source
stringclasses 4
values | story
stringlengths 268
10.6k
| questions
sequencelengths 0
23
| answers
dict |
|---|---|---|---|
books | L'Elena resplendent de joia senyà tres voltes En Jani com si fos el seu germanet petit.
-vés dient: pel senyal de la Santa Creu…
En Jani anava repetint les paraules que deia la seua promesa fins que tot sol féu amb sa mà dreta estesa i rígida una creu en el front sagnós de la primera ferida, l'altra en sa boca tremolosa d'emoció i l'altra en son pit sanglotant d'alegria… i en la paret del temple es projectà una mà gegantina que, amb els dits oberts féu tres creus immenses, que havien d'alliberar per sempre el soldat ferreny de mals pensaments, paraules i obres.
Sonà un clarí llunyà. En Jani esfereït esbatanà els ulls com un orat i romangué sotjant en actitud marcial.
-Elena! has sentit? Em criden! Adéu! Fins després!
-Senya't… Senya't a cada combat!…
En Jani agafà el fusell, féu una salutació militar al Sant Crist i sortí entrebancant-se tot mirant els cims clapejats de neu. ¡Tornava a ésser la fera!
En Jani va ésser vist per l'enemic en eixir del temple, i tot seguit una bala brunzent esmicolà la campana que féu un toc llastimer, com si fes un gemec de dolor que va estendre's per la vall, com un clam de misericòrdia exhalat en l'agonia! Després, vingué tot un infern de bales contra l'església que havia passat una munió de segles per les generacions que la miraven com una relíquia. | [
"Què va fer l’Elena amb el Jani?",
"Què semblava aquest?",
"Què li deia ella?",
"El noi li va fer cas?",
"Quina relació té amb la noia?",
"Quin gest va fer Jani amb la seva mà dreta?",
"On ho va fer per segon cop?",
"Què va ocórrer?",
"Com l’ajudarien aquestes creus?",
"Quin instrument es va poder apreciar?",
"Com va reaccionar en Jani?",
"Què li va manar la seva promesa?",
"Com va actuar a continuació el soldat?",
"Qui el va albirar fora de l’església?",
"Què va desencadenar?"
] | {
"answer_end": [
53,
86,
127,
164,
189,
291,
311,
476,
566,
588,
674,
758,
886,
968,
1194
],
"answer_start": [
0,
39,
89,
129,
152,
199,
293,
374,
453,
568,
590,
677,
761,
914,
1156
],
"input_text": [
"El senyà tres voltes.",
"El seu germanet petit.",
"Que anés dient: pel senyal de la Santa Creu.",
"Sí.",
"És la seua promesa.",
"Una creu en el front sagnós de la primera ferida.",
"En sa boca.",
"En la paret del temple es projectà una mà gegantina que, amb els dits oberts féu tres creus immenses.",
"L'alliberarien de mals pensaments, paraules i obres.",
"Un clarí.",
"Esbatanà els ulls com un orat i romangué sotjant en actitud marcial.",
"Que se senyés a cada combat.",
"Agafà el fusell, féu una salutació militar al Sant Crist i sortí entrebancant-se tot mirant els cims clapejats de neu.",
"L'enemic.",
"Un infern de bales."
]
} |
mitologia | Konohana no Sakuya hime (木花之佐久夜毘売/コノハナサクヤヒメ), també coneguda com Konohana Sakuya bime, Sakuya hime o Sengen i altres variant del mateix nom, és la deitat o kami xintoista del mont Fuji i els volcans a la mitologia japonesa; també és la princesa de la floració i símbol de la delicada vida terrenal. És sovint considerada present en la vida japonesa, ja que el seu símbol és el sakura o cirerer florit.
Existeixen jinja o santuaris xintoistes construïts al mont Fuji en honor de Konohana Sakuya, coneguts col·lectivament com a santuaris d'Asama (Asama jinja) o santuaris de muntanya. Es creu que ella manté el mont Fuji sense erupcions, però els seus santuris del mont Kirishima, a la prefectura de Miyazaki, han estat repetidament destruïts per erupcions volcàniques. També és coneguda per haver reduït la grandària de la serra de Yatsugatake degut a que era més gran que el Fuji.
El nom de la deessa, Kono-hana-sakuya-hime, traduït al català vol dir "Princesa que fa florir les flors dels arbres", tot i que també és àmpliament coneguda com a Sengen. Konohana Sakuya és filla d'Ōyamatsumi, Déu de les muntanyes i esposa del deu Ninigi, net de la deessa Amaterasu. Amb Ninigi va tindre tres fills: Hoderi, Déu de les riqueses de la mar; Hosuseri i Hoori, Déu dels cereals i el gra.
Els santuaris on es venera a Sakuya hime es troben localitzats sempre a les muntanyes, atés que és la seua advocació i molts d'ells a la prefectura de Miyazaki, d'on prové la seua devoció. | [
"De qui es tracta Konohana no Sakuya hime?",
"Com més se la pot anomenar?",
"Què simbolitza?",
"Com se la representa?",
"On podem trobar temples dedicats a aquesta divinitat?",
"Quin nom reben?",
"De quina manera es creu que afecta Sakuya hime el mont Fuji?",
"Però, què ha passat amb els seus oratoris de Miyazaki?",
"Què hauria fet amb la serralada de Yatsugatake?",
"Quin significat té el nom de la deïtat?",
"Qui és el seu pare?",
"Amb qui es va casar?",
"Qui eren els seus descendents?",
"Per què els seus llocs de culte es troben sempre en un monticle?",
"I per quina raó a Miyazaki?"
] | {
"answer_end": [
222,
107,
297,
400,
465,
543,
634,
766,
842,
997,
1111,
1135,
1280,
1398,
1469
],
"answer_start": [
0,
0,
230,
350,
402,
442,
583,
636,
768,
881,
1052,
1068,
1165,
1282,
1399
],
"input_text": [
"De la deitat o kami xintoista del mont Fuji i els volcans a la mitologia japonesa.",
"Konohana Sakuya bime, Sakuya hime o Sengen.",
"La delicada vida terrenal.",
"Com el sakura o cirerer florit.",
"Al mont Fuji.",
"Santuaris d'Asama.",
"El manté sense erupcions.",
"Han estat repetidament destruïts per erupcions volcàniques.",
"L'hauria reduït la grandària.",
"Princesa que fa florir les flors dels arbres.",
"Ōyamatsumi, Déu de les muntanyes.",
"Amb el deu Ninigi.",
"Hoderi, Déu de les riqueses de la mar; Hosuseri i Hoori, Déu dels cereals i el gra.",
"Perquè és la seua advocació.",
"Perquè és d'on prové la seua devoció."
]
} |
bios | Beth Escudé i Gallés (Barcelona, 1963) és una dramaturga i directora de teatre catalana.
Llicenciada en Art dramàtic en l'especialitat de Direcció Escènica i Dramatúrgia per l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, va ampliar estudis a Londres (Royal Court Theatre), San Miniato i Pisa. Posteriorment es va doctorar en Arts Escèniques a la Universitat Autònoma de Barcelona. Compagina la seva activitat de dramaturga amb la investigació, la direcció escènica i la docència a l'Escola Superior d'Art Dramàtic de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, on imparteix assignatures com “Adaptació dramàtica”, “Introducció a l'escenificació” i “Laboratori de dramatúrgia”. Entre les seves peces, destaquen El destí de les violetes (1995), El pensament per enemic (1996), El color del gos quan fuig (1996), Beats (1999), Les nenes mortes no creixen (2000, premi Joaquim Bartrina de Teatre 2001), El lladre i la senyora Guix (Catalunya Ràdio, 2001). Ha obtingut el premi Ramon Vinyes de teatre de Berga 2003 per Cabaret Diabòlic, en què, sota la forma de cabaret, presenta cinc dones que han de disculpar la seva acció davant la història. Ha estrenat i dirigit Aurora De Gollada (2006), en el cicle T-6 del Teatre Nacional de Catalunya. Ha col·laborat com a dramaturga amb diverses companyies de teatre de la imatge i dansa-teatre, com ara La Fura dels Baus, Nessun Dorma, Nats Nus o SP produccions. També ha estat dramaturga de Boris I. Rei d'Andorra (2006). Les seves obres han estat traduïdes a diversos idiomes i representades en diferents països. | [
"De qui es tracta Beth Escudé i Gallés?",
"De quin any és?",
"En què es va especialitzar en la seva llicenciatura?",
"A quines ciutats va continuar formant-se?",
"Què va fer a la UAB?",
"Amb què combina la seva tasca de dramaturga?",
"Quines assignatures du a terme a l'Escola Superior d'Art Dramàtic de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona?",
"Quina obra va estrenar l’any 1995?",
"I el 1996?",
"Com s’anomena la peça teatral que va debutar l’any 2000?",
"Per quina tasca va rebre el guardó Ramon Vinyes?",
"De què tracta?",
"Quin teatre va debutar en el cicle T-6 del TNC en l’any 2006?",
"On ha exercit de dramaturga?",
"Les seves creacions han traspassat fronteres?"
] | {
"answer_end": [
89,
40,
171,
298,
386,
574,
690,
756,
788,
912,
1045,
1154,
1252,
1415,
1567
],
"answer_start": [
0,
0,
91,
228,
314,
388,
486,
692,
715,
839,
967,
1029,
1156,
1254,
1477
],
"input_text": [
"D'una dramaturga i directora de teatre catalana.",
"Del 1963.",
"En Direcció Escènica i Dramatúrgia.",
"A Londres, San Miniato i Pisa.",
"Es va doctorar en Arts Escèniques.",
"Amb la investigació, la direcció escènica i la docència a l'Escola Superior d'Art Dramàtic de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.",
"Adaptació dramàtica, Introducció a l'escenificació i Laboratori de dramatúrgia.",
"El destí de les violetes.",
"El pensament per enemic.",
"Les nenes mortes no creixen.",
"Per Cabaret Diabòlic.",
"De cinc dones que han de disculpar la seva acció davant la història.",
"Aurora De Gollada.",
"A La Fura dels Baus, Nessun Dorma, Nats Nus o SP produccions.",
"Sí."
]
} |
vilaweb | El portaveu de Compromís al congrés espanyol, Joan Baldoví, ha sortit de la seva reunió amb el secretari d'Organització del PSOE, José Luis Ábalos, amb la sensació que el candidat socialista, Pedro Sánchez, podrà formar govern abans del mes d'agost després de ser investit president en un primer debat d'investidura o bé en un segon que tindria lloc immediatament després. Així ho ha explicat el representant de Compromís després de l'entrevista que ha mantingut amb el també ministre de Foment espanyol en funcions durant la ronda oberta pels socialistes per a buscar suports a la investidura de Sánchez. Baldoví ha desvelat que, després de les reunions que Sánchez va mantenir ahir amb els dirigents del PP i de Ciutadans, el cap del PSOE ha assumit ja la impossibilitat de ser investit gràcies a una abstenció de ‘populars' i ‘taronges' i que el seu únic camí és buscar el suport d'altres grups. Així s'ho ha exposat Ábalos en una conversa de la qual Baldoví ha sortit amb la sensació que ‘abans de l'estiu quedarà tot clar' i que Sánchez serà investit o en un primer debat d'investidura o en un altre posterior però que es convocaria amb celeritat. És a dir, segons el seu pronòstic, si Sánchez fracassa en el primer intent, el eei convocaria una segona ronda amb els grups polítics i de forma immediata se celebraria una segona sessió d'investidura ja fructífera. Definint el govern de cooperació Baldoví ha tornat a mostrar la seva preferència per la creació d'un govern de coalició. ‘Crec que seria bo que en el govern poguera haver-hi gent d'altres partits sense escarafalls', ha comentat, abans d'afegir que a voltes el PSOE es comporta com si només li faltessin ‘quatre o cinc vots' per a la majoria absoluta quan la realitat és que li separen més de 50 escons de l'anhelada xifra de 176. Baldoví ha tornat a remarcar que el compromís amb un finançament just és la condició per que posen els valencianistes per a votar a favor del candidat socialista. A més, ha explicat que Ábalos no li ha detallat en què consisteix el ‘govern de cooperació' que Sánchez va oferir ahir al líder de Podem, Pablo Iglesias. ‘Supose que açò encara ho estan definint i acabant de perfilar perquè a voltes hi ha vetos creuats', ha dit. En aquest punt, ha admès que havia parlat amb el ‘número tres' del PSOE del veto de Coalició Canària a la investidura de Sánchez si aquest pacta un bipartit o un programa de govern amb els ‘morats'. No obstant això, el portaveu de Compromís ha apuntat que aquesta postura dels nacionalistes canaris potser podria veure's afectada amb els acords als quals s'arribi a l'arxipèlag. | [
"Qui és Joan Baldoví?",
"Amb qui s’ha reunit?",
"Amb quina impressió ha sortit?",
"Quan ho ha comunicat?",
"Amb qui més ha tingut una quedada?",
"Quin és l’objectiu dels membres del PSOE?",
"Amb qui va tenir una xerrada Sánchez?",
"I a quina conclusió va arribar?",
"Quan preveu Baldoví que tot s'arregli?",
"Segons ell, si no ho aconseguís Pedro en la primera sessió d’investidura, podria formar Govern a la segona?",
"Està Baldoví a favor d’aquesta aliança?",
"Quantes actes de diputats li calen a Sánchez per poder fer-ho realitat?",
"En quin cas estarien a favor els valencianistes?",
"Què ha retret Joan d’Àbalos?",
"En quin cas Coalició Canària no li donaria suport al PSOE?"
] | {
"answer_end": [
58,
146,
332,
515,
503,
604,
723,
839,
1027,
1367,
1488,
1797,
1960,
2098,
2422
],
"answer_start": [
0,
60,
148,
373,
422,
507,
631,
725,
954,
1153,
1378,
1693,
1799,
1969,
2297
],
"input_text": [
"El portaveu de Compromís al congrés espanyol.",
"Amb el secretari d'Organització del PSOE, José Luis Ábalos.",
"Que el candidat socialista, Pedro Sánchez, podrà formar govern abans del mes d'agost després de ser investit president en un primer debat d'investidura o bé en un segon.",
"Després de l'entrevista que ha mantingut amb el també ministre de Foment espanyol en funcions.",
"Amb el també ministre de Foment espanyol.",
"Buscar suports a la investidura de Sánchez.",
"Amb els dirigents del PP i de Ciutadans.",
"A la impossibilitat de ser investit gràcies a una abstenció de populars i taronges.",
"Abans de l'estiu.",
"Sí.",
"Sí.",
"Més de 50.",
"El compromís amb un finançament just.",
"Que no li ha detallat en què consisteix el govern de cooperació que Sánchez va oferir ahir al líder de Podem.",
"Per si aquest pacta un bipartit o un programa de govern amb els morats."
]
} |
mitologia | En la mitologia grega, Hiperíon (en grec antic: Ὑπερίων, Hyperíōn 'el que viu a sobre', 'el que va per sobre'; en llatí: Hyperion) és un tità, fill d'Urà (el Cel) i Gea (la Terra).
A la Ilíada d'Homer, el déu sol s'anomenava Helios Hyperion (Sol en el més alt), però en l'Odissea, la Teogonia d'Hesíode i l'himne homèric a Demèter el sol rep el nom d'Hyperonides (‘fill d'Hiperió'), Hesíode imaginava Hiperió com un ésser separat d'Hèlios en altres obres. Alguns tradueixen «Hiperió» com el que apareix abans que el Sol. En la literatura grega posterior Hiperió sempre es distingeix d'Hèlios.
Hiperió era considerat sovint el déu de l'observació, i la seva germana Tea la deessa de la vista.
Segons Hesíode, es va casar amb Tea (germana seva, anomenada també Eurifaesa en l'Himne homèric a Hèlios) amb qui va tenir tres fills: Hèlios (el Sol), Selene (la Lluna) i Eos (l'Aurora):
Els seus fills eren notables per bellesa i virtut, el que atragué sobre Hiperió les enveges dels altres Titans. Aquests, conspirant entre ells, van decidir matar Hiperió i ofegar els seus fills.
Hiperió exerceix un paper virtualment nul en els cultes grecs i molt petit en la mitologia, amb l'excepció d'aparèixer a la llista dels dotze Titans. Autors grecs posteriors "intel·lectualitzaren" els seus mites: | [
"Qui és Hiperió?",
"Com es tradueix el seu nom?",
"Com s’anomena la divinitat a l’obra d’Homer?",
"I on surt com Hyperonides?",
"Què podria significar també Hiperió?",
"Què representava?",
"I la seva germana?",
"Va contraure matrimoni amb ella?",
"De quina forma s'esmenta la deessa a l’Himne homèric a Hèlios?",
"Qui eren els seus descendents?",
"Què simbolitzava Selene?",
"Com eren aquests descendents?",
"Què va causar això?",
"Quina mesura van voler prendre?",
"Hiperió és una deïtat rellevant en els mites grecs?"
] | {
"answer_end": [
141,
130,
240,
362,
519,
645,
690,
727,
797,
878,
861,
929,
990,
1073,
1165
],
"answer_start": [
23,
23,
181,
267,
456,
601,
647,
647,
720,
798,
844,
880,
900,
1001,
1075
],
"input_text": [
"Un tità.",
"Com el que viu a sobre o el que va per sobre.",
"Helios Hyperion.",
"En l'Odissea, la Teogonia d'Hesíode i l'himne homèric a Demèter.",
"Com el que apareix abans que el Sol.",
"L'observació.",
"La vista.",
"Sí.",
"Com Eurifaesa.",
"Hèlios, Selene i Eos.",
"La Lluna.",
"Bells i virtuosos.",
"Que els altres Titans tinguessin enveja.",
"Matar Hiperió i ofegar els seus fills.",
"No."
]
} |
mitologia | Wolfram von Eschenbach (~1170 – ~1220) va ser un cavaller, poeta i trobador en alemany (Minnesänger).
Pertanyia a una família senyorial d'Eschenbach, prop de Nuremberg a la cort de Hermann de Turíngia. Però privat de tot patrimoni per no ser el primogènit, vivia poc menys que en la misèria, quan heretà un petit domini, que malgrat que millorà un xic la seva situació, no fou suficient, segons diu ell mateix, per allunyar la fam de casa seva.
De caràcter altiu, brusc i independent, recorregué castells, oferint els seus serveis als magnats, segons costum de l'època. El duc de Henneberg l'armà cavaller a Mansfeld i provà el seu valor en les lluites sostingudes entre Otó de Brunswick i Felip de Suàbia per la possessió de la corona imperial. Assolí la protecció del comte de Wertheim, que li feu donació de la propietat de Wildenberg; Dels comtes de Truhendingen i de la marquesa de Herstein. A Kizzingen prengué part en un torneig, i vers l'any 1200 fixà la seva residència a Eisenbach, on va contraure matrimoni i entrà al servei del landgravi Hermann de Turíngia, gran protector de les arts i dels artistes.
El 1207, se celebrà en el castell de Wartburg el cèlebre combat literari entre Eschenbach i Klingsohr, en què es disputaren el premi instituït pel landgravi Hermann. Eschenbach es mostrà molt hàbil en els cants religiosos, però el seu competidor l'avantatjà en els altres gèneres. Mort el seu protector, passà els últims anys de la seva vida a Eschenbach; hi ha la creença que allí acabà els seus dies, ja que rebé sepultura a l'església de Nostra Senyora, d'aquesta població.
Wolfram, que no sabia llegir ni escriure, tingué per mestre un altre trobador anomenat Friedebrandt; coneixia de memòria nombroses obres literàries llatines, franceses i alemanyes, i ell, Gottfried von Strassburg i Walther von der Vogelweide són els poetes alemanys més notables de l'època medieval.
El seu embolcall tosc i indomable de guerrer amagava la tendresa i delicadesa del poeta, i malgrat que incorrecte i obscur algunes vegades, per la riquesa de la seva imaginació, l'elevació de les seves idees, l'expressió i elegància del seu estil se'l considera com un vertader poeta èpic.
A Eisenach compongué Parzival (1200-1210), una recreació de la vida del cavaller, poema simbòlic amb setze cants, què és la llegenda del Sant Greal, on desenvolupa els temes celtes del cicle de la Taula Rodona, inspirant-se, segons ell, en una obra desconeguda d'un provençal, a qui anomena Kyot, considerat per molts com un personatge imaginari. En realitat sembla que Wolfram se serví per a la composició del seu poema de Le conte de Greal de Chrétien de Troyes, afegint a l'obra del poeta francès, sis cants i la llegenda de Lohengrin. L'èxit de l'obra al seu temps fa que se'n conservin diversos manuscrits, tot i ser pensat per a la transmissió oral i datar d'un període primerenc (principis del segle XIII). Va inspirar nombrosos autors posteriors, entre els quals destaca Wagner amb la seva òpera Parsifal.
Té, a més, dos poemes sense acabar: Titurel, cançó d'amor, que es relaciona amb la llegenda de Parsifal i les tradicions del Sant Greal, i del qual es conserven dos fragments, i Willeham, narració de les proeses de Sant Guillem d'Aquitània contra els àrabs, i inspirat en la cançó de gesta francesa Bataille d'Alischans, i vuit cançons, que han arribat fins a nosaltres, en la que conta la història dels seus amors.
Se li han atribuït la major part de les composicions de la seva època, els autors de les quals són desconeguts, com Die Nibelungen, Sängerhrieg auf der Wartburg, etc., però les úniques quina autenticitat s'ha provat, són les citades, que publicà Lachmann a Berlín (1833).
De la seva vida es tenen poques dades i els testimonis són contradictoris: alguns el fan membre de ritus esotèrics, amb què hauria farcit la seva obra, d'altres afirmen que era illetrat però un conegut trobador, conreador de l'amor cortès (s'han conservat obres líriques seves). | [
"De qui es tracta Wolfram von Eschenbach?",
"Provenia d’una família de pagesos?",
"Però, era pobre?",
"Com se’l caracteritza?",
"Qui el va nomenar cavaller?",
"Quin aristòcrata li va concedir Wildenberg?",
"Quan aniria a viure a Eisenbach?",
"Què va passar en el 1207?",
"On moriria Wolfram?",
"Qui va ser el seu mentor?",
"Per què destaca la seva obra?",
"De què es tracta Parzival?",
"Com que és un romanç, no es poden trobar enlloc els seus textos originals?",
"Com s’anomenen els seus treballs inacabats?",
"On s’esmenten els escrits que va crear?"
] | {
"answer_end": [
86,
148,
290,
483,
605,
837,
990,
1216,
1516,
1691,
2180,
2262,
2836,
3182,
3675
],
"answer_start": [
0,
102,
202,
445,
570,
746,
939,
1115,
1419,
1634,
2032,
2203,
2721,
2996,
3580
],
"input_text": [
"D'un cavaller, poeta i trobador en alemany.",
"No.",
"Sí.",
"Altiu, brusc i independent.",
"El duc de Henneberg.",
"El comte de Wertheim.",
"Vers l'any 1200.",
"Se elebrà en el castell de Wartburg el cèlebre combat literari entre Eschenbach i Klingsohr.",
"A Eschenbach.",
"Un altre trobador anomenat Friedebrandt.",
"Per la riquesa de la seva imaginació, l'elevació de les seves idees, l'expressió i elegància del seu estil.",
"D'una recreació de la vida del cavaller.",
"No.",
"Titurel i Willeham.",
"A Berlín."
]
} |
mitologia | Fènix (en grec antic Φοῖνιξ), d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill del Rei de Sidó Agenor i de Telefaassa, i germà de Cilix, Cadme, Europa. Algunes fonts diuen que va ser pare de Fineu, el rei de Tràcia.
La seva germana Europa, va ser raptada pel déu Zeus, transformat en un imponent brau, que va creuar el mar volant dirigint-se cap a l'illa de Creta. Agenor, que estava molt per la seva filla, va ordenar als seus fills que anessin a buscar-la, i que vengessin el rapte. Els va dir que si no trobaven Europa, no podrien tornar mai més o els donaria mort.
Fènix va partir en comitiva, amb els seus germans, Cílix i Cadme, i la seva pròpia mare, Telefaassa, embarassada de Fineu. Varen seguir costa del mar Mediterrani cap a ponent, cap a Turquia. Per al cap d'un temps de viatjar, es va aturar i va tornar enrere i establir-se a prop del regne del seu propi pare. S'establí a la costa oriental de la Mediterrània, a la regió que adoptà el seu nom, Fenícia, i fundà la ciutat de Tir, de la que en va ser rei. Segons la llegenda, Fènix, va fer que el seu poble, els Fenicis, adoptés una forma de vida marinera i mercantil. Construïren vaixells que van començar a viatjar per tot el Mediterrani i estendre la cultura Fenícia per tot arreu. Potser era aquesta la millor forma de continuar la recerca de la seva germana.
Mentrestant els seus germans van continuar camí. Cílix es va establir a Cilícia, una regió davant de la serralada dels Antitaure a Turquia. Sa mare va morir a la costa del mar Adriatic, poc després de donar a llum a Fineu. Cadme va arribar a la península hel·lènica on va arribar a la Beòcia i on va fundar la ciutat de Cadmia i també es va erigir com rei.
Després de cercar en va la seua germana Europa, raptada per Zeus, a la qual donà el nom de Fenícia.
Viccionari | [
"Qui era Fènix?",
"En quina creença?",
"Com s’anomenen els seus germans?",
"Què li va passar a Europa?",
"Per tant, què els va encarregar el seu pare?",
"Quina seria la conseqüència si no la portaven de nou a casa?",
"Amb qui va marxar Fènix?",
"Gràcies a ell, què rep avui en dia el seu nom?",
"Com va ajudar l’heroi als seus ciutadans?",
"En què va derivar que fabriquessin naus?",
"En què va beneficiar a Fènix?",
"On va anar Cílix?",
"Què li va passar a Telefassa?",
"Quina polis va establir Cadme?",
"Trobarien a Europa?"
] | {
"answer_end": [
82,
82,
160,
277,
493,
577,
678,
978,
1142,
1258,
1337,
1477,
1523,
1665,
1742
],
"answer_start": [
0,
0,
62,
226,
375,
495,
579,
887,
1051,
1144,
1260,
1388,
1479,
1562,
1696
],
"input_text": [
"Un heroi grec.",
"En la mitologia grega.",
"Cilix, Cadme i Europa.",
"Va ser raptada pel déu Zeus.",
"Que anessin a buscar-la, i que vengessin el rapte.",
"Que no podrien tornar mai més o els donaria mort.",
"Amb els seus germans, Cílix i Cadme, i la seva pròpia mare, Telefaassa.",
"La regió a la costa oriental de la Mediterrània.",
"Va fer que adoptés una forma de vida marinera i mercantil.",
"Que viatgessin per tot el Mediterrani i que estenguessin la cultura Fenícia per tot arreu.",
"En la recerca de la seva germana.",
"A Cilícia, una regió davant de la serralada dels Antitaure a Turquia.",
"Va morir a la costa del mar Adriatic.",
"Cadmia.",
"No."
]
} |
vilaweb | El secretari general de Podem al País Valencià i síndic a les Corts, Antonio Montiel, ha assegurat que si finalment Mariano Rajoy es convertix en nou president gràcies a l'abstenció del PSOE, convocaria d'urgència a la direcció del partit al País Valencià per a decidir si manté o no el seu suport al Consell. Montiel s'ha expressat així en declaracions als mitjans de comunicació als passadissos de les Corts, després de ser preguntat per si de cas es replantejarien al suport al govern valencià en el cas que l'abstenció del PSOE permetés un nou govern de Rajoy. ‘És aviat per avançar esta decisió, però la nostra preocupació és gran', ha destacat el dirigent de Podem, qui ha afegit que ‘si la situació del Partit Socialista desembocara en un govern de Mariano Rajoy, que ha maltractat als valencians, nosaltres haurem de prendre decisions polítiques'. ‘Mentre ens ho permeta el comportament de la resta de socis, serem lleials amb l'acord del Botànic; si es produïxen canvis substancials en les circumstàncies polítiques, haurem d'analitzar i obrar en conseqüència', ha dit. De la mateixa manera, ha afegit: ‘Serem lleials amb les obligacions contretes per Podem a l'acord del Botànic amb la ciutadania valenciana si l'acord es desenvolupa, es completa i s'amplia i seguix sent una eina per a millorar la vida de la gent'. Preocupació per la crisi del PSOE Antonio Montiel ha assegurat que existix una ‘tremenda preocupació' per la crisi del PSOE, ‘un partit que ha estat un dels puntals del sistema de la transició política i del règim del 78'. Segons la seva opinió, és una crisi que ‘no només afecta al PSOE sinó a tota l'arquitectura del sistema de partits'. I ha afegit: ‘Tot i que el senyor Puig s'obstine a dir-nos que esta és una qüestió interna del PSOE, no és cert. Afecta els valencians'. De la mateixa manera, ha criticat la contradicció que suposa que el cap del Consell i secretari general del PSPV, Ximo Puig, convoqui per al dimecres a Madrid un acte sobre la defensa del finançament —ha criticat que s'hagi assabentat a través d'una carpeta de protocol i sense diàleg per a la preparació de l'acte— i ‘s'aliniï amb el bloc d'aquells del Partit Socialista que podrien per activa o per passiva provocar un nou Govern de Mariano Rajoy. Montiel entén que hagués estat millor ‘un exercici de prudència per part del president de la Generalitat i una actitud més discreta, però ara ja el dany està fet en el si del Partit Socialista i tindrà conseqüències'. ‘De moment —ha assenyalat— tot apunta que Mariano Rajoy tornarà a convertir-se en el president dels espanyols i s'hauria tancat la possibilitat d'un govern de progrés'. | [
"Quins càrrecs té Antonio Montiel?",
"Què ha anunciat sobre Mariano?",
"Per què?",
"On ho ha comentat?",
"Quina pregunta li havien fet?",
"És un tema que els concerneix?",
"Com respondran davant d’un governament de Rajoy?",
"Continuaran amb la coalició del Botànic?",
"Com defineix el PSOE?",
"A qui pertorba aquest tràngol?",
"Què ha retret de Puig?",
"Quin paper té aquest?",
"Com s'ha donat compte d'això Montiel?",
"Amb qui ha fet aliança Puig?",
"Quina mesura li proposa?"
] | {
"answer_end": [
84,
255,
308,
409,
563,
649,
853,
1188,
1548,
1665,
2003,
1927,
2119,
2252,
2385
],
"answer_start": [
0,
86,
214,
318,
411,
565,
728,
1113,
1433,
1573,
1826,
1865,
1989,
2120,
2254
],
"input_text": [
"És el secretari general de Podem al País Valencià i síndic a les Corts.",
"Que si finalment es convertix en nou president gràcies a l'abstenció del PSOE, convocaria d'urgència a la direcció del partit al País Valencià.",
"Per a decidir si manté o no el seu suport al Consell.",
"Als passadissos de les Corts.",
"Si es replantejarien al suport al govern valencià en el cas que l'abstenció del PSOE permetés un nou govern de Rajoy.",
"Sí.",
"Hauran de prendre decisions polítiques.",
"Sí.",
"Com un partit que ha estat un dels puntals del sistema de la transició política i del règim del 78.",
"A tota l'arquitectura del sistema de partits.",
"Que convoqui per al dimecres a Madrid un acte sobre la defensa del finançament.",
"És el cap del Consell i secretari general del PSPV.",
"A través d'una carpeta de protocol i sense diàleg per a la preparació de l'acte.",
"Amb el bloc d'aquells del Partit Socialista que podrien per activa o per passiva provocar un nou Govern de Mariano Rajoy.",
"Un exercici de prudència per part del president de la Generalitat i una actitud més discreta."
]
} |
books | En temps remots, els quals només puc assenyalar dient que ja les oques tenien bec i que encara a la nostra terra es parlava bon català sense gramàtica, vivia al terme de Vilablanca d'Empordà un pagès renegaire, un tal Jeroni Baltrons, que mai no s'acontentava de res. I a fe que es queixava de vici, perque, si no totes li ponien, no era pas dels que troben més buit el covador. Propietari d'una galant casa i riques terres, solia omplir sengles canats de blat i emporxar famosos dalls d'userda, que venia als negociants, i ni mai mancaven alguns grapadots d'unces a la seva gaveta, ni bons pernils i cansalades al seu rebost.
Una vegada un negociant va estafar-li amb una fallida fraudulenta una partida de diners i l'irascible pagès cuidà ofegar-se d'enuig. Eixí de la casa del fallit arrabassant-se els cabells a grapats i maleïnt cel i terra; i, tot marxant a peu cap al seu poble, anava caragolant en veu alta flastomies i més flastomies, barbotega que barbotegaràs.
I, munts enllà, en ésser al mig d'una selva i quan amb més ira gitava el verí del seu cor, se li presentà de sobte al davant una figura plàcida de pelegrí, voltada d'una boireta lluminosa com la que sol circuir la lluna en certs temps d'humitat. Anava vestida amb un hàbit burell, duia conculles a la valona i a la gallarussa i empunyava un gaiató encarabassat. S'atansava vers en Jeroni sense caminar, ni moure tan sols els peus, rasant el sol sense tocar-lo. I, en ésser a dues passes del pagès, li va dir :
-Calla, calla, boca d'infern! Per què malparles del Déu, que t'aguanta?
-No torno la paraula enrera ni que mala forca m'escanyi -va respondre el verinós, entossudint-se, amb tot i l'esglai, que li causava l'estranya visió, que tenia al davant. -Amb la raó no callo per ningú. Ja comprenc que no sou d'aquest món, perquè la pasta dels habitans d'ací baix no treu faró de xinxeta, com la del vostre cos; però, millor que sigueu dels barris d'amunt! Torneu-hi, torneu-hi, si no us costa massa de pujar-hi; i digueu de part meva al vostre Mestre que és un matusser, que no ha tocat res que no ho hagi esguerrat, i que és un fàstic viure dins aquest món de traïdories i pedregades. | [
"Quines referències fa el narrador per designar en quina època es tracta la història?",
"Qui és Jeroni Baltrons?",
"On residia?",
"Remugava sense cap motiu?",
"Quines propietats tenia?",
"Què recollia?",
"Quins aliments no li faltaven a la recuina?",
"Què li va ocórrer un cop amb un comprador?",
"Com va reaccionar Jeroni?",
"Anant cap a casa, amb qui es va topar?",
"Com era?",
"Què li va preguntar al pagès?",
"Es penedeix Baltrons de les seves blasfèmies?",
"Per què sap que el pelegrí no és un humà?",
"Què vol que li comenti a Déu?"
] | {
"answer_end": [
150,
234,
190,
298,
423,
460,
625,
714,
845,
1126,
1332,
1553,
1634,
1882,
2157
],
"answer_start": [
0,
191,
152,
268,
379,
425,
524,
627,
715,
988,
1218,
1436,
1554,
1758,
1929
],
"input_text": [
"En temps remots, els quals només puc assenyalar dient que ja les oques tenien bec i que encara a la nostra terra es parlava bon català sense gramàtica.",
"Un pagès renegaire.",
"A Vilablanca d'Empordà.",
"Sí.",
"Una galant casa i riques terres.",
"Blat.",
"Ni pernils ni cansalades.",
"Va estafar-li amb una fallida fraudulenta una partida de diners.",
"Eixí de la casa del fallit arrabassant-se els cabells a grapats i maleïnt cel i terra.",
"Amb una figura plàcida de pelegrí.",
"Anava vestida amb un hàbit burell, duia conculles a la valona i a la gallarussa i empunyava un gaiató encarabassat.",
"Per què malparles del Déu, que t'aguanta?",
"No.",
"Perquè la pasta dels habitans d'ací baix no treu faró de xinxeta, com la del seu cos.",
"Que és un matusser, que no ha tocat res que no ho hagi esguerrat, i que és un fàstic viure dins aquest món de traïdories i pedregades."
]
} |
books | Després, no sé quant de temps després, vaig tirar-me daltabaix del llit, desvetllat tot d'una per la idea de la realitat. O desgràcia! M'havia adormit. Ja devia ésser clar. Quina pega! Que pensarien de mi els companys? Però… qui sap? No es veia pas gens de claror per cap escletxa. Era precís sortir, encendre llum i mirar el rellotge de la sala. Vaig cercar de palpentes.. A on redimontri era la capsa de mistos?.. Si… cucut!… no havia pensat a fer-ne posar cap a la tauleta de nit. Estava ben fresc, doncs. Quina resolució pendre? Atuït, vaig tombar el front sobre la paret i no sabia coordinar cap idea. I, mentre estava així vaig sentir que el sereno cantava… lluny, lluny… amb una veueta feble com la d'un eco. Ah! com el vaig escoltar!… Hauria sentit el vol d'una guinjola. «La una i tres cuartus.» Tres quarts de dues. Estava salvat. Era precisament la meva hora. Me vaig posar les botes a sota l'aixella, vaig agafar la gàbia i el vesc i a poc a poc, a peu de mitja, vaig sortir de la meva cambra. Havia de marxar d'esma; però… bah! …sabia tan bé els passadissos, recons i catabaumes de casa, que no tenia pas por d'esgarriar-me. M'anava representant dintre la fosca impenetrable el tirat de les parets i la disposició dels mobles, peça per peça. Aquí ha d'haver-hi una taula, allí, el sofà, part d'ací ve a caure l'estudi, part d'allà, el menjador… Endavant!… seguim, passem, girem, voltem… De cop i volta me vaig topar amb un tocom inesperat, Per força havia d'ésser una calaixera, sinó que la tenia més a prop que no em pensava. Palpo i… me va causar l'efecte d'una monstruositat.., vaig trobar uns relleus estranys, uns petges corbats i bonyeguts, unes pampolades de fusta, que brollaven de tots cantons com si m'envestissin.., Que rediantre significava aquella transformació? Allò era un moble, però quin?, Palpa que palpa, no em va costar poc ni gaire de fer entrar al meu magí la percepció clara del moble, que estava tocant. Devia ésser la consola… Amb tants d'enfarfecs no podia ésser sinó la consola. Però, si precisament jo la suposava a la banda oposada! Em vaig trobar desorientat d'una manera, que no es pot dir. | [
"Què va fer el protagonista després d’una llarga estona?",
"Què li havia passat?",
"Podia veure amb claredat?",
"Quin objecte buscava?",
"Com ho feia?",
"Quin era el problema del noi?",
"A qui va escoltar de sobte?",
"Quina hora va dir que era?",
"Què va fer el jove abans de marxar de l’habitació?",
"Per què no tenia por de perdre's?",
"Què anava figurant?",
"Quin moble va tocar inesperadament?",
"Però, quines característiques li estranyaven d’aquesta?",
"Sabia què era?",
"Al final, quin objecte va intuir que era?"
] | {
"answer_end": [
71,
150,
314,
412,
371,
605,
662,
824,
1004,
1136,
1238,
1490,
1684,
1818,
2017
],
"answer_start": [
9,
122,
234,
347,
347,
509,
610,
720,
871,
1006,
1138,
1415,
1540,
1740,
1941
],
"input_text": [
"Es va tirar daltabaix del llit.",
"S'havia adormit.",
"No.",
"La capsa de mistos.",
"De palpentes.",
"No li venia cap idea.",
"Al sereno.",
"Tres quarts de dues.",
"Se va posar les botes a sota l'aixella, va agafar la gàbia i el vesc.",
"Perquè sabia molt bé els passadissos, recons i catabaumes de casa.",
"El tirat de les parets i la disposició dels mobles.",
"Una calaixera.",
"Uns relleus estranys, uns petges corbats i bonyeguts, unes pampolades de fusta.",
"No.",
"La consola."
]
} |
bios | María José Salvador Rubert (La Vall d'Uixó, 28 d'agost de 1974) és una política, advocada i professora. És militant del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE). D'ençà de 2007 és Diputada a les Corts Valencianes. Des del 29 de juny de 2015 i fins al 2019 ha estat la Consellera de Dret a l'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori de la Generalitat Valenciana, al govern encapçalat per Ximo Puig i Mónica Oltra. Des del maig de 2019, vicepresidenta primera de les Corts.
Nascuda en el municipi castellonenc de la Vall d'Uixó l'any 1974. És llicenciada en Dret per la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana. Seguidament va realitzar un Postgrau en Política internacional per la Universitat de Barcelona. Després de finalitzar els seus estudis universitaris, va començar a treballar com a advocada especialitzada a l'àrea internacional i en l'empresa privada i també va ser investigadora de l'Institut d'Estudis sobre Conflictes i Acció Humanitària (IECAH) de Madrid. Després va tornar a la Universitat Jaume I, on va realitzar un Màster internacional en estudis per la pau i el desenvolupament i va passar a ser professora de Dret internacional.
Des de fa molts anys és militant del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), del que ha estat Subsecretària de l'agrupació local de la Vall d'Uixó, entre 2004 i 2008. Des d'aquest últim any, també ha estat Sotssecretària General de la Comissió Executiva Provincial de Castelló i Secretària d'Habitatge del PSPV-PSOE.
Durant aquesta època, es va presentar en les llistes del PSPV-PSOE per la circumscripció de Castelló a les eleccions a les Corts Valencianes de 2007, i va aconseguir ser escollida com a diputada de les Corts Valencianes. Posteriorment va renovar el seu escó en les eleccions a les Corts de 2011 i en les de 2015. Arran la formació de govern bipartit a la Generalitat Valenciana entre PSPV-PSOE i Compromís, que va portar Ximo Puig a ocupar la presidència i Mónica Oltra la vicepresidència, María José Salvador va passar a formar part d'aquest nou govern quan fou nomenada el 2015 Consellera de Dret a l'habitatge, Obres públiques i Vertebració del Territori, càrrec pel qual cessà, a petició pròpia, el 2019, en ser nomenada vicepresidenta primera de les Corts en la sessió constitutiva de la cambra celebrada el 16 de maig. | [
"A què es dedica María José Salvador Rubert?",
"A quin partit polític pertany?",
"Quan va ser consellera de Dret a l’Habitatge?",
"Qui presidia en aquell moment?",
"Va néixer a Catalunya?",
"On va estudiar Dret?",
"Què va cursar a la UB?",
"De què va exercir després dels seus estudis?",
"De què seria docent?",
"Fa poc que forma part al PSPV?",
"Com va aconseguir ser diputada?",
"Quins anys tornaria a sortir escollida?",
"Quin paper va tenir en la coalició del PSPV i Compromís?",
"La van acomiadar d’aquesta ocupació?",
"Quan va esdevenir vicepresidenta primera de les Corts?"
] | {
"answer_end": [
102,
155,
307,
432,
546,
632,
728,
991,
1170,
1244,
1692,
1809,
2155,
2178,
2321
],
"answer_start": [
0,
104,
221,
263,
493,
559,
646,
730,
1122,
1172,
1520,
1733,
1988,
2078,
2210
],
"input_text": [
"És polítia, advocada i professora.",
"Al Partit Socialista del País Valencià.",
"Del 29 de juny de 2015 i fins al 2019.",
"Ximo Puig i Mónica Oltra.",
"No.",
"A la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana.",
"Un Postgrau en Política internacional.",
"D'advocada especialitzada a l'àrea internacional i en l'empresa privada i d'investigadora de l'Institut d'Estudis sobre Conflictes i Acció Humanitària de Madrid.",
"De Dret internacional.",
"No.",
"Es va presentar en les llistes del PSPV-PSOE per la circumscripció de Castelló a les eleccions a les Corts Valencianes de 2007, i va aconseguir ser escollida.",
"El 2011 i el 2015.",
"Consellera de Dret a l'habitatge, Obres públiques i Vertebració del Territori.",
"No.",
"El 16 de maig."
]
} |
books | -Cabòries de dona!- feia en Biel amb cert desgaire.
-Amén de Déu que ho siguin.
-I no ho han de ser!
-Podé sí. Emprò pensa que en Jan no dorm ni reposa per fer-te mal: Tot el dia el passa dient esguerradures de tu i inculpant-te del mal que ha fet l'aigua. I com que és tan reboig, no seria cap cosa estranya que una nit engresqués els de la colla i et vinguessin a escometre. Perquè gairebé tothom està que l'aiguat va ser cosa teva. I, veient que no més va fer mal al poble, figura't si n'estan, d'encalabrinats! La gran ràbia dels d'aquí és de veure que, mentre tot Cassanelles ha quedat desgraciat, els de Vilavessant se gaudeixen de la pluja, que no els ha fet més que bé. I com que sempre hi ha hagut tanta ràbia de l'un poble a l'altre…
Tant i tant va maldar, que va aconseguir encomanar les seves temors a en Biel. Però, malgrat la vista que el minyó esparpillava i les tortes que feia per dintre els boscos del comte quan se n'anava a jóc, mai va aconseguir veure una ombra que el fes malfiar.
Vet aquí perquè, de xic en xic, aquelles sospites li varen desaparèixer de nou, i va tornar a fer la ruta de cal ferrer a la torre sense parar-se a escorcollar les reconades de camí ni a ronsejar per les marrades. Sempre a la seva, ni tan sols es torbava mai a tombar la vista, no fent cabal de les petites remors que sentia al pas i que, si bé arribaven a les seves orelles, no li deixaven rastre a l'esperit. | [
"Quina exclamació va fer en Biel?",
"Què li respon l’altre personatge?",
"Segons un altre personatge, amb quin objectiu no descansa Jan?",
"Què fa durant tot el dia?",
"Quin fet no li causaria estranyesa?",
"De què l’acusa tot el poble?",
"Què els causa irritació?",
"Quina conseqüència va tenir les insistències del seu company a Biel?",
"Què no va apreciar mai?",
"Es va tornar a despreocupar el Biel?",
"Com va tornar a caminar per cal ferrer?",
"Anava segur?",
"Com actuava?"
] | {
"answer_end": [
32,
78,
166,
255,
375,
433,
646,
821,
1001,
1081,
1215,
1327,
1334
],
"answer_start": [
0,
52,
111,
168,
282,
377,
515,
744,
949,
1035,
1085,
1217,
1217
],
"input_text": [
"Cabòries de dona!",
"Amén de Déu que ho siguin.",
"Amb el de fer-te mal.",
"El passa dient esguerradures de tu i inculpant-te del mal que ha fet l'aigua.",
"Que una nit engresqués els de la colla i el vinguessin a escometre.",
"De l'aiguat.",
"Que Cassanelles ha quedat desgraciat, i els de Vilavessant se gaudeixen de la pluja.",
"Va aconseguir encomanar les seves temors.",
"Una ombra que el fes malfiar.",
"Sí.",
"Sense parar-se a escorcollar les reconades de camí ni a ronsejar per les marrades.",
"Sí.",
"Sempre a la seva, ni tan sols es torbava mai a tombar la vista, no fent cabal de les petites remors que sentia al pas."
]
} |
bios | Antònia Guitart Orriols (Berga ? - Manresa, 29 de març de 1960) fou una col·laboradora activa de la resistència antifranquista del maquis a la comarca del Bages.
