -Així són figues d'altre paner- vaig dir jo, cóm sobtada. -L'avi Mauva m'ha cedit la seva, i…
-Llampus!- mormolà el xicot, tot esverat.- Això de paga i no en tocs… ¡Ja ès prou, que s'avi Mauva, que està fet a córrer món s'haju deixat caure as cove! ¿Quants rals li heu esquilat?
-Parla bé, gamarús!- rondinà el pare picant-li l'orella amb l'índex llançat a tall de desparador des del plec del dit gros. -Les senyores no esquilen ningú.
-Però…- retopà el xicot -es tracte net i és cap dret… i…
Vaig témer que les tossuderies del minyó i les aspreses del pare portessin la folga per mals camins, i em vaig determinar a tancar-la de cop.
-No Cadernera: no t'enfilis- vaig dir. -Jo no li he cobrat res, a l'avi Mauva. Encara bon goig que s'hagi deixat retratar. Sóc jo, la que li dec albrícies. I que les hi pagaré: un paquet per a la pipa.
-Car… cargols!- exclamà, tartamudejant, en Pau Ternal, que a la traça s'havia mamat lo de la venda de la pintura. -¡Vatua es vell renconsumit! Mal cranc se'l menju! ¡Sempre ha de tenir sort! Jo em deixaria mapar de cap a peus, i encara donaria es paquet i alguna cosa de bo al damunt, i té! fes-te fo… Sant Escany me valgu! | [
"Què va explicar la narradora?",
"Què va exclamar el noi, aleshores?",
"Com estava?",
"A què estava acostumat l'avi Mauva?",
"Per tant, què sorprenia el xicot?",
"Qui li va cridar l'atenció pel que havia dit?",
"Què li va ordenar?",
"I què més li va fer?",
"Quina cosa li va explicar, en aquell moment?",
"El fill li va replicar?",
"Què li feia por a la persona que narrava el relat?",
"Per tant, quina cosa va decidir?",
"Com?",
"De sobte, què va mormolar en Pau Ternal?",
"Va començar a insultar l'avi?"
] | {
"answer_end": [
43,
123,
136,
217,
249,
317,
299,
403,
436,
461,
594,
635,
714,
892,
1162
],
"answer_start": [
1,
97,
107,
179,
167,
282,
282,
302,
406,
439,
495,
598,
638,
840,
954
],
"input_text": [
"Que eren figues d'altre paner.",
"Llampus.",
"Esverat.",
"A córrer món.",
"Què s'avi s'hagués deixat caure as cove.",
"El pare.",
"Que parlés bé.",
"Li picà l'orella amb l'índex llançat a tall de desparador des del plec del dit gros.",
"Que les senyores no esquilaven ningú.",
"Sí.",
"Que les tossuderies del minyó i les aspreses del pare portessin la folga per mals camins.",
"Tancar la folga de cop.",
"Dient que no li havia cobrat res a l'avi Mauva.",
"Cargols.",
"Sí."
]
} |
mitologia | La Stoà Basileos o Reial (en grec: Βασίλειος Στοά) fou una stoà construïda l'any 500 aC a l'àgora d'Atenes. És un dels edificis més antics de la ciutat.
El primer element arquitectònic que s'alçava en entrar per la via de les Panatenees era el pòrtic. Estava situat a l'angle nord-oest, conegut com el d'"els hermes", ja que hi havia molts hermes erigits.
Era la seu de l'arcont rei, magistrat que s'ocupava dels afers referents al culte, dels processos judicials d'impietat i de les reunions del tribunal de l'Areòpag, on es jutjaven els crims. Contenia les còpies de les lleis d'Atenes, inscrites en pedra.
L'edifici primitiu era d'orde dòric, amb un frontó de vuit columnes i un podi a la base de les tres parets. Tot i que subsisteix un problema de datació, ja que els elements arquitectònics, per llur estil, són del segle vi aC, mentre que la ceràmica trobada sota el sòl pot datar-se del 500 aC, el material reutilitzat per als fonaments ha donat suport a la teoria que la construcció ha de datar-se després de l'ocupació persa de 480 aC.
A començaments del segle iv aC s'hi afegiren dos cossos laterals amb pòrtics, que li atorgaren un aspecte similar al de la stoà de Zeus. Les seves mides eren petites, de 18 m de llargària per 7,5 d'amplada.
En línia recta amb la construcció s'aixecà una estàtua de Temis, deessa de la justícia, rere la qual hi havia un gran bloc petri sobre el qual els arconts reis juraven fidelitat a les lleis de la polis.
Segons el geògraf grec Pausànies «sobre el sostre d'aquest pòrtic hi ha estàtues de terracota: Teseu llançant a la mar Esciró, i Hèmera segrestant Cèfal».
Segons Aristòfanes, la stoà era utilitzada també per a banquets oficials, fet comprovat per les troballes de vaixella. L'audiència preliminar del judici de Sòcrates va tenir lloc en aquest pòrtic.
Coord.: 37° 58′ 34″ N, 23° 43′ 20″ E / 37.97613889°N,23.72233333°E / 37.97613889; 23.72233333 | [
"Quan va edificar-se la Stoà Basileos?",
"On?",
"I què és?",
"A l'entrada de l'edificació, què hi havia?",
"I en quina zona s'havia construït?",
"Quin nom rebia aquest espai?",
"Per què?",
"Qui vivia a la Stoà Reial?",
"Qui era?",
"De quin estil era aquesta construcció?",
"Quin material s'hi va trobar a les profunditats?",
"De quan es considera que és?",
"Quant mesurava el bastiment?",
"L'escultura de quina divinitat fou erigida en aquell lloc?",
"Aristòfanes, per a què explica que s'usava també l'edificació?"
] | {
"answer_end": [
87,
106,
151,
250,
285,
316,
354,
601,
518,
644,
877,
901,
1251,
1316,
1683
],
"answer_start": [
0,
51,
108,
153,
252,
266,
318,
356,
384,
609,
846,
835,
1183,
1253,
1611
],
"input_text": [
"L'any 500 aC.",
"A l'àgora d'Atenes.",
"Un dels edificis més antics de la ciutat.",
"El pòrtic.",
"A l'angle nord-oest.",
"El dels hermes.",
"Perquè hi havia molts hermes erigits.",
"L'arcont rei.",
"El magistrat que s'ocupava dels afers referents al culte, dels processos judicials d'impietat i de les reunions del tribunal de l'Areòpag.",
"Dòric.",
"Ceràmica.",
"Del 500 aC.",
"18 m de llargària per 7,5 d'amplada.",
"De Temis.",
"Per a banquets oficials."
]
} |
vilaweb | El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat un enduriment de la política envers Cuba per a frenar ‘l'opressió comunista'. D'aquesta manera, fa marxa enrere en l'acostament iniciat el 2014 per l'administració de Barack Obama, que va servir per a alleujar la situació econòmica dels cubans. ‘Amb efecte immediat, cancel·lo la política unilateral de l'administració anterior envers Cuba', ha dit Trump, acompanyat de nombrosos membres de la comunitat cubano-americana, que es decanta majoritàriament per mantenir la pressió sobre el govern de Raúl Castro. ‘La nova política reafirma l'embargament' comercial, econòmic i financer que els Estats Units va imposar a Cuba els anys 60, estreny el cercle sobre els negocis controlats per l'elit militar i augmenta el control dels viatges de nord-americans a l'illa, ha explicat. Trump ha justificat el cop de timó per l'estat dels drets i les llibertats fonamentals a Cuba que, segons que ha denunciat la dissidència interna en aquests gairebé tres anys, ha empitjorat malgrat el diàleg entre Washington i l'Havana. Trump ha recordat ‘el sofriment dels cubans' de les últimes dècades i ha promès que, com a nou president dels Estats Units, no guardarà silenci. ‘Denunciaré els crims del règim de Castro Sabem què hi passa i recordem què hi va passar', ha reblat. No obstant això, la Casa Blanca ha decidit de mantenir el restabliment de les relacions diplomàtiques, que va permetre d'obrir novament les ambaixades, i també els viatges de familiars i les remeses que els cubano-americans envien als seus parents. D'aquesta manera, Trump ha deixat la porta oberta a una possible millora de les relacions. ‘Quan els cubans facin passos concrets, estarem llestos i serem capaços de tornar a la taula per negociar un acord que serà molt millor', ha afirmat. | [
"Qui és Donald Trump?",
"Què acaba de comunicar?",
"Per què?",
"Amb aquesta decisió, de què s’allunya?",
"En fer la declaració, qui estava al costat del president?",
"Què defensa Trump?",
"Aquesta mesura, què inclou?",
"I què més?",
"Per quina raó ho han fet, segons el polític estatunidenc?",
"Quin fet explica que s'ha fet accentuat en els darrers temps?",
"Quina altra cosa ha denunciat Trump?",
"Sobre què s'ha mostrat ferm?",
"Tot i això, quina postura seguiran des de Washington?",
"Per tant, quina cosa és possible que passi?",
"En quin cas?"
] | {
"answer_end": [
44,
98,
134,
237,
478,
565,
690,
819,
927,
1069,
1138,
1317,
1420,
1657,
1807
],
"answer_start": [
0,
46,
99,
136,
303,
407,
567,
692,
834,
933,
1071,
1216,
1319,
1570,
1659
],
"input_text": [
"El president dels Estats Units.",
"Un enduriment de la política envers Cuba.",
"Per a frenar l'opressió comunista.",
"De l'acostament iniciat el 2014 per l'administració de Barack Obama.",
"Nombrosos membres de la comunitat cubano-americana.",
"El manteniment de la pressió sobre el govern de Raúl Catsro.",
"L'embargament comercial, econòmic i financer que els Estats Units va imposar a Cuba els anys 60.",
"S'estreny el cercle sobre els negocis controlats per l'elit militar i augmenta el control dels viatges de nord-americans a l'illa.",
"Per l'estat dels drets i les llibertats fonamentals a Cuba.",
"La dissidència interna.",
"El sofriment dels cubans de les últimes dècades.",
"En el fet de denunciar els crims del règim de Castro.",
"Mantindran el restabliment de les relacions diplomàtiques.",
"Que millorin les relacions.",
"Quan els cubans facin passos concrets."
]
} |
books | L'amo de casa. -Esperi's, home, esperi's! No vagi tan de pressa. Encara no hi som, en això. Quants anys té, vostè? Com se diu?
L'aspirant a llogater. -Em dic Narcís Campmany.
L'amo de casa. -D. Narcís de Campmany?
L'aspirant a llogater. -Sense el de.
L'amo de casa. -És llàstima. Si es queda amb el pis serà menester que se'l posi. En el segon pis ja hi tinc un baró, i això dóna llustre a la casa. Continuï, senyor de Campmany. | [
"Amb qui parlava l’amo de la casa?",
"El propietari, què li va sol·licitar?",
"Per què?",
"Aleshores, quina pregunta li va fer a l’aspirant?",
"I què més volia saber?",
"Com s’anomenava l’home que volia llogar la casa?",
"Llavors, què hi va afegir al seu nom el primer interlocutor?",
"Com va respondre el senyor Narcís?",
"Això agradava a l’amo?",
"De què va avisar a l’aspirant?",
"Per quina raó?",
"I va ignorar el que li havia dit Campmany?"
] | {
"answer_end": [
148,
63,
90,
114,
126,
173,
193,
249,
278,
330,
397,
427
],
"answer_start": [
0,
0,
65,
92,
115,
127,
175,
214,
251,
251,
332,
399
],
"input_text": [
"Amb l'aspirant a llogater.",
"Que no anés tan de pressa.",
"Perquè encara no hi eren, en allò.",
"Quants anys tenia.",
"Com es deia.",
"Narcís Campmany.",
"D.",
"Que era sense el de.",
"No.",
"Que si es quedava amb el pis seria menester que se'l posés.",
"Perquè en el segon pis ja hi tenia un baró, i això donava llustre a la casa.",
"Sí."
]
} |
mitologia | Bradamante és una heroica cavallera cristiana fictícia, present en dos poemes èpics del Renaixement: Orland enamorat (1483) de Matteo Maria Boiardo i, principalment, Orland furiós (1516) de Ludovico Ariosto. Els poemes, elaborats a partir de les llegendes de Carlemany, cançons de gesta i motius recurrents en la Matèria de França i la Matèria de Bretanya, i amb el seu romanç amb el cavaller sarraí Ruggiero com a element bàsic de la trama, van tenir una gran influència en la cultura posterior i Bradamante es va convertir en un personatge recurrent en l'art occidental.
Bradamante, paladina de Carlemany, s'enamora d'un guerrer sarraí anomenat Ruggiero, però es nega a casar-se amb ell si no es converteix de l'islam. Valenta i experta en combat, té una llança màgica que desarma a qui toca. Els dos amants estan separats moltes vegades durant la història, i els pares de Bradamante rebutgen el pretendent fins i tot després que Ruggiero es converteixi al cristianisme, preferint un ric noble anomenat Leo. Bradamante convenç a Carlemany de celebrar un torneig: es casarà només amb aquell que aconsegueixin resistir-la en combat des de l'alba fins al vespre, i Ruggiero supera el repte. Els descendents del seu matrimoni donen lloc a la noble Casa d'Este —panegíric d'Hipòlit d'Este—.
El llegat del personatge de Bradamante es troba en diverses obres posteriors. Així, s'han escrit diverses obres epònimes sobre l'heroïna com les òperes Bradamante, de
Pietro Paolo Bissari amb música de Francesco Cavalli posda en escena per primera vegada el 1650 al Teatre Santi Giovanni e Paolo de Venècia, Bradamante de Louis Lacoste amb llibret de Pierre-Charles Roy, presentada a l'Òpera de París el 2 de maig de 1707, Bradamante de Heinrich Joseph von Collin amb música de Johann Friedrich Reichardt presentada a Viena el 3 de febrer de 1809, Bradamante d'Eduard Tauwitz presentada per primer cop a Riga el 1844, o com a personatge a Alcina de Händel. El 1582, el dramaturg Robert Garnier va escriure la tragicomèdia Bradamante on va desenvolupar més la història d'amor entre la cavallera i Ruggiero o, més tard, es la protagonista d'Il Cavaliere inesistente (1959) d'Italo Calvino, d'entre altres novel·les. També ha estat representada al cinema, com a la pel·lícula italiana basada en les llegendes que envolten als paladins de Carlemany, I Paladini: Storia d'armi e d'amori de l'any 1983. | [
"Què és Bradamante?",
"En quines composicions apareix?",
"Com es titulen?",
"En quines històries es van inspirar aquests versos?",
"Temps després, què va esdevenir la figura de la muller?",
"Segons el mite, a qui estimava la dona?",
"Però quina condició va posar per poder contreure matrimoni amb ell?",
"L'home ho fa?",
"Tot i això, de qui no obté el vistiplau?",
"Per què?",
"Aleshores, com decideixen triar qui es casarà amb Bradamante?",
"Qui és el vencedor?",
"La parella va tenir fills?",
"Aquest personatge ha estat representat també en obres de teatre?",
"I a la pantalla gran?"
] | {
"answer_end": [
54,
99,
179,
268,
571,
655,
719,
971,
971,
1008,
1160,
1188,
1257,
2093,
2240
],
"answer_start": [
0,
56,
101,
208,
498,
573,
657,
862,
862,
862,
1010,
1164,
1190,
1946,
2203
],
"input_text": [
"Una heroica cavallera cristiana fictícia.",
"En dos poemes èpics del Renaixement.",
"Orland enamorat i Orland furiós.",
"En llegendes de Carlemany.",
"Un personatge recurrent en l'art occidental.",
"A un guerrer sarraí anomenat Ruggiero.",
"Que es convertís de l'islam.",
"Sí.",
"Dels pares de Bradamante.",
"Perquè preferien a un ric noble anomenat Leo.",
"Amb un torneig.",
"Ruggiero.",
"Sí.",
"Sí.",
"També."
]
} |
bios | Victoria Szpunberg Witt (Buenos Aires, Argentina, 1973) és dramaturga i docent d'arts escèniques a diversos centres d'ensenyament com l'Institut del Teatre, l'Escola Superior de Coreografia de Barcelona, l'Escola Superior d'Art Dramàtic Eòlia, l'Obrador de la Sala Beckett, l'Aula de Teatre de la Universitat Autònoma de Barcelona o l'Escola de Teatre Aules de Barcelona. El 2013 va guanyar el Premi Max a la millor autoria teatral catalana amb l'obra L'any que ve serà millor, escrita de forma col·lectiva amb Carol López, Marta Buchaca i Mercè Sarrias.
És filla del poeta argentí Alberto Szpunberg, exiliat a Espanya arran del cop d'estat a l'Argentina de 1976.
El seu avi, León Szpunberg, d'origen jueu va fugir dels pogroms de centreeuropa durant el primer quart del segle xx. Juntament amb la resta de la família que no va acabar als camps de concentració nazis varen aconseguir arribar a l'Argentina. Els seus pares, nascuts a Buenos Aires, també varen haver d'exiliar-se a causa del cop d'estat a l'Argentina de 1976 i es varen instal·lar a El Masnou (Maresme). Aquest bagatge familiar, des de les històries de Rússia i de la Unió Soviètica explicades pel seu avi, barrejades amb expressions en jiddisch, fins a les vivències argentines dels pares, marcarà la seva obra.
Victoria Szpunberg és llicenciada en Direcció i Dramatúrgia per l'Institut del Teatre de Barcelona i va cursar el Màster en Estudis Teatrals de la UAB; prèviament es va formar en dansa i composició a l'Escola Area de Barcelona i en interpretació a la Escuela Sportivo Teatral de Buenos Aires i al Col·legi del Teatre de Barcelona.
És professora del Departament de Dramatúrgia de l'Institut del Teatre des del 2004 i ha estat col·laboradora de l'Escola de Teatre Social Patothom. També ha participat en diversos projectes de Teatre i Educació, com el programa CaixaEscena o els cursos d'estiu del Campus Universitari de la Mediterrània de la UPC, i és docent de diversos centres d'ensenyament d'art dramàtic. Ha sigut autora resident del Royal Court Theatre (2000) i de la Sala Beckett (Temporada 2018-19), i va participar a la primera edició del projecte T6 del Teatre Nacional de Catalunya (2002-2003).
Szpunberg és una col·laboradora habitual del programa Vostè primer de RAC1, presentat per Marc Giró.
La seva primera obra, Entre aquí y allá (lo que dura un paseo), escrita el 1998, va rebre un accèssit del Premi Maria Teresa León i fou seleccionada l'any 2000 per participar a la Residència Internacional del Royal Court Theatre de Londres; aquell mateix any s'estrenaria a la Reial Escola Superior d'Art Dramàtic de Madrid sota la direcció de Julián Quintanilla. A partir d'aleshores, Szpunberg estrenaria a diversos festivals i teatres, tant nacionals com internacionals.
Ha treballat i estrenat en espais com el Teatre Nacional de Catalunya, el Teatre Lliure, el Teatre Tantarantana o la Sala Beckett, i també en teatres de Madrid i la resta de Catalunya i Espanya. Les seves obres s'han representat en festivals com el Grec de Barcelona, el Temporada Alta de Girona, el Festival Internacional de Teatre de Sitges o la Bienal Internacional de Danza de Cali.
Els seus textos han estat traduïts a més de deu idiomes i s'han pogut veure en països com Estats Units, Colòmbia, Itàlia, Txèquia i França, entre d'altres. A banda de la seva carrera com a autora, ha col·laborat amb diferents coreògrafs, ha signat dramatúrgies i adaptacions teatrals, ha treballat com a directora i ha escrit peces per a ràdio i instal·lacions sonores.
És autora de la trilogia La fragilidad de la memoria (Como narrar un hecho abismal: el del exilio y la última dictadura argentina), escrita el 2008 gràcies al programa Iberescena. La trilogia està formada per les obres El meu avi no va anar a Cuba, La marca preferida de las hermanas Clausman i pel text radiofònic La memòria d'una Ludisia.
Entre les seves obres també destaquen L'aparador (Teatre Nacional de Catalunya - Proecte T6, 2003), Esthetic Paradise (Sala Beckett – Festival Grec, 2004), La màquina de parlar (Sala Beckett, 2007), Boys don't Cry (Teatre Tantaranta – Festival Grec, 2012), L'onzena plaga (Teatre Lliure, 2015), Balena blava (Teatre Nacional de Catalunya, 2018).
El 2013 va rebre el Premi Max a la Millor autoria teatral catalana per l'obra L'any que ve serà millor, escrita de forma col·lectiva amb Carol López, Marta Buchaca i Mercè Sarrias.
La temporada 2018-2019, Victoria Szpunberg va ser l'autora resident de la Sala Beckett, fruit d'aquesta residència hi estrenà l'obra Amor mundi en el marc del Festival Grec de Barcelona. El programa d'autors ens residència de la Sala Beckett consisteix a incorporar un dramaturg a l'equip artístic de la sala i fer-lo partícip, durant una temporada, de les decisions i activitats que s'hi duen a terme, amb l'encàrrec d'escriure una obra nova, expressament per a l'ocasió, que serà estrenada amb producció de la pròpia Sala Beckett durant la temporada següent a la de la residència.
El 2018, Arola Editors va publicar un recull de la producció escència de Szpunberg dins de la seva col·lecció de Teatre Reunit. | [
"On va néixer Victoria Szpunberg?",
"I qui és?",
"Qui fou son pare?",
"En arribar a Espanya, a on es va desplaçar la seva família?",
"Quins fets influïren en les composicions de l'autora?",
"Què va estudiar?",
"A quines institucions ha treballat com a docent?",
"Quan va treballar al TNC?",
"I en quina emissora de ràdio ha estat?",
"Com s'anomenen algunes de les sales teatrals on ha fet representacions?",
"A quantes llengües s'han adaptat els seus treballs?",
"I a quins territoris han arribat?",
"Què va publicar l'any 2008?",
"L'any 2018, què va esdevenir?",
"Alhora, durant aquest temps, què va sortir al mercat?"
] | {
"answer_end": [
55,
129,
599,
1057,
1276,
1523,
1755,
2180,
2256,
2950,
3199,
3298,
3661,
4468,
5047
],
"answer_start": [
0,
56,
555,
907,
1069,
1278,
1609,
2086,
2182,
2757,
3144,
3200,
3514,
4382,
4965
],
"input_text": [
"A Buenos Aires, Argentina.",
"Una dramaturga i docent d'arts escèniques a diversos centres d'ensenyament.",
"El poeta argentí Alberto Szpunberg.",
"A El Masnou.",
"El bagatge familiar, des de les històries de Rússia i de la Unió Soviètica explicades pel seu avi, barrejades amb expressions en jiddisch, fins a les vivències argentines dels pares.",
"Direcció i Dramatúrgia, Estudis Teatrals, dansa i composició, i interpretació.",
"A l'Institut del Teatre i a l'Escola de Teatre Social Patothom.",
"En els anys 2002 i 2003.",
"A RAC1.",
"El Teatre Nacional de Catalunya, el Teatre Lliure, el Teatre Tantarantana i la Sala Beckett.",
"A més de deu.",
"Als Estats Units, Colòmbia, Itàlia, Txèquia i França, entre d'altres.",
"La trilogia La fragilidad de la memoria (Como narrar un hecho abismal: el del exilio y la última dictadura argentina).",
"L'autora resident de la Sala Beckett.",
"Un recull de la seva producció escènica."
]
} |
mitologia | Yerushalayim shel zahav (en hebreu: ירושלים של זהב - Jerusalem daurada) és una cançó popular israeliana escrita per Naomi Shemer a 1967 i interpretada per ella mateixa i molts altres, com Ofra Haza. Va ser escollida la "Cançó de l'Any" a Israel el 1967. És considerada com un segon himne (extraoficial) d'Israel.
Els seus versos fan referència a temes jueus tradicionals. Com a exemple "Jerusalem d'or" està referit al Talmud, " de totes les teves cançons sóc violí", que es repeteix en la tornada, aquesta cita la podem trobar en un poema del poeta judeoespanyol Yehudà ha-Leví.
La cançó va ser escrita en vigílies de la Guerra dels Sis Dies, quan la part oriental de Jerusalem, inclosa la Ciutat Vella, es trobava sota control jordà des de la guerra araboisraeliana de 1948. Jerusalem era un tema semi-tabú des de la divisió de la ciutat, i gairebé cap artista s'havia atrevit a abordar-lo musicalment, la qual cosa havia cridat l'atenció dels organitzadors del Festival Anual de la Cançó a Israel, que van sol·licitar a alguns cantants coneguts, entre ells Naomi Shamer, alguna cançó amb Jerusalem com a tema per a la celebració del dia de la independència (15 de maig). Només tres setmanes després, les tropes del Tsahal conquerien Jerusalem Est i accedien al Mur de les Lamentacions, inaccessible per als jueus des de 1948. S'explica que la cançó va ser el crit de batalla dels soldats israelians durant aquesta guerra i que van cantar Jerusalem daurada, esglaiats per l'emoció, en entrar a la Ciutat Vella. Això la va convertir en un veritable himne per als israelians fins al punt que, el 1968, va ser proposada al Parlament pel diputat Uri Avnery com a himne nacional oficial de l'Estat d'Israel, amb la finalitat que substituís al himne Hatikvah. Si bé la iniciativa no es va arribar a votar, des de llavors la cançó és el símbol de la victòria en aquella guerra i considerada com el segon himne extraoficial d'Israel. Yerushalaim shel Zahav va aconseguir també notorietat internacional perquè acompanya l'emotiva escena final de La llista de Schindler.
Durant molts anys l'autora de la cançó va ser preguntada sobre la semblança de la seva obra amb una cançó tradicional basca, Pello Joxepe, cosa que Shemer sempre va negar iradament. Al maig de 2005, morta la seva autora, un íntim amic va revelar el contingut d'una carta que li havia llegat la mateixa Naomi Shemer poc abans de morir. Hi confessava que la melodia de la seva cèlebre obra estava vagament inspirada en una cançó que havia sentit interpretar en basc a Paco Ibáñez (Pello Joxepe), qui havia visitat Israel a principis de la dècada de 1960. Segons explicava Shemer a la carta, ho va fer de forma inconscient i es va sentir molt malament en advertir-ho.
Paco Ibáñez va manifestar que, malgrat la semblança, Shemer no tenia cap motiu per sentir-se culpable. | [
"Què és Yerushalayim shel zahav?",
"Com s’anomena l’autora?",
"A més d'ella, quina altra cantant la va representar?",
"Quin reconeixement va obtenir la composició l’any 1967?",
"Sobre què tracta?",
"Quan fou redactada?",
"En aquell moment, quin tema no solien abordar els cantants en els seus treballs?",
"Qui els va incitar a fer-ho?",
"A continuació, què va passar?",
"Quin valor se li va donar, aleshores, a aquest càntic?",
"Fins i tot, en què van voler convertir-lo?",
"La cançó va arribar també a altres països?",
"Per què van acusar Naomi Shemer de plagi?",
"Com va fer saber que sí que hi tenia alguna cosa a veure la seva cançó amb aquesta?",
"L'artista d'origen basc es va mostrar comprensiu amb ella?"
] | {
"answer_end": [
103,
128,
197,
252,
370,
642,
903,
1111,
1287,
1423,
1703,
1995,
2200,
2555,
2829
],
"answer_start": [
0,
72,
138,
199,
313,
580,
777,
905,
1174,
1329,
1513,
1928,
2063,
2245,
2728
],
"input_text": [
"Una cançó popular israeliana.",
"Naomi Shemer.",
"Ofra Haza.",
"Va ser escollida la Cançó de l'Any a Israel.",
"Sobre temes jueus tradicionals.",
"En vigílies de la Guerra dels Sis Dies.",
"El de Jerusalem.",
"Els organitzadors del Festival Anual de la Cançó a Israel.",
"Que només tres setmanes després les tropes del Tsahal conquerien Jerusalem Est i accedien al Mur de les Lamentacions.",
"Va ser el crit de batalla dels soldats israelians durant la guerra.",
"En l'himne nacional oficial de l'Estat d'Israel.",
"Sí.",
"Per la semblança de la seva obra amb una cançó tradicional basca, Pello Joxepe.",
"En una carta que l'autora li havia llegat a un íntim amic poc abans de morir.",
"Sí."
]
} |
vilaweb | Durant tots aquests mesos que s'han commemorat els vint anys de la mort d'Ovidi Montllor VerdCel ha estat de ronda amb l'espectacle ‘Del cor a les mans', que homenatja al músic d'Alcoi. Aquest vespre el projecte liderat per Alfons Olmo ofereix un concert a Barcelona on l'espectacle es gravarà en directe. El material resultant servirà per il·lustrar una publicació especial on es reivindicarà l'obra i la figura d'Ovidi. Alfons Olmo i Ovidi Montllor tenen un bressol i un origen comú: Alcoi i la Cançó. Per això d'ençà de la mort d'Ovidi, Olmo no ha deixat mai de reviure la figura i la música del seu mestre. De fet ‘Del cor a les mans' no és pas el primer espectacle que VerdCel crea per homenatjar a Ovidi. Fa uns quants anys que ja va fer ‘Des d'hom fins el món' i al llarg de la seva trajectòria les referències i versions els han acompanyat sempre. A ‘Del cor a les mans' Alfons Olmo subratlla la connexió dels versos i les cançons d'Ovidi amb el moment actual i la força i la vitalitat que desprenen fins i tot vint anys després de la seva mort. L'espectacle es va estrenar el mes de març passat en el marc del festival Barnasants de cançó d'autor. El concert d'aquest vespre es farà a les 21.00 a l'espai d'art Tinta Roja del barri del Poble-sec de Barcelona. | [
"Què va passar fa dues dècades?",
"Qui li està fent una commemoració?",
"Com?",
"Quin títol porta?",
"Qui és Alfons Olmo?",
"Per a què s’estan preparant?",
"Ho enregistraran?",
"Per quin motiu?",
"Què uneix al líder de VerdCel i Montllor?",
"Per tant, què és el que ha fet sempre Alfons?",
"El concert que li dediquen ara, és el primer amb què el grup fa un reconeixement al cantant?",
"Quan fou el primer?",
"Com es deia?",
"Quan van representar per primer cop Del cor a les mans?",
"L'espectacle que faran aquesta nit, a quina hora començarà?"
] | {
"answer_end": [
88,
184,
131,
152,
235,
266,
304,
420,
502,
609,
709,
767,
767,
1103,
1203
],
"answer_start": [
0,
89,
89,
89,
186,
186,
236,
306,
422,
504,
611,
711,
711,
1054,
1157
],
"input_text": [
"Va morir Ovidi Montllor.",
"VerdCel.",
"Amb un espectacle.",
"Del cor a les mans.",
"El líder de projecte.",
"Per a oferir un concert a Barcelona.",
"Sí.",
"Per il·lustrar una publicació especial on es reivindicarà l'obra i la figura d'Ovidi.",
"Alcoi i la Cançó.",
"Reviure la figura i la música del seu mestre.",
"No.",
"Fa uns quants anys.",
"Des d'hom fins el món.",
"El mes de març passat.",
"A les 21.00."
]
} |
vilaweb | L'ex-president francès Nicolás Sarkozy ha intervingut a Madrid en una conferència amb l'ex-president espanyol José María Aznar i ha situat l'independentisme com un ‘problema' d'abast europeu. Sarkozy ha afirmat que la unitat d'Espanya és fonamental per a l'estabilitat d'Europa. Ha reconegut que la independència de Catalunya ‘no és un problema exclusivament' d'Espanya', sinó ‘per a tota Europa'. També ha comparat l'independentisme amb el Brexit, amb un verí i amb una fuga creixent d'aigua, i s'ha mostrat alarmat per la possibilitat que la independència de Catalunya afecti Escòcia i les regions del nord d'Itàlia. Aznar ha expressat la seva angoixa per una situació que considera de ‘risc màxim' per a la unitat d'Espanya si finalment es conforma un govern entre el PSOE i els ‘comunistes chavistes' d'Unides Podem, una coalició ‘radical' d'esquerres ‘consentida pel secessionisme i l'independentisme. Per Aznar, el fet que els ‘comunistes' entrin al govern ‘per primera vegada des de la guerra civil' trenca la transició espanyola. L'ex-president espanyol ha reivindicat que la seva responsabilitat és ‘alçar la veu' i ha advertit que no acceptarà, veurà ni viurà cap possibilitat que impliqui el trencament de la unitat d'Espanya. Veuen un problema en la immigració Tant Aznar com Sarkozy han assegurat que hi ha un problema de seguretat a Europa. Segons Aznar, les fronteres estan ‘enormement pressionades' i ha afegit que la conseqüència és el multiculturalisme que existeix a les societats occidentals per l'arribada d'immigrants. Això, diu Aznar, ha originat ‘el populisme de dretes i el d'esquerres'. ‘Les societats multiculturals trenquen l'escala de valors que tenim als països occidentals perquè generen més radicalismes i confrontació', ha etzibat. Al seu torn, Sarkozy ha defensat la ‘diferència' davant la ‘igualtat' i ha considerat que la igualtat ‘no existeix i no és desitjable'. L'ex-president francès ha dit que cal ‘creure i estimar la diferència' i ‘deixar de prometre la igualtat' perquè ‘allò que és igualitari no és just'. | [
"Qui és Nicolás Sarkozy?",
"Amb qui s’ha reunit?",
"Sobre què ha parlat?",
"Què ha deixat clar?",
"A qui explica que afecta el conflicte català?",
"Amb què ha equiparat el separatisme?",
"I per què està preocupat?",
"Com ha definit la qüestió de la independència l’expresident espanyol?",
"En quin cas creu que podria fer-se realitat?",
"Per quin motiu?",
"Què opina que causarà que Podemos arribi a l’executiu?",
"Per tant, quina opina que és la seva tasca ara per ara?",
"Ambdós dirigents, què consideren que està passant al continent europeu?",
"De què ha culpat al multiculturalisme el dirigent espanyol?",
"Per la seva banda, què ha opinat el seu company?"