Nascuda a Berga, es casà molt jove amb Joan Bonet Casals, capatàs de l'obra de la construcció de la carretera de Berga a Bagà, i van tenir tres fills, Ramona, Miquel i Florentina. El 1925, la família es va traslladar a Manresa, on vivien al barri del Guix i els fills van trobar feina al tèxtil.
El fill, Miquel Bonet Guitart (Bagà 1912- Castellnou 1996) era teixidor a la fàbrica Bertrand i Serra. Es casà amb Maria Guitart Cardó, i Ramona amb Pere Obiols Ribó. Tots ells estaven molt polititzats i compromesos amb el moviment anarco-sindicalista.
Un cop acabada la guerra civil i iniciada la resistència antifranquista, Antònia va fer de casa seva un refugi segur per als companys de lluita, com ara Marcel·lí Massana, amic d' infància i parent llunyà del seu fill Miquel i d'altres.
El maig de 1949, va acollir Josep Sabaté, germà de Quico Sabaté i li va curar les ferides que li havia fet la Guardia Civil en un enfrontament a l' Hospitalet de Llobregat. També va ajudar el guerriller Francesc Denís Díez “el Català” que més tard fou interceptat per la Guàrdia Civil prop de Gironella i es va suïcidar el 3 de juny a la caserna de Sallent ingerint una càpsula de cianur que sempre duia amagada en un botó de la roba per evitar que les tortures el portessin a la delació dels companys.
Mentre el fill Miquel i el marit de la seva filla Ramona, Pere Obiols, experts passadors i guies fronterers, conduïen grups de trànsit per les muntanyes, Antònia sortia sola de matinada amb un mocador al cap, carregada amb un farcell i un cistell, seguia el curs del riu Llobregat, passava els “tres salts” i s'endinsava a la riera de Sant Esteve, i en els amagatalls convinguts, deixava les provisions i els missatges que portava per als “seus nois”. Antònia era menuda, vigorosa i valenta, tenia 70 anys i s'arriscava molt, però quan els fills l'advertien, ella replicava: “Feu el vostre treball, que jo faig el meu, val més que m'agafin a mi que a vosaltres”.
L' any 1951 la guàrdia civil es presentà a “la Torre del Secundino” (l'actual carrer Segre) al terme municipal de Manresa. Van irrompre per sorpresa al pis on vivia el fill d'Antònia, Miquel Bonet, la seva esposa Maria, llurs fills petits Estanislau i Josep, i la seva germana Florentina. Cercaven Marcel·lí Massana i un suposat arsenal d'armes, ho van registrar tot i no van trobar res, però van detenir tota la família, inclòs Joan Bonet, el marit d'Antònia. Van ser traslladats a la Presó Model de Barcelona, a excepció del nen Josep que temporalment era a casa de l'àvia materna a Sant Fruitós de Bages. Van romandre dues setmanes empresonats sense proves, fins que el capellà de la presó va intercedir perquè fossin alliberats. Mentrestant els presos havien fet un camió de joguina pel nen, en el qual van fer sortir un missatge a l'exterior que va servir per salvar una persona que podia ser executada al Camp de la Bota.
Antònia va morir de càncer a Manresa, el dia 29 de març de 1960. Els seus fills, Miquel, Ramona, Florentina i el seu net Estanislau, van mantenir sempre llurs ideals i van seguir lluitant a les files de la CNT.
El 13 de juny de 2015, en l'acte d'investidura de l'alcaldia de Manresa, els tres regidors de la CUP van votar de forma simbòlica a favor de dues dones obreres, una d'elles l'Antònia Guitart, i d'un jove mort sota custòdia policial, per tal de "donar els nostres vots a persones que simbolitzin les lluites socials de la ciutat, ciutadanes invisibilitzades amb una història digna de ser coneguda", va explicar Jordi Masdeu, candidat a l'alcaldia. Els seus vots van ser declarats nuls. | [
"Qui va ser Antònia Guitart Orriols?",
"Qui era el seu home?",
"Quan es van mudar a Manresa?",
"Per què destacaven els seus fills?",
"En què va convertir la seva casa després de la Guerra Civil?",
"De qui es va ocupar el maig de 1949?",
"Com ajudava al seu fill i al seu gendre?",
"Quants anys tenia llavors?",
"Què va ocórrer en el 1951?",
"A qui buscaven els cossos de seguretat?",
"Tot i que l’objectiu era Massana, va ser arrestada la família de Guitart?",
"Què va ser de Josep?",
"Quin paper va tenir el mossèn en l’alliberament d’aquests?",
"Quina va ser la causa de la mort d’Antònia?",
"Quan va votar simbòlicament la CUP a Antònia Guitart?"
] | {
"answer_end": [
160,
218,
388,
709,
854,
988,
1901,
1956,
2181,
2429,
2534,
2720,
2845,
3068,
3443
],
"answer_start": [
0,
179,
342,
625,
711,
948,
1760,
1903,
2114,
2403,
2460,
2637,
2775,
3042,
3253
],
"input_text": [
"Una col·laboradora activa de la resistència antifranquista del maquis a la comarca del Bages.",
"Joan Bonet Casals.",
"El 1925.",
"Estaven molt polititzats i compromesos amb el moviment anarco-sindicalista.",
"En un refugi segur per als companys de lluita.",
"De Josep Sabaté.",
"Els deixava les provisions i els missatges.",
"70.",
"La guàrdia civil es presentà a la Torre del Secundino.",
"A Marcel·lí Massana.",
"Sí.",
"Era a casa de l'àvia materna a Sant Fruitós de Bages.",
"Va intercedir perquè fossin alliberats.",
"El càncer.",
"El 13 de juny de 2015."
]
} |
books | Una matinada d'octubre, en Pau Delclòs va sortir de casa seva amb l'escopeta a l'espatlla i el gos al davant. A l'obrir la porta va dubtar si tirar endavant, o entornar-se'n a dintre: hi havia una boirada tant espessa, que a la escassa claror de la celistia quasi no s'afiguraven ni les cases del davant -i això que el carrer no tenia pas res d'ample. L'hora, doncs, no era gens ni mica a propòsit per anar al darrera d'aquella condemnada guatllota, que semblava que tingués pacte fet amb en banyeta: cinc trets li costava ja… i tant campanta, que deia ell. Però d'altra banda, pensar en entornar-se'n al llit, li feia posar pell de gallina a n'en Pau… Justament s'havia llevat tant d'hora, per a veure si se li calmava el mal de caixal, aquell rosec somort que tota la nit l'havia fet voltar d'un cantó a l'altre de llit, sense trobar repòs enlloc!… De més a més, el gos clapia frenèticament, saltant-li al damunt, fregant-se-li per les cames, arrencant carrer avall lladrant i tot encarcarat, parant-lo després de lluny, tornant-li al costat… Tant que en Pau, a l'últim, sentint-se encomanar la temptació, va dir-li:
-Ja ho sé Xalat… tu hi tens l'honra compromesa;… jo també!…
I en un cop de resolució i dient:
-Som-hi!- tancà la porta i va tirar carrer avall.
Se'l va veure quatre o cinc passes entre la boira, tot petit i grofollut, les cames molt tortes, i eixint per sobre d'ell, l'escopeta, una mena d'espingarda per lo llarga, brandant com entena de barco al moviment del pas. Després la boira es tornà a cloure al fons del carrer; darrera d'ella es varen fondre les petjades d'en Pau i els lladrucs del gos, i tot tornà a quedar silenciós, pensívol, en aquella claror d'ensomni, dolçament peresosa.
A l'arribar al pla, en Pau fins es va espantar… Cristo, quina boirada!… Semblava que aquella nit, mentre tothom dormia, una força colossal ho hagués trasbalsat tot, se'n hagués emportat muntanya i masos i conreus, i en son lloc hi hagués abocat una mar immensa, sense platxes, ni remors. Era l'impressió que li feia aquella espessor grisa, que mentre anava caminant el voltava arreu, sense deixar-li veure més que la silueta esblaimada del gos trotant al davant seu, i a banda i banda uns quants troncs de blat-de-moro, negats de boira, desdibuixats i sense color…
-Tu l'hats feta bona! s'anava dient -què hi vols anar a buscar amb aquesta broma!… I de sobte s'adonà d'un cercle petit i blanc; més blanc que la boira, però sense cap lluentor, que anava pujant entre ella, pel cantó de llevant, en mig d'un gran silenci.
-Telo- es digué -el sol! Manyam si la podia rompre!… | [
"En quin mes se situa al protagonista?",
"Amb què marxava Pau de la llar?",
"Per què no sabia si sortir?",
"A què no ajudava el temps?",
"Quina sensació li venia quan pensava a tornar a adormir-se?",
"Per què s’havia aixecat tan aviat?",
"Què li feia la mascota?",
"Al final en Pau va sortir de casa?",
"Amb quina exclamació va marxar?",
"Com es descriu el personatge?",
"Quan va tornar a ser molt espessa la boira?",
"Què es mesclava al darrere?",
"Per culpa de la boira, què semblava?",
"Quina cosa podia apreciar només del seu voltant?",
"Com es veia el sol?"
] | {
"answer_end": [
38,
76,
217,
448,
651,
736,
1043,
1261,
1237,
1358,
1538,
1615,
1920,
2226,
2551
],
"answer_start": [
0,
28,
110,
352,
578,
653,
865,
1179,
1213,
1263,
1494,
1540,
1780,
2052,
2369
],
"input_text": [
"En octubre.",
"Amb l'escopeta.",
"Perquè hi havia una boirada molt espessa.",
"A anar al darrera d'aquella condemnada guatllota.",
"Se li posava la pell de gallina.",
"Per a veure si se li calmava el mal de caixal.",
"Clapia frenèticament, saltant-li al damunt, fregant-se-li per les cames, arrencant carrer avall lladrant i tot encarcarat, parant-lo després de lluny, tornant-li al costat.",
"Sí.",
"Amb som-hi!",
"Petit i grofollut, les cames molt tortes.",
"Al fons del carrer.",
"Les petjades d'en Pau i els lladrucs del gos.",
"Que una força colossal ho hagués trasbalsat tot, se'n hagués emportat muntanya i masos i conreus.",
"La silueta esblaimada del gos trotant al davant seu, i uns quants troncs de blat-de-moro.",
"Com un cercle petit i blanc; més blanc que la boira, però sense cap lluentor."
]
} |
bios | Isabel López López (Vilar de Donis, Lugo 1951) va ser una líder veïnal vinculada al moviment obrer. Va ser una destacada militant de Comissions Obreres a la SEAT. És una de les poques dones a les que la premsa clandestina de CCOO va fer referència amb nom i cognoms. Va destacar pel seu activisme, sent detinguda i quatre vegades entre 1971 i 1974. Un cop legalitzades les CCOO va ser presidenta de la seva secció sindical a l'SEAT.
Va néixer l'any 1951 a Vilar de Donis (Lugo). La seva família era republicana i el seu avi va ser assassinat per la guàrdia civil i els falangistes.
Al desembre del 1962 arribà a Catalunya amb 11 anys i s'instal·là a casa d'uns familiars al carrer de la Cera al barri del Raval. Aquell mateix any va entrar a una escola de protecció de menors a Santa Perpetua de Mogoda on va estar internada fins als 15 anys.
Posteriorment començà a treballar a una tintoreria i després a un taller tèxtil del carrer de Ferran de Barcelona. Durant aquest període, la seva mare va comprar un pis a Bellvitge i la Isabel se'n va anar a viure amb ella al barri.
El barri no tenia cap mena de serveis ni equipaments i també hi mancaven infraestructures com el clavegueram. Un cop instal·lades al barri (la Isabel i la seva mare), la Isabel va entrar a la fàbrica Seat, on treballà a la secció de tapisseria dels cotxes.
La Isabel va començar a prendre consciència sobre el moviment obrer arran de la mort d'un treballador en el conflicte de la fàbrica Seat.
Dies després, a causa d'un incident amb un policia secret, va ser denunciada i li van imposar una suspensió d'ocupació i sou temporal.
Al tornar-se a incorporar a la fàbrica, va ser traslladada a la zona de cablejat, i un cop allà, va ser sancionada de nou amb una expulsió de deu dies, per incomplir els horaris reglamentaris per anar al servei. El seu activisme va tenir com a conseqüència que la policia se l'emportés a la comissaria de Via Laietana de Barcelona per interrogar-la.
Va ser multada diverses vegades però com no tenia diners per pagar les multes, va acabar ingressant a la presó de la Trinitat en tres ocasions.
Va participar activament a les manifestacions que es feien a Bellvitge per reclamar unes condicions de vida dignes i més serveis per al barri.
La Isabel destaca la seva relació amb la Pura Fernández García i en Felipe Cruz Fernández arran de la seva gran implicació en el moviment veïnal de Bellvitge.
Finalment, la Isabel es casà, tingué un fill i fins a l'actualitat continua residint al barri de Bellvitge. | [
"Qui va ser Isabel López López?",
"On va ser una persona rellevant?",
"Al final, quin càrrec va esdevenir?",
"Va néixer a Espanya?",
"Quan va anar a Catalunya?",
"Després d’estar a l’escola de menors, on va treballar?",
"Com es definia Bellvitge en aquell moment?",
"En quin departament va començar a treballar de la Seat?",
"Quin fet la va impulsar a prendre part del moviment obrer?",
"Per què la van suspendre d’ocupació i de sou?",
"Per quin motiu la tornarien a penalitzar?",
"Quina seria la raó per la qual acabaria empresonada?",
"En quina demostració va formar part?",
"Amb qui es va avenir?",
"Actualment segueix vivint a Bellvitge?"
] | {
"answer_end": [
98,
161,
431,
477,
621,
922,
1184,
1331,
1469,
1604,
1816,
2098,
2241,
2332,
2508
],
"answer_start": [
0,
100,
349,
433,
582,
843,
981,
1243,
1333,
1485,
1703,
1956,
2100,
2243,
2432
],
"input_text": [
"Una líder veïnal vinculada al moviment obrer.",
"A les Comissions Obreres a la SEAT.",
"Presidenta de la seva secció sindical.",
"Sí.",
"Al desembre del 1962.",
"A una tintoreria i després a un taller tèxtil.",
"Com un barri que no tenia cap mena de serveis ni equipaments i també hi mancaven infraestructures com el clavegueram.",
"En el de tapisseria dels cotxes.",
"La mort d'un treballador en el conflicte de la fàbrica Seat.",
"Per un incident amb un policia secret.",
"Per incomplir els horaris reglamentaris per anar al servei.",
"No tenia diners per pagar les multes.",
"En les que es feien a Bellvitge per reclamar unes condicions de vida dignes i més serveis per al barri.",
"Amb la Pura Fernández García i en Felipe Cruz Fernández.",
"Sí."
]
} |
mitologia | Segons la mitologia grega, Agave o Àgave (grec antic: Ἀγαύη; llatí: Ăgāuē o Ăgăuē) va ser una princesa tebana, filla de Cadme i d'Harmonia. les seves germanes eren Autònoe, Ino i Sèmele. Es va casar amb Equíon i li donà un fill, Penteu.
Sèmele, la seva germana, havia mort per un llamp de Zeus, quan, de forma imprudent, va demanar al seu amant que es mostrés amb tota la seva esplendor. Llavors Agave va anar dient que Sèmele havia tingut una aventura amb un mortal i que Zeus l'havia castigada per haver pretès que estava embarassada d'un déu. Dionís, el fill de Sèmele, va venjar la seva mare castigant cruelment Agave per haver-la calumniat. Quan Dionís va tornar a Tebes, on en aquell moment regnava Penteu, va fer que totes les dones de la ciutat es reunissin a les muntanyes de Citeró per celebrar els seus misteris. Penteu, que no volia que el culte s'introduís a la seva terra, va intentar espiar les bacants, però Agave el va veure i el va prendre per una bèstia ferotge. En la seva bogeria esquarterà Penteu membre a membre. Quan va recobrar l'enteniment, va fugir de Tebes molt espantada, i va fer cap a Il·líria, a la cort de Licoterses, rei del país, amb qui es casà. Però més endavant, segons una tradició, per garantir la possessió del regne, va matar el seu pare Cadme quan aquest va anar a Il·líria. | [
"Qui va ser Àgave?",
"Com s’anomenaven els seus progenitors?",
"Qui eren les seves germanes?",
"Amb qui es va unir en matrimoni?",
"Quina va ser la causa de la mort de Sèmele?",
"Per què?",
"Quina història va anar escampant Àgave?",
"Com s’anomena el nebot d’Agave?",
"Per quin motiu volia malferir-la?",
"On va marxar Dionís?",
"Qui governava allà?",
"Què va assolir el fill de Sèmele?",
"Quina va ser la resposta del sobirà?",
"Què es pensava la princesa tebana que era Penteu?",
"On es va exiliar Agave?"
] | {
"answer_end": [
109,
138,
185,
209,
293,
386,
544,
571,
644,
675,
711,
822,
917,
980,
1149
],
"answer_start": [
27,
83,
140,
187,
237,
273,
396,
546,
573,
651,
668,
713,
824,
924,
1067
],
"input_text": [
"Una princesa tebana.",
"Cadme i Harmonia.",
"Autònoe, Ino i Sèmele.",
"Amb Equíon.",
"Un llamp de Zeus.",
"Per demanar al seu amant que es mostrés amb tota la seva esplendor.",
"Que Sèmele havia tingut una aventura amb un mortal i que Zeus l'havia castigada per haver pretès que estava embarassada d'un déu.",
"Dionís.",
"Per haver-la calumniat.",
"A Tebes.",
"Penteu.",
"Que totes les dones de la ciutat es reunissin a les muntanyes de Citeró per celebrar els seus misteris.",
"Va intentar espiar les bacants.",
"Una bèstia ferotge.",
"A Il·líria, a la cort de Licoterses."
]
} |
mitologia | Sant Genís de Roma (Etiòpia?, segle iii - Roma, ca. 286 o 303) és un personatge llegendari, creat com a persona diferent a partir del culte a Roma de sant Genís d'Arle. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Genís era un actor i durant una actuació a Roma davant de l'emperador Dioclecià, va voler fer burla del cristianisme. Genís representava de forma satírica a un catecumen que demanava el baptisme: llavors, l'actor va veure que uns àngels li mostraven un llibre amb els seus pecats escrits. Genís es converteix de sobte a la fe cristiana i confessà el seu cristianisme a l'emperador. Aquest, furiós, el posà en mans del prefecte dels pretorians, qui el torturà perquè abandonés la seva actitud. En negar-s'hi, Genís va ser decapitat.
Va ser enterrat al cementiri de Sant Hipòlit a la via Tiburtina. Les seves relíquies, es diu, es van repartir entre San Giovanni della Pigna, a Santa Susanna di Termini i a la capella de Sant Llorenç.
És el sant patró d'actors, pallassos, comediants, còmics, ballarins, epilèptics, músics, impressors i víctimes de tortura. La seva festivitat és el 25 d'agost.
La llegenda del sant és tardana i les actes del martiri daten del segle vii, per la qual cosa són molt poc fiables. La figura del sant es va crear, en un cas de duplicació de personalitat hagiogràfica, com a contrapart de sant Genís d'Arle, màrtir gal del segle iv a qui s'havia aixecat una església a Roma, ja al mateix segle iv. Amb el temps, l'església de sant Genís de Roma va donar lloc al "nou sant", i hom creà una tradició que en justifiqués l'existència.
Tots dos sants comparteixen nom, part de la llegenda i data de festivitat, la qual cosa fa molt probable que es tracti de la mateixa persona amb diferents advocacions i cultes. No obstant això, s'argumenta en contra l'existència de relíquies del presumpte màrtir romà, encara que tampoc no se'n pugui provar l'autenticitat.
La seva història és idèntica a la d'altres sants, com Ardalió d'Alexandria o Filemó d'Arsinoe. Probablement, a partir d'una història real, es van crear diverses figures hagiogràfiques que la desenvoluparen. | [
"Qui era Sant Genís de Roma?",
"On es creu que va néixer?",
"Quan?",
"On va morir?",
"Quin any?",
"Quin ofici tenia?",
"De què va mofar-se enfront de Dioclecià?",
"Com ho va fer?",
"Quan va passar-se al cristianisme?",
"Com va reaccionar Dioclecià?",
"Què va ocórrer-li a Genís quan va refusar-s'hi?",
"De què és el sant patró?",
"Com es va formar la seva figura?",
"Per què es pensa que podrien ser el mateix sant?",
"A quins altres personatges s'assembla la seva llegenda?"
] | {
"answer_end": [
167,
62,
62,
62,
62,
246,
344,
422,
563,
719,
758,
1082,
1360,
1725,
2002
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
0,
0,
228,
276,
346,
424,
566,
721,
961,
1237,
1585,
1909
],
"input_text": [
"Un personatge llegendari, creat com a persona diferent a partir del culte a Roma de sant Genís d'Arle.",
"A Etiòpia.",
"Al segle iii.",
"A Roma.",
"Ca. 286 o 303.",
"Era un actor.",
"Del cristianisme.",
"Representava de forma satírica a un catecumen que demanava el baptisme.",
"Quan va veure que uns àngels li mostraven un llibre amb els seus pecats escrits.",
"Aquest, furiós, el posà en mans del prefecte dels pretorians, qui el torturà perquè abandonés la seva actitud.",
"Va ser decapitat.",
"D'actors, pallassos, comediants, còmics, ballarins, epilèptics, músics, impressors i víctimes de tortura.",
"Es va crear, en un cas de duplicació de personalitat hagiogràfica, com a contrapart de sant Genís d'Arle.",
"Perquè comparteixen nom, part de la llegenda i data de festivitat.",
"A Ardalió d'Alexandria o Filemó d'Arsinoe."
]
} |
bios | Montserrat Pineda Lorenzo (Barcelona, 1970) és una activista feminista catalana i referent en l'equitat de gènere en diversos àmbits .
Diplomada en Treball Social per l'Escola Universitària de Treball Social. Diploma de salut pública i gènere de l'Escola Nacional de Salut Pública (Ministeri de Sanitat i Polítiques Socials), 2008. Les seves àrees de treball són la salut i la perspectiva de gènere, i les violències sexuals, especialment els drets sexuals de les dones i de les persones que pertanyen als col·lectius LGTBI+.
Exerceix com a professora de Postgrau de violències masclistes a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va participar com a experta en el Comitè Tècnic per a l'Estratègia de Salut Sexual del Ministeri de Sanitat i Polítiques Socials per a l'elaboració de l'Estratègia Nacional de Salut Sexual i Reproductiva.
Es declara feminista com a opció política. Actualment és vicepresidenta segona del Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC). Va tenir un paper rellevant en el Parlament de les Dones. I va intervenir en el Ple monogràfic sobre la Igualtat Efectiva de les Dones.
Exerceix de Coordinadora d'Incidència Política a Creación Positiva, entitat que funda l'any 2001 i que és reconeguda com d'Utilitat Pública.
Treballa en processos locals i globals de defensa dels Drets Humans de les Dones. Ha escrit diverses publicacions al voltant dels drets sexuals, la salut des d'un perspectiva feminista, l'Agenda 2030 des d'una perspectiva feminista, i sobre l'abordatge de les violències sexuals i els drets LGTBI+.
Va ser presidenta del Comitè Primer de Desembre (Plataforma Unitària d'ONG Sida de Catalunya) i durant el seu mandat es va impulsar, al Parlament de Catalunya, L'Acord Nacional per a fer front a l'epidèmia del VIH a Catalunya i contra l'estigma relacionat.
Va impulsar la plataforma CEDAW ombra Espanya (2009 - 2019) i la plataforma CEDAW Catalunya (2009 - actualitat). Va ser una de les fundadores de la COMPI (Coordinadora de Organizaciones de Mujeres para la Participación y la Igualdad COMPI), i en va ser vicepresidenta.
Participa, des del seu inici, a la Xarxa de Dones per la Salut i a la Plataforma pel dret a decidir per un avortament lliure i gratuït. A la vegada, impulsa i col·labora en la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya.
Treballa per la defensa dels drets de les dones en el marc internacional; des del 2008, ha participat en nombroses ocasions a la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona (CSW), Comissió de Població i Desenvolupament (CPD) i el Fòrum d'Alt Nivell sobre el Desenvolupament Sostenible (HLPF) de Nacions Unides.
Va iniciar el seu camí professional a l'Associació de Dones de Sant Boi amb un programa d'atenció a dones migrades de la Federación de Mujeres Progresistas (1995-1996). Posteriorment va treballar, durant més de 10 anys, a Actua Dona, programa d'atenció a dones amb VIH, i com educadora i treballadora social a SPOTT (Centre de drogodependències de la Diputació de Barcelona).
Ha editat diferents articles en llibres, guies i revistes especialitzades. | [
"Qui va ser Montserrat Pineda?",
"En què es va graduar?",
"Quins estudis va cursar a l’Escola Nacional de Salut Pública?",
"En quins temes es basen els seus projectes?",
"On és docent?",
"Quin paper va tenir en el Ministeri de Sanitat i Polítiques Socials?",
"Què ha esdevingut en el CNDC?",
"Quina fundació va establir?",
"Quines temàtiques tracta en els seus escrits?",
"Què reivindicava Pineda a la Xarxa de Dones per la Salut i a la Plataforma?",
"També actua internacionalment protestant pel dret de les dones?",
"De quines organitzacions transfrontereres ha format part?",
"Quina tasca va dur a terme a l’Associació de Dones de Sant Boi?",
"Quina ocupació va tenir a SPOTT?"
] | {
"answer_end": [
132,
162,
280,
524,
627,
832,
962,
1196,
1538,
2200,
2374,
2620,
2777,
2937
],
"answer_start": [
0,
135,
209,
332,
526,
629,
877,
1100,
1323,
2066,
2302,
2376,
2622,
2805
],
"input_text": [
"Una activista feminista catalana i referent en l'equitat de gènere en diversos àmbits.",
"En Treball Social.",
"El diploma de salut pública i gènere.",
"En la salut i la perspectiva de gènere, i en les violències sexuals, especialment els drets sexuals de les dones i de les persones que pertanyen als col·lectius LGTBI+.",
"A la Universitat Autònoma de Barcelona.",
"El d'experta en el Comitè Tècnic per a l'elaboració de l'Estratègia Nacional de Salut Sexual i Reproductiva.",
"Vicepresidenta segona.",
"Creación Positiva.",
"En els drets sexuals, la salut des d'un perspectiva feminista, l'Agenda 2030 des d'una perspectiva feminista, i en l'abordatge de les violències sexuals i els drets LGTBI+.",
"El dret a decidir per un avortament lliure i gratuït.",
"Sí.",
"De la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona (CSW), en la Comissió de Població i Desenvolupament (CPD) i en el Fòrum d'Alt Nivell sobre el Desenvolupament Sostenible (HLPF) de Nacions Unides.",
"Un programa d'atenció a dones migrades de la Federación de Mujeres Progresistas.",
"Educadora i treballadora social."
]
} |
books | Mos ulls s'enaiguaren. Déu meu, aquell era el paisatge que jo enyorava! Quina poesia vessava dins la meva ànima! Quin atractiu tenia per a mi, i quines tendreses m'ocasionava! I jo no les havia pas vistes mai aquelles feixes, aquella ermita, aquelles muntanyes; no, n'estava segur, allò no era un record; però, que eren belles i com me les estimava aquelles terres mai visitades!
Per por de perdre'n la imatge, vaig abstenir-me de discutir i analitzar el meu estat. Amb el cap caigut i els ulls enllorats vaig seguir embevent-me del meu semisomni, sometent-m'hi passivament com una planta a la mullena agradosa d'una boira que passa.
I la visió se vigoritzà per graus amb llustres de sol i verds d'herba tendra i blavors de fondàries d'aire; se vigoritzà, prenent quasi la forma de la realitat; mes tot seguit s'anà enfosquint, enfosquint com si vespregés… I vibraren remors de fullam…
I ressonà dintre el meu cor quelcom a manera de motius d'una música alegre, festosa… I vaig sentir la recança, que produeix un ball, que s'acaba amb un adéu d'amor.
Després la meva imaginació s'omplí d'una llum de crepuscle. Les feixes, les muntanyes i l'ermita s'esfumaren en un ambient rogenc i polsós. I en aquell ambient va aparèixer una ombra, una figura boirosa, interessant… una dama gentil, colorida d'unes entonacions fines i simpàtiques, foses dins una grisor harmoniosa.
Sense perdre la seva feblesa, va aclarint-se, animant-se… La veig… Sa mirada m'envaeix, m'embriaga. Reparo detalls encantadors… Es jove, cella-rossa, ulls de viola, cutis llentiós, o, més ben dit, ruixat d'una pols d'or… Té el coll llarg, el front prominent i pensívol. Sos cabells de color de palla ornats amb floretes pàl·lides cauen-li lassos esquena avall i es perden en el fons de lilà del seu vestit com se perd en un fons de muntanyes llunyanes la rossor dels raigs d'un sol de vesprada. Sa fesomia no és d'una bellesa sense tara, no; pero m'apar que, si s'esmenessin sos defectes, no em resultaria tan encantadora. Oh la dama simpàtica! Totes les cél·lules del meu cos sedegen per ella, beuen amb pler els més mínims efluvis de la seva visió i s'estremeixen de goig com a la revelació d'un misteri pressentit i deliciós; criden «l'estimem»; i, amb tot i això, és una dona, que estic cert de no haver vist mai de la meva vida. | [
"Què li va passar al protagonista?",
"Per què?",
"Quin sentiment li causava?",
"Quines coses no havia vist mai d’allà?",
"Per quin motiu no va voler queixar-se?",
"Com estava l'home?",
"Amb què es compara?",
"Com es va avivar el paisatge?",
"Semblava que fos real?",
"Quina melodia va sonar al seu cor?",
"Però de sobte, què es va esvair?",
"I amb qui es va topar?",
"Com l’afecten els seus ulls?",
"De quina manera la descriu?",
"Sent atracció per ella?"
] | {
"answer_end": [
21,
70,
174,
280,
439,
516,
632,
740,
793,
960,
1159,
1283,
1466,
1773,
2216
],
"answer_start": [
0,
23,
143,
178,
380,
466,
548,
634,
742,
886,
1111,
1211,
1435,
1496,
2014
],
"input_text": [
"Sos ulls s'enaiguaren.",
"Perquè aquell era el paisatge que ell enyorava.",
"Tendreses.",
"Aquelles feixes, aquella ermita, aquelles muntanyes.",
"Per por de perdre'n la imatge.",
"Amb el cap caigut i els ulls enllorats.",
"Amb una planta a la mullena agradosa d'una boira que passa.",
"Amb llustres de sol i verds d'herba tendra i blavors de fondàries d'aire.",
"Sí.",
"Una alegre.",
"Les feixes, les muntanyes i l'ermita.",
"Amb una dama gentil.",
"L'envaeix, l'embriaga.",
"Jove, cella-rossa, ulls de viola, cutis llentiós. Té el coll llarg, el front prominent i pensívol. Sos cabells de color de palla ornats amb floretes pàl·lides cauen-li lassos esquena avall i es perden en el fons de lilà del seu vestit.",
"Sí."
]
} |
bios | Sílvia Bel i Busquet (Barcelona, 24 de juny de 1970) és una actriu de teatre, cinema i televisió catalana. És coneguda pels seus papers en diverses sèries de TV3. Des de 2017 pren part a la telenovel·la diària, emesa a TV3, Com si fos ahir, en el paper de Marta Ramis.
Nascuda el 24 de juny de 1970 a Barcelona, però vinculada a Molins de Rei, es llicencià en Art dramàtic per l'Escola Superior d'Art Dramàtic de l'Institut del Teatre entre 1992 i 1996.
L'any 1998, acabats els estudis i després de participar en diferents espectacles teatrals a Barcelona, es traslladà a Madrid on juntament amb l'actor i director Karra Elejalde, amb qui es va casar i tenir una filla, i finalment divorciar, protagonitzà pel·lícules com Año Mariano i Torapia. L'any 2003 tornà als escenaris catalans, on desenvolupà la seva trajectòria teatral interpretant nombroses obres d'adaptacions literàries tant d'autors nacionals (Mercè Rodoreda, Joan Brossa, Manuel de Pedrolo o Joan Maragall) com internacionals (Franz Kafka, Oscar Wilde, William Shakespeare, Ivan Turguénev o George Bernard Shaw).
L'any 2005 protagonitzà l'espectacle teatral La Xarxa, de Joan Brossa, interpretació que li va valdre el premi Crítica Serra d'Or de Teatre del 2006 per l'aportació més interessant de l'any, a més de la nominació a millor actriu pels premis Butaca i l'elogi de tota la crítica. A partir d'aquell moment la seva carrera discorre entre teatre, televisió i cinema. A la televisió ha protagonitzat series com Infidels, Ventdelplà o El cor de la ciutat.
L'any 2007 va ser la Colometa de la Plaça del Diamant, que després de fer temporada al Teatre Nacional de Catalunya va girar durant un any per diferents teatres per acabar al Centre Dramàtic Nacional de Madrid.
Ha col·laborat amb músics com Lluís Llach i Jordi Savall en diferents concerts poètic-musicals.
L'any 2012 va rebre el Premi Memorial Margarida Xirgu a la interpretació femenina més rellevant de la temporada teatral barcelonina.
Actualment compagina la seva faceta d'actriu amb col·laboracions literàries a diferents mitjans i espais culturals. | [
"Qui és Sívia Bel i Busquet?",
"Per què és famosa?",
"En quina es troba ara?",
"Quin any va néixer?",
"On va fer els seus estudis?",
"Amb qui va col·laborar en Año Mariano i Torapia?",
"En què esdevindria Elejalde?",
"Què va fer en el 2003?",
"Les obres de quins autors catalans va representar Bel?",
"Gràcies a quina peça teatral va guanyar el premi Crítica Serra d’Or de Teatre?",
"On treballaria des de llavors?",
"Com s’anomenen els seus projectes televisius?",
"Quin paper va interpretar a la Plaça del Diamant?",
"Amb quins artistes ha treballat?",
"Quina condecoració va guanyar en el 2012?"
] | {
"answer_end": [
105,
161,
239,
298,
434,
743,
650,
784,
971,
1217,
1438,
1525,
1580,
1794,
1965
],
"answer_start": [
0,
107,
175,
269,
344,
579,
592,
745,
829,
1089,
1356,
1440,
1538,
1738,
1834
],
"input_text": [
"Una actriu de teatre, cinema i televisió catalana.",
"Pels seus papers en diverses sèries de TV3.",
"En Com si fos ahir.",
"El 1970.",
"A l'Escola Superior d'Art Dramàtic de l'Institut del Teatre.",
"Amb l'actor i director Karra Elejalde.",
"En el seu marit.",
"Tornà als escenaris catalans.",
"De Mercè Rodoreda, Joan Brossa, Manuel de Pedrolo o Joan Maragall.",
"A La Xarxa.",
"Al teatre, a la televisió i al cinema.",
"Infidels, Ventdelplà o El cor de la ciutat.",
"El de la Colometa.",
"Amb Lluís Llach i Jordi Savall.",
"El Premi Memorial Margarida Xirgu a la interpretació femenina més rellevant de la temporada teatral barcelonina."
]
} |
mitologia | Simois (en grec antic Σιμόεις) era el nom que tenia a l'antiga Grècia l'actual riu Dümruk Su de Turquia.
Té la seva font en el Mont Ida i s'uneix al Riu Escamandre a la plana de Troia. Com tots els rius, Hesíode el considera un déu-riu, i el fa fill d'Oceà i de Tetis.
És citat nombroses vegades a la Ilíada per Homer. El déu-riu Escamandre el crida perquè l'ajudi a rebutjar Aquil·les i es pugui detenir la mort dels troians.
Apol·lodor li atribueix dues filles, Astíoque i Hieromneme. La primera és l'esposa d'Erictoni i la mare de Tros. Hieromneme, casada amb Assàrac, va ser la mare de Capis.
Apareix també en el poema Le Cygne de Charles Baudelaire. | [
"Què era Simois?",
"On es troba aquest afluent?",
"D’on sorgeix?",
"Amb quin altre torrent es fusiona?",
"Com el representa Hesíode?",
"Qui són els seus pares?",
"A quina obra s’esmenta?",
"Qui és Escamandre?",
"Per què el sol·licita?",
"Quantes filles tindria Simois, segons Apol·lodor?",
"Com es diuen?",
"Qui va ser Astíoque?",
"I Hieromneme?",
"En quina altra obra es menciona Simois?"
] | {
"answer_end": [
94,
106,
138,
166,
238,
270,
310,
343,
428,
465,
488,
541,
598,
658
],
"answer_start": [
0,
71,
108,
139,
207,
242,
272,
322,
344,
430,
441,
467,
543,
600
],
"input_text": [
"El nom que tenia a l'antiga Grècia l'actual riu Dümruk Su.",
"A Turquia.",
"Del Mont Ida.",
"Amb el Riu Escamandre.",
"Com un déu-riu.",
"Oceà i Tetis.",
"A la Ilíada.",
"Un déu-riu.",
"Perquè l'ajudi a rebutjar Aquil·les i es pugui detenir la mort dels troians.",
"Dues.",
"Astíoque i Hieromneme.",
"L'esposa d'Erictoni i la mare de Tros.",
"La mare de Capis.",
"En el poema Le Cygne de Charles Baudelaire."
]
} |
mitologia | Filemó (en grec antic Φιλήμων) i Baucis (Βαυκίς), són dos personatges de la mitologia romana que apareixen a Les Metamorfosis d'Ovidi com a exemple d'hospitalitat.
Filemó era un pagès molt pobre, casat amb Baucis, una dona frígia. Un dia van acollir a la seva cabana dos viatgers que recorrien Frígia. Eren Zeus i Hermes que visitaven la Terra disfressats de captaires. Els altres habitants de la regió no havien volgut acollir els dos estrangers, i només aquell matrimoni els va obrir la porta. El déus, enfurismats, van enviar un diluvi a tot el país, que va respectar la casa dels dos ancians. La barraca es va transformar en un temple. Zeus i Hermes els van voler concedir un desig, i ells van demanar ''Morir al mateix instant''. Els déus els van deixar arribar a molt, molt vells, i, quan va ser el moment, els van satisfer l'anhel, transformant-los tots dos alhora: Baucis en un til·ler, Filemó en una alzina, que s'aixecaven junts davant del temple que abans havia estat la seva cabana.
Aquest mite fa referència a la xenofília, l'amor (φιλία) als estrangers (ξένος), el contrari de xenofòbia. La llegenda de Filemó i Baucis fa referència en la literatura com a exemple de l'amor que sobreviu a la vellesa i dura fins a la mort. Goethe, Proust i Beckett van fer versions d'aquesta història. També va inspirar grans pintors com Rubens i Rembrandt i músics, com Gounod (òpera Baucis i Filemó).
(172) Baucis es un asteroide que forma part del cinturó d'asteroides. El nom es va posar per Baucis, un personatge de la mitologia grega. | [
"De qui es tracta Filemó i Baucis?",
"Quin valor representen?",
"Qui era Filemó?",
"Què va passar un dia?",
"Quines divinitats eren?",
"Per què van destacar Filemó i Baucis?",
"Quina va ser la resposta d’Hermes i Zeus?",
"Els vells es van salvar?",
"Què van desitjar?",
"En què es van convertir quan van morir?",
"Quina és la temàtica d'aquesta història?",
"Què significa aquest mot?",
"Qui va fer altres adaptacions d’aquesta història?",
"I quins artistes van representar-los?",
"A què pot referir-se també el nom de Baucis?"
] | {
"answer_end": [
133,
162,
194,
300,
343,
494,
552,
595,
733,
915,
1035,
1067,
1298,
1354,
1469
],
"answer_start": [
0,
93,
164,
231,
302,
370,
496,
518,
640,
790,
995,
1023,
1238,
1300,
1407
],
"input_text": [
"Són dos personatges de la mitologia romana que apareixen a Les Metamorfosis d'Ovidi.",
"L'hospitalitat.",
"Un pagès molt pobre.",
"Van acollir a la seva cabana dos viatgers que recorrien Frígia.",
"Zeus i Hermes.",
"Perquè només ells els va obrir la porta.",
"Van enviar un diluvi a tot el país.",
"Sí.",
"Morir al mateix instant.",
"Baucis en un til·ler, Filemó en una alzina.",
"La xenofília.",
"L'amor als estrangers.",
"Goethe, Proust i Beckett.",
"Rubens i Rembrandt.",
"A un asteroide que forma part del cinturó d'asteroides."
]
} |
vilaweb | Un jutjat italià ha arxivat els càrrecs penals contra dos membres de l'ONG Proactiva Open Arms, que es dedica a rescatar migrants de les aigües en el Mediterrani. El jutjat d'instrucció de Catània, a la regió italiana de Sicília, va donar per acabat així el procediment contra el capità Marc Reig Creus i la cap de missió Isabel Montes Mier, que va començar fa un any, segons ha informat avui l'ONG. Els dos activistes estaven acusats de formar part d'una organització criminal i instigar la immigració il·legal. La fiscalia havia demanat l'arxivament de la causa. El portaveu d'Open Arms Riccardo Gatti ha assegurat que el fiscal cap de Catània, Carmelo Zuccaro, que té fama de ser hostil amb els rescats de grups d'immigrants ‘no ha trobat evidències' en contra seva. No obstant això, el cas encara està pendent en una altra ciutat siciliana, a Ragusa, on els activistes s'enfronten a càrrecs per afavorir o instigar la immigració il·legal i coacció. Totes dues investigacions es deuen a la decisió de Proactiva Open Arms el 17 de març del 2018 de portar 218 migrants al port sicilià de Pozzallo, després que fossin rebutjats pel servei de guardacosta de Líbia. Llavors, l'ONG va assegurar que no es podia permetre que aquestes persones fossin retornades a Líbia, on s'exposarien a riscos de tortura i abusos, alhora que van acusar les autoritats costaneres de Líbia d'amenaçar amb trets el seu personal. L'acusació sostenia que l'objectiu principal de l'operació va ser salvar els migrants i portar-los a Itàlia, sense respectar la llei i violant-la conscientment. Des de l'ONG en un comunicat han expressat la seva satisfacció per la notícia que consideren un pas cap a la veritat i asseguren que continuaran al mar Mediterrani amb l'únic objectiu de defensar la vida humana i els drets de les persones més vulnerables. | [
"Què ha fet una audiència italiana?",
"Quina tasca du a terme l’ONG Open Arms?",
"On es troba aquest jutjat?",
"Què va tancar?",
"Quant feia que aquest cas estava obert?",
"Per què els van imputar?",
"Qui va exigir que es tanqués la investigació?",
"Qui és Riccardo Gatti?",
"Què ha comentat sobre l’acusador principal?",
"Com s’anomena?",
"Però, en quin tribunal el plet encara està obert?",
"De què estan acusats?",
"Què va desencadenar aquestes acusacions?",
"Per quin motiu els immigrants no podien regressar a Líbia?",
"Per culpa d’aquests fets, deixaran d’ajudar als desplaçats?"
] | {
"answer_end": [
94,
161,
228,
340,
367,
511,
563,
603,
727,
662,
853,
951,
1097,
1310,
1822
],
"answer_start": [
0,
69,
163,
230,
312,
400,
513,
565,
604,
621,
787,
855,
953,
1196,
1687
],
"input_text": [
"Ha arxivat els càrrecs penals contra dos membres de l'ONG Proactiva Open Arms.",
"Rescata migrants de les aigües en el Mediterrani.",
"A Catània, a la regió italiana de Sicília.",
"El procediment contra el capità Marc Reig Creus i la cap de missió Isabel Montes Mier.",
"Fa un any.",
"De formar part d'una organització criminal i instigar la immigració il·legal.",
"La fiscalia.",
"El portaveu d'Open Arms.",
"Que té fama de ser hostil amb els rescats de grups d'immigrants.",
"Carmelo Zuccaro.",
"En una altra ciutat siciliana, a Ragusa.",
"D'afavorir o instigar la immigració il·legal i coacció.",
"A la decisió de Proactiva Open Arms el 17 de març del 2018 de portar 218 migrants al port sicilià de Pozzallo.",
"Perquè s'exposarien a riscos de tortura i abusos.",
"No."
]
} |
bios | Gemma Coma-Alabert (Girona, 10 de febrer de 1976) és una mezzosoprano catalana.
Nascuda en una família de músics de Girona, inicià els estudis de piano, composició, violoncel i música de cambra al Conservatori de Música Isaac Albéniz de Girona. Estudià cant al Conservatori Nacional de Perpinyà i al Conservatori del Liceu on obtingué el Premi d'Honor de final de carrera. Continuà els estudis al Conservatori Nacional Superior de París on el 2003 obtingué el Primer Premi. Seguí estudis de perfeccionament a la Guildhall School of Music de Londres i, a banda, treballà amb grans figures de la lírica internacional com Montserrat Caballé, Renata Scotto, Susanne Mentzer i Delores Ziegler.
L'any 2000 enregistra l'ària de l'òpera Absalon de Giovanni Paolo Colonna per la pel·lícula Vatel de Roland Joffé. L'any 2003 fou guardonada amb el Premi Especial en el Concurs Internacional de Cant de Marmande, a França. Ha cantat en moltes ocasions a França, on ha interpretat diferents papers a l'Òpera de Besançon, entre els quals destaca Dorabella, i el paper principal de L'Enfant et les Sortilèges de Ravel amb l'Orquestra Philarmonique de Lorraine a Metz. Durant la temporada 2004-05 va debutar en el paper de Carmen al Theatre de la Bourse de Lió, una obra que ha representat arreu de Catalunya. També ha actuat al Théatre des Champs-Elysées, l'òpera de Toló, Nantes, Rennes i Lausana.
La temporada 2004-2005 va fer la primera aparició al Gran Teatre del Liceu de Barcelona i al Teatre de Bilbao en el paper de gata de L'enfant et les sortiléges i Lisetta a Il mondo della luna de Haydn.
L'estiu de 2005 va debutar als Estats Units a l'Aspen Opera Theater, estat de Colorado, interpretant el paper de Medea de l'òpera Il Giasone de Cavalli, dirigida per Harry Bicket, essent considerada una mezzosoprano amb gran ímpetu i bon treball vocal i de caracterització, segons crítica del New York Times. L'any següent hi torna a cantar a l'òpera Albert Herring, de Britten, dirigida per Edward Berkeley.
El 2 de maig de 2009 debutà a Nova York en un concert amb la guitarrista nord-americana Sharon Isbin. L'any 2010 actuà a l'abadia de Montserrat en la inauguració del nou orgue de Montserrat. L'any 2013 enregistrà la Missa de Rèquiem de Giovanni Bottesini amb la London Philharmonic Orchestra dirigida per Thomas Martin. Ha interpretat El Pessebre de Pau Casals en diverses ocasions i sota les batutes de diferents directors: el 2011 amb l'Opéra Orchestre National Montpellier Languedoc-Roussillon dirigida per Lawrence Foster; el 2012 amb l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya dirigida per Arthur Post; i el 2015 amb l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu dirigida per Josep Pons. El 2016 enregistra el poema simfònic Dante d'Enric Granados amb l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya dirigida per Pablo González.