] | {
"answer_end": [
38,
126,
190,
277,
396,
492,
617,
726,
819,
905,
1036,
1122,
1353,
1763,
2049
],
"answer_start": [
0,
23,
129,
192,
279,
398,
496,
619,
727,
821,
907,
1038,
1273,
1613,
1901
],
"input_text": [
"L'ex-president francès.",
"Amb l'ex-president espanyol José María Aznar.",
"Sobre l'independentisme.",
"Que la unitat d'Espanya és fonamental per a l'estabilitat d'Europa.",
"A tota Europa.",
"Amb el Brexit, amb un verí i amb una fuga creixent d'aigua.",
"Per la possibilitat que la independència de Catalunya afecti Escòcia i les regions del nord d'Itàlia.",
"Com un risc màxim per a la unitat d'Espanya.",
"Si finalment es conformés un govern entre el PSOE i els comunistes chavistes d'Unides Podem.",
"Perquè seria una coalició radical d'esquerres consentida pel secessionisme i l'independentisme.",
"Que es trenqui la transició espanyola.",
"Alçar la veu.",
"Que hi ha un problema de seguretat.",
"De trencar l'escala de valors dels països occidentals.",
"Que cal creure i estimar la diferència i deixar de prometre la igualtat perquè allò que és igualitari no és just."
]
} |
vilaweb | El ministre d'Universitats del govern espanyol, Manuel Castells, participarà en la taula de negociació entre executius en nom dels comuns, segons que ha avançat la Cadena SER i han confirmat a VilaWeb fonts de Catalunya en Comú. A més de Castells, com a representants del govern espanyol també hi seran el president Pedro Sánchez, la vice-presidenta primera Carmen Calvo, el vice-president segon i cap d'Unides Podem, Pablo Iglesias, el ministre de Sanitat i secretari d'organització del PSC, Salvador Illa, i la ministra de Política Territorial, Carolina Darias. D'aquesta manera, a més del PSOE, de Podem i dels comuns, hi haurà un representant dels socialistes catalans. La primera reunió de la taula de negociació serà dimecres. Ahir el gabinet de Sánchez va comunicar unilateralment la proposta de fer-la el 24 de febrer, fet que va molestar a la Generalitat perquè havien acordat de pactar-la i comunicar-la conjuntament. Avui el president de la Generalitat Quim Torra ha enviat una carta comunicant que, per raons d'ordre personal i privat, no és possible fer-la el 24 i, en canvi, li proposa que sigui divendres, 21 de febrer, o bé diumenge 23, o dimecres, dijous o divendres de la setmana entrant. Sánchez, en una altra carta de resposta, ha acceptat que sigui dimecres. A la seva carta, Torra també proposa els continguts que la delegació catalana ha decidit de portar a la primera reunió de la taula de negociació. Hi ha dos punts principals per a la resolució del conflicte polític: el reconeixement i exercici del dret d'autodeterminació de Catalunya i la fi de la repressió, l'amnistia i la reparació de les víctimes d'aquesta repressió. Per això, la part catalana inclou tres punts més perquè hi pugui haver unes condicions favorables per a la negociació: que es fixi un calendari de treball; que hi hagi un sistema de validació amb una proposta de mediació internacional i que es reconegui totes les parts en el conflicte, incloent-hi els presos i els exiliats. | [
"Qui és Manuel Castells?",
"De què formarà part?",
"Des d’on ho han comunicat?",
"Qui més hi acudirà en nom de l’executiu?",
"Per tant, quines formacions polítiques hi seran presents?",
"Què se celebrarà dimecres?",
"Quan volien convocar-la des de la Moncloa?",
"Qui no hi estava d’acord?",
"Per què?",
"Quines alternatives proposa el líder català?",
"Finalment, quan es farà?",
"Sobre què més ha informat el president de la Generalitat?",
"Quins són els aspectes més importants a què faran referència?",
"A part d’això, sobre quants elements debatran?",
"Quins són?"
] | {
"answer_end": [
63,
137,
200,
562,
620,
731,
825,
863,
926,
1205,
1278,
1424,
1650,
1700,
1976
],
"answer_start": [
0,
48,
139,
229,
564,
674,
733,
827,
864,
928,
1207,
1280,
1426,
1652,
1771
],
"input_text": [
"El ministre d'Universitats del govern espanyol.",
"De la taula de negociació entre executius en nom dels comuns.",
"Des de la Cadena SER i VilaWeb.",
"Pedro Sánchez, Carmen Calvo, Pablo Iglesias, Salvador Illa o Carolina Darias.",
"El PSOE, Podem i els comuns.",
"La primera reunió de la taula de negociació.",
"El 24 de febrer.",
"La Generalitat.",
"Perquè havien acordat de pactar-la i comunicar-la conjuntament.",
"Divendres, 21 de febrer, diumenge 23, o dimecres, dijous o divendres de la setmana entrant.",
"Dimecres.",
"Sobre els continguts que la delegació catalana ha decidit de portar a la primera reunió de la taula de negociació.",
"El reconeixement i exercici del dret d'autodeterminació de Catalunya i la fi de la repressió, l'amnistia i la reparació de les víctimes d'aquesta repressió.",
"Tres.",
"Que es fixi un calendari de treball, que hi hagi un sistema de validació amb una proposta de mediació internacional i que es reconegui totes les parts en el conflicte, incloent-hi els presos i els exiliats."
]
} |
vilaweb | La cap de llista de BComú, Ada Colau, ha insistit a fer un pacte de govern amb ERC i PSC a Barcelona. Colau ha apostat de nou per un govern tripartit d'esquerres que inclogui les dues formacions, que, segons han expressat els seus líders, s'exclouen entre elles. Amb tot, Colau segueix confiant en aquesta possibilitat. ‘Que sigui impossible no està escrit enlloc', ha apuntat en una entrevista a ‘Els Matins' de TV3. Colau, però, no ha aclarit si acceptaria el suport del candidat de Barcelona pel Canvi-Ciutadans, Manuel Valls, per ser investida com a batllessa i ha dit que vol un ‘govern d'esquerres', pel que buscarà ‘un acord el més ampli i transversal possible'. ‘Més clara no puc ser', ha afegit. Tanmateix, ha dit que l'oferta de Valls l'ha ‘sorprès' i ha insistit que en els comuns hi ha un ‘acord unànime' per fer un govern amb PSC i ERC. A més, ha negat que en la reunió d'ahir amb ERC hagués dit que estava d'acord amb fer batlle Ernest Maragall. ‘No vam parlar d'això, demanaria al senyor Maragall que siguem curosos. Comencem converses i entenc que cadascú té els seus desitjos, però no es pot posar en la boca dels altres coses quan tot just hem començat a parlar', ha dit. Segons Colau, tot el que es va acordar ahir va ser el fet d'obrir converses entre els equips negociadors dels dos partits. | [
"Quin càrrec ocupa Ada Colau?",
"Amb qui vol aliar-se?",
"Per què?",
"Estan disposades a pactar aquestes formacions?",
"Malgrat tot, ella es manté positiva?",
"A on ha fet aquestes declaracions?",
"Què és el que no ha deixat clar?",
"Com s'anomena el seu líder?",
"I què ha assegurat a continuació Colau?",
"Tot i això, com s'ha mostrat enfront de la proposta del de Ciutadans?",
"A qui no volia nomenar alcalde?",
"Qui sí que hi estava d'acord?",
"Per tant, què els ha sol·licitat la de Barcelona en Comú als integrants del partit independentista?",
"Què els ha retret?",
"Finalment, a quines conclusions van arribar en l'assemblea amb els d'Esquerra?"
] | {
"answer_end": [
36,
100,
194,
261,
318,
416,
514,
528,
668,
759,
958,
958,
1188,
1179,
1311
],
"answer_start": [
0,
38,
102,
102,
272,
320,
418,
470,
566,
705,
850,
857,
960,
1032,
1190
],
"input_text": [
"És la cap de llista de BComú.",
"Amb ERC i PSC.",
"Per crear un govern tripartit d'esquerres.",
"No.",
"Sí.",
"A Els Matins de TV3.",
"Si acceptaria el suport del candidat de Barcelona pel Canvi-Ciutadans.",
"Manuel Valls.",
"Que vol un govern d'esquerres, pel que buscarà un acord el més ampli i transversal possible.",
"Sorpresa.",
"A Ernest Maragall.",
"ERC.",
"Que fossin curosos.",
"Que posin en la boca dels altres coses quan tot just han començat a parlar.",
"Al fet d'obrir converses entre els equips negociadors dels dos partits."
]
} |
vilaweb | El jurat dels VII Premis Martí Gasull i Roig, amb què Plataforma per la Llengua homenatja la tasca de persones o entitats que hagin contribuït a millorar la situació del català, ha reconegut enguany, per unanimitat, els mèrits de la filòloga i mestra Teresa Casals amb el Premi Especial del Jurat. La Llibreria Catalana de Perpinyà ha guanyat el premi que ha dirimit el públic a través d'una web oberta per a votació popular. Els altres dos finalistes eren el portal de vídeojocs Gaming.cat i l'Amical Wikimedia, l'entitat sense ànim de lucre que promou la Viquipèdia en català. Teresa Casals, guardonada amb el Premi Especial del Jurat. En el cas de Casals, el jurat ha valorat ‘la fermesa, la constància i la valentia' de la seva tasca en favor de ‘la metodologia d'immersió com a model de cohesió social que no separa els infants i joves per la seva llengua d'origen'. En les tres edicions anteriors, els guardonats van ser la cantautora Maria del Mar Bonet, el gramàtic Josep Ruaix i el lingüista Albert Jané. Vegeu un recull fotogràfic de la gala, d'Albert Salamé. La Llibreria Catalana de Perpinyà es va fundar el 1986 i és l'única de la Catalunya del Nord especialitzada en llibres en català i de temàtica catalana. Va ser impulsada per l'activista cultural Joan Miquel Tourona la plaça de Joan Payrà de la capital del Rosselló, en un espai en què el poeta Jordi-Pere Cerdà ja n'havia regentat una. El 2012 la llibreria fou traspassada a Joana Serra, activista cultural amb una forta vinculació amb Baó. Podeu recuperar l'acte ací: | [
"Qui organitza els VII Premis Martí Gasull i Roig?",
"Amb quina finalitat?",
"A qui han premiat en aquesta edició?",
"Quin guardó li han atorgat?",
"A quina altra entitat han reconegut?",
"Amb què?",
"Qui més havia optat a aquest últim premi?",
"Quina és la tasca del darrer organisme esmentat?",
"Per quins motius han reconegut el treball de Casals?",
"A què anaven dirigits els seus esforços?",
"Qui havia obtingut el guardó de la filòloga els anys anteriors?",
"Qui es va encarregar de retratar el lliurament dels premis?",
"Pel que fa a la Llibreria Catalana de Perpinyà, quin any va obrir les portes?",
"Per què destaca?",
"Avui dia, qui hi està a càrrec?"
] | {
"answer_end": [
98,
176,
264,
296,
351,
424,
511,
577,
737,
870,
1012,
1068,
1124,
1221,
1456
],
"answer_start": [
0,
46,
178,
178,
298,
298,
426,
493,
638,
724,
872,
1014,
1070,
1127,
1406
],
"input_text": [
"Plataforma per la Llengua.",
"Homenatjar la tasca de persones o entitats que hagin contribuït a millorar la situació del català.",
"A la filòloga i mestra Teresa Casals.",
"El Premi Especial del Jurat.",
"A la Llibreria Catalana de Perpinyà.",
"Amb el premi que ha dirimit el públic a través d'una web oberta per a votació popular",
"El portal de vídeojocs Gaming.cat i l'Amical Wikimedia.",
"Promoure la Viquipèdia en català.",
"Per la fermesa, la constància i la valentia de la seva tasca.",
"A la metodologia d'immersió com a model de cohesió social que no separa els infants i joves per la seva llengua d'origen.",
"La cantautora Maria del Mar Bonet, el gramàtic Josep Ruaix i el lingüista Albert Jané.",
"Albert Salamé.",
"El 1986.",
"Perquè és l'única de la Catalunya del Nord especialitzada en llibres en català i de temàtica catalana.",
"Joana Serra."
]
} |
mitologia | Carilau o Caril·le (en llatí Charilaus o Charillus, en grec antic Χαρίλαος, Χάριλλος "Kharílaos, Khárillos"), fou rei d'Esparta al segle VIII aC (entre els anys 780 a 750 aC). Era fill de Polidectes, el setè de la dinastia dels Euripòntides. Tradicionalment considerat successor d'Eunomos. Plutarc diu que va rebre el nom per la joia que sentia el poble de la justícia del seu oncle Licurg, quan en va comunicar el naixement al poble d'Esparta. Carilau es podria traduir per felicitat, gust, emoció.
Segons Plutarc les reformes de Licurg que inicialment van alarmar a Carilau, van tenir després la seva cooperació, però més endavant diu que el seu poder va perdre tot sentit quan Licurg va tornar de l'exili i va canviar la constitució. Segons Aristòtil el govern de Carilau considerat una tirania, va ser substituït per un govern aristocràtic.
Durant el seu regnat va estar molts anys en guerra amb Argos, i juntament amb el co-rei Arquelau d'Esparta, va destruir la ciutat fronterera d'Aegys que sospitava que es volia revoltar i aliar-se a Arcàdia. Va dirigir als espartans en la desastrosa batalla de Tegea en la que, segon Heròdot, fins i tot les dones de la ciutat van agafar les armes i van rebutjar l'atac espartà, i el mateix rei va ser fet presoner i només alliberat contra la promesa de no atacar mai més Tegea (que no va complir).
El va succeir el seu fill Nicandre d'Esparta. | [
"A on va governar Carilau?",
"Quan?",
"Com s’anomenava el seu pare?",
"Qui fou el seu progenitor?",
"De qui es deia que era l’hereu Caril·le?",
"Què explica Plutarc sobre l’àlies del rei?",
"Quin és el significat del nom?",
"En un primer moment, amb què no va estar d’acord el monarca?",
"A continuació, va canviar de parer?",
"Com es va definir el seu regnat?",
"Per què fou rellevat?",
"Mentre governava, amb qui mantingué conflictes bèl·lics?",
"Com s’anomena la vila que va enfonsar?",
"Va ser mai empresonat?",
"Qui va rellevar-lo com a rei?"
] | {
"answer_end": [
128,
145,
199,
241,
289,
444,
499,
576,
614,
798,
844,
906,
994,
1259,
1388
],
"answer_start": [
0,
111,
177,
189,
243,
291,
446,
501,
501,
738,
755,
846,
910,
1226,
1344
],
"input_text": [
"A Esparta.",
"Al segle VIII aC.",
"Polidectes.",
"El setè de la dinastia dels Euripòntides.",
"D'Eunomos.",
"Que va rebre aquest nom per la joia que sentia el poble de la justícia del seu oncle Licurg, quan en va comunicar el naixement al poble d'Esparta.",
"Felicitat, gust, emoció.",
"Amb les reformes de Licurg.",
"Sí.",
"Com una tirania.",
"Per un govern aristocràtic.",
"Amb Argos.",
"Aegys.",
"Sí.",
"El seu fill Nicandre d'Esparta."
]
} |
books | -Si voleu la barromba de la vacada farà més remor!
-No cal!
L'Andreu va carregar-se el senglar i seguit pel noi gran de can Buscà van marxar a fer la capta per les masies deixondides entre collades, pujols i avencs tots colgats de neu.
Quan l'Andreu va arribar al poble anava seguit d'un estol de brivalls. Duia el cofí, el cistell i la saca plens de pa, verdures, ous i fruites seques. En ésser al cap del primer carrer de la vila va posar-se el cap del senglar damunt de la seva testa i s'aturava davant de cada portal i tocava la tríncola i bo i fent una tonada cançonera, deia:
-Sóc l'Esparver… què hi ha pel senglar!
La porta o finestra que s'obria ja no es tancava. Ben abrigats sortien els homes amb els esclops plens de palla i les mantes cargolades fins als ulls. La mainada anava eixint amb les mans a les butxaques i el nas moquillós per la gebrada.
-I dôs! Ja n'heu aplançonat un altre. Fa que és més gros aquest que el darrer… ¡Quin esballenc li haveu fet! mateu-los tots d'una vegada. | [
"Amb què va acabar l'Andreu?",
"Llavors, amb qui se'n va anar?",
"A on?",
"Qui seguia l'Andreu en arribar al poblat?",
"I què portava l'home?",
"I sobre la crisma, què s'hi va col·locar?",
"Aleshores, a on es parava?",
"I quina cosa cridava?",
"Com reaccionaven els veïns en escoltar-ho?",
"Feia fred?",
"I què portaven?",
"Els qui sortien es gelaven?",
"Per què?",
"Els habitants es mostraven sorpresos amb l'animal que havia agafat l'Andreu?",
"Com és això?"
] | {
"answer_end": [
94,
140,
234,
305,
385,
486,
520,
621,
670,
702,
771,
859,
859,
897,
938
],
"answer_start": [
60,
87,
130,
236,
307,
387,
487,
583,
622,
672,
685,
773,
773,
862,
862
],
"input_text": [
"Amb el senglar.",
"Amb el noi gran de can Buscà.",
"A fer la capta per les masies deixondides entre collades, pujols i avencs tots colgats de neu.",
"Un estol de brivalls.",
"El cofí, el cistell i la saca plens de pa, verdures, ous i fruites seques.",
"El cap del senglar.",
"Davant cada portal.",
"Que era l'Esparver, i que què hi havia pel senglar.",
"Obrien la porta o finestra.",
"Sí.",
"Els esclops plens de palla i les mantes cargolades fins als ulls.",
"Sí.",
"Per la gebrada.",
"Sí.",
"Perquè era més gros que el darrer."
]
} |
mitologia | Acet (llatí: Ăcoetēs, amb grafia tradicional, Ăcœtēs; grec antic Ἀκοίτης ‘company de llit') fou el fill d'un pobre pescador de Meònia que servia com a pilot en una nau de pirates tirrens (raó per la qual també era anomenat Acet el pirata). La nau en la qual anava va arribar a Naxos i alguns mariners hi van trobar un noi molt bell, adormit, que portaren al vaixell sense despertar-lo. L'Acet va reconèixer que era el déu Bacus, i intentà dissuadir els seus companys que no s'emportessin el noi, però els altres mariners no li van fer cas i se'l van emportar. Quan ja eren en alta mar, el noi es va despertar i va exigir que el tornessin a Naxos. Els mariners li van prometre que ho farien, però van imcomplir llur promesa. Aleshores Bacus se'ls va revelar en tota la seva majestat i glòria: la mar del voltant del vaixell es va transformar en vi arremolinat mentre Bacus se'ls presentava coronat de pàmpol i raïm, agafant amb una mà el tirs i enrevoltat de panteres i tigres. La follia s'emparà dels mariners, els quals van saltar per la borda a la mar. Quan tocaren l'aigua, es van transformar en dofins. Només l'Acet es va salvar. L'Acet va tornar a Naxos amb el déu Bacus. A Naxos, l'Acet fou iniciat en el culte de Bacus del qual fou sacerdot.
Higí Mitògraf (llatí: Hyginus Mythographus) conta la seva història a la faula CXXXIV ("Tyrrheni") de les seves Fabulae, encara que la seva versió és lleugerament diferent: | [
"Qui va ser Acet?",
"De què treballava?",
"A on?",
"A quin lloc va fondejar l'embarcació?",
"Què hi van descobrir a dintre?",
"Qui el va veure al jove?",
"I de qui es tractava?",
"Els mariners van ignorar la petició d'Acet de no endur-se'l?",
"Llavors, què va passar?",
"Aquests ho van fer?",
"D'aquesta manera, quina reacció van provocar en el déu?",
"Com?",
"Què els passà als pescadors quan es tiraren a l'oceà?",
"A qui no va convertir en aquest animal?",
"Aleshores, què va esdevenir el fill del pescador?"
] | {
"answer_end": [
133,
156,
186,
282,
331,
321,
427,
558,
645,
722,
790,
975,
1105,
1132,
1247
],
"answer_start": [
0,
92,
138,
240,
240,
285,
386,
386,
560,
647,
724,
792,
977,
1107,
1177
],
"input_text": [
"El fill d'un pobre pescador de Meònia.",
"De pilot.",
"A una nau de pirates tirrens.",
"A Naxos.",
"Un noi molt bell.",
"Alguns mariners.",
"Del déu Bacus.",
"Sí.",
"Que el noi es va despertar i va exigir que el tornessin a Naxos.",
"No.",
"Que se'ls revelés en tota la seva majestat i glòria.",
"Va transformar la mar del voltant de vaixell en vi arremolina se'ls presentava coronat de pàmpol i raïm, agafant amb una mà el tirs i enrevoltat de panteres i tigres.",
"Que es transformaren en dofins.",
"A l'Acet.",
"Sacerdot en el culte de Bacus."
]
} |
mitologia | Sintel és un curtmetratge d'animació 3D, amb un ambient de fantasia. El nom bé donat per la protagonista del curt. Sintel també vol dir "ascua" o "brasa" en neerlandès. Aquest curtmetratge és el tercer que ha realitzat la Blender Foundation i s'ha creat únicament utilitzant software lliure.
Sintel és una adolescent que un dia es troba un petit drac ferit "Scales" pel carrer i se'l emporta per curar-lo, cosa que fa que estableixin una gran amistat. Un dia Scales és raptat per un gran drac. Aleshores Sintel comença la cerca per poder rescatar-lo. Després d'una llarga caminada es troba a un xaman que li diu que allò que està buscant ho té molt a prop. Finalment troba la cova i veu a un petit drac, quan s'està apropant apareix un gran drac que l'ataca. Quan el drac està a punt de matar-la es queda quiet i Sintel agafa la seva arma i se la clava. Just abans de morir, Sintel s'adona que en l'ala d'aquest gran drac hi ha la cicatriu que ella li va curar quan era petit, seguidament la cova es comença a esfondrar i Sintel fuig immediatament. Un cop ha sortit, es veu a Sintel abatuda per l'error que havia comès, i es veu com se'n va, mentre es veu la imatge del drac petit que la va seguint.
La producció va començar al juny del 2009.
Aquest curt es va finançar mitjançant patrocinadors públics i privats, i també mitjançant la pre-venda del DVD del film. Tots aquests patrocinadors apareixen en els crèdits del curt.
El contingut del curt es lliure, està publicat sota la llicència de Creative Commons la qual ofereix el codi font del projecte, incloent els models 3D, les textures, animacions, etc. Per tant, a part de servir com a promoció de Blender i el software lliure, li dona part del treball a la comunitat.
El curt va ser presentat el 27 de setembre de 2010 i uns dies més tard va ser publicat a Youtube i es va permetre la seva corresponent descarrega.
Gràcies a la producció d'aquest curt i tal com havia passat en els projectes anterior de la Blender Foundation, els desenvolupadors de Blender van crear i millorar eines que tenia el programa depenen de les necessitats que anaven veient per a fer el projecte. Algunes d'aquestes millores van ser: canviar la interfície de Blender, creació de sistema de partícules, el sistema de renderització, les ombres, la simulació del fum... entre altres. Totes aquestes modificacions s'han anat implementant a les versions de Blender des de la 2.50 alfa fins a la 2.54 beta. | [
"Què és Sintel?",
"Per què es titula així?",
"I quina és la definició en holandès?",
"Quina productora l'ha creat?",
"Com?",
"De quina forma comença l'argument?",
"S'acaben fent amics?",
"Llavors, per què la protagonista ha de sortir a la recerca del seu nou amic?",
"Qui l'ajuda en aquesta tasca?",
"Com és que Sintel, en trobar-lo, l'acaba per matar?",
"Qui va aportar fons per a la seva realització?",
"Quin any va ser publicat?",
"En quina plataforma?",
"Després d'haver-lo fet públic, quines modificacions es van fer?",
"I què és el que s'ha fet amb aquests canvis?"
] | {
"answer_end": [
39,
113,
167,
240,
290,
404,
450,
549,
655,
1118,
1312,
1775,
1821,
2314,
2434
],
"answer_start": [
0,
69,
115,
169,
243,
292,
406,
452,
551,
657,
1243,
1725,
1725,
1872,
2316
],
"input_text": [
"Un curtmetratge d'animació 3D.",
"Per la protagonista del curt.",
"Ascua o brasa.",
"Blender Foundation.",
"Amb software lliure.",
"Amb Sintel, una adolescent que un dia es troba un petit drac ferit pel carrer i se'l emporta per curar-lo.",
"Sí.",
"Perquè un dia és raptat per un gran drac.",
"Un xaman.",
"Perquè comet un error.",
"Patrocinadors públics i privats.",
"El 2010.",
"A Youtube.",
"Canviar la interfície de Blender, creació de sistema de partícules, el sistema de renderització, les ombres i a simulació del fum entre altres.",
"S'han anat implementant a les versions de Blender des de la 2.50 alfa fins a la 2.54 beta."
]
} |
vilaweb | Compromís cercarà la confiança dels valencians perquè els canvis i avanços començats el 2015 siguin ‘imparables' durant la pròxima legislatura, amb la repetició del pacte del Botànic. Una cosa que només garanteix el vot a aquesta coalició, perquè els socialistes podrien pactar amb Ciutadans. La candidata de Compromís a la Generalitat i vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra, i el candidat de la coalició al congrés espanyol, Joan Baldoví, han presentat el seu lema de campanya que serà: ‘Imparables'. Oltra ha assegurat que es presenten a aquestes eleccions perquè tot allò que han començat al Consell continuï. ‘Els valencians no volen tornar al passat', ha dit, en referència a una possible victòria del PP. ‘Demanem la confiança dels valencians perquè els canvis que milloren la vida de la gent siguin imparables', ha insistit. Per Oltra, Compromís és la garantia que aquest canvi sigui una realitat durant la legislatura vinent. Ha recordat també que la seva coalició és partidària d'un nou pacte del Botànic, però aquesta vegada encapçalat per Compromís, per a aprofundir els canvis començats el 2015 i perquè la legislatura vinent sigui la de la transformació. Així mateix, ha lamentat la indefinició dels socialistes a l'hora de dir amb qui pactaran i ha advertit que ‘no es pot servir Déu i el dimoni', quan li han demanat pel festeig entre el PSOE i Ciutadans. Baldoví ha demanat claredat al PSOE perquè concreti què en vol fer, de la representació que obtingui el 28 d'abril, i ha deixat clar que amb el vot a Compromís ni Santiago Abascal ni Pablo Casado ni Albert Rivera no ‘tocaran bola'. Ha destacat que per primera vegada un partit valencià pot condicionar el govern de Madrid i que Compromís serà ‘imparable' a l'hora d'afavorir un govern progressista i d'exigir que tornin els recursos que han d'arribar als valencians. | [
"Què busca Compromís?",
"Amb quin objectiu?",
"Quin càrrec ocupa Mónica Oltra en aquesta formació?",
"I Joan Baldoví?",
"Què han fet públic?",
"I quin és?",
"Per quina raó concorren en aquests comicis, segons la candidata al govern valencià?",
"Per què creu que no guanyarà el Partit Popular?",
"Quina raó donen als ciutadans perquè els donin els seus vots?",
"Com defineix Oltra el seu partit?",
"En cas que arribessin al poder, què farien?",
"Amb qui no s’ha mostrat d’acord?",
"Per què?",
"Qui més ha sol·licitat explicacions als socialistes?",
"Sobre què?"
] | {
"answer_end": [
46,
142,
379,
443,
482,
505,
616,
714,
835,
937,
1064,
1229,
1262,
1411,
1490
],
"answer_start": [
0,
0,
293,
383,
445,
459,
507,
618,
716,
837,
939,
1173,
1186,
1376,
1376
],
"input_text": [
"La confiança dels valencians.",
"Que els canvis i avanços començats el 2015 siguin imparables durant la pròxima legislatura.",
"És la candidata a la Generalitat i la vice-presidenta del Consell.",
"El candidat de la coalició al congrés espanyol.",
"El seu lema de campanya.",
"Imparables.",
"Perquè tot allò que han començat al Consell continuï.",
"Perquè diu que els valencians no volen tornar al passat.",
"Que els canvis que milloren la vida de la gent seran imparables.",
"Com la garantia que aquest canvi sigui una realitat durant la legislatura vinent.",
"Un nou pacte del Botànic, però aquesta vegada encapçalat per Compromís.",
"Amb els socialistes.",
"Per la seva indefinició a l'hora de dir amb qui pactaran.",
"Baldoví.",
"Sobre el que volen fer de la representació que obtinguin el 28 d'abril."
]
} |
vilaweb | València es prepara per a la gran festa: les Falles. Fins al 15 de març, més de 700 figures falleres ocuparan el Saló Arqueries a la Ciutat de les Arts i les Ciències. Formen part de l'Exposició del Ninot, que reuneix una figura de cada comissió fallera de la ciutat. Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes Una exposició on els visitants tenen una funció molt especial. Una volta visitada, hauran de votar la figura que més els hagi agradat. La guanyadora serà l'únic ninot que se salvarà de les flames el 19 de març, durant la nit de la cremà. Enguany, Greta Thunberg, Rosalía i el Satisfayer són alguns dels personatges que han debutat a l'Exposició del Ninot, on la figura més repetida és la de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias com a socis de govern. També hi són molt presents els representants del govern local i els de la Generalitat. La relació entre Mónica Oltra i Ximo Puig dóna molt de joc als artistes fallers que els fan sortir molt. A l'exposició també es poden veure ninots d'un caràcter més experimental, com una pastera de refugiats construïda amb fusta, una mà gegant feta amb làmines de cartó i un cargol banyat en or… | [
"Què se celebrarà pròximament a la capital de la Comunitat Valenciana?",
"Quants monuments es podran visitar al Saló Arquereries a la Ciutat de les Arts i les Ciències?",
"Quina és la data màxima en què es podran anar a veure?",
"Aquestes figures, a què pertanyen?",
"Què inclou aquesta exhibició?",
"Els qui la vagin a veure, tindran un paper important?",
"Per què?",
"Què li passarà a la que surti vencedora?",
"Quines personalitats s’han usat per crear aquestes figures per primer cop durant aquesta edició?",
"Quines són les cares que més vegades s’han utilitzat?",
"Quins altres polítics s'han retratat?",
"En concret, com s’anomenen els qui més han aparegut?",
"Quina altra mena d’escultures es podran observar?",
"Per exemple?",
"I quina altra?"
] | {
"answer_end": [
51,
166,
166,
204,
266,
380,
452,
528,
673,
740,
849,
954,
1028,
1079,
1145
],
"answer_start": [
0,
73,
53,
168,
183,
319,
382,
454,
557,
678,
764,
851,
956,
956,
1081
],
"input_text": [
"Les Falles.",
"Més de 700.",
"El 15 de març.",
"A l'Exposició del Ninot.",
"Una figura de cada comissió fallera de la ciutat.",
"Sí.",
"Perquè una volta visitada, hauran de votar la figura que més els hagi agradat.",
"Que se salvarà de les flames el 19 de març.",
"Enguany, Greta Thunberg, Rosalía i el Satisfayer.",
"Les de Pedró Sánchez i Pablo Iglesias.",
"Els representants del govern local i els de la Generalitat.",
"Mónica Oltra i Ximo Puig.",
"Ninots d'un caràcter més experimental.",
"Una pastera de refugiats construïda amb fusta.",
"Una mà gegant feta amb làmines de cartó i un cargol banyat en or."
]
} |
vilaweb | El govern escocès ha publicat avui una proposició de llei que estableix el marc legal per fer referèndums a Escòcia, en vista a la segona votació sobre la independència que l'SNP vol impulsar la segona meitat del 2020. En un comunicat, l'executiu de Nicola Sturgeon ha anunciat que treballa aquesta legislació dins les competències del parlament escocès per fer referèndums sobre qualsevol qüestió sota el control d'Escòcia. ‘Ara més que mai és essencial que mantinguem les opcions d'Escòcia obertes per tal que la gent tingui l'oportunitat d'escollir un futur millor', ha dit Sturgeon. La primera ministra ha assegurat que buscaran un acord amb Londres en el moment apropiat, per permetre un referèndum d'independència. El seu govern vol garantir així que una votació sobre la independència d'Escòcia no pugui ser qüestionada legalment. ‘El govern del Regne Unit ha de reconèixer que seria un ultratge democràtic si intenta bloquejar un referèndum d'aquest tipus', ha alertat Sturgeon. La primera ministra ha admès que necessita l'aval del parlament britànic, a través de l'anomenada ‘Section 30‘ per tirar endavant la consulta, que a la proposició de llei encara no estableix data ni pregunta. Sturgeon advoca per una consulta sobre la independència en cas de Brexit, ja que els escocesos van votar majoritàriament a favor de la Unió Europea en el referèndum del 2016, i molts havien optat pel ‘no' a la independència el 2014 precisament per la por a una sortida del club. Segons el govern escocès, el canvi d'escenari obliga a replantejar el debat independentista. L'executiu escocès confia que la llei serà aprovada al parlament de Holyrood abans de finals d'any. El seu ministre de Relacions Constitucionals, Michael Russell, ha reivindicat que impulsar un marc legal per fer referèndums és un pas raonable per a qualsevol país o parlament. El govern ha presentat la iniciativa en plena crisi de lideratge a Londres, després que la primera ministra Theresa May anunciés la seva dimissió i hagi començat la cursa entre els ‘tories‘ per substituir-la. May ja va assegurar en diverses ocasions que no oferiria a Escòcia l'opció a un segon referèndum. Escòcia va celebrar un referèndum d'independència pactat amb el Regne Unit el 2014. El ‘no' a la secessió va guanyar per un 55,3% amb una participació superior al 80% dels electors. | [
"Què ha comunicat el govern d'Escòcia?",
"Per què ho han fet?",
"En quin cas es podran fer?",
"Què ha explicat la líder de l'executiu?",
"Amb qui volen pactar?",
"Quin és l'objectiu?",
"Per tant, quina és la seva intenció?",
"Com es veuria l'actuació de l'estat si no permetés que se celebrés?",
"Què els fa falta als escocesos per poder portar a terme un referèndum?",
"Sobre què voldria convocar-ne un la primera ministra?",
"Per quina raó?",
"Des de la institució escocesa es mostren positius pel que fa a l'acceptació de la seva proposta?",
"Qui més ha sortit en la seva defensa?",
"Tot i això, en quin moment es troba la política en l'àmbit del Regne Unit?",
"I May estava d'acord amb uns nous sufragis a Escòcia?"