Els anys 2018 i 2019 participa en els projectes de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya: Llull (Premi Enderrock 2019 al Millor Disc de Clàssica) i Clàssics Enderrock. | [
"A què es dedica Gemma Coma-Alabert?",
"Què va aprendre al Conservatori de Música Isaac Albéniz?",
"Quin premi va assolir al Liceu?",
"On va estudiar a França?",
"Amb qui va tenir l’oportunitat de treballar?",
"Per a quin film va col·laborar en 2000?",
"Quins personatges ha encarnat a l’Òpera de Besançon?",
"A qui va interpretar durant els anys 2004 i 2005?",
"Amb quina peça es va estrenar als EUA?",
"Amb quina artista va col·laborar a Nova York?",
"Per quin motiu cantaria a l’abadia de Montserrat?",
"Qui li dirigiria en El Pessebre de Pau Casals?",
"Amb quina companyia ho faria l’any 2012?",
"Què va executar en el 2016?",
"Quin guardó se li va concedir amb la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya?"
] | {
"answer_end": [
69,
233,
371,
436,
687,
802,
1102,
1213,
1737,
2095,
2184,
2704,
2592,
2765,
3008
],
"answer_start": [
0,
124,
297,
245,
561,
689,
950,
1153,
1602,
2016,
2108,
2315,
2315,
2706,
2879
],
"input_text": [
"És una mezzosoprano.",
"Piano, composició, violoncel i música de cambra.",
"El Premi d'Honor de final de carrera.",
"Al Conservatori Nacional de Perpinyà i al Conservatori Nacional Superior de París.",
"Amb Montserrat Caballé, Renata Scotto, Susanne Mentzer i Delores Ziegler.",
"Per a Vatel de Roland Joffé.",
"Dorabella i el paper principal de L'Enfant et les Sortilèges de Ravel.",
"A Carmen.",
"Amb l'òpera Il Giasone de Cavalli.",
"Amb la guitarrista nord-americana Sharon Isbin.",
"Per la inauguració del nou orgue de Montserrat.",
"Lawrence Foster, Arthur Post, i Josep Pons.",
"Amb l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.",
"El poema simfònic Dante d'Enric Granados.",
"El Premi Enderrock 2019 al Millor Disc de Clàssica."
]
} |
vilaweb | Òmnium Cultural ha decidit atorgar el Premi Muriel Casals de Comunicació als serveis informatius de Betevé per la cobertura informativa de les protestes contra la sentència del Suprem. El premi, a més a més, coincideix amb el 25è aniversari de la televisió pública de Barcelona. El guardó es lliurarà en el marc de la 69a edició de la Nit de Santa Llúcia, que se celebrarà el 13 de desembre al Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet. El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que per tercer any consecutiu no assistirà a la Festa de les Lletres Catalanes perquè està empresonat, ha destacat la importància del dret a la informació i la llibertat de premsa: ‘En temps foscos on el sobiranisme i la resta de moviments de transformació social lluiten, comptar amb mitjans que enforteixen el dret a la informació i la cultura democràtica és una gran notícia i ens omple de llum.' El jurat, format per Odei A.-Etxearte, Sara Gonzàlez, Àlex Gutiérrez, Núria Iceta, Albert Sàez, Sebastià Serrano i Marina Llansana, posa en valor les novetats en el format, basat en la proximitat, la innovació, la immediatesa i el compromís amb el deure d'informar i la funció social del periodisme. A més, també fa un reconeixement especial a tots els periodistes ferits per les càrregues policíaques que exercien el seu deure d'informar durant les mobilitzacions postsentència. El president d'Òmnium ha destacat la necessitat d'un bon periodisme com a sustent democràtic, sobretot quan ‘el poder viralitza l'odi i s'usa la mentida per criminalitzar el dissident o el qui pensa diferent', i ha afegit que comptar amb aquests mitjans que enforteixen el dret a la informació és ‘una gran notícia i un bon homenatge a l'amor pel servei públic que va llegar la Muriel'. És el tercer any consecutiu que el Premi de Comunicació que s'entrega la Nit de Santa Llúcia porta el nom de Muriel Casals, en reconeixement de l'ex-presidenta d'Òmnium Cultural. Aquest guardó busca donar a conèixer els esforços dels professionals de la comunicació per prestigiar l'ús de la llengua i projectar la cultura dins els Països Catalans. El premi està dotat amb 3.000 euros, gràcies a la donació que va fer la filla de Muriel Casals dels diners de la indemnització pel tràgic accident que va acabar amb la vida de qui va ser presidenta de l'entitat. | [
"Quina decisió ha pres Òmnium Cultural?",
"Per què?",
"Què més se celebra enguany?",
"Quan s’atorgarà el premi?",
"Qui és Jordi Cuixart?",
"Des de quan fa que no fa acte de presència?",
"Què ha recalcat?",
"Com ajuda la televisió de manera social?",
"Qui forma el tribunal del guardó?",
"Què tenen en consideració?",
"A qui volen guardonar també?",
"Què més ha volgut ressaltar Cuixart?",
"Quant fa que el Premi de Comunicació es dona el 13 de desembre?",
"Quina finalitat té?",
"De quant és l’obsequi econòmic?"
] | {
"answer_end": [
106,
183,
277,
354,
483,
563,
664,
842,
1015,
1183,
1286,
1457,
1844,
2099,
2136
],
"answer_start": [
0,
97,
185,
279,
438,
470,
588,
667,
885,
1058,
1192,
1365,
1752,
1931,
2101
],
"input_text": [
"Atorgar el Premi Muriel Casals de Comunicació als serveis informatius de Betevé.",
"Per la cobertura informativa de les protestes contra la sentència del Suprem.",
"El 25è aniversari de la televisió pública de Barcelona.",
"En el marc de la 69a edició de la Nit de Santa Llúcia.",
"El president d'Òmnium Cultural.",
"Des de fa 3 anys.",
"La importància del dret a la informació i la llibertat de premsa.",
"Enforteixen el dret a la informació i la cultura democràtica.",
"Odei A.-Etxearte, Sara Gonzàlez, Àlex Gutiérrez, Núria Iceta, Albert Sàez, Sebastià Serrano i Marina Llansana.",
"La proximitat, la innovació, la immediatesa i el compromís amb el deure d'informar i la funció social del periodisme.",
"A tots els periodistes ferits per les càrregues policíaques.",
"La necessitat d'un bon periodisme com a sustent democràtic.",
"3 anys.",
"Donar a conèixer els esforços dels professionals de la comunicació per prestigiar l'ús de la llengua i projectar la cultura dins els Països Catalans.",
"De 3.000 euros."
]
} |
mitologia | Filet i Lídia, Macedoni, Teoprepi, Crònides i Amfiloqui (Il·líria, s. II), segons una tradició, foren cristians, morts màrtirs durant la persecució d'Adrià. En realitat, però, no existiren mai. Són venerats com a sants a tota la cristiandat. Una falsificació històrica tardana, sense fonament, els convertí en naturals de Barcelona.
Els hagiògrafs qualifiquen la passio d'aquests sants de llegendària i fabulosa. Segons ella, Filet era un noble senador d'Il·líria, casat amb Lídia, i Macedoni i Teoprepi eren fills de la parella. Per cristians, foren empresonats per ordre de l'emperador Adrià, qui els confià a l'oficial Amfiloqui perquè els torturés de manera que renunciessin a la fe. Amfiloqui pogué veure que tota la família resisitia el suplici sense renegar del cristianisme, i això va fer que medités i es convertís al catolicisme. Crònides, el guardià de la presó, també va convertir-se llavors. Finalment, foren morts tots plegats en un gran recipient ple d'oli bullent.
Els sinaxaris bizantins els recorden el 27, 28 o 29 de març, mentre que el Martirologi romà només donava la data del 27 de març; de tota manera, en l'última edició ja no apareixen, en haver estat demostrat que no van existir.
El 1619 es va publicar la falsa crònica atribuïda a l'autor tardoromà Luci Flavi Dextre, escrita uns anys abans pel jesuïta Jerónimo Román de la Higuera; en ella, reescrivia la història de les esglésies hispàniques dels primers segles, amb la intenció de fer-les més antigues i de vincular-les a personalitats santes reals. Sense cap fonament històric ni cap tradició secular al darrere, Higuera va convertir els sis màrtirs il·lírics en naturals de Barcelona i màrtirs a la mateixa ciutat, on Filet era senador. Segons aquesta història, van patir martiri cap al 300, durant les persecucions de Dioclecià.
La història dels sants vinculats a Barcelona té un abast local i mai no ha estat reconeguda per l'Església ni pels historiadors, per la qual cosa els pretesos màrtirs barcelonins no figuren al santoral ni al Martirologi romà, tot i que algunes obres i santorals espanyols els han recollit. A més, l'aparició tardana de la llegenda va fer que no arrelés en la ciutat, on no ha tingut mai cap devoció popular ni un culte reconegut. Apareixien, però, en santorals populars fins al començament del segle xx i al Costumari català de Joan Amades. | [
"Qui van ser Filet i Lídia, Macedoni, Teoprepi, Crònides i Amfiloqui?",
"Són figures inventades?",
"Què va causar una fraudulència en aquesta història?",
"De qui es tractaria Filet?",
"Qui era la seva família?",
"Què va manar Adrià a Amfiloqui?",
"Quina va ser la conseqüència de la resistència de la família?",
"Com van morir aquests cristians?",
"Quan celebren la seva festivitat els sinaxaris?",
"I els catòlics?",
"Qui va ser el causant d’aquest error?",
"A més, què va fer Jerónimo Román de la Higuera?",
"I com va modificar els personatges?",
"Alguna autoritat ha reafirmat aquesta història?",
"Tot i això, on s’esmenten?"
] | {
"answer_end": [
155,
192,
331,
463,
528,
686,
838,
979,
1040,
1108,
1287,
1529,
1696,
1940,
2101
],
"answer_start": [
0,
157,
242,
426,
426,
563,
688,
916,
981,
1042,
1215,
1320,
1595,
1813,
1942
],
"input_text": [
"Foren cristians, morts màrtirs durant la persecució d'Adrià.",
"Sí.",
"Els convertí en naturals de Barcelona.",
"D'un noble senador d'Il·líria.",
"Lídia era la seva dona, i Macedoni i Teoprepi eren fills de la parella.",
"Que els torturés de manera que renunciessin a la fe.",
"Va fer que medités i es convertís al catolicisme.",
"En un gran recipient ple d'oli bullent.",
"El 27, 28 o 29 de març.",
"El 27 de març.",
"Luci Flavi.",
"Va reescriure la història de les esglésies hispàniques dels primers segles, amb la intenció de fer-les més antigues i de vincular-les a personalitats santes reals.",
"Va convertir els sis màrtirs il·lírics en naturals de Barcelona i màrtirs a la mateixa ciutat.",
"No.",
"En algunes obres i santorals espanyols."
]
} |
bios | Pilar Canela Vila (Cerdanyola del Vallès) és una poetessa i artista catalana, especialitzada en poesia introspectiva.
De jove, va estudiar la diplomatura de psicologia, fet que més endavant l'ajudarà a fer introspeccions en les seves obres literàries. A més a més, ha realitzat diversos cursos sobre psicoanàlisi i literatura. Col·labora activament en una associació modesta però amb ganes de potenciar la poesia, Ramat de Pedres. Aquesta entitat té com a objectiu fer arribar la poesia als oients. D'aquesta manera, les intervencions dels diferents col·laboradors pretenen fomentar el gust per la poesia. Ha publicat vuit llibres de poemes amb temàtiques diferents però sempre parlant d'aspectes personals. Ofereix literatura poètica als lectors des del 1995 amb Com un (parèntesi) de foc fins al 2005 amb Àngels, fades i bruixes de la sort. Així mateix, ha guanyat diversos premis literaris.[cal citació] La seva darrera obra, Àngels, fades i bruixes de la sort, va ser presentada a Cerdanyola del Vallès i hi van comparèixer autors com Màrius Sampere, Jordi Condal i Josep Colet, que van recitar poemes de l'obra i la van definir com “una fotografia dels sentiments de la Pilar”. Montserrat Costas, autora del pròleg d'aquesta obra: "és la seva obra més lluminosa, sense abandonar la introspecció psicològica que caracteritza la seva obra poètica".[cal citació] | [
"Qui és Pilar Canela Vila?",
"Quina és la seva especialització?",
"A quina ciutat catalana va néixer?",
"Quin grau universitari va cursar?",
"A què va contribuir això en la literatura?",
"A quins cursos ha assistit sobre aquestes dues àrees?",
"De què tracta Ramat de Pedres?",
"Quina és la seva finalitat?",
"Quantes obres ha creat Canela?",
"Són tots del mateix tema?",
"Però quin punt envolten?",
"Com es diu el seu primer llibre?",
"I l’últim?",
"Qui va estar a la presentació d’aquest?",
"Qui és Montserrat Costas?"
] | {
"answer_end": [
76,
116,
41,
167,
250,
325,
429,
497,
640,
665,
706,
789,
841,
1081,
1234
],
"answer_start": [
0,
60,
0,
127,
169,
265,
327,
431,
606,
606,
641,
708,
747,
929,
1183
],
"input_text": [
"Una poetessa i artista catalana.",
"La poesia introspectiva.",
"A Cerdanyola del Vallès.",
"Psicologia.",
"L'ajudà a fer introspeccions en les seves obres literàries.",
"A psicoanàlisi i a literatura.",
"D'una associació modesta però amb ganes de potenciar la poesia.",
"Fer arribar la poesia als oients.",
"Vuit.",
"No.",
"Els aspectes personals.",
"Com un (parèntesi) de foc.",
"Àngels, fades i bruixes de la sort.",
"Màrius Sampere, Jordi Condal i Josep Colet.",
"L'autora del pròleg d'aquesta obra."
]
} |
books | -Es deurà tornar a casar prompte… Em sembla que terminat l'any del dol fort…
-Vol dir?..
-Jo no tinc cap antecedent; però… ja sap lo del refran : A muertos i a idos…
-I les criatures?…
-Les criatures?… Jo suposo que el difunt haurà fet testament.
-Té raó; com que a la criada, que setze anys ha que els servia, li ha deixat nada menos que tres lliures per una sola vegada.
-Molt ben fet: un servei bo, amb res és prou pagat.
-I el difunt que era un excelent subjecte, sense voler ofendre als parents.
-I es diu de què ha mort?…
-De què vol que sia…- respon una senyora molt atrafegada que ix de la casa del difunt. -Els metges… els metges que l'han precipitat. Ell tenia vida per cent anys; però com no li han entès la malaltia…
A tot això el cos ha sigut introduït en la iglésia i comencen els oficis divins.
En la secció d'homes, un amic de la casa diu al senyor del costat: | [
"Què opina un personatge?",
"Per què?",
"Com comença la dita amb la qual es basa per dir aquesta afirmació?",
"Per qui pregunta l’altre personatge?",
"Què creu sobre això el primer personatge?",
"Hi està d’acord la seva amiga?",
"Per quin motiu?",
"Per quina raó li sembla bé a la primera dona?",
"Com defineix al mort la segona?",
"Què vol saber una protagonista sobre aquest?",
"Qui li contesta?",
"Segons ella, qui va ser el culpable?",
"Quant de temps havia de viure l’home?",
"On es troba el difunt?",
"Què acaba de començar?"
] | {
"answer_end": [
32,
75,
164,
183,
245,
254,
371,
423,
499,
525,
613,
659,
689,
779,
808
],
"answer_start": [
1,
17,
90,
167,
186,
216,
248,
374,
426,
502,
529,
628,
661,
729,
766
],
"input_text": [
"Que es deurà tornar a casar prompte.",
"Perquè ja ha terminat l'any del dol fort.",
"A muertos i a idos.",
"Per les criatures.",
"Que el difunt haurà fet testament.",
"Sí.",
"Perquè a la criada li ha deixat nada menos que tres lliures per una sola vegada.",
"Perquè un servei bo, amb res és prou pagat.",
"Com un excelent subjecte, sense voler ofendre als parents.",
"De què ha mort.",
"Una senyora molt atrafegada que ix de la casa del difunt.",
"Els metges.",
"Per cent anys.",
"En la iglésia.",
"Els oficis divins."
]
} |
mitologia | La Société Rencesvals (també anomenada Société Rencesvals pour l'étude des épopées romanes; en català, "Societat Rencesvals per a l'estudi de l'èpica romànica") és una societat científica fundada el 1955 a Pamplona i que té per objectiu promocionar els estudis sobre l'èpica romànica medieval.
La societat es creà a partir de les converses sostingudes entre diversos estudiosos en el decurs del quart congrés de la Société Internationale Arthurienne (Rennes, 1954), entre ells Omer Jodogne i Martí de Riquer, que es comprometé a organitzar un congrés el 1955 a Roncesvalls. A partir d'aquest col·loqui es decidí de fer-ne un segon el 1957 on es constituí formalment la societat. Els membres fundadors foren Rita Lejeune, Omer Jodogne, Jules Horrent, Ramón Menéndez Pidal, José María Lacarra, Martí de Riquer, Jean Frappier, Pierre Le Gentil, René Louis, Duncan McMillan, Angelo Monteverdi, Aurelio Roncaglia, Ruggero Ruggieri, André Burger.
La societat té la seu a Bèlgica. Per a la difusió dels estudis sobre l'èpica romànica publica un Bulletin bibliographique des de 1958; primer de publicació més irregular i, des de 1978, de publicació anual. Des de 1959, la societat organitza congressos cada tres anys.
El vint-i-unè congrés serà a Toronto el 2018.
Les seccions nacionals de la societat també organitzen col·loquis locals. | [
"Què és La Société Rencesvals?",
"Quina finalitat té?",
"Com es va fundar?",
"En què es van implicar Jodogne i de Riquer?",
"Quan s’establiria La Société Rencesvals?",
"Qui la van crear?",
"On es troba?",
"Per quina raó van començar a produir un Bulletin bibliographique?",
"Quan va ser el primer número?",
"Quin canvi hi va haver en el 1978?",
"Què estableix l’organització cada trienni?",
"Quina convocatòria serà la del Canadà?",
"De manera estatal, què preparen?"
] | {
"answer_end": [
214,
292,
449,
572,
677,
939,
972,
1062,
1074,
1146,
1208,
1254,
1328
],
"answer_start": [
0,
217,
294,
477,
574,
677,
941,
974,
1035,
1076,
1161,
1210,
1256
],
"input_text": [
"Una societat científica fundada el 1955 a Pamplona.",
"Promocionar els estudis sobre l'èpica romànica medieval.",
"A partir de les converses sostingudes entre diversos estudiosos en el decurs del quart congrés de la Société Internationale Arthurienne.",
"A organitzar un congrés el 1955 a Roncesvalls.",
"El 1957.",
"Rita Lejeune, Omer Jodogne, Jules Horrent, Ramón Menéndez Pidal, José María Lacarra, Martí de Riquer, Jean Frappier, Pierre Le Gentil, René Louis, Duncan McMillan, Angelo Monteverdi, Aurelio Roncaglia, Ruggero Ruggieri, André Burger.",
"A Bèlgica.",
"Per a la difusió dels estudis sobre l'èpica romànica publica.",
"El 1958.",
"Va passar a ser una publicació anual.",
"Congressos.",
"La vint-i-unena.",
"Col·loquis locals."
]
} |
vilaweb | Els dos implicats en els atemptats de les ciutats alemanyes d'Ansbach i Wüzburg van contactar diverses vegades per telèfon amb membres de l'autodenominat Estat Islàmic emplaçats a l'Aràbia Saudita, segons ha informat la revista alemanya ‘Der Spiegel'. Riaz Jan Ahmadzai, un jove afganès que va ferir diverses persones amb una destral en un tren regional el 18 de juliol, va arribar a enviar un missatge de comiat telefònic en què anunciava que moriria atemptant. ‘Ens veiem en el paradís', va escriure. En les converses que van precedir a l'atemptat, un home d'Estat Islàmic va suggerir al jove de 17 anys que estavellés un cotxe contra una multitud. L'autor de l'atemptat va decidir descartar aquesta opció perquè no tenia carnet de conduir i ha anunciat que es pujaria en un tren per atacar a passatgers. En el cas de l'altre atemptat, el perpetrat a Ansbach, les autoritats alemanyes creuen que Mohammad Daleel, de Síria, va morir per accident perquè la seva intenció era col·locar una motxilla amb explosius en un festival de música per activar l'artefacte a distància. Poc abans de l'atac, el seu contacte en Estat Islàmic li va demanar que gravés l'explosió i les seves conseqüències per enviar el vídeo a Estat Islàmic. Tot i això, la deflagració es va produir abans d'hora, matant Daleel i deixant quinze persones ferides. Els investigadors creuen que Daleel pretenia perpetrar més atemptats perquè en el vídeo de reivindicació de l'atac es tapa la cara amb un vel. Els agents van trobar materials explosius al seu apartament. | [
"Què ha ocorregut a Alemanya?",
"Amb qui havien parlat els autors?",
"Com se sap això?",
"De quin origen és Riaz Jan Ahmadzai?",
"Què va fer el 18 de juliol?",
"Què posava en el seu comunicat?",
"Quina proposta li havia recomanat l'Estat Islàmic al noi?",
"Per què va decidir Riaz no fer-ho?",
"I què va decidir?",
"D’on provenia el jove que va atacar a Ansbach?",
"Per quin motiu va morir accidentalment?",
"Què li va manar l’Estat Islàmic?",
"Però, quin va ser l’inconvenient?",
"Va haver-hi víctimes?",
"Per quina raó es creu que Daleel volia dur a terme més atacs?"
] | {
"answer_end": [
79,
167,
250,
286,
369,
461,
649,
741,
805,
923,
1072,
1225,
1295,
1329,
1472
],
"answer_start": [
0,
21,
123,
252,
271,
371,
551,
651,
744,
838,
925,
1095,
1227,
1254,
1331
],
"input_text": [
"Hi ha hagut atemptats a les ciutats d'Ansbach i Wüzburg.",
"Amb membres de l'autodenominat Estat Islàmic.",
"Per la revista alemanya Der Spiegel.",
"Afganès.",
"Va ferir diverses persones amb una destral en un tren regional.",
"Anunciava que moriria atemptant.",
"Que estavellés un cotxe contra una multitud.",
"Perquè no tenia carnet de conduir.",
"Que es pujaria en un tren per atacar a passatgers.",
"De Síria.",
"Perquè la seva intenció era col·locar una motxilla amb explosius en un festival de música per activar l'artefacte a distància.",
"Que gravés l'explosió i les seves conseqüències per enviar el vídeo a Estat Islàmic.",
"La deflagració es va produir abans d'hora, matant Daleel.",
"No.",
"Perquè en el vídeo de reivindicació de l'atac es tapa la cara amb un vel."
]
} |
books | Compareix la seva germana. -Quiquet, què et passa? -
Haver de respondre a la seva germana és més terrible que tot. En Quiquet aquell matí ha descobert el misteri del seu cos. Ara descobreix el pudor de la seva ànima. Li sembla que es deixaria matar abans de confessar la veritat. Però el sofriment augmenta d'una manera terrible. I, tanmateix, la família haurà de saber- ho. La família i tot el poble. Se'n faran crides a la plaça, com qui diu, i potser targetes de participació. En Quiquet es posa a plorar amb un gran estrèpit. No en queda ni una engruna de la seva enèrgica virilitat, a gratcient endurida dels tres als sis anys. Aquell xàfec, si bé de moment dificulta l'ús de la paraula, s'emporta, interiorment, les rescloses que impedien la confidència.
I en Quiquet pot arribar a barbotejar, entre sanglots:
-Em sembla… em sembla… que estic a punt de tenir muller.- | [
"Què li comenta la germana a Quiquet?",
"Què pensa ell d’haver de contestar-la?",
"Quin fet li ha ocorregut aquell matí?",
"De què es tracta?",
"Quina alternativa preferia abans?",
"Què va incrementant?",
"Qui s’assabentarà d’això?",
"Què diu el nen que passarà?",
"Com reacciona davant d’aquesta situació?",
"Què va desaparèixer?",
"Quan l’havia forjat?",
"Com l’afecten els plors?",
"I què s’endú?",
"Quina és la resposta d’en Quiquet?",
"Com ho diu?"
] | {
"answer_end": [
49,
113,
173,
215,
278,
328,
400,
478,
528,
586,
631,
691,
759,
871,
814
],
"answer_start": [
0,
53,
115,
175,
217,
280,
344,
402,
480,
530,
560,
633,
633,
761,
761
],
"input_text": [
"Que què li passa.",
"Que és més terrible que tot.",
"Ha descobert el misteri del seu cos.",
"Del pudor de la seva ànima.",
"Deixar-se matar.",
"El sofriment.",
"La família i tot el poble.",
"Se'n faran crides a la plaça i potser targetes de participació.",
"Es posa a plorar amb un gran estrèpit.",
"La seva enèrgica virilitat.",
"Dels tres als sis anys.",
"Li dificulta l'ús de la paraula.",
"Les rescloses que impedien la confidència.",
"Em sembla… em sembla… que estic a punt de tenir muller.",
"Entre sanglots."
]
} |
vilaweb | La Unió Europea ha donat aquest dimarts un suport ‘unànime' a la petició de França d'activar l'article 42.7 dels tractats europeus de defensa col·lectiva. En una roda de premsa a Brussel·les, l'Alta Representant de Política Exterior i de Defensa de la UE ha assegurat que els 28 han expressat ‘el seu suport fort i total' al govern francès i la seva ‘disposició a oferir tota l'ajuda i assistència requerida'. El ministre de Defensa, Jean-Yves Le Brian, ha informat que ‘cada país contribuirà d'una manera o altra a l'aplicació de l'article 42.7′, que dilluns va invocar el president François Hollande en el seu discurs al Congrés francès. Avui la UE, a través de la veu de tots els ministres de Defensa de tots els estats de la UE, ha expressat unànimement el seu suport fort i total, i la disposició d'oferir tota l'ajuda i assistència requerida' a França, ha assegurat en roda de premsa l'Alta Representant d'Exteriors, Federica Mogherini. ‘França demana l'ajuda i l'assistència de tota Europa, i avui tota Europa, unida, respon que sí', ha afegit la italiana. Mogherini ha remarcat que els atemptats del 13 de novembre a París, que van provocar 129 morts, són un atac a ‘tota Europa' i contra ‘la civilització'. L'Alta Representant ha llegit l'article 42.7 del tractat europeu, que estableix que ‘si un Estat membre és objecte d'una agressió armada en el seu territori, la resta d'Estats membres li hauran d'oferir ajuda i assistència amb tots els mitjans al seu abast'. La decisió dels 28 d'acceptar la petició de França no implica, però, una missió militar de tota la Unió Europea en conjunt, sinó la posada en marxa d'acords ‘bilaterals' entre París i les diverses capitals europees. De fet, el ministre de Defensa francès, Jean-Yves Le Brian, ja ha explicat que cada país ‘contribuirà d'una manera o altra' a la petició, el que considera un missatge ‘molt fort' de cara a la lluita contra Estat Islàmic. Mogherini, per la seva banda, ha dit que alguns estats ja han fet ‘ofertes' com per exemple ‘assistència material' o coordinació perquè França pugui ‘alliberar' algunes de les seves capacitats militars i dedicar-les a les operacions a Síria. | [
"A què ha fet costat la UE?",
"On s’ha exposat?",
"Qui ha confirmat el seu suport?",
"Quin càrrec té Jean-Yves Le Brian?",
"Què ha comentat al respecte?",
"Qui ha volgut aplicar-ho?",
"Han estat d’acord els 28 representants de Defensa de la Unió Europea?",
"Què li ha brindat Europa a l’estat francès?",
"Què va ocórrer a la capital francesa en novembre?",
"Segons Federica, què representa?",
"De què tracta l’article 42.7?",
"Quin fet no s’hi inclou?",
"Per Le Brian, quin significat té la implicació de tots els estats europeus?",
"Què han brindat ja alguns països?",
"Amb quina finalitat?"
] | {
"answer_end": [
153,
267,
321,
452,
546,
601,
784,
857,
1130,
1214,
1473,
1597,
1910,
2040,
2152
],
"answer_start": [
0,
155,
192,
410,
434,
528,
645,
786,
1074,
1090,
1246,
1505,
1731,
1942,
2027
],
"input_text": [
"A a petició de França d'activar l'article 42.7 dels tractats europeus de defensa col·lectiva.",
"En una roda de premsa a Brussel·les.",
"L'Alta Representant de Política Exterior i de Defensa de la UE.",
"El ministre de Defensa.",
"Que cada país contribuirà d'una manera o altra a l'aplicació de l'article 42.7.",
"El president François Hollande.",
"Sí.",
"Tota l'ajuda i assistència requerida.",
"Va haver-hi atemptats.",
"Són un atac a tota Europa i contra la civilització.",
"Que si un Estat membre és objecte d'una agressió armada en el seu territori, la resta d'Estats membres li hauran d'oferir ajuda i assistència amb tots els mitjans al seu abast.",
"Una missió militar de tota la Unió Europea en conjunt.",
"Un missatge molt fort de cara a la lluita contra Estat Islàmic.",
"Ofertes com per exemple assistència material o coordinació.",
"Perquè França pugui alliberar algunes de les seves capacitats militars i dedicar-les a les operacions a Síria."
]
} |
mitologia | Harmodi (en grec Ἁρμόδιος, Harmódios) i Aristogitó, o Aristogíton (Ἀριστογείτων, Aristogeíton), també coneguts com els Tiranicides, foren els assassins d'Hiparc, germà del tirà Hípies, el 514 aC.
Aristogitó i Harmodi, que pertanyien al clan atenenc dels Gefireus, estaven enamorats. Hiparc, al seu torn, estava enamorat d'Harmodi i els va voler separar, i com que no ha va aconseguir va decidir fer una ofensa pública: la germana d'Harmodi havia de participar en una cerimònia sagrada i Hiparc li va impedir la participació per manca d'honor. Al mateix temps, Aristogitó estava desesperat per les insinuacions d'Hiparc a Harmodi, ho va comentar al seu amant i ambdós van decidir de matar Hiparc i el seu germà Hípies.
Els relats de la conspiració són diferents segons els autors. Segons Plató, un examant d'Harmodi es va enamorar d'Hiparc, amb qui va acabar aparellat, i això va desvetllar la gelosia d'Harmodi.
Aquest i Aristogitó van comunicar el seu pla a molt poca gent per evitar ser descoberts i van triar com a dia per actuar el de la processó de la Panatenea, en què els ciutadans armats anaven del Ceràmic al temple d'Atena Poliàs: aquest era l'únic dia en què es podia anar armat sense despertar sospites.
En el moment de l'acció alguns dels conspiradors foren vistos parlant amb Hípies, i Harmodi i Aristogitó van pensar que havien estat traïts i van fugir. Van anar a trobar Hiparc a la ciutat i prop del Leocòrion el van matar.
Harmodi va ser mort pels guàrdies, però Aristogitó es va poder escapar, encara que aviat fou agafat i torturat i, sota tortura, va revelar el nom dels seus còmplices. Tanmateix, en lloc de donar els noms de debò va donar els dels amics del tirà, que foren tots injustament executats; quan se li va preguntar si quedava algú més, va dir que ja havia aconseguit matar tots els que odiava menys el mateix tirà. Segons el relat que en fa Heròdot, va dir que volia revelar una cosa concreta al mateix Hípies i quan el va tenir prop li va mossegar l'orella i la hi va arrencar, però aquest relat sembla exagerat.
Hípies fou derrocat al cap de tan sols quatre anys. Els descendents dels dos assassins i màrtirs van gaudir de privilegis excepcionals, incloent la immunitat (que ni tan sols els la fou privada per la llei de Leptines el 355 aC), i la seva gesta fou objecte de cants populars. Pausànies esmenta la seva tomba.
Antenor va fer les seves estàtues en bronze (509 aC) només un any després de l'expulsió del tirà, les quals foren renovades el 477 aC per l'escultor Críties i el seu ajudant Nesiotes: s'hi veu el jove Harmodi amb el braç aixecat per clavar el punyal al tirà, amb Aristogitó al costat en actitud protectora. N'ha pervingut fins a nosaltres una còpia romana de marbre que es conserva al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols, provinent de la Col·lecció Farnese. | [
"Qui compon els Tiranicides?",
"Qui eren?",
"Quina relació tenien Aristogitó i Harmodi?",
"Per què Hiparc va intervenir?",
"Com va actuar per tal d’afrontar-los?",
"Amb qui va matar Aristogitó a Hiparc?",
"Què diu la versió de Plató?",
"Quan matarien Harmodi i Aristogitó a Hiparc?",
"Per quin motiu?",
"El matarien allà?",
"Quan el van assassinar a Leocòrion, què va passar amb els Tiranicides?",
"A l’hora de la tortura d’Aristogitó, qui va dir ell que també estava implicat?",
"Per quina raó la història d’Heròdot no és versemblant?",
"Què van guanyar els fills d’Aristogitó i Harmodi?",
"Com és l’escultura que li van dedicar?"
] | {
"answer_end": [
130,
160,
281,
352,
417,
694,
910,
1066,
1214,
1367,
1551,
1685,
2046,
2182,
2663
],
"answer_start": [
0,
96,
196,
283,
356,
560,
780,
1002,
1141,
1298,
1369,
1552,
1875,
2100,
2456
],
"input_text": [
"Harmodi i Aristogitó.",
"Els assassins d'Hiparc.",
"Estaven enamorats.",
"Perquè estava enamorat d'Harmodi.",
"Fer una ofensa pública.",
"Amb Harmodi.",
"Que un examant d'Harmodi es va enamorar d'Hiparc, amb qui va acabar aparellat, i això va desvetllar la gelosia d'Harmodi.",
"El dia de la processó de la Panatenea.",
"Perquè aquest era l'únic dia en què es podia anar armat sense despertar sospites.",
"No.",
"Harmodi va ser mort pels guàrdies, però Aristogitó es va poder escapar, encara que aviat fou agafat i torturat.",
"Els noms dels amics del tirà.",
"Perquè aquest relat sembla exagerat.",
"Privilegis excepcionals.",
"S'hi veu el jove Harmodi amb el braç aixecat per clavar el punyal al tirà, amb Aristogitó al costat en actitud protectora."
]
} |
vilaweb | L'eurodiputat de Compromís, Jordi Sebastià, va anunciar ahir que plegava de l'executiva de la coalició Compromís, en protesta per la manera com s'han fet les negociacions del pacte amb Podem per a les eleccions espanyoles del 20 de desembre. D'ara endavant, Sebastià deixarà d'assistir a les reunions de l'executiva, de la qual formava part únicament com a eurodiputat. És la tercera baixa arran de l'aliança amb Podem. El batlle de Tavernes de la Valldigna i militant del Bloc, Jordi Juan, també va dimitir diumenge de l'executiva de Compromís. ‘Tinc molt clar que la cosa més natural per a Compromís era encarar les eleccions estatals tot sol i deixar els experiments que no han fet sinó dividir-nos i allunyar-nos de les bases', va dir. El Bloc, el principal afectat Ara per ara, si hi ha un partit que ha sortit perjudicat de l'aliança entre Compromís i Podem és sense dubte el Bloc Nacionalista. A banda Sebastià i Juan, dissabte Consol Castillo, regidora de l'Ajuntament de València, també va presentar la dimissió. Castillo va dimitir de l'executiva del Bloc perquè creu que el partit ha menystingut la voluntat dels militants. En un primer referèndum intern del Bloc Nacionalista Valencià, una majoria àmplia de la militància va refusar un pacte de Compromís amb Podem per a les eleccions espanyoles. En el segon, els militants van aprovar la proposta de la direcció de presentar-se amb el nom de Compromís a les eleccions espanyoles encapçalant una coalició electoral amplia, que ha acabat essent un pacte amb Podem i prou. Demanda d'un congrés constituent Jordi Sebastià, a més de dimitir, ha impulsat el manifest ‘Amb tu, més Compromís‘, per demanar un congrés constituent de la coalició i més democràcia ‘participativa i real'. Segons que diu, ja l'han signat més de tres-cents càrrecs i militants. | [
"Qui és Jordi Sebastià?",
"Què va comunicar?",
"Per quin motiu?",
"On no anirà més?",
"Què significa aquest fet?",
"Quin càrrec té Jordi Juan?",
"També va deixar el seu càrrec de Compromís?",
"Quina és la seva postura?",
"Quina conseqüència hi ha hagut en el Bloc Nacionalista?",
"Qui més ha abdicat?",
"Per què?",
"Quina postura van reflectir els membres del BNV en un principi?",
"Què va sortir en les segones votacions?",
"Quina declaració ha fomentat Sebastià?",
"Quin és el seu objectiu?"
] | {
"answer_end": [
43,
112,
240,
315,
418,
489,
544,
644,
899,
1020,
1133,
1307,
1483,
1647,
1738
],
"answer_start": [
0,
28,
88,
258,
370,
420,
491,
547,
783,
926,
1022,
1135,
1309,
1566,
1624
],
"input_text": [
"L'eurodiputat de Compromís.",
"Que plegava de l'executiva de la coalició Compromís.",
"Per protestar per la manera com s'han fet les negociacions del pacte amb Podem per a les eleccions espanyoles del 20 de desembre.",
"A les reunions de l'executiva.",
"Que és la tercera baixa arran de l'aliança amb Podem.",
"És el batlle de Tavernes de la Valldigna i militant del Bloc.",
"Sí.",
"Encarar les eleccions estatals tot sol.",
"Ha sortit perjudicat de l'aliança entre Compromís i Podem.",
"Consol Castillo, regidora de l'Ajuntament de València.",
"Perquè creu que el partit ha menystingut la voluntat dels militants.",
"Refusar un pacte de Compromís amb Podem per a les eleccions espanyoles.",
"La proposta de la direcció de presentar-se amb el nom de Compromís a les eleccions espanyoles encapçalant una coalició electoral amplia.",
"Amb tu, més Compromís.",
"Demanar un congrés constituent de la coalició i més democràcia participativa i real."
]
} |
vilaweb | La línia aèria Ibèria Airport Services ha assegurat que la segona jornada de vaga del personal de terra de la companyia a l'Aeroport de Barcelona transcorre ‘amb normalitat i sense cap incidència'. La companyia ha atès fins a dos quarts de set de la tarda d'aquest diumenge 347 vols, 174 sortides i 173 arribades. Segons l'empresa, que s'encarrega de la gestió dels equipatges de fins a 27 companyies al Prat, s'estan complint els serveis mínims i entre els treballadors el seguiment no arriba al 10%. I ha reiterat les seves disculpes a clients i altres companyies a les quals presta servei. UGT demana a Aena que s'impliqui en la negociació amb Ibèria El secretari general d'UGT de Catalunya, Camil Ros, ha demanat a Aena que s'impliqui en la negociació dels treballadors de terra d'Ibèria amb l'empresa i ha dit que desitgen una reunió amb l'aerolínia per acabar ‘aviat' amb el conflicte laboral. En declaracions als periodistes a l'aeroport de Barcelona, Ros ha dit que Aena ha d'implicar-se perquè és ‘responsable d'un aeroport que és la porta d'entrada del turisme' a Barcelona. ‘Exigim que s'impliquin perquè estem davant una situació de precarietat i de temporalitat que es pot solucionar sense costos per a l'empresa', ha insistit. Ros ha demanat ‘actitud valenta' a Aena com a responsable de la gestió i la qualitat de la infraestructura, i també ha criticat que Ibèria no ha fet cap moviment fins ara. El portaveu d'UGT Ibèria Barcelona, Omar Minguillón, ha dit que, per a negociar amb l'empresa, demanen que els informin del nombre de treballadors temporals que seran fixos i quan es farà el canvi. En declaracions als periodistes a l'aeroport de Barcelona, Minguillón ha dit que consideren ‘excessius' els serveis mínims que s'han decretat, però que els respectaran. | [
"Què ha comunicat Ibèria?",
"Quants trajectes ha efectuat?",
"Fins a quina hora?",
"Només gestiona les maletes d’Ibèria?",
"Què ha exposat sobre el seu rendiment laboral?",
"A qui ha demanat perdó?",
"Qui és Camil Ros?",
"Què ha reclamat a Aena?",
"Per què volen una quedada amb Ibèria Airport Services?",
"Per quin motiu creuen que és necessari que hi intervingui Aena?",
"Indica que la solució implica més despeses econòmiques?",
"Quin paper té l’empresa?",
"Quin càrrec té Omar Minguillón?",
"Què exigeix abans de dur a terme les negociacions?",
"Com defineix els serveis mínims d’Ibèria?"
] | {
"answer_end": [
196,
282,
282,
408,
500,
591,
704,
805,
898,
1083,
1225,
1347,
1464,
1609,
1752
],
"answer_start": [
0,
198,
211,
314,
410,
504,
654,
706,
806,
959,
1116,
1245,
1413,
1466,
1670
],
"input_text": [
"Que la segona jornada de vaga del personal de terra de la companyia a l'Aeroport de Barcelona transcorre amb normalitat i sense cap incidència.",
"347.",
"Fins a dos quarts de set de la tarda.",
"No.",
"Que s'estan complint els serveis mínims i entre els treballadors el seguiment no arriba al 10%.",
"A clients i altres companyies a les quals presta servei.",
"El secretari general d'UGT de Catalunya.",
"Que s'impliqui en la negociació dels treballadors de terra d'Ibèria amb l'empresa.",
"Per acabar aviat amb el conflicte laboral.",
"Perquè és responsable d'un aeroport que és la porta d'entrada del turisme a Barcelona.",
"No.",
"És responsable de la gestió i la qualitat de la infraestructura.",
"És el portaveu d'UGT Ibèria Barcelona.",
"Que els informin del nombre de treballadors temporals que seran fixos i quan es farà el canvi.",
"D'excessius."
]
} |
bios | Dolors Condom i Gratacòs (Palamós, 4 de març de 1926 – Girona, 5 de març de 2016) fou una catedràtica i llatinista catalana.
Amb onze anys, la seva família es traslladà a viure a Girona. Començà la carrera de Magisteri, però finalment es va llicenciar en Filologia clàssica a la Universitat de Barcelona (1951). Deixebla de Marià Bassols de Climent, es va dedicar a l'estudi de la llengua llatina medieval i de la projecció del món clàssic a Catalunya, com a investigadora del CSIC.
Catedràtica de llatí des del 1961, impartí docència de llengua llatina a la delegació de Girona de la Universitat Autònoma de Barcelona, posteriorment la Universitat de Girona i en l'ensenyament secundari, a Tarragona i a Girona. Membre activa de diverses entitats universitàries i culturals gironines, va col·laborar amb la Fundació Bernat Metge, per a la qual va traduir textos de Ciceró i Rutili Namacià.
Membre de la Junta de la Societat Catalana d'Estudis Clàssics de l'IEC, el 1991 fou guardonada per la Generalitat de Catalunya amb la Medalla President Macià per la seva dedicació en el camp de l'antiguitat clàssica. El 2009 fou reconeguda a la XV edició del Premi Mestres 68. El 2010 es va publicar Aula Magna. Antologia de textos i estudis literaris, llibre inclòs dins de la «Col·lecció Josep Pla» de la Diputació de Girona, un recull d'articles de Condom sobre cultura clàssica, docència i Girona, la majoria intervencions en congressos o articles publicats en revistes com Auriga, Revista de Girona i Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. | [
"Qui és Dolors Condom i Gratacòs?",
"D’on és originària?",
"Però, a quina ciutat es va mudar de petita?",
"Quins estudis va abandonar?",
"Però quan es va graduar de Filologia Clàssica?",
"Quina és la seva especialització?",
"En quin any va esdevenir catedràtica?",
"On ha estat docent de llatí?",
"A quina associació va participar?",
"Què va dur a terme?",
"Quin càrrec va obtenir a l’Institut d’Estudis Catalans?",
"Què se li va atorgar l’any 1991?",
"Per quina raó?",
"Què va llançar al mercat en el 2010?",
"De què es tracta?"
] | {
"answer_end": [
125,
83,
187,
275,
312,
453,
518,
713,
831,
891,
963,
1050,
1108,
1244,
1384
],
"answer_start": [
0,
0,
127,
189,
222,
352,
485,
520,
788,
803,
893,
965,
1020,
1170,
1193
],
"input_text": [
"Una catedràtica i llatinista catalana.",
"De Palamós.",
"A Girona.",
"Els de Magisteri.",
"L'any 1951.",
"L'estudi de la llengua llatina medieval i la projecció del món clàssic a Catalunya.",
"En el 1961.",
"A la delegació de Girona de la Universitat Autònoma de Barcelona, posteriorment a la Universitat de Girona i en l'ensenyament secundari, a Tarragona i a Girona.",
"A la Fundació Bernat Metge.",
"Va traduir textos de Ciceró i Rutili Namacià.",
"Membre de la Junta de la Societat Catalana d'Estudis Clàssics.",
"La Medalla President Macià.",
"Per la seva dedicació en el camp de l'antiguitat clàssica.",
"Aula Magna. Antologia de textos i estudis literaris.",
"D'un ecull d'articles de Condom sobre cultura clàssica, docència."
]
} |
books | Som al jardí dels Buxareu. Fa un solet deliciós, i la família acaba de dinar. La tia Paulina ha estat invitada. Truquen a la porta del carrer, i apareix, al cap de pocs segons, l'ex-professor de dibuix a interrompre les digestions.
La tia Paulina s'està preparant per fer el salt del tigre, vull dir, per precipitar la declaració d'en Melrosada. Fa una pila de dies que ja té encarregats els melindros.
En Melrosada va endreçadet i polit, però la tia Paulina ha reparat una cosa que li clava una espina al cor: quan en Melrosada ha fet ús d'un seient de palla i ha posat una cama damunt de l'altra, impúdicament uns calçotets de tela gruixuda han tret el nas sota els pantalons i han manifestat unes vetes indecoroses, renyides amb l'elegància més elemental. La tia Paulina esguarda el fragment d'indumentària interior amb un esglai progressiu. ¿Com, ella, tan observadora, no se'n havia adonat abans, d'aquell detallet imperdonable?
¿Com, en Melrosada, volia empendre l'arriscada prova d'enamorar la Isabel sense fer-se càrrec de la impropietat d'aquella peça arcaica?
La tia Paulina estava tan nerviosa, que els inofensius calçotets li semblaven un obstacle invencible, una mena de falange macedònica, que sortia brutalment a disputar-li la victòria. En Melrosada era absent a les angúnies de la tia Paulina: ell duia aquells calçotets perquè no li havien ensenyat a dur-ne d'altres; i es lligava, les vetes d'aquella manera, quasi arran del cuiro de la bota, perquè tota la vida se les havia lligades de tal faisó.