] | {
"answer_end": [
57,
115,
423,
585,
653,
719,
836,
985,
1128,
1268,
1473,
1666,
1844,
1920,
2151
],
"answer_start": [
0,
35,
219,
425,
587,
587,
721,
838,
987,
1196,
1270,
1568,
1668,
1846,
2055
],
"input_text": [
"Una proposició de llei.",
"Per establir el marc legal per fer referèndums a Escòcia.",
"Sobre qualsevol qüestió sota el control d'Escòcia.",
"Que ara més que mai és essencial que mantinguin les opcions d'Escòcia obertes per tal que la gent tingui l'oportunitat d'escollir un futur millor.",
"Amb Londres.",
"Que es permeti un referèndum d'independència.",
"Que una votació sobre la independència d'Escòcia no pugui ser qüestionada legalment.",
"Com un ultratge democràtic.",
"L'aval del parlament britànic.",
"Sobre la independència en cas de Brexit.",
"Perquè els escocesos havien votat majoritàriament a favor de la Unió Europea en el referèndum del 2016, i molts havien optat pel no a la independència el 2014 precisament per la por a una sortida del club.",
"Sí.",
"El ministre de Relacions Constitucionals, Michael Russell.",
"En plena crisi de lideratge.",
"No."
]
} |
mitologia | John Henry (c. 1840 – c. 1870), conegut popularment com a John Henry, the steel driving man «John Henry, el ferroviari»), és un heroi afroamericà que ha estat el tema central de nombroses cançons, històries, pel·lícules i novel·les en el folklore estatunidenc. Igual que altres herois folklòrics com Paul Bunyan, Pecos Bill o Iron John, John Henry ha servit de manera mítica com a representació d'un grup particular de la classe treballadora del segle XIX.
Segons la llegenda, John Henry fou un home afroamericà de gran força física que treballava en la construcció de la via fèrria durant l'expansió cap a l'oest de la frontera estatunidenca en l'època de la postguerra civil. Amb el seu gran mall i immensa força, fixava els claus dels raïls i rompia les roques per a la construcció dels túnels. Un dia, el cap de la companyia va arribar amb un martell de vapor que amenaçava amb deixar-lo a ell i als seus companys sense feina. John Henry va reptar al seu cap a una carrera: si aconseguia fixar els claus de les vies més ràpid que la màquina, els llocs de treball es conservarien. John Henry va aconseguir guanyar la prova, però havia fet un esforç tan gran que va morir de seguit. Aleshores va néixer la llegenda de John Henry: l'home que va vèncer la màquina, com també el ferroviari que es va sacrificar pels seus companys.
En les descripcions modernes de la seva persona, és representat martellejant claus de ferrocarril amb una maça. En les antigues, se'l representa preparant clots per a col·locar explosius com a part del procés d'excavació dels túnels ferroviaris.
En gairebé totes les versions de la història, John Henry és un home afroamericà que serveix com a heroi per a tota la classe treballadora estatunidenca, representant la seva marginació al començament dels canvis produïts pel naixement de l'edat contemporània. Encara que el personatge hagi o no estat basat en una persona real, John Henry s'ha convertit en un símbol de la classe obrera. La seva història il·lustra la lluita en contra dels processos tecnològics, ja prou evidents al segle xix. Alguns advocats laboralistes interpreten la llegenda explicant que fins i tot els obrers més hàbils del seu temps són marginats quan les grans empreses per les quals treballen s'interessen més per la producció i el benefici econòmic que per les salut i la qualitat de vida dels seus empleats. Tot i que John Henry va demostrar, i es va demostrar a si mateix, ser millor que la màquina, va treballar fins a la mort i, al final, va ser reemplaçat.
| [
"Qui és John Henry?",
"Quina mena de composicions ha protagonitzat?",
"Per a què s'ha usat la seva figura?",
"Pel que fa al mite, qui va ser?",
"A on feinejava?",
"En quin període?",
"Quina era la seva tasca?",
"Per què el seu ofici perillava?",
"Què va fer, aleshores?",
"Com va acabar el repte?",
"A partir d'aquí, què va sorgir?",
"Sobre què tractava?",
"A quina part de la població representa?",
"Què afigura el seu relat?",
"Tot i això, què n'extreuen alguns juristes d'aquesta història?"
] | {
"answer_end": [
145,
259,
455,
532,
582,
676,
796,
929,
976,
1183,
1230,
1328,
1727,
2037,
2361
],
"answer_start": [
0,
122,
337,
457,
537,
537,
716,
798,
931,
1084,
1185,
1232,
1622,
1964,
2070
],
"input_text": [
"Un heroi afroamericà.",
"Cançons, històries, pel·lícules i novel·les en el folklore estatunidenc.",
"Per a representar a un grup particular de la classe treballadora del segle XIX.",
"Un home afroamericà de gran força física.",
"A la construcció de la via fèrria.",
"En l'època de la postguerra civil.",
"Fixar els claus dels raïls i rompre les roques per a la construcció dels túnels.",
"Perquè un dia el cap de la companyia va arribar amb un martell de vapor.",
"Va reptar al seu cap a una carrera.",
"John Henry va aconseguir guanyar la prova, però havia fet un esforç tan gran que va morir de seguit.",
"La llegenda de John Henry.",
"Sobre l'home que va vèncer la màquina, i també el ferroviari que es va sacrificar pels seus companys.",
"A la classe treballadora estatunidenca.",
"La lluita en contra dels processos tecnològics.",
"Que fins i tot els obrers més hàbils del seu temps són marginats quan les grans empreses per les quals treballen s'interessen més per la producció i el benefici econòmic que per les salut i la qualitat de vida dels seus empleats."
]
} |
vilaweb | ERC vol reprendre les negociacions amb Junts per Catalunya en una ‘setmana que pot resultar clau'. Així ho ha expressat la portaveu, Marta Vilalta, en una conferència de premsa dos dies després de l'anunci de JxCat des de Berlín de presentar la candidatura de Puigdemont a la investidura i de tenir un president investit com a molt tard el 16 de maig. ERC ha demanat de pactar els pròxims passos amb JxCat: ‘ ‘Volem abordar de forma conjunta els propers passos, treballar conjuntament per tal de donar respostes. S'ha d'entrar en la fase de contactes i reunions, treballar colze a colze', ha declarat Vilalta. El propòsit de totes dues formacions és d'evitar que hi hagi unes noves eleccions. La portaveu d'ERC ha explicat així les prioritats: ‘Recuperar el govern, fer fora el 155 de les institucions i, així, acabar amb la indigna situació actual dins la Generalitat en mans de Rajoy, Sáenz de Santamaría i Millo. Per això ens emplacem a fer una investidura efectiva', insistint en la idea que no optaran per un president que sigui impugnat, suspès o que no pugui exercir. La candidatura de Puigdemont, segons JxCat, és viable gràcies a la reforma de la llei de presidència. El govern espanyol ja ha anunciat que la impugnarà, i ja compta amb l'aval de consell d'estat per a fer-ho. Tanmateix, el partit ha descartat desobeir si l'estat espanyol posa entrebancs a la candidatura de Puigdemont i s'ha marcat de manera ferma la data del 14 de maig. En aquest cas, optarien per Jordi Sànchez, i si Llarena ho impedeix, es passarà al pla D, a un altre nom que ara per ara no és gens clar. | [
"Amb qui espera reactivar el diàleg Esquerra Republicana?",
"Per què?",
"Qui ha estat l'encarregada d'explicar-ho?",
"A on?",
"I arran de què?",
"Els d'esquerres, què volen acordar amb el partit de Puigdemont?",
"Amb quin objectiu?",
"Com ho volen fer?",
"A què no volen arribar en cap cas des d'ambdós partits?",
"Segons Vilalta, sobre quins temes clau esperen pactar?",
"Per tant, a qui no volen nomenar com a cap de la Generalitat?",
"D'altra banda, per part de Junts, el defenen per a ocupar aquest càrrec?",
"Des de la Moncloa, què faran enfront d'això?",
"En aquest cas, a qui farien candidat els catalans?",
"I si això no fos possible, tenen cap altre aspirant triat?"
] | {
"answer_end": [
58,
97,
146,
176,
350,
405,
511,
586,
691,
969,
1227,
1175,
1227,
1490,
1585
],
"answer_start": [
0,
0,
99,
99,
99,
352,
410,
513,
610,
693,
971,
1075,
1177,
1449,
1464
],
"input_text": [
"Amb Junts per Catalunya.",
"Perquè és una setmana que pot resultar clau.",
"La portaveu, Marta Vilalta.",
"A una conferència de premsa.",
"De l'anunci de JxCat des de Berlín de presentar la candidatura de Puigdemont a la investidura i de tenir un president investit com a molt tard el 16 de maig.",
"Els pròxims passos.",
"Donar respostes.",
"Amb contactes i reunions, i treballant colze a colze.",
"A unes noves eleccions.",
"Sobre la recuperació del govern, fer fora el 155 de les institucions i acabar amb la indigna situació actual dins la Generalitat en mans de Rajoy, Sáenz de Santamaría i Millo.",
"A Puigdemont.",
"Sí.",
"Impugnar-ho.",
"A Jordi Sànchez.",
"No."
]
} |
mitologia | Temes indoeuropeus
Grec Indoiranià (Indoari,
Indoirànic) Itàlic
extingides: Llengües anatòliques
Paleobalcànic (Dàcic, Frigi,
Traci) · Tokhari
Històrics: Anatòlics (Hitites, Luvites) Celtes (Galàcia, Gals) · Germànics Il·liris · Indoirànics Itàlics · Sàrmates · Tracis · Tocaris
Els frigis en grec antic Φρύγες) eren un poble que va viure a l'Àsia Menor a partir del segle XII aC. El seu nom original era muskhis. Eren indoeuropeus i van arribar a la zona probablement des dels Balcans, empesos per altres pobles. A aquest poble el menciona Homer al "Catàleg dels troians" a la Ilíada, on diu que van lluitar a la guerra de Troia al costat de Príam, dirigits per Forcis i per Ascani, un fill del rei Príam. Diu que venien de lluny, i desitjaven entrar en batalla.
Segons Hesiqui, el nom de frigis en llengua dels lidis volia dir 'persones lliures' i és molt possible que aquest fos el seu nom. La gorra frígia és símbol de llibertat.
Algunes de les divinitats frígies eren Cíbele (també Rea o Agdistis), Sabazios (nom frigi de Dionís), Olimp, Hiagnis, Litierses i Màrsies.
La seva llengua, el frigi, s'ha relacionat amb l'antic georgià. | [
"Qui foren els frigis?",
"Quan?",
"Com s'anomenaren en un principi?",
"A quina família lingüística pertanyien?",
"D'on eren originaris?",
"Com és que se n'anaren d'allí?",
"Qui esmenta en la seva obra als frigis?",
"A quin dels seus relats?",
"Què n'explica?",
"D'on comenta que provenien?",
"I els agradava lluitar?",
"Què considerava Hesiqui que significava l'àlies d’aquest poble?",
"En quin idioma?",
"Com s’anomenaven algunes de les deïtats a qui veneraven?",
"L'idioma que parlaven, amb quin altre ha estat associat?"
] | {
"answer_end": [
357,
383,
416,
435,
489,
516,
576,
588,
652,
734,
766,
851,
851,
1075,
1139
],
"answer_start": [
283,
316,
385,
418,
438,
438,
518,
518,
590,
711,
738,
768,
784,
938,
1077
],
"input_text": [
"Un poble que va viure a l'Àsia Menor.",
"A partir del segle XII aC.",
"Muskhis.",
"A la indoeuropea.",
"Dels Balcans.",
"Perquè van ser empesos per altres pobles.",
"Homer.",
"A la Ilíada.",
"Que van lluitar a la guerra de Troia al costat de Príam.",
"De lluny.",
"Sí.",
"Persones lliures.",
"En la llengua dels lidis.",
"Cíbele, Sabazios, Olimp, Hiagnis, Litierses i Màrsies.",
"Amb l'antic georgià."
]
} |
books | No parlo dels mals de ventre que ocasionen; perquè, encara que són molts, no valen res, comparats amb altres efectes que produeixen.
Mirin-se; la química, la fotografia, l'electricitat, són avui dia grans dominis de la intel·ligència humana; estudiades les seves lleis respectives, l'home les aplica amb tota seguritat.
Mes, ¿hi ha regla encara per a distingir el meló bo del dolent?
Ai! en aquest terreno tot és miserable empirisme.
L'un compra els més llissos; l'altre els que tenen una taqueta groga a prop de la cua; l'altre, els llistats; l'altre els lleugers; l'altre els que pesen molt… i tots s'equivoquen de cent vegades, noranta nou.
Crèguin-me; el meló és com la dona (i perdonin), que per ser blanca, morena, prima o grossa, no es pot dir que siga bona.
Jo conec una senyora…
Quin exemple per les cases!
Era una senyora que estimava molt al seu marit. Era neta, endreçada, poc gastadora, amiga d'estar-se a casa; en compte de passar la nit al cafè, apedaçava la roba, o dava una remenada a l'olla, o mirava si faltava algun botó a les camises o calçotets. Era una bona senyora, però… Li agradaven molt els melons, i el seu marit li dava un mal rato sempre que es proposava obsequiar-la; perquè li portava unes plepes!…
Amigo de Déu, vel'hi aquí que un dia, un company del seu home li regala un meló… era per Sant Domingo; però un meló que estava en son punt; no tenia un dia més ni un dia menos; era gran, amb una olor! ¡amb un coloret entre groc i vermellenc!
La senyora, puticas! tot era: «Ai, quin meló! això és meló! ¡en ma vida havia menjat un meló com aquest!» en fi, que al cap de mig any, encara a cada punt deia: pel que toca a melons, cap com el del dia de Sant Domingo. | [
"El narrador del relat, què opina sobre els melons?",
"Li agraden?",
"En què afirma que sí que es pot confiar?",
"Per què?",
"D'altra banda, per quina raó no se'n refia dels melons?",
"Amb qui compara aquest fruit?",
"Per quina raó?",
"Tot i això, en coneix a cap de bona?",
"Per què considera que és tot un model de dona?",
"Malgrat tot, quin era el seu problema?",
"Quan era que el seu espòs no ho passava bé?",
"Aleshores, què li va lliurar a la senyora un col·lega del seu marit?",
"Era bo?",
"A ella li va agradar?",
"Durant quant temps va continuar recordant aquell exemplar?"
] | {
"answer_end": [
42,
131,
318,
280,
383,
678,
764,
814,
1066,
1124,
1197,
1310,
1430,
1578,
1691
],
"answer_start": [
0,
0,
133,
186,
320,
656,
320,
766,
816,
1068,
1128,
1231,
1339,
1473,
1579
],
"input_text": [
"Que ocasionen mals de ventre.",
"No.",
"En la química, la fotografia i l'electricitat.",
"Perquè són grans dominis de la intel·ligència humana, i s'han estudiat les seves lleis respectives.",
"Perquè no hi ha regla encara per a distingir el meló bo del dolent.",
"Amb la dona.",
"Perquè de la mateixa manera que no hi ha regla encara per a distingir el meló bo del dolent, una dona per ser blanca, morena, prima o grossa, no es pot dir que siga bona.",
"Sí.",
"Perquè estimava molt al seu marit, era neta, endreçada, poc gastadora, amiga d'estar-se a casa, i en compte de passar la nit al cafè, apedaçava la roba, o dava una remenada a l'olla, o mirava si faltava algun botó a les camises o calçotets.",
"Que li agradaven molt els melons.",
"Quan es proposava obsequiar-la.",
"Un meló.",
"Sí.",
"Sí.",
"Durant mig any."
]
} |
books | Ja fora poblat, va tirar a la dreta, camps a través, i en un dient de parenostre va ser al de can Bartra.
El cor i els polsos li batien esvalotadament, les orelles li brunzien com si tingués el cap convertit en un rusc, i els punys se li cloïen amb tanta força, que cuidava escorxar-se amb les ungles els palmells de les mans.
Al seu entorn la terra reposava; al seu damunt els estels somreien, animant la immensa volta amb llur parpelleig continuat. Els noguers, en sentir en llurs copes l'alè glaçat de la tramuntana, semblava que es queixessin.
La nit era freda i fosca, però l'ardentor de la seva ira privava a en Biel d'adonar-se de la fredor, i li feia endevinar, entre les tenebres, els milions d'arestes verdes amb què el blat, nat de tot just, espurnejava el camp, que s'estenia al bell costat d'un encinglat pendent cobert de rierencs i esquerdalls de roca, entre els quals s'arrapaven a terra grans clapes d'espargoleres i garrigues.
Per salvar el camp de les esllavissades, els de can Bartra havien fet, d'aquell costat, una tanca de petites lloses primes i llarguerudes, trencades a cops de mall, que s'aixecaven arrenglarades com sentinelles.
Amb l'ajuda del ganivet i d'un tros d'esquerda semblant a una picassa, va començar en Biel a gratar la terra on estaven clavades, posant-se a la feina amb tant de cor, que ben aviat varen trontollar totes. Aleshores, arrapant-s'hi fortament al capdamunt, va començar a tombar-les dintre el camp, bo i estirant-les cap a l'altra banda i fent-les rossegar per damunt dels terrossos, per aixafar-los i fresar-los i picolar el blat naixent.
La seva intenció era envair el camp amb rocs de la clapissa. Per això, un cop va haver arrabassat les llosetes de la tanca, va començar pacientment, sense sentir-se de la fatiga, a traginar camp endins els esquerdalls i rierencs de més cap ensota del pendent, no fent gota de cas de les esgarrapades que rebia de les garrigues en arrencar-les, ni dels esqueixos que li llevaven de la pell en dur-los d'una banda a l'altra.
Malgrat la gelor, tota la seva còrpora estava amarada, i l'ardentor que li cremava els dintres s'escampava al seu voltant en lleu fumerola, semblant a la d'un matxo de càrrega després de llegües i més llegües de camí al cor de l'hivern.
A cada viatge semblava que posés més delit, com si la sang que li brollava de les mans, i la suor que li xopava la camisa, i el bleix fort i seguit amb què s'engolia i llançava l'aire, li renovessin constantment les forces…
Tenia com una embriaguesa d'enardiment que li feia sentir la necessitat de desfer-se de les energies condormides dintre seu per una pila d'anys de repòs. L'antic treballador que havia sabut fecundar amb el seu treball aquella terra, abans eixorca, renaixia amb imposadora empenta, atiat per la dèria del mal, agullonat per la set de venjança. | [
"A on es dirigia en Biel?",
"Estava enfadat?",
"Era de dia?",
"Quins arbres l'envoltaven?",
"Com era la temperatura?",
"Per què el protagonista no tenia fred?",
"Els propietaris del terreny on era en Biel, amb què l'havien protegit?",
"El noi volia desfer-se d'elles?",
"Quina eina va usar per tombar-les?",
"Per què havia volgut entrar?",
"Per aquest motiu, què va fer a continuació?",
"S'adonà del mal que s'estava fent?",
"Com és que no notava la frescor?",
"Continuava la tasca que havia començat amb ímpetu?",
"Per què?"
] | {
"answer_end": [
104,
325,
393,
518,
564,
647,
1082,
1285,
1285,
1653,
1852,
2015,
2155,
2476,
2630
],
"answer_start": [
0,
106,
327,
451,
548,
574,
945,
1157,
1157,
1594,
1655,
1854,
2017,
2254,
2478
],
"input_text": [
"A can Bartra.",
"Sí.",
"No.",
"Noguers.",
"Freda.",
"Per l'ardentor de la seva ira.",
"Amb una tanca de petites lloses primes i llarguerudes.",
"Sí.",
"Un ganivet.",
"Per envair el camp amb rocs de la clapissa.",
"Va començar a traginar camp endins els esquerdalls i rierencs de més cap ensota del pendent.",
"No.",
"Perquè tota la seva còrpora estava amarada, i l'ardentor que li cremava els dintres s'escampava al seu voltant en lleu fumerola.",
"Sí.",
"Perquè tenia com una embriaguesa d'enardiment que li feia sentir la necessitat de desfer-se de les energies condormides dintre seu per una pila d'anys de repòs."
]
} |
mitologia | Šalim (Xalim, Shalim, Xalem, Shalem) és un déu del panteó ugarític esmentat a inscripcions en tauletes exhumades durant les excavacions del palau d'Ugarit, a Síria. Segons l'arqueòleg americà William Foxwell Albright, Šalim i el seu bessó Šaḥar són representacions dels dos aspectes del planeta Venus, Šalim és el déu del crepuscle identificat amb «l'estrella del vespre», i Šaḥar el déu de l'alba identificat amb «l'estrella del matí».
Les excavacions del palau d'Ugarit varen posar al descobert gran quantitat de tauletes, escrites en diferents idiomes i referents a diverses temàtiques. El 1930, Schaeffer i Chenet varen recollir molts dels textos, un dels més ben conservats és un poema escrit a una tauleta que es conserva en el museu del Louvre i que relata la història mítica del naixement de les dues deïtats astrals: Šaḥar i Šalim, l'estrella del matí i de l'estrella de la tarda, anomenat El naixement dels déus elegants i bells. La tauleta relata el matrimoni del gran déu El amb dues dones amb les quals engendra els dos bessons, «els déus elegants», que anomena els fills del mar, una mena de mite dels orígens de la civilització i l'agricultura. Tots dos són alletats per «La Dama», probablement Anat (Athirat o Asherah), i tenen tanta gana com «(un) llavi a la terra i (un) llavi al cel»; en altres textos ugarítics, els dos déus nounats són associats amb la deessa del sol. Una altra inscripció és una frase que es repeteix tres vegades: «Permetin-me invocar els déus amables, els déus voraces de ym». Ym en la majoria de les llengües semítiques significa «dia» i Šalim i Šaḥar, divinitats bessones del capvespre i l'alba, es van concebre com el començament i final del dia.
Šalim també es menciona per separat a les llistes de déus d'Ugarit i les formes del seu nom també apareixen en noms personals, potser com un nom o epítet diví. Molts estudiosos creuen que el nom de Šalim es preserva en el nom de la ciutat de Jerusalem. El déu Šalim pot haver estat associat al vespre i l'estrella del vespre en els sentits etimològics de la 'finalització' del dia, la 'posta de sol' i la 'pau'. | [
"Qui és Šalim?",
"A on és citat?",
"A quin país es troba?",
"Com s’anomena el seu germà?",
"Qui foren respectivament?",
"Quines troballes van sortir a la llum durant l’expedició del palau d’Ugarit?",
"Qui feu un tria d’algunes d’aquestes descobertes?",
"L’obra que esmenta al déu, a on és preservada?",
"I com es titula?",
"Sobre què tracta l’escrit?",
"Aquests nens, per qui són criats?",
"Amb què són relacionats ambdós, segons un altre mite?",
"En un altre cas, com es fa referència als bessons?",
"I què representa Šaḥar?",
"Alguns investigadors, què opinen sobre el mot Šalim?"
] | {
"answer_end": [
66,
154,
163,
244,
397,
588,
650,
839,
938,
1040,
1195,
1388,
1516,
1637,
1942
],
"answer_start": [
0,
37,
137,
218,
218,
437,
590,
652,
682,
940,
1160,
1304,
1390,
1580,
1851
],
"input_text": [
"Un déu del panteó ugarític.",
"A inscripcions en tauletes exhumades durant les excavacions del palau d'Ugarit.",
"A Síria.",
"Šaḥar.",
"El déu del crepuscle i el déu de l'alba.",
"Una gran quantitat de tauletes, escrites en diferents idiomes i referents a diverses temàtiques.",
"Schaeffer i Chenet.",
"Al museu del Louvre.",
"El naixement dels déus elegants i bells.",
"Sobre el matrimoni del gran déu EI amb dues dones amb les quals engendra els dos bessons.",
"Per La Dama.",
"Amb la deessa del sol.",
"Com els déus amables si els déus voraces de ym.",
"L'alba.",
"Que es preserva en el nom de la ciutat de Jerusalem."
]
} |
mitologia | La Nota Emilianense és un text llatí breu, en prosa, escrit vers 1065-1070, com a nota marginal en un manuscrit provinent del Monestir de San Millán de la Cogolla, el Codex Aemilianensis 39 (foli 245r), d'on pren el nom. La seva importància rau en el fet que resumeix la història de la derrota de Rotllà a Roncesvalles, però en una tradició independent de la Cançó de Rotllà. És el text més antic que situa la batalla a Roncesvalles.
El manuscrit està actualment a la biblioteca de la Real Academia de la Historia. Va ser descobert i publicat per Dámaso Alonso en els anys 50 del segle XX.
La Nota és important perquè transmet en una data molt primerenca una versió hispànica de la llegenda de la batalla de Roncesvalls, on no hi intervé el traïdor Ganeló, que no és històric, però sí el personatge l'Oliver, que tampoc ho és, i on s'atribueix la derrota als sarraïns (dada que tampoc és certa històricament). A més, és cronològicament anterior a les cançons de gesta conservades.
És interessant notar la grafia del nom de Rodlane i Bertlane, amb la -e paragògica de la tradició èpica hispànica, però que no apareix mai en l'èpica francesa. També és interessant la menció de Ghigelmo Alcorbitanas, deformació de l'atribut "nas corb" de Guillem; el fet que s'escrigui "nas" amb a i no amb e mostra que el nom ve d'una tradició no francesa sinó occitana.
Desgraciadament, la nota, després d'anunciar que Carlemany tenia 12 "nebots" (els pars) que el servien, només en dona el nom de sis, segurament perquè el qui l'escrigué estava copiant d'un altre manuscrit i es va saltar una línia. | [
"Què és la Nota Emilianense?",
"Es tracta d'un recull de versos?",
"De quan data?",
"En quina obra apareixia?",
"Per què tingué gran notorietat?",
"Quin conflicte narrava?",
"Cap altre escrit havia esmentat abans aquesta contesa?",
"Avui dia, on es conserva?",
"Qui el va trobar?",
"Quan?",
"Per quin motiu és una composició de gran valor?",
"Quina particularitat té?",
"Cap altra?",
"Tot i això, què falta en aquest manuscrit?",
"Per què és possible que l'autor no els anotés tots?"
] | {
"answer_end": [
41,
51,
74,
189,
318,
432,
432,
513,
560,
588,
719,
1139,
1243,
1484,
1582
],
"answer_start": [
0,
0,
53,
20,
221,
376,
376,
434,
515,
515,
590,
981,
1141,
1353,
1457
],
"input_text": [
"Un text llatí breu.",
"No.",
"Vers 1065-1070.",
"En un manuscrit provinent del Monestir de San Millán de la Cogolla, el Codex Aemilianensis 39.",
"Perquè resumia la història de la derrota de Rotllà a Roncesvalles.",
"La batalla de Roncesvalles.",
"No.",
"A la biblioteca de la Real Academia de la Historia.",
"Dámaso Alonso.",
"En els anys 50 del segle XX.",
"Perquè transmet en una data molt primerenca una versió hispànica de la llegenda de la batalla de Roncesvalls.",
"La grafia del nom de Rodlane i Bertlane, amb la -e paragògica de la tradició èpica hispànica, que no apareix mai en l'èpica francesa.",
"També la menció de Ghigelmo Alcorbitanas, deformació de l'atribut nas corb de Guillem.",
"El nom de sis nebots de Carlemany.",
"Perquè segurament estava copiant d'un altre manuscrit i es va saltar una línia."
]
} |
bios | Irene Moray (Barcelona, 1992) és una fotògrafa i directora de cinema catalana. L'any 2020, l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya va premiar el seu curt Suc de síndria amb el Goya a millor curtmetratge de ficció.
Irene Moray va néixer a Barcelona el 1992. Es va matricular en Belles arts, però va abandonar els estudis un any després.
El 2012 es va traslladar a Berlín, on va exercir diverses ocupacions (netejadora, recepcionista en una galeria, cambrera i, finalment, dependenta en una tenda de luxe). Allí va començar a fer fotografies de manera amateur amb la intenció de donar-se a conèixer. Poc després, va decidir dedicar-se plenament a la fotografia. A més, a Alemanya va formar part, durant tres anys, del col·lectiu de performances the – – family, amb el quall va actuar en diferents entitats culturals d'Europa, com a l'Astrup Fearnley Museum d'Oslo o la Chisenhale Gallery de Londres.
Inspirat en les seves vivències berlineses va néixer el seu primer curtmetratge de ficció: Bad lesbian, que va guanyar el Premi a millor curt al FiSH Film Festival. Aquest primer curt va guanyar també el Premi del públic al Festival de Cinema d'Alcalà de Henares.
Després de quatre anys a Alemanya va tornar a Barcelona, on va rodar Suc de Síndria, posteriorment estrenat al Berlinale Shorts. Compagina la seva labor com a cineasta amb treballs de fotògrafa per a diferents agències, productores i editorials. Ha exercit, a més, com a terapeuta Reiki.
En la cerimònia dels XXXIV Premis Goya, la directora va recollir, al costat de Miriam Porté, el guardó a Millor curtmetratge de ficció per Suc de síndria, que li va ser lliurat per Clara Lago. En el discurs pronunciat, Moray va parlar a les supervivents de violència sexual i va proclamar «el dret d'aquestes dones a fer soroll, a triomfar, a prendre espai a la vida i al món, a córrer-se i a ser qui elles volen ser».
| [
"Quan va néixer Irene Moray?",
"Qui és?",
"Quin grau universitari va començar?",
"A quina ciutat estrangera es va establir l'any 2012?",
"De què va treballar allí?",
"És en aquell lloc on es va iniciar en el món de la fotografia?",
"Allà, de quina entitat va formar part?",
"I a on van fer representacions?",
"Què va crear a partir de les seves experiències a la capital d'Alemanya?",
"Com el va titular?",
"Amb quins reconeixements van premiar aquesta producció?",
"Quan va regressar a la Ciutat Comtal, què va crear?",
"Amb quin guardó van premiar aquest treball?",
"Qui li va entregar?",
"A qui va dedicar la seva al·locució?"
] | {
"answer_end": [
29,
77,
360,
395,
529,
622,
783,
848,
1013,
1026,
1186,
1271,
1629,
1667,
1749
],
"answer_start": [
0,
30,
283,
362,
370,
531,
686,
704,
924,
977,
1015,
1188,
1476,
1569,
1669
],
"input_text": [
"El 1992.",
"Una fotògrafa i directora de cinema catalana.",
"Belles arts.",
"A Berlín.",
"De netejadora, recepcionista en una galeria, cambrera i, finalment, de dependenta en una tenda de luxe.",
"Sí.",
"Del col·lectiu de performances the – – family.",
"En diferents entitats culturals d'Europa.",
"El seu primer curtmetratge de ficció.",
"Bad lesbian.",
"Amb el Premi a millor curt al FiSH Film Festival i el Premi del públic al Festival de Cinema d'Alcalà de Henares.",
"Suc de Síndria.",
"Amb un Premi Goya a Millor curtmetratge de ficció.",
"Clara Lago.",
"A les supervivents de violència sexual."
]
} |
bios | Adela Pla Pastor (Sedaví, 17 de novembre de 1936 – 16 d'agost del 2005) va ser mestra, jutgessa de pau a Sedaví, i la primera dona a Espanya que va ocupar el càrrec de consellera en un Govern preautonòmic i també la primera dona diputada per la Circumscripció electoral de València en les dues primeres legislatures de la democràcia.
Adela Pla Pastor, socialista activa durant dècades, fou filla de l'últim alcalde republicà de Sedaví, Vicent Pla, i de Carmen Pastor, es va adscriure des de ben jove a moviments progressistes en contra del règim franquista. Socialista convençuda des dels seus orígens, sempre va ser gran amiga dels socialistes valencians, entre ells, l'exministre de l'Interior Antoni Asunción i l'exsecretari d'Organització del PSOE Ciprià Ciscar Casaban.
Mestra d'EGB de professió i mare de dos fills, va estar lligada a la cooperativa La Nostra Escola Comarcal de Picassent (València), una escola plantejada com una alternativa pedagògica a l'escola del franquisme, que la socialista qualificava com un projecte educatiu de qualitat, de la que va ser mestra fundadora. Adela sempre va advocar per una escola de qualitat, digna, pública i en valencià.
En el terreny polític la seua vida ha estat lligada al Partit Socialista del País Valencià (PSPV). Es va afiliar al partit l'any 1976. Des de llavors va participar activament en política, i ja el 1977 sonava el seu nom en les llistes. Però no va ser fins a 1979 quan va ocupar un càrrec; va ser consellera sense cartera en el primer Govern preautonòmic del País Valencià, que presidia el socialista Josep Lluís Albinyana. El 1980 es va traslladar a Madrid com a diputada per València a les Corts Generals. Allí va romandre fins a les eleccions generals espanyoles de 1993, durant quatre legislatures, sent una altra vegada la primera dona diputada per València durant les dues primeres legislatures. En el seu treball en el grup socialista en les Corts Generals, Pla va treballar en les comissions d'Educació i Cultura, Assumptes Exteriors i Control de Radiotelevisió Espanyola (RTVE). D'esta última comissió va ocupar la vicepresidència.