Una iniciativa pròpia, una graciosa reforma sobre aquest punt, hauria estat demanar massa al professor: prou feia amb el nus de la corbata i amb el raspall de les dents. | [
"On es desenvolupa la història?",
"En quina situació es troben?",
"Qui és la invitada?",
"Qui hi assisteix més tard?",
"Què està fent la tia Paulina?",
"A què es refereix?",
"Com va el Melrosada?",
"Però, quin detall no li agrada a la tieta?",
"Com s’ha adonat d’això?",
"Per què s’enfada?",
"Per quin motiu l’afectava tant el tema de la roba interior?",
"L’home era conscient d’aquesta angoixa?",
"Per quina raó portava aquella peça de roba?",
"I les cintes?",
"Quines coses feia bé?"
] | {
"answer_end": [
25,
76,
110,
201,
289,
344,
437,
717,
717,
1069,
1170,
1309,
1384,
1516,
1686
],
"answer_start": [
0,
27,
78,
143,
232,
264,
403,
439,
511,
934,
1070,
1253,
1311,
1386,
1581
],
"input_text": [
"Al jardí dels Buxareu.",
"La família acaba de dinar.",
"La tia Paulina.",
"L'ex-professor de dibuix.",
"S'està preparant per fer el salt del tigre.",
"A precipitar la declaració d'en Melrosada.",
"Endreçadet i polit.",
"Que els calçotets d'en Melrosada tenen unes vetes indecoroses.",
"Quan en Melrosada ha fet ús d'un seient de palla i ha posat una cama damunt de l'altra, impúdicament uns calçotets de tela gruixuda han tret el nas sota els pantalons.",
"Perquè com, en Melrosada, volia empendre l'arriscada prova d'enamorar la Isabel sense fer-se càrrec de la impropietat d'aquella peça arcaica.",
"Perquè estava tan nerviosa.",
"No.",
"Perquè no li havien ensenyat a dur-ne d'altres.",
"Perquè tota la vida se les havia lligades de tal faisó.",
"El nus de la corbata i raspallar-se les dents."
]
} |
books | Ara, de retorn, encoratjat amb les converses dels companys que festejaven les pageses i una mica emboirat amb l'alegria de l'hostal i els regalims de vi, que es féu decantar en sa boca ardent de set, va sentir-se més coratjós, i en lloc de seguir-la de lluny, bo i amagant-se, quan ella mirava, com ho féu a l'anada, es posà al seu costat i va dir-li tot xiroi i amb veu molt alta:
-Com ha anat el mercat?
-Ola! poc pensava en tu, Quel!
-En mi, no! en l'altre, sí!
-I ara! que et creus que estic enamorada?
-Què sé jo! tants n'hi ha que et volten!
-Tot un mosquer, oi?
-Ben cert! tot un eixam!
La Margarida caminava tota rumbosa i cofoia per sentir-se afalagada la vanitat que rau en tota dona que passa per la terra. L'èxit de la seva bellesa; els rotllos que feia al mercat quan s'aturava; les rengleres d'ulls que feia embadalir quan caminava i les amoretes que es sentia a pluges tots els jorns, li plaïa que En Quel els sabés per tal de fer-li néixer aquella gelosia que tantes voltes fan decidir els homes amb una temença de veure's l'enamorada del braç d'un altre festejador.
-Ja t'agrada a tu el mosquer!
-Jo?
-Bé hi rius! | [
"Per què estava Quel animat?",
"I confús?",
"Com el va afectar el vi?",
"En comptes d’actuar com l’anada, què va fer amb Margarida a la tornada?",
"Què li va preguntar?",
"Quina va ser la seva resposta?",
"En qui diu ell que està pensant?",
"Què li recrimina la noia?",
"Per què ho pensa el noi?",
"Amb què compara la jove els seus pretendents?",
"Hi està d’acord ell?",
"Com feia camí Margarida?",
"Per quin motiu?",
"Què li agradava del Quel?",
"Quin era l'objectiu d'això?"
] | {
"answer_end": [
85,
131,
225,
338,
405,
435,
463,
505,
546,
563,
592,
637,
716,
930,
1011
],
"answer_start": [
0,
86,
134,
229,
341,
383,
407,
466,
508,
508,
549,
594,
629,
718,
909
],
"input_text": [
"Per les converses dels companys que festejaven les pageses.",
"Per l'alegria de l'hostal.",
"El va fer sentir-se coratjós.",
"Es posà al seu costat.",
"Com ha anat el mercat?",
"Ola! poc pensava en tu, Quel.",
"En l'altre.",
"Que si es pensava que estava enamorada.",
"Per què l'envolten molts.",
"Amb un mosquer.",
"Sí.",
"Tota rumbosa i cofoia.",
"Per sentir-se afalagada la vanitat que rau en tota dona que passa per la terra.",
"Que sapigués de l'èxit de la seva bellesa; dels rotllos que feia al mercat quan s'aturava; de les rengleres d'ulls que feia embadalir quan caminava i de les amoretes que es sentia a pluges tots els jorns.",
"Fer-li néixer aquella gelosia que tantes voltes fan decidir els homes."
]
} |
bios | Sor Francisca Serra Llabrés (Establiments, 1921 – Establiments, 20 de febrer de 2015) és una religiosa mallorquina. Pertany a la congregació de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, i va arribar a mitjans dels anys 50 a Formentera, on la congregació s'havia establert el 1939, una vegada acabada la guerra civil espanyola. La falta de mitjans i de recursos humans, així com les múltiples necessitats que patia la població formenterera, varen motivar que sor Francisca, acompanyada de la resta de les germanes, emprengués una sèrie d'activitats per millorar aquesta situació tan precària.
En primer lloc, va donar cobertura a les mancances assistencials de caràcter sanitari, amb una encomiable tasca d'infermeria i amb la prestació d'ajuda a parts, per suplir la inexistència de metge a l'illa. En segon lloc, varen posar en marxa a l'escola de la Caritat un programa educatiu destinat a la formació d'infants i de joves menors de catorze anys. Així mateix, va iniciar un taller de brodat perquè les noies poguessin tenir un ofici amb què guanyar-se la vida.
També va crear un grup de teatre per millorar l'aprenentatge i per augmentar les possibilitats de comunicació entre les nenes de l'illa. Des del 1980 aquesta iniciativa es va consolidar amb la constitució del grup de teatre S'Esglai. A més, seguint la mateixa línia va fundar el cor parroquial, avui conegut com a Capel·la Antiga. El 2004 va rebre el Premi Ramon Llull. | [
"Qui era Francisca Serra Llabrés?",
"D’on va formar part?",
"On es va traslladar la comunitat a la fi de la Guerra Civil?",
"Quina situació hi havia allà?",
"Com van actuar ella i les seves companyes?",
"Què van reformar de la sanitat?",
"Com ho van fer?",
"Què van crear a l’escola de la Caritat?",
"Per a qui?",
"Quina activitat van promocionar?",
"Per què?",
"Amb quina finalitat van crear un grup de teatre?",
"Què va sorgir d’aquesta dedicació?",
"Quan?",
"Quin nom rep el cor que van crear?"
] | {
"answer_end": [
114,
191,
333,
445,
554,
684,
758,
887,
954,
999,
1068,
1205,
1302,
1302,
1399
],
"answer_start": [
0,
116,
195,
334,
447,
615,
664,
821,
867,
969,
980,
1076,
1220,
1207,
1330
],
"input_text": [
"Una religiosa mallorquina.",
"De la congregació de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül.",
"A Formentera.",
"Hi havia falta de mitjans i de recursos humans, així com les múltiples necessitats que patia la població.",
"Van emprendre una sèrie d'activitats.",
"Van donar cobertura a les mancances assistencials.",
"Amb una encomiable tasca d'infermeria i amb la prestació d'ajuda a parts.",
"Un programa educatiu.",
"Per als infants i als joves menors de catorze anys.",
"Un taller de brodat.",
"Perquè les noies poguessin tenir un ofici amb què guanyar-se la vida.",
"Amb la de millorar l'aprenentatge i la d'augmentar les possibilitats de comunicació entre les nenes de l'illa.",
"El grup de teatre S'Esglai.",
"El 1980.",
"Capel·la Antiga."
]
} |
mitologia | Leuce (en grec antic Λευκή, "la Blanca"), és, a la mitologia grega, la més bella de les nimfes, filla d'Oceà i de Tetis. Hades, que n'estava enamorat, la va raptar i se la va endur al món subterrani. Però com que Leuce no era immortal, en arribar la seva hora va morir. Hades, per buscar consol en la seva mort i fer-la eterna, la va transformar en un àlber, que creixia als Camps Elisis. D'aquest arbre, Hèracles en va collir la corona que es va cenyir quan tornà dels Inferns. Servi explica que les fulles de l'àlber tenen dues cares, un de blanca i l'altre de fosca, que representen la dualitat dels treballs d'Hèracles, al món i a l'inframón.
Leuce és també el nom de l'illa de les Serps o illa Blanca, situada a la desembocadura del Danubi. Aquil·les, hi va ser enterrat per la seva mare Tetis després d'haver barreja els seus ossos amb els de Pàtrocle. Envoltat d'uns quants herois que havien ressuscitat amb ells, hi duia una vida de festes i combats casat amb Helena (o també amb Ifigènia o Medea). | [
"Qui és Leuce?",
"Quin significat té el seu nom?",
"Qui eren els seus pares?",
"Quina divinitat la va segrestar?",
"Per què?",
"On viuria llavors Leuce?",
"Per quina raó va morir?",
"En què la va convertir Hades?",
"Per quin motiu?",
"Què va fer Hèracles amb l’àlber?",
"Quina explicació fa Servi d’aquest tipus d’arbre?",
"Quin significat té?",
"Què representa també el nom de Leuce?",
"Quina tomba es troba allà?",
"Amb qui més era enterrat?"
] | {
"answer_end": [
94,
40,
119,
163,
149,
198,
268,
357,
345,
477,
568,
645,
705,
775,
919
],
"answer_start": [
0,
0,
96,
121,
121,
151,
200,
270,
270,
389,
479,
537,
647,
746,
859
],
"input_text": [
"La més bella de les nimfes.",
"La Blanca.",
"Oceà i Tetis.",
"Hades.",
"Perquè estava enamorat.",
"Al món subterrani.",
"Perquè no era immortal.",
"En un àlber.",
"Per buscar consol en la seva mort i fer-la eterna.",
"En va collir la corona que es va cenyir quan tornà dels Inferns.",
"Que les fulles de l'àlber tenen dues cares, un de blanca i l'altre de fosca.",
"La dualitat dels treballs d'Hèracles, al món i a l'inframón.",
"El nom de l'illa de les Serps o illa Blanca.",
"Aquil·les.",
"Amb uns quants herois que havien ressuscitat amb ells."
]
} |
vilaweb | Punt final de l'espectacle jurídic que s'ha organitzat arran de la decisió de la Junta Electoral espanyola de vetar les candidatures de Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín a les eleccions europees. El jutjat contenciós-administratiu 9 de Madrid finalment ha acceptat el recurs dels candidats de Lliures per Europa, perquè no considera que hi hagi cap impediment legal que en limiti ni n'afecti el dret de sufragi passiu. Vegeu la resolució ací: Ahir el Tribunal Suprem espanyol es va inhibir del cas. Els magistrats de la sala tercera van determinar que l'òrgan competent, segons la LOREG, era el jutjat ordinari. Per això, el van instar a resoldre l'afer amb urgència, perquè dissabte expirava el termini per a pronunciar-s'hi judicialment. En la interlocutòria, a més a més, els jutges del Suprem van deixar clar que, a parer seu, Puigdemont, Ponsatí i Comín es podien presentar a les eleccions. El dia abans, dissabte, el jutjat contenciós administratiu de Madrid s'havia inhibit del cas adduint que volia evitar sentències contradictòries amb el Suprem, on els lletrats dels afectats també havien presentat el recurs. El jutge va prendre aquesta decisió tot i que la fiscalia havia fet públic un escrit en què deia que la JEC s'havia extralimitat apartant Puigdemont, Ponsatí i Comín. La fiscalia assegurava que la junta havia fet una ‘interpretació sense base normativa prou explícita' de la legislació vigent. La JEC va apartar els candidats de Lliures per Europa l'endemà de les eleccions del 28-A. L'organisme va estimar els recursos presentats pel PP i Ciutadans, que asseguraven que Puigdemont, Ponsatí i Comín no es podien presentar als comicis perquè no eren registrats al registre d'espanyols residents absents, el CERA. La decisió, tanmateix, no va ser unànime, sinó que hi hagué quatre vots particulars, entre els quals els del president i el vice-president de la junta. | [
"Què havia acordat la Junta Electoral?",
"Però, què ha passat amb el jutjat contenciós-administratiu 9 de Madrid?",
"Per què?",
"Què van comentar els jutges de la sala tercera del jutjat ordinari?",
"Per aquest motiu, a què el van invitar?",
"Per quina raó era una qüestió urgent?",
"Què van aclarir?",
"Per quin motiu el jutjat de Madrid es va desentendre d’aquest plet?",
"Com havien actuat els advocats dels perjudicats al Suprem?",
"Què va publicar la Fiscalia?",
"Ho va tenir en compte aquest jutjat?",
"De què els acusava la Fiscalia?",
"Quan va fer fora la Junta Electoral a Puigdemont, Ponsatí i Comín?",
"Quins documents van acceptar?",
"Quin tema exposaven?"
] | {
"answer_end": [
206,
323,
429,
622,
678,
750,
906,
1066,
1130,
1297,
1206,
1424,
1514,
1581,
1733
],
"answer_start": [
35,
208,
302,
511,
624,
648,
787,
932,
1053,
1178,
1132,
1299,
1426,
1516,
1539
],
"input_text": [
"Vetar les candidatures de Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín a les eleccions europees.",
"Ha acceptat el recurs dels candidats de Lliures per Europa.",
"Perquè no considera que hi hagi cap impediment legal que en limiti ni n'afecti el dret de sufragi passiu.",
"Que era l'òrgan competent.",
"A resoldre l'afer amb urgència.",
"Perquè dissabte expirava el termini per a pronunciar-s'hi judicialment.",
"Que Puigdemont, Ponsatí i Comín es podien presentar a les eleccions.",
"Perquè volia evitar sentències contradictòries amb el Suprem.",
"Havien presentat el recurs.",
"Un en què deia que la JEC s'havia extralimitat apartant Puigdemont, Ponsatí i Comín.",
"No.",
"D'haver fet una interpretació sense base normativa prou explícita de la legislació vigent.",
"L'endemà de les eleccions del 28-A.",
"Els recursos presentats pel PP i Ciutadans.",
"Que no es podien presentar als comicis perquè no eren registrats al registre d'espanyols residents absents."
]
} |
vilaweb | Diversos batlles ja han reaccionat a la carta que els va enviar ahir Enric Millo, delegat del govern espanyol a Catalunya, demanant-los de retirar els símbols de suport als presos polítics i exiliats dels espais públics després de l'atac ultra a la platja de Canet de Mar. El batlle de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i el batlle de Cervera, Ramon Royes, ja han dit que no retiraran els símbols de suport als presos polítics i als exiliats. Altres batlles han mostrat la disconformitat amb la posició de Millo de maneres més creatives. El batlle de la Torre de l'Espanyol, Joan Juncà, ha estripat la carta: ‘És ridícula i indignant.' Tot i que ha dit que farien cas omís del seu contingut, ha avançat que respondria oficialment a la missiva. Segons que ha argumentat, ‘és totalment fals' que hi hagi ‘símbols partidistes' als espais públics: ‘Si de cas, són símbols demanant la llibertat d'uns presos que han estat empresonats injustament per motius polítics i sense judici previ.' ‘Que ens demani que garantim la tranquil·litat als nostres pobles és de riure, quan ells el dia 1 d'octubre es van dedicar a atonyinar-nos a tots pel simple fet de posar urnes', ha dit Juncà, tot recordant que Millo ‘no representa ningú perquè no l'ha votat el poble de Catalunya'. En la mateixa línia, el batlle de Celrà, Dani Cornellà, ha enviat un llaç groc a Millo per recordar-li ‘que a Catalunya tenim presos polítics i persones exiliades'. L'ha adjuntat a la carta de resposta. A l'escrit, Cornellà admet que Catalunya ha viscut ‘una ruptura de la convivència', però recorda a Millo que, precisament, és l'estat espanyol qui ‘la va ocasionar' amb la ‘violència extrema' de l'1-O. A més, assegura que tots els enfrontaments posteriors que hi ha hagut els han motivat grups ‘d'extrema dreta espanyolista' o aquells qui es dediquen a arrencar llaços i altres elements de color groc. Fins i tot, li posa exemples que ha viscut en primera persona. I li fa saber que l'Ajuntament de Celrà continuarà permetent que la gent pengi o pinti llaços grocs ‘per tot el poble' per a expressar ‘el seu dolor davant un fet tan indigne i poc democràtic com és empresonar polítics'. Per últim, el batlle de Sort, Raimon Monterde, ha publicat la carta a les xarxes socials amb un llaç groc pintat sobre el text. Monterde ha acompanyat la imatge amb un text totalment irònic: ‘És una carta excepcional, amb la mida just, la lletra adequada, amb un tracte de tu a tu que demostra el seu “campetxanisme”, m'encanta! Gràcies Sr. Millo.' També ha dit que la carta no tenia cap ‘credibilitat' i ha lamentat que aquest hagi estat l'únic contacte que el delegat del govern espanyol ha tingut amb el territori i que, a més, hagi estat per ‘demanar-los el que han de fer'. | [
"Què va fer ahir Enric Millo?",
"Quin càrrec té?",
"Què sol·licitava en aquesta missiva?",
"Qui és Josep Fèlix Ballesteros?",
"Juntament amb Ramon Royes, quin comentari han fet al respecte?",
"Com han reaccionat altres alcaldes?",
"Què ha fet Joan Juncà?",
"Com l’ha titllat?",
"Què diu que no és cert?",
"Segons ell, de què es tracta aquesta simbologia?",
"Amb quina finalitat ha enviat Dani Cornella a Millo un llaç groc?",
"Qui diu que va ser el causant d’aquesta situació?",
"Quin paper haurien tingut els partits d’extrema dreta espanyola?",
"Per què permet als habitants de Celrà l’exhibició de llaços grocs?",
"Quina ha estat la resposta de l’alcalde de Sort?"
] | {
"answer_end": [
80,
121,
219,
320,
443,
538,
609,
637,
844,
985,
1432,
1635,
1795,
2155,
2283
],
"answer_start": [
0,
64,
123,
273,
273,
445,
577,
589,
773,
846,
1309,
1492,
1680,
1938,
2168
],
"input_text": [
"Va enviar a diversos batlles una carta.",
"És el delegat del govern espanyol a Catalunya.",
"Retirar els símbols de suport als presos polítics i exiliats dels espais públics.",
"El batlle de Tarragona.",
"Que no retiraran els símbols de suport als presos polítics i als exiliats.",
"Han mostrat la disconformitat amb la posició de Millo de maneres més creatives.",
"Ha estripat la carta.",
"De ridícula i indignant.",
"Que hi hagi símbols partidistes als espais públics.",
"Demana la llibertat d'uns presos que han estat empresonats injustament per motius polítics i sense judici previ.",
"Amb la de recordar-li que a Catalunya tenim presos polítics i persones exiliades.",
"L'estat espanyol.",
"Han motivat tots els enfrontaments posteriors que hi ha hagut.",
"Per a expressar el seu dolor davant un fet tan indigne i poc democràtic com és empresonar polítics.",
"Ha publicat la carta a les xarxes socials amb un llaç groc pintat sobre el text."
]
} |
mitologia | Carles I de Savoia, anomenat el Guerrer, (Carignano, Savoia, 29 de març de 1468 - Pignerol, 13 de març de 1490) fou el duc de Savoia entre 1482 i 1490 i rei titular de Xipre, Jerusalem i Armènia entre 1485 i 1490.
Fou fill del duc Amadeu IX de Savoia i Violant de Valois. Era net per línia paterna de Lluís I de Savoia i Anna de Lusignan, i per línia materna del rei Carles VII de França i Maria d'Anjou.
Fou germà del també duc Filibert I de Savoia, al qual succeí, i cunyat de Frederic III de Nàpols.
Es casà l'1 de març de 1485 amb Blanca de Montferrat, filla del duc Guillem III de Montferrat i Elisabet Maria Sforza. D'aquesta unió nasqueren:
A la mort sense descendents del seu germà Filibert I de Savoia fou nomenat duc de Savoia el 1482 als 14 anys, tenint la tutela del seu oncle Felip de Savoia.
L'any 1485 rebé de mans de Carlota de Xipre els drets dinàstics sobre el Regne de Xipre, Jerusalem i Armènia, si bé aquests drets foren ratificats pel papa Innocenci VIII sobre aquests territoris governà de facto el germanastre de Carlota, Jaume II de Lusignan.
El 1487 obtingué el marquesat de Saluzzo.
| [
"Qui va ser Carles I de Savoia?",
"Amb quin nom era conegut?",
"Com s’anomenaven els seus pares?",
"Qui eren els seus avis per part de pare?",
"I per part de mare?",
"Gràcies a quin parent va esdevenir duc?",
"Amb qui va contraure matrimoni?",
"Quina és la seva data de casament?",
"Per què se li va atorgar el títol del seu germà a Carles?",
"Amb quina edat va ser-ho?",
"Al ser menor, qui era el seu tutor?",
"Què va passar en el 1485?",
"Però, què va ocórrer amb aquesta potestat?",
"I qui hi va ser el sobirà?",
"Quin fet va esdevenir l’any 1487 per a Carles I de Savoia?"
] | {
"answer_end": [
212,
39,
270,
337,
403,
465,
555,
555,
736,
756,
804,
914,
976,
1066,
1108
],
"answer_start": [
0,
0,
214,
272,
339,
405,
503,
503,
648,
711,
745,
806,
850,
953,
1068
],
"input_text": [
"El duc de Savoia entre 1482 i 1490 i rei titular de Xipre, Jerusalem i Armènia entre 1485 i 1490.",
"Amb el Guerrer.",
"Amadeu IX de Savoia i Violant de Valois.",
"Lluís I de Savoia i Anna de Lusignan.",
"El rei Carles VII de França i Maria d'Anjou.",
"Al seu germà el duc Filibert I de Savoia.",
"Amb Blanca de Montferrat.",
"L'1 de març de 1485.",
"Perquè va morir sense descendents.",
"Amb 14.",
"El seu oncle Felip de Savoia.",
"Rebé de mans de Carlota de Xipre els drets dinàstics sobre el Regne de Xipre, Jerusalem i Armènia.",
"Fou ratificada pel papa Innocenci VIII.",
"Jaume II de Lusignan.",
"Obtingué el marquesat de Saluzzo."
]
} |
bios | Dolors Masferrer i Bosch (Barcelona, 8 de juny de 1857 - Barcelona, 14 de febrer de 1905) fou una persona rellevant de Barcelona que va donar el terreny per construir les primeres escoles municipals del Districte de les Corts, la primera escola pública per infants i l'única que existí a les Corts fins al 1934.
Fou filla de Joaquim Masferrer i Bosch i de Dolors Bosch i Busquets. Es va casar, l'1 de març de 1875, amb Josep Comas i Masferrer, industrial i politic dirigent del partit liberal que fou president de la Diputació, diputat a Corts i senador, a més de destacat cacic local. Van tenir dos fills l'Enric i la Montserrat.
Dolors heretà de la seva mare la meitat de Can Sol de Dalt i de la seva tia-àvia Mònica Busquets l`altra meitat. El 19 de juliol de 1883 l'Ajuntament concedí permís a Dolors per urbanitzar la seva finca, l'arquitecte Camil Oliveras s'encarregà de la urbanització de la finca de Can Sol de Dalt per encàrrec seu, aquesta es va parcel·lar i s'hi construïren cases de planta baixa i primer pis, en la majoria dels casos. Un any després, el 14 de febrer de 1884 establí amb l'Ajuntament un terreny de forma triangular amb un front de 27,50 metres per a la urbanització de la plaça Comas i la construcció de la Casa de la Vila -que acollirà el govern municipal-. L'edifici pel consistori va ser construït el 1886 segons el projecte de l'arquitecte municipal Antoni Rovira i Rabassa. Cap al final de la dècada dels noranta, exactament l'any 1897, Dolors va regalar les campanes de la torre del rellotge de les Corts.
A la dècada dels noranta i abans de morir va fer les últimes donacions a l'Ajuntament. El 13 de novembre de 1892 cedí a l'Ajuntament una altra porció dels terrenys de Can Sol de Dalt per a la construcció de les escoles municipals que també van ser construïdes segons el projecte d'Antoni Rovira i Rabassa. A la seva mort, heretà la finca el seu marit, Josep Comas i Masferrer, a la mort d'aquest, la propietat passà a la seva filla Montserrat, casada amb Lluis Marsans i Peix, la qual havia sobreviscut al seu germà Enric.
Dolors Masferrer i Bosch va morir a Barcelona el 14 de febrer de 1905 en el seu domicili de Barcelona al carrer Canuda 13 pral. Fou enterrada al cementeri antic de Barcelona situat al barri del Poblenou.
La finca de Can Sol de Dalt era originàriament propietat del matrimoni Oms, Pere Oms i la seva esposa Mònica. A la mort d'en Pere, Mònica com a unica propietaria va nomenar hereves, a parts iguals, les seves filles Antonia i Mònica Busquets i Montserrat, filles del seu primer matrimoni. El 1862 feu donació a la seva neta, Dolors Masferrer i Bosch d'una casa a la Rambla de Barcelona, a més de 4000 duros i nomenava hereva universal a la seva filla Dolors que en cas de mort havia de ser substituïda per la seva neta. Els fills i hereus de Montserrat Comas i Masferrer, Josep Lluis, Enric i Dolors Marsans i Comas disgregaran la propietat que es repartiren i finalment el mas fou enderrocat i en el seu lloc es bastiren blocs d'habitatges. En un d'aquests habitatges, al carrer de les Corts núm. 12-14 es conserva encara com a element decoratiu una mola del trull del mas.
Actualment, a les Corts hi ha un carrer dedicat a la memòria de Dolors Masferrer. | [
"Qui és Dolors Masferrer i Bosch?",
"Amb qui va contraure matrimoni?",
"Quants descendents van tenir?",
"Quins terrenys va rebre per part dels seus familiars?",
"Què va passar el 19 de juliol de 1883?",
"Què va crear en el 1884?",
"Com va actuar durant els seus últims dies?",
"Per què va donar part de les seves terres?",
"A qui passaria les seves propietats i les del seu marit?",
"Quina és la data de defunció de Dolors?",
"On està sepultada?",
"Qui eren els propietaris en un principi de la finca de Can Sol?",
"Eren els avis de la Dolors?",
"Com s’anomenen els nets de Dolors?",
"Què hi ha a les Corts que porta el seu nom?"
] | {
"answer_end": [
225,
442,
629,
742,
833,
1252,
1627,
1771,
1984,
2134,
2267,
2377,
2617,
2883,
3223
],
"answer_start": [
0,
381,
586,
631,
744,
1065,
1569,
1655,
1848,
2065,
2193,
2269,
2326,
2788,
3143
],
"input_text": [
"Una persona rellevant de Barcelona que va donar el terreny per construir les primeres escoles municipals del Districte de les Corts.",
"Amb Josep Comas i Masferrer.",
"Dos.",
"Can Sol de Dalt.",
"L'Ajuntament concedí permís a Dolors per urbanitzar la seva finca.",
"Un terreny de forma triangular amb un front de 27,50 metres per a la urbanització de la plaça Comas i la construcció de la Casa de la Vila.",
"Va fer les últimes donacions a l'Ajuntament.",
"Per a la construcció de les escoles municipals.",
"A la seva filla Montserrat.",
"El 14 de febrer de 1905.",
"Al cementeri antic de Barcelona situat al barri del Poblenou.",
"Del matrimoni Oms, Pere Oms i la seva esposa Mònica.",
"Sí.",
"Enric i Dolors Marsans i Comas.",
"Un carrer."
]
} |
mitologia | En la mitologia grega, Quimera (en grec, Χιμαιρα Khimaira) era un monstre que tenia forma de lleó, amb un cap de cabra enmig del dors i cua de serp o potes de drac, i que treia foc per la boca. Es considera una personificació de la tempesta.
És un dels diversos monstres que van sorgir de la unió de Gea i Pontos. El seu pare era Tifó i la seva mare, Equidna. Estava emparentada amb les harpies, l'Esfinx, les gorgones i el Lleó de Nemea.
Vivia a la regió de Lícia (Anatòlia, actual Turquia). Va ser criada pel rei de Cària, Amisòdar, i vivia a Patara. Iòbates, el rei de Lícia, ordenà a l'heroi Bel·lerofont, net de Sísif, que matés aquell monstre perquè devastava el seu regne i devorava els ramats. Un oracle aconsellà a l'heroi que domés el cavall alat Pegàs perquè aquest l'ajudaria en la seva comesa. Bel·lerofont trobà Pegàs a Corint, bevent de la font de Pirene, i amb suavitat li posà al cap una brida d'or que la deessa Atena li havia regalat. El cavall va deixar que Bel·lerofont el cavalqués i s'elevà pels aires. Volaren molt temps fins que veieren la Quimera. Per a matar-la, Bel·lerofont havia construït una arma especial: a la punta d'una llança havia lligat un tros de plom, i quan la Quimera obrí la gola per llençar foc sobre l'heroi, aquest li va introduir la llança dins la boca. El foc de la boca del monstre va fondre el plom, que li relliscà gargamella avall i li cremà el ventre, provocant-li la mort.
També es deia Quimera, en algunes tradicions, la nàiade siciliana que es va enamorar de Dafnis, i que, engelosida, el va deixar cec. D'altra banda, Homer en parla com a "guardiana" del rei Amisodarus, la qual cosa podria suggerir una tradició alternativa en la qual hagués estat creada deliberadament com a guardiana de fronteres o arma.
En la literatura, Quimera apareix entremig de déus, titans i herois al llibre Teogonia del poeta grec Hesíode, a la Metamorfosi d'Ovidi (llibre 4), a la Ilíada d'Homer, a l'Eneida de Virgili (llibre 6), i també la trobem a la Biblioteca d'Apol·lodor (llibre 1).
A nivell pictòric, la representació més freqüent de la Quimera sol coincidir a la descripció que en fa Hesíode a la Teogonia, la d'un lleó amb un cap de cabra al mig de l'esquena i una cua amb un cap de serp a la punta. Ha estat representada per artistes com Peter Paul Rubens o Gustave Moreau.
Viccionari | [
"Què era Quimera?",
"Com era físicament?",
"Com va néixer?",
"Quines criatures són els seus familiars?",
"Quin sobirà la va cuidar?",
"Però qui va manar a Bel·lerofont que la matessin?",
"Què li va dir l’oracle perquè ho aconseguís?",
"Per acabar amb la Químera, què va crear?",
"On se la clavaria?",
"Què va causar la seva mort?",
"Qui més rebia el nom de Quimera?",
"Per què el va cegar?",
"Qui diu Homer que era?",
"Per tant, què dona a entendre el seu nom?",
"En quines obres es menciona la Quimera?"
] | {
"answer_end": [
73,
163,
312,
437,
533,
648,
805,
1190,
1299,
1425,
1521,
1558,
1626,
1763,
2014
],
"answer_start": [
23,
63,
242,
360,
493,
553,
702,
1090,
1194,
1301,
1427,
1512,
1575,
1628,
1783
],
"input_text": [
"Un monstre.",
"Tenia forma de lleó, amb un cap de cabra enmig del dors i cua de serp o potes de drac.",
"De la unió de Gea i Pontos.",
"Les harpies, l'Esfinx, les gorgones i el Lleó de Nemea.",
"El rei de Cària, Amisòdar.",
"Iòbates, el rei de Lícia.",
"Que domés el cavall alat Pegàs.",
"Una arma especial: a la punta d'una llança havia lligat un tros de plom.",
"Dins la boca.",
"El plom.",
"La nàiade siciliana que es va enamorar de Dafnis.",
"Perquè estava engelosida.",
"La guardiana del rei Amisodarus.",
"Una tradició alternativa en la qual hagués estat creada deliberadament com a guardiana de fronteres o arma.",
"Al llibre Teogonia del poeta grec Hesíode, a la Metamorfosi d'Ovidi, a la Ilíada d'Homer, a l'Eneida de Virgili, i també la trobem a la Biblioteca d'Apol·lodor."
]
} |
vilaweb | La Intersindical Valenciana ‘no acceptarà rebaixes' en la capacitació lingüística establerta en el projecte de decret pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials. En un comunicat, considera que ‘el dret dels ciutadans a utilitzar la llengua oficial de la seva elecció en igualtat de condicions no pot fonamentar-se en què el castellà sigui un requisit i el català només un mèrit'. El sindicat critica la proposta presentada ahir pel PP per a la futura llei de la funció pública valenciana. La presidenta de la formació, Isabel Bonig havia dit que el PP donava el seu suport al PSPV perquè el requisit lingüístic fos un mèrit, i no un requisit. Per la Intersindical, les declaracions de Bonig ‘s'han fet com un oferiment del PP a la Conselleria de Justícia per a desblocar la tramitació de l'avantprojecte de llei', tenint en compte que ‘suposadament, les divergències entre els partits del Botànic sobre l'abast de la capacitació i en les estratègies electoralistes n'obstaculitzen el desenvolupament'. Però Bonig ‘omet alguns aspectes de rellevància significativa a l'hora de plantejar la relació entre la capacitació lingüística dels treballadors públics i el dret de les persones a dirigir-se a l'administració en la llengua cooficial de la seva elecció'. En aquest sentit, el sindicat recorda que la normativa ‘no planteja la introducció de la capacitació lingüística amb un contingut uniforme, sinó que preveu una diferent graduació en funció de la titulació acadèmica exigida' per al lloc de feina. ‘És a dir, el nivell de coneixements de català requerit per a ocupar un determinat lloc de feina serà proporcional a la titulació i adequat a les funcions a realitzar.' Extensiva a tots els treballadors Tot i això, ‘sí que és cert que l'exigència d'un determinat grau de coneixement de català serà extensiva a tots els treballadors públics, perquè l'exercici del dret a la lliure elecció de llengua oficial va més enllà de l'atenció directa de la persona que atenen els usuaris', subratlla la Intersindical, que recorda que els ciutadans poden dirigir-se a l'administració de manera verbal o escrita i ‘tenen dret que els contestin en la mateixa llengua, de manera que qualsevol acte administratiu, notificació, informe o resolució ha de poder ser redactat per un treballador capacitat en l'ús de les dues llengües'. D'altra banda, en la ‘immensa majoria dels casos, els procediments administratius, amb les peculiaritats de cada sector, requereixen normalment la participació de més d'un treballador'. En conseqüència, ‘tots han d'estar capacitats en l'ús de les dues llengües, sense distinció', ha assenyalat. Per a l'organització, la ‘veritable igualtat lingüística, l'equilibri en l'ús de les dues llengües, només pot aconseguir-se quan ambdues se situen en la mateixa posició legal davant el ciutadà i l'administració'. I insisteix: ‘Això només ho garanteix la generalització de l'establiment de la capacitació lingüística per a les dues llengües oficials.' | [
"De quina agrupació parla el text?",
"Què es nega a aprovar?",
"On s'ha expressat?",
"Segons la Intersindical, el castellà s’està posant per davant del català?",
"I això és acceptable?",
"Quina posició té Bonig dins del PP?",
"Com ha interpretat la Intersindical l’afirmació de Bonig?",
"Què ha obviat Bonig, segons la Intersindical?",
"En quin idioma haurien d’estar escrites les comunicacions de l’organisme governamental?",
"Els processos que es duen a terme des d’aquest, les sol fer un únic funcionari?",
"Per tant, tots els administratius haurien de dominar tant el català com el castellà?",
"Què és el que es vol assolir?",
"Quina és la condició perquè això passi?",
"I què podria assegurar aquest estat?"
] | {
"answer_end": [
51,
203,
421,
421,
420,
574,
855,
1299,
2200,
2547,
2641,
2782,
2869,
3007
],
"answer_start": [
0,
0,
205,
222,
336,
532,
686,
1045,
2071,
2414,
2568,
2685,
2759,
2886
],
"input_text": [
"De la Intersindical.",
"Rebaixes en la capacitació lingüística establerta en el projecte de decret pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials.",
"En un comunicat.",
"Sí.",
"No.",
"És la presidenta de la formació.",
"Interpreta que s'han fet com un oferiment del PP a la Conselleria de Justícia per a desblocar la tramitació de l'avantprojecte de llei.",
"Alguns aspectes de rellevància significativa a l'hora de plantejar la relació entre la capacitació lingüística dels treballadors públics i el dret de les persones a dirigir-se a l'administració en la llengua cooficial de la seva elecció.",
"En la mateixa llengua en què s'hi han dirigit.",
"No.",
"Sí.",
"La veritable igualtat lingüística, l'equilibri en l'ús de les dues llengües.",
"Que ambdues se situïn en la mateixa posició legal davant el ciutadà i l'administració.",
"La generalització de l'establiment de la capacitació lingüística per a les dues llengües oficials."
]
} |
mitologia | Ctesil·la (en grec antic Κτήσυλλα) va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Alcidamant, que vivia a Iulis, una ciutat de l'illa de Ceos.
A Cartea, una altra ciutat de l'illa, Hermòcrates d'Atenes la va veure ballar prop de l'altar d'Apol·lo durant els Jocs Pítics. Es va enamorar d'ella, va escriure unes paraules en una poma i li va llançar als peus dins del santuari d'Àrtemis. La noia la va recollir i la va llegir. La inscripció era un jurament: "Per Àrtemis!, que en veritat m'haig de casar amb Hermòcrates d'Atenes". Ctesil·la, avergonyida, s'ho va prendre malament, tal com havia fet Cidipe quan va ser enganyada per Acontios. Però Hermòcrates va parlar amb el pare de la noia i aquest consentí en el matrimoni jurant per Apol·lo i tocant un llorer, que els dos es casarien. Però acabada la festa, Alcidamant va oblidar el seu jurament i va comprometre la seva filla amb un altre. Ctesil·la va anar a fer un sacrifici al santuari d'Àrtemis, i Hermòcrates, disgustat pel fracàs del seu matrimoni, va plantar-se al davant d'ella. La noia, en veure'l, per una intervenció dels déus, se'n va enamorar. Gràcies a la seva dida, la noia es posà d'acord amb Hermòcrates, i burlant la vigilància del seu pare, van marxar tots dos a Atenes on es van casar. Ctesil·la va tenir un fill, però de resultes del part va emmalaltir greument i va morir, per designi dels déus, ja que el seu pare havia incomplert un jurament. Van amortallar el cos, i al transportar-lo per fer-li les honres fúnebres va sortir del llit de mort un colom, i el cos de Ctesil·la va desaparèixer. Hermòcrates va consultar un oracle que li va dir que havia de fundar a Iulis un santuari dedicat a Ctesil·la. Es va informar d'això també a la gent de Ceos, i des de llavors els habitants de Iulis, invoquen a Afrodita Ctesil·la, i els altres habitants de l'illa a Ctesil·la Hecaerga. | [
"De qui es tractava Ctesil·la?",
"Quan la va albirar ballant Hermòcrates?",
"Es va sentir atret per ella?",
"Què li va dedicar?",
"Què deia el missatge?",
"Com va reaccionar la noia?",
"Amb qui va contactar Hermòcrates per poder contraure matrimoni amb ella?",
"Com va jurar Alcidamant?",
"Però, què va ocórrer?",
"Com va actuar l’home?",
"Llavors, per què Ctesil·la es va encisar d’ell?",
"On es van fugar?",
"Quina va ser la causa de la mort de Ctesil·la?",
"Què va passar amb el seu cos?",
"On es va començar a honrar a la jove?"
] | {
"answer_end": [
92,
269,
292,
331,
527,
577,
689,
786,
892,
1039,
1109,
1242,
1370,
1569,
1853
],
"answer_start": [
0,
181,
271,
294,
425,
529,
645,
671,
811,
894,
1041,
1214,
1260,
1532,
1681
],
"input_text": [
"D'una filla d'Alcidamant.",
"Durant els Jocs Pítics.",
"Sí.",
"Unes paraules en una poma.",
"Per Àrtemis!, que en veritat m'haig de casar amb Hermòcrates d'Atenes.",
"S'ho va prendre malament.",
"Amb el pare de la noia.",
"Per Apol·lo i tocant un llorer.",
"Que Alcidamant va oblidar el seu jurament i va comprometre la seva filla amb un altre.",
"Es va plantar davant de Ctesil·la.",
"Per una intervenció dels déus.",
"A Atenes.",
"Els déus ho van designar.",
"Va desaparèixer.",
"A Iulius i a Ceos."
]
} |
books | Per altra part, la Jacobè i la dida estaven geloses de la meva dignitat. Si algun xicot pescador entrava a conversar amb mi i em tutejava, com era molt natural, les dues dones hi feien una cara de tres Déus. -Qualsevol gos sap més de modos que aqueixos murriets de platja!- botzinaven elles amb elles. -¡Heu vist, quines franqueses! ¡Deuen figurar-se que tracten amb algú del seu braç!- I, entre els veïns tot era donar-me importància. -Aquest noi, aquí on el veieu, és l'hereu més ric del poble: un senyoràs que trepitjarà més catifes que cap marquès; sinó que és de pasta d'agnus i estima els pobres com un bon Jesuset. Ell s'enraona amb qualsevulga, tan senzill, tan franc; però això no vol dir que un hom s'hi hagi de pendre llicències… Doncs… i la moral de les persones?… Fillets, s'ha de respectar a cáda u per lo que és.- La Jacobè era en aquestes coses la més exagerada. Així que sabia que jo havia tret bona nota als exàmens, ja corria a fer de nunci pel barri. -En Minguet s'ha examinat. Oidà! ¿no n'heu sentit a dir res? Sembla mentida! ¡Sembla mentida! Si tot el poble en va ple! Aquest noi serà un savi. ¡Les retòliques, que sortien d'aquella boca!… Els mestres se'n feien creus. ¡Carets de Déu, li han donat un prèmit que ja, ja!… No es parla de res més.
Ella i sa mare no podien anar a cap fontada o aplec a què no em convidessin; i ambdues s'escarrassaven a obsequiar-me i no apartaven de mi la vista, alegrant-se amb la meva joia i afligint-se de la meva indiferència, com si llur festa no consistís més que en la meva satisfacció. I quan tornàvem de la grifolda, si la vesprada era fresca, la Jacobè no trobàva prou abrigalls a posar-me. La dida solia reprovar-li-ho. | [
"Què li passava a la Jacobè i a la mare de llet amb el protagonista?",
"Quan posaven mala cara?",
"Què comentaven sobre aquests pescadors?",
"Tenien un tracte formal amb Minguet?",
"De qui es tracta ell?",
"Com el descriuen les dones?",
"L’hereu té una actitud propera amb la gent?",
"Per això, segons elles, el poden tractar de la mateixa manera?",
"Què en pensa el jove de la Jacobè?",
"Quina notícia s’havia escampat pel poble?",
"Quina qüestió els fa als mariners?",
"En què diu que esdevindrà?",
"De què s’encarregaven les dues dones?",
"Quin fet li retreia la nodrissa a la Jacobè?"
] | {
"answer_end": [
71,
206,
271,
384,
495,
620,
675,
826,
877,
969,
1031,
1115,
1416,
1684
],
"answer_start": [
16,
73,
209,
303,
437,
467,
622,
677,
829,
879,
972,
1065,
1348,
1581
],
"input_text": [
"Estaven geloses de la seva dignitat.",
"Quan algun xicot pescador entrava a conversar amb mi i em tutejava.",
"Que qualsevol gos sap més de modos que aqueixos.",
"No.",
"De l'hereu més ric del poble.",
"Com un senyoràs que trepitjarà més catifes que cap marquès; sinó que és de pasta d'agnus i estima els pobres com un bon Jesuset.",
"Sí.",
"No.",
"Que en aquestes coses la més exagerada.",
"Que ell havia tret bona nota als exàmens.",
"Que si no havien sentit a dir res sobre en Minguet.",
"En un savi.",
"D'obsequiar-lo i no apartaven d'ell la vista.",
"Que no trobàva prou abrigalls."
]
} |
books | I, decidit més que mai a perseverar en la bona ruta, va anar a topar el senyor rector, i va exposar-li els seus plans, que varen començar a rependre bona adreça amb l'anada a ciutat.
Feia pocs dies de la sentada amb el comte, quan va venir-li una nova alegria. Va donar-la-hi en Costa ferrer, qui veient que la seva rigor amb la Malena no li ocasionava més que disgustos, i tement que qualsevol dia la mossa li fugís de casa, va acabar per deixar-la lliberta i per dirigir la paraula a en Biel.
-Encara podé sí, que hauré de rosegar-lo per gendre- havia rumiat.
I, un dia que va topar-s'hi tu per tu, al mig del carrer, mentre anava amb el vell Pitxela a beure una titlla, veient que el seu company aturava el minyó amb l'intent de llogar-lo per a la sega, va quedar-se palplantat a la seva vora, esperant que enllestissin el tracte.
-Quin dia es comença?- va preguntar en Biel.
-Demà passat- va fer en Pitxela.
-Doncs compteu amb mi.
I anava ja a tirar carrer avall, quan el ferrer, que fins aleshores no havia badat boca, li va dir, tot d'una, després d'un gran esforç:
-És dir, que et decideixes a llaurar dret?
-No en faria poc, de temps, que hi llauraria, pel meu gust!- va respondre ell, amb certa recança. I va afegir, com si parlés amb si mateix: -Emprò costa molt, de seguir la rega, si a un l'agullonen per fer-l'en apartar.
-El que cal és que no tornis a la mala vida. | [
"Què li va explicar al rector el Biel?",
"Qui li va donar una il·lusió?",
"Per què?",
"Quines van ser les causes d’aquestes mesures?",
"Què va pensar el Costa?",
"On es van trobar un dia el Costa i el Biel?",
"Com va actuar el jove?",
"Quina pregunta va fer?",
"Hi vol participar?",
"Quan el Biel anava a marxar, qui el va parar?",
"Quina qüestió li fa?",
"Com li va contestar el gendre?",
"Però, per què és una activitat difícil?",
"Què diu el Costa que és necessari?"
] | {
"answer_end": [
117,
291,
493,
458,
560,
618,
832,
877,
933,
1044,
1114,
1192,
1333,
1378
],
"answer_start": [
53,
183,
279,
276,
461,
565,
757,
834,
879,
937,
1024,
1115,
1256,
1336
],
"input_text": [
"Va exposar-li els seus plans.",
"En Costa ferrer.",
"Perquè va acabar per deixar a la Malena lliberta i per dirigir la paraula a en Biel.",
"Que la seva rigor amb la Malena no li ocasionava més que disgustos, i témer que qualsevol dia la mossa li fugís de casa.",
"Que podé sí, que haurà de rosegar a Biel per gendre.",
"Al mig del carrer.",
"Va quedar-se palplantat a la seva vora, esperant que enllestissin el tracte.",
"Quin dia es comença?",
"Sí.",
"El ferrer.",
"Que si es decidia a llaurar dret.",
"Que no en faria poc, de temps, que hi llauraria, pel seu gust.",
"Perquè l'agullonen per fer-l'en apartar.",
"Que no torni a la mala vida."
]
} |
vilaweb | El cap de llista de JxCat, Carles Puigdemont, veu clar que des de la presó no podria defensar la Generalitat i el mandat dels ciutadans. ‘Estic preparat per defensar la institució i el mandat de les urnes. Per a mi això és més important. Sóc a Brussel·les per a poder continuar defensant això. Des de la presó no només no ho podria fer, sinó que seria una pèssima notícia per a la democràcia espanyola', ha argumentat en una entrevista a Reuters. Puigdemont també ha aprofitat per apuntar que Felip VI té l'oportunitat de rectificar en el seu missatge de Nadal després que el passat 3 d'octubre ‘prengués part' i es convertís en el ‘monarca del 155 i del govern espanyol'. ‘Vull tornar a Catalunya, els més aviat possible, voldria tornar ara mateix. Seria una bona notícia per a Espanya. Cal fer tot el possible perquè jo torni, perquè el meu govern torni ‘, ha dit. Puigdemont ha demanat acabar amb la ‘contradicció' que suposa que ell es pugui presentar a unes eleccions apostant per la independència, que l'independentisme les guanyi i després que ell pugui anar a la presó ‘per fer possible el compromís electoral'. Respecte si tornaria a temps per a la sessió d'obertura que tindrà lloc com a molt tard el 23 de gener, ha dit: ‘Això seria el normal. Si no es permet que no sigui investit president hi ha una greu anomalia en el sistema democràtic espanyol ‘. | [
"Qui és Carles Puigdemont?",
"Què té clar?",
"Què vol protegir?",
"Per què es troba a Bèlgica?",
"Podria dur aquesta tasca a la presó?",
"A més, què comportaria estar allà?",
"On ho ha exposat?",
"Quines paraules li ha dedicat a Felip VI?",
"Per què?",
"Té ganes de tornar a casa seva?",
"Quin és el seu objectiu?",
"A què vol posar fi?",
"Què passa el 23 de gener?",
"Quin problema hi ha si no el deixessin ser cap de govern?"
] | {
"answer_end": [
44,
135,
204,
292,
335,
401,
445,
560,
671,
697,
855,
1118,
1222,
1360
],
"answer_start": [
0,
46,
138,
238,
294,
294,
404,
458,
552,
674,
788,
867,
1129,
1255
],
"input_text": [
"El cap de llista de JxCat.",
"Que des de la presó no podria defensar la Generalitat i el mandat dels ciutadans.",
"La institució i el mandat de les urnes.",
"Per a poder continuar defensant això.",
"No.",
"Una pèssima notícia per a la democràcia espanyola.",
"A Reuters.",
"Que té l'oportunitat de rectificar en el seu missatge de Nadal.",
"Perquè va prendre part en el passar 3 d'octubre, i es va convertir en el monarca del 155 i del govern espanyol.",
"Sí.",
"Tornar i que el seu govern torni.",
"Amb la contradicció que suposa que ell es pugui presentar a unes eleccions apostant per la independència, que l'independentisme les guanyi i després que ell pugui anar a la presó per fer possible el compromís electoral.",
"La sessió d'obertura.",
"Una greu anomalia en el sistema democràtic espanyol."
]
} |
books | -Què li farem a Déu més que dir-li Senyor! Veiam, lleveu's la roba. Veiam… Veiam… què tè aquesta cama. Ara com ara no s'espanteu! És una trencadura igol que la d'aquell xai; ¿vos recordau? El que enguany vos vaig gorir!
-Sant!… mireu's-hi força! ¡Tot ho tenim a punt!- va dir la dona trafegosa.
-Ben pensat!
Llavors el Sant va agafar la cama i va arreglar-la-hi. En Guim gemegava mossegant un mocador i En Joanín amagava sa faç en un recó, plorava i aclucava els ulls.
-Doneu una mossegada al llençol i no vos en sentireu tant!… Ja estarà aviat… ¡mossegueu la dona entretant!
El Sant, aquell home pelut i bru que duia gorra musca i un sarró de pell d'ovella, en finir la seva tasca va rentar-se les mans i, voltat del silenci que naixia, de l'admiració dels que el miraven, va exclamar: | [
"Què va demanar un personatge al Guim?",
"A quina part del cos tenia mal?",
"Què hi tenia?",
"Com era aquesta?",
"A qui va dirigir-se una dona?",
"Com va actuar aquest?",
"Com aguantava el dolor el Guim?",
"A en Joanín li queien les llàgrimes?",
"Què ha de queixalar amb les dents en Guim per tolerar el mal?",
"I a qui ho ha de fer mentrestant?",
"Com era el Sant?",
"Com vestia?",
"Va acabar la feina?",
"Quin sentiment tenien els altres per ell?"
] | {
"answer_end": [
66,
149,
149,
174,
287,
365,
404,
451,
530,
578,
612,
661,
707,
789
],
"answer_start": [
0,
76,
132,
132,
224,
312,
367,
407,
473,
551,
580,
617,
663,
663
],
"input_text": [
"Que es llevi la roba.",
"A la cama.",
"Una trencadura.",
"Igol que la d'aquell xai.",
"Al Sant.",
"Va agafar la cama i va arreglar-la-hi.",
"Gemegava mossegant un mocador.",
"Sí.",
"El llençol.",
"A la dona.",
"Pelut i bru.",
"Duia gorra musca i un sarró de pell d'ovella.",
"Sí.",
"Admiració."
]
} |
books | De bell antuvi ja volgué conduir-me allí on, segons deia, realitzava veritables carnisseries. Això era una gran mostra de confiança, car l'ardit bosquerol mai descobria a ningú els seus paratges jurisdiccionals.
Durant els dos mesos que jo estiuejava al poble d'en Busqueta, ell, cada diumenge venia a trucar a la meva porta a les tres del matí. Abans ja em deixondia el glapir impacient i esbojarrat de la canilla voluntària allistada a les seves ordres.
Partíem. No vulgueu pas saber-ho, a on. Crec que en deien el Sot d'infern. Una hora lluny: una hora llarga de caminar amunt, sempre amunt, entre negres suredes, seguint corriolets quasi verticals, aixaragallats, intransitables, en la greda dels quals la punta de les espardenyes d'en Busqueta s'encastava fermament, amb una graciosa flexió del peu i una elasticitat muscular de llebre.
Les estrelles parpellejaven en la profunda blavor del cel. Les vèiem guspirejar entre les branques, pel cim dels laberíntics passadissos humits i frescals, formats de brucs i arboços, embaumats de la flaire subtil dels tomanyins i sajulides.
I barranquejàvem molt, pujàvem sense pendre alè, ens apressàvem de valent, i sempre fèiem tard. En arribar a lloc, el dia naixent empolsava ja de llum grisa les verdejants faldes dels turons. En Busqueta pretenia que sempre era millor sobtar els conills en plena fosca, quan transitaven confiadament, lliurats al platxeri orgíac de les nits caldes. | [
"On volia portar en Busqueta al narrador?",
"Quin significat tenia aquest gest?",
"Per quin motiu?",
"Quan l'anava a buscar en Busqueta?",
"On anaven tots dos?",
"Quant temps es tardava a arribar-hi?",
"Com era el camí fins allà?",
"Què hi havia al firmament?",
"Per on les observaven?",
"Caminaven ràpidament?",
"Però arribaven d’hora?",
"Quan finalitzaven el trajecte?",
"Quin era el moment adequat per atrapar els animals?",
"Per quin motiu?"
] | {
"answer_end": [
92,
131,
210,
344,
529,
579,
682,
899,
940,
1157,
1178,
1274,
1352,
1431
],
"answer_start": [
0,
94,
94,
212,
456,
531,
547,
842,
901,
1133,
1161,
1180,
1279,
1276
],
"input_text": [
"Allí on, segons deia, realitzava veritables carnisseries.",
"Era una gran mostra de confiança.",
"Perquè l'ardit bosquerol mai descobria a ningú els seus paratges jurisdiccionals.",
"Cada diumenge a les tres del matí.",
"Al Sot d'infern.",
"Una hora.",
"De negres suredes, i corriolets quasi verticals, aixaragallats, intransitables.",
"Les estrelles.",
"Entre les branques.",
"Sí.",
"No.",
"Quan el dia naixent empolsava ja de llum grisa les verdejants faldes dels turons.",
"En plena fosca.",
"Perquè era quan transitaven confiadament, lliurats al platxeri orgíac de les nits caldes."
]
} |
bios | Maria Josepa Arnall i Juan (Vila-sacra, Alt Empordà, 5 de novembre de 1948 - ibid., 31 de maig de 2002) va ser una investigadora i professora catalana.
Fou professora titular de Ciències i Tècniques Historiogràfiques de la Universitat de Barcelona, desenvolupant una gran tasca com a investigadora i docent.
Maria Josepa Arnall va mantenir-se molt unida al seu poble, Vila-sacra, a la història del qual va dedicar alguns dels seus treballs com a primera historiadora local. Aquest petit poble fou l'escenari de la seva vida familiar i s'hi mantingué arrelada durant tota la vida. Una de les grans vinculacions professionals fou on va treballar, la Universitat de Barcelona, com a col·laboradora del Departament de Ciències Instrumentals, on prosseguí el cursus honorum fins a obtenir, l'any 1979, la plaça de professora adjunta numerària. Acadèmicament formada en Filologia Clàssica, el 6 de juny de 1975, al departament de Paleografia i Diplomàtica, va defensar la seva tesi doctoral Los manuscritos, incunables y demás impresos de la Biblioteca del Convento de San José de Barcelona, treball que va merèixer la qualificació d'excel·lent cum laude. A partir d'aleshores centrà la seva investigació en l'observació meticulosa dels textos com a productes històrics.
El 1973 es casà amb Joan Murull, i fruit d'aquest matrimoni van néixer una filla i un fill.
A la ciutat de Girona se li dedicà un carrer amb el seu nom.
Dedicà tota la seva vida a la docència universitària com a professora titular de ciències i tècniques historiogràfiques de la Universitat de Barcelona. Les seves línies de recerca es trobaven en els camps de la bibliologia, la historiografia d'Amèrica, la toponímia medieval, l'edició de fonts de l'Alta i la Baixa Edat Mitjana i de l'Edat Moderna, l'onomàstica medieval i moderna, el notariat català, l'escriptura i la cultura escrita en les èpoques medievals i moderna, l'edició de fonts monàstiques, la terminologia codicologicopaleogràfica, la història del llibre manuscrit, les edicions de fonts libràries, la diplomàtica reial i municipal i la historiografia monàstica a Catalunya.
Va ser membre de l'Institut d'Estudis Empordanesos i vocal de la seva Junta Directiva. Fou membre de la Societat d'Onomàstica, de l'Asociación Española de Profesores de Paleografía i Diplomática, i durant un temps, Directora de la Comissió de l'edició i estudi de textos per a la història del Comtat d'Empúries.
Col·laborà també amb l'Índice Histórico Español, de l'any 1977.
Maria Josepa Arnall també fou membre de l'Associació d'Arxivers de Catalunya, com a historiadora catalana preocupada pel bon funcionament de l'estructura arxivística del país. Col·laborà activament amb aquesta Associació des de la seva fundació, el 1985, impartint cursos sobre Paleografia i Diplomàtica perquè els seus socis poguessin aprofundir en els coneixements d'aquestes matèries. Alhora col·laborà en els cursos per obtenir el Màster d'Arxivística i formà part de nombroses comissions per jutjar les memòries finals per a l'obtenció de la titulació del Màster (4).
Maria Josepa Arnall va ser una gran coneixedora dels arxius de Figueres, Girona i Barcelona, on participava en activitats de recerca, edició i docència. La seva tasca d'investigadora a l'Arxiu Municipal de Girona fou decisiva per portar a terme la transcripció, identificació, catalogació i regest de les lletres reials, amb abast cronològic de més de quatre segles (1293-1714).
L'Ajuntament de Vila-Sacra va homenatjar-la el desembre de 2003 i va editar tots els seus articles referents a la població, publicats als Annals de l'IEE, els quals foren recollits amb el títol Amb cor tot ferm: recull de la història de Vilasacra: homenatge a na Josepa Arnall i Juan (Vilasacra: 2003).
Des de 2004 la Universitat de Girona organitza un Seminari Internacional de Cultura escrita Josepa Arnall Juan. | [
"Quan va néixer Maria Josepa Arnall?",
"Quina va ser la seva professió?",
"D’on era originària?",
"Va estudiar aquest municipi?",
"Quina posició va aconseguir el 1979?",
"Es va doctorar?",
"Qui va ser el seu marit?",
"On té un carrer anomenat en honor seu?",
"Va investigar temàtiques històriques sobretot?",
"De què va formar part?",
"Amb qui va treballar el 1977?",
"En quina agrupació va participar?",
"Amb quin màster estava vinculada?",
"Als arxius de quines ciutats va treballar?",
"Quina institució li va retre homenatge?"
] | {
"answer_end": [
103,
141,
378,
472,
837,
1148,
1296,
1416,
2104,
2300,
2480,
2558,
3049,
3146,
3477
],
"answer_start": [
0,
104,
308,
308,
631,
951,
1273,
1357,
1418,
2106,
2418,
2482,
2870,
3055,
3434
],
"input_text": [
"El 5 de novembre de 1948.",
"Va ser investigadora i professora.",
"De Vila-sacra.",
"Sí.",
"La plaça de professora adjunta numerària del Departament de Ciències Instrumentals de la Universitat de Barcelona.",
"Sí.",
"Joan Murull.",
"A la ciutat de Girona.",
"Sí.",
"De l'Institut d'Estudis Empordanesos, de la Societat d'Onomàstica i de l'Asociación Española de Profesores de Paleografía i Diplomática.",
"Amb l'Índice Histórico Español.",
"En l'Associació d'Arxivers de Catalunya.",
"Amb el Màster d'Arxivística.",
"De Figueres, Girona i Barcelona.",
"L'Ajuntament de Vila-Sacra."
]
} |
vilaweb | El jurat dels VII Premis Martí Gasull i Roig, amb què Plataforma per la Llengua homenatja la tasca de persones o entitats que hagin contribuït a millorar la situació del català, ha reconegut enguany, per unanimitat, els mèrits de la filòloga i mestra Teresa Casals amb el Premi Especial del Jurat. Amb la formació de mestres en llengua catalana i, més tard, al capdavant de plataformes com Som Escola, de què va ser fundadora i portaveu, Casals va ser una ferma activista en defensa de la immersió lingüística a les escoles del principat. La filòloga va coordinar també els Serveis Lingüístics Universitaris promovent-hi l'ensenyament en català a les facultats i la producció de materials per a una acollida de l'alumnat Erasmus que s'emmarqués en la normalització de la llengua. El jurat ha valorat ‘la fermesa, la constància i la valentia' de la seva tasca en favor de ‘la metodologia d'immersió com a model de cohesió social que no separa els infants i joves per la seva llengua d'origen'. En les tres edicions anteriors, els guardonats van ser la cantautora Maria del Mar Bonet, el gramàtic Josep Ruaix i el lingüista Albert Jané. Qualsevol persona o entitat pot presentar una candidatura per al premi Martí Gasull si acredita una trajectòria en favor de la promoció i la defensa de la llengua catalana. És el jurat que n'escull tres perquè passin a una votació popular i oberta a tothom mitjançant el web de la Plataforma per la Llengua. Enguany, s'han rebut fins a 614 propostes de candidatures. Des del 9 de gener se sap que els finalistes han estat la Llibreria Catalana de Perpinyà, l'Amical de la Wikimedia i el portal Gaming.cat. El guanyador es farà saber el 17 de febrer en un acte al teatre Poliorama de Barcelona. La votació es pot fer a la web del Premi Martí Gasull. | [
"Qui ha donat un reconeixement?",
"En què consisteix el premi?",
"Qui ha rebut el Premi Especial del Jurat?",
"Quines organitzacions va crear ella?",
"Amb quin objectiu?",
"Amb quin altre organisme ha col·laborat?",
"A què es dedica aquest?",
"Per quin motiu li han concedit aquest premi?",
"Qui van ser els premiats dels altres anys?",
"Quin perfil de candidats té aquest certamen?",
"Qui pot participar en les votacions?",
"A través de quin portal es fan?",
"Quanta gent s’hi han presentat aquest any?",
"Quins van ser els candidats finals?",
"Quan s’anunciarà el resultat?"
] | {
"answer_end": [
264,
296,
296,
537,
537,
607,
728,
991,
1133,
1306,
1391,
1441,
1500,
1639,
1683
],
"answer_start": [
0,
0,
178,
298,
298,
539,
539,
780,
996,
1135,
1308,
1308,
1443,
1532,
1641
],
"input_text": [
"El jurat dels VII Premis Martí Gasull i Roig.",
"En què Plataforma per la Llengua homenatja la tasca de persones o entitats que hagin contribuït a millorar la situació del català.",
"La filòloga i mestra Teresa Casals.",
"Plataformes com Som Escola.",
"Defensar la immersió lingüística a les escoles del principat.",
"Amb els Serveis Lingüístics Universitaris.",
"Promou l'ensenyament en català a les facultats i la producció de materials per a una acollida de l'alumnat Erasmus.",
"Per la fermesa, la constància i la valentia de la seva tasca en favor de la metodologia d'immersió com a model de cohesió social que no separa els infants i joves per la seva llengua d'origen.",
"La cantautora Maria del Mar Bonet, el gramàtic Josep Ruaix i el lingüista Albert Jané.",
"Qualsevol persona o entitat pot presentar una candidatura per al premi Martí Gasull si acredita una trajectòria en favor de la promoció i la defensa de la llengua catalana.",
"Tothom.",
"El web de la Plataforma per la Llengua.",
"614.",
"La Llibreria Catalana de Perpinyà, l'Amical de la Wikimedia i el portal Gaming.cat.",
"El 17 de febrer."
]
} |
books | A Barcelona es relacionà amb aquells petits escamots d'artistes, de músics, de poetes i d'antiquaris que representaven el deixondiment intel·lectual de Catalunya i somniaven en braços dels Milà i Fontanals, dels Aguiló, Rubió i altres. A la bona amistat d'aquests darrers, que el prengueren de grat, degué la depuració i sanejament de moltes de ses idees i l'orientació d'algunes altres que en duia d'indecises.
Mes son temperament inquiet i expansiu el portà aviat molt més lluny que tots aquells revolucionaris incipients, precursors de la Catalunya nova. Aquests somniaven amb la regeneració intel·lectual de Catalunya i fou ell, en Ramon, qui inicià la idea d'una regeneració poltica, donant-se el cas d'ésser tingut per boig per sos propis companys d'entusiasmes, que a son torn eren qualificats de ximples i de somniadors fins per molts dels que en aquell temps es titulaven homes de ciències.
Un dia, després d'una discussió amb sos companys, resumí son criteri dient-los:
-Vosaltres que doneu per morta la vella Catalunya, glorifiqueu-la amb solemnes funerals i brillants necrologies, desenterrant i publicant a la llum del sol les passades grandeses i les grans virtuts de la finada; alceu-li monuments, que així honren els bons fills a llurs passats difunts. Mes jo, que la tinc per viva encara, deixeu que li faci pítimes, tractant de tornar-li la salut. Jo comparo Catalunya a una bellíssima tassa d'argent enterrada en un femer. Està desconeguda per la negra ronya que la cobreix; mes, a on se vulla que grateu, veureu alhora relluir el brillant metall. ¿Per què no hem de tractar, doncs, de retornar-li sa bellesa primitiva? Per això bastaria treure-la dels fems, i això és lo que hem d'intentar. La feina, llarga i feixuga, no és pas obra d'una generació; perquè és precís canviar la sang del poble; mes, si no es comença, no s'acabarà pas. Per ma part vos dic que vaig a començar-la per casa meva. Adéu-siau. | [
"On era en Ramon?",
"Qui va conèixer allà?",
"Quina conseqüència va tenir això?",
"Com era de caràcter?",
"Quin pla tenien els reaccionaris?",
"I ell?",
"Com el van considerar els altres?",
"I aquests, com eren considerats pels intel·lectuals?",
"En Ramon va fer una síntesi dels ideals dels altres?",
"Què lloaven aquests?",
"En Ramon pensa que aquesta encara està vigent?",
"Quin és el seu objectiu?",
"Quin paral·lelisme fa?",
"La tasca de regeneració es farà ràpidament?",
"En Ramon es va acomiadar?"
] | {
"answer_end": [
63,
161,
410,
450,
621,
687,
767,
898,
978,
1211,
1364,
1364,
1440,
1769,
1923
],
"answer_start": [
0,
2,
236,
412,
412,
624,
689,
689,
900,
981,
1269,
1269,
1366,
1711,
1856
],
"input_text": [
"A Barcelona.",
"Aquells petits escamots d'artistes, de músics, de poetes i d'antiquaris que representaven el deixondiment intel·lectual de Catalunya.",
"La depuració i sanejament de moltes de ses idees i l'orientació d'algunes altres que en duia d'indecises.",
"Inquiet i expansiu.",
"La regeneració intel·lectual de Catalunya.",
"Una regeneració poltica.",
"Boig.",
"Ximples i somniadors.",
"Sí.",
"La vella Catalunya.",
"Sí.",
"Tornar-li la salut.",
"Catalunya amb una bellíssima tassa d'argent enterrada en un femer.",
"No.",
"Sí."
]
} |
bios | Teresa Garcia-Milà i Lloveras (Barcelona, 1955) és una economista i professora universitària catalana, directora de la Barcelona Graduate School of Economics (BGSE).
Llicenciada per la Universitat de Barcelona el 1977 i doctora per la Universitat de Minnesota el 1987, ha estat professora assistent i posteriorment associada a la Universitat Autònoma de Barcelona entre els anys 1987 i 1990. El 1990 es traslladà a la Universitat Pompeu Fabra, de la qual ha estat catedràtica d'Economia Aplicada des del 1995. També ha estat degana de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UPF entre els anys 1995 i 2000, vicerectora de Política Científica entre el 2009 i el 2011 i directora del Departament d'Economia i Empresa d'aquesta universitat des del 2011 fins al 2012. El desembre del 2012 fou nomenada directora de la Barcelona Graduate School of Economics (BGSE), escola associada a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la UPF, substituint en el càrrec a Eduard Vallory i Subirà, qui havia estat el director des de la seva creació 2006. Garcia-Milà ha estat docent de la BGSE des del 2006. A més d'investigadora, és membre del consell de direcció del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI) des del 1999, ha estat també investigadora associada a l'Institut d'Anàlisi Econòmica (IAE) del CSIC entre 1987 i 1990, presidenta de l'Associació Econòmica Espanyola (2014) i presidenta de la Comissió de Professors Lectors i Professors Col·laboradors de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya entre el 2003 i 2005, coordinadora d'Economia de l'Agència Nacional d'Avaluació i Perspectiva (ANEP). El 2016 fou nomenada vicepresidenta del Cercle d'Economia, després d'haver estat vocal de la seva junta directiva. També ha estat membre del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el creixement (CAREC). El 2016 el Col·legi d'Economistes de Catalunya la va nomenar col·legiada de mèrit en reconeixement a les seves aportacions a l'economia i a la seva tasca docent i científica. En l'àmbit del sector privat, és membre del consell d'administració del Banc Sabadell i d'Enagás.
Els seus treballs se centren en les finances públiques, particularment en el repartiment de recursos, la solidaritat interregional i el desenvolupament. La seva recerca ha estat publicada a The Economic Journal, The Review of Economics and Statistics, i Regional Science and Urban Economics, entre d'altres. L'any 2018 rebé la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic. | [
"Quan va néixer Teresa Garcia-Milà?",
"Quina és la seva professió?",
"On es va doctorar?",
"A quina universitat va treballar primer?",
"I després?",
"A partir de quan?",
"Quins càrrecs hi ha tingut?",
"Quina posició va assolir el 2012?",
"A qui va suplir?",
"De què forma part Garcia-Milà?",
"Què va presidir?",
"Quin títol va obtenir el 2016?",
"Per quin motiu?",
"En quin àmbit es basa la seva investigació?",
"Quin premi li van concedir?"
] | {
"answer_end": [
47,
92,
259,
363,
436,
442,
731,
869,
996,
1219,
1540,
1700,
2030,
2281,
2513
],
"answer_start": [
0,
48,
166,
272,
392,
392,
400,
781,
946,
1131,
1234,
1643,
1857,
2130,
2449
],
"input_text": [
"El 1955.",
"És economista i professora universitària.",
"A la Universitat de Minnesota.",
"A la Universitat Autònoma de Barcelona.",
"A la Universitat Pompeu Fabra.",
"Del 1990.",
"Catedràtica d'Economia Aplicada, degana de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UPF, vicerectora de Política Científica i directora del Departament d'Economia i Empresa.",
"La de directora de la Barcelona Graduate School of Economics.",
"A Eduard Vallory i Subirà.",
"Del consell de direcció del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI).",
"L'Associació Econòmica Espanyola i la Comissió de Professors Lectors i Professors Col·laboradors de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.",
"Vicepresidenta del Cercle d'Economia.",
"Per les seves aportacions a l'economia i a la seva tasca docent i científica.",
"En les finances públiques, particularment en el repartiment de recursos, la solidaritat interregional i el desenvolupament.",
"La Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic."
]
} |
vilaweb | La número dos de JxCat a les eleccions espanyoles, Laura Borràs, ha respost ERC que la ‘prioritat' de la candidatura que encapçala Jordi Sànchez és l'autodeterminació, i no un referèndum sobre la monarquia i la república. En una conferència de premsa a la seu de la formació, Borràs ha afirmat, això sí, que JxCat votarà sempre que hi hagi urnes. La número tres, Míriam Nogueras, ha destacat que la candidatura defensa al seu programa un salari mínim a Catalunya de 1.100 euros mensuals, que tingui en compte el cost de vida. Borràs ha afirmat que on hi hagi urnes, JxCat hi serà: ‘Sempre que se'ns posi l'oportunitat de votar, votarem'. Sigui com sigui, ha destacat que la seva ‘prioritat' no és un referèndum sobre la monarquia, sinó l'autodeterminació. Aquesta ha estat la resposta de la número dos de la llista al candidat d'ERC, Gabriel Rufián, que aquest matí ha explicat que els republicans defensaran al congrés espanyol la celebració d'un referèndum d'autodeterminació de Catalunya i un altre sobre la monarquia, donant suport a les iniciatives de Podem. Salari mínim diferenciat D'altra banda, Borràs i Nogueras han destacat el punt del programa electoral de JxCat que fa referència a proposar un salari mínim interprofessional. La candidatura defensa que augmenti dels 900 euros actuals fins al 60% del salari mitjà, tal com estableix la Carta Social Europea, i poder-lo situar als 1.100 euros mensuals, ‘aproximadament', i que tingui en compte el cost de vida. Nogueras ha apuntat que la xifra ja es concretarà ‘quan Catalunya sigui independent', i ha donat a entendre que no té sentit reclamar a Madrid un augment del salari mínim per als catalans. Precisament ERC també ha subratllat aquest matí que vol incrementar el salari mínim als 1.000 euros. A la roda de premsa, Borràs també ha repassat els tres ‘greuges' de l'estat espanyol amb Catalunya: de caràcter polític, econòmic i social. L'ex-consellera ha posat com a exemples d'aquesta ‘repressió' el fet que Madrid argumenti, per defensar la constitució espanyola, que els catalans van aprovar-la el 1978, i que Catalunya ja té un nou estatut -obviant-ne la retallada del Constitucional. A més, Borràs ha criticat que no s'hagi revisat el finançament ni les inversions del país, així com el ‘greuge sistemàtic' contra la llengua catalana. | [
"Qui és Laura Borràs?",
"A qui ha contestat?",
"Amb quin missatge?",
"On ha fet les declaracions?",
"Quin fet ha emfatitzat Nogueras?",
"On anirà JxCat, segons Borràs?",
"Quin anunci ha fet Rufián?",
"Seguint el pla de quin partit?",
"De quin apartat del programa han parlat les de JxCat?",
"Quin sou proposen com a salari mínim?",
"Quan s’acabarà de decidir amb exactitud?",
"Quin altre partit té una proposta igual?",
"Quants greuges té el govern espanyol amb Catalunya, segons Borràs?",
"Quins són?",
"Quins altres fets ha recriminat?"
] | {
"answer_end": [
63,
79,
220,
345,
486,
579,
1020,
1062,
1237,
1431,
1557,
1761,
1861,
1901,
2305
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
222,
347,
526,
834,
834,
1089,
1239,
1473,
1662,
1784,
1784,
2156
],
"input_text": [
"La número dos de JxCat a les eleccions espanyoles.",
"A ERC.",
"Que la prioritat de la candidatura que encapçala Jordi Sànchez és l'autodeterminació, i no un referèndum sobre la monarquia i la república.",
"En una conferència de premsa a la seu de la formació.",
"Que la candidatura defensa al seu programa un salari mínim a Catalunya de 1.100 euros mensuals.",
"On hi hagi urnes.",
"Que els republicans defensaran al congrés espanyol la celebració d'un referèndum d'autodeterminació de Catalunya i un altre sobre la monarquia.",
"De Podem.",
"Del que fa referència a proposar un salari mínim interprofessional.",
"De 1.100 euros mensuals, aproximadament.",
"Quan Catalunya sigui independent.",
"ERC.",
"En té tres.",
"De caràcter polític, econòmic i social.",
"Que no s'hagi revisat el finançament ni les inversions del país, així com el greuge sistemàtic contra la llengua catalana."
]
} |
bios | Carme García Lores (Sabadell, 16 de setembre de 1962) és una política catalana. Fou alcaldessa de Rubí entre el juny de 2003 i juny de 2015.
Carme García Lores és llicenciada i màster en història moderna i contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona, on va desenvolupar durant uns anys la seva tasca professional com a documentalista. Va arribar a Rubí l'any 1987, en casar-se.
L'any 1998 Carme García va entrar a militar a l'agrupació local del PSC a Rubí, i va ocupar el segon lloc en la candidatura a les eleccions municipals de 1999, sent escollida per primera vegada regidora, exercint el càrrec de tinent d'alcalde de Serveis Personals i regidora de la Dona a l'Ajuntament de Rubí, i des d'aquell any és també primera secretària de l'Agrupació Local del Partit dels Socialistes de Catalunya i membre del Consell Nacional. Amb el trencament del pacte de govern entre Iniciativa per Catalunya i el PSC l'any 2000, aquest darrer passa a l'oposició com a grup majoritari d'aquesta. Durant el mandat, després de la renúncia de Josep Antoni Pombo, Garcia pren el lideratge del grup municipal socialista.
L'any 2003, és nomenada candidata a l'alcaldia de Rubí pel PSC, obtenint per primera vegada la victòria a unes eleccions municipals a Rubí, fins aquell moment governada pel PSUC i ICV. En aquestes eleccions el PSC obté 10 regidors i Carme Garcia és nomenada alcaldessa el 14 de juny de 2003, formant pacte de govern amb CiU i ERC, amb dos regidors cada una d'elles.
L'any 2007 Carme Garcia és reelegida alcaldessa de Rubí, després d'una nova victòria electoral del PSC, que obté 12 regidors, governant amb acord de govern amb ERC, que mantingué els 2 regidors obtinguts en les anteriors eleccions.
Carme García és també diputada delegada de Cultura Popular i Tradicional a la Diputació de Barcelona i presidenta (2010) del Catalonia Innovation Triangle (CIT).
A les eleccions del maig de 2011 el PSC torna a guanyar les eleccions municipals, passant de 12 a 8 regidors, i Carme Garcia torna a ser reelegida alcaldessa de Rubí. Durant els primers mesos del mandat el PSC governa en solitari, i des d'octubre de 2011 arriba a un acord de govern amb ERC que manté els seus 2 regidors. El 2015 Ana Maria Martínez la va substituir en el càrrec.
Al juny del mateix any, va ser nomenada diputada al Parlament de Catalunya en substitució de Rocío Martínez-Sampere.
https://www.linkedin.com/in/c-garcia-lores-renovablecity/ | [
"Quan va néixer Carme García?",
"Quina és la seva professió?",
"Quina carrera va estudiar?",
"S’hi va dedicar durant un temps?",
"On es va instal·lar el 1987?",
"A quin partit polític pertany?",
"Quins càrrecs va obtenir amb el seu partit a Rubí?",
"A qui va suplir García?",
"En quina posició?",
"Va esdevenir batllessa del seu municipi?",
"Quan?",
"Va ser la seva única legislatura com a tal?",
"Quan ho va ser per tercer cop?",
"Qui la va suplir posteriorment?",
"Quin càrrec va assolir García llavors?"
] | {
"answer_end": [
53,
69,
219,
344,
374,
460,
837,
1113,
1113,
1383,
1405,
1536,
2040,
2253,
2329
],
"answer_start": [
0,
54,
141,
141,
346,
389,
549,
995,
1013,
1300,
1361,
1481,
1875,
2197,
2255
],
"input_text": [
"El 16 de setembre de 1962.",
"És política.",
"Història moderna i contemporània.",
"Sí.",
"A Rubí.",
"Al PSC.",
"Regidora, tinent d'alcalde de Serveis Personals i regidora de la Dona a l'Ajuntament de Rubí, i des d'aquell any és també primera secretària de l'Agrupació Local del Partit dels Socialistes de Catalunya i membre del Consell Nacional.",
"A Josep Antoni Pombo.",
"En el lideratge del grup municipal socialista.",
"Sí.",
"El 14 de juny de 2003.",
"No.",
"A les eleccions del maig de 2011.",
"Ana Maria Martínez.",
"Diputada al Parlament de Catalunya."
]
} |
bios | Maria Teresa Pelegrí i Marimon (Barcelona, 4 de març del 1907 - 18 de març del 1995) va ser una compositora catalana.
Estudià música de jove, però abandonà la dedicació artística en casar-se i mentre es dedicava als fills. Vint anys després reprengué els estudis, amb mestres com Joan Gibert i Camins i Carles Pellicer i Boulanger (piano), Josep Poch i Garriga (contrapunt i fuga), Josep Soler i Sardà (composició) i Carles Guinovart i Rubiella (música del segle XX). Prengué interès i estudià a fons el llenguatge musical de l'expressionista Segona Escola de Viena.
Autora principalment d'obres de cambra, piano i música coral, començà a fer públiques les seves composicions el 1970, i Antoni Besses li enregistrà Tres peces per a piano [n 1] el 1984. Va ser autora de l'òpera inèdita [n 2] Herodes und Mariamne, sobre la tragèdia original de Friedrich Hebbel, de la qual només se n'han estrenat dos fragments l'abril de 1981 al Palau de la Música Catalana. El 1977 guanyà el premi Ciutat de Barcelona de música per les Tres peces per a orquestra, estrenades l'1 d'abril de 1978 interpretades per l'Orquestra Ciutat de Barcelona dirigida per Joan Guinjoan. Pelegrí era membre de l'Associació Catalana de Compositors, i les seves Dos piezas para piano van ser incloses en el recopilatori [n 3] i monumental Llibre per a piano. (Barcelona: A.C.C., 1980) que l'entitat publicà.
Morí a Barcelona. Poc després, al juny del 1996, el seu antic professor Josep Soler i Sardà donà a la Biblioteca de Catalunya el fons documental Teresa Pelegrí, amb un cert nombre de partitures. En un article, Benet Casablancas havia descrit l'estil de la compositora com:
Selecció | [
"Quan va néixer Maria Teresa Pelegrí?",
"Quina va ser la seva professió?",
"Quan va interrompre la seva carrera artística?",
"Quan la va recuperar?",
"Qui van ser els seus professors llavors?",
"Quin corrent va seguir?",
"Va compondre peces?",
"De quin estil?",
"Quan va iniciar-se en aquest àmbit?",
"Quin reconeixement va obtenir?",
"Per quina obra?",
"Quan es va presentar per primer cop aquesta?",
"De què formava part Pelegrí?",
"On va perdre la vida?",
"Quina acció va dur a terme després el seu mestre?"
] | {
"answer_end": [
84,
107,
221,
262,
466,
565,
627,
627,
683,
1002,
1047,
1079,
1216,
1395,
1538
],
"answer_start": [
0,
85,
118,
223,
223,
468,
567,
567,
629,
967,
967,
1021,
1158,
1379,
1428
],
"input_text": [
"El 4 de març del 1907.",
"Va ser compositora.",
"En casar-se i mentre es dedicava als fills.",
"Vint anys després.",
"Joan Gibert i Camins i Carles Pellicer i Boulanger (piano), Josep Poch i Garriga (contrapunt i fuga), Josep Soler i Sardà (composició) i Carles Guinovart i Rubiella (música del segle XX).",
"El de l'expressionista Segona Escola de Viena.",
"Sí.",
"De cambra, piano i música coral.",
"El 1970.",
"El premi Ciutat de Barcelona.",
"Tres peces per a orquestra.",
"L'1 d'abril de 1978.",
"De l'Associació Catalana de Compositors.",
"A Barcelona.",
"Donà a la Biblioteca de Catalunya el fons documental Teresa Pelegrí."
]
} |
vilaweb | El Parlament de Catalunya ha tombat la moció de censura presentada per Ciutadans contra el president Quim Torra. Ciutadans havia proposat la seva dirigent, Lorena Roldán, com a candidata a la presidència de la Generalitat. JxCat, ERC, la CUP i Catalunya en Comú hi han votat en contra i el PSC s'ha abstingut. Només el PP i Cs han donat suport a Roldán, és a dir, 40 diputats de 135. El resultat ha estat de 76 vots contraris, 40 favorables i 17 abstencions. El ple ha començat a les deu del matí, amb una intervenció de trenta minuts de Carlos Carrizosa per a defensar els motius de la seva moció de censura. A continuació ha pres la paraula durant també trenta minuts la portaveu del govern, Meritxell Budó. Després ha intervingut Roldán, que no tenia límit de temps, per exposar el seu programa de govern. Ciutadans prova de convertir el parlament en un gran plató televisiu del 10-N Després d'una pausa, a les tres d'horabaixa s'ha reprès la sessió amb les intervencions dels grups –trenta minuts cadascun, excepte els subgrups de la CUP i el PP, que en tenien quinze. A l'hora de justificar l'abstenció del PSC, la portaveu, Eva Granados, ha dit que ‘Torra és el problema, però Ciutadans no és la solució'. Els comuns hi han votat en contra, perquè ho consideren un gest electoralista de Ciutadans a les portes de les eleccions espanyoles del 10-N. Una opinió compartida pels partits independentistes, que també votaran en contra. | [
"Quina moció s’ha proposat avui al Parlament?",
"Ha sigut acceptada?",
"Qui volia Ciutadans com a nova presidenta?",
"Quins partits han refusat la moció?",
"Com ha actuat el PSC?",
"Qui volia acceptar-ho?",
"Quins resultats hi ha hagut, doncs?",
"Qui ha fet unes declaracions en primer lloc?",
"I posteriorment?",
"Ha parlat Roldán?",
"Quin discurs ha fet ella?",
"Quanta estona ha tingut cada grup per parlar a la tarda?",
"Quin argument ha donat pel seu vot el PSC?",
"Per quin motiu no han donat suport a la moció els comuns?",
"Quan seran els comicis?"
] | {
"answer_end": [
111,
111,
221,
284,
308,
352,
457,
554,
708,
739,
807,
1071,
1210,
1343,
1352
],
"answer_start": [
0,
0,
113,
223,
287,
310,
384,
459,
610,
710,
710,
887,
1073,
1212,
1319
],
"input_text": [
"La presentada per Ciutadans contra el president Quim Torra.",
"No.",
"Lorena Roldán.",
"JxCat, ERC, la CUP i Catalunya en Comú.",
"S'ha abstingut.",
"El PP i Cs.",
"76 vots contraris, 40 favorables i 17 abstencions.",
"Carlos Carrizosa.",
"Meritxell Budó.",
"Sí.",
"Ha exposat el seu programa de govern.",
"Trenta minuts cadascun, excepte els subgrups de la CUP i el PP, que en tenien quinze.",
"Que Torra és el problema, però Ciutadans no és la solució.",
"Perquè ho consideren un gest electoralista de Ciutadans a les portes de les eleccions espanyoles.",
"El 10-N."
]
} |
books | Posseir una voluntat de dona! En Martí deia que era gairebé impossible posseir una voluntat, tot lo més un bocí! I ell en va posseir una de voluntat fins al sacrifici i ara a tothora bull dintre seu la recança de no haver-la conservada blanament en l'estoig de l'estimació lluny de les traves que la vida de ric li havia posat.
Així, pensatiu passà pels carrers forans de la ciutat, acorat i retut, tement la mirada de les treballadores que vistosament abillades anaven a la tasca emmirallant llur gaiesa en els aparadors de les botigues luxoses. En Martí fins tenia ganes de fondre's avergonyit i fins li semblava que li cridaven -Covard! - Egoista! -¡Recorda't de la pobre mare del teu fill! Covard! Egoista! L'alegria del teu xofer serà l'enveja de la teva vida!…
Tan bon punt foren a la plaça de Catalunya En Martí va tustar el muscle d'En Pons, dient-li:
-Atura't! Quan te dec?- i mirà el taxis que duia la bandereta alçada.
-No res!
-Ah! Això no pot ser!… | [
"Quina convicció tenia en Martí?",
"Ell n’havia tingut?",
"Fins quan?",
"De què es penedia ara?",
"Com caminava?",
"Per on?",
"De què tenia por?",
"On es veien reflectides elles?",
"Quina acció volia fer ell?",
"Quins insults s’imaginava que rebia?",
"On va anar a parar el noi?",
"Amb qui anava?",
"Quina pregunta li va fer en Martí a l’altre?",
"Quina quantitat li havia de pagar?"
] | {
"answer_end": [
91,
148,
166,
235,
397,
381,
436,
545,
584,
649,
809,
848,
882,
937
],
"answer_start": [
30,
115,
115,
169,
334,
334,
399,
399,
547,
598,
767,
767,
767,
930
],
"input_text": [
"Que era gairebé impossible posseir una voluntat.",
"Sí.",
"Fins al sacrifici.",
"De no haver-la conservada.",
"Acorat i retut.",
"Pels carrers forans de la ciutat.",
"De la mirada de les treballadores.",
"En els aparadors de les botigues luxoses.",
"Fondre's.",
"Covard i egoista.",
"A la plaça de Catalunya.",
"Amb En Pons.",
"Quan te dec?",
"No res."
]
} |
bios | Maria Badia i Cutchet (Sant Quirze del Vallès, 13 de maig de 1947) és una filòloga i política catalana, que fins al 2014 fou diputada al Parlament Europeu pel PSC-PSOE i vicepresidenta de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates.
Va estudiar Filologia Anglesa a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i va treballar com a professora d'anglès en dues escoles d'educació primària de Sabadell.
El 1975 va entrar a formar part de Convergència Socialista de Catalunya, moviment embrionari del que avui és el Partit dels Socialistes de Catalunya. Ha estat coordinadora de la Primera Secretaria del PSC, coordinadora de la Secretaria de Relacions Internacionals del PSOE, i responsable de la Secretaria del President del Parlament de Catalunya, Joan Reventós i Carner. El juny de 2000 fou elegida membre de la direcció del PSC, responsable de la Secretaria de Política Europea i Internacional, essent reelegida el 2004 i el 2008.
Va ser elegida diputada a les eleccions al Parlament Europeu de 2004 i 2009, i ha estat adscrita a la Comissió de Cultura i Educació, així com a la delegació per les relacions amb la República Popular de la Xina. També ha estat membre suplent de la Comissió d'Afers Exteriors, de la delegació per les Relacions amb Sud-àfrica, de la delegació per a les Relacions amb els Països Amèrica Central, de la delegació a l'assemblea Parlamentària Paritària Àfrica Carib Pacífic-UE, i de la delegació a l'assemblea Parlamentària Euromediterrània.
A la Comissió de Cultura i Educació, ha treballat especialment per a millorar les condicions i ampliar els programes educatius de mobilitat dels estudiants a la Unió Europea, per augmentar les oportunitats de formació del professorat, per a fomentar la coordinació dels ensenyaments artístics a nivell europeu, per a reduir la fractura digital i democratitzar l'accés a les TICs, reduir les desigualtats de gènere en el sector cultural, educatiu i de l'esport, i millorar la comunicació entre les institucions comunitàries i la ciutadania. En aquest sentit, ha promogut l'ús del català a les diferents institucions comunitàries i la correspondència en aquesta llengua entre la ciutadania i el Parlament Europeu.
En el Parlament Europeu, ha estat membre del Grup Socialista i Secretària General Adjunta de la Delegació Socialista Espanyola. També ha format part del Partit Socialista Europeu de Dones, on ha participat activament impulsant campanyes de conciliació de la vida personal i laboral.
Té dos fills i comparteix la vida amb l'actor Artur Trias. Per raons familiars, Maria Badia està estretament vinculada al món de l'art i la cultura, aficions a les quals dedica bona part del seu temps de lleure. Des de fa tretze anys viu al Maresme. | [
"Quan va néixer Maria Badia?",
"Quina professió té?",
"Quina carrera va cursar?",
"Va treballar de docent?",
"De quina matèria?",
"De quin partit polític forma part?",
"Quin càrrec va obtenir el 2000?",
"Quan va ser diputada?",
"Ha format part de delegacions de l’estranger?",
"De quina comissió va formar part també?",
"Quines tasques ha dut a terme des d’allà?",
"Quin idioma ha impulsat?",
"En quin àmbit?",
"A quin altre grup polític ha participat?",
"On resideix?"
] | {
"answer_end": [
66,
93,
269,
392,
356,
477,
900,
1013,
1474,
1631,
2014,
2186,
2186,
2375,
2719
],
"answer_start": [
0,
67,
240,
318,
318,
406,
777,
938,
1017,
1476,
1476,
2016,
2034,
2316,
2683
],
"input_text": [
"El 13 de maig de 1947.",
"És filòloga i política.",
"Filologia Anglesa.",
"Sí.",
"Anglès.",
"De Convergència Socialista de Catalunya.",
"Membre de la direcció del PSC, responsable de la Secretaria de Política Europea i Internacional.",
"El 2004 i 2009.",
"Sí.",
"De la Comissió de Cultura i Educació.",
"Millorar les condicions i ampliar els programes educatius de mobilitat dels estudiants a la Unió Europea, per augmentar les oportunitats de formació del professorat, per a fomentar la coordinació dels ensenyaments artístics a nivell europeu, per a reduir la fractura digital i democratitzar l'accés a les TICs, reduir les desigualtats de gènere en el sector cultural, educatiu i de l'esport, i millorar la comunicació entre les institucions comunitàries i la ciutadania.",
"El català.",
"En les diferents institucions comunitàries i la correspondència en aquesta llengua entre la ciutadania i el Parlament Europeu.",
"Al Partit Socialista Europeu de Dones.",
"Al Maresme."