Des de 1982 i fins a 1987 va formar part de la delegació espanyola en el Consell d'Europa. En esta ocasió també va ser pionera, ja que en l'assemblea del dit consell va ser la primera dona que va formar part de la delegació de les Corts. A més, va representar a Espanya en distintes conferències de Parlamentaris per la Pau celebrades a Mèxic, Sydney i Nairobi. Dins de l'executiva del PSOE, Adela va formar part de la Secretaria General d'Emigració, càrrec que li va obligar a desplaçar-se a diferents països durant anys.
Adela Pla va tornar al seu poble natal, Sedaví, en 1993 i va tornar a exercir funcions de professora en La Nostra Escola Comarcal, a la que sempre va estar lligada. Des de mitjans dels anys noranta era jutge de pau de Sedaví i en 2005 va ser nomenada per unanimitat filla predilecta del municipi per part de la corporació, a penes quatre mesos abans de la seua mort. Va morir a l'agost de 2005 en la seua llar de Sedaví a causa d'un càncer.
L'any 2019, l'ajuntament de Sedaví va aprovar donar nom a la biblioteca municipal i al parc situat en el carrer València, amb els noms dels seus fills predilectes Vicente Ruiz Monrabal i Adela Pla, a proposta de l'associació "El Bolitxo" de foment de la cultural a Sedaví. | [
"Qui fou Adela Pla?",
"Per què va destacar?",
"Quina era la seva ideologia?",
"De qui adquirí els seus ideals?",
"Amb quins polítics va establir una gran relació d’amistat?",
"Quina mena d’educació va defensar?",
"A quina formació política accedí el 1976?",
"Quan sortí elegida per primer cop en uns comicis?",
"Un any després, a on es va mudar?",
"Per què?",
"Quant temps ocupà aquest càrrec?",
"Entre el 82 i el 87, quina tasca va desenvolupar?",
"Quan va regressar al seu lloc d’origen?",
"Quan es va produir el seu decés?",
"De quina manera van honorar la seva figura en el seu poble?"
] | {
"answer_end": [
111,
281,
362,
556,
773,
1170,
1305,
1542,
1627,
1676,
1771,
2200,
2689,
3027,
3271
],
"answer_start": [
0,
113,
334,
352,
603,
1090,
1172,
1412,
1594,
1594,
1602,
2111,
2634,
3001,
3075
],
"input_text": [
"Una mestra i jutgessa de pau a Sedaví.",
"Perquè fou la primera dona a Espanya que va ocupar el càrrec de consellera en un Govern preautonòmic i també la primera dona diputada per la Circumscripció electoral de València.",
"Socialista.",
"Dels seus pares.",
"Amb l'exministre de l'Interior Antoni Asunción i l'exsecretari d'Organització del PSOE Ciprià Ciscar Casaban.",
"De qualitat, digna, pública i en valencià.",
"Al Partit Socialista del País Valencià.",
"El 1979.",
"A Madrid.",
"Perquè era diputada per València a les Corts Generals.",
"Quatre legislatures.",
"Va formar part de la delegació espanyola en el Consell d'Europa.",
"En 1933.",
"L'agost de 2005.",
"Donant el seu nom i el de Vicente Ruiz Monrabal a la biblioteca i al parc situat en el carrer València."
]
} |
vilaweb | La coportaveu de Compromís, Àgueda Micó, ha denunciat que la campanya ‘No a l'adoctrinament a les aules' impulsada pel PP ataca la llibertat de càtedra del cos docent valencià i la dels alumnes per a créixer intel·lectualment. I ha afegit: ‘Ens retrotrau a èpoques fosques de la nostra història.' Micó ha subratllat en un comunicat: ‘Els creadors de la persecució han hagut de fer-se enrere i ara la pàgina del PP per a assenyalar el professorat jas no funciona. És una victòria, però el mal ja és fet.' En contraposició a aquesta campanya, ha lloat la feina que fan diàriament els professors valencians, ‘siga quina siga la seua ideologia i la seua visió del món'. I ha donat suport als professionals de l'educació contra ‘els atacs i persecucions del PP'. Ha insistit que en els centres educatius del País Valencià s'educa ‘en llibertat i amb professionalitat'. I ha indicat: ‘Aquesta mena d'iniciatives sense sentit són la reacció del PP per l'evident millora que el conseller, Vicent Marzà, aplica en l'educació valenciana. No tenen res millor a dir ni a fer.' Segons Micó, la gestió de Compromís al capdavant de la conselleria d'Educació dóna fruits, perquè els alumnes, els professors i les famílies han passat a ser l'objectiu primordial de les iniciatives polítiques. Entre les més destacades, ha esmentat la millora de les aules, la construcció de nous centres, l'estabilització de les plantilles i l'impuls a la formació contínua. | [
"Qui és Àgueda Micó?",
"A quin partit ha criticat?",
"Per què?",
"Què els ha retret als membres de la formació?",
"A què diu que s'han vist obligats els populars?",
"I ella està satisfeta?",
"Per què?",
"D'altra banda, a qui ha aclamat?",
"Per quina raó?",
"A més, amb qui s'ha solidaritzat?",
"Sobre l'educació a la Comunitat Valenciana, què ha dit?",
"Aleshores, per què considera que el partit de dretes ha imposat aquestes iniciatives?",
"Qui és que s'encarrega de les competències d'educació a la comunitat?",
"I Micó creu que el que estan fent és de profit?",
"Pel que fa als projectes que han portat a terme, quins hi ha?"
] | {
"answer_end": [
39,
121,
225,
296,
503,
501,
501,
603,
603,
756,
862,
1064,
1142,
1154,
1439
],
"answer_start": [
0,
28,
28,
227,
297,
463,
463,
504,
541,
666,
758,
878,
1078,
1065,
1078
],
"input_text": [
"La coportaveu de Compromís.",
"Al PP.",
"Perquè amb la seva campanya No a l'adoctrinament de les aules ataquen la llibertat de càtedra del cos docent valencià i la dels alumnes per a créixer intel·lectualment.",
"Que ens retrotrauen a èpoques fosques de la nostra història.",
"A fer-se enrere.",
"No.",
"Perquè diu que el mal ja és fet.",
"Als professors valencians.",
"Per la feina que fan diàriament.",
"Amb els professionals de l'educació.",
"Que és lliure i professional.",
"Com a reacció per l'evident millora que el conseller Vicent Marzà aplica en l'educació valenciana.",
"Compromís.",
"Sí.",
"La millora de les aules, la construcció de nous centres, l'estabilització de les plantilles i l'impuls a la formació contínua."
]
} |
vilaweb | El president de la Cambra de Barcelona, Joan Canadell, ha instat el govern a definir quina és la seva proposta per a desencallar la situació política actual si, passades unes quantes setmanes, el govern espanyol no fa cap pas endavant ni accepta d'asseure's a dialogar sobre Catalunya. En una entrevista a EFE, ha expressat que urgeix de resoldre la inestabilitat política actual per tal de crear un escenari més favorable a l'activitat de les empreses catalanes, que, segons el seu parer, consisteix en el fet que Catalunya disposi d'un estat propi. ‘La pilota és a la teulada de l'estat. Encara no sabem els pactes que hi haurà i poden passar unes quantes setmanes, però arribarà un moment en què el govern espanyol s'haurà d'asseure a parlar amb la Generalitat i trobar una sortida a la inestabilitat política', ha assenyalat. Segons la seva opinió, la negociació entre els dos executius ha de cercar ‘una solució amb la qual estigui d'acord la majoria de la societat catalana, almenys el 50%'. Ha comentat que veu l'executiu català disposat a dialogar però no pas la Moncloa fins ara i ha afirmat que l'equip de Quim Torra té també una responsabilitat, definir què vol fer si el govern espanyol no vol sentir a parlar de la negociació. Per tant, ha instat la Generalitat a fer una proposta que desencalli la situació i obligui a la Moncloa a moure's: ‘Si no ve a la taula de negociació, el govern de la Generalitat haurà de buscar la manera. No podem estar indefinidament així, sense asseure'ns perquè l'altre no vol.' Canadell, que acaba de prendre possessió com a president de la Cambra després d'uns comicis que la seva candidatura –Eines de País, impulsada per l'ANC– va guanyar amb majoria absoluta, ha defensat el paper de la institució com agent polític. ‘Som aquí per a dir als polítics que s'espavilin i per a pressionar els governs perquè creïn un clima que afavoreixi a les empreses'. Ha recordat que alguns altres antics presidents de l'entitat com ara Miquel Valls, l'actual president de les Cambres d'Espanya, José Luis Bonet, també entraven en política. ‘Tots fem política. No podem acceptar que sigui fer política quan diem que defensar l'empresa implica tenir un estat propi, i que no ho sigui quan es diu que tot ha de continuar igual', ha argumentat. En línia amb aquesta convicció, ha dit que la Cambra, com a institució, valora d'anar a parlar amb l'executiu espanyol per traslladar la seva defensa d'una Catalunya independent i no descarta fins i tot fer-ho mitjançant el Consell de Cambres d'Espanya. Finalment, ha tornat a apel·lar a les grans empreses catalanes perquè intercedeixin en el debat polític i actuïn com un lobby i pressionin el govern espanyol perquè entengui que s'ha d'asseure a negociar i ha de respectar el dret d'autodeterminació. Canadell, que ja s'ha entrevistat amb la majoria de les grans empreses que ocupen les denominades catorze cadires de plata de la Cambra de Barcelona, ha assegurat que els ha traslladat que el seu objectiu prioritari és desenvolupar el potencial de l'empresa catalana tan com sigui possible i que, per això, ‘cal fer un pas més i tenir un estat propi'. | [
"Qui és Joan Canadell?",
"Què ha sol·licitat a la Generalitat?",
"En quin cas s'hauria d'intervenir?",
"A quin mitjà de comunicació ha fet aquestes declaracions?",
"Què ha indicat que corre pressa?",
"Amb quin objectiu?",
"Qui considera que té el poder en aquests moments?",
"A quina mena de pacte explica que haurien d'arribar la Generalitat i el govern d'Espanya?",
"A qui no veu amb ànims de dialogar?",
"Per tant, què creu que haurien de fer des del govern de Catalunya?",
"Quants vots va obtenir Canadell en les darreres eleccions?",
"Segons ell, quina és la tasca que se li ha encomanat?",
"Des de l'organisme que presideix, com indica que podrien actuar enfront d'aquesta situació?",
"A qui més ha instat a actuar?",
"Finalment, quin ha explicat que és el seu propòsit?"
] | {
"answer_end": [
53,
156,
284,
309,
379,
462,
588,
997,
1078,
1238,
1707,
1897,
2451,
2631,
3067
],
"answer_start": [
0,
40,
157,
286,
311,
328,
552,
830,
998,
1090,
1523,
1767,
2274,
2528,
2778
],
"input_text": [
"El president de la Cambra de Barcelona.",
"Que defineixi quina és la seva proposta per a desencallar la situació política actual.",
"Si passades unes quantes setmanes, el govern espanyol no fes cap pas endavant ni acceptés d'asseure's a dialogar sobre Catalunya.",
"A EFE.",
"El fet de resoldre la inestabilitat política actual.",
"El de crear un escenari més favorable a l'activitat de les empreses catalanes.",
"L'estat.",
"A una solució amb la qual estigui d'acord la majoria de la societat catalana, almenys el 50%.",
"A la Moncloa.",
"Definir el que volien fer si el govern espanyol no volgués sentir a parlar de la negociació.",
"Va obtenir majoria absoluta.",
"Dir als polítics que s'espavilin i per a pressionar els governs perquè creïn un clima que afavoreixi a les empreses.",
"Anant a parlar amb l'executiu espanyol per traslladar la defensa d'una Catalunya independent.",
"A les grans empreses catalanes.",
"Desenvolupar el potencial de l'empresa catalana."
]
} |
books | -¡Vegi, vegi, senyoret, com surt l'arc de Sant Martí; digui si no és això senyal de bonança!
En Montbrió s'aproximà a la balconada que treia a la miranda, i veié l'esplèndida arcada estenent sos brillants anells de serra a serra, de lo qual s'alegrà com si fos realment el signe de sa deslliurança. No plovia gairebé gota, y una ullada de sol, escorrent-se per una escletxa dels núvols, feia brillar amb esclats de mil colors els serrells d'aigua que ploraven de les parres que guarnien la porxada. Se n'alegrà, amb aquella alegria que produeix sempre en la naturalesa la successió d'un fenomen lluminós després d'un de tenebres, com el dia després de la nit.
-Vaja, dona, vaja!- digué dirigint-se a la vella, amb to complascent. -Serveixi'm el dinar i marxaré de seguida.
-El dinar?…- féu ella plegant les mans amb posat d'admiració. -Pas que n'he fet! Com que el veia amb aquest deliri per marxar!…
En Ramon quedà de pedra. Tenia motius per a conèixer la tacanyeria d'aquella dona, mes no la creia capaç de despedir-lo de casa de son propi oncle poc menys que en dejú. Amb una mirada furiosa, mesurà la gran mesquina de dalt a baix, clogué el puny dret, amb intencions de descarregar-l'hi sobre el cap, aixafant-li el cigronet o fent-li caure a la part de dintre. Se contingué, no obstant, i girant l'esquena emprengué la porta escala avall. La Feliça el seguí, cridant-li des del cap de l'escala:
-Miri: si vol hi ha un plat de sopes d'ahir, que les guardava pel senyor Rector quan torni de funerals. | [
"Sobre què va avisar la Feliça?",
"A qui?",
"Per què estava emocionada?",
"Aleshores, què va fer l'home?",
"Li va agradar?",
"Per quina raó?",
"Estava diluviant?",
"Era un dia clar, llavors?",
"Llavors, què li va demanar en Melrosada a la dona?",
"Per quin motiu la Feliça no havia cuinat res?",
"Com va afectar això al senyor?",
"Per quina raó?",
"De què li entraren ganes al Ramon?",
"Malgrat tot, decidí anar-se'n a continuació?",
"I la vella, què li va oferir en aquell moment?"
] | {
"answer_end": [
52,
130,
91,
181,
297,
297,
321,
385,
750,
898,
924,
1069,
1264,
1342,
1443
],
"answer_start": [
2,
2,
2,
93,
157,
230,
299,
299,
661,
774,
901,
926,
1071,
1266,
1344
],
"input_text": [
"Que sortia l'arc de Sant Martí.",
"A Montbrió.",
"Perquè allò era senyal de bonança.",
"S'aproximà a la balconada que treia a la miranda, i veié l'esplèndida arcada.",
"Sí.",
"Perquè era com si fos un signe de sa deslliurança.",
"No.",
"Tampoc.",
"Que li servís el dinar.",
"Perquè el veia amb deliri per marxar.",
"Es quedà de pedra.",
"Perquè no la creia capaç de despedir-lo de casa de son propi oncle poc menys que en dejú.",
"De descarregar-l'hi el puny dret sobre el cap, aixafant-li el cigronet o fent-li caure a la part de dintre.",
"Sí.",
"Un plat de sopes d'ahir."
]
} |
mitologia | Pisandre de Camiros (en llatí Peisander, en grec Πείσανδρος) va ser un poeta nadiu de Camiros a Rodes, fill de Pisó i Aristacma. De la seva vida res més és conegut excepte que tenia una germana de nom Diòclia. Va florir vers l'olimpíada 33 (648-645 aC).
Podria haver estat contemporani i amic d'Eumolp. Fou l'autor d'un poema en dos llibres sobre els treballs d'Hèrcules anomenat ̔Ηράκλεια, Hercaleia. Climent d'Alexandria diu que va copiar aquesta obra de Pisí de Lindos. Probablement fou el primer que va establir el nombre de treballs en dotze. Només unes línies s'han conservat.
Se li atribueixen altres obre, però Suides diu que són espúries i l'autor era realment d'Aristees. A l'Antologia grega apareix un epigrama atribuït a Pisandre de Rodes que podria ser aquest mateix personatge.
Teòcrit de Siracusa diu que va tenir una estàtua dedicada a Camiros. | [
"Qui fou Pisandre de Camiros?",
"On se situava aquesta ciutat exactament?",
"Com s'anomenaven els seus pares?",
"Fou fill únic?",
"Quan va néixer?",
"Amb qui se l'ha relacionat?",
"Què va escriure?",
"De què tractava aquesta obra?",
"Tot i això, va ser acusat de plagi?",
"Per qui?",
"Aquest escrit ha arribat complet als nostres dies?",
"Fou l'autor d'altres relats?",
"Malgrat tot, què opina Suides sobre l'autoria d'aquestes composicions?",
"Amb quin altre nom es creu que podria haver estat conegut?",
"Per acabar, qui és possible que tingués una escultura en honor al poeta?"
] | {
"answer_end": [
93,
102,
128,
194,
240,
302,
326,
371,
473,
473,
583,
614,
682,
792,
861
],
"answer_start": [
0,
86,
104,
133,
211,
255,
304,
304,
404,
404,
475,
585,
621,
684,
794
],
"input_text": [
"Un poeta nadiu de Camiros.",
"A Rodes.",
"Pisó i Aristacma.",
"No.",
"Vers l'olimpíada 33.",
"Amb Eumolp.",
"Un poema.",
"Dels treballs d'Hèrcules.",
"Sí.",
"Per Climent d'Alexandria.",
"No.",
"Sí.",
"Que són espúries i que l'autor era realment Aristees.",
"Pisandre de Rodes.",
"Teòcrit de Siracusa."