]
} |
vilaweb | ‘Espere que algun dia aquest malson s'acabe, però paciència i tranquil·litat, no es pot demanar res més en aquesta vida', ha dit l'ex-president Francisco Camps abans d'entrar a declarar a l'Audiència espanyola com a investigat en el cas Gürtel. Camps havia estat citat a declarar com a encausat en una peça del cas que investiga si l'ex-president va ordenar adjudicacions irregulars de la Generalitat a l'entramat de Francisco Correa, com ara un contracte per muntar un expositor de Fitur 2009. Camps és el darrer a declarar de la quinzena de persones citades aquesta setmana pel jutge. Ahir, un dels imputats, Álvaro Pérez, El Bigotis, va atribuir-li les decisions sobre els contractes i va detallar al jutge que Camps li va dir el novembre de 2008 que donaria a l'empresa de Gürtel a València, Orange Market, el contracte de Fitur, atorgat un mes després. Tanmateix, va afegir que no ho va fer en contraprestació pel deute que Orange Market tenia amb el PP valencià per organitzar actes per al partit. També han declarat aquesta setmana l'ex-secretari general del PP valencià Ricardo Costa, qui va mantenir la seva acusació respecte a Camps com a coneixedor i promotor del sistema de finançament il·legal del partit. Així tot, va dir que desconeix si va intervenir per contractar amb Orange Market amb motiu de Fitur 2009. El líder de la trama Gürtel, Francisco Correa, es va desvincular de les contractacions que s'investiguen en la peça i va dir que amb Camps només havia coincidit en dues ocasions. La mà dreta de Correa i considerat número dos de la trama, Pablo Crespo, va dir que no li consta que Camps intervingués en la decisió d'adjudicar aquest contracte perquè ell ni va participar ni ningú l'hi va comentar. A banda d'aquesta imputació, Camps afronta dues causes més per corrupció de la seva etapa al capdavant de la Generalitat: una per possibles irregularitats en la visita del papa a València el 2006 i una altra per les adjudicacions del circuit de Fórmula 1 en l'anomenat cas Valmor. No fa gaire es va arxivar una tercera causa sobre les adjudicacions del circuit de Fórmula 1 de València. | [
"Qui ha fet unes declaracions?",
"Què ha expressat?",
"Quan?",
"En quina investigació es troba?",
"Quanta gent ha testimoniat?",
"Qui el va acusar ahir?",
"Quina acció il·legal va dir ell que va cometre Camps?",
"Qui més va parlar?",
"També va acusar Camps?",
"Qui va ser el cap del cas Gürtel?",
"Què va afirmar ell?",
"Qui és Pablo Crespo?",
"Quantes acusacions més té Camps?",
"Quines són?",
"N’hi havia una altra?"
] | {
"answer_end": [
159,
159,
209,
243,
585,
794,
856,
1091,
1217,
1370,
1502,
1575,
1794,
2001,
2107
],
"answer_start": [
0,
0,
122,
160,
495,
587,
689,
1004,
1004,
1325,
1325,
1504,
1722,
1757,
2003
],
"input_text": [
"Francisco Camps.",
"Que espera que algun dia aquest malson s'acabe, però paciència i tranquil·litat, no es pot demanar res més en aquesta vida.",
"Abans d'entrar a declarar a l'Audiència espanyola.",
"En el cas Gürtel.",
"Una quinzena de persones.",
"Álvaro Pérez, El Bigotis.",
"Que donaria a l'empresa de Gürtel a València, Orange Market, el contracte de Fitur, atorgat un mes després.",
"Ricardo Costa.",
"Sí.",
"Francisco Correa.",
"Que amb Camps només havia coincidit en dues ocasions.",
"La mà dreta de Correa i considerat número dos de la trama.",
"Dues.",
"Una per possibles irregularitats en la visita del papa a València el 2006 i una altra per les adjudicacions del circuit de Fórmula 1 en l'anomenat cas Valmor.",
"Sí."
]
} |
bios | Paulina Buxó (Figueres, 1835 - Barcelona, ?) va ser una pionera de la fotografia, compositora, pianista, poetessa i religiosa catalana. Va ser una persona coneguda a Roma, Florència i París pel seu caràcter emprenedor i el seu interès per la cultura i el saber.
Era religiosa i probablement formava part de les monges Escolàpies, que havien arribat a Figueres el 1829, i va incorporar el nom de la seva fundadora, Paula Montal, tot i que a l'arxiu de l'orde no s'ha pogut trobar el seu registre. És molt probable que quan va ingressar a l'orde es traslladés a París, on va aprendre fotografia.
Les fotografies que se'n conserven són del 1857. Aquest any va oferir a la reina Isabel II un llibre d'oracions amb una coberta treballada a l'estil medieval. Nouvel office de l'Inmaculée Conception: Prières et elévations dédiées à S. M. Isabelle II, Reine d'Espagne / par Mlle. Pauline Buxo és un llibre il·lustrat amb 13 fotografies signades per ella i fetes amb la tècnica de l'albúmina que reprodueixen pintures i escultures religioses. El llibre està destinat a la devoció o al culte privat de la reina, poc després de la declaració del dogma de la Immaculada Concepció. El llibre és pioner en el sentit que complementa amb fotografies les pregàries fragmentades en salms per a cada dia de la setmana. El llibre es conserva a la Real Colección de Fotografía de las Colecciones Reales de Madrid.
Entre 1864 i 1874 va fer diverses composicions musicals i va destacar per la seva habilitat com a intèrpret musical segons diverses publicacions de l'època. El 1865 la premsa de Barcelona la situava entre els cercles musicals i filharmònics de Barcelona i apuntava que podia ser elegida com a professora de piano de la infanta Isabel. El diari El Ampurdanés afirmava el 8 de setembre de 1864 que era "reputada com una de les primeres pianistes d'Europa, i toca a primera vista les composicions del cèlebre Listz". El Lloyd español es pronunciava en el mateix sentit.
El 1864 la premsa també indicava que estava escrivint una obra per a banda militar dedicada al príncep d'Astúries i el tema Flor de mayo: fantasía de concierto sobre la Marcia dei Crociati de la ópera I Lombardi de Verdi, editada a Barcelona i dedicada a Àngela Brunet. El 1867 La España musical deia que havia interpretat una composició amb les melodies de Gemma di Vergy.
Durant aquests anys era considerada una de les millors professores particulars de música, però també feia classes de francès al Colegio de Isabel la Católica de Sant Gervasi de Barcelona.
Al final de la seva vida es dedicà a escriure devocionaris i llibres d'oracions de gran qualitat pels articulistes de l'època. Consta la publicació dels llibres Elevaciones del Alma a Dios, Elevaciones del Alma a la Virgen, el devocionari Nouvel Office de l'Immaculée Conception consacré a Notre Dame de Lourdes i el Nuevo oficio o sea fervorosa oración a la Virgen Inmaculada.
Una exposició celebrada a Figueres el 2020 de fotografies fetes per dones incorporà algunes de les seves fotografies. | [
"Quan va néixer Paulina Buxó?",
"A què es va dedicar?",
"On va ser famosa?",
"En quin orde religiós va participar?",
"On va instal·lar-se?",
"Quina formació va rebre allà?",
"De quan són les fotos que han perdurat?",
"A qui va regalar un llibre?",
"Per a què serveix aquest?",
"Quina innovació va suposar?",
"També va compondre peces?",
"Quina notícia va sortir als diaris sobre ella el 1865?",
"I un any abans?",
"On feia de professora?",
"Quina tasca va dur a terme durant els seus últims anys de vida?",
"On es van poder observar algunes fotos seves?"
] | {
"answer_end": [
44,
125,
189,
494,
565,
592,
641,
705,
1101,
1299,
1449,
1727,
1906,
2521,
2602,
3017
],
"answer_start": [
0,
45,
136,
262,
496,
558,
594,
643,
1035,
1170,
1412,
1551,
1729,
2436,
2523,
2901
],
"input_text": [
"El 1835.",
"Va ser pionera de la fotografia, compositora, pianista, poetessa i religiosa.",
"A Roma, Florència i París.",
"En les monges Escolàpies.",
"A París.",
"Fotografia.",
"Del 1857.",
"A la reina Isabel II.",
"Per a la devoció o al culte privat de la reina.",
"És pioner en el sentit que complementa amb fotografies les pregàries fragmentades en salms per a cada dia de la setmana.",
"Sí.",
"Que podia ser elegida com a professora de piano de la infanta Isabel.",
"Que era reputada com una de les primeres pianistes d'Europa, i toca a primera vista les composicions del cèlebre Listz.",
"Al Colegio de Isabel la Católica de Sant Gervasi de Barcelona.",
"Escriure devocionaris i llibres d'oracions.",
"A una exposició celebrada a Figueres el 2020."
]
} |
bios | Rosario Surós Julià (Riudarenes, 1909 - 1976) fou una cuinera catalana que va crear i va ser xef del restaurant Hispània. L'Hispània té una estrella Michelin.
Amb nou anys, Rosario va anar a fer de cuinera a casa del metge del poble. Allà va començar a idear plats basats en la cuina tradicional catalana utilitzant productes de primera qualitat de cada temporada. Alhora que els inventava, els escrivia en un receptari.
Es va casar amb Joaquim Rexach i es va posar a vendre peix i fruita a Sils. El 1952 es van establir en un antic garatge de la carretera N-II, a l'alçada de Caldetes (Caldes d'Estrac), i van batejar el lloc amb el nom d'Hispània. En un principi hi van vendre benzina, amanides, "suaus", cafès i gasoses. De primer, la gent es portava el dinar de casa, i s'hi paraven els camioners camí de França. Després, va començar a oferir plats cuinats amb els millors productes de tota la comarca, i convertí el garatge en un restaurant.[cal citació] | [
"Quan va néixer Rosario Surós?",
"Quina va ser la seva professió?",
"Quin negoci va obrir?",
"Quin reconeixement va obtenir aquest?",
"Quan va començar la seva trajectòria professional Surós?",
"Què va crear llavors?",
"Amb quins ingredients?",
"Va apuntar les receptes que ideava?",
"Qui va ser el seu marit?",
"Quan va obrir el seu restaurant?",
"On es troba aquest?",
"Com funcionava en inici?",
"I posteriorment?"
] | {
"answer_end": [
45,
61,
120,
157,
232,
304,
363,
419,
451,
648,
603,
815,
905
],
"answer_start": [
0,
46,
75,
122,
159,
234,
234,
365,
421,
497,
497,
724,
817
],
"input_text": [
"El 1909.",
"Fou cuinera.",
"El restaurant Hispània.",
"Una estrella Michelin.",
"Amb nou anys.",
"Plats basats en la cuina tradicional catalana.",
"Productes de primera qualitat de cada temporada.",
"Sí.",
"Joaquim Rexach.",
"El 1952.",
"A Caldes d'Estrac.",
"La gent es portava el dinar de casa, i s'hi paraven els camioners camí de França.",
"Va començar a oferir plats cuinats amb els millors productes de tota la comarca."
]
} |
bios | Montserrat Pagès i Paretas (Barcelona, 1951) és una historiadora de l'art, investigadora i assagista d'art catalana, que ha exercit com a conservadora del MNAC i comissària d'exposicions.
Doctora en història de l'art per la Universitat de Barcelona, ha estat conservadora d'art romànic del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) des del 1990 fins al 2016. Ha estat comissària de diverses exposicions, de les quals destaca «Catalunya a l'època carolíngia. Art i cultura abans del romànic (segles IX i X)» (MNAC, 1999), que formava part d'un projecte europeu. Com a investigadora, s'ha especialitzat en arquitectura preromànica, arquitectura romànica i pintura romànica catalana, i també hispànica (Arlanza, Sixena), a més de fer incursions en la francesa i la italiana, i en l'art gòtic. Ha conreat també l'assaig històric sobre temes afins al món artístic d'època carolíngia. El seu tema de recerca principal és, però, la pintura mural romànica a Catalunya i, per extensió, a les terres veïnes de la Vall d'Aran, el Coserans i l'Arieja. Treballa sobre quatre eixos principals: Pedret i la pintura llombarda; Taüll i la seva escola pictòrica; Sixena, la miniatura anglesa i l'art romà d'Orient de l'entorn de l'any 1200, i la història dels orígens de la formació de la col·lecció de pintura mural romànica del MNAC i de la història dels trasllats i fugides de la pintura mural romànica en general.
Ha publicat articles de manera assídua, sobretot a les revistes Urgellia, Miscel·lània Litúrgica Catalana, Quaderns d'Estudis Andorrans, Études Roussillonnaises, Butlletí del Museu Nacional d'Art de Catalunya, Les Cahiers de Saint-Michel de Cuixà, Revista de Catalunya, Randa, Matèria i Catalan Historical Review, entre d'altres. I regularment també ha participat en ponències i comunicacions en simposis i congressos celebrats a Barcelona, Cuixà, Girona, Prada de Conflent, Sardenya o París.
Forma part de l'equip de recerca del projecte EMAC del Departament d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona des del 2006. És membre de la Societat Cultural Urgel·litana, de la Seu d'Urgell, i del consell de redacció de la seva revista Urgellia des del 2000, de la Societat Catalana d'Estudis Litúrgics, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, des del 2007, i també vocal de la seva junta. A més, és membre de la Société Nationale des Antiquaires de França, a París, des del 2010. Ha estat també vinculada als Amics de l'Art Romànic, havent estat vocal de la junta entre 1979 i 1983, i al Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat des que es va fundar el 1974, i també ha estat membre de la Junta de la Comissió Cívica del Patrimoni del Baix Llobregat entre els anys 2007 i 2009. | [
"Quan va néixer Montserrat Pagès?",
"Quina és la seva professió?",
"Té un doctorat?",
"A quin museu va treballar?",
"Durant quin període?",
"Quina exhibició important ha organitzat?",
"En quins àmbits de recerca es va centrar?",
"Però en quin sobretot?",
"Quines són les seves línies de recerca més rellevants?",
"Per a quines publicacions ha escrit?",
"On ha fet xerrades?",
"De quin centre és membre?",
"Forma part d’una societat francesa?",
"Què va fer entre el 1979 i 1983?",
"I durant dos anys des del 2007?"
] | {
"answer_end": [
44,
106,
248,
323,
356,
505,
787,
958,
1315,
1727,
1890,
2070,
2367,
2484,
2684
],
"answer_start": [
0,
45,
188,
250,
250,
358,
560,
881,
1039,
1399,
1731,
1892,
2292,
2383,
2569
],
"input_text": [
"El 1951.",
"És historiadora de l'art, investigadora i assagista d'art.",
"Sí.",
"Al Museu Nacional d'Art de Catalunya.",
"Des del 1990 fins al 2016.",
"Catalunya a l'època carolíngia. Art i cultura abans del romànic (segles IX i X).",
"En arquitectura preromànica, arquitectura romànica i pintura romànica catalana, i també hispànica (Arlanza, Sixena), a més de fer incursions en la francesa i la italiana, i en l'art gòtic.",
"La pintura mural romànica a Catalunya.",
"Pedret i la pintura llombarda; Taüll i la seva escola pictòrica; Sixena, la miniatura anglesa i l'art romà d'Orient de l'entorn de l'any 1200, i la història dels orígens de la formació de la col·lecció de pintura mural romànica del MNAC.",
"Per les revistes Urgellia, Miscel·lània Litúrgica Catalana, Quaderns d'Estudis Andorrans, Études Roussillonnaises, Butlletí del Museu Nacional d'Art de Catalunya, Les Cahiers de Saint-Michel de Cuixà, Revista de Catalunya, Randa, Matèria i Catalan Historical Review, entre d'altres.",
"A Barcelona, Cuixà, Girona, Prada de Conflent, Sardenya o París.",
"Del projecte EMAC del Departament d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona i de la Societat Cultural Urgel·litana.",
"Sí.",
"Va ser vocal de la junta dels Amics de l'Art Romànic.",
"Ha estat membre de la Junta de la Comissió Cívica del Patrimoni del Baix Llobregat."
]
} |
books | -Trenta cinc i quatre dècimes.
-Només?
-Només. Ja fa vuit dies que no tens gens de febre.
L'Angelina, vora el llit del malalt, s'esforçà per dir naturalment aquestes paraules; però cada síl·laba traslluïa una esperança. El malalt girà el cap i aclucà els ulls en un rapte de joia incontenible. Tots dos pensaven en la convalescència: potser, després de dos simulacres, ara s'iniciava de debò.
L'Angelina endreçà un poc les robes del llit. Tornà lentament el termòmetre a son estoig, deixà caure les cortines sobre la finestra, i, de puntetes, sortí de la cambra enfosquida.
En Llucià s'enfonsà en un subdeliri. Sent una fam terrible. Enfila moltes imaginacions diverses; però en mig de cada una, insospitadament, sorgeix un menjar o altre. Celebra noces, èxits polítics; va a una cacera; un amic seu publica un llibre… I ell sempre dina o sopa, o esmorza o berena. Té una hora galant en un reservat, i la consum combinant el menú. Adés caminava entre els dos taulells d'un bar infinit: desfilava per davant de totes les llaminadures creades per la cuina universal. Ara s'abandonava als records. No evocava solament els exquisits, els selectes: es complaïa en la memòria mateixa d'unes mongetes tendres, d'un bacallà i uns musclos a la marinera que menjà fa quatre anys en una sòrdida barraca de la Barceloneta. En els camps que fantasiava, tot eren fruiterars, branques vinclades sota el pes deliciós dels préssecs i les prunes. | [
"Quina temperatura tenia en Llucià?",
"Fa uns dies tenia la temperatura més alta?",
"Qui li feia companyia?",
"L’home estava content?",
"Què creien tots dos?",
"La noia va marxar d’allà?",
"Va començar a tenir al·lucinacions l’home?",
"Tenia gana?",
"Què fa en totes les seves elucubracions?",
"Va pensar en el passat després?",
"En quins moments concretament?",
"On havia menjat musclos feia temps?",
"En què consistien totes les seves imaginacions?"
] | {
"answer_end": [
29,
88,
125,
292,
391,
572,
669,
632,
863,
1093,
1142,
1309,
1427
],
"answer_start": [
0,
39,
90,
220,
294,
393,
574,
611,
671,
1065,
1095,
1218,
1311
],
"input_text": [
"Trenta cinc i quatre dècimes.",
"Sí.",
"L'Angelina.",
"Sí.",
"Que potser, després de dos simulacres, ara s'iniciava de debò la convalescència.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"Dina o sopa, o esmorza o berena.",
"Sí.",
"Els selectes.",
"En una sòrdida barraca de la Barceloneta.",
"Tot eren fruiterars, branques vinclades sota el pes deliciós dels préssecs i les prunes."
]
} |
books | La sotragada de l'inesperat cop de gèni del senyor de Serra-Bruna, ressonà per tot el casal. Aquella malenconia deixada per la partida dels forasters que durava fins que la gent del mas s'havia habituat a la nova vida de soledat i repòs, s'accentuà i s'agravà. No es veien més que cares llargues. La Loreto havia renunciat del tot a la cançó de L'aureneta i el pinsà, respectant el dol de sa germana, que de continu, amb els ulls embotornats, havia de fer esforços extraordinaris per a dissimular la tristesa de son cor; donya Dolors, per no donar-li més pena, callava.
Don Eudald es sentava a taula amb la cara fosca, passava llargues hores en l'estudi donant un impuls desusat a sa correspondència, o es passejava amunt i avall de la sala o de la galeria amb les mans a l'esquena i sense xiular: cosa, en ell, signe de gravíssima preocupació.
Una tarda, estaven les senyores, com de costum, al cosidor, entregades a ses habituals feines, i don Eudald amb elles, sorrut com sempre, quan entrà una minyona amb el paquet de la correspondència, que entregà al senyor.
Encara aquest no s'havia fet càrrec de lo que contenia, que ja la pícara de la Loreto havia ullat una carta el sobre de la qual estava escrit amb caràcters enèrgicament esgrafiats. Seguidament tocà amb el peu a sa germana, i amb veu tot just perceptible li digué:
-Carta d'en Ramon.
La Montserrat en un moment s'enrogí i vingué blanca com la paret; donya Dolors, que copsà l'avís de sa filla, imposà silenci amb un moviment ràpid de la mirada. Des d'aquell moment, sis mans treballaven amb dalit, en tant que sis ulls, sense parar-se en lo que les mans feien, vigilaven fins el més petit moviment de don Eudald, qui passà entre ses cartes i periòdics, fins a topar la de referència, que li atregué l'atenció. Després de molt remirar-la, se decidí a obrir-la, buscant la firma.
Sols allavors se li notà un moviment de nervis; plegà la carta sens llegir-la, i, arrugant-la, provà d'obrir-ne una altra, sense acabar-ho de fer; obrí un diari, intentant inútilment llegir, i per fi plegà tot el paquet i fugí a tancar-se dins son estudi. | [
"Quin so es va sentir?",
"La gent estava contenta?",
"Què havia rebutjat definitivament la Loreto?",
"Com actuava la Dolors?",
"Com es trobava Don Eduald?",
"On eren les dones un dia?",
"Qui va arribar?",
"Què va portar ella?",
"De qui hi havia una missiva?",
"Quina reacció va tenir la Montserrat?",
"I la seva mare?",
"Què observaven les dones de reüll?",
"Ell va llegir la carta?",
"Amb quin text ho va intentar?",
"On va anar després?"
] | {
"answer_end": [
91,
295,
366,
568,
843,
903,
1005,
1041,
1347,
1413,
1508,
1676,
1964,
2032,
2097
],
"answer_start": [
0,
93,
297,
521,
570,
845,
988,
983,
1142,
1349,
1415,
1510,
1666,
1990,
2036
],
"input_text": [
"La sotragada de l'inesperat cop de gèni del senyor de Serra-Bruna.",
"No.",
"La cançó de L'aureneta i el pinsà.",
"Callava.",
"Preocupat.",
"Al cosidor.",
"Una minyona.",
"El paquet de la correspondència.",
"D'en Ramon.",
"En un moment s'enrogí i vingué blanca com la paret.",
"Imposà silenci amb un moviment ràpid de la mirada.",
"El més petit moviment de don Eudald.",
"No.",
"Amb un diari.",
"Dins son estudi."
]
} |
books | Jo li deia la teta, designant-la amb aquest tendre nom que en moltes famílies es dóna a la germana gran, segona mare dels altres germanets. I, efectivament, tenia per a mi quelcom de mare, de germana i d'amiga. No puc pensar en cap de les meves primeres diversions que no hi hagi d'associar la imatge d'aquesta noia. Ella, amb fils de gasoses, trossos de pèl de seda i hams rovellats, que li regalaven els palangrers, guarnia les canyes de les meves pesqueres. Ella aplaudia els meus èxits quan jo agafava alguna mabreta o alguna agullota prou innocents per a deixar-se enganyar per aquells pobres artificis. -Això ès plata viva!- exclamava: -això ès el peix més bonic de la mar!- Tal vegada s'aixecava les faldilles, posant-se-les entortolligades a l'entrecuix, i, ara seguint l'ona que s'enretira i ara fugint de la que avança, fotjava amb els peuets ací i allà, descolgant de la sorra xopa unes cuques vermelles i lluents com coral mullat. -Cuques de platja, Minguet!- cridava. -aquést sí que és un esquer que no falla! Tal vegada s'asseia al meu costat i, quieta quieta, amb els ulls baixos i les manetes amagades sota el davantal, resava parenostres i més parenostres perquè Déu me concedís bona pesca.
La platja era el lloc de les nostres preferències. Hi corríem, hi fèiem tombarelles, hi, jugàvem a pedralta o a sotet, hi cercàvem petxines… A voltes ens entreteníem a fer enfellonir la mar insultant-la i tirant-li sorrades. -¡Mira, com s'estufa, la vella reganyosa!… Veus?… ¿Sents, com ronca? Apa, aquí, berra! Escumeja: no ens arribaràs als peus.- A còpies de mirar de fit a fit les onades, que anaven arribant, i de creure-les sensibles a l'agravi, ens semblava que les vèiem créixer, botir-se enfellonides, apressar llur embestida i abordar-se cap a nosaltres amb brams de fera enrabiada. Era un plaer que tenia quelcom d'esborronador. A voltes, després de dinar, ens adormíem tranquilament a l'ombra d'un llagut, amb els polsos frec a frec i els cabells a la barreja.
Un dia vàrem trobar un corn marí molt gros, ja buit de dins, rentat per l'aiguatge i la sorra, i eixugat pel bon sol de juny. De seguida la Jacobè va descobrir-hi les més admirables virtuts. Se'l va posar a l'orella, i escolta que escoltaràs, sense moure les parpelles ni quasi respirar. Després va donar-me'l a mi. -Escolta, Minguet: no et moguis ni et postiquis: veuràs, si en sentiràs, de coses!… Aquest corn és una mena d'orella d'os. Té: veus,el cau? Ha estat llargues nits i llargs dies al fons del mar parant ment a tots els sorolls… i encara li rebomboregen per dedins. Sents?… Uuu!… Això ès la fressa del vent. També hi ronca la maror. Vés escoltant. Com més escoltis, més clar ho sentiràs tot: la tronada, la pluja, el vent, totes les remors del temporal. Jo fins hi he sentit un ai llastimós, Reina pura!, que devia ser d'algú que es negava!- I, efectivament, en aquells temps d'innocència, ¡que en feien somniar, de coses, els sorolls d'un corn! | [
"Com anomenava el narrador a la Jacobè?",
"Què feia ella?",
"I què més?",
"Quina expressió deia la noia llavors?",
"On es col·locava?",
"Quin era l'indret preferit de tots dos?",
"Com parlaven al mar?",
"Els semblava que aquest s’enfadava per les seves paraules?",
"Quan feien migdiada?",
"Quin objecte van veure un dia?",
"Com el va fer servir la noia?",
"On havia restat molt temps el caragol de mar?",
"Quins sons s’hi podien escoltar en aquest?",
"I quins més?",
"De qui era, potser, el crit que va escoltar ella?"
] | {
"answer_end": [
18,
459,
489,
628,
1056,
1257,
1410,
1799,
1924,
2023,
2267,
2489,
2624,
2745,
2832
],
"answer_start": [
0,
317,
461,
461,
1023,
1208,
1349,
1558,
1848,
1981,
2107,
2381,
2437,
2641,
2747
],
"input_text": [
"Teta.",
"Amb fils de gasoses, trossos de pèl de seda i hams rovellats, que li regalaven els palangrers, guarnia les canyes de les seves pesqueres.",
"Aplaudia els seus èxits.",
"Això ès plata viva.",
"Al seu costat.",
"La platja.",
"Insultant-lo.",
"Sí.",
"A voltes, després de dinar.",
"Un corn marí molt gros.",
"Se'l va posar a l'orella, i escolta que escoltaràs, sense moure les parpelles ni quasi respirar.",
"Al fons del mar.",
"La fressa del vent i la maror.",
"La tronada, la pluja, el vent, totes les remors del temporal.",
"D'algú que es negava."
]
} |
bios | Laura Pérez Castaño (Barcelona, 1982) és una política catalana amb estudis de periodisme, regidora a l'Ajuntament de Barcelona a la legislatura de 2015 a la llista de Barcelona en Comú.
Va iniciar estudis de periodisme i Cooperació Internacional amb el Desenvolupament. Ha treballat en estratègies de desenvolupament en turisme al Perú i a Bolívia, en municipalisme a l'Equador, en drets econòmics i polítics de les dones a Guatemala i a El Salvador, i en l'eliminació de la violència sexual a l'espai públic amb ONU Dones. Té un postgrau en Violència urbana amb perspectiva de gènere pel CEUR (Argentina) i està fent un màster en Estudis de Gènere, Dones i Ciutadania a la Universitat de Barcelona.
Actualment té la responsabilitat de la regidoria de Feminismes i LGTBI a l'Ajuntament de Barcelona; on ha destacat per la seva acció en els drets del col·lectiu de gais, lesbianes, bisexuals, transsexuals i intersexuals a través de mesures com el Pla per la diversitat sexual i de gènere, projectes com a “Diversitat en curt” per treballar els drets en l'àmbit escolar o el model d'acompanyament a les persones trans des d'una mirada que no catalogui el trànsit de malaltia. Ha adquirit el compromís de crear un gran Centre de Recursos LGTBI a la Ciutat de Barcelona abans del 2019.[cal citació]
D'altra banda, el Pla per la Justícia de Gènere inclou mesures de polítiques feministes en diferents àmbits com la transversalitat del feminisme en la institució, la lluita contra la feminització de la pobresa, la bretxa salarial o la presència de les dones en l'àmbit de la cultura. Les polítiques en matèria de violències masclistes estan molt presents en l'acció de govern havent augmentat recursos per lluitar contra aquesta xacra, internalizado la gestió dels serveis de violència i actualment definint línies estratègiques contra la violència sexual a l'espai públic i la lluita contra la tracta de dones amb finalitats d'explotació sexual.[cal citació]
Així mateix, és 'Presidenta de la Xarxa Internacional Dones de Metropolis, on es troba desenvolupant un pla de treball que té com a principals línies estratègiques: la transversalització del gènere, la creació de sinergies i la construcció de coneixement basats en els Objectius de Desenvolupament Sostenible ( ODS ) de la Nova Agenda Urbana .
Fins al passat maig de 2016, va ser la regidora del districte de Les Corts, amb l'entrada al govern municipal del PSC, passa a ser la regidora del districte de Sants-Montjuïc.; | [
"Quan va néixer Laura Pérez?",
"A què es dedica?",
"Quina carrera va estudiar?",
"On va anar per feina?",
"Quin postgrau té?",
"Quins estudis està cursant?",
"Quin càrrec exerceix avui en dia?",
"Quins fets rellevants hi ha dut a terme?",
"Quin pla durà a terme abans de 2019?",
"En què consisteix el Pla per la Justícia de Gènere?",
"Quines mesures s’estan instaurant?",
"Quin organisme dirigeix?",
"Quines polítiques hi fa?",
"Quin càrrec va tenir fins fa poc?",
"I ara?"
] | {
"answer_end": [
37,
53,
268,
522,
584,
668,
798,
987,
1281,
1578,
1941,
2029,
2297,
2374,
2474
],
"answer_start": [
0,
38,
186,
270,
524,
608,
700,
700,
1175,
1311,
1784,
1956,
1969,
2300,
2300
],
"input_text": [
"El 1982.",
"És política.",
"Periodisme i Cooperació Internacional amb el Desenvolupament.",
"Al Perú i a Bolívia, a l'Equador, a Guatemala i a El Salvador.",
"Violència urbana amb perspectiva de gènere.",
"Un màster en Estudis de Gènere, Dones i Ciutadania.",
"El de regidoria de Feminismes i LGTBI a l'Ajuntament de Barcelona.",
"La seva acció en els drets del col·lectiu de gais, lesbianes, bisexuals, transsexuals i intersexuals a través de mesures com el Pla per la diversitat sexual i de gènere.",
"Crear un gran Centre de Recursos LGTBI a la Ciutat de Barcelona.",
"En mesures de polítiques feministes en diferents àmbits com la transversalitat del feminisme en la institució, la lluita contra la feminització de la pobresa, la bretxa salarial o la presència de les dones en l'àmbit de la cultura.",
"Línies estratègiques contra la violència sexual a l'espai públic i la lluita contra la tracta de dones amb finalitats d'explotació sexual.",
"La Xarxa Internacional Dones de Metropolis.",
"La transversalització del gènere, la creació de sinergies i la construcció de coneixement basats en els Objectius de Desenvolupament Sostenible ( ODS ) de la Nova Agenda Urbana.",
"Regidora del districte de Les Corts.",
"Regidora del districte de Sants-Montjuïc."
]
} |
bios | Pilar Pérez Malla (Vila de Gràcia, Barcelona, 1909-2008) fou una violoncel·lista catalana i directora d'orquestra.
Nascuda en el si d'una família de botiguers graciencs acomodada i aficionada a la música, feu estudis de piano i violoncel al Conservatori Superior de Música de Barcelona. A finals dels anys vint participà amb èxit en les competicions esportives organitzades pel Club de Tennis Barcino. Inicià la seva carrera com a solista, així com formant part de trios i quartets de música clàssica. La Guerra Civil espanyola la sorprengué de gira a Galícia on s'establí durant el conflicte i contragué matrimoni amb Jesús Sevillano García.
Retornada a Barcelona amb la seva família, sembla que actuà com a violoncel·lista a diverses orquestres simfòniques de la capital catalana. La part més rellevant de la seva activitat professional, però, anà lligada a la direcció des de 1955 de l'Orquestra Clásica Femenina, creada per Isabel de la Calle el 1932 (pianista madrilenya resident a Barcelona des de la infantesa) amb el nom d'Orquestra Femenina de Barcelona. Després de la mort d'Isabel de la Calle i de la laboriosa reconstitució posterior a la Guerra Civil espanyola, prengueren el relleu en la direcció de la formació musical Maria Dolors Rosich i Ventosa, entre 1950 i 1953, i Carry de Montevar, entre 1953 i 1955. Sota la direcció de Pérez Malla, l'orquestra, formada per músiques no professionals, mantingué una intensa activitat durant els anys cinquanta i seixanta, tant en l'àmbit català com a nivell internacional, amb gires per Espanya i diversos països europeus. Obtingué el 1958 el primer premi del Concurs Internacional de Música de Kerkrade (Països Baixos).
El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons aplega la documentació aplegada i produïda per Pilar Pérez Malla, preferentment, com a resultat de la seva activitat professional. Inclou el certificat de matrimoni de la productora (1939), així com la documentació patrimonial relativa a l'herència rebuda de Josep Pérez i Florensa d'un immoble a la plaça de la Llibertat de la vila de Gràcia (1834-1939). La part fonamental del fons fa referència a l'activitat al si de l'Orquestra Clásica Femenina "Isabel de la Calle", en especial pel que fa a programes de concerts i correspondència de la secretaria per a l'organització de les gires nacionals, estatals i internacionals. Inclou també testimonis de la seva activitat musical al si de trios i quartets artístics femenins. El fons aplega petites mostres de correspondència rebuda i deixa constància de la seva relació amb l'Asociación Sinfónica Jazz Barcelona (1955). Així mateix, s'hi conserva una entrevista al diari "Tele/Exprés" (1966) i invitacions a diversos homenatges de músics amb els quals hi mantingué relació professional. En conjunt, el fons permet una aproximació a la trajectòria professional de Pilar Pérez Malla i molt en particular a la seva tasca de direcció de l'Orquesta Clásica Femenina. | [
"Quan va néixer Pilar Pérez?",
"Quina va ser la seva professió?",
"On va formar-se?",
"On era quan va esclatar la Guerra civil?",
"Amb qui es va casar?",
"Quina va ser una fase important de la seva trajectòria professional?",
"Qui va dirigir-la a inicis dels anys cinquanta?",
"I posteriorment?",
"Quin reconeixement va rebre l’orquestra el 1958?",
"On es manté el fons de Pérez?",
"Quins documents en concret hi ha?",
"I quins estan relacionats amb l’orquestra?",
"Hi ha cartes també?",
"I quin tipus d’invitacions?",
"Què permet estudiar el fons?"
] | {
"answer_end": [
56,
113,
285,
559,
641,
915,
1282,
1322,
1660,
1742,
2094,
2376,
2533,
2787,
2962
],
"answer_start": [
0,
57,
205,
502,
595,
783,
1064,
1175,
1580,
1678,
1744,
2108,
2477,
2622,
2789
],
"input_text": [
"El 1909.",
"Fou violoncel·lista i directora d'orquestra.",
"Al Conservatori Superior de Música de Barcelona.",
"A Galícia.",
"Amb Jesús Sevillano García.",
"La direcció des de 1955 de l'Orquestra Clásica Femenina.",
"Maria Dolors Rosich i Ventosa.",
"Carry de Montevar.",
"El primer premi del Concurs Internacional de Música de Kerkrade.",
"A l'Arxiu Nacional de Catalunya.",
"El certificat de matrimoni de la productora (1939), així com la documentació patrimonial relativa a l'herència rebuda de Josep Pérez i Florensa d'un immoble a la plaça de la Llibertat de la vila de Gràcia.",
"Programes de concerts i correspondència de la secretaria per a l'organització de les gires nacionals, estatals i internacionals.",
"Sí.",
"A diversos homenatges de músics amb els quals hi mantingué relació professional.",
"La trajectòria professional de Pilar Pérez Malla i molt en particular la seva tasca de direcció de l'Orquesta Clásica Femenina."
]
} |
vilaweb | El coordinador general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, ha defensat que bascos, catalans i altres ‘nacions sense estat' haurien de ‘sincronitzar els seus rellotges polítics i estratègies', tant en l'àmbit espanyol com en l'europeu, davant dels ‘escenaris d'autoritarisme' que s'estan donant.En una entrevista a Onda Vasca, recollida per Europa Press, Otegi ha assenyalat que, en la seva opinió, ‘les nacions sense estat necessiten actuar com a país' perquè ‘no té molt sentit que cadascun mantingui una estratègia'. Per això, ha defensat que ‘les forces que reclamem una democratització real de l'estat espanyol, que passa pel reconeixement nacional i el dret d'autodeterminació, hauríem de fer un esforç per sincronitzar els nostres rellotges polítics, i no només en l'escenari espanyol, sinó en l'europeu'. D'aquesta manera, ha alertat que els ‘escenaris d'autoritarisme en tots els sentits' que s'estan donant ‘exigeixen àmplies aliances', per aquest motiu ‘catalans, bascos i altres nacions sense estat hauríem de jugar aquesta partida conjuntament'. Arnaldo Otegi ha incidit que el procés català ha evidenciat que el model territorial de l'estat espanyol ha fracassat i, en la seva opinió, ‘la projecció d'escenaris de cara al futur, independentment del marge que pugui tenir Sánchez per aguantar a la Moncloa, és regressiu'. En aquest sentit, ha citat la victòria al Partit Popular de Pablo Casado, que ‘representa l'esperit que hi ha en les elits per imposar un estat absolutament autoritari'. ‘Els anuncis que ha fet d'il·legalització de partits independentistes, la reforma electoral per treure els partits bascos, catalans o gallecs del congrés, o la seva pròpia carrera amb Rivera per veure qui manté posicions més retrògrades en el tema de la immigració anuncien aquest tipus d'escenaris', ha advertit. Nou estatus basc En aquest context, s'ha referit a la reforma de l'estatus basc que s'està abordant al parlament basc i ha remarcat que existeixen problemes ‘suficients' i ‘prou greus' per ‘entendre que necessitem prendre decisions aquí'. Encara que li ‘agradaria que se sumessin altres forces a l'acord d'estatus polític de sobirania' aconseguit entre EH Bildu i PNB, ha assenyalat que ‘el que passa és que estem al ‘dia de la marmota' perquè fa 40 anys que es debat sobre el mateix: ‘qui decideix, els bascos o decideixen per nosaltres?'. D'aquesta manera, ha manifestat que ‘per descomptat' que desitja que ‘altres forces s'integrin' en aquest acord, encara que ha qüestionat ‘a quin preu' s'ha d”obrir' el consens. Així, ha criticat que, ‘per a ells el preu d'un acord suposa que nosaltres renunciem al nostre projecte polític, al dret a decidir', quan ‘nosaltres no li diem a PSE i Podem que renunciïn al seu projecte polític, que renunciïn a defensar la unitat d'Espanya'. ‘En aquest terreny de joc no hi entrarem. Nosaltres estem en un projecte democràtic, en el qual decideix la gent sobiranament i aquest hauria de ser el marc', ha insistit Arnaldo Otegi, que ha dit tenir ‘l'esperança que el temps ajudi al fet que aquest consens sigui més gran'. | [
"Qui és Arnaldo Otegi?",
"Quina proposta ha fet?",
"En quin context?",
"On ha fet aquestes declaracions?",
"Quina opinió ha donat?",
"Per quin motiu?",
"De què ha avisat?",
"Quin fet ha posat al descobert el Procés?",
"Què simbolitza el triomf de Casado?",
"Quines propostes ha fet el del PP?",
"A quin projecte polític ha fet referència també Otegi?",
"Quins partits bascos han pactat?",
"Quant temps fa que tracten els mateixos temes?",
"Quin fet ha recriminat Otegi?",
"Com és el seu projecte?"
] | {
"answer_end": [
48,
224,
284,
443,
443,
508,
935,
1166,
1493,
1807,
1926,
2176,
2292,
2659,
2871
],
"answer_start": [
0,
0,
226,
285,
345,
345,
821,
1049,
1325,
1495,
1826,
2048,
2178,
2534,
2830
],
"input_text": [
"El coordinador general d'EH Bildu.",
"Que bascos, catalans i altres nacions sense estat haurien de sincronitzar els seus rellotges polítics i estratègies, tant en l'àmbit espanyol com en l'europeu.",
"El dels escenaris d'autoritarisme que s'estan donant.",
"En una entrevista a Onda Vasca.",
"Que les nacions sense estat necessiten actuar com a país.",
"Perquè no té molt sentit que cadascun mantingui una estratègia.",
"Que els escenaris d'autoritarisme en tots els sentits que s'estan donant exigeixen àmplies aliances.",
"Que el model territorial de l'estat espanyol ha fracassat.",
"L'esperit que hi ha en les elits per imposar un estat absolutament autoritari.",
"La il·legalització de partits independentistes, la reforma electoral per treure els partits bascos, catalans o gallecs del congrés.",
"A la reforma de l'estatus basc.",
"EH Bildu i PNB.",
"40 anys.",
"Que, per a ells el preu d'un acord suposa que nosaltres renunciem al nostre projecte polític, al dret a decidir.",
"Democràtic."
]
} |
vilaweb | La llei introduïda per Polònia el juliol del 2017 per modificar l'edat de jubilació dels jutges del Suprem, de tribunals ordinaris i fiscals és contrària al dret comunitari, segons l'advocat general del Tribunal de Justícia de la UE Evgeni Tanchev. La reforma en el sistema judicial polonès, aturada cautelarment des del novembre per ordre del TJUE, és segons Tanchev ‘inconsistent amb l'objectiu d'imparcialitat' que guia les lleis europees. L'advocat general conclou que escurçant l'edat de jubilació dels jutges i alhora donant poders al Ministeri de Justícia per ampliar el període actiu dels magistrats, Polònia ha vulnerat les seves obligacions marcades per la legislació europea. En opinió de l'advocat, una reducció de l'edat màxima de jubilació ha d'anar acompanyada de mesures per garantir que ‘de facto' no es vol apartar un jutge i la llei del 2017 no ho garanteix, com tampoc garanteix la independència dels magistrats. Tanchev recorda que la legislació de la UE protegeix contra la destitució de càrrecs dels membres dels tribunals i afirma que el concepte d'independència pressuposa que exerceix les seves funcions ‘de forma totalment autònoma', sense influències externes. En tot cas, la reforma judicial es troba paralitzada per ordre del TJUE des del novembre, a l'espera que el cas es resolgui als tribunals europeus. En la majoria dels casos, el tribunal amb seu a Luxemburg segueix el criteri expressat prèviament pels advocats generals. Amb tot, caldrà encara esperar la decisió final dels magistrats del tribunal. Recorregut de la justícia europea La Comissió Europea va denunciar Polònia al TJUE el setembre del 2018 per adoptar una reforma judicial que ‘vulnera del principi d'independència judicial'. La nova normativa polonesa, introduïda amb el govern liderat pel partit d'ultradreta Llei i Justícia, obligava els homes magistrats del Suprem a jubilar-se als 65 anys i a les dones als 60, quan fins llavors era per als dos sexes als 67. La mesura, polèmica des dels seus inicis, implicava que vint-i-set dels setanta-dos jutges es veiessin obligats a deixar el càrrec de cop i volta. La normativa, a més, ofereix als jutges afectats per la jubilació poder sol·licitar una pròrroga del mandat al president de la República, que ho pot concedir per tres anys i renovar una vegada. Però aquesta no marca criteris clars per la decisió presidencial ni l'opció a un recurs, segons l'executiu europeu. Per això, la CE considera que la llei de Polònia sobre el Tribunal Suprem vulnera les obligacions d'aquest país pel que fa als tractats i la Carta de Drets Fonamentals de la UE. | [
"Quin país va fer una nova llei?",
"Quan?",
"Quin resultat tenia aquesta?",
"Però quina normativa vulnera?",
"Segons qui?",
"Què es va parar?",
"Quan?",
"Quines altres mesures hi ha d’haver amb una llei així, segons Tanchev?",
"Què recull la legislació europea?",
"Qui governa a Polònia?",
"Quin canvi va suposar aquesta llei?",
"Quin resultat va tenir al país?",
"Quin altre punt té la mesura?",
"Però els criteris són incerts?",
"Com ha determinat la llei la Comissió Europea, doncs?"
] | {
"answer_end": [
83,
49,
140,
172,
247,
329,
329,
841,
1045,
1827,
1963,
2110,
2248,
2420,
2598
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
0,
0,
249,
249,
687,
933,
1727,
1727,
1965,
2112,
2306,
2422
],
"input_text": [
"Polònia.",
"El juliol del 2017.",
"Modificar l'edat de jubilació dels jutges del Suprem, de tribunals ordinaris i fiscals.",
"El dret comunitari.",
"L'advocat general del Tribunal de Justícia de la UE Evgeni Tanchev.",
"La reforma en el sistema judicial polonès.",
"El novembre.",
"Unes per garantir que de facto no es vol apartar un jutge.",
"Protegeix contra la destitució de càrrecs dels membres dels tribunals.",
"El partit d'ultradreta Llei i Justícia.",
"Obligava els homes magistrats del Suprem a jubilar-se als 65 anys i a les dones als 60, quan fins llavors era per als dos sexes als 67.",
"Que vint-i-set dels setanta-dos jutges es veiessin obligats a deixar el càrrec de cop i volta.",
"Ofereix als jutges afectats per la jubilació poder sol·licitar una pròrroga del mandat al president de la República.",
"Sí.",
"Que vulnera les obligacions d'aquest país pel que fa als tractats i la Carta de Drets Fonamentals de la UE."
]
} |
vilaweb | El candidat del PSC a la batllia de Barcelona, Jaume Collboni, s'ha mostrat convençut que arribarà a un acord de govern amb Barcelona en Comú abans de dissabte vinent. És la condició que posa per a donar els seus vots a Ada Colau perquè sigui reelegida batllessa de la capital catalana, amb el suport imprescindible també de Manuel Valls i dos regidors més de la seva candidatura. Tanmateix, ha evitat aclarir si li donarà suport en el cas que les negociacions fracassin. Collboni ha avisat Colau que ‘no tindria cap sentit' investir-la batllessa si no ha tancat abans un acord de govern amb els socialistes. En una conferència de premsa, ha explicat que s'han començat les converses, però que no hi ha acord i ha estès la mà per a continuar negociant. També ha dit que seria una irresponsabilitat presentar-se a una investidura sense suport suficient i ha insistit que no donaran un xec en blanc als comuns. Collboni ha aprofitat la conferència de premsa per a criticar els independentistes i ha dit que a la capital catalana no es pot fer com a la Generalitat que estan ‘més pendents' del que es diu a Waterloo que del que demanen a Nou Barris. Així mateix, ha declinat de negociar amb el candidat d'ERC, Ernest Maragall, en considerar que ‘subordinaria' la ciutat al procés i que va en contra del que volen els votants del PSC. Collboni ha detallat que té contacte permanent amb tots els partits i ha matisat que també amb ERC a través de missatges i trucades. Ha admès a més que al llarg del proper mandat caldrà arribar a acords amb totes les formacions del plenari. | [
"Qui és Jaume Collboni?",
"Quina certesa té?",
"Qui serà alcaldessa?",
"Qui més hi està a favor?",
"De què ha alertat Collboni a Colau?",
"On ha fet les declaracions ell?",
"Ha afirmat que tenen el pacte tancat?",
"Quin fet seria desassenyat?",
"A qui ha recriminat Collboni?",
"Com no s’ha d’actuar a Barcelona?",
"En quin sentit?",
"Què ha rebutjat Collboni?",
"Per quin motiu?",
"Amb qui està parlant?",
"Quin fet ha afirmat?"
] | {
"answer_end": [
61,
166,
285,
379,
607,
683,
751,
851,
991,
1061,
1145,
1222,
1329,
1398,
1570
],
"answer_start": [
0,
0,
168,
168,
472,
609,
639,
753,
909,
994,
994,
1147,
1160,
1331,
1464
],
"input_text": [
"El candidat del PSC a la batllia de Barcelona.",
"Que arribarà a un acord de govern amb Barcelona en Comú abans de dissabte vinent.",
"Ada Colau.",
"Manuel Valls i dos regidors més de la seva candidatura.",
"Que no tindria cap sentit investir-la batllessa si no ha tancat abans un acord de govern amb els socialistes.",
"En una conferència de premsa.",
"No.",
"Presentar-se a una investidura sense suport suficient.",
"Als independentistes.",
"Com a la Generalitat.",
"D'estar més pendents del que es diu a Waterloo que del que demanen a Nou Barris.",
"Negociar amb el candidat d'ERC, Ernest Maragall.",
"En considerar que subordinaria la ciutat al procés i que va en contra del que volen els votants del PSC.",
"Amb tots els partits.",
"Que al llarg del proper mandat caldrà arribar a acords amb totes les formacions del plenari."
]
} |
vilaweb | Esquerra Republicana rebutja de ple que des de l'estat espanyol i alguns partits constitucionalistes es vinculi independentisme i odi a Espanya. El conseller Carles Mundó ho ha titllat de ‘repugnant' i ha dit: ‘No només no tenim odi a Espanya, sinó que estimem els ciutadans espanyols. Els independentistes som demòcrates, no antiespanyols'. En un acte de campanya a Tarragona, Mundó ha afegit: ‘Només volem que a tothom li vagi bé, a nosaltres i a ells també. S'inventen l'odi a Espanya per justificar-se ells'. S'ha referit al PP com ‘el partit més corrupte d'Europa' i ha criticat el PSOE pel cas dels ERE. Ha insistit que els republicans tenen l'única candidatura capaç de derrotar Ciutadans. La número dos per Barcelona, Marta Rovira, ha demanat un ‘mandat fort i potent' per continuar amb el projecte independentista i ‘posar-lo a velocitat de creuer'. El portaveu de Demòcrates, Antoni Castellà, ha criticat durament Ciutadans: ‘Sí, l'Espanya que ells defensen, el nacionalisme i populisme que defensen és l'amenaça més gran a la UE des de la segona guerra mundial. Ho és!' Per últim, Ernest Maragall ha lamentat que Miquel Iceta s'hagi ‘apropiat' de la història i les idees del PSC. | [
"Quina idea refusa ERC?",
"Qui n’ha parlat?",
"Com ho ha considerat ell?",
"Com ha definit als independentistes?",
"On ha fet les declaracions?",
"Com ha tractat el PP?",
"Què ha emfatitzat?",
"Qui és Marta Rovira?",
"Què vol ella?",
"Per quin motiu?",
"Qui és Antoni Castellà?",
"A qui ha recriminat?",
"Com ha definit Castellà els ideals de Ciutadans?",
"Què li sap greu a Maragall?"
] | {
"answer_end": [
143,
199,
199,
339,
393,
569,
695,
738,
776,
822,
901,
933,
1080,
1189
],
"answer_start": [
0,
145,
145,
286,
342,
513,
610,
697,
697,
697,
859,
859,
903,
1092
],
"input_text": [
"Que des de l'estat espanyol i alguns partits constitucionalistes es vinculi independentisme i odi a Espanya.",
"El conseller Carles Mundó.",
"Repugnant.",
"Com a demòcrates, no antiespanyols.",
"En un acte de campanya a Tarragona.",
"Com el partit més corrupte d'Europa.",
"Que els republicans tenen l'única candidatura capaç de derrotar Ciutadans.",
"La número dos per Barcelona.",
"Un mandat fort i potent.",
"Per continuar amb el projecte independentista.",
"El portaveu de Demòcrates.",
"A Ciutadans.",
"Com l'amenaça més gran a la UE des de la segona guerra mundial.",
"Que Miquel Iceta s'hagi apropiat de la història i les idees del PSC."
]
} |
vilaweb | El batlle de València, Joan Ribó, ha advocat per introduir la taxa turística a la ciutat, perquè creu que és ‘fonamental' que els valencians no siguin els únics que paguin els costos que els visitants ocasionen a la ciutat. ‘Creiem que és raonable que, en part, ho paguen els turistes que vénen', ha subratllat. Ho ha dit en resposta als periodistes durant la visita que ha fet, amb la vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra, a la Marina de València. ‘Tots els grups de l'ajuntament pensem que s'ha de donar llibertat als ajuntaments que vulguen per a poder aplicar una taxa. Els turistes són molt ben rebuts, però generen escombraries que cal recollir, necessiten majors nivells de seguretat i una sèrie d'aspectes que encareixen els serveis de la ciutat i, d'alguna forma, ho han de compensar', sosté el batlle de Compromís, qui puntualitza que ‘és una cosa que ha de resoldre la Generalitat.' En aquest context, ha recordat que la majoria de ciutats europees aplicaven aquesta taxa sense que això impliqués perdre turistes. ‘És un problema que hem d'abordar i volem fer-lo des del diàleg i el respecte a les normes de la Generalitat i als municipis que creguen que no els interessa la taxa', ha afegit. ‘Qüestió d'equitat' Així mateix, creu que a València també li interessaria aquest tribut com a ‘element de promoció' per a diversificar el turisme. ‘Volem, fonamentalment, que els serveis no els paguen els valencians, sinó també els turistes, perquè d'alguna manera en són els responsables. És una qüestió d'equitat en el nivell de pagament dels serveis.' Per la seva banda, Oltra ha dit: ‘És un debat més complicat, d'una figura tributària que pot tenir moltes configuracions. Som en la fase de crear consensos al voltant de quin pot ser aquest desenvolupament, que no afecta igual a una gran ciutat com València que a un petit municipi com Culla', ha defensat. En aquest context, ha dit que el turisme del País Valencià era ‘divers', per la qual cosa estudiarien ‘primer quina és aquesta diversitat per a poder desenvolupar un projecte que puga encaixar en tot això.' Tanmateix, el PSPV va descartar fa dos dies la possibilitat d'introduir aquesta taxa. | [
"Qui és Joan Ribó?",
"Quina proposta ha fet?",
"Per quin motiu?",
"Amb qui ha anat a la Marina ell?",
"Vol que vinguin turistes?",
"Però quins inconvenients hi ha?",
"De què ha fet memòria Ribó?",
"Com volen tractar aquest assumpte?",
"Quin altre argument ha donat a favor de la mesura?",
"Per quin motiu cal que paguin la taxa els turistes?",
"Oltra considera que és un tema fàcil de tractar?",
"En quin moment del procés es troben?",
"La situació és la mateixa a tots els municipis?",
"Com és el turisme de la regió?",
"Qui ha rebutjat aplicar aquesta mesura?"
] | {
"answer_end": [
32,
88,
222,
452,
611,
758,
1028,
1195,
1355,
1498,
1857,
1720,
1856,
1943,
2163
],
"answer_start": [
0,
0,
34,
312,
579,
579,
918,
1031,
1229,
1358,
1584,
1687,
1687,
1891,
2079
],
"input_text": [
"El batlle de València.",
"Introduir la taxa turística a la ciutat.",
"Perquè creu que és fonamental que els valencians no siguin els únics que paguin els costos que els visitants ocasionen a la ciutat.",
"Amb la vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra.",
"Sí.",
"Generen escombraries que cal recollir, necessiten majors nivells de seguretat i una sèrie d'aspectes que encareixen els serveis de la ciutat.",
"Que la majoria de ciutats europees aplicaven aquesta taxa sense que això impliqués perdre turistes.",
"Des del diàleg i el respecte a les normes de la Generalitat i als municipis que creguen que no els interessa la taxa.",
"Com a element de promoció per a diversificar el turisme.",
"Perquè d'alguna manera en són els responsables.",
"No.",
"De crear consensos.",
"No.",
"Divers.",
"El PSPV."
]
} |
bios | Maria Àngels Sanahuja Pons (Barcelona, setembre de 1948) és una empresària catalana, promotora immobiliària.
Ha realitzat estudis econòmics als Estats Units. Filla de Romà Sanahuja Bosch, nascut a Vila-sana l'any 1907, i que va aixecar un imperi immobiliari a Barcelona. Va heretar la constructora del seu pare i la va fer molt més gran; el seu vaixell insígnia, Sacresa, ha construït, per exemple, l'Illa Diagonal. És consellera delegada i administradora única de diferents societats del grup Sanahuja, totes dedicades a la promoció immobiliària. És vídua d'Antoni Roca Lluch.
El 2008 va fer donació de 4,4 milions d'euros a l'Hospital de la Vall d'Hebron per construir una nova unitat de càncer de mama del centre, amb la intenció de fer-ne un referent mundial que abastar totes les àrees d'atenció a la dona que tingui aquesta malaltia. El centre, que duu el nom Endavant i de Cara, ha estat possible gràcies a la donació de Maria Àngels Sanahuja, antiga pacient del doctor Baselga, director de la Unitat de Patologia Mamaria de la Vall d'Hebron. En el projecte també participa la Fundació d'Estudis i Investigació Oncològica (FERO), presidida pel mateix Baselga i que el 2005 va establir els primers contactes amb Maria Àngels Sanahuja per a finançar la nova unitat de la Vall d'Hebron, que està dedicada a la memòria dels seus pares, Roman i Francisca. Per tot això, el 27 de maig de 2008 se li va atorgar la Medalla i la Placa Josep Trueta al mèrit sanitàri. | [
"Quan va néixer Maria Àngels Sanahuja?",
"Quina és la seva professió?",
"On es va formar?",
"Qui és el seu pare?",
"Ella va continuar amb el seu negoci?",
"Qui va ser el seu difunt marit?",
"Quants diners va oferir?",
"A quin centre?",
"Amb quin objectiu?",
"Com s’anomena aquest servei?",
"Qui va ser el metge de Sanahuja?",
"Qui forma part del centre?",
"En record de qui està?",
"Va rebre un reconeixement ella?",
"Quan?"
] | {
"answer_end": [
56,
107,
156,
186,
336,
576,
623,
656,
715,
884,
984,
1128,
1356,
1463,
1463
],
"answer_start": [
0,
57,
109,
158,
271,
548,
578,
586,
586,
840,
886,
1050,
1224,
1358,
1358
],
"input_text": [
"El setembre de 1948.",
"És empresària i promotora immobiliària.",
"Als Estats Units.",
"Romà Sanahuja Bosch.",
"Sí.",
"Antoni Roca Lluch.",
"4,4 milions d'euros.",
"A l'Hospital de la Vall d'Hebron.",
"Construir una nova unitat de càncer de mama del centre.",
"Endavant i de Cara.",
"El doctor Baselga.",
"La Fundació d'Estudis i Investigació Oncològica.",
"Dels pares d'Àngels Sanahuja, Roman i Francisca.",
"Sí.",
"El 27 de maig de 2008."
]
} |
bios | Teresa Torres i Casals (el Masnou, Maresme, 20 de juliol de 1916 - el Masnou, Maresme, 20 de juliol de 2003) fou un fotògrafa catalana.
Filla de Joan Torres i Rossinyol, estanquer, i de Teresa Casals i Ribas (tots dos del Masnou). Amb avantpassats mariners amb negocis a l'Equador. El seu oncle Joan Casals i Ribas, que vivia a l'Equador, li va regalar la seva primera càmera fotogràfica.
Amb la seva germana Ramona, regentà un estanc i era coneguda popularment com “la Teresita de l'estanc”. També va exercir modista i va dissenyar roba. També destacà com a pessebrista. Durant la seva llarga trajectòria professional va recollir instantànies dels anys quaranta, cinquanta i seixanta del segle xx, tant del Masnou com d'altres indrets. Les seves fotografies es van editar en forma de postals. A part de fotografia artística, va fer reportatges públics i privats. Feu diverses exposicions de fotografies al Masnou.
L'any 2007 es va publicar un llibre recull de fotografies seves anomenat "Originalitat imaginativa". | [
"Quan va néixer Teresa Torres?",
"Quina va ser la seva professió?",
"Qui van ser els seus pares?",
"On residia el seu tiet?",
"Quin obsequi li va fer a ella?",
"Quin negoci tenia Torres?",
"Juntament amb qui?",
"Quin sobrenom tenia?",
"Quina altra feina va fer?",
"Quan va fer fotografies?",
"D’on?",
"Com es van imprimir aquestes?",
"Quina obra es va treure?",
"Quan?"
] | {
"answer_end": [
108,
125,
207,
337,
387,
434,
434,
491,
537,
697,
735,
792,
978,
978
],
"answer_start": [
0,
109,
136,
282,
282,
389,
389,
389,
493,
572,
572,
737,
915,
915
],
"input_text": [
"El 20 de juliol de 1916.",
"Fou fotògrafa.",
"Joan Torres i Rossinyol i Teresa Casals i Ribas.",
"A l'Equador.",
"La seva primera càmera fotogràfica.",
"Un estanc.",
"Amb la seva germana Ramona.",
"La Teresita de l'estanc.",
"Va exercir modista i va dissenyar roba.",
"Els anys quaranta, cinquanta i seixanta del segle xx.",
"Tant del Masnou com d'altres indrets.",
"En forma de postals.",
"Un llibre recull de fotografies seves.",
"L'any 2007."
]
} |
vilaweb | El president dels Estats Units, Donald Trump, ha afirmat que el primer ministre del Regne Unit, Boris Johnson, és el ‘home ideal' per a abanderar la sortida de la Unió Europea i li ha promès un ‘gran acord comercial' per a esmorteir l'impacte econòmic del Brexit. ‘Prepararem un gran acord comercial amb el Regne Unit que esperem tancar d'aquí poc', ha declarat Trump durant la cimera del G-7. ‘A mi em sembla que serà un gran primer ministre', ha dit després a la seva primera reunió amb Johnson. Prèviament ja havia remarcat el bon ambient que es respira entre els participants de la cimera ‘malgrat les falses informacions' publicades per mitjans nord-americans. En particular, amb el president francès, Emmanuel Macron, qui ha promès d'aplicar un impost addicional a les companyies tecnològiques nord-americanes a França. Trump hi havia respost amb l'amenaça d'imposar aranzels addicionals als vins francesos. El mandatari nord-americà ha arribat a dir que els seus socis internacionals ‘respecten la guerra comercial' que entaula amb la Xina. ‘És una cosa que havia d'ocórrer i ningú no me n'ha dit res', ha afegit malgrat els recels dels dirigents i organismes econòmics internacionals sobre la inestabilitat que origina. Johnson ha felicitat Trump ‘per tot allò que ha aconseguit en l'àmbit econòmic', tot i que opta per mantenir una ‘pau comercial' entre la Xina i els Estats Units. ‘No ens agraden els aranzels, en general', ha declarat. | [
"Qui és Donald Trump?",
"Quina afirmació ha fet?",
"I quina promesa?",
"Quan pactaran els dos països?",
"Quan ha fet les declaracions el president dels Estats Units?",
"Com considera Johnson?",
"S’han publicat notícies falses?",
"Sobre qui, sobretot?",
"Quina mesura ha instaurat el líder francès?",
"Com va reaccionar Trump?",
"Amb qui està en guerra Trump?",
"De quin tipus?",
"Qui li ha donat l’enhorabona?",
"Per quin motiu?",
"En contra de què està l’anglès?"
] | {
"answer_end": [
44,
175,
262,
347,
392,
496,
664,
722,
824,
912,
1046,
1046,
1254,
1306,
1445
],
"answer_start": [
0,
0,
178,
265,
350,
394,
512,
498,
681,
826,
914,
914,
1228,
1228,
1228
],
"input_text": [
"El president dels Estats Units.",
"Que el primer ministre del Regne Unit, Boris Johnson, és el home ideal per a abanderar la sortida de la Unió Europea.",
"La d'un gran acord comercial per a esmorteir l'impacte econòmic del Brexit.",
"D'aquí poc.",
"Durant la cimera del G-7.",
"Que serà un gran primer ministre.",
"Sí.",
"El president francès, Emmanuel Macron.",
"Aplicar un impost addicional a les companyies tecnològiques nord-americanes a França.",
"Amb l'amenaça d'imposar aranzels addicionals als vins francesos.",
"Amb la Xina.",
"Comercial.",
"Johnson.",
"Per tot allò que ha aconseguit en l'àmbit econòmic.",
"Dels aranzels."
]
} |
books | Vet aquí que enfilaven pel carrer d'en Pau Clarís fins a arribar a la Gran Via, i es deixaren caure en aquell amable establiment, que, diguin el que vulguin, és el millor de Barcelona dintre del seu ram. Allí les dues dames plegaren el paraigua; l'abandonaren, juntament amb els rosaris i els llibres de devoció, en una cadira; i, refetes de la inclemència del carrer i amb una goluderia comprimida, demanaren dues xocolates a l'espanyola, amb ensaïmada.
-A mi no m'agrada, a la francesa: no és del nostre temps.
-Ai, sí! És massa dolç! Jo no sé acabar-m'ho.
-Doncs sí, Paulina: no sé què t'has cregut de mi…
-Isabel, no és cap disbarat, no és cap disbarat. Compta que des del moment que te'n parlo… i ja saps que jo t'estimo, Isabel.
-Sí; però… què vols que et digui!… una persona que ni la conec… Em ve tant de nou, tot el que em contes avui!… Mira, Paulina: no és per a nosaltres, això.
-Però, Isabel, si ets una polla! No tens cap dret de parlar d'aquesta manera, Isabel, filla meva. Et conec de tota la vida: jo sé el que et convé. | [
"Per on caminaven les noies?",
"On van entrar?",
"Com era aquest?",
"On van deixar els paraigües?",
"Quin menjar van voler?",
"Quin estil no li fa el pes a la Isabel?",
"Per quin motiu?",
"Pensa el mateix la Paulina?",
"Com el considera?",
"La Paulina aprecia a l’altra noia?",
"Li ha explicat una cosa sorprenent?",
"Fa molt temps que es coneixen totes dues?",
"La Paulina considera que coneix la millor opció per a la Isabel?"
] | {
"answer_end": [
78,
128,
202,
326,
453,
487,
511,
520,
535,
733,
843,
1012,
1035
],
"answer_start": [
0,
82,
82,
204,
400,
455,
455,
455,
513,
609,
735,
890,
988
],
"input_text": [
"Pel carrer d'en Pau Clarís fins a arribar a la Gran Via.",
"En aquell amable establiment.",
"El millor de Barcelona dintre del seu ram.",
"En una cadira.",
"Dues xocolates a l'espanyola, amb ensaïmada.",
"A la francesa.",
"Perquè no és del nostre temps.",
"Sí.",
"Massa dolç.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí."
]
} |
books | El noiet no cabia en pell. I no era que es fongués pel bon sopar, no: hauria donat el peix i el suquet i les torrades, per gana que tingués, i se n'hauria anat al llit a ventre buit, amb tal de no perdre aquell goig que sentia, del contentament de la seva mare, si les dues coses fossin estades incompatibles. ¡Amb quina fruïció escoltava aquelles paraules tan dolces i acaronadores! ¡Com se n'hi emmelava l'ànima! ¡Quin esponjament, quin benestar, de sentir-se tan estimat i festejat! Que n'era, d'amable, la seva mare! ¡Quin parlar tenia més entrador! Què no hauria fet, ell, per complaure-la! I sí! amb aquells peixets l'havia alegrada, sí!
Se va asseure, tot quietet, en una cadira, a la cuina, i escoltava i guaitava; i, tot escoltant i guaitant, es banyava en un mar de delícies. Cada exclamació, cada somrís, cada gest de complaença de la seva mare, era un plaer inefable, que el noiet recollia àvidament i assaboria després a poc a poc, donant-li voltes i més voltes, com se fa en llemugar un caramel. I heu-vos aquí com aquella nit va adormir-se tot estovat d'un sentiment de dolcesa com tal volta mai no l'havia fruït; i heu-vos aquí com l'endemà no pogué menys d'esguardar el mar amb una simpatia i un afecte més profunds que fins aleshores. En havent-se llevat, eixí al seu balconet i va dir- se: | [
"El nen estava content?",
"El motiu per estar així era el menjar?",
"Quin àpat estava fent?",
"En quin cas no se l’hauria menjat?",
"Per quin motiu estava feliç, sobretot?",
"Ella li havia dit uns mots agradables?",
"Com era ella?",
"On va col·locar-se el noi?",
"A quina sala?",
"Què hi feia?",
"Com va anar a dormir després?",
"Com va contemplar l’oceà l’endemà?",
"On va anar en despertar-se?"
] | {
"answer_end": [
226,
64,
117,
226,
260,
485,
519,
685,
697,
721,
1127,
1251,
1294
],
"answer_start": [
0,
27,
70,
70,
183,
310,
486,
644,
644,
644,
1012,
1131,
1253
],
"input_text": [
"Sí.",
"No.",
"Peix, suquet i torrades.",
"Amb tal de no perdre aquell goig que sentia.",
"Pel contentament de la seva mare.",
"Sí.",
"Amable.",
"Se va asseure, tot quietet, en una cadira.",
"A la cuina.",
"Escoltava i guaitava.",
"Tot estovat d'un sentiment de dolcesa com tal volta mai no l'havia fruït.",
"Amb una simpatia i un afecte més profunds que fins aleshores.",
"Al seu balconet."
]
} |
bios | Anna Grau i Àrias (Girona, 21 de setembre de 1967) és una periodista i escriptora catalana, llicenciada en periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat per diversos mitjans de comunicació, com Catalunya Ràdio o el diari Avui, diari del qual va ser corresponsal a Madrid del 1998 al 2005. Posteriorment es traslladaria als Estats Units on treballaria com a corresponsal del diari ABC a Nova York del 2007 al 2011, i posteriorment es dedicaria a exercir d'analista política i cultural per a una àmplia pluralitat de mitjans incloent RTVE, La Sexta, TV3, la cadena SER, Onda Cero, EsRadio, Telemadrid, Onda Madrid, El Español, The New Barcelona Post i The Objective. És també autora de diverses novel·les i assaigs, a més de responsable del canal de BookTube Libros por un Tubo.
A la seva tornada a l'Estat espanyol s'establí llavors a Madrid, on seguí escrivint pel diari ABC, i a més es convertí en sòcia fundadora del mitjà de comunicació Cuarto Poder, a més d'incorporar-se com a analista política a la ràdio i la televisió. Ha col·laborat amb programes com Al Rojo Vivo o La Sexta Noche, de La Sexta, La Mañana, de TVE, o Julia en la Onda, de Onda Cero. També ha participat de programes com Más vale tarde, de La Sexta, Buenos Días, de Telemadrid, i en espais literaris radiofònics amb la seva pròpia producció literària tant en castellà com català.
Les seves declaracions molt crítiques amb la política lingüística del govern de la Generalitat de Catalunya respecte a la llengua catalana, l'han portat a denunciar una suposada campanya d'assetjament i d'insults a les xarxes socials, denúncia per la qual ha rebut el suport i l'empara de les Asociaciones de Prensa de España (FAPE) i de l'Asociación de la Prensa de Madrid (APM), així com el suport exprés de nombrosos representants polítics com Ciutadans, PSC i del PP. El nivell de les crítiques i també de les protestes contra Anna Grau s'accentuaren quan el 23 de novembre de 2020 Grau declarà a un programa de Televisió Espanyola anomenat Quién educa a quién que a Catalunya "hi ha una plataforma subvencionada per la Generalitat que espia els nens si parlen o no català al pati", referint-se a una campanya de Plataforma per la Llengua. La suposada campanya d'espionatge resultaria ser però un estudi sociolingüístic qualitatiu i puntual dut a terme per Plataforma per la Llengua i publicat el juliol de 2019 amb el títol Estudi sociolingüístic als patis d'escoles i instituts de zones urbanes de Catalunya. Aquest estudi havia aplicat la metodologia de l'observació no participant, i senzillament s'havia fet l'observació sense controlar ni recollir dades de l'alumnat ni del professorat, segons declaracions de la vicepresidenta de l'entitat Mireia Plana.
Des de l'agost de 2019 assessorava la Conselleria de Cultura i Turisme de la Comunitat de Madrid governada pel Partit Popular. Però el 7 de gener de 2021, després que Fernando Sánchez Costa (llavors president de l'entitat Societat Civil Catalana) rebutgés una oferta informal de Ciutadans, s'anunciaria que Anna Grau seria la 2a a la llista de Ciutadans per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya d'aquell mateix any. Grau també era, des del juliol del 2020, la presidenta Societat Civil Catalana a Madrid, una plataforma unionista espanyola pròxima a l'extrema dreta. El fitxatge d'Anna Grau arribà després que Lorena Roldán, guanyadora de les primàries del partit de Ciutadans, fos apartada i en el seu lloc se situés Carlos Carrizosa, fet pel qual Roldán deixà la formació de Ciutadans per incorporar-se a les llistes del PP de número 2 per Barcelona amb Alejandro Fernández com a cap de llista. Anna Grau, però, ja s'havia afiliat a Ciutadans l'11 de novembre del 2019, just el mateix dia que Albert Rivera, llavors líder del partit, dimitia després d'uns resultats electorals catastròfics que els van fer perdre 47 dels 57 diputats que tenien al Congrés espanyol, tot i que també havia estat a l'òrbita d'altres partits com el PP. | [
"Quan va néixer Anna Grau?",
"Quina és la seva professió?",
"On es va instal·lar?",
"Ha treballat per diversos mitjans de comunicació?",
"Ha escrit obres?",
"On va anar a viure després?",
"Ha treballat per la ràdio?",
"Què va recriminar?",
"Qui es va posicionar a favor seu?",
"Quan es van tornar més fortes les reprovacions contra ella?",
"Per quin motiu?",
"En què consistia realment aquesta campanya?",
"Quina tasca va iniciar el 2019 Grau?",
"A les llistes de quin partit va participar?",
"Quan va començar en aquest partit?",
"Quin dia va abandonar-lo el seu anterior líder?"
] | {
"answer_end": [
50,
81,
355,
683,
732,
860,
1030,
1511,
1843,
1958,
2158,
2486,
2834,
3091,
3443,
3796
],
"answer_start": [
0,
51,
309,
436,
685,
797,
904,
1373,
1538,
1845,
1845,
2217,
2738,
3028,
3320,
3650
],
"input_text": [
"El 21 de setembre de 1967.",
"És periodista i escriptora.",
"Als Estats Units.",
"Sí.",
"Sí.",
"A Madrid.",
"Sí.",
"La política lingüística del govern de la Generalitat de Catalunya respecte a la llengua catalana.",
"Les Asociaciones de Prensa de España (FAPE) i l'Asociación de la Prensa de Madrid (APM), així com nombrosos representants polítics com Ciutadans, PSC i del PP.",
"El 23 de novembre de 2020.",
"Perquè declarà a un programa de Televisió Espanyola anomenat Quién educa a quién que a Catalunya hi ha una plataforma subvencionada per la Generalitat que espia els nens si parlen o no català al pati.",
"En un estudi sociolingüístic qualitatiu i puntual dut a terme per Plataforma per la Llengua i publicat el juliol de 2019 amb el títol Estudi sociolingüístic als patis d'escoles i instituts de zones urbanes de Catalunya.",
"La d'assessorar la Conselleria de Cultura i Turisme de la Comunitat de Madrid.",
"De Ciutadans.",
"Després que Lorena Roldán, guanyadora de les primàries del partit de Ciutadans, fos apartada.",
"L'11 de novembre del 2019."
]
} |
mitologia | Pàrvati (en sànscrit पार्वती Pārvatī) és una deessa del panteó hinduista. El seu nom significa "filla de Pàrvata" ("muntanya"), filla de Hima-vat ("que té neu", és a dir les muntanyes de l'Himàlaia). És la mare de Ganeix (déu amb el cap d'elefant) i de Karttikeya (Skanda, el déu de la guerra). És la consort de Xiva i una de les formes de Kali i de Durga.
Pàrvati també es coneix amb altres noms com Uma. L'origen d'aquest nom es troba en el Xiva-Purana: sa mare li va dir: u mā ("oh [filla], no [practiquis austeritats]"). Com a marit d'Uma, a Xiva se'l coneix igualment per:
També hi ha una divinitat a l'Índia denominada Umeśa: és una combinació d'aquesta parella, Umā i Īśa (Xiva) en una sola estàtua.
L'actriu nord-americana Uma Karuna Thurman va rebre aquest nom en honor d'aquesta deessa (umā-karuna vol dir "la misericòrdia d'Uma", com umā-kripa o umā-prasāda). | [
"Qui és Pàrvati?",
"Què vol dir el seu nom?",
"A quin indret fa referència Hima-vat?",
"Qui són els seus fills?",
"Com és el primer?",
"Quin tipus de divinitat és el segon?",
"Qui és el marit de Pàrvati?",
"Què més és ella?",
"Com es pot anomenar a més a més?",
"D’on prové aquest nom?",
"Quin altre déu hi ha amb un nom similar?",
"En què consisteix aquest?",
"Quina actriu es diu en honor d’aquesta divinitat?"
] | {
"answer_end": [
72,
145,
198,
263,
247,
293,
316,
355,
404,
454,
630,
705,
795
],
"answer_start": [
0,
74,
128,
200,
200,
200,
295,
295,
357,
408,
578,
578,
707
],
"input_text": [
"Una deessa del panteó hinduista.",
"Filla de Pàrvata i filla de Hima-vat.",
"A l'Himàlaia.",
"Ganeix i Karttikeya.",
"Amb el cap d'elefant.",
"De la guerra.",
"Xiva.",
"Una de les formes de Kali i de Durga.",
"Amb altres noms com Uma.",
"Del Xiva-Purana.",
"Umeśa.",
"És una combinació d'aquesta parella, Umā i Īśa (Xiva) en una sola estàtua.",
"L'actriu nord-americana Uma Karuna Thurman."
]
} |
books | Quant a la viventíssima qualitat d'aquesta novel·la, no cal dir sinó que el lector tractarà amb veritables coneguts. I que apendrà, davant els seus amics, veïns o parents d'aquell tarannà, a somriure imperceptiblement. I potser somriurà davant de si mateix, amb un poc de resignació crepuscular.
Però, sigui com sigui, quan un home aprèn de somriure es pot dir que està salvat. Perquè la vida que de vegades obeeix, forçada, als ferrenys, té sempre recança de malmenar un posat cortès.
Un mot sobre els contes que segueixen a L'Abrandament. Encara que, ben mirat, potser L'Abrandament no és sinó un conte que ha anat dilatant-se, per graciosa voluptuositat analítica i literària de l'autor.
El petit estremiment imaginatiu que és el conte, és quelcom d'amabilíssim dins els gèneres literaris que cataloguen els retòrics. No cal negar que el conte és ben francès, i els d'En Soldevila són d'un lluc que podria naturalitzar-se'n. El deliciós gaudi secret del pastor que anava a Granollers cada trenta dies, la silueta inconfundible de l'extraordinària noia ardida, el drama íntim dels dos rics sobtadament rics, són d'una sensibilitat, d'un gust, d'un fini gratíssims.
I, per acabar, reparem un detall. L'autor d'aquests contes no solament és un ciutadà: és un mundà. Se li coneix en els subratllats, en els eufemismes, en els silencis, gairebé en la puntuació. També això és falaguer per a les lletres catalanes. I talment està en la natura—i en la història—del conte, que el contista sigui un mundà. | [
"Es tracta d’una obra bona?",
"Amb qui es trobarà el lector?",
"Què sabrà fer?",
"Enfront de qui?",
"Quan una persona somriu, què es pot afirmar?",
"Per quin motiu?",
"Quins textos hi ha després de L’Abrandament?",
"En què consisteix aquest, probablement?",
"Gràcies a qui?",
"De quina nacionalitat són típics els relats?",
"Quines històries expliquen els relats de l'obra?",
"Com són els contes?",
"I com és l’escriptor?",
"Com ho podem saber?"
] | {
"answer_end": [
115,
115,
217,
217,
376,
484,
539,
628,
689,
861,
1108,
1165,
1264,
1358
],
"answer_start": [
0,
0,
119,
119,
319,
296,
486,
541,
541,
821,
928,
928,
1201,
1266
],
"input_text": [
"Sí.",
"Amb veritables coneguts.",
"Somriure imperceptiblement.",
"Dels seus amics, veïns o parents d'aquell tarannà.",
"Que està salvada.",
"Perquè la vida que de vegades obeeix, forçada, als ferrenys, té sempre recança de malmenar un posat cortès.",
"Contes.",
"En un conte que ha anat dilatant-se.",
"A l'autor.",
"Francesa.",
"El deliciós gaudi secret del pastor que anava a Granollers cada trenta dies, la silueta inconfundible de l'extraordinària noia ardida, el drama íntim dels dos rics sobtadament rics.",
"D'una sensibilitat, d'un gust, d'un fini gratíssims.",
"No solament és un ciutadà: és un mundà.",
"Pels subratllats, els eufemismes, els silencis, gairebé la puntuació."
]
} |
books | I me'n recordo amb cert respecte, d'aquells homenassos… passaven a colles cridant bàrbarament, esvalotant per tot… se'n entraven per la ciutat, venint de en marc, com a terra conquistada… I de la meva por de vailet en conservo encara l'impressió de que aquells atletes, que portaven quelcom de gran i fort i lliure, era molt home, si s'hi empenyava, per esbotzar qualsevol porta d'un sol cop-de-puny.
Que n'eren de diferents de la gent de fàbrica!… També a aquests els veia passar cada dia a la mateixa hora… Eren tots secs, desnarits… amb grogors de planta d'estufa… Les mosses, altes, esprimatxades, plenes de llànfares d'oli, amb fils de borra encastats als cabells, amb grogors de vici a les galtes… Els homes més endreçats, més nets, però tots ells amb un aire de tristesa!… I ben garbellat, potser aquests em feien més por que no pas aquells… També esvalotaven a tothom, però en sos esbroncs no hi havia l'alegria serena dels pescadors… hi havia sols una ràbia sorda… una quimera negra…
I ells, amb ells no es podien veure.
-Adéu, xinxa!- deien els pescadors al trobar-ne una.
-On va aquest pop!- contestaven elles.
I el gust amb que s'ho deien!…
El carrer de casa hi donava al mar i no hi puc pensar mai sense que se'm desperti el record de les anades a la platja: em recordo una per una d'aquelles cases que anava passant, com un es recorda de les cares que no ha vist fa temps. Les primeres que trobava eren d'aspecte burgès, amb cancells envarnissats i reixes pintades; les de més avall, més deixadotes, amb grans entrades sense cancell, mostrant per la penombra del seu interior, pilots de nances, rengleres de palangres, rems estesos per terra… i d'allí dins en sortia un fortor aspre de maresc, que se'n entrava. A voltes, asseguda d'esquena al carrer, apoiant el coixí al caire del portal, una dona feia saltar entre sos dits els boixets grocs, faixats de blanc i del ball desenfrenat dels boixets n'eixia sobre el vermell del patró la blanca punta, que s'hi anava estenent, estenent, com allà a la vora sobre la platja, l'espuma de l'ona que hi anava rompent…
I jo, hala, córrer avall, pel camí fet…
I de sobte ni cases, ni camins, ni res… no més Ell, el mar immens, estès sota el gran cel, omplint-ho tot… les gavines hi passaven d'un vol llis, ondulejant pausadament… s'allunyaven endins, endins… i es fonien allà baix, al lluny de tot com puntets de fum que s'esvaïssin en l'intensa blavor.
Un dia a l'anar a estudi de bon dematí, un vailet em va dir:
-En aquella casa hi ha un negat, anem a veure'l?… | [
"A qui rememora el narrador?",
"Eren forts ells?",
"A qui no s’assemblaven?",
"També els contemplava el narrador a aquests?",
"Com eren les noies?",
"I els nois?",
"Els pescadors es portaven bé amb els de la fàbrica?",
"On anava a parar el carrer del narrador?",
"Com eren els primers habitatges?",
"I els del final?",
"Què hi feia una dona de vegades?",
"I el narrador?",
"On anava a parar llavors?",
"Quins ocells volaven per allà?",
"Quina pregunta li va fer un nen?"
] | {
"answer_end": [
54,
399,
446,
507,
702,
777,
1028,
1187,
1478,
1655,
1857,
2113,
2180,
2259,
2518
],
"answer_start": [
0,
2,
401,
449,
568,
704,
993,
1153,
1272,
1480,
1726,
2075,
2115,
2222,
2409
],
"input_text": [
"Aquells homenassos.",
"Sí.",
"A la gent de fàbrica.",
"Sí.",
"Altes, esprimatxades, plenes de llànfares d'oli, amb fils de borra encastats als cabells, amb grogors de vici a les galtes.",
"Més endreçats, més nets, però tots ells amb un aire de tristesa.",
"No.",
"Al mar.",
"D'aspecte burgès, amb cancells envarnissats i reixes pintades.",
"Més deixadotes, amb grans entrades sense cancell, mostrant per la penombra del seu interior, pilots de nances, rengleres de palangres, rems estesos per terra.",
"Feia saltar entre sos dits els boixets grocs.",
"Córrer avall, pel camí fet.",
"Al mar.",
"Les gavines.",
"En aquella casa hi ha un negat, anem a veure'l?"
]
} |
mitologia | Medusa (en grec antic Μέδουσα, Médousa, de med, 'manar', 'reinar') era, segons la mitologia grega, un monstre ctònic femení que convertia la gent en pedra mirant-los fixament. Algunes referències clàssiques la descriuen com una de les tres germanes gorgones –Medusa, Esteno i Euríale–, i ella era l'única mortal.
En la versió més coneguda del mite, Medusa era originalment una bonica dona humana. Posidó se'n va enamorar, i la va violar en un temple dedicat a Atena. Posidó i Atena eren rivals des que varen competir pel patronatge d'Atenes i els habitants de la ciutat varen preferir l'olivera d'Atena a la font o els cavalls de Posidó.
Atena, després de descobrir la profanació que havia sofert el seu temple, va castigar Medusa transformant-la en la mateixa forma que les seves germanes gorgones. Els seus cabells es van convertir en serps i la seva mirada tenia el poder de petrificar qualsevol criatura viva. Segons algunes versions, va ser Afrodita qui, gelosa de la seva cabellera, la va canviar per serps. Va ser desterrada més enllà de les terres dels hiperboris.
Després de quedar embarassada per la violació de Posidó, va ser decapitada per l'heroi Perseu, fill de Zeus i la mortal Dànae. Aquest va ser enviat –amb aquest objectiu– pel rei de Sèrifos, Polidectes, el qual desitjava la seva mort; per tant, li va ordenar aquesta missió esperant que fracassés. Però Hermes i Atena el van ajudar a acomplir la comesa tot donant-li una falç, un sac, un casc que el feia invisible, unes sandàlies alades i un escut.
Va aconseguir tallar-li el cap i, de la sang del coll tallat que va caure a terra va brollar la seva descendència: en sorgiren el cavall alat Pegàs, el monstre Amfisbena i el gegant Crisaor. Per precaució, Perseu va ficar el cap dins del sac, i va tornar a Sèrifos. Allà va matar Polidectes per haver-li desitjat la mort: li va ensenyar el cap de Medusa i el rei es convertí en pedra. També va usar el cap de Medusa per rescatar Andròmeda i, en algunes versions, petrificar el tità Atlas. Més tard, Perseu va regalar el cap de la gorgona a la deessa Atena, que el portà al seu escut com a arma, ja que continuava conservant els seus terribles efectes. D'altra banda, la sang de Medusa va ser recollida per Atena i entregada a Asclepi, ja que tenia el poder de ressuscitar els morts.
Segons explica Pausànies, el mite de Medusa és una versió novel·lada de la història d'una reina que, després de la mort del seu pare, hauria recollit ella mateixa el ceptre, governant els seus súbdits a prop del llac Tritonide, a Líbia. Hauria mort de nit durant una campanya contra Perseu, un príncep del Peloponès. | [
"Qui és Medusa?",
"Qui eren les seves germanes en algunes versions del mite?",
"Com era en inici Medusa?",
"Qui va abusar d’ella?",
"De qui era enemic aquest?",
"Com va reaccionar Atena en conèixer les accions de l’altre déu?",
"Com es va transformar la cabellera de Medusa?",
"Quina capacitat va adquirir el seu esguard?",
"Quina deessa va ser la causant de la metamorfosi de Medusa, en una variant de la història?",
"Qui va matar-la?",
"Amb l’ajuda de quines divinitats?",
"Qui van ser els fills de Medusa?",
"Perseu va utilitzar el cap de Medusa per ajudar-se en els seus objectius?",
"Quin autor va parlar d’ella?",
"Qui hauria sigut realment la protagonista del mite?"
] | {
"answer_end": [
123,
284,
395,
436,
493,
798,
842,
912,
1012,
1166,
1520,
1711,
2009,
2400,
2540
],
"answer_start": [
0,
176,
349,
397,
467,
638,
800,
845,
914,
1073,
1370,
1522,
1728,
2305,
2305
],
"input_text": [
"Un monstre ctònic femení.",
"Esteno i Euríale.",
"Una bonica dona humana.",
"Posidó.",
"D'Atena.",
"Va castigar Medusa transformant-la en la mateixa forma que les seves germanes gorgones.",
"En serps.",
"De petrificar qualsevol criatura viva.",
"Afrodita.",
"Perseu.",
"Hermes i Atena.",
"El cavall alat Pegàs, el monstre Amfisbena i el gegant Crisaor.",
"Sí.",
"Pausànies.",
"Una reina que, després de la mort del seu pare, hauria recollit ella mateixa el ceptre, governant els seus súbdits a prop del llac Tritonide, a Líbia."
]
} |
bios | Carolina Costa (Barcelona, 1994), coneguda pel sobrenom de Cooba o PD Cooba, és una cantant catalana de música urbana i comunicadora cultural. Cofundadora el 2020 d'El Pecado, col·lectiu no mixt de dones artistes i segell discogràfic independent.
Costa, amb el sobrenom inicial de PD Cooba, va començar la seva trajectòria com a DJ el 2015, un cop acabats els estudis de Comunicació i Indústries Culturals a la Universitat de Barcelona.
El 9 de març de 2017 va iniciar la seva carrera com a cantant amb la cançó «Ma$$a money», i va seguir amb «FYAH», «La Nena», «Tinc» i «2000». Va formar part del Canal Malaia fins a finals d'agost de 2021.
Arran de la sentència contra el raper Pablo Hásel, tragué amb La Queency «Free Pablito», un tema contra el seu empresonament i a favor de la llibertat d'expressió i la protesta de carrer. La revista Enderrock la situà entre les artistes emergents de música urbana de més recorregut el febrer de 2021.
L'1 de juliol de 2021 presentà «Barcelona», lletra dedicada a les experiències viscudes a la seva ciutat natal i als seus records com a DJ. Considerada per Enderrock entre les millors cançons en català de l'estiu, és a la vegada el primer tema de la mixtape Pirineus, que sortí l'octubre del mateix any.
La sèrie Buga Buga de TV3 inclogué «La Nena» dins d'una banda sonora compartida amb artistes com Rigoberta Bandini. | [
"Quan va néixer Carolina Costa?",
"Quin altre nom fa servir?",
"Quina professió té?",
"Què va crear?",
"Quan va iniciar-se com a DJ?",
"Quina carrera va estudiar prèviament?",
"Quin tema va treure en primer lloc?",
"I després?",
"Quina cançó va fer amb La Queency?",
"Per quin motiu?",
"Quina entitat la va reconèixer?",
"Quan?",
"D’on és originària?",
"A quina ficció televisiva va sortir la seva música?",
"I la de qui més?"
] | {
"answer_end": [
32,
75,
141,
174,
339,
435,
525,
577,
730,
828,
941,
941,
1053,
1291,
1361
],
"answer_start": [
0,
0,
77,
143,
247,
247,
440,
458,
642,
642,
830,
830,
965,
1247,
1247
],
"input_text": [
"El 1994.",
"Cooba o PD Cooba.",
"És cantant de música urbana i comunicadora cultural.",
"El Pecado.",
"El 2015.",
"Comunicació i Indústries Culturals.",
"Ma$$a money.",
"FYAH, La Nena, Tinc i 2000.",
"Free Pablito.",
"En contra l'empresonament de Pablo Hásel i a favor de la llibertat d'expressió i la protesta de carrer.",
"La revista Enderrock.",
"El febrer de 2021.",
"De Barcelona.",
"A la sèrie Buga Buga de TV3.",
"De Rigoberta Bandini."
]
} |
books | -A don Eudald vaig a dedicar-li… el rei de la fruita de convit: aquest romeu de crosta rugosa, que tanca una verdadera riquesa de gustos, que fan l'enveja dels bons gormands. Com té la crosta dura, costa d'arribar-hi, perquè sembla bona mica gelós de les pròpies intimitats, que no fa pas accessibles a tothom. Però arrabasseu-li el secret de la seva resistència, obriu l'arquimesa on tanca les seves virtuts, i us quedareu meravellats del seu tresor. -
El meló caigué al fons del plat, formant una estrella que don Eudald acceptà ben cofoi.
-I per tu, germaneta?- encarant-se amb la Loreto. -Què trobaré que faci per la nostra daina? Mira: vaig a fer-te present d'aquest ramell de nespres, que és fruita saltadora i molt de gust de la gent de poc seny. És de forma graciosa i de sentit delicat… Una mica picantona, com tu mateixa, sols que per a madurar necesita… palla i temps. Té.