]
} |
books | Però les persones es fan a tot.
L'encongiment dels primers dies passà aviat, i als tres mesos, en Peret era l'amo de la costura. Tot era en Peret de la Mònica; la senyora mestra el distingia, la noia de la canya l'apreciava; el rotllo en pes el tenia de bon grat.
Però havia nascut en divendres i la bona sort no li podia durar.
Com a veí de rotllo tenia al fill de la Madrona del Serrat; un noi lo més totxo del món, que es deia Nofre i que era gurmant, ploraner i antipàtic a tot ser-ho.
En Nofre tenia la costum de portar sempre les butxaques plenes de lleminadures -nous, avellanes, rosegons de pa sucat amb oli, etc. I succeí un dia que veient en Peret que de la butxaca d'en Nofre n'eixia un rosegó de pa, i sentint certa defallió, allargà els dits un xic massa, es trobà la crosta a la ma i no sabent què fer-ne, es posà a remugar-la pacientment i amb dissimulo.
En Nofre se'n va adonar; començà a fer el patarrell, es posà les mans als ulls i… ah… ah… ah… amb unes llàgrimes que li queien que ni cigrons!…
-Què tens!- li digué girant-se la noia de la canya.
-Pres… pres… el pa… Ah!… ah!… ah!…
El Peret, maleint-lo amb tota l'ànima, s'acuitava a empassar-se el pa: però tot d'un plegat se sentí els cinc dits de la mà de la noia a la galta, el deixà anar i badant una boca de pam, es posà a cridar amb tota la força dels seus pulmons, refregant-se el palmell de les mans pels ulls.
Mentrestant en Nofre, aconsolat sols de veure el pa a terra, l'agafà i per a assegurar-se de les tretes d'en Peret, amb quatre caixalades se'l va empassar.
Des d'aquell dia en Peret no va poder veure al seu veí: sempre més se'l mirava de cua d'ull.
Cap al tart la Mònica el vingué a buscar: no solia pas fer-ho, però la mestra li havia enviat un propi. Un cop la tingué allí li explicà tot el que havia succeït, amb fondes consideracions sobre l'inclinació de les persones. | [
"De què es va desfer el Peret ràpidament?",
"Per què?",
"Llavors, en què es va convertir?",
"Per quin motiu la fortuna no l’acompanyaria sempre?",
"Qui vivia al costat d’en Peret?",
"Com s’anomenava?",
"I què duia sempre a sobre?",
"Aleshores, de què s’adonà en Peret?",
"L’home ho va agafar?",
"Com va respondre el minyó en assabentar-se?",
"Malgrat tot, l’home intentà menjar-se el que havia agafat?",
"Qui li va retreure que li hagués tret el pa al Nofre?",
"Finalment, el nen va poder recuperar-lo?",
"A partir d’aquest moment, què li van prohibir al senyor?",
"I a qui li va contar la història del que acabava de passar?"
] | {
"answer_end": [
158,
75,
127,
327,
387,
435,
568,
710,
868,
1011,
1170,
1387,
1543,
1599,
1799
],
"answer_start": [
32,
0,
80,
264,
329,
355,
490,
622,
662,
870,
1101,
1015,
1389,
1545,
1638
],
"input_text": [
"De l'encongiment dels primers dies.",
"Perquè les persones es fan a tot.",
"En l'amo de la costura.",
"Perquè havia nascut en divendres.",
"El fill de la Madrona del Serrat.",
"Nofre.",
"Lleminadures.",
"Que de la butxaca d'en Nofre n'eixia un rosegó de pa.",
"Sí.",
"Fent un patarrell, posant-se les mans als ulls i amb unes llàgrimes que li queien que ni cigrons.",
"Sí.",
"La noia de la canya.",
"Sí.",
"Veure al seu veí.",
"A la Mònica."
]
} |
vilaweb | El Departament de Salut ha considerat ‘aïllats' la vintena de casos de discriminació lingüística en el que va de 2019 a Centres d'Atenció Primària i hospitals de Catalunya que ha denunciat la Plataforma per la Llengua. Són presumptes confrontacions de metges amb pacients motivades per la llengua, principalment perquè els facultatius no entenen el català i els pacients no volen canviar d'idioma. Salut recorda que com a responsable de vetllar perquè el català sigui llengua vehicular al sistema sanitari facilita als professionals el coneixement de la llengua i ofereix informació i un curs gratuït de català per als estudiants de fora de Catalunya que vénen a fer-hi la residència. Tot plegat després que la Plataforma per la Llengua hagi denunciat un increment de casos de discriminació lingüística a pacients en centres de salut catalans, que, segons subratlla, són sistemàtiques i no s'investiguen. En aquest sentit, des del departament s'assegura que es fa un seguiment periòdic amb la Plataforma per la Llengua per ‘detectar i resoldre aquests casos'. L'entitat ha rebut denúncies de discriminacions lingüístiques al CAP de les Corts de Barcelona, on s'acusa una metgessa de no voler atendre en català una pacient amb discapacitat psíquica. També a l'hospital de Figueres, on segons la Plataforma un metge va acusar de racista una pacient que no li volia parlar en castellà. A l'hospital de Mataró, i segons la plataforma, el centre sanitari ha reconegut que fa disset anys que incompleix la legislació perquè a les seves ofertes de feina no apareix el català com a requisit necessari. I al CAP de Valldoreix l'entitat denuncia que es va denegar l'atenció a un pacient que no volia renunciar a parlar en català. Finalment, a un CAP de Badalona no es va voler canviar una metgessa que no entenia el català a una pacient d'edat avançada que tenia dificultats per expressar-se en castellà. Per tot plegat, la plataforma ha demanat que el Departament de Salut adopti un protocol contra les discriminacions lingüístiques que prevegi la provisió de cursos de català obligatoris per a tots els facultatius. | [
"Sobre què s'ha pronunciat el Departament de Salut?",
"Com els ha definit?",
"Qui havia exposat aquests fets?",
"De què es tractava?",
"Com expliquen des de la conselleria que promouen l'ús d'aquest idioma?",
"I de quina altra forma?",
"Tot i això, què remarquen des de Plataforma per la Llengua?",
"Consideren què s'està indagant sobre el que està passant?",
"A quin centre sanitari s'han produït aquests incidents?",
"Què és el que s'ha denunciat?",
"A quin altre espai es va detectar un altre cas?",
"En aquest cas, què és el que va passar?",
"Hi ha hagut testimonis en cap altre lloc?",
"Quins?",
"Per tant, què sol·liciten des d'aquest organisme que s'encarrega de vetllar per la llengua catalana?"
] | {
"answer_end": [
171,
96,
217,
296,
561,
683,
842,
903,
1154,
1247,
1279,
1381,
1592,
1893,
2106
],
"answer_start": [
0,
0,
48,
219,
398,
562,
685,
708,
1060,
1122,
1249,
1249,
1383,
1383,
1911
],
"input_text": [
"Sobre la vintena de casos de discriminació lingüística en el que va de 2019 a Centres d'Atenció Primària i hospitals de Catalunya.",
"Com casos aïllats.",
"La Plataforma per la Llengua.",
"De presumptes confrontacions de metges amb pacients motivades per la llengua.",
"Facilitant als professionals el coneixement de la llengua.",
"I amb informació i un curs gratuït de català per als estudiats de fora de Catalunya que van a fer-hi la residència.",
"Que hi ha hagut un increment de casos de discriminació lingüística a pacients en centres de salut catalans.",
"No.",
"Al CAP de les Corts de Barcelona.",
"Que una metgessa no va voler atendre en català un pacient amb discapacitat psíquica.",
"A l'hospital de Figueres.",
"Que un metge va acusar de racista una pacient que no li volia parlar en castellà.",
"Sí.",
"A l'hospital de Mataró al CAP de Valldoreix i a un CAP de Badalona.",
"Que el Departament de Salut adopti un protocol contra les discriminacions lingüístiques que prevegi la provisió de cursos de català obligatoris per a tots els facultatius."
]
} |
bios | Rosario Margarita Sanz Alonso (València, 1951), coneguda també com a Marga Sanz, és una política valenciana. És llicenciada en Ciències Econòmiques per la Universitat de València, i ha treballat de professora en l'Institut de Tavernes Blanques (l'Horta Nord) i Catedràtica d'Administració d'Empreses.
Ha estat secretària general del PCPV des del 2005 fins al 2010, i coordinadora general d'EUPV des de 2009. També és membre del Comitè Federal, de la Comissió Executiva del Partit Comunista d'Espanya i del Consell Polític Federal d'Izquierda Unida.
Des de l'1 de setembre de 2011, Marga Sanz es troba jubilada de manera anticipada, acollint-se a les jubilacions incentivades per a majors de 60 anys.
Durant els anys setanta, sota la dictadura franquista, es va incorporar a l'organització d'estudiants del Partit Comunista d'Espanya (PCE) en la Universitat de València, i posteriorment va formar part de l'Oposició d'Esquerres del PCE, que es va transformar en Partido Comunista de los Trabajadores (PCT), una de les formacions que donarien lloc al Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (PCPE) el 1984, partit pro-soviètic, del qual fou dirigent al Comité Central i candidata a les eleccions espanyoles i europees. Va ser també cap de llista a les Eleccions a les Corts Valencianes de 1991 en la circumscripció de Castelló per Plataforma d'Esquerres, una coalició formada pel PCPE i el PCE m-l.
A part de la seua militància comunista, Marga Sanz va desenvolupar la seua activitat pública principalment com sindicalista. Afiliada a la Federació d'Ensenyament de Comissions Obreres del País Valencià des de 1979, ha estat membre de la Junta de Personal de l'Ensenyament Públic No Universitària de les comarques de València i membre de la Comissió Executiva Confederal de Comissions Obreres del País Valencià entre 1996 i el 2004, així com membre del Patronat de la Fundació Pau i Solidaritat.
En l'any 2001 tornà a ingressar en el PCE. A la fi de 2002 va ser triada coordinadora de l'Agrupació del Marítim de la ciutat de València, i com a tal es va incorporar al Comitè Local del PCPV de València, del que va formar part fins a la seua elecció com secretària general al maig de 2005.
Marga Sanz fou escollida secretària general del PCPV al X Congrés dut a terme els dies 14 i 15 de maig de 2005, substituint Alfred Botella.
El 6 d'octubre de 2007, Marga Sanz es va postular com candidata alternativa d'IU a la Presidència de Govern en les eleccions espanyoles de 2008, enfront de Gaspar Llamazares, i amb l'aval de més del 25% dels membres del seu Consell Polític Federal i el suport del PCE i del corrent Espai Alternatiu, entre altres. La votació entre els militants es va realitzar per correu i l'escrutini va tenir lloc el 14 de novembre, resultant derrotada (Llamazares va obtenir un 63% dels vots, enfront del 37% de Sanz).
Fou candidata a les eleccions a les Corts Valencianes de 2007 per València a les llistes coalició Compromís pel País Valencià que Esquerra Unida conformà amb el Bloc Nacionalista Valencià i altres partits més menuts. Però no resultà triada diputada a les Corts Valencianes.
Al X Congrés d'EUPV, celebrat el 8 de març de 2009 a Massamagrell (Horta Nord), fou elegida Coordinadora General en substitució de Glòria Marcos. El 24 de gener de 2010, en l'XIé Congrés del PCPV va abandonar la secretaria general del partit, siguent substituït per Alfredo Albornós. En 2009 va accedir a l'escó de diputada a les Corts Valencianes en ocupar el seient que li va cedir Glòria Marcos.
En novembre de 2010 fou escollida per encapçalar la llista d'EUPV per la província de València a les eleccions a les Corts Valencianes de 2011 com a candidata a la Presidència de la Generalitat.
| [
"A què es dedica Rosario Margarita Sanz?",
"A quina institució d'estudis superiors es va formar?",
"De quines formacions polítiques ha format part?",
"Quan va retirar-se?",
"En quin període accedí a la política per primer cop?",
"A continuació, on es va afiliar?",
"Es presentà mai a uns comicis?",
"Quin altre càrrec institucional ha desenvolupat, fora de la política?",
"A on va accedir l'any 79?",
"Quan va recuperar les seves funcions en el Partit Comunista?",
"El 2007, de quin equip formava part?",
"Què es va disputar amb el seu company, Gaspar Llamazares?",
"El va vèncer?",
"A continuació, en quins comicis sí que va participar?",
"Finalment, quatre anys després, a quin càrrec va optar?"
] | {
"answer_end": [
96,
178,
547,
630,
832,
934,
1290,
1519,
1610,
1933,
2404,
2497,
2762,
2904,
3696
],
"answer_start": [
0,
109,
301,
549,
700,
870,
1216,
1396,
1521,
1892,
2324,
2324,
2638,
2830,
3503
],
"input_text": [
"A la política.",
"A la Universitat de València.",
"Del PCPV, EUPV, del Partit Comunista d'Espanya i d'Izquierda Unida.",
"L'1 de setembre de 2011.",
"Durant els anys setanta, sota la dictadura franquista.",
"A l'Oposició d'Esquerres del PCE.",
"Sí.",
"El de sindicalista.",
"A la Federació d'Ensenyament de Comissions Obreres del País Valencià.",
"L'any 2001.",
"D'IU.",
"La candidatura alternativa a la Presidència.",
"No.",
"En les eleccions a les Corts Valencianes de 2007.",
"A la Presidència de la Generalitat."
]
} |
mitologia | Pierre Giguet (1794-1883) fou un hel·lenista francès del segle xix, traductor de diverses obres.
Nascut l'any 1794, es gradua a l'Escola politècnica l'any 1813.
Després que Louis XVIII tanqués l'escola l'any 1816, esdevingué notari a Maubeuge.
El 1845, es retira a Sens, on tradueix Homer, Heròdot, i la Septuaginta.
A part de la seva activitat de traductor, fou també l'autor de diverses obres, tant en relació amb el grec com amb qüestions militars.
Morí el 1883.
Publicada per primer cop l'any 1843, la seva traducció de la Ilíada i l'Odissea fou reeditada l'any 1846 (amb mapes), 1852 (amb una "Enciclopèdia Homèrica"), 1854 (idem), 1860 i 1870.
La seva traducció va servir de base a les "Beautés d'Homère", un resum de la Ilíada i l'Odissea anotada per Feillet (1865) represes sota el títol "L'Iliade et l'Odyssée abrégées et annotées" el 1876 (reeditada l'any 1898 i el 1907).
Conrad Roure, en la seva versió al català de la Ilíada, publicada al Diari Català el 1879, es basà principalment en el text francès de P. Giguet.
La seva traducció de les "Històries" d'Heròdot va aparèixer l'any 1864.
El 1859, Giguet va publicar una traducció dels llibres de Job, Ruth, Tobit, Judith i Esther prenent per base no pas la Vulgata llatina (com era d'ús llavors) ni el text hebreu massorètic (com s'ha imposat usualment des d'aleshores), sinó el text grec de la Septuaginta.
El 1865, sota el títol "La sainte Bible, traduction de l'Ancien Testament d'après les Septante", va publicar els dos primers volums d'una traducció integral, seguits l'any 1872 de dos altres volums. | [
"Quan va néixer Pierre Giguet?",
"Qui va ser?",
"Quin any va obtenir la llicenciatura?",
"On?",
"A continuació, en què es va convertir?",
"A quina localitat es va establir l’any 1945?",
"Com es titulen les obres que va adaptar allà?",
"Quin és l'any de la seva mort?",
"Quina obra fou publicada l’any 1876?",
"En què fou inspirada?",
"A quin altre autor va influir amb aquest treball?",
"Quina obra escrigué l’any 1859?",
"Quin escrit li serví de model?",
"Sis anys més tard, què va fer?",
"Van ser les seves últimes publicacions?"
] | {
"answer_end": [
25,
52,
159,
148,
231,
269,
315,
464,
848,
840,
1027,
1192,
1369,
1527,
1568
],
"answer_start": [
0,
26,
116,
116,
161,
244,
253,
452,
650,
650,
883,
1101,
1193,
1371,
1468
],
"input_text": [
"El 1794.",
"Un hel·lenista francès.",
"L'any 1813.",
"A l'Escola politècnica.",
"En notari.",
"A Sens.",
"Homer, Heròdot, i la Septuaginta.",
"El 1883.",
"L'Iliade et l'Odyssée abrégées et annotées.",
"En un resum de la Ilíada i l'Odissea anotada per Feillet.",
"A Conrad Roure.",
"Una traducció dels llibres de Job, Ruth, Tobit, Judith i Esther.",
"El text grec de la Septuaginta.",
"Va publicar els dos primers volums d'una traducció integral sota el títol La sainte Bible, traduction de l'Ancien Testament d'après les Septante.",
"No."
]
} |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.