I ara vinc amb tu, promesa meva. De propòsit t'he deixat la darrera, lo que vol dir que ja començo a considerar-te com de casa. Vull dedicar-te aquesta preciosa taronja, vinguda de vora el mar. Els grecs ne deien el fruit d'or i en feren el símbol de la bellesa, tancant-la dins d'un jardí, guardada per un drac de set caps. Lluny de mi forçar el símil, que resultaria injust i fora de lloc- afegí somrient. -Considerem-la sols com la mística representació de la bondat del cor, reclosa en la bellesa de la forma i envoltada dels perfums de ses pròpies virtuts.
El ganivet, llepà finament la superfície de la daurada esfera, traçant figures geomètriques, i poc després la pela es descloïa, com els pètals d'una rosa, deixant al descobert altra bola blanca i rossa com un rovelló. | [
"Quina fruita li va donar el personatge a don Eduald?",
"Com és la pell?",
"És fàcil arribar al fruit de dins?",
"Però un cop s’hi arriba, està bo?",
"A qui es dirigeix després el personatge?",
"Quina relació tenen?",
"Quina fruita li dona a ella?",
"Com són aquests?",
"I a qui parla posteriorment?",
"Per quin motiu ha sigut l’última?",
"Quina fruita li dona a ella?",
"Com l’anomenaven els antics?",
"Què simbolitza?",
"Amb què va pelar la taronja?",
"De quin color era sense la pell?"
] | {
"answer_end": [
93,
196,
309,
450,
592,
592,
691,
754,
917,
1012,
1054,
1112,
1147,
1539,
1664
],
"answer_start": [
0,
175,
175,
311,
544,
544,
637,
643,
886,
919,
1014,
1080,
1080,
1448,
1448
],
"input_text": [
"Aquest romeu de crosta rugosa.",
"Dura.",
"No.",
"Sí.",
"A la Loreto.",
"La Loreto és la seva germana.",
"Nespres.",
"Saltadors i molt de gust de la gent de poc seny.",
"A la seva promesa.",
"Perquè ja comença a considerar-la com de casa.",
"Aquesta preciosa taronja.",
"El fruit d'or.",
"La bellesa.",
"Amb el ganivet.",
"Blanc i ros."
]
} |
vilaweb | El mateix dia que es constitueixen les corts espanyoles, la fiscalia ha fet pública la petició enviada al Tribunal Suprem perquè investigui la diputada de Junts per Catalunya Laura Borràs. La fiscalia vol que sigui investigada perquè la considera responsable d'irregularitats en adjudicacions de contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes. Fa uns quants dies, la jutgessa del jutjat número 9 de Barcelona, Sílvia López, va enviar al Tribunal Suprem una exposició raonada perquè assumís la investigació contra Borràs, adduint que hi veia indicis de delicte. Com que és diputada a les corts espanyoles, és aforada i només la podria jutjar el Suprem. En aquesta causa s'investiga la presumpta contractació irregular per a la reforma i la creació de pàgines web oficials a partir del possible fraccionament d'encàrrecs per a rebaixar el cost i no haver de fer concursos públics durant l'etapa de Borràs al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes, entre el 2013 i el 2018. El desembre passat, Borràs, aleshores consellera de Cultura, va negar taxativament cap mena d'irregularitat en l'adjudicació de contractes. Va dir que aquestes informacions eren ‘rotundament falses' i que sempre havia actuat guiada pel rigor i l'ajustament a la llei. També va lamentar ser víctima d'un ‘linxament públic'. Per la fiscalia, en canvi, hi ha ‘indicis clars i contundents de simulació documental continuada' de Borràs. Per això demana al Suprem que sol·liciti al congrés el suplicatori per a poder encausar-la i jutjar-la. | [
"Què ha anunciat la fiscalia?",
"Quan?",
"Per quin motiu ho ha demanat?",
"Qui és Sílvia López?",
"Quin text va fer arribar al Tribunal Suprem?",
"Qui pot jutjar a Borràs únicament?",
"Quina investigació es farà?",
"Quin càrrec tenia anteriorment Borràs?",
"Va admetre haver comès il·legalitats?",
"Com va dur a terme la seva feina, segons va afirmar?",
"Quin fet li va saber greu?",
"La fiscalia opina el mateix?",
"Què observa la fiscalia?",
"Quina petició fa, doncs?"
] | {
"answer_end": [
187,
187,
358,
438,
535,
666,
973,
1059,
1138,
1266,
1321,
1430,
1430,
1534
],
"answer_start": [
0,
0,
189,
380,
426,
577,
668,
1000,
1000,
1140,
1268,
1323,
1323,
1432
],
"input_text": [
"La petició enviada al Tribunal Suprem perquè investigui la diputada de Junts per Catalunya Laura Borràs.",
"El mateix dia que es constitueixen les corts espanyoles.",
"Perquè la considera responsable d'irregularitats en adjudicacions de contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes.",
"La jutgessa del jutjat número 9 de Barcelona.",
"Una exposició raonada perquè assumís la investigació contra Borràs.",
"El Suprem.",
"La presumpta contractació irregular per a la reforma i la creació de pàgines web oficials a partir del possible fraccionament d'encàrrecs per a rebaixar el cost i no haver de fer concursos públics durant l'etapa de Borràs al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes.",
"Era consellera de Cultura.",
"No.",
"Guiada pel rigor i l'ajustament a la llei.",
"Ser víctima d'un linxament públic.",
"No.",
"Indicis clars i contundents de simulació documental continuada de Borràs.",
"Demana al Suprem que sol·liciti al congrés el suplicatori per a poder encausar-la i jutjar-la."
]
} |
mitologia | En la mitologia grega, Talos (en grec antic Τάλως), era un gegant de bronze forjat per Hefest i obsequiat a Minos perquè custodiés les costes de Creta. De vegades se'l presenta com un ser humà, i llavors és germà o fill de Cres, l'epònim de l'illa, i se'l considera pare del déu del foc, Hefest.
En essència, Talos era el guardià de Creta. Era un vigilant infatigable i cada dia feia tres voltes a l'illa. De vegades es diu que la missió de Talos havia estat encarregada per Zeus, per a protegir la seva estimada Europa. Impedia als estrangers arribar a l'illa i als habitants d'abandonar-la sense el permís reial. Per fugir de la seva vigilància, Dèdal es va escapar per l'aire.
Les armes preferides de Talos eren unes pedres enormes que llançava a gran distància. Si els intrusos superaven aquesta prova, s'introduïa dins del foc, escalfava el seu cos metàl·lic fins a tornar-lo incandescent i els abraçava fins a deixar-los abrasats.
Era totalment invulnerable en tot el seu cos, excepte en una vena, que s'acabava en un dels talons, tancada amb una clavilla. Quan els argonautes desembarquen a Creta, Medea aconseguí amb els seus encanteris, treure-li aquest tap i Talos morí en perdre els humors que el mantenien actiu. Una altra versió deia que Peant, pare de Filoctetes i un dels argonautes, li havia travessat la vena amb una fletxa.
Viccionari | [
"Qui és Talos?",
"On es troba?",
"Qui és el seu fill, segons alguns mites?",
"Quina és la seva feina?",
"A qui havia de custodiar?",
"Com va fugir d’ell Dèdal?",
"Amb què lluitava Talos?",
"Com guanyava contra els enemics?",
"Quin era el seu únic punt feble?",
"Com estava protegida aquesta?",
"Qui va deixar-lo sense protecció?",
"Quina conseqüència va tenir això?",
"Qui el va matar, en una llegenda?",
"De quina manera?"
] | {
"answer_end": [
93,
150,
294,
338,
519,
678,
764,
935,
1035,
1061,
1166,
1223,
1340,
1340
],
"answer_start": [
23,
23,
152,
296,
406,
615,
680,
766,
937,
937,
1063,
1105,
1225,
1225
],
"input_text": [
"Un gegant de bronze forjat per Hefest.",
"A les costes de Creta.",
"Hefest.",
"Guardià de Creta.",
"Europa.",
"Per l'aire.",
"Amb unes pedres enormes que llançava a gran distància.",
"S'introduïa dins del foc, escalfava el seu cos metàl·lic fins a tornar-lo incandescent i els abraçava fins a deixar-los abrasats.",
"Una vena, que s'acabava en un dels talons.",
"Estava tancada amb una clavilla.",
"Medea.",
"Talos morí en perdre els humors que el mantenien actiu.",
"Peant.",
"Travessant-li la vena amb una fletxa."
]
} |
books | Vàrem fondejar davant per davant de la punta de Santa Anna, no gaire lluny de sos penyals. El roc que havia portat l'oncle, lligat amb un caramell, ens va servir d'àncora. Suràvem a catorze braces de fons. Quina soledat! A dalt, la nit fonda i estrellada; a baix, el mar immens fet una tenebra. L'aigua no s'afigurava sinó pel guspireig d'alguna bombolla que hi pipellejava i pel llustrejar esborradís, quasi imperceptible, de les ones, que a l'estufar-se reflectien la celístia. Quan hi vàrem tirar el grumeig, hi fulgurà blanquinosament, formant una boireta fosfòrica, que s'anava esparpellant i esmortuint en sa davallada a l'abisme.
La costa, en la mitja foscor regnant, simulava un tortuós carrer d'edificis enderrocats: piràmides, cúpules, torres gegantines i malgirbades, arcs, muradals… tot esquerdat, malmès, embolcallat de pins i bardisses. Si un hom escoltava cap allí, sentia créixer el soroll de la ressaga, més fort i retrunyidor com més hi parava l'atenció. Si en canvi escoltava cap a la banda de fora, la ressaga, desatesa, semblava allunyar-se i emmudir, i l'orella sentia venir d'allà d'enllà, entre el silenci, els sospirs vagarosos del mar immens i desert.
Després d'haver abundosament grumejat, escàrem les flueixes amb sardina fresca, i les descapdellàrem tot amollant-les a l'aigua.
Com que són guarniments quasi sense plom, segueixen el corrent que regna i van gairebé a l'ensurada. Aquell dia el corrent era de gregal. El meu ham, doncs, com portat per un riu, s'allunyà cap a garbí, posant tivada la llinya que l'aguantava. No ens calia altra feina que la de l'aranya: pendre paciència, esperant el moment de sentir les batzegades de la víctima en el fil de la nostra teranyina. | [
"Per on van navegar?",
"Per on flotaven?",
"Eren els únics allà?",
"Què hi havia per sobre d’ells?",
"I per sota?",
"Com podien veure aquest?",
"Què semblava des d’allà la costa?",
"Quin so se sentia?",
"I quin so se sentia des d’una altra direcció?",
"Van posar-se a pescar?",
"Com era el corrent llavors?",
"Cap a quina direcció va anar l’ham del narrador?",
"A quin animal s’assimilava la seva tasca?",
"Per quin motiu?"
] | {
"answer_end": [
58,
204,
219,
254,
293,
478,
724,
919,
1176,
1305,
1443,
1508,
1594,
1704
],
"answer_start": [
0,
172,
206,
221,
256,
295,
637,
851,
973,
1178,
1408,
1445,
1551,
1551
],
"input_text": [
"Per davant de la punta de Santa Anna.",
"A catorze braces de fons.",
"Sí.",
"La nit fonda i estrellada.",
"El mar immens fet una tenebra.",
"Pel guspireig d'alguna bombolla que hi pipellejava i pel llustrejar esborradís, quasi imperceptible, de les ones, que a l'estufar-se reflectien la celístia.",
"Un tortuós carrer d'edificis enderrocats.",
"El soroll de la ressaga.",
"Els sospirs vagarosos del mar immens i desert.",
"Sí.",
"De gregal.",
"Cap a garbí.",
"A la de l'aranya.",
"Perquè no els calia altra feina que pendre paciència, esperant el moment de sentir les batzegades de la víctima en el fil de la seva teranyina."
]
} |
bios | Anna Manel·la i Llinàs (Olot 1 de juny 1950 - 11 de desembre 2019), fou una artista escultora, dibuixant i pintora olotina. Tant pel que fa als dibuixos com als olis sobre tela, és de base realista, però amb impregnacions simbolistes i expressives, d'una fortíssima personalitat i amb una austeritat gairebé monocroma. Va viure i treballar a la ciutat d'artistes d'Olot a Catalunya. Algunes de les seves escultures hi són accessibles a l'espai públic.
Anna Manel·la va assistir a l'escola primària privada de Francesc Ferrer. Després va assistir a l'escola secundària al col·legi de monges del Cor de Maria d'Olot. A Barcelona va estudiar escultura, dibuix i pintura al Col·legi d'Art La Llotja. Va realitzar estudis de postgrau a l' Acadèmia d'Art d'Olot i al taller d'art "Marzo Mart" a Sant Feliu de Guíxols, on va desenvolupar coneixements en gravat artístic.
Les primeres exposicions d'Anna Manel·la van tenir lloc el 1981 i 1982 a Olot i 1984 a Vic. Des del 1984 Manel·la va treballar intensament i va fer nombroses exposicions. El 1985 va participar al IV Saló de Tardor de Barcelona. El mateix any va participar en la Mostra d'Art de la Diputació de Girona. El 1986 va participar en la segona Mostra de Girona i en l'exposició "Girona i l'Onyar", amb la Fundació "la Caixa". Després, Manel·la ha participat en nombroses exposicions en grup i en solitari a Catalunya i a l'estranger (incloses exposicions a França, Alemanya, Suècia i Itàlia).
El 1986 va rebre una beca de la Generalitat de Catalunya per a arts plastiques: "Crits i silencis. La condició de la dona a Catalunya".
El quadre pictòric de Manel·la així com l'obra escultòrica es caracteritzen pels següents paràmetres estètics: | [
"Quan va néixer Anna Manel·la?",
"Quina va ser la seva professió?",
"De quin estil eren les seves obres?",
"On va residir?",
"On va formar-se de petita?",
"I posteriorment?",
"On va cursar la formació artística?",
"Va fer exhibicions?",
"Quan van ser les inicials?",
"I on?",
"De què va formar part el 1985?",
"I un any després?",
"Ha fet exhibicions fora del país?",
"Què va obtenir el 1986?",
"Com s’anomenava aquesta?"
] | {
"answer_end": [
66,
114,
247,
381,
524,
613,
694,
954,
934,
941,
1090,
1253,
1448,
1528,
1584
],
"answer_start": [
0,
68,
124,
319,
452,
526,
627,
864,
864,
864,
1035,
1166,
1292,
1450,
1450
],
"input_text": [
"L'1 de juny 1950.",
"Fou artista escultora, dibuixant i pintora.",
"Realista, però amb impregnacions simbolistes i expressives.",
"A Olot.",
"A l'escola primària privada de Francesc Ferrer.",
"A l'escola secundària al col·legi de monges del Cor de Maria d'Olot.",
"Al Col·legi d'Art La Llotja.",
"Sí.",
"El 1981 i 1982.",
"A Olot.",
"Del IV Saló de Tardor de Barcelona.",
"De la segona Mostra de Girona i de l'exposició Girona i l'Onyar.",
"Sí.",
"Una beca de la Generalitat de Catalunya per a arts plastiques.",
"Crits i silencis. La condició de la dona a Catalunya."
]
} |
bios | Maite Arqué i Ferrer (Badalona, 17 de juny de 1943) és una política catalana, militant del PSC. Va ser la primera dona a esdevenir alcaldessa de Badalona, entre 1999 i 2008, any en què va abandonar l'alcaldia per ocupar el seu escó al Senat a Madrid, el qual va ocupar entre 2008 i 2012.
Inicià els seus estudis al Col·legi López Torrejón del barri del Progrés i després passà a l'Institut Isaac Albéniz. En acabar va obtenir una beca d'estudis de l'Institut Cultural de la Dona a Barcelona. També estudià secretariat en horari nocturn al Col·legi Badalonès, perquè des de ben jove va començar a treballar a la parada de xarcuteria que la seva família tenia al Mercat Maignon.
Participant del moviment associatiu veïnal, des de l'Associació de Veïns del Centre, i educatiu, des del CEIP Artur Martorell, va entrar a militar en el PSC des dels seus orígens, procedent de Convergència Socialista de Catalunya. Va entrar com a regidora a l'Ajuntament de Badalona el 1979, on va estar durant trenta anys, els nou darrers com a alcaldessa de Badalona, de 1999 a 2008. Durant els seus tres mandats es van impulsar grans projectes per a la ciutat, com l'eixamplament del centre, l'illa central o Fradera, actualment la plaça de Pompeu Fabra, o la millora de barris com Sant Roc, La Salut i Llefià, a més de perfilar el front marítim entorn el port de Badalona i la formació d'un nou barri.
També va ser membre de la Diputació de Barcelona de 1981 al 1999, des de 1990 presidenta de l'Àrea de Serveis Socials de l'ens provincial, presidenta del Consell Comarcal del Barcelonès (1999-2003), en substitució del també alcalde de Badalona Joan Blanch, i presidenta de l'Entitat Metropolitana de Transports (2003-2007), en substitució de Celestino Corbacho.
L'any següent a les eleccions municipals de 2007, en les quals va ser reescollida com a alcaldessa, va ser escollida senadora per Barcelona per l'Entesa Catalana de Progrés, formada pel PSC, ERC i ICV-EUiA, a les eleccions generals de 2008. Llavors, Arqué va abandonar l'alcaldia i va passar a ocupar-la el regidor d'Urbanisme Jordi Serra i Isern.
El 2010 es va veure involucrada en les investigacions del jutge Baltasar Garzón sobre el Cas Pretòria, per unes operacions urbanístiques al port de Badalona, presumptament relacionades amb aquesta trama a Badalona. Després de les declaracions d'Arqué al Senat, Garzón va descartar imputar-la i la va mantenir com a testimoni.
L'octubre de 2013 es va saber que presidiria el Pacte Local d'aquesta ciutat pel Dret a Decidir.
| [
"Quan va néixer Maite Arqué?",
"De què va ser pionera?",
"On va estudiar de jove?",
"Quina va ser la seva primera feina?",
"A quin partit es va incorporar primer?",
"Quin càrrec va iniciar el 1979?",
"Quant temps va tenir-lo?",
"Quants cops va ser batllessa?",
"Quines mesures va promoure a Badalona?",
"Què va presidir?",
"Quin càrrec va obtenir el 2008?",
"Va deixar de banda l’Ajuntament de Badalona en aquell moment?",
"Qui va ser el nou batlle?",
"En quin judici va estar implicada?",
"Va ser considerada culpable?"
] | {
"answer_end": [
51,
153,
403,
675,
833,
967,
999,
1091,
1381,
1693,
1984,
2024,
2091,
2194,
2417
],
"answer_start": [
0,
96,
288,
566,
677,
908,
908,
969,
1063,
1383,
1845,
1845,
1986,
2093,
2308
],
"input_text": [
"El 17 de juny de 1943.",
"De ser la primera dona a esdevenir alcaldessa de Badalona.",
"Al Col·legi López Torrejón del barri del Progrés i després passà a l'Institut Isaac Albéniz.",
"Va treballar a la parada de xarcuteria que la seva família tenia al Mercat Maignon.",
"Al PSC.",
"Regidora a l'Ajuntament de Badalona.",
"Trenta anys.",
"Tres.",
"L'eixamplament del centre, l'illa central o Fradera, actualment la plaça de Pompeu Fabra, o la millora de barris com Sant Roc, La Salut i Llefià, a més de perfilar el front marítim entorn el port de Badalona i la formació d'un nou barri.",
"L'Àrea de Serveis Socials de l'ens provincial, el Consell Comarcal del Barcelonès i l'Entitat Metropolitana de Transports.",
"Senadora per Barcelona per l'Entesa Catalana de Progrés.",
"Sí.",
"Jordi Serra i Isern.",
"En el Cas Pretòria.",
"No."
]
} |
books | Abraçat còmodament amb el pi, que es decanta sobre l'abisme, gaudeixo un punt de felicitat. Me vaig oblidant de tot. Al principi encara salten pel meu cervell algunes idees. Se m'acut que el mar ve a ser el cor del nostre planeta, el gran centre de la circulació, ja que d'ell ixen els núvols que ruen pel cel, la rosada que refresca els matins i les pluges que alimenten els rius; i els rius són les artèries, que tornen contínuament al cor lo que del cor van contínuament rebent. Aquestes idees me concentren una estoneta. Després no penso gaire res més. M'aboco als sentits oberts, m'abandono a les percepcions, me deixo compenetrar pel cosmos… La meva ànima es vessa a l'exterior: és la sensació de la immensitat, el palp de les belleses fondes del paisatge… és quelcom que flota en la ratxada sonora, s'estén a lo llarg dels xiulets del vent i rodola envolt amb la bramulada de la maror. Els meus músculs se relaxen en suau repòs. Veig, sento i frueixo. Quan l'aigua reflueix al meu dessota, les roques mig negades aixequen els seus lloms coberts d'una tinyassa de color de mares de vi, i m'envien una alenada flairosa que em vigoritza. Estic en l'ambient més apropiat a la meva vida, intimo amb una naturalesa amiga, i no tinc pas consciència del temps que passa.
De sobte experimento una extremitud immotivada, i la imatge de la Jacobè es presenta ràpidament a la meva pensa. Els batecs del meu cor m'assorollen tot. Em giro, i… allí està la mateixa Jacobè en carn i ossos, allí asseguda en un roc, sota una figuera de moro. Es coneix que és arribade suara suara; encara panteixa de fatic. Està distreta, amb el cos vinclat endavant, el cap jup i els braços llançats a la falda, entreditades al damunt dels genolls les dues mans llargues i seques. No sent els meus passos ni s'adona de la meva presència. L'angúnia de la febre es pinta en el seu semblant entressuat. En les seves parpelles moradenques es transparenten les congestionades venes, fines i vermelles com les ratlletes que gaien una flor de malva. Les aletes del nas li blavegen. | [
"El narrador està content?",
"Quina idea li ve al cap?",
"Què són els rius, doncs?",
"Continua tenint pensaments més tard?",
"Està tranquil?",
"Com és l’atmosfera?",
"En qui va pensar després?",
"Ella era allà llavors?",
"On?",
"Està cansada?",
"Com està col·locada?",
"Ella sap que el narrador és allà?",
"Com té el rostre?",
"De quin color són les seves parpelles?",
"Què es veu en aquestes?"
] | {
"answer_end": [
90,
262,
409,
555,
934,
1188,
1381,
1479,
1530,
1595,
1753,
1810,
1872,
2015,
2015
],
"answer_start": [
0,
174,
384,
482,
893,
1142,
1270,
1424,
1424,
1532,
1597,
1755,
1814,
1874,
1874
],
"input_text": [
"Sí.",
"Que el mar ve a ser el cor del nostre planeta, el gran centre de la circulació.",
"Les artèries.",
"No.",
"Sí.",
"La més apropiada a la seva vida.",
"En la Jacobè.",
"Sí.",
"Asseguda en un roc, sota una figuera de moro.",
"Sí.",
"Amb el cos vinclat endavant, el cap jup i els braços llançats a la falda, entreditades al damunt dels genolls les dues mans llargues i seques.",
"No.",
"Entressuat.",
"Moradenques.",
"Les congestionades venes, fines i vermelles com les ratlletes que gaien una flor de malva."
]
} |
books | -Què fas aquesta nit?
-El que tu vulguis. No, el que jo vulgui; vull anar al circ a veure els pallassos! ¡Em fan il·lusió i trobo que fa estiu! ¡Demés s'està fresc i no reca marxar! Demà tinc molta feina! ¡Avui no he fet res!… res!… Quin dia tant esgarrat!… I tantes coses com havia de fer!…
Quan En Martí va entrar al teatre tot just començaven la rastellera de números que omplenaven un programa de tres parts amb els corresponents descansos de reglament. Sol va entrar, va seure i amb una il·lusió infantívola, tot encuriosit, es disposà a passar una nit distreta.
De primer, sortí una dona lletja que amb una rialleta perennal feia dalt d'un trapezi una munió d'equilibris. Es gronxava dreta sense agafar-se a les cordes; després, agenollada, després, amb un sol peu i a la fi, tot gronxant-se, agafà amb ses dents el mocador que deixà a la barra del trapezi. A cada nova varietat d'equilibri, un acatament, una rialla més intensa i un lleu picament de mans sempre eixit del mateix indret del públic. La música no callava mai. Tres saltirons finals i el públic li tributà un picament de mans més general. Era una malaltissa demostració de pietat. | [
"Quina pregunta va fer un personatge al Martí?",
"On vol anar aquest?",
"Demà està ocupat?",
"Ha fet gaires coses avui?",
"Va anar a veure l’espectacle, doncs?",
"Va anar-hi acompanyat?",
"Com havia de ser la vetllada?",
"Qui va fer la primera actuació?",
"Quina activitat feia ella?",
"I com?",
"Els espectadors aplaudien?",
"Què se sentia?",
"Quants salts va fer abans d’acabar l’actuació?",
"Com va ser l’aplaudiment final?"
] | {
"answer_end": [
21,
103,
203,
224,
456,
481,
566,
676,
676,
770,
1003,
1029,
1052,
1149
],
"answer_start": [
0,
22,
182,
206,
292,
458,
530,
568,
568,
678,
864,
1005,
1031,
1031
],
"input_text": [
"Què fas aquesta nit?",
"Al circ a veure els pallassos.",
"Sí.",
"No.",
"Sí.",
"No.",
"Distreta.",
"Una dona lletja.",
"Feia dalt d'un trapezi una munió d'equilibris.",
"Es gronxava dreta sense agafar-se a les cordes; després, agenollada, després, amb un sol peu.",
"Sí.",
"La música.",
"En va fer tres.",
"Una malaltissa demostració de pietat."
]
} |
bios | Teresa Laplana i Cocera (Barcelona, 1961) és intendenta dels Mossos d'Esquadra del districte de l'Eixample de Barcelona. Fou la cap de l'operatiu dels mossos que van donar cobertura i protecció a l'entrada i registre a la seu d'Economia el 20 de setembre de 2017 per part de la Guàrdia Civil. En el Judici al procés independentista català va ser acusada de sedició, però l'Audiència Nacional la va absoldre.
Va incorporar-se al cos a la promoció de 1985, la primera que va permetre l'ingrés a les dones. Ha estat destinada a diverses destinacions, com la presó de Ponent, Tarragona, la comissaria de Sant Andreu a Barcelona i l'agost de 2014 va ser nomenada responsable de la comissaria de l'Eixample. Després dels fets del 2017, ha estat destinada a la Regió Policial de Barcelona en tasques no operatives.
Ha participat en diverses ocasions als Jocs Mundials de Policies i Bombers, on ha guanyat diverses medalles en natació.
La jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela va processar la intendent Teresa Laplana per un delicte de sedició pels fets del 20 i 21 de setembre a la conselleria d'Economia. Finalment la fiscalia d'aquest tribunal va demanar 4 anys de presó i 11 d'inhabilitació absoluta pel delicte de sedició. El 21 d'octubre de 2020 va ser absolta de tots els càrrecs que se l'acusava. | [
"Quan va néixer Teresa Laplana?",
"Quina és la seva professió?",
"De quina operació va ser responsable?",
"Per quin delicte va estar acusada?",
"Va ser declarada culpable?",
"Quan va ingressar al cos policial?",
"Ha treballat sempre a Barcelona?",
"Quina posició va rebre després dels incidents del 2017?",
"En quin esport ha destacat?",
"Qui va jutjar-la?",
"Quan van ser els incidents en qüestió?",
"Quina pena volia la fiscalia?",
"Quan va ser declarada innocent Laplana?"
] | {
"answer_end": [
43,
121,
293,
366,
408,
455,
702,
808,
928,
1046,
1080,
1229,
1306
],
"answer_start": [
0,
44,
123,
298,
341,
410,
506,
704,
810,
930,
930,
1110,
1231
],
"input_text": [
"El 1961.",
"Intendenta dels Mossos d'Esquadra del districte de l'Eixample de Barcelona.",
"De l'operatiu dels mossos que van donar cobertura i protecció a l'entrada i registre a la seu d'Economia el 20 de setembre de 2017 per part de la Guàrdia Civil.",
"Sedició.",
"No.",
"El 1985.",
"No.",
"Va ser destinada a la Regió Policial de Barcelona en tasques no operatives.",
"Natació.",
"La jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela.",
"Del 20 i 21 de setembre.",
"4 anys de presó i 11 d'inhabilitació absoluta pel delicte de sedició.",
"El 21 d'octubre de 2020."
]
} |
mitologia | La democràcia atenesa es va desenvolupar al voltant de l'any 508 aC a la ciutat estat d'Atenes i els territoris propers de la regió de l'Àtica. És una de les primeres democràcies conegudes, i d'altres polis van copiar-ne el sistema, tot i que no van assolir el mateix grau d'estabilitat i de poder.
Només els homes adults de més de 30 anys que hagueren completat la formació militar hi tenien dret a vot, cosa que representa al voltant d'un 20% dels homes atenesos. Les dones, per la seva banda, tenien drets i privilegis limitats.[cal citació]
Els homes àtimoi (sense honor), que no podien pagar els seus deutes, tampoc no tenien dret a vot, temporalment o permanentment.[cal citació]
La més coneguda de les constitucions democràtiques de la Grècia antiga va ser la de la ciutat d'Atenes, que es basava en el principis d'eleutheria, és a dir, llibertat, isegoria, o llibertat d'expressió, i isonomia, o igualtat davant de la llei.[cal citació]
Val a dir, però, que la democràcia atenesa no considerava membres del demos i, per tant, ciutadans de ple dret, tots els habitants de la ciutat, sinó que solament tenien aquesta consideració els homes majors d'edat. En conseqüència, estaven mancats de drets de ciutadania i de participació política les dones, els menors d'edat, els estrangers, i els esclaus. Aquells que no pertanyien a cap d'aquests grups i que, per tant, entraven en la categoria de ciutadans, podien participar en l'Assemblea popular (ekklesia), on es debatien i votaven les lleis i on es prenien les decisions més importants (com ara les declaracions de guerra o l'adopció de tractats internacionals). [cal citació]
Les lleis i moltes de les decisions que s'adoptaven en l'Assemblea eren proposades per l'anomenat consell (Boulé), integrat per cinc-cents membres, cinquanta per cada un dels grups en què es dividia la població i el territori d'Atenes (constituït per la meitat sud de la península de l'Àtica), triats per sorteig d'entre els membres de l'Assemblea. Aquest consell, a més de proposar lleis i plantejar decisions a prendre a l'assemblea, s'encarregava dels afers ordinaris de govern i tenia la responsabilitat de jutjar els successos d'especial gravetat. Una altra funció del consell era el control de l'actuació del magistrats o arconts. Aquests magistrats eren nou (més un secretari) i eren elegits igualment per sorteig d'entre els membres de l'Assemblea. Les seues funcions eren molt diverses i anaven des de les purament simbòliques i de caràcter representatiu a d'altres que implicaven responsabilitats polítiques, fiscals, religioses i judicials.[cal citació]
Tant el Consell com els arconts eren elegits pel període d'un any i, pel que fa a aquests darrers, quan expirava el seu mandat, passaven a integrar-se en l'anomenat tribunal de l'Areòpag, una antiga institució atenenca (originàriament, una assemblea aristocràtica) que va acabar fent-se càrrec dels judicis per assassinat i per afers religiosos. Per últim, per sobre del Consell encara es trobava el Senat o Pritanèon, integrat per cinquanta membres del Consell (cinc per cadascuna de les deu circumscripcions ateneses), que es renovaven cada 36 dies (la desena part de l'any grec). La presidència del Pritanèon, que equivalia a la dignitat de cap de l'estat atenenc, requeia cada dia en un dels seus membres (cada dia en un de diferent).[cal citació]
Aquesta constitució democràtica d'Atenes va ser obra de les successives reformes de Clístenes, Efialtes i Pèricles, que van reorganitzar l'estat atenenc després de la tirania de Pisístrat (succeït pels seus fills Hípies i Hiparc), qui, al seu torn, havia posat fi a l'anomenada Constitució de Soló (pel nom del legislador que l'havia elaborat), que va ser el document base de les reformes dels legisladors esmentats.[cal citació] | [
"Quan va començar la democràcia atenesa?",
"On?",
"Qui podia participar-hi?",
"Quins eren els seus ideals?",
"Qui no podia votar?",
"De què podien formar part els homes amb dret de vot?",
"Quanta gent formava part de la Boulé?",
"Com eren escollits aquests?",
"Quines accions duien a terme?",
"I quines els magistrats?",
"Quant temps governaven?",
"On anaven els arconts, un cop passat aquest temps?",
"Quin altre organisme hi havia?",
"Per qui estava constituït?",
"Qui va organitzar aquest sistema de govern?"
] | {
"answer_end": [
67,
142,
403,
930,
1303,
1460,
1779,
1980,
2184,
2583,
2663,
2784,
3015,
3059,
3464
],
"answer_start": [
0,
3,
299,
686,
945,
1305,
1633,
1720,
1982,
2186,
2598,
2598,
2944,
2944,
3350
],
"input_text": [
"Al voltant de l'any 508 aC.",
"A la ciutat estat d'Atenes i els territoris propers de la regió de l'Àtica.",
"Només els homes adults de més de 30 anys que hagueren completat la formació militar.",
"Llibertat, isegoria, o llibertat d'expressió, i isonomia, o igualtat davant de la llei.",
"Les dones, els menors d'edat, els estrangers, i els esclaus.",
"De l'Assemblea popular (ekklesia).",
"Cinc-cents membres.",
"Eren triats per sorteig d'entre els membres de l'Assemblea.",
"A més de proposar lleis i plantejar decisions a prendre a l'assemblea, s'encarregava dels afers ordinaris de govern i tenia la responsabilitat de jutjar els successos d'especial gravetat.",
"Des de les purament simbòliques i de caràcter representatiu a d'altres que implicaven responsabilitats polítiques, fiscals, religioses i judicials.",
"Pel període d'un any.",
"A l'anomenat tribunal de l'Areòpag.",
"El Senat o Pritanèon.",
"Per cinquanta membres del Consell.",
"Clístenes, Efialtes i Pèricles."
]
} |
bios | Clementina Ródenas Villena (Aiora, 1949) és una professora i política valenciana, fou alcaldessa de València (1989-1991) i presidenta de la Diputació de València (1991-1995).
Tot i nàixer a Aiora, a la comarca de l'interior valencià de la Vall de Cofrents, resideix a la ciutat de València des de l'any 1966. Clementina Ródenas estudià el batxillerat a l'Institut de Requena passant a estudiar Ciències Econòmiques i Empresarials a la Universitat de València i doctorant-se en Economia l'any 1978 sent la primera dona a doctorar-se a aquesta universitat. Per oposició passa a ser professora titular d'Història Econòmica el mateix l'any 1978.
L'any 1975 ja havia ingressat al Partit Socialista i a la UGT sent membre de la comissió de comptes del partit des del 1979 fins al 1985. Entre els anys 1983 i 1989 exercí el càrrec de regidora d'Hisenda i primera tinent d'alcalde en l'Ajuntament de València, junt a l'alcalde Pérez Casado al qual substituirà després de la seua dimissió a partir de 1989. A les eleccions locals de 1991 fou la candidata del PSPV, guanyà amb més de 50.000 vots de diferència amb la seua rival Rita Barberà, però no foren suficients per a la majoria absoluta. El pacte entre el Partit Popular de Barberà i Unió Valenciana de González Lizondo li impediren revalidar el càrrec. Ródenas passà a ser la cap de l'oposició municipal i presidenta de la Diputació de València, fins al 1995.
Clementina Ródenas també ha sigut representant de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies al Consell Nacional de l'Aigua, a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies i al Comitè de les Regions d'Europa. A les eleccions a les Corts Valencianes de 1995 fou la número dos per la circumscripció de València, per darrere de Joan Lerma, que aquell any perdé la presidència de la Generalitat Valenciana. Durant aquella legislatura ocupà el càrrec de portaveu del grup socialista per a l'Economia i la Hisenda. El 1997 dimitix per motius personals.
Dins l'aparell del partit, Ródenas ha estat membre del Comité Federal del PSOE des de 1997 fins al 2008. Formà part de la Comissió Federal d'Estatuts i Reglaments la qual redactà els reglaments per a les eleccions primàries al si del PSOE.
El 1998 presentà la seua candidatura a les eleccions primàries per a triar el candidat socialista a les eleccions autonòmiques de 1999 on s'enfrontaren la mateixa Ródenas, Antoni Asunción i l'aleshores secretari general del PSPV Joan Romero que guanyà. Clementina Ródenas, que comptava amb el suport del secretari general del PSOE Joaquín Almunia, va esdevindre la candidata menys votada.
Deixà la política activa i centrà la seua activitat a la docència a Facultat d'Economia de la Universitat de València, com el seu marit i també polític socialista Segundo Bru Parra.
| [
"Quan va néixer Clementina Ródenas?",
"I on viu?",
"Quina carrera va fer?",
"De què va ser pionera?",
"Quin càrrec va iniciar el 1987?",
"A quin partit polític va militar?",
"Va ser batllessa?",
"I en els següents comicis?",
"Quins càrrecs va obtenir llavors?",
"I posteriorment a quins comicis va participar?",
"Què va fer el 1998?",
"Qui eren els candidats?",
"Va sortir escollida?",
"Va continuar a la política?",
"Amb qui es va casar?"
] | {
"answer_end": [
40,
289,
458,
553,
640,
692,
996,
1182,
1391,
1726,
2339,
2445,
2592,
2659,
2774
],
"answer_start": [
0,
175,
328,
328,
555,
642,
780,
998,
1300,
1627,
2205,
2305,
2458,
2594,
2594
],
"input_text": [
"El 1949.",
"A València.",
"Ciències Econòmiques i Empresarials.",
"De ser la primera dona a doctorar-se a la Universitat de València.",
"Professora titular d'Història Econòmica.",
"Al Partit Socialista.",
"Sí.",
"No.",
"El de cap de l'oposició municipal i presidenta de la Diputació de València.",
"Als de les Corts Valencianes de 1995.",
"Presentà la seua candidatura a les eleccions primàries per a triar el candidat socialista a les eleccions autonòmiques de 1999.",
"La mateixa Ródenas, Antoni Asunción i l'aleshores secretari general del PSPV Joan Romero.",
"No.",
"No.",
"Amb Segundo Bru Parra."
]
} |
vilaweb | La portaveu de la CUP al congrés espanyol, Mireia Vehí, ha dit que la formació creu que el pacte entre el PSOE i ERC té ‘poc recorregut' i que en desconfien perquè el diàleg no és viable ‘sense qüestionar el règim del 78'. Tot i això, la diputada ha dit que són al costat del ‘diàleg i les urnes' i que, més enllà dels ‘mals auguris', desitgen que encertin. En una intervenció durant el ple d'investidura, la primera de la formació al congrés espanyol, Vehí ha lamentat que el pacte de coalició PSOE i Unides Podem no faci referència a l'autodeterminació i els ha dit que o bé son ‘ingenus o bé enganyen a la ciutadania'. En concret, ha apuntat que el programa d'esquerres que plantegen no és viable si volen respectar el sostre de dèficit que requereix la Comissió Europea. Vehí ha repassat algunes de les propostes fetes pel candidat del PSOE a la investidura, Pedro Sánchez, i li ha retret no anar prou lluny en la derogació de la reforma laboral. ‘Apostem perquè la legislació laboral garanteixi drets i no condemni a la gent assalariada a la misèria', ha destacat. També ha retret que no es parlés de retirar el finançament dels centres escolars privats ni d'acabar amb les taxes universitàries. També ha criticat que no es qüestionin les polítiques de deportació ni la llei d'estrangeria. També ha recordat que la CUP s'ha presentat a les eleccions espanyoles amb l'amnistia, la garantia de drets i l'autodeterminació com a pilars d'acció política. ‘Això va del dret d'autodeterminació', ha dit Vehí a Sánchez. Durant la intervenció, Vehí ha dit compartir el discurs de la diputada d'EH Bildu sobre el fet que el discurs del rei espanyol Felipe VI el 3-O va ser ‘autoritari' i ‘no propi d'una democràcia'. Unes expressions que han despertat els crits dels diputats de la dreta, que ja havien interromput el discurs d'EH Bildu. ‘Els cossos de seguretat formen part de l'aparell de l'estat que nega sistemàticament els drets', ha expressat. Finalment, Vehí ha emplaçat el PSOE a no banalitzar l'extrema dreta posant la CUP ‘en el mateix sac'. Ha conclòs que per totes les raons esmentades, no votaran a favor de la proposta d'investidura. Vehí ha estès la mà, però, a les formacions d'esquerres i progressistes ‘contra la recentalització i la llibertat dels pobles de l'estat'. | [
"Qui és Mireia Vehí?",
"Què ha expressat?",
"A favor de què estan els de la CUP?",
"Quan ha fet les declaracions?",
"Quin fet li sap greu?",
"Com els ha definit?",
"En quin cas no es pot dur a terme el seu pla, segons Vehí?",
"A qui ha criticat?",
"I quins altres fets?",
"Quins són els ideals principals de la CUP?",
"Amb qui comparteix opinió sobre el monòleg del monarca?",
"Quan va ser aquest?",
"I com?",
"Com han reaccionat els qui donen suport al rei a les paraules de Vehí?",
"Quina conclusió ha fet Vehí al final?"
] | {
"answer_end": [
54,
136,
296,
554,
554,
620,
773,
949,
1199,
1453,
1653,
1660,
1710,
1782,
2141
],
"answer_start": [
0,
0,
235,
358,
453,
557,
634,
775,
1070,
1295,
1517,
1517,
1616,
1712,
2047
],
"input_text": [
"La portaveu de la CUP al congrés espanyol.",
"Que la formació creu que el pacte entre el PSOE i ERC té poc recorregut.",
"Del diàleg i les urnes.",
"En una intervenció durant el ple d'investidura.",
"Que el pacte de coalició PSOE i Unides Podem no faci referència a l'autodeterminació.",
"O bé son ingenus o bé enganyen a la ciutadania.",
"Si volen respectar el sostre de dèficit que requereix la Comissió Europea.",
"A Pedro Sánchez.",
"Que no es parlés de retirar el finançament dels centres escolars privats ni d'acabar amb les taxes universitàries.",
"L'amnistia, la garantia de drets i l'autodeterminació.",
"Amb la diputada d'EH Bildu.",
"El 3-O.",
"Autoritari i no propi d'una democràcia.",
"Amb crits.",
"Que per totes les raons esmentades, no votaran a favor de la proposta d'investidura."
]
} |
vilaweb | L'ex-batlle de Barcelona Xavier Trias ha comparegut en la comissió d'investigació de l'operació Catalunya per a explicar el cas en què es va trobar el 2014, quan El Mundo va publicar una informació que l'acusava de tenir un compte de tretze milions d'euros a Suïssa. Hi ha hagut un moment en què, motivat per la intervenció del diputat del PP Sergio Santamaría, Trias ha criticat durament la manera de fer política del PP: ‘Vostès, a base de mentides, mitges veritats, fer merder, que és el que els agrada, rebolcar-se amb la porqueria, doncs s'equivoquen. És una manera de fer política que em fa fàstic.' Abans, Sergio Santamaría havia dit a Trias que hi havia ‘informacions publicades' que, per més que no es referien al compte fantasma a Suïssa, insinuaven que l'ex-regidor Antoni Vives cobrava comissions del projecte Marina Port Vell; i que tot això, deia el diputat del PP, embolicava la troca i posava sota sospita la gestió del govern municipal de Trias. El 29 d'octubre de 2014, pocs dies abans de la consulta del 9-N, el diari El Mundo va publicar una informació contra Xavier Trias, titulat ‘Investiguen un compte de 12,9 milions de Xavier Trias a Andorra'. La signaven Eduardo Inda, Esteban Urreiztieta i Fernando Lázaro. Trias es va querellar contra el diari i va demostrar que aquella notícia era falsa, era una difamació filtrada al diari espanyol pocs dies abans del 9-N. Més tard, segons que va dir el diari Público, el director de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, sembla que va filtrar al ministre d'Interior espanyol d'aleshores, Jorge Fernández Díaz, la informació falsa per a difamar Trias. ‘Periodisme vergonyós' Trias ha dit que és vergonyós el periodisme que es basa en mentides i que insisteix en la versió tot i que s'hagi demostrat falsa. Però ha contraposat l'actitud del diari El Mundo amb el de diaris que també tenien la suposada informació policíaca, com La Razón o ABC, i que no la van publicar perquè no se'n refiaven. També ha explicat que l'ex-ministre Fernández Díaz va trucar al director de La Vanguardia, Màrius Carol, preguntant-li per què no la publicava. Junts pel Sí, Ciutadans, CSQP i la CUP han fet costat a Trias i han criticat les maniobres polítiques, policíaques i periodístiques per desprestigiar-lo. Tanmateix, la diputada de la CUP Mireia Boya li ha demanat si la dimissió de Fernández Díaz com a diputat que reclama Trias, també hauria d'aplicar-se a l'ex-diputat de JxSí Germà Gordó. ‘No emboliqui la troca', li ha respost. | [
"Qui és Xavier Trias?",
"De quin cas judicial forma part?",
"Qui el va acusar?",
"De què?",
"A qui ha recriminat ell?",
"Quin membre d’aquest partit s’havia dirigit a ell anteriorment?",
"Quan va treure a la llum informació sobre Trias el diari?",
"Qui van ser els autors de l'article?",
"Va resultar ser mentida?",
"Qui havia volgut perjudicar-lo d’aquesta manera?",
"Com ha definit Trias aquest tipus de periodisme?",
"Quins mitjans no van fer pública la notícia?",
"Per quin motiu?",
"Quins partits han donat suport a Trias?",
"Quina pregunta li ha fet Boya a Trias?"
] | {
"answer_end": [
37,
105,
265,
265,
421,
687,
1092,
1232,
1316,
1616,
1708,
1957,
1957,
2164,
2442
],
"answer_start": [
0,
0,
162,
162,
267,
606,
963,
1028,
1234,
1388,
1641,
1772,
1772,
2103,
2268
],
"input_text": [
"L'ex-batlle de Barcelona.",
"De la comissió d'investigació de l'operació Catalunya.",
"El Mundo.",
"De tenir un compte de tretze milions d'euros a Suïssa.",
"Al PP.",
"Sergio Santamaría.",
"El 29 d'octubre de 2014.",
"Eduardo Inda, Esteban Urreiztieta i Fernando Lázaro.",
"Sí.",
"Daniel de Alfonso.",
"Com a vergonyós.",
"La Razón o ABC.",
"Perquè no se'n refiaven.",
"Junts pel Sí, Ciutadans, CSQP i la CUP.",
"Si la dimissió de Fernández Díaz com a diputat que reclama Trias, també hauria d'aplicar-se a l'ex-diputat de JxSí Germà Gordó."
]
} |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